1. Informe de Conjuntura Econòmica Núm. 4
Novembre
de la Catalunya Central 2010
BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS
3r. trimestre de 2010

2. La reproducció del contingut
d’aquesta publicació és
autoritzada sempre que se
n’indiqui la font.
Data de publicació: 24-11-2010
Els números anteriors es poden
consultar a:
http://www.activaprospect.cat
Informe elaborat per:
La Federació Empresarial de la
Catalunya Central no s’identifica
necessàriament amb l’opinió
dels autors.
Autors:
Sra. Berta Pongiluppi Ascon
Sr. David Moreno i Lobera
Sr. Sergi Cuadrado Ciuraneta
Actíva Prospect SL
(Research & Solutions)
Centre d’Empreses de Noves
Tecnologies
Parc Tecnològic del Vallès
08290 Cerdanyola del Vallès
Tel. +34 93 5820177
Fax. +34 93 5912821
activaprospect@activaprospect.cat
http://www.activaprospect.cat

3. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Conjuntura general
Conjuntura general
La incertesa continua, i l’objectiu d’una recuperació sostinguda equilibrada i sòlida
encara queda molt lluny. Efectivament, l’actual fase de recuperació econòmica,
després de la que ja ha estat qualificada per molts analistes com la “Gran Recessió”,
se segueix caracteritzant per la variabilitat i la volatilitat que mostren els principals
indicadors econòmics, de manera que se succeeixen, molt ràpidament, moments en
què sembla que la situació es redreça amb d’altres on l’amenaça d’una doble
recessió sembla estar a punt de confirmar-se. És el cas, per exemple, de la
producció industrial, que després d’haver estat un dels factors en què s’havia basat
la incipient recuperació econòmica mundial, ha començat a mostrar símptomes
d’esgotament, amb la reducció dels ritmes de creixement, a causa de la finalització
del procés de reconstitució d’estocs, que s’havia iniciat a mitjans 2009. L’altre
element que ha caracteritzat la recuperació, ja des dels seus inicis, són les
diferències regionals i els diversos ritmes de redreçament entre els diferents països.
Així, en l’actual panorama econòmic es poden distingir, a groso modo, dos grans
grups de països. Per una banda, es troben aquelles economies que ja han
consolidat la seva recuperació, i que es troben sobretot entre les anomenades
economies emergents, que no van experimentar grans excessos financers en l’etapa
prèvia a la crisi. Per altra banda, hi ha aquells països que encara mostren seriosos
dubtes en relació al creixement de les seves economies. Es tracta sobretot
© Actíva Prospect 2010
d’economies avançades, en les quals la recuperació continua sent lenta, la demanda
privada segueix dèbil i la desocupació encara és molt elevada. Amb tot, les darreres
previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) realitzades a l’octubre, augmenten
en dos dècimes el creixement del PIB per l’economia mundial, respecte a les
1
previsions efectuades per aquest mateix organisme al mes de juliol, que queden així
fixades en el 4,8%.
A les economies avançades el redreçament continua sent dèbil (les darreres
previsions del FMI marquen un creixement del 2,7% per al 2010 en aquets països),
a causa d’elements com el baix nivell de confiança dels consumidors i la reducció
dels ingressos i el patrimoni de les llars, i pel fet que el repunt de la inversió
empresarial no s’està traduint en una reducció de les elevades taxes de
desocupació. Tot i que la inestabilitat financera continua, amb l’augment de la
volatilitat dels mercats i de la desconfiança dels inversors, desprès de la crisi del
deute públic de les economies més vulnerables de la zona euro desfermada en el
trimestre anterior, un cop passat l’estiu, les condicions financeres han millorat, en
relació a les polítiques d’ajust del dèficit impulsades a nivell europeu, així com pels
diferents països. La contrapartida és que les mesures de consolidació fiscal poden
repercutir en la reducció del creixement a curt termini. Els Estats Units, que fins el
segon trimestre de l’any semblaven liderar la recuperació dins del grup de les
economies avançades, experimenten ara un deteriorament (les previsions d’octubre
del FMI pronostiquen, per al 2010, un creixement del 2,6%, set dècimes menys que
en les de juliol), en relació amb els problemes amb el consum privat, a causa de
factors com ara l’elevat endeutament de les famílies i la debilitat tant del mercat
immobiliari com del mercat de treball. També preocupa, en l’economia
estatudinenca, la perspectiva que es produeixi una deflació o un creixement molt
reduït dels preus. De la mateixa manera, al Japó, al redreçament de principis d’any,
fonamentat sobretot en la recuperació del comerç mundial i els estímuls fiscals al
consum, l’ha succeït un to més deprimit de l’economia, per la debilitat de la
demanda interna, les pressions deflacionistes i les dificultats de cara a l’exportació,
ocasionades per la cotització de la moneda nipona, que es manté forta. Amb tot, les

4. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Conjuntura general
darreres previsions del FMI encara revisen a l’alça l’increment del PIB japonès per al
2010, i el situen en el 2,8% (4 dècimes per sobre que al juliol).
Les economies emergents, per la seva banda, tornen a registrar bons ritmes de
creixement, i les previsions d’octubre del FMI fixen el seu creixement per al 2010 en
el 7,1%, un 0,3% més que al més de juliol. En aquests països, tot i que el consum
de les llars es desenvolupa a bon ritme i les inversions sembla que es tradueixen en
la creació de llocs de treball, la dependència vers la demanda de les economies
avançades continua sent excessiva, i es fa necessari, segons els analistes, un major
equilibri extern d’aquests països, per tal de mantenir els nivells de creixement
d’abans de la crisi. Així mateix, continua el risc de “recalentament” d’algunes de les
principals economies d’aquest grup, especialment en relació als seus mercats
immobiliaris, i és en aquest sentit que els seus governs han començat a aplicar una
política econòmica de caire més restrictiu. Tot i aquests desajustos, i la por a un
esclat de la bombolla immobiliària que s’ha generat, sobretot en l’entorn de les grans
ciutats, l’economia de la Xina continua avançant amb fermesa, amb un creixement
per al 2010 que se situa, segons el FMI, en el 10,5%. El creixement de la Índia es
troba en uns nivells similars, i les darreres previsions marquen un increment del PIB
del 9,7%, 3 dècimes més que en les publicades al juliol. El creixement dels països
del sud-est asiàtic, al seu torn, arriba al 6,6%, un 0,2% més que en les dades de
juliol. A Llatinoamèrica, el Brasil continua oferint un comportament molt destacat, i la
estimació que fa el FMI del seu creixement per a 2010 s’enfila fins al 7,5%, 4
dècimes més que en les previsions emeses per l’organisme internacional tres mesos
© Actíva Prospect 2010
abans. Mèxic, per la seva banda, el FMI estima que creixerà un 5,0% al finalitzar
l’any, un 0,5% més que el que pronosticaven les previsions del juliol.
2
A diferència del que succeeix als Estats Units o al Japó, a la zona euro les
perspectives sembla que milloren, sobretot si es compara amb la situació de
principis d’any i amb el segon trimestre, quan va esclatar la crisi del deute públic. En
aquesta línia, les previsions de creixement del PIB són corregides a l’alça pel FMI,
situant-se ara en el 1,7%, un 0,7% més que al juliol. La causa es troba en l’impuls de
la demanda interna, tant per la inversió com pel consum, i en la puixança de les
exportacions –sobretot les alemanyes– cap a les economies emergents. En aquest
sentit, l’alça experimentada per Alemanya resulta espectacular, ja que les
previsions de creixement del FMI per a la seva economia s’incrementen en 1,9 punts
percentuals, situant-se el creixement de PIB en el 3,3% per l’any 2010. Tanmateix,
les perspectives en aquesta segona part de l’any pels diferents països de l’euro no
són tan favorables a causa, entre d’altres raons, de les mesures d’ajust
pressupostari i els efectes que puguin arribar a tenir, per exemple, sobre l’ocupació.
En aquest sentit, segons els analistes, els resultats de les proves d’estrès han servit
per a tranquil·litzar durant un temps als mercats financers internacionals, però els
dubtes sobre la fortalesa del sistema financer que encara persisteixen, relacionats
amb les diferències en el nombre d’entitats avaluades i els criteris utilitzats per cada
país en les proves, tornen a posar en qüestió algunes de les economies que més
han recorregut al crèdit en l’anterior etapa: Irlanda, Portugal i Grècia; un fet que
segueix sent una amenaça per a l’estabilitat de l’euro.
Espanya, per la seva banda, continua amb el seu lleu redreçament, en termes de
PIB, més lent i subjecte a més incerteses que el de la majoria de les economies del
seu entorn. De fet, segons les dades de l’INE acabades de publicar, el creixement
del PIB pel tercer trimestre de 2010 mostra un estancament respecte l’anterior (del
0,0%), tot i que respecte a la situació d’ara fa un any representa un creixement del
0,2%. Amb tot, les darreres previsions del FMI, tot i que suposen una millora d’una
dècima respecte a les emeses al juliol, continuen pronosticant un creixement negatiu
del PIB espanyol, del –0,3%, per a enguany. Així, l’economia espanyola forma part,

5. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Conjuntura general
juntament amb la irlandesa (–0,3%) i la grega (–4,0%), del grup d’economies de
l’euro que encara decreixeran el 2010. En aquest context, aspectes que havien estat
positius en la primera meitat de l’any, com el dinamisme del consum de les famílies,
amb un comportament més expansiu, ara perden la seva embranzida, ja que –com
destaquen els analistes– s’havien fonamentat, en bona part, en l’efecte d’elements
com la pujada de l’IVA o el pla 2000E, i es preveu, en aquest sentit, una nova
davallada del consum. Així ho constata l’evolució de determinats indicadors, com el
fet que en el tercer trimestre retrocedeixin les vendes minoristes (un 2,3% al mes
d’agost, en termes interanuals) i que baixin (un 24,0%) les matriculacions de cotxes.
En la mateixa línia, la relativa millora experimentada al mercat immobiliari sembla
estar relacionada, com també assenyalen els analistes, amb els canvis que es
preveuen en la fiscalitat en relació a l’adquisició i la tinença d’immobles: augment de
l’IVA en les transmissions d’habitatge nou, modificació del règim fiscal per a
l’adquisició de l’habitatge principal a partir del gener de 2011, etc. El mercat de
treball, al seu torn, continua acusant les dificultats que hi ha a l’hora de sortir de la
crisi. En aquest sentit, tot i que segons les darreres dades publicades de l’EPA, en el
darrer trimestre s’ha registrat un nou increment de l’ocupació, de manera que la
caiguda interanual s’ha seguit alentint, fins el –1,7%, i la taxa d’atur ha descendit,
fins al 19,8%, els diferents analistes segueixen pronosticant una recuperació molt
tímida de l’ocupació, amb lo qual es continuarà mantenint la incertesa en moltes de
les llars. En canvi, l’altre gran maldecap de l’economia espanyola, l’elevat deute
públic i les dificultats per a acudir als mercats financers internacionals, sembla que
està en camí de controlar-se, gràcies a les mesures d’ajust de la despesa pública
© Actíva Prospect 2010
aplicades fins al moment (baixada de sous als treballadors públics, reducció de les
inversions en infraestructures, pujada de l’IVA, etc.), i les que es continuaran
aplicant, tal com revelen els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2011
3
recentment aprovats. De fet, hi ha analistes que ja afirmen, en aquest sentit, que
l’Estat complirà el compromís establert d’assolir un dèficit del 5,9% a final d’any,
sobretot per la via dels ingressos. Sembla doncs, per tant, que es comença a
diferenciar a Espanya en els mercats de deute públic internacionals respecte a altres
dels països anomenats perifèrics, dins de la zona euro, com Irlanda o Portugal, ja
que en el cas espanyol les proves d’estrès dels bancs i caixes sí que van mostrar
resultats sobre la pràctica totalitat del sistema financer, i es van realitzar sota
hipòtesis més severes que les utilitzades per a la majoria de països de l’entorn.
L’economia catalana, per la seva banda, segueix amb una tessitura similar a la del
conjunt de l’Estat. En aquest sentit, respecte a la qüestió del deute públic, que afecta
al conjunt de les administracions públiques, tot i que la Generalitat també ha emprés
un ambiciós paquet de mesures d’estalvi i reducció de la despesa, l’agència de
qualificació de riscos Moody's ha rebaixat un grau la qualificació a llarg termini (d’A1
a A2) per al deute de la Generalitat, segons l’agència, pels problemes de
finançament del seu deute, que recentment s'han traduït en un fort augment en el
seu cost de finançament, per les dificultats a l’hora de reduir costos, al tenir
competències sobre aspectes com les universitats, la salut o l’educació. En relació
amb això, per tal d’afrontar la manca de liquiditat, la Generalitat ha realitzat una
emissió de bons, amb un interès del 4,75% a un any, per tal de contribuir a garantir
el finançament del deute, que han tingut una gran acollida entre els inversors. Amb
tot, l’economia catalana segueix recuperant el to més positiu, de manera que segons
l’avanç elaborat pel Departament d’Economia i Finances hauria registrat un
creixement del PIB del 0,1% en el tercer trimestre, repetint la xifra de tres mesos
abans, de manera que l’evolució interanual queraria en el 0%. Les causes es
trobarien aquest cop, a més de en la puixança de la indústria –amb una especial
millora en la producció de bens de consum– i de les exportacions, en el bon
comportament del sector serveis, en relació, entre d’altres factors, amb els resultats
obtinguts en la temporada turística estival. Així ho indiquen els principals indicadors

6. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Conjuntura general
del sector, com són l’increment en el nombre de turistes (un 3,7% més, en
l’acumulat dels nou primers mesos de l’any) o la xifra de pernoctacions del mes
d’agost (7.591.990), que ha estat la més alta des del 1999 (any en què comença la
sèrie), amb un especial augment de les entrades de turistes estrangers.
Malauradament, entre els diferents indicadors que plasmen un comportament positiu
de l’activitat econòmica no es troba encara l’ocupació ja que, tot i que segons les
dades de la EPA, Catalunya ha rebaixat la seva xifra de persones aturades en 6.700
persones en el tercer trimestre, situant-se la taxa en el 17,4%, i la xifra de llocs de
treball ha augmentat en 34.500 llocs, un 1% més que en el trimestre anterior, no
s’ha assolit encara la creació d’ocupació en termes interanuals (amb un 0,7% menys
de llocs de treball que ara fa un any). Malgrat tot, l’evolució dels llocs de treball i de
l’atur durant el 2010 mostra com en algunes comarques catalanes ja s’està creant
ocupació i en d’altres disminueix l’atur per primer cop des de l’inici de la crisi
econòmica. Així les coses, durant el tercer trimestre d’enguany quatre comarques
catalanes han registrat creació neta de llocs de treball - front les dues del primer
trimestre i les tres del segon - i cinc comarques han reduït el nombre d’aturats,
mentre a l’anterior trimestre només se’n va registrar una i a l’anterior cap.
© Actíva Prospect 2010
4

7. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Resum executiu
L’economia del Bages reprèn el creixement i Resum executiu
podria ser l’inici d’una certa recuperació.
Es manté la dinàmica de progressiva millora de la situació
En canvi, al Solsonès i al Berguedà, tot i la econòmica a les tres comarques de la Catalunya Central
millora, encara es destrueix ocupació. iniciada a mitjan 2009, amb la desacceleració dels ritmes
de destrucció de llocs de treball al Berguedà i Solsonès, per
Empitjora la situació d’empresaris i autònoms al una banda, i la creació de llocs de treball, per primer cop
Solsonès, on augmenta la mortalitat en nou trimestres, al Bages.
empresarial.
Amb l’increment interanual de llocs de treball de l’1,5%,
l’economia del Bages tornaria a reprendre el creixement.
De fet, és la comarca de Catalunya que mostra un major
dinamisme. A la resta de comarques de la Catalunya
Central la destrucció de llocs de treball es manté, tot i que
G ràfic 1 Taxes de variació interanuals dels llocs de en menor intensitat. Així, el Berguedà passa d’una reducció
treball. 2002-10 del -2,4% interanual el segon trimestre al -1,6% de l’actual,
20 una millora de vuit dècimes percentuals. Al Solsonès, on la
15
destrucció de llocs de treball encara registra nivells elevats,
10
passa d’un ritme del -4,3% interanual el segon trimestre al -
5
3,0% de l’actual, 1,2 punts percentuals menys. Així, totes
dues comarques porten una dinàmica positiva que si es
© Actíva Prospect 2010
manté comportarà la fi de la recessió. Amb tot, el
0
-5
comportament d’aquestes dues comarques està sent pitjor
-10
que el del conjunt de l’economia catalana, que amb l’1,2%
negatiu podria sortir de la depressió en un o dos trimestres.
5
-15
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Bages Berguedà Solsonès Catalunya Pel que fa als centres de treball, la situació és ben
diferent. Al Solsonès s’intensifica la mortalitat empresarial
G ràfic 2 Taxes de variació interanuals dels centres de
cotització. 2002-10
(-1,5% interanual) després que el segon trimestre mostrés
per primer cop en molt de temps un estancament en aquest
procés (-0,4%). Al Bages és on hi ha un ritme més elevat
20
15
de destrucció de centres, amb el -2,4%. Amb tot, cal
10
assenyalar que s’ha reduït en 1,2 punts percentuals
5
respecte el segon trimestre. Finalment, el Berguedà és el
0 que registra una situació i una tendència més positiva, ja
-5 que es manté la desacceleració progressiva en la
-10 destrucció de teixit empresarial i passa del -1,6% del segon
-15 trimestre al -1,0% actual. Contràriament al que ha passat
amb l’ocupació, a Catalunya durant l’actual recessió
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Bages Berguedà Solsonès Catalunya
econòmica s’ha destruït teixit empresarial a ritmes més
elevats que al Solsonès i al Berguedà, i només el Bages ha
G ràfic 3 Taxes de variació interanuals dels afiliats RETA. mantingut una dinàmica més negativa. Així, durant aquest
2002-10
semestre la destrucció de centres de cotització a Catalunya
20
se situa en el -2,2%, una reducció de cinc dècimes respecte
15 el trimestre passat.
10
5 El treball autònom manté un comportament molt similar a
0 la dels centres de cotització. La situació al Solsonès
-5
empitjora (els ritmes de destrucció de treball autònom
-10
passen de -1,5% interanual al -2,9%) i millora sensiblement
-15
al Bages (que passa a ser del -2,1%, 1,1 punts percentuals
menys). Al Berguedà i a Catalunya la situació és
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
d’estacament (-2,3% i -2,4% respectivament).
Bages Berguedà Solsonès Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

8. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Resum executiu
Es consolida la sortida de la recessió del sector Per tercer trimestre consecutiu el sector Serveis registra
Serveis. Els ritmes de creació d’ocupació són una dinàmica expansiva a la Catalunya Central. De fet, al
importants al Bages i al Solsonès. Bages la recuperació del sector ja es va iniciar durant el
darrer trimestre de 2009. Aquesta situació s’estén al conjunt
La Indústria manté la dinàmica recessiva, de comarques i el sector terciari surt de la recessió després
sobretot al Bages i Solsonès. Amb tot, mostra de dos anys de retracció de l’activitat a Catalunya. Així les
una significativa millora respecte a les caigudes coses, el sector s’apunta un 1,1% més de llocs de treball
de l’activitat que registrava el 2009. respecte el mateix trimestre de 2009. A la Catalunya
Central, la creació d’ocupació dels serveis és més intensa,
La Construcció manté ritmes elevats de amb un increment del 7,8% al Bages, el 3,6% al Solsonès i
destrucció d’ocupació, excepte al Bages on la l’1,3% al Berguedà.
contracció del sector és molt menor.
Per contra, la Indústria es manté en la dinàmica recessiva,
tot i que modera la destrucció de llocs de treball. És al
Berguedà on aquesta situació persisteix des de fa més
Gràfic 4 Taxes de variació interanuals dels llocs de temps, però també és en aquesta comarca on s’està
treball. Serveis. 2002-10 registrant una milloria continuada. Així les coses, la
25 destrucció de llocs de treball s’hauria reduit en 2,2 punts
20 percentuals i se situaria en el -1,2% interanual, proper a
15 l’estancament. En canvi, tant al Bages com al Solsonès,
10 encara es destrueix ocupació en el sector industrial a ritmes
força importants, del -6,2% i -5,7% respectivament. Amb
© Actíva Prospect 2010
5
0
tot, aquesta situació representa una millora significativa
-5
respecte a trimestres anteriors, on la destrucció d’ocupació
-10
era a ritmes de dos dígits.
6
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Finalment, la Construcció sembla haver tocat fons al
Bages Berguedà Solsonès Catalunya Bages (-3,8%), mentre al Berguedà i al Solsonès és on
Gràfic 5 Taxes de variació interanuals dels llocs de registra la major contracció de l’activitat (-11,1% i -13,7%
treball. Indústria. 2002-10 respectivament). Així, el sector encara anota pèrdues
30 importants en el nombre de llocs de treball, superiors als
dos dígits en dues de les comarques de la Catalunya
20
Central, similar a la que registra la construcció al conjunt de
10
Catalunya (-12,5%). D’aquesta evolució conjunta, es
0 desprèn que el comportament del Bages és relativament
-10
anòmal dins el context català. En aquest sentit, la
construcció en una primera etapa s’hauria contret a ritmes
-20
més importants que a la resta de comarques de la
-30
Catalunya Central i del conjunt català, per després mantenir
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 una recuperació més intensa. De fet, aquesta recuperació a
Bages Berguedà Solsonès Catalunya la resta de comarques sembla haver-se estancat durant el
2010 i es mantenen ritmes elevats de destrucció
Gràfic 6 Taxes de variació interanuals dels llocs de
treball. Construcció. 2002-10
d’ocupació, sense que es detecti una tendència a minvar.
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Bages Berguedà Solsonès Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

9. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Resum executiu
El nombre de persones que s’incorpora al
Gràfic 7 Taxes de variació interanuals de persones
registre de l’atur cau en picat.
registrades a l'atur. 2006-10
140
Es mantenen els descensos generalitzats en els
120 índexs de sinistralitat.
100
La contractació es manté a nivells elevats al
80
Bages i Berguedà.
60
40 Augmenten els contractes temporals i
20 disminueixen els indefinits.
0
-20
03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 Durant aquest trimestre el nombre de persones a l’atur han
2006 2007 2008 2009 2010
augmentat lleugerament. En termes relatius representa el
Bages Berguedà Solsonès Catalunya
menor augment del nombre d’aturats des de l’inici de la crisi
Gràfic 8 Evolució dels índexs de sinistralitat (x 100 mil econòmica. Per tant, durant aquest trimestre s’abandonen
treb.). 2001-10 els ritmes elevats de creació de desocupació observats
7.000 durant els darrers tres anys. On l’increment del nombre
6.000 d’aturats és menor és al Berguedà, amb l’1,9% interanual
5.000
(representa una caiguda de 3,8 punts percentuals respecte
4.000
al segon trimestre). Al Bages l’augment del nombre
d’aturats és del 3,8% (front el 10,2% anotat en l’anterior
© Actíva Prospect 2010
3.000
període). Finalment, al Solsonès és on l’augment de l’atur
es manté més elevat, del 4,1%. Tanmateix, és en aquesta
2.000
1.000
comarca on l’evolució ha estat més positiva, amb una
0
caiguda de 16,7 punts percentuals respecte el segon
7
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 trimestre: que era del 20,8%. Al conjunt de Catalunya, l’atur
Bages Berguedà Solsonès Catalunya mostra una dinàmica similar. En un sol trimestre es passa
Gràfic 9 Taxes de variació interanuals de contractes
de ritmes de creació de desocupació del 15,0% interanual,
laborals. 2007-10
a ritmes del 6,9%, 8,1 punts percentuals menys.
30
20
El nombre d’accidents continuen disminuint en termes
10
interanuals, registrant cada trimestre mínims històrics.
0
Aquesta evolució de la sinistralitat ha estat un fet observat
-10 des de l’inici de la sèrie (2001), però s’ha anat intensificant
-20 amb el descens de l’activitat econòmica, que en el cas de la
-30 industria i la construcció ha estat molt important. En termes
-40 d’evolució, la sinistralitat ha mantingut un comportament
-50 més positiu al Solsonès, seguit del Berguedà i, per últim, hi
figura el Bages. Amb tot, en els darrers trimestres s’ha
03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09
2007 2008 2009 2010
Bages Berguedà Solsonès Catalunya
produït un procés de convergència i totes tres comarques
registren nivells de sinistralitat similars: 1.212,8, 1.177,1 i
Gràfic 10 Evolució del percentatge de contractació 1.275,6 accidents per cada 100 mil llocs de treball
temporal. 2006-10
assalariats respectivament.
95
90 Des d’inicis de 2010 la contractació ha mostrat un
85
comportament molt positiu a dues de les comarques de la
Catalunya Central: al Bages i al Berguedà. De fet, a
aquestes dues comarques s’ha passat de caigudes
80
75
importants de la contractació durant el 2009 (de més de dos
70 dígits) a augments també importants del nombre de
65
contractes. Concretament, aquest trimestre l’increment
03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 interanual ha estat del 15,8% i 16,7% respectivament.
2006 2007 2008 2009 2010
Contràriament, al Solsonès la contractació no segueix un
Bages Berguedà Solsonès Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

10. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Resum executiu
patró de recuperació. Així, de gener a març de 2010 s’anota
una caiguda interanual important de la contractació, en el
segon s’registra un volum similar i en aquest darrer
trimestre torna a caure la contractació respecte el 2009.
Mentrestant, a Catalunya la contractació també registra una
evolució positiva de recuperació, però molt més moderada:
del 6,6%.
Per bé que en conjunt el volum de contractació s’està
recuperant i això és un fet positiu, no es pot dir el mateix de
l’evolució de la qualitat de la contractació. En termes
d’estabilitat contractual, des de principis de 2009 s’està
observant una clara tendència a la precarització. Es a dir,
s’està incrementant progressivament la contractació
temporal mentre cau la modalitat de contractació indefinida.
On la precarietat en la contractació és més elevada és al
Berguedà, on el 91,9% dels contractes signats són en la
modalitat temporal, el 89,7% al Bages i el 88,8% al
Solsonès. La taxa de temporalitat al conjunt de Catalunya
es mou també en aquests paràmetres: el 89,8%.
© Actíva Prospect 2010
Síntesi d’indicadors principals
Bages Berguedà Solsonès Catalunya Central
8
De nivell o volum:
Llocs de treball: 63.617 Llocs de treball: 11.513 Llocs de treball: 5.193 Llocs de treball: 80.323
Centres de treball: 5.707 Centres de treball: 1.447 Centres de treball: 665 Centres de treball: 7.819
Atur registrat: 14.684 Atur registrat: 2.794 Atur registrat: 851 Atur registrat: 18.328
Taxa excedent laboral (%): 23,1 Taxa excedent laboral (%): 24,3 Taxa excedent laboral (%): 16,4 Taxa excedent laboral (%): 22,8
Taxa atur estimada (%): 15,4 Taxa atur estimada (%): 13,5 Taxa atur estimada (%): n.d. Taxa atur estimada (%): n.d.
Contractacions: 10.943 Contractacions: 2.638 Contractacions: 822 Contractacions: 14.403
Dinàmica (variacions interanuals):
Llocs de treball (%): 1,5 Llocs de treball (%): -1,6 Llocs de treball (%): -3,0 Llocs de treball (%): 0,7
Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%)
- Sanitat i serveis socials 43,6 - Administració i Seguretat 10,1 - Administració i Seguretat 16,7 - Sanitat i serveis socials 35,3
- Administració i Seguretat Social
13,9 - Hoteleria Social
8,6 - Hoteleria 12,2 - Administració i Seguretat 13,4
Social
- Immobiliàries i serveis 12,7 - Mediació financera 4,3 - Sanitat i serveis socials Social
7,0 - Immobiliàries i serveis 10,5
empresarials
Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): empresarials major pèrdua (%):
Sectors amb
- Construcció -8,9 - Construcció -11,1 - Mediació financera -21,4 - Construcció -9,8
- Transport i comunicacions -8,2 - Educació -8,2 - Construcció -13,7 - Transport i comunicacions -7,4
- Indústria -6,2 - Transport i comunicacions -4,5 - Agricultura -8,3 - Indústria -5,8
Centres de treball (%): -2,4 Centres de treball (%): -1,0 Centres de treball (%): -1,5 Centres de treball (%): -2,0
Atur registrat (%): 3,8 Atur registrat (%): 1,9 Atur registrat (%): 4,1 Atur registrat (%): 3,5
Contractació (%): 15,8 Contractació (%): 16,7 Contractació (%): -2,8 Contractació (%): 14,7

11. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Bages
Aquest trimestre, al Bages l’ocupació torna a Bages
créixer en termes interanuals; un fet que no es
produïa des del primer trimestre de 2008. Llocs de treball i centres de treball
El dinamisme empresarial, per contra, segueix Després d’una sèrie de trimestres, en què es mantenia la
moderant la seva caiguda. dinàmica de moderació de la destrucció dels llocs de
treball, aquest trimestre, el Bages ha vist com s’ha creat
La creació de llocs de treball assalariat és ocupació, en relació al mateix moment de l’any anterior; un
encara més intensa, amb un 2,5% més respecte fet que no es produïa des del primer trimestre de 2008. De
al mateix moment de l’any anterior. fet, la taxa de l’1,5% interanual suposa el millor
comportament del panorama comarcal català, per sobre del
Ripollès, el Pla de l’Estany i la Segarra, que són les altres
tres comarques de Catalunya que creen ocupació. Així les
Gràfic 11 Evolució del nombre de llocs de treball i centres coses, la xifra de llocs de treball de la comarca se situa en
de cotització. 2001-10. Bages 63.617, 941 més que en el mateix trimestre de 2009 i
85.000 8.000
també més que tres mesos abans.
75.000
65.000
7.500
El dinamisme empresarial, per contra, segueix amb la
55.000
7.000 tònica observada en els darrers trimestres, és a dir,
45.000 6.500 continua reduint la seva caiguda interanual, aquest cop fins
35.000 al –2,4%; una taxa que deixa la xifra de centres de
© Actíva Prospect 2010
6.000
25.000 cotització en 5.707, 139 menys que en el mateix període
15.000
5.500
de l’any anterior i 70 menys que ara fa tres mesos.
5.000 5.000
Treball autònom i assalariat
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
9
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Llocs de treball Centres de cotització
En el cas concret del treball assalariat encara s’intensifica
Gràfic 12 Taxes de variació interanuals dels llocs de més el creixement de l’ocupació, fins al 2,5% interanual, tal
treball i centres de cotització. 2002-10. Bages com indiquen les dades del Registre General de la
8
Seguretat Social (RGSS). Així, els llocs de treball assalariat
6 es col·loquen en 50.487; una dada que suposa un guany de
4
1.216 llocs respecte al mateix moment d’un any abans i 663
més que la xifra registrada en el trimestre anterior.
2
0
-2
-4 El treball autònom, per la seva banda, presenta un
-6
-8
comportament més semblant al dels centres de cotització
-10 que no pas al dels llocs de treball assalariat. En aquest
-12 sentit, es continua reduint, un trimestre més, la intensitat del
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
deteriorament d’aquesta modalitat de treball, aquest cop
Llocs de treball Centres de cotització
fins al –2,1% interanual. D’aquesta manera, els llocs de
treball autònom queden xifrats en 13.130, segons les dades
Gràfic 13 Evolució del nombre dels afiliats al RGSS i
del Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA).
RETA. 2001-10. Bages
En conseqüència, se’n comptabilitzen 275 menys en termes
70.000
85.000 20.000 interanuals i 82 menys respecte a ara fa tres mesos.
19.000
75.000
60.000
18.000
65.000 17.000
Amb aquestes dades, la taxa d’assalariats se situa, aquest
50.000
55.000 16.000 cop, en el 79,4%.
40.000 15.000
45.000
14.000
30.000
35.000 13.000
12.000
25.000
20.000
11.000
15.000
10.000 10.000
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
5.000
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2001 2002 2003 2004
RGSS 2005
RETA 2006 2007 2008 2009
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

12. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Bages
Important atenuació de l’atur ja que, tot i que no Atur
atura el seu engrossiment, aquest s’alenteix
enormement. També s’observa un canvi important en l’evolució de l’atur
aquest trimestre. Tot i que no es deté l’engrossiment del
La contractació segueix amb l’embranzida nombre de persones aturades, respecte a un any abans,
empresa fa ja tres trimestres enrere. aquest s’alenteix enormement. El creixement interanual de
l’atur ha estat aquest cop del 3,8% (la 13a més baixa en el
El principal maldecap continua sent el caràcter context comarcal), de manera que s’abandonen les taxes
temporal de la contractació i la taxa de de dos dígits, per primer cop des del primer trimestre de
temporalitat torna a batre records. 2008. En aquest sentit, el registre d’aturats/des a la
comarca queda en 14.684 persones, 532 més que en el
mateix trimestre de l’any anterior però 594 menys que tres
mesos abans. S’observa, per tant, un descens
intertrimestral de l’atur per segon trimestre consecutiu. Així
Gràfic 14 Evolució del nombre de persones registrades a les coses, els excedents laborals de la comarca es
l'atur. 2005-10. Bages redueixen fins al 23,1%, més d’un punt percentual menys
18.000 90
que en el trimestre anterior.
16.000 80
14.000
70
60
El sector que més contribueix a l’atur, a hores d’ara,
12.000
50 continua sent la Indústria, amb el 26,9% del total. Per sota
10.000 40 se situen les Immobiliàries i els serveis empresarials, amb
30
el 23,2%, i la Construcció, amb el 13,6%. Aquests mateixos
8.000
© Actíva Prospect 2010
20
6.000
4.000
10 tres sectors són els que tenen uns majors excedents
laborals. En el cas de les activitats Immobiliàries i els
0
2.000 -10
0 -20 serveis empresarials són del 64,1%, en el cas de la
10
Construcció del 31,3%, i en el cas de la Indústria del 22,0%.
03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09
2005 2006 2007 2008 2009 2010
Atur registrat Taxa de variació interanual (%)
Contractació
Gràfic 15 Evolució de la contractació. 2006-10. Bages
La contractació, per la seva banda, segueix amb
18.000 92 l’embranzida empresa, amb aquest, tres trimestres enrere.
16.000 90
88
La taxa de variació interanual se situa, així, en el 15,8%.
Els contractes formalitzats han estat 10.943, 1.495 més que
14.000
86
12.000
10.000
84 en el mateix període de 2009 i 266 més que en el trimestre
8.000
82
80
anterior. El principal maldecap continua sent, tanmateix, el
6.000
78 caràcter temporal de la contractació. Es tornen a batre
4.000 76 records en aquest sentit i la taxa de temporalitat s’enfila fins
2.000 74
al 89,7%. Les variacions experimentades per les dues
0 72
03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 modalitats de contractes, temporals i indefinits no fan més
2006 2007 2008 2009 2010 que remarcar aquest fet. Mentre que els 9.814 contractes
Núm. Contractes Taxa temporalitat (%) temporals signats aquest trimestre suposen un guany del
Gràfic 16 Evolució del nombre d'accidents laborals. 2001-
18,9% interanual, els 1.129 contractes indefinits que s’han
10. Bages formalitzat constitueixen un retrocés del 5,5%, respecte al
mateix moment de l’any anterior.
1.600 30
Sinistralitat laboral
1.400 20
1.200 10
1.000 0
800 -10
La sinistralitat laboral es redueix tant intertrimestralment
600 -20
(un 15,3%) com interanualment (un 13,3%), i per tant es
400 -30
manté en els nivells més baixos d’ençà de la crisi. Els
200 -40
accidents comptabilitats aquest trimestre han estat 644, i 16
0 -50
d’ells han estat de gravetat. L’índex de sinistralitat
disminueix, aquest cop, fins als 1.275,6 accidents per cada
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
100.000 afiliats a la Seguretat Social.
Núm. Accidents Taxa de variació interanual (%)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

13. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central
Núm. 3. 2n. trimestre 2010
Bages
S’intensifica la dinàmica positiva dels Serveis
Els Serveis continuen presentant guanys
d’ocupació i aquest cop, a més, el guany Els Serveis continuen presentant guanys d’ocupació
interanual s’intensifica. respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest cop, a
més, la taxa interanual s’enfila fins al 7,8%, el millor
En el cas concret del Comerç continua la comportament del panorama comarcal català. Aquesta
moderació de la seva retracció per cinquè dada, però, s’ha de prendre encara amb una certa cautela,
trimestre consecutiu. ja que es continua reflectint l’important salt experimentat a
finals de 2009 en la Sanitat i serveis socials. Aquest
L’Hoteleria, per la seva banda, crea ocupació trimestre, a més, les dades de la Mediació financera ja no
per segon trimestre consecutiu. es veuen alterades pels processos de fusió de les caixes i,
per tant, no incideixen en negatiu en l’evolució del sector,
com sí succeïa en el trimestre anterior. Així les coses, la
xifra de llocs de treball del sector queda en 38.412, 2.795
Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-10. més que dotze mesos abans i 1.026 més que en el
Bages
trimestre anterior. Al marge dels casos ja comentats, de la
45.000 Sanitat i serveis socials i la Mediació financera, l’evolució
positiva es fonamenta en el bon comportament de
l’Administració i Seguretat Social, les Immobiliàries i serveis
40.000
35.000 empresarials, l’Hoteleria i l’Educació. Per contra, els sectors
que presenten una evolució negativa són el Transport i
30.000
comunicacions i el Comerç. Els centres de cotització també
© Actíva Prospect 2010
25.000 presenten, per primer cop en onze trimestres, paràmetres
positius, amb una taxa interanual del 0,3%, que en situa la
20.000
xifra en 3.850. L’atur segueix creixent en termes interanuals
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
11
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 (un 7,4%), però decreix en 186 efectius en relació a tres
Llocs de treball Mitjana mòbil mesos abans, deixant la xifra d’aturats/des en 7.779. Els
Gràfic 18 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-10.
excedents laborals se situen en el 20,3%.
Bages
Estancament de la retracció del Comerç
16.000
15.000 Així ho mostra, per cinquè trimestre consecutiu, la taxa de
14.000
variació interanual del Comerç que aquest cop se situa en
el –0,4%, front el –2,0% del trimestre anterior. La xifra de
llocs de treball es col·loca, d’aquesta manera, en 12.396,
13.000
12.000 54 menys que un any abans i 49 menys que en el trimestre
11.000 anterior. El mateix succeeix amb els centres de cotització,
10.000
la taxa interanual dels quals esdevé de –0,3%. El nombre
de centres es computa en 1.456. L’atur pràcticament no
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
creix, respecte a ara fa un any (0,4%). El nombre de
Llocs de treball Mitjana mòbil
persones aturades se situa en 1.769. Els excedents
Gràfic 19 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001- laborals són del 14,3%.
10. Bages
3.400
L’Hoteleria creix, per segon trimestre consecutiu
3.200
Es repeteix, per tant, la dinàmica del trimestre anterior, i
3.000
s’intensifica, ja que la taxa interanual de l’Hoteleria es
2.800
col·loca en el 3,1%. El nombre de llocs de treball queda així
2.600 computat en 3.155. La dinàmica és encara més expansiva
2.400 pel que fa als centres de cotització que incrementen un
2.200 5,1%, de manera que la xifra de centres queda fixada en
2.000 498. Amb tot, l’atur encara creix (un 6,4%), tanmateix els
excedents laborals es redueixen un mica més d’un punt
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
percentual, fins al 19,7%.
Llocs de treball Mitjana mòbil
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.