TR Aixo es Manga

Institut Santa Eulàlia Treball de Recerca
Això és MANGA
Kevin Casanova Armada
2r Batx. grup B
Departament Dibuix
Tutora: Marina Casassas
IES Santa Eulalia
L’Hospitalet de Llobregat, gener 2015

Institut Santa Eulàlia Això és MANGA
Índex
Prefaci................................................................................................................................3
...........................................................................................................................................3
Petita iniciació al Manga...................................................................................................4
El Manga.......................................................................................................................4
L’Anime.......................................................................................................................5
El Manwha...................................................................................................................5
La Lightnovel...............................................................................................................5
El Manhua ....................................................................................................................5
Diferències d'estil entre Manga, Manwha i Manhua.....................................................6
Classificació de gèneres i els seus estils de dibuix .....................................................14
Principals autors de Manga.........................................................................................42
Diferència i caracterització dels personatges i com es creen aquests..............................49
Com fer un personatge de Manga?..............................................................................49
Procés de realització d'un Manga................................................................................57
Procés de realització d'un Anime ................................................................................61
Explicació de Seiyū.....................................................................................................64
Que és un Scanlation?..................................................................................................64
Curiositat: el Mangaka, com és la seva vida i la del seu editor?.................................65
Treballs de camp..............................................................................................................67
Creació d'un Manga per part d'un dibuixant amic.......................................................67
Veure l'evolució dels dibuixos i la història d'un dibuixant novençà...........................77
Veure les diferències entre un dibuixant novençà i un de professional.....................118
Videos de com fer Manga..........................................................................................121
Annex de terminologia Manga..................................................................................121
Conclusió.......................................................................................................................125
Agraiments.....................................................................................................................125
Webgrafia......................................................................................................................125
Bibliografia....................................................................................................................126
2

PREFACI
El dia que ens van dir: penseu un tema pel treball de recerca, no sabia què fer,
però em van dir que és millor fer-lo d’una cosa que t’agradi, exactament, i aleshores
vaig pensar en el Manga. Vaig parlar amb una professora de dibuix, la Marina, que va
acceptar ser la meva tutora. Després vaig pensar que estaria bé mostrar a la gent una
part del món Manga, perquè molta gent no veu més que els grans ulls o que molts
personatges femenins tenen grans pits i això és una molèstia perquè no aprecien tot el
conjunt, en tota la seva riquesa.
En aquest treball explico que el Manga és un còmic d’origen japonès, molt
conegut fora del Japó, i que el model de Manga actual el va crear Tezuka Osamu.
També introdueixo el concépte Anime (convertir els dibuixos Manga en una animació),
el concepte Manwha (un Manga corea), el concepte Manhua (un Manga xinès) i el
concepte Lightnovel (un Manga passat a llibre).
Explico alguns gèneres, com el gènere d’acció, que és el gènere dels moviments
exagerats o el gènere drama, que és el gènere lligat a l’amor.
Explico com es fa un Manga i un Anime. El Manga es fa seguint uns passos
bastant específics: pensar una idea, desenvolupar-la, practicar els esbossos d’aquesta
idea i quan tens tot això el passes a net. En l’Anime se segueixen aquests passos però
n’hi ha més de passos. Els dibuixos es fan en una taula especial, s’han de dibuixar
moviments seguits, es planeja com anirà pintat el personatge, es grava una veu que serà
la veu del personatge i s’ajunta tot per formar l’animació.
L’objectiu principal del meu treball és mostrar i explicar gran part del món
Manga, almenys la part que jo arribo a comprendre, i aconseguir que les persones que
no els agrada puguin donar altres motius més específics que la simple observació dels
ulls grans o els comentaris com que són dibuixos pervertits perquè els personatges
femenins tenen grans pits. Voldria, amb aquesta recerca, fer que la gent deixi de banda
aquests prejudicis.
I per últim, l’altra motivació és que, a la vegada que faig aquest treball de
recerca, milloro l’escriptura i la redacció, pel qual no tinc gaire habilitat.
3

Dibuix Ukiyo-e. S.XIX
PETITA INICIACIÓ AL MANGA
El Manga
El Manga és un tipus de còmic d’origen japonès. L’origen més probable es troba en els
dibuixos Ukiyo-e que eren dibuixos on s’apareixien dones belles, actors Kabuki (un
tipus de teatre japonès) lluitadors de sumo, escenes històriques, contes folklòrics i
paisatges japonesos. Un dels grans representants d’aquest tipus de dibuix, Hokusai
Katsushika (1760-1849, pintor japonès de l'estil Ukiyo-e del període Edo) crea el terme
MANGA l’any 1814 en combinar els Kanjis (man, que significa informal) i (ga, que vol
dir dibuix). En japonès el terme Manga significa “dibuixos capriciosos o gravats”. Fora
del Japó el terme és utilitzat per referir-nos a la historieta de dibuixos coneguda com a
Manga.
En aquells temps, alguns artistes impressionistes
europeus com Mónet, Van Gogh, etc. van
quedar meravellats per la bellesa dels Ukiyo-e.
Els coneixen perquè els Ukiyo-e eren utilitzats
per empaquetar el te exportat del Japó. Cal
remarcar que dos artistes europeus van introduir
un nou estil més satíric als dibuixos, i van ser
Charles Wirgman i George Bigot.
Durant la Segona guerra mundial el Manga era
utilitzat com a propaganda bèl·lica, i els
personatges eren soldats perfectes. Però durant la
postguerra va haver-hi un canvi radical en els
Mangas: es va començar a fer un Manga que
aportés somnis i esperances a la gent (cal tenir
en compte que Japó va quedar molt tocat i
enfonsat per la guerra).
El Manga modern, el conegut per tothom, sorgeix amb l’artista Tezuka Osamu, que el
1947 publica La nova Illa del Tresor. Tenia un format molt barat i bastant apropiat per
als nens en aquells temps difícils. Més tard, la seva obra Tetsuwam Atom més coneguda
com a AstroBoy, va provocar un gran impacte en el públic, ja que com que s’inspirava
en pel·lícules i animacions més que en dibuixos va generar una manera nova de
representar el moviment. El dibuix ja no es limitava a un quadre per acció (una vinyeta),
sinó que fins i tot feia pàgines senceres per a un sol moviment. També va introduir nous
conceptes, com el fet de no limitar el Manga per fer riure com únic objectiu, sinó que el
Manga també podia generar altres emocions: tristesa, fúria... I per
4

últim, crea la configuració dels ulls grans, tan característics del Manga, per la qual cosa
es va inspirar en el Bambi de Dysney.
Anys més tard, en el 1977, Kazuo Koike, guionista de Manga molt famós en el Japó
d’aquell temps, va fundar la primera escola per a guionistes, Gekigason-Juku. L’escola
va funcionar fins al 1989. En el 2006 es torna a obrir, a Tòquio i actualment és
considerada com la Universitat del Manga, on estudien especialistes que es volen
dedicar a aquest gènere.
L’Anime
Anime és un tipus i estil de dibuix animat japonès. Trobem els inicis a l’any 1957
aproximadament, amb la creació de l’estudi Toei Animation Co, que comença a fer
pel·lícules animades. Més tard, l’any 1963, inicia l’emissió del primer Anime Tetsuwan
Atom (Astroboy). En aquell temps, els Animes es dibuixaven a mà però actualment és
molt comú fer els Animes amb ordinador -per comoditat sobretot. Les trames dels
Animes abracen una gran quantitat de gèneres de ficció i són emesos per mitjans
cinematogràfics com la televisió, el cinema i els DVD.
L’any 1983, l’aparició dels reproductors de vídeo domèstic, provoca l’aparició de les
OVA, Original Video Animation.
El Manwha
És el Manga Coreà del Sud. El Manwha és semblant al Manga japonès però té algunes
diferències, la més gran és que es llegeix com en llengua occidental d’esquerra a dreta, i
s’escriu amb l’alfabet coreà (Hangul). Els Manwhas solen ser més estètics que els
Mangas.
La Lightnovel
Dit també Ranobe, és un gènere literari japonès, que es caracteritza per ser redactat en
llenguatge japonès que és escrit en (Kanjis, Hiragana o Katakana). A més, va
acompanyat de dibuixos de tipus Manga. L’explicació de la part LIGHT, vol dir que es
publica en periòdics i revistes. Les versions que es publiquen directament a Internet són
les novel·les web.
El Manhua
És el Manga xinès. És molt semblant al Manga japonès. Es llegeix com es podria llegir
un Manga japonès i l’única diferència és que es troba escrit en xinès amb els seus
caràcters propis (Hànzi).
5

Diferències d'estil entre Manga, Manwha i Manhua
Quan dic estil em refereixo a com són els dibuixos i com es llegeix la història. Aquestes
són els dos aspectes més desenvolupats pel que fa a l’estil. Dues coses que Manga,
Manwha i Manhua comparteixen és que el primer capítol és més llarg que els altres
capítols perquè fa com una introducció al protagonista, al món d’aquest/a i a vegades
ens ensenyen part de la trama/història. I l’altra cosa és que són en blanc i negre.
Normalment, quan hi ha color és per fer més bonic i ressaltar algun fet de la història.
Tot això provoca que aquests còmics atrapin als lectors, perquè si en començar no
ensenyes molt la gent no sentiria curiositat per com continuarà la història.
Altres aspectes importants són:
En el Manga
Es llegeix de dreta a esquerra. Ja que correspon
a l’ordre que se segueix en llegir en
l’escriptura japonesa. A la imatge del costat he
deixat una “petita” pauta de com llegir un
Manga, aquesta pauta inclou en quin orde es
llegeixen els diàlegs dintre d’una vinyeta.
Com en tot còmic, el Manga porta onomatopeies. Aquestes onomatopeies estan escrites
en Kanji. Com més gran és el Kanji, més gran és el so.
6
Pauta de com es llegeix un Manga
Fragment de pàgina
Manga Naruto

Per llegir-lo el llom ha d’estar a la dreta. El
Manga té una sobrecoberta amb una imatge
diferent per a la portada, el llom i la
contraportada, i quan es treu, a la coberta hi
ha la imatge que correspon a cada part però
sense color. Hi ha Mangas però que les
imatges de la sobrecoberta no es troben
impreses sense color a la coberta del Manga.
Això ho veiem en el
Manga, i no ho puc
comparar amb els altres
tipus perquè no trobo a
cap tenda un Manwha o
un Manhua i a Internet
apareix la imatge
sencera de la portada
sense poder veure com
és en el conjunt. El
llom i la contra-portada
també porten una imatge.
En el dibuix és molt
comú que es facin
dibuixos formats per
línies més que dibuixos detallats, millor explicat, és que predomina la línia enfront de la
forma. Si aquest punt no s’entén es troba millor explicat més endavant del treball.
7
Fragment d’una página Manga. Naruto
Portada Manga Magi the Labyrinth of Magic
Sobrecoberta del Manga Magi the Labyrinth of Magic
Comparació de les imatges de
les portades Magi the
Labyrinth of Magic

És col·loquen les vinyetes del Manga
segons l’escriptura japonesa.
Els ulls són molt grans i porten molt
reflexos brillants. Cada autor els fa d’una
manera diferent. També hi ha autors que
fan personatges sense reflexos brillants als
ulls i la pupil·la l’omple tot. Els “brillos”
són les boles blanques que es dibuixen en
els ulls per potenciar-ne l’expressió.
Personatges normalment molt realistes, a
no ser que l’autor/a els dibuixi no gaire
detallats, més esquemàtics, per fer
comèdia.
8
Pàgina Manga Onepunch-man
Pàgina Manga Nanatzu no Taizai
Pàgina de Manga Magi the Labyrinth of Magic

Personatges caricaturescos o desdibuixats que es posen sobre un fons realista i bastant
treballat, per crear contrast. D’aquest efecte es denomina efecte màscara.
En una història Manga hi ha pàgines on no hi ha res, és a dir, on no s’hi explica res.
Aquestes pàgines són les transicions. Se’n veuen sovint. Serveixen per moure l’escenari.
9
Pàgina de Manga Onepunch-man

Com que està escrit en
japonès, utilitza moltes
paraules japoneses per a
caracteritzar personatges
10
Exemple de pàgines que fan de
transicions

o diàlegs. Per als germans i germanes s’utilitzen paraules japoneses com Oni-chan
(germà) o Nee-chan (germana), i moltes altres, com la terminació –Sama per referir-se a
un amo. També hi surten noms típics japonesos, i molt fets culturals tradicionals, com
seure doblegant els genolls (Seiza).
En el Manhua
Es llegeix com el Manga, de dreta a
esquerra. Utilitzen noms típics xinesos i
terminacions pròpies de la llengua.
S’escriu amb Hàizu, ja que es llegeix igual
que l’escriptura japonesa, ja que una part
de l’escriptura japonesa procedeix del
llenguatge xines.
En tots els altres aspectes, el Manhua
s’assembla molt al Manga
En el Manwha
Es llegeix com un llibre occidental, és a dir,
d’esquerra a dreta.
S’escriu amb l’alfabet coreà, el Hangul.
11
Pàgina de Manhua ½ Prince
Pàgina de Manwha King of Hell

En el Manwha cal distingir dos estils diferents: un fet per ordinador i publicat online i
l’altre que s’assembla en tot al Manga
Similar al Manga
L’aspecte físic dels personatges és molt
semblant al dels personatges Manga.
Comparteixen les característiques bàsiques
també d’un Manga, com són: ser en blanc i
negre, estar imprès en paper, aprofitar tot
l’espai possible per posar vinyetes, etc.
El nom coreà de l’autor/a, és escrit en
síl·labes inexistents en japonès.
Noms coreans dels personatges.
Els efectes de soroll en Hangul.
12
Pàgina de Manwha King of Hell
Pàgina Manwha King of Hell

L’altre tipus
Sempre tot el capítol és en color.
Els capítols són molt llargs. L’extensió
mínima que m’he trobat és 32 fulls. Mentre
que en els altres, l’extensió mínima era
usualment de 17 o 18 pàgines.
Es fan vinyetes separades, amb molt d’espai
entremig.
Les imatges estan fetes amb ordinador, i això
es reconeix per com estan pintades. Aquest
tipus de color tan uniforme és molt difícil de
fer a mà, i per això es requereix utilitzar
programes informàtics per modificar imatges.
No hi ha moltes accions per pàgina i, per tant,
hi solen haver poques vinyetes per pàgina
13
Pàgina Manwha Noblesse
Pàgina Manwha Noblesse

Classificació de gèneres i els seus estils de dibuix
Abans de continuar llegint, una cosa cal aclarir, molts gèneres comparteixen l’estil de
dibuix perquè es troben en la mateixa història. Moltes vegades no hi ha un sol gènere en
una història. Per exemple una història pot tenir els gèneres d’acció, comèdia, amor i
aventura junts. També cal dir que hi ha gèneres especials per als Mangas.
Generes més usuals:
Acció
Acció és el gènere on les accions són molt
exagerades. Quan dic accions em
refereixo a saltar, córrer, disparar...
Tant al Manga com a l’Anime del gènere
d’acció s’hi poden veure moltes línies de
moviment. A la imatge del Manga podem
veure-hi que quasi tot el fons conté línies
que representen el moviment del
personatge.
14

A l’Anime, les línies de moviment sovint es canvien per espais de color que representen
la força que s’utilitza.
Característiques de l’estil
Les característiques que explico són les característiques que jo, un fan del Manga,
aprecia sense tenir coneixements d’art ni coneixements d’animació. Les explicaré de la
manera que jo, fan del Manga, les entenc i les veig. Si algun professional no està
d’acord amb el que dic o penso que em digui com veu ell/a aquestes coses.
Això es pot aplicar, a tots els generes.
Característiques de les línies
Les línies que explicaré moltes surten en altres gèneres, però les explico en aquest
perquè aquestes línies porten el significat d’acció “MOVIMENT”. Moltes d’aquestes
línies s’apliquen tant en Manga com en Anime.
Tipus 1: Línia d’ombra. Quan les coses es
troben en moviment en el Manga sobretot,
les ombres es canvien per línies fines amb
petites separacions (depèn de l’artista, les
formen amb punt separats per un petit
espai, línies separades per espais...). En
l’Anime de vegades s’utilitza això però
usualment es fa l’ombra distorsionada. Se
sol fer amb llapis, bolígraf o ploma.
15
Pàgina de Manga Berserk

Tipus 2: Cos “liniejat”, quan dic això em
refereixo a les parts del cos o cossos
sencers formats només per línies. Aquestes
línies representen cossos en moviment molt
ràpid. Imiten la il·lusió òptica de quant
mous un objecte molt ràpid i veus com
copies d’ell per on passa. Aquestes línies
són molt diverses, i moltes vegades s’hi veu
l’habilitat de l’autor, perquè hi ha autors
que fan tantes línies que semblen un gargot
però representen un cos que, quan el fixes,
li veus la forma. Però de vegades es posen
sobre el dibuix del personatge o paisatge
(fet abans), per veure més detalladament
l’acció. I se solen utilitzar molt per a les
famoses tècniques de la multiplicació de
cossos. Se solen fer amb llapis, bolígraf o
ploma.
Tipus 3: Línies difuses. Representen coses
en segon pla. Normalment són paisatges de
fons on el personatge o alguna acció
(llançament d’algun objecte, atac, etc.) arriba
però el personatge o l’acció va tan ràpid que
no es veu detalladament. Depenent de
l’artista es pot utilitzar l’entramat, que és una
tècnica que consisteix a posar un paper
especial que actua com a ombra; d’aquest
paper se’n diu “paper d’entramat”. Aquest
tipus, depèn de com es miri, no es pot
considerar de línies, només un dibuix
difuminat, però jo l’hi considero perquè
moltes vegades veus com el difuminat forma
moviments.
16
Pàgina Manga Onepuch-man

Tipus 4: Línies que formen fum o núvols. Aquestes línies, com indica el títol, formen
núvols o fum, i les explico perquè moltes són bastants peculiars, ja que van molt
acompanyades per accions com explosions o moviments forts. Si les línies envolten un
cos o un objecte indica dues coses: que l’aire envolta l’objecte o que es troba enfront de
l’aire. Quan el núvol està format, a més, per un espai en blanc entenem que són
explosions provocades en xocar cossos o atacs, les línies representen més el moviment i
una mica la forma del núvol. En aquest tipus de núvols com més línies més forta ha
estat l’explosió. Línies normals de núvols formen núvols. Les línies de núvols quan es
van difuminant o aprimant van indicant que passa el temps i el núvol es va dissipant. I
l’últim tipus de núvol, que s’assembla a una bola allargada i que acompanya el
moviment d’una part del cos del personatge, representa un cop de puny o un cop de peu.
Aquests últims s’usen molt quan el personatge fa molts cops a la vegada. Se solen fer
amb llapis, bolígraf o ploma.
Tipus 5: Línies circulars. Són les línies que
donen la sensació de moviment en dues
17
Pàgina Onepuch-man

dimensions. Solen indicar que el cos que acompanyen està girant. Se solen representar
amb línies discontínues o es posen molt juntes, amb espais entre elles i van envoltant el
cos.
Tipus 6: Línies d’atacs d’energia. Quan dic atacs d’energia, em refereixo a làsers o
atacs on es llança alguna cosa que podem considerar energia “mana o màgia, ki, ...” des
d’un cos. D’aquestes línies, hi ha les que envolten el cos per donar la sensació
d’intensitat, i solen ser gruixudes i molt juntes; després, dintre de l’atac, solen haver-hi
altres línies que representen la velocitat de l’objecte, i solen ser més fines i no gaire
llargues. També poden haver-hi línies difuses que representen el paisatge, que no es veu
concret per culpa de l’atac. Els estris amb què se solen fer són el llapis, el bolígraf o la
ploma.
18

Tipus 7: Línies de moviment “ultra ràpid”,
són les línies que es posen en el lloc on es
trobava un personatge que s’ha mogut a
una velocitat que per l’altre personatge
encara sembli que estigui allà. Solen ser
verticals, no són iguals a l’alçària del
personatge mogut, solen estar juntes i són
una mica gruixudes. De vegades aquestes
línies es canvien per un núvol de pols que
s’assembla al personatge.
Característiques dels dibuixos d’acció
En els dibuixos d’acció, aquests han de
ser fluids, és a dir, les accions han d’anar
lligades i no han de ser difícils de seguir.
Si es posen moltes vinyetes en una
pàgina, no totes representaran accions
contínues sinó que indicaran l’inici d’una
acció o l’acabament d’una altra.
En els dibuixos no cal posar-hi gaires
línies per donar sensació de moviment; si
l’autor lliga bé les vinyetes o les pàgines
es pot expressar tot el moviment sense
línies.
En aquesta pàgina de Manga, el
personatge mou la mà i la boca i no es
posen línies de moviment ni tot el moviment sencer perquè ja se sobreentén. A l’Anime,
contràriament, sí que s’hi posa tot el moviment continu.
En les accions de combats, quasi totes les vinyetes d’un Manga lliguen entre si perquè
representen tots els moviments de la batalla.
En els dibuixos d’acció moltes vegades s’hi posa poc diàleg o no se n’hi posa. Fins i tot
hi ha capítols on la història es pot explicar tota sencera sense paraules, només amb els
moviments; de totes maneres, aquesta tècnica és molt dificultosa, ja que veure imatges
19

soles pot avorrir i dificulta el fet de captar l’atenció (cosa molt important en els dibuixos
d’acció). En qualsevol cas, quan la història s’explica només amb imatges, aquestes
solen ser de gran qualitat i bellesa.
En l’Anime els dibuixos d’acció són continus, ja que es poden animar però no sempre
mostren tot el moviment, de vegades tallen el moviment per mostrar que allò es mou a
una gran velocitat.
Característiques d’elements que no es poden classificar
Els elements que explicaré aquí són aquells que no sé com es podrien classificar o que
tenen poques variacions:
Els espais en blanc fan un munt de funcions,
com per exemple, fer de llum, de camí del
moviment, per imitar el reflex de la llum, etc.
És per això que no es poden classificar, perquè
cada autor els utilitza a la seva manera.
Les onomatopeies es troben en el Kanjis.
Moltes vegades es troben en una perspectiva
indicant el moviment que acompanyen, i la
grandària, tal com ja he dit abans, indica la
potència del so.
Aventura
És el gènere que tracta de viure aventures, de
viatges pel món, etc. Però mai hi haurà un
Manga que tingui una trama exclusivament
d’aventura. En la història hi intervindran també
altres gèneres com: comèdia, lluita, màgia...
En aquest gènere, el món apareix ple de perills i els
personatges hauran de superar moltes dificultats per
continuar el camí i arribar al seu destí.
En el Manga i l’Anime, el gènere d’aventura només es diferencia pel tractament del
color perquè, com que moltes sèries es publiquen tant en Anime com en Manga, el
resultat és la mateixa història, tot i que a l’Anime és més llarga perquè hi posen “farcit,”
històries extres que no surten en el Manga. També es diferencia en el tractament del
paisatge perquè, a l’Anime, el paisatge té moviment i so i el veiem més gran i detallat.
20
Pàgina Manga Fairy Tail

En el Manga molt sovint es posen vinyetes més grans per apreciar com és el lloc i
l’entorn on passen les accions. En el Anime no fa falta, perquè ja es veu el paisatge a
cop d’ull veient la sèrie.
Característiques d’estil
En els Mangas d’aventura, la característica més destacable és el detall i la varietat
d’escenaris que hi surten. Com que els personatges es desplacen molt, l’autor/a ha de
fer molts escenaris d’un mateix lloc. Es fan moltes vinyetes on es pot veure el pla
general del lloc de l’acció i vinyetes més petites on van sortint parts d’aquest escenari o
simplement es dibuixa el camí per on passen els personatges.
Carreres
Aquest gènere tracta de curses de vehicles,
molt freqüentment de cotxes.
En el Manga, l’acció és molt pautada. Com
que els cotxes (és per posar un exemple,
però obligatòriament no han de ser cotxes)
sempre es mouen, no s’aprecia tot el que
passa a la carrera i per això està ple de línies
de moviment que potencien i expliquen
l’acció.
En el Anime tot és ple de línies de moviment
que donen força a les accions, ja que, per
exemple, en passar un cotxe a gran velocitat
gairebé es veu com es belluga la roba que
porta el personatge de l’escenari. Quan hi
surten vehicles, es veu com giren el volant
del vehicle i, depenent de l’Anime, es veu
inclús com es mou el motor del vehicle.
A més, van canviant molt la perspectiva de la imatge perquè puguem veure l’acció des
de punts de vista diferents, i s’apreciarà molt bé el recorregut de la carrera i els espais
per on passen els vehicles.
Les curses esportives fetes per persones formen part del gènere d’esport, que ja
explicaré més endavant.
21
Pàgina Manga Initial D

Els dibuixos de cotxes contenen força detalls
(s’hi veuen els seients, les llantes, etc.). Com
que les accions passen a gran velocitat, els
altres elements que no formen part de la
carretera o el cotxe es veuran difuminats o
només seran línies per posar com un fons.
S’utilitza molt espai blanc per representar les
frenades i les acceleracions. Els diàlegs són
curts. En les carreres per equips sempre s’hi
posaran molts detalls en els diàlegs per
demostrar els coneixements automobilístic. A
les carreres es mostren escenes dels espectadors
perquè ells expliquen les coses que passen, o es
posa al conductor per dir el que sent però, com
he dit abans, els diàlegs no són gaire llargs. Les
vinyetes solen ser molt grans i no solen haver-
n’hi més de 6 per pàgina.
Ciència Ficció
Aquest gènere tracta d’assumptes que estan sota el control de les lleis de la natura i la
física i no acostumen a sortir coses fantàstiques com: dracs, dimónis, mags, etc. sinó
elements molt avançats científicament, com robots o aparells futuristes. Però hi ha sèries
que mesclen la fantasia i la ciència ficció, i fan que les coses fantàstiques estiguin sota
alguna llei Universal. Per exemple, en el Manga Seikon no Qwaster, els personatges
manipulen els elements químics com si es tractés de màgia i, a aquesta “màgia”, li
diuen Alquímia.
Tant en el Manga com a l’Anime, les coses i els esdeveniments -com ja he dit abans- es
troben dictades i regulades per les lleis Universals, per això moltes vegades també s’hi
expliquen aquestes lleis.
Però això és un món imaginari i normalment és dictat per les lleis però si l’autor vol, pot
saltar aquestes lleis i posar coses màgiques. Un món d’aquest tipus es considera gènere
fantàstic però com és imaginari també de ciència ficció.
22
Pàgina Manga Initial D

Els diàlegs solen ser llargs, i s’expliquen molts coneixements científics sobre el tema
que tracta la història, per exemple, si tracta de química, s’expliquen coneixements
científics químics.
Als dibuixos hi surten moltes màquines, i normalment són màquines futuristes.
23
Pàgines Manga Terraformer

Esports
El gènere tracta, com indica el seu nom, de
gent fen un esport i competint. Tant en
l’Anime com en el Manga, la història gira
al voltant d’una competició que l’equip del
personatge principal vol guanyar.
En aquestes sèries sovint trobem elements
fantàstics, ja que, moltes vegades, els
personatges fan accions sobrehumanes.
Els personatges que participen en la
competició esportiva utilitzen tècniques per
fer accions de l’esport.
En aquestes sèries, hi surt molta estratègia
perquè quasi sempre l’equip del/a prota fa
un partit d’un esport en concret contra un
l’altre equip superior o igual en forces i
aconsegueixen guanyar per passions i per
l’estratègia que segueixen.
Els jugadors fan com una mena de combats per guanyar a un altre jugador o bé passar-lo
tot depèn de l’esport. També expliquen les regles de lesport i amb el temps es van
explicant tàctiques més avançades.
En aquestes sèries, depenent de l’esport, l’ordre de la trama de la sèrie és així: Entrar
equip, guanyar ciutat, guanyar comunitat, guanyar el país i, depenent de l’esport, hi ha
un torneig mundial. Però sempre el protagonista o l’equip del protagonista ha de perdre
un partit per renéixer més fort i saber què sent un equip que ha perdut després de donar-
ho tot en un partit. També poden seguir una classificació de torneig per anar ascendint
fins a arribar a la final.
24
Pàgina Manga Kuroko no Basuke
Pàgines Manga
Terraformer

També hi ha casos exagerats en què no hi ha torneigs ni res d’això sinó que el
personatge, per enfrontar-se amb els perills i els obstacles ha de guanyar, i utilitzen
l’esport com a “arma”, ja que és en això que es basa el món.
En l’Anime les tècniques són més exagerades o sofisticades perquè, com que hi ha acció
contínua, es poden posar efectes de so, moltes línies de moviment, colors, etc. Tot això
ajuda a fer-lo més espectacular.
En el Manga, les tècniques esportives només porten línies de moviment i deformacions
de l’objecte, provocat pels moviments o l’alta velocitat.
Característiques estil
En els dibuixos es treballen molt detalladament els uniformes i el camp. Els diàlegs
solen ser curts, i mai enmig de l’acció esportiva, a no ser que sigui per parlar d’una
estratègia. Les vinyetes són bastant grans i no solen haver-n’hi moltes. No passen gaires
accions per pàgina.
Drama
El gènere Drama el defineixo com el que tracta l’AMOR i les relacions amoroses.
L’amor és un tema molt comú en les històries Manga. Jo, com a persona que ha llegit
molt Manga, classifico aquest gènere en dos tipus principals: Sèries en què la trama es
basa en el drama o sèries en què el drama és un complement de la història. Es
diferencien en:
Drama Trama. En el Manga i en l’Anime els dibuixos es caracteritzen molt perquè no
es veuen en altres gèneres, són molt bishonen. Hi ha molts efectes com zones d’ombres
i els dibuixos de personatges també es veuen molt hominoide.
En els Manga que tenen una història centrada en el Drama, els personatges - com a
qualsevol obra literària d’amor- van tenint salts i caigudes en l’amor fins a arribar a
aconseguir l’estimat/da.
Drama com a tema secundari, comparteix moltes coses com si fos el principal i té
gran importància en la història, però no és el tema principal, sinó que és un complement
de la història.
Un exemple d’aquest tipus de drama seria:
En un Manga on surten batalles, els personatges es troben molt influenciats pels
sentiments (quan dic batalles em refereixo a qualsevol enfrontament). Moltes vegades
els personatges quan escolten alguna paraula de el/la estimat/da treuen forces i guanyen
o almenys se’ls neteja la ment.
25

El gènere Drama té moltes característiques que l’identifiquen, com són: els ulls en
forma de cor, quan una persona s’enamora a primera vista, el/la personatge es troba
centrada amb un marc envoltant-la de colors o diferents efectes, també quan és parla
amb el/la estimat/da al personatge li surten “colorets” a les galtes. Això són efectes
propis d’aquest gènere Drama.
També en aquest gènere es troba l’ Amor Harem que és quan el protagonista té moltes
relacions “amistoses o amoroses” amb moltes dones i moltes d’elles es troben
enamorades del protagonista i, de vegades, ell està enamorat d’una o de totes. Però
sempre n’hi ha una o dues principals que s’estima més que a les altres.
Les vinyetes són d’un format normal, ni gran ni
petit. Els diàlegs són bastant llargs. La persona
enamorada, quan veu la persona de la qual s’ha
enamorat, en aquella vinyeta normalment, el
seu amor és al centre de l’espai, envoltada amb
efectes de línies d’atenció o efectes com: flors,
zones il·luminades, espais en blanc, i es l’únic
personatge o cosa detallat... llavors el/la
enamorada, normalment, al cap de poques
escenes té una fantasia romàntica amb aquella
persona (si la fantasia és de contingut eròtic,
passa a considerar-se Echii). Quan els
enamorats es veuen, normalment es dibuixen
amb colorets a les galtes i l’un o els dos aparten
la mirada, i quan intenten parlar amb l’altre no
poden de la vergonya que senten.
En el Drama, la història tracta bàsicament de
com intentar aconseguir l’amor d’aquella
persona o com intentar que el seu amor sobrevisqui
amb el temps. Si és el primer cas, la història sol acabar quan el protagonista
aconsegueix l’amor, o bé l’aconsegueix i passen uns quants capítols explicant com és la
seva vida d’enamorats i a vegades fan, en els últims capítols, un salt cap al futur per
mostrar o la boda o escenes de la seva vida després de la boda. Si és el segon cas, la
història acaba quan l’autor ho veu convenient, el moment oportú per posar un bon final
o fins on convé allargar la història.
Ecchi
26
Pàgines Manga To Love-ru

És un gènere on hi ha contingut una mica eròtic, però mai es veu completament nu cap
personatge ni masculí ni femení.
L’Ecchi mai és el gènere principal de la història sinó que sempre acompanyarà a un
altre gènere principal. En el Manga i el Anime l’única diferència de tractament d’aquest
gènere estaria en els efectes i els colors.
Aquest gènere tracta d’escenes Echii que són escenes en que el personatge masculí
quasi sempre té un moment eròtic amb una o vàries dones, moments com: la noia o
noies li agafen el braç al noi i se l’apropen als pits, o bé quan per algun motiu a la noia
se li trenca la roba i se li veu alguna part privada o quan una noia va amb un vestit
provocatiu, o quan va amb una tovallola que li cau just davant del noi... Tots aquests
moments eròtics, van molt marcats de comèdia. I els personatges són oposats: si el noi
és tímid, la noia sol ser més atrevida.
Algunes coses típiques d’aquest gènere són:
Les noies estan molt dotades, tenen grans pits i
culs. Quan el noi toca, sense voler, alguna part
privada a una noia o la veu nua o quasi nua, el
noi sol ser colpejat per la noia i ella l’acusa de
pervertit, o el noi es posa vermell i diu que no
ha vist res.
Com ja he dit anteriorment, aquest gènere va
marcat per la censura. Per exemple, mai es
podrà veure una noia nua, i si no hi ha res físic,
cap objecte o cosa, que impedeixi veure-la tota
nua el dibuixant posarà com una línia blanca
amb degradació per tapar-la i no veure-la.
En aquest gènere es posa molt èmfasi en el
moviment dels pits. En el Manga inclús li
posen línies de moviment pròpies i en l’Anime
els fan rebotar només per moure’s una mica i
fins i tot els posen so en rebotar. També és
molt comú que el protagonista tingui pensaments
eròtics en veure a una noia i després es posi
vermell en veure-la a la vida real. Una altra cosa molt típica d’aquest gènere és que les
noies sempre mostraran una mica de pell descoberta i, sempre que es pugui, les noies
aniran amb mini faldilla, de manera que, amb un cop de vent, se li vegin les calces.
Aquest aspecte d’anar les noies destapades pot arribar a ser tan exagerat que en sèries
on l’acció passa a l’hivern i les noies van molt abrigades però porten unes botes i
mostren les cames nues, sense portar ni unes mitges.
27
Pàgines Manga To Love-ru

Fantasia
La Fantasia la defineixo com el conjunt de coses sobrenaturals que tenen a veure amb la
màgia. En algunes sèries la màgia i la ciència és el mateix i depenent de la sèrie passen
coses sobrenaturals però no hi ha màgia.
Aquest és un dels gèneres que més abunda en els Mangas, perquè a les històries sempre
hi surt alguna cosa sobrenatural.
Jo els classifico en:
• No màgia. Són les sèries en què es
troba el gènere fantasia, però no hi
ha màgia “quan dic màgia dic coses
màgiques; mags, dimónis, dracs,
etc.”. Normalment aquest tipus es
veu igual en Anime i Manga, i
l’única diferència està en el color i
els efectes visuals.
Les coses que passen són
sobrenaturals. Els personatges tenen
poders sobrehumans o són humans
que fan esports o algun joc en què
manifesten una força sobrehumana
o habilitats sobrehumanes.
• Màgia. Són les sèries on hi ha
màgia. Moltes vegades aquestes
sèries són molt complexes perquè
els/les autor/es saben moltes
llegendes o molta literatura antiga.
Cada cosa que hi surt, sigui
objecte o personatge, té un nom
que ve d’una llegenda o d’una
obra clàssica. També hi apareixen sovint elements llegendaris “excalibur, deus
antics, dimónis famosos...”.
Depèn del Manga, l’autor hi posa unes llegendes o unes altres. Hi ha Mangas on l’autor
inclou llegendes japoneses i d’altres amb llegendes europees, i he vist Mangas on
l’autor inclou llegendes de tot el món. D’aquest gènere també se’n diu com la marca de
l’autor, ja que és com millor s’identifiquen els Mangas d’autor (jo almenys és com
28
Pàgina de Manwha Id-The Greatest Fusion Fantasy

millor identifico els autors que fan obres de fantasia). En el disseny de les criatures i de
móns fantàstics no trobem dos autors que facin dibuixos semblants. Els seus dibuixos
només s’assemblen en els estereotips, com per exemple: els dimónis porten ales de
ratpenats i cua, els dracs han de ser occidentals, etc.
En el gènere de Fantasia, les vinyetes són d’una grandària normal, els diàlegs no solen
ser llargs i quan canten un encanteri normalment surten molt poques paraules per fumet.
Si surten cercles màgics és molt comú que en el cercle aparegui la imatge d’un hexàgon
format per dos triangles equilàters. Es diuen els noms dels encanteris que s’utilitzen.
A les històries hi surten moltes bèsties fantàstiques, com per exemple: ogres, ciclops,
trasgos, lims, gegants...
En el disseny de dracs se segueix molt el model de drac occidental, que és el drac que té
un coll llarg, un cos gran que reposa en dues o quatre potes, expulsen foc per la boca i
tenen dues ales molt grans.
Els mags que surten a les històries solen lluitar utilitzant encanteris però també lluiten
físicament. És molt comú que els personatges volin.
Gore
El Gore és un gènere que surt en tot Manga on hagui lluites, perquè quan es lluita es
vessa sang. Però en si es considera un gènere a part. Hi ha Mangas on el Gore va molt
lligat al gènere de terror i, per tant, contenen moltes escenes on hi ha sang. Són escenes
bastant bèsties: decapitacions, amputacions... Segons a quin públic va dirigit aquell
Manga, la censura hi intervé o no, és a dir, tenint en compte la franja d’edat del públic
lector. La censura, en aquest gènere, considera i retalla segons el grau de realisme de
les imatges (des del meu punt de vista). Per exemple, si el producte no va dirigit a gent
+18, quan els personatges es fan mal i es tallen només en sortirà sang o es perdrà
l’extremitat. Però si va dirigit a +18, depenent de l’autor, es veurà caure carn fins i tot.
En Manga i Anime l’única diferència rau en el realisme de les escenes, perquè en el
Anime les imatges poden agafar molt més realisme, gràcies als efectes i al tractament
del color.
En el Gore, els personatges són, generalment, molt treballats, amb tota mena de detalls,
les ferides són molt detallades i, com ja he dit abans, s’hi veu molta sang; en els
processos sanguinaris s’hi veuen tot tipus de detalls durant tota l’acció, sobretot en
29

l’Anime, ja que afegeixen efectes de so en arrencar membres, per exemple, cosa que
encara crea més impacte.
La sang és protagonista en el Gore, i sempre es dibuixa en forma de grans esquitxades.
Per qualsevol coseta, com un tallet, el dibuixant fa una línia de sang seguint tot el tall.
Infantil
Aquestes són sèries dirigides, com indica el seu nom, al públic infantil. Una
característica del Manga infantil és que, quan s’emet un capítol, no surt un sol capítol
sinó que surten molt “gags o escenes” que formen en conjunt el capítol; dit d’una altra
manera, tracta de subdividir el capítol en gags. Normalment les sèries infantils van molt
unides a la comèdia. Aquests gags solen ser capítols del Manga. La diferència entre
Anime i Manga és el nombre de capítols que surten per capítol.
Les sèries no tenen una història gaire complexa i els capítols no solen tenir Arc sinó que
són capítols auto conclusius. Els personatges solen ser molt simples quant a mentalitat.
30
Pàgines de Manga Deadman Wonderland

Hi surten força vinyetes per
pàgina, i els personatges no
són gaire detallats, sinó més
aviat esquemàtics. Els diàlegs
són bastants llargs, en
general.
Lluita
El gènere Lluita el defineixo com enfrontament o combat en el sentit primari dels
termes. Com ja he dit abans en ESPORTS, en els partits es consideren lluites alguns
moments on s’enfronten jugadors que han de superar al contrari amb les seves
habilitats. Però aquest gènere tracta més el significat comú de batalla, combat, baralla...
El més comú és que dos o més personatges s’enfrontin amb els seus poders. En aquest
gènere, les regles bàsiques “no escrites” són: dir el nom dels enfrontats, a no ser que
sigui una emboscada i llavors depèn de la història si es diu o no. Dir el nom de les
31
Pàgina de Manga Doraemón

tècniques, i de vegades dir el nom de les armes. De totes maneres, aquests regles no són
absolutes, ja que podem trobar Mangas on hi ha lluites però no s’hi diu res d’això.
La diferència més destacada és la fluïdesa del combat. En el Manga és difícil seguir la
baralla si l’autor no és bo fent dibuixos fluids, ja que el Manga són dibuixos tallats,
separats els uns dels altres i es pot perdre fàcilment la continuïtat de l’acció. En l’Anime
és més fàcil seguir la baralla perquè pot veure’s tota seguida i s’hi posen més efectes.
També hi ha altres tipus de lluites, a més del combat, que es pot posar dintre d’aquest
gènere, com enfrontaments d’intel·ligència, d’habilitat, batalles militars o navals,
batalles d’estratègia, batalles a contrarellotge. S’hi podria incloure qualsevol
enfrontament entre personatges durant el qual s’hagi de superar a l’altre, però és més
freqüent trobar el significat de baralla tal com l’he dit inicialment.
De les vinyetes que surten per
pàgina, sempre n’hi ha una –com
a mínim- que és més gran que
les altres; surten moltes vinyetes
per pàgina on es mostra tot el
personatge. Els diàlegs, fora de
les batalles són llargs però dintre
de les batalles solen ser breus, a
no ser que es parli d’una
estratègia a seguir.
Els personatges, també solen
estar dibuixats molt detallats. Es
diu el nom de la tècnica abans de
fer-la sevir. Si no es diu en el
moment d’utilitzar-la, és perquè
l’autor vol que es presti atenció a
les vinyetes següents.
Els homes solen aparèixer amb
una musculatura marcada, però
les dones, encara que siguin
iguals o més fortes, no solen tenir
músculs.
Aquests són detalls de les
tipologies dels personatges.
32
Pàgina Manga Kenichi

Com es pot observar a la imatge, en
aquest gènere s’hi veuen moltes línies de
moviment i efectes que acompanyen el
moviment i que donen més potència o
energia a l’escena.
Es respecta moltíssim el mestre que
ensenya arts marcials quan ensenya de
veritat, no quan fa broma. Els aprenents
del mestre accepten tots els entrenaments
que ell els demana, per espartans que
siguin. Sempre se seguirà una disciplina
filosòfica d’arts marcials si són orientals
de veritat, però si són art marcial
inventada per aquella història no se
seguirà cap filosofia. A les històries
surten molts entrenaments i normalment
es veu com el personatge fa l’entrenament
33

És molt comú que els enemics siguin d’un
mateix grup, i caldrà que el protagonista vagi
guanyant als de menys rangs fins a arribar als
de dalt de tot. El protagonista moltes
vegades va aprenent des de zero les arts
marcials, i si en sap, serà considerat com un
geni de les arts marcials.
Hi ha un efecte important molt comú en
les històries de Lluita: és l’aura d’instint
assassí o l’aura que indica la teva força
34

Com es pot veure a la imatge, s’hi posen
molts detalls en els moviments o en els
cops, per potenciar-ne la potència i la
força.
Màfia
Aquest gènere, encara que se’n digui màfia, jo el defineixo com banda, grup,
“pandilla”... Les bandes que solen sortir són bandes de persones que treballen al món
criminal.
35
Pàgina Manga Sun Ken-Rock

El gènere Màfia es caracteritza per dues coses: el respecte a la banda i el respecte al
líder. Sempre s’ha de respectar al líder perquè és el teu cap i a la vegada un amic, i
sempre cal respectar la banda perquè els que la formen sempre tenen algun motiu
personal i en comú per formar-la.
A partir d’aquí, és propi de l’autor decidir
quin tipus de banda serà: màfia, yakuza,
companyia privada de protecció, gondal...
La diferència més clara entre Manga i
Anime és, com ja he dit anteriorment, el
tractament del color i els efectes.
Els membres de la banda quasi sempre
aniran amb un element que els representa o
un uniforme que els distingeix.
Gèneres
especials
Game
Aquest gènere el defineixo en
especial perquè cada obra es
basa en la idea que el món és un
joc o totes les coses es
decideixen per un joc.
36

Característiques d’estil:
En aquest gènere hi ha unes regles no escrites que se segueixen molt. El món o
qualsevol cosa en el món es fa seguint les regles d’un joc. Les decisions es prenen
seguint un joc on s’enfronten els jugadors. S’han d’explicar les regles del joc, i no és
obligatori que la història tracti només d’un joc, sinó que poden intervenir molts jocs en
una mateixa història. Per exemple, No Game No Life o Móndaiji-tachi ga isekai kara
kuru soudesu yo.
Un inici molt comú de la història, segons aquest gènere, és que el protagonista sigui
introduït en un joc, i aquest joc passi a ser el món on ha de quedar-se a viure per
sempre, o sortir-ne, o de vegades el personatge és transportat a un altre món on tot o
quasi tot es basa en jocs. I també és molt comú que el protagonista sigui un gran
addicte als jocs o molt talentós en ells.
Pel que fa als diàlegs, a l’inici del joc solen
ser llargs, ja que expliquen les regles del
joc. Normalment trobem moltes vinyetes
amb exemples de com es juga al joc abans
que hi juguin els personatges.
En el Manga i Anime per aquest gènere, les
diferències són les que he repetit tantes
vegades: el color i els efectes.
37
Pàgina Manga Swort Art

Mecha
Aquest gènere es caracteritza perquè els personatges utilitzen vehicles gegants en
enfrontaments, i aquests vehicles tenen forma humanoide (robots). L’única diferencia
en Manga i Anime per aquest gènere és també el color i els efectes.
En aquest gènere hi ha diferents tipus:
Hi ha els Mechas on hi surten robots gegants. En aquests Mechas els robots es creen
per ser pilotats per persones o éssers vius. Els paisatges són molt petits, ja que s’han de
fer a una escala on el robot es pugui representar com a gran.
En aquest tipus hi ha diferents subtipus:
Els robots gegants que lluiten a la Terra, solen tenir ales per poder volar, encara que
volin per motors a reacció, solen tenir un casc amb banyes, tenen un cos format per
cames i braços i als extrems hi tenen dits. Moltes vegades aquests robots estiguen
dividits en parts que són robots més petits pilotats per persones, que després s’uneixen
per formar un robot més gran.
Els robots més petits no són per ser pilotats sinó que tenen vida pròpia. Aquests robots
són més variats, ja que poden tenir qualsevol aspecte, poden imitar tant criatures com
éssers humans.
38

Parodia
Entenem per Parodia el gènere en què la història
copia alguna altra obra, i aquesta obra de
referència pot ser un joc, una altra sèrie,
canviant-ne moltes coses. Normalment no duren
gaire aquestes sèries i la seva finalitat és ser
còmiques. L’única diferència és la que he repetit
tantes vegades: el color i els efectes
Característiques
d’estil:
La principal característica és que surten els
personatges d’un altra sèrie i fan gràcies, no han
de sortir amb el mateix aspecte sinó que poden
ser Chibis (que vol dir quan els personatges es
fan amb un aspecte més petit i còmic. Imiten l’aspecte dels Mangas infantils).
Yaoi
Aquest gènere es refereix a l’amor entre persones
del mateix sexe, i aquest porta el nom de l’amor
masculí. Es classifica segon el nivell d’intensitat
de les coses que hi passen. Si hi ha coses
eròtiques o no. Moltes sèries es poden incloure
dintre d’aquest gènere perquè l’amistat que tenen
els personatges d’un mateix sexe por arribar a fer
pensar que estan enamorats.
Característiques
d’estil
S’assembla molt al gènere Drama però les
relacions romàntiques passen entre homes
39
Pàgina Manwha 9Beast
Pàgina Manga Raruto

La diferència més evident entre el Anime i el Manga és en el tractament del color i els
efectes, com en tots els altres gèneres.
Màgic Girl
L’explicació d’aquest gènere es troba en
l’apartat de terminologia Manga.
Les característiques d’aquest gènere són que les
nenes no tenen per què anar a l’escola, poden
anar a la secundària o la preparatòria, el cos
està poc desenvolupat (no tenen grans pits i les
altres coses dites en terminologia Manga).
Hi ha escenes de transformació (quan es posen
el vestit) en què surten nues, però hi surten
sense línies per definir el cos o de vegades
només es troba el cos tot il·luminat i no es veu
la pell o de vegades la roba que porta es va transformant en el vestit.
La diferència en Anime i Manga és la mateixa: els
efectes i el color.
Maou Yusha
Aquest gènere es caracteritza pel fet que sempre hi surten dos personatges:
El Maou, el rei dimóni
El Yusha, l’heroi valent.
Normalment, encara que sembli estrany, no fan els papers de bo i malvat, sinó que
depèn de la sèrie formen una associació per a sobreviure al món, han estat transportats a
un món en el qual han de sobreviure ajudant-se mútuament o es troben en un món on ja
no tenen cap paper, són familiars.... Sempre són del sexe contrari, si un és un home,
l’altra és una dona.
40
Pàgina Manga Junjou Romantica
Pàgina Manga Sakura Card
Captor

Característiques d’estil:
Hi surten aquests dos personatges.
També hi apareixen molts elements
màgics com: mostres, mags, bruixes...
Aquests dos personatges acaben tenint
una relació més o menys propera.
La diferència entre Anime i Manga, és
el tractament color i els efectes.
Hentai
Hentai és el gènere adult
“PORNO” del Manga. En aquest
gènere els personatges surten nus
però depenent de l’obra hi ha una
petita censura. L’aparell
reproductor masculí no es veu
41
Pàgina Manga Maoyuu Maou Yuusha

mai, o és tapat en part per línies o figures, o deixen com un forat en blanc on hi hauria
de ser.
En aquest gènere s’hi troben totes les preferències sexuals que et puguis imaginar, ja
que no hi ha censura en quant que és un gènere per adults. Pot haver-hi sexe entre
menors, violacions, tortures, assassinats...
Les obres d’aquest gènere, des del meu punt de vista, les classificaria en: Mangas on tot
el Manga segueix una història, Mangas on els capítols són històries independents,
Dōjinshi on es fan històries adultes amb personatges de Mangas o videojocs populars i
Dōjinshi on es fan històries independents amb personatges que no han sortit de cap
Manga.
En els Hentai hi ha moltes coses en comú que tots els artistes fan: a la història d’un
capítol o d’un Manga sencer, l’última escena de sexe serà la millor, les persones que
“porten” un aparell reproductor masculí (dic això perquè hi ha gèneres on les dones
tenen els dos aparells sexuals -aquestes dones es diuen futanari- o d’altres on surten
persones o criatures que tenen tentacles o coses semblants que actuen com l’aparell
reproductor masculí) sempre ejaculen molt, fan moltes escenes raigs x (escenes que es
pot veure dintre el cos de la persona per veure que hi passa).
S’utilitza molt el dibuix fora de vinyetes, són els dibuixos que encara que s’inicien en
una vinyeta poden ocupar part d’altres.
Principals autors de Manga
42
Pàgina Manga Love Junkies

Akira Toriyama
Neix el 5 d’abril de 1955.
Mangaka japonès i dissenyador
de personatges de videojocs.
És considerat un dels artistes que
va provocar la popularitat del
Manga que té avui dia.
Les seves obres més importants
són Dr. Slump (1980-1984) i
Dragon Ball (1984-1995).
Dr. Slump, popularment conegut com a
Arale. La història tracta de Senbei
Norimaki, un inventor que viu en Penguin
Village (poble on viu tot tipus de criatures:
animals humanitzats, aliens...). Aquest
home vol fer el robot femení més perfecte
del món, però quan el fa es produeix un
error i el robot acaba amb l’aparença d’una
nena petita que porta ulleres. La història
tracta de les aventures que viu aquest robot
del doctor i els habitants de Penguin
Village. Més endavant de la sèrie surt el
rival del doctor, que és Dr.Mashirito que
també crea un robot. És un Manga Shonen,
amb molts tocs de comèdia.
Aquest Manga va ser adaptat a Anime
el 1981, consta de 243 capítols. Va
guanyar el premi Shogakukan Manga el
1981. Ha venut més de 35 milions de
còpies. És un Manga molt popular fora
del Japó.
Dragon Ball
43
Foto Akira Toriyama
Pàgina Manga Dr. Slump

La història tracta de les aventures i batalles de Goku, des de la seva infància fins que és
un adult, per aconseguir les boles de Drac, que tenen el poder de convocar un drac que
concedeix els desigs. A les aventures lluita contra enemics que també volen aquestes
boles. És un Manga de batalles, còmic, Shonen.
Dragon Ball és un dels millors Mangas que s’han fet mai i, en sortir fora del Japó,
aquesta sèrie va aconseguir la difusió i la popularitat que actualment tenen els Mangas.
Ha venut més de 156 milions de Mangas al Japó, i en el món uns 230 milions. Aquest
Manga té un gran mercat de merchandising.
De Dragon Ball se’n va fer el primer
Anime l’any 1986. Avui té 4 Animes, un munt de videojocs i més de 13 pel·lícules fetes.
Eichiro Oda
Neix l’1 de gener de 1975.
És un Mangaka japonès i té
experiència com assistent de Manga.
La seva obra més important és One
Piece (1997-Present)
One Piece, tracta de les aventures del
Pirata Mónkey.D Luffy que vol arribar
a ser el rei dels pirates en aconseguir el
millor tresor del món: el One Piece.
Durant el camí per aconseguir el tresor
va coneixent companys amb qui pot
formar una banda pirata. En aquest món
existeixen unes fruites que atorguen
poders fantàstics però en canvi et fan
perdre la capacitat per nadar. És un
Manga Shonen, aventura però hi surt
de tot: tant mónstres fantàstics com
robots.
44
Pàgina Manga Dragon Ball
Foto Eichiro Oda

One Piece és el Manga més venut de la història, ja porta més de 300 milions de Mangas
venuts i és el Manga més popular dels últims 7 anys.
Va ser convertit a Anime el 1999. Com passa amb Dragon Ball, hi ha un gran
merchandising al voltant de One Piece. Té 12 pel·lícules fetes i molts videojocs.
Rumiko Takahashi
Neix el 10 d’octubre de 1957.
És una Mangaka i dissenyadora de personatges.
Algunes de les obres més importants són Inuyasha (1996-2008) i Kyōkai no Rinne
(2009- Present)
És la primera Mangaka dona que ven un milió de Mangas, i per la gran varietat de
gèneres que domina se li dóna el títol de “Reina del Manga”
Inuyasha o InuYasha un conte feudal de fades, tracta de les aventures del semi dimóni
Inuyasha amb la col·legiala Kagome per completar l’esfera dels 4 esperits. Pel camí van
coneixent companys com la casadora de dimónis Sango, el mónjo pervertit Miroku i
Shippo un petit dimóni guineu. El principal antagonista d’aquesta sèrie és Naraku un
humà que s’ha convertit en dimóni i va
fer malbé la vida de tots els personatges
del grup directament o indirectament. És
un Manga Shonen, còmic, drama, lluita,
aventures.
Ha sigut adaptat dues vegades a Anime
el 2000 i el 2009.
45
Pàgina Manga One Piece
Foto Rumiko Takahashi

Kyōkai no Rinne, tracta de Sakura Mamiya una noia que pot veure esperits des de petita.
Un dia s’adona que és l’única que pot veure al seu company Rinne Rokudo que vol
purificar un esperit, ja que és un shinigami (un déu de la mort japonès). Més endavant
es diu que és un humà amb poder de shinigami però com no és un shinigami total ha de
pagar les eines per purificar dimónis, però són molt cares i viu en total pobresa.
Principalment tracta de les aventures d’aquests dos personatges. Manga Shonen, còmic,
d’aventures, lluita.
Tindrà una adaptació Anime cap al 2015.
46
Pàgina Manga Inuyasha

Clamp
És un grup femení de Mangakas, format el 1980. Originàriament eren 11 membres però
actualment en són 4, Nanase Ohkawa, que fa gran part de les històries, guions i
adaptacions del grup, i tres artistes més, les funcions de les quals varien segons el
Manga i es diuen Mokona, Tsubai Nekoi i Satsuki Igarashi. Les dues obres més
importants són: XXXHolic (2003-2011) i Tsubasa: Reservoir Chronicle (2003-2009)
Una de les coses que més caracteritza aquest grup és que utilitzen molts personatges o
protagonistes d’una història i els posen en una altra. Aquestes dues obres que he
mencionat van molt caracteritzades per això.
XXXHolic és la història que tracta de Kimihiro Watanuki, un estudiant d’institut que pot
veure fantasmes i està preocupat per això. Un dia veu una botiga on treballa una bruixa,
Yuko Ichihara, una bruixa que concedeix desitjos però amb un preu. Watanuki li
pregunta si li pot treure el poder de veure els esperits, i ella li diu que el preu serà
treballar per ella. La història continua amb les aventures que pateix Watanuki en aquella
botiga. És un Manga Seinen, psicològic, fantàstics, de terror i comèdia. Comparteix el
final de Tsubasa Reservoir Chronicle però des del punt de vista de Watanuki.
En el 2013 va sortir una seqüela amb el nom de XXXHolic Rei.
47
Pàgina Manga Kyoukai no Rinne

Ha sigut adaptada al Anime
vàries vegades: la primera va
ser el 2006. També se’n va
fer una novel·la i un
videojoc.
Tsubasa Reservoir Chronicle, la història tracta de Sakura (protagonista de Sakura
Caçadora de Cartes), princesa del regne de Clow que ha perdut tots els seus records i
Syaoran (protagonista masculí de
Sakura Caçadora de Cartes) un jove
arqueòleg (enamorat de Sakura i ella
d’ell) que va en cerca del record de
Sakura, que s’han convertit en plomes;
per anar a buscar les plomes va a veure
a la bruixa Dimensional Yuko Ichihara i
li diu que per anar a buscar les plomes
ha d’anar amb tres persones que es
troben allà, Kurogane un espatxi que ha
sigut expulsat del seu regne perquè no
sap que és la força de veritat i vol tornar
al seu regne per la lleialtat que té a la
seva princesa, Fay D.Flowright mag que
no vol tornar al seu país i Mokona una
criatura que els permetrà viatjar entre
móns. Originalment tracta de les
aventures que tenen aquest grup per
recuperar les plomes. Comparteix el
mateix final que XXXHolic però des del
punt de vista de Syaoran. És un Manga
còmic, drama, fantasia, lluita. Aquest
Manga va néixer amb l’objectiu de
connectar tots els treballs del grup de
Mangakes.
Va ser adaptat a Anime el 2005 i a bastants OVAs. Té una seqüela que va sortir en 2014
i es diu Tsubasa World Chronicle: Nirai Kanai-hen
48
Pàgina Manga XXXHolic
Pàgina Manga Tsubasa Reservoir Chronicle

DIFERÈNCIA I CARACTERITZACIÓ DELS
PERSONATGES I COM ES CREEN AQUESTS
Com fer un personatge de Manga?
Pas 1. Definir la personalitat del personatge.
Molts personatges de Manga ens diuen el seu grup sanguini encara que no és important
per la història. Per què ens donen aquesta informació? Ens la donen perquè en el Japó es
diu que el tipus de sang és un indicador comú de la personalitat d’una persona. Els tipus
de sang i la personalitat associada son:
• O és segur, optimista, tenaç, egocèntric i imprevisible.
• A és creatiu, reservat, responsable, tossut i nerviós.
• B és actiu, apassionat, egoista i irresponsable.
• AB és adaptable, racional, oblidadís i crític.
Donar-li una data de naixement, ja que també ens donen el seu signe del zodíac, que
també ens facilita i concreta la seva personalitat.
En casos on es vol crear una personalitat molt complexa s’utilitza l’indicador Myers
Briggs, perquè els tipus de personalitats es basen en estudis psicològics.
Es diu que el nom d’una persona pot afectar la personalitat. No se sap si és cert però
això ens pot ajudar a donar un nom al personatge. Molts noms de personatges japonesos
venen pel significat de les síl·labes que el formen. Una cosa a tenir en compte, cal evitar
posar un nom estrany quan es vol fer una història realista.
Intenta fer una personalitat equilibrada per al teu personatge. Intenta equilibrar els seus
trets positius i negatius. Una altra cosa a tenir en compte és que els trets negatius és
millor que superin per poc als trets positius perquè al llarg de la història el personatge
n’hagi pogut superar algun.
Pas 2. Fer una bona història
Dir la meta final del personatge. On vol acabar? Què aprendrà al llarg de la història?
Posar l’etapa inicial del personatge. Quan ja saps com acabarà, has de dir on iniciarà.
Has de seguir un curs lògic fins al final de la història. Si el personatge, per exemple, vol
aprendre a apreciar als altres, al principi ha de ser un personatge que no es preocupi
gens pels altres.
49

Ara que tens el principi i el final, has de pensar què pot provocar el canvi. Aquí és on
pots pensar bones idees per la història, ja que els fets que provoquen l’evolució de la
personalitat del personatge solen formar part de la trama.
Una cosa a tenir en compte és evitar -tot el possible- els clixés (les coses típiques, els
fets més repetits...). Els clixés, com queda orfe de jove o mort la seva estimada, són
coses que fan canviar la personalitat del personatge però els típics encara que facin
quedar bé una història moltes vegades solen ser avorrits i cal evitar-los. És millor
intentar ser original, això provocarà una història i un personatge més interessant.
Pas 3. Dibuixar el personatge
Selecciona l’estil en què dibuixaràs el personatge, pensa que l’estil moltes vegades ha
de concordar amb el gènere de la història però no és obligatori. Pots utilitzar el teu estil
que has desenvolupat enanar dibuixant o pots agafar idees o característiques dels estils
dels autors clàssics dels gèneres.
Per dibuixar el personatge, una cosa a tenir compte és que els personatges que no són
freds tenen els ulls grans els que tenen una aparença freda solen tenir ulls petits.
Primer començaré a explicar a dibuixar el cap. Es comença dibuixant una plantilla de
cap Manga
Després, en el cap dibuixa-hi el cabell. El cabell és millor iniciar-lo per la part del mig
però la part que no formarà el front sinó la part més “profunda” que es veu en el dibuix.
Després continua fent una línia fins a arribar a les orelles si vols fer cabell curt, per al
cabell llarg continua per darrere les orelles fins a arribar on vulguis (pot arribar fins a
una part del coll i fer les puntes del cabell per acabar o pot arribar fins al cos per imitar
una “melena”). En el cabell inicia una línia des d’una orella i posa-la al cap i a dintre de
la cara per imitar les patilles després continua pujant per la cara per imitar el cabell que
50
Plantilla cap Manga

es té al front. Quan arribis a la meitat imita el que has fet per acabar el cabell. Quan
estiguis còmode amb aquest mètode intenta imitar altres estils de cabells. El cabell en
els Mangas és una de les coses que més caracteritza un personatge.
Per dibuixar els ulls, una cosa a tenir en compte és dibuixar també les celles, ja que
normalment són de la mateixa longitud que els ulls. Per fer ulls hi ha molts mètodes, ja
que cada autor els sol fer d’una manera diferent. Un mètode molt explicatiu consisteix a
dibuixar un cercle, dibuixar a continuació dues línies circulars, una per damunt del
cercle que serà més petita que l’altra que anirà per sota l’ull. Posar un petit cercle fosc
en el centre del cercle gran i dibuixar dues boles dintre del cercle fosc. Posar petites
línies que surtin del cercle petit, aquestes línies han de ser quasi a la meitat de distància
entre els cercles. Només falta aplicar ombres. Aquest mètode serveix per a fer els ulls
grans tan característics de l’estil Manga.
Però un altre mètode que s’entén millor per als novells és: dibuixar la línia que fa de
cella, dibuixar el contorn de l’ull (ha de ser de la mateixa longitud que la cella) dintre
del contorn de l’ull posa un cercle negre i en el cercle negre posa un cercle blanc que el
talli, al final dibuixa l’amplada de la cella com vulguis.
51
Plantilla cap Manga amb cabell
Ulls estil Manga

Per fer el nas de la cara es pot fer, posen una línia amb l’angle, longitud, amplada que
vulgui només se té que troba en mig de la cara i amb les ombres es pot donar la forma
de nas, un altre mètode és dibuixar dos petits cercles que faran de fosses nassals i amb
les ombres és dona l’imatge de nas
Per fer la boca no hi ha mètode, directament es fa un cercle i li dónes la forma que vols
Per fer una dona només cal variar el cabell, millor dit, la llargària, però també poden
tenir el cabell curt. El què més els diferencia és el cabell: les dones solen sortir amb un
cabell llis i els nois solen sortir amb cabells que tenen moltes punxes.
52
Plantilla cap Manga amb
detalls
Cap home estil Manga
Cap dona estil Manga

Per dibuixar el cos, per a dibuixants novells, cal seguir aquest spassos:
Abans de dibuixar el cos del teu personatge propi Manga, practica copiant personatges
Mangas d’altres autors. NOTA: COPIA PERÒ NO CALQUIS, si calques un dibuix
tindràs el dibuix però res més, però si l’intentes copiar, entendràs el dibuix i el per què
de la seva forma i proporció. Primer busca un personatge simple. Busca primers plans
per poder apreciar millor el cabell. El teu fan art (dibuix d’un fan imitant un dibuix
professional) pot ser igual de bo que un professional, però fer-lo per aprendre no per
vendre. Practica amb diferents estils per poder saber quin t’agrada més o per ampliar el
teu repertori de tècniques. Quan ja has copiat uns quants personatges veuràs dues coses
importants: els estils dels ulls, els ulls són una cosa que varia molt inclús en la mateixa
obra d’un autor, ja que com he dit abans, són molt expressius i diuen la personalitat del
personatge, i les proporcions, ja que en molts dels estils de dibuix Manga es tracta de
manipular les proporcions; una base molt comuna que utilitza molta gent és que el teu
personatge mesuri entre 7, 8 o 9 caps de la mida del personatge.
Encara que soni estrany, DIBUIXA HOMES PALS, és el model bàsic per poder
dibuixar personatges. Dibuixa les línies que faran de braços, les que faran de cames i
dóna una posició al conjunt de línies. És millor començar primer dibuixant un cercle
que farà de cap, després comença a baixar fent una línia que farà de columna, d’aquesta
línia fes quatre línies que faran de braços i cames. En les línies anteriors posa cercles on
aniran les articulacions com el colze i posa com un triangle on anirien les mans i els
peus. Aquest mètode t’ajudarà a establir una proporció més o menys igualada i una
postura natural. El meu amic recomana que no et preocupis per la proporció. Ningú
comença sabent-ne i la pràctica fa la llegenda.
A continuació, al teu home cal, posa-li CARN. Passa el teu dibuix d’una dimensió a
dues. Al cap fes-li una línia o un punt per indicar on mira (la línia o punt és per després
dibuixar-hi els ulls) i dibuixa la metxa. Separa el cos per una línia corba, el cos ha de ser
més rectangular per als homes i més triangular per les dones. Una cosa a tenir en
compte és que la cintura d’una noia ha de ser prima i ha de realçar les cuixes. I un noi
53
Home pal

té el muscle ample i una cuixa menys prominent. Les cuixes es poden fer amb cercles o
línies corbes. Les extremitats es fan com cilindres i es posen cercles per indicar les
unions amb el cos. Les mans i els peus indiquen la posició.
Ara has d’apurar la figura, eliminant les línies de l’home pal i dibuixant dues creus, una
a la cara i l’altra al pit. Han de ser creus semblants a la de la plantilla Manga.
Afegeix els detalls com els ulls, la boca, el nas, el cabell, la roba i els dits. La roba ha de
quadrar amb la forma del personatge. La roba i els accessoris són factors que moltes
vegades van influïts per la història i la personalitat del personatge, tingues en compte
això a l’hora de dibuixar la roba i els accessoris.
54
Home pal amb CARN
Home pal sense línies
inicials

Després de posar tots els detalls, borra les línies de guia i deixa només les línies que
vulguis entintar. Per entintar (passar a tinta) es diu que el millor és una “plomilla” però,
si és molt cara, comença utilitzant bolígraf o retoladors. Si ho vols, al final pots pintar el
dibuix.
Consells a tenir en compte:
Tenir paciència, dibuixar necessita molt temps i pràctica.
No et preocupis si algú et diu que dibuixes malament. És bo, encara et queden coses per
aprendre d’aquest increïble món.
Entinta les línies principals amb molt de compte, no tinguis pressa, per un petit error
pots espifiar tot el treball.
Practica les ombres.
Utilitza llapis per a les línies d’ajuda perquè sigui més fàcil d’esborrar.
Intenta que el cap tingui unes proporcions equilibrades.
Intenta que les mans siguin una mica més petites que el cap.
55
Personatge Manga
Home pal amb CARN
Personatge Manga amb
color

Pas 4. Com es pot millorar el dibuix
Estudiant anatomia humana. Dibuixar personatges que es vegin bé requereix una mica
de coneixements bàsics d’anatomia, ja que ajuda a donar una posició precisa dels ossos,
dels músculs i de com es mouen les extremitats d’una manera precisa. Es deia que
Leonardo Da Vinci sabia més d’anatomia que molts metges de la seva època.
Inspira’t en la realitat, com he dit abans, un personatge Manga requereix una mica de
coneixements d’anatomia, per això dibuixa moltes persones, com més dibuixes més
fàcil et serà dibuixar un personatge.
Practica amb diferents poses, intenta fer diferents poses del teu personatge. Fes una
pose, fes-te una foto i intenta copiar-la utilitzat el teu personatge. Hi ha llocs com
PoseManiacs on surten moltes imatges amb poses que et poden inspirar. Una cosa a
tenir en compte és quan intentis fer aquestes poses amb els teus personatges pensa en
l’anatomia perquè el teu personatge es pugui veure realista.
Practicar, practicar, practicar -per més que ho repeteixi- és la base de tot.
Consell generals que m’ha dit el meu amic:
Per fer un personatge més singular dibuixa-li una marca o cicatriu.
Repeteix el dibuix del teu personatge per veure que queda bé, com es pot facilitar el
dibuix i per familiaritzar-te amb ell.
Si fas un personatge molt simple, pregunta a companys o amics com el pots fer més
interessant. Al principi no et preocupis per això, intenta millorar primer la tècnica.
Quan dibuixes un personatge no et “motivis” posant accessoris ni coses singulars.
Moltes vegades la simplicitat dóna molts bons resultats
Amb un bon "ombrejat" un personatge es pot veure millor, intenta aplicar això per
donar una direcció de la llum. Però no n’hi posis massa. Un consell és ombrejar
suaument les parts interiors de les coses i les parts exteriors es poden ombrejar més
intensament.
No copiïs treballs d’altres autors a no ser que sigui per practicar.
No premis gaire les línies o no les podràs esborrar.
No dibuixis ulls molt grans.
En dedicar-t’hi, aquest món t’aïlla molt del món real. Intenta no perdre el contacte amb
els amics i quan ho necessitis pren-t’ho amb calma.
56

Procés de realització d'un Manga
Treball dels autors
El treball d’un autor a l’hora de fer un Manga és principalment fer els personatges
principals i fer la història més el guió de les coses que s’han de fer en el Manga. Hi ha
autors que són dos. Un fa la història i l’altre dibuixa. L’autor quan dibuixa a més de
dibuixar els personatges també planifica totes les pàgines del capítol i dóna indicacions
als seus assistents per saber què han de dibuixar.
Hi ha autors que fan tot el treball dels capítols, però normalment es necessita assistent
per acabar el termini d’un Manga
El treball d’autor té riscos: si ets autònom, tens despeses de subsistència i material. Un
autor com menys obres vengui menys cobra. Moltes vegades els autors tenen contractes
que els ajuden a subsistir, els contractes són perquè no es preocupin molt pels diners i es
preocupin tan sols de fer Manga, si l’editorial el vol. Si no els vol és cancel·la el
contracte.
A tenir en compte: molts artistes treballen per amor al Manga no per fer-se rics.
Una altra cosa a tenir en compte és que pel Mangaka el Manga és la seva obra però per
una editorial el Manga és un producte amb el qual aconseguir beneficis. I aquí hi ha una
gran diferència: una editorial vol que una obra s’allargui tot el possible, mentre un
Mangaka vol fer la millor obra possible. Aquesta diferència de concepte ha provocat
que molts Mangas acabin amb un final no gaire acceptat, perquè el Mangaka com és un
treballador de l’editorial i es veu forçat a allargar l’obra encara que baixi la qualitat de la
història.
Treball i explicació dels papers dels ajudants
Els ajudants o assistents de Manga tenen moltes funcions: dibuixar escenaris és la
principal, però poden dibuixar efectes, dibuixar coses específiques com cotxes, robots...
Normalment en un Manga hi treballen 3 o 4 assistents.
Els assistents es classifiquen en els professionals o els que es volen convertir en
Mangaka. Els professionals són assistents que volen treballar i solen cobrar més que els
que volen ser Mangakas i sovint són els líders dels assistents, qui els dirigeix i els diu
què fer primer i com fer-ho.
Els assistents que volen ser Mangakas treballen per aconseguir experiència i diners.
Aquest mentre ajuden en el Manga treballen en el seu propi Manga per poder ser seriat
(convertit en un Manga que es publica en una revista). Els assistents quasi treballencada
dia i el temps de dedicació és de 8, 9 o 10 hores diàries, si no acaben la pàgina. Si
l’acaben, ja no treballen més fins que l’autor tingui una altra pàgina.
57

Però els horaris solen ser molts flexibles, ja que molts assistents treballen d’altra cosa o
estudien. Una cosa a dir, treballar com assistent pot donar força diners (no com
Mangaka però dóna diners), però treballar com a assistent que vol ser Mangaka no sol
donar gaires diners.
Explicació del perquè del període de treball
El temps que es dedica a la creació d’un Manga varia depenent de l’obra i de l’autor.
Però principalment segueix aquest ordre.
Primer es veu com ha quedat el teu Manga en el ranking (els Mangas, com que
normalment es publiquen en una revista, solen tenir un ranking per veure com de
populars són, si el teu Manga ha estat, durant un llarg període de temps en els últims
llocs sol ser cancel·lat, però cal tenir en compte que no és el mateix trobar-se en els
últims llocs quan el Manga porta més de 200 capítols que un Manga que ha començat al
cap de poc temps es trobi molt per sota del ranking. En el primer cas no s’acostuma a
cancel·lar, ja que el motiu pel qual es troba en aquella posició és perquè aquell capítol
no ha estat molt popular i han sortit altres sèries més populars. Però en el segon cas, és
cancel·len bastant ràpid, donen tocs d’atenció al Mangaka perquè es recuperi i si no el
recupera és cancel·la el Manga. Quan és cancel·la un Manga s’obliga a què es doni un
final al Manga encara que es trobi a mitja història).
Després es fa una reunió amb l’editor per treballar els aspectes que es poden millorar o
afegir per al següent capítol.
En aquestes reunions el Mangaka acostuma a ensenyar el Segon o l’esbós del capítol i
si té un vistiplau bo (per tenir el vistiplau bo principalment ha de ser interessant, ja que
si un Manga és interessant, la gent el llegirà) es passa a net. El Mangaka dibuixa les
vinyetes i dibuixa els personatges principals, després posa indicacions a les vinyetes de
què han de fer els artistes. I després, quan acaba de fer una pàgina, se la passa a un
assistent. Quan no queden pàgines per fer, treballa amb els artistes a passar a tinta,
dibuixar...
Tot això s’acostuma a fer en una setmana. Si el Manga és setmanal, no sol tenir més de
17 o 18 pàgines normalment. Si és mensual, les pàgines solen ser normalment més de
30. La diferència més gran en el temps de treball d’aquest Manga és que en el mensual
la història sol ser més complexa, ja que tens més pàgines per a desenvolupar la història
d’un capítol, més el temps que necessites per pensar-lo.
58

Treball editor
L’editor és l’agent de la companyia que publicarà el Manga que t’ajuda a millorar. En
general són gent que dóna molt bons consells i informa l’autor de com va la seva obra,
què ha de fer per al següent capítol, de com ha de ser de llarg, si ha de tenir pàgines a
color, si necessita ajuda per recaptar informació, per saber com es troba físicament o
mentalment.
L’editor forma part d’una companyia que es dedica a supervisar, llicenciar, maquetar i
publicar Mangas. L’editor pot rebre ordres de dalt com obligar a l’autor a rectificar
coses de l’obra per tenir un millor èxit o coses que poden causar problemes a l’autor o a
la companyia. Normalment un editor no ajuda a un Mangaka. A cada editor se li
encomana dirigir a un grup de Mangakas que no solen ser més de 3 o 4.
Com es crea un Manga
Per fer un Manga s’ha de seguir uns passos:
1. Llegir molt de Manga i t’ha d’agradar el Manga. Ja que en llegir-ne molts, veus
diferents estils i pots apreciar les diferències entre ells, i si no t’agrada el Manga, és
difícil o absurd voler esforçar-se per això.
2. Saber dibuixar. És difícil fer un Manga si no saps dibuixar. Però hi ha casos on
guionistes envien guions a companyies de Manga perquè les converteixin en Manga
i, si es publiquen, el què s’acostuma a fer és que el guionista dóna el guió al
Mangaka i el Mangaka dissenya el Manga.
3. Tenir una idea. Has de tenir la idea del teu Manga. Aquesta idea ha de rondar-te pel
cap i has d’anar anotant tot el que penses: l’argument de la història, escenes que hi
sortirien, personatges i descripcions d’aquests, esborranys de personatges,
esborranys d’armes, roba, escenaris... És recomanable parar de pensar quan tinguis
una idea sòlida del que vols fer, ja que segurament l’aniràs modificant mentre el
treballes, però de totes maneres cal iniciar-lo amb una base sòlida.
4. Documentació o investigació. Si tu fas la història, investiga sobre el que faràs en el
Manga, si ho fas sobre un esport investiga, les regles, l’equipament i algunes
estratègies per aquell esport, si és sobre màgia, documenta’t sobre llegendes i obres
fantàstiques perquè t’inspirin...
5. Analitza la teva idea. Pensa si és bona o si és interessant, per quin grup de lectors
faig el Manga, necessitaré ajuda en dibuixar, com programo el temps per fer-lo, com
serà de llarga la història... En l’anàlisi és bo comptar amb l’opinió d’amics o
companys per saber primerament si es llegirien l’obra. Si no els agrada, pregunta per
què i què en pots millorar.
59

6. Ara que tens una bona idea i moltes anotacions i esbóssos, fes en brut un guió de
com serà el Manga i en quin ordre passaran les coses. Després transforma el brut en
el guió del Manga, però ben redactat, amb tots els diàlegs, totes les accions que es
desenvoluparan, dit d’una altra manera, converteix el guió en brut en una novel·la.
7. Ara que tens un guió ben redactat, pensa com serà el disseny de les pàgines. Si el fas
amb un artista, parla amb ell/a de com serà el disseny.
8. Quan ja s’ha pensat el disseny, fes-lo en brut. Dit d’una l’altra manera, fes el Segon.
Quan ja tinguis el Segon mira com queda, si t’agrada o us agrada, comença a
dibuixar en net el Segon.
9. Començar a dibuixar el Manga a LLAPIS.
10. Quan ja has dibuixat els personatges i els escenaris pots fer dues coses: escanejar-lo
per tenir una còpia del resultat obtingut, per després entintar a mà o amb ordinador,
o pots entintar l’original directament. Recomano escanejar-lo per si en l’entintar
directament tens un error que no es pot corregir i has de començar de nou.
Quan escaneges la imatge i no es veu bé pots modificar-la amb programes per
modificar la imatge. Ningú se’n queixarà, ja que no diu enlloc cap regla del Manga
que prohibeixi modificar els dibuixos a l’ordinador. Moltes persones el que fan en
aquest aspecte és netejar les línies perquè quedin més perfectes.
11. En aquest punt pots fer dues coses: pintar o posar ombres. Fes el/la prefereixis.
12. Posa els diàlegs. Els diàlegs se solen posar amb programes informàtics perquè
queden més elegants que escrits a mà. En aquest punt també s’afegeixen les
onomatopeies.
13. Maquetar, vol dir preparar per publicar. En aquest punt és millor pensar on el
publicaràs, si a Internet o provaràs en una editorial. Una cosa a tenir en compte: no
és el mateix un Manga fet per a ser imprès que un Manga publicat a Internet. Un
Manga per a ser imprès ha de tenir uns marges i un format de full específic. La
qualitat de la imatge ha de ser la millor possible i la grandària i la font de les lletres
han de ser adequades per a poder ser llegits. Però si es publica a Internet, els marges
no importen molt, les imatges s’han de retallar tant com sigui possible pel que fa al
seu pes sempre i quan això no afecti la qualitat de la imatge final.
També és convenient tenir en compte aquests factors:
Cada quant publicaràs les pàgines o el capítol, o si serà un únic volum. Faràs
merchandising, faràs material extra.
14. Aquest és el pas més important i el més difícil: la CRITICA. És l’hora de la veritat,
és la fase més dura perquè els altres no sempre seran suaus amb els comentaris sobre
la teva obra, no t’agradaria que insultessin la teva obra en la qual t’has esforçat molt,
has d’aprendre a entomar de les crítiques, les coses que et permetran millorar. Una
60

cosa a tenir en compte: el públic no t’ha de fer canviar i has de veure clares les coses
que pots millorar i que et diu la gent. Quan ja sap les crítiques, comença a pensar en
un nou treball o com pot millorar aquest treball. En el Manga no hi ha límits per a
crear històries, l’únic límit és el marge del paper.
15. Un pas extra que afegeixo és, material extra. Si tingués èxit, la teva obra pensa en un
possible merchandising, i en capítols especials o curts que solen sortir amb els
capítols del Manga.
Com s'arriba a publicar
Per arribar a publicar un Manga s’hi han que seguir aquests passos:
1. Anar a una editorial i mostrar una obra. Si els agrada, t’agafaran i et donaran un
editor que t’ajudi donant consells. És molt rar que publiquin la primera obra d’algú.
2. Has d’anar fent obres i mostrar-les al teu editor, si una obra és molt interessant i
agrada a l’editor i al seu cap, pot entrar a la reunió de publicació. En aquesta reunió
es canvien les obres que seran cancel·lades o ja han acabat per altres de noves.
Ajuda molt a entrar a aquestes reunions si tens un prestigi per haver fet obres que
hagin quedat molt bé en concursos.
3. Si et donen el vistiplau, es publicarà aquesta sèrie.
Moltes vegades és qüestió d’anar-ho intentant, i sempre aprofitar qualsevol oportunitat
de presentar-se a algun concurs per tenir més prestigi.
I una cosa molt important a l’hora de saber on publicar l’obra. Hi ha editorials que
només publiquen obres d’un gènere: Shonen, Shojo, Seinen. No intentis publicar una
obra d’un gènere determinat a una editorial que no tracti aquell gènere.
Com s'arriba a mantenir en publicació
Per mantenir una obra en publicació es necessita tres coses: que l’obra es mantingui
interessant i doni ganes de llegir el següent capítol, que agradi a la gent i que no s’acabi
la vida de l’obra, tota obra té una vida i aquesta vida és fins on es pot allargar l’obra.
Procés de realització d'un Anime
Com es fa un Anime?
61

1. Preproducció i planificació. En la preproducció es parla si una obra es convertirà en
Anime o no. En la planificació es parla de qui s’encarregarà del projecte i els
terminis per a fer les coses.
Una cosa a tenir en compte: es pot fer Animes d’obres que no són Manga sinó que
poden ser Lightnovels o guions que es converteixen directament en Anime.
Quan un Anime ja ha començat, en la planificació es pensa que passarà en el següent
capítol
2. Fer el guió. Es prepara el guió que seguirà el capítol.
3. L’esbós, el storyboard, ekonte... té molts noms però vol dir fer els esbossos dels
dibuixos de l’Anime. Si agraden els esbossos, es passa a dibuixar.
4. Es passa a dibuixar amb més qualitat, normalment agafen el dibuix de l’esbós i li
posen els detalls i el fan més gran. Els dibuixos d’un Anime es fan en un paper
especial que té forats a dalt. Els forats són per alinear el paper, ja que tots els
dibuixos Anime han de quadrar a la mateixa línia, si no es veuria malament. Una
cosa a dir, normalment quan acaben un dibuix el deixen penjant per a fer quadrar el
moviment amb el següent dibuix que van a fer. Quan n’han fet uns quants treuen els
últims, si encara continuen amb el mateix moviment, però si fan un moviment nou,
treuen tots els dibuixos.
El director tècnic, a l’hora de posar els temps dels moviments utilitza un cronòmetre
i una taula mil·limetrada, ja que has de tenir molt en compte quan dura un
62
Dibuix en 4 pas

moviment, no pot ser massa temps perquè serien massa dibuixos i tampoc poc temps
perquè seria massa forçat. Aquesta tasca rep el nom de Animation Check
5. Animació, ja tenint el temps dels moviments, el director tècnic fa les directrius que
han de seguir els dibuixants animadors. Els dibuixants animadors o intercaladors,
amb dibuixos bàsics que mostren una part del moviment, han de fer tot el moviment
de manera que el moviment es completi.
6. Pintar. En un dibuix que s’utilitzarà de plantilla, es concreta com es pintarà i de quin
color anirà la roba del personatge. Això ho decideix el/la dissenyador/a del color.
Definits tots els colors, la plantilla passa a l’equip de pintors. Aquí és on entra la
intervenció dels ordinadors. Cal tenir en compte que abans en el procés també hi
podien entrar i moltes companyies d’Anime utilitzen ordinadors i fan el mateix que
dibuixen a mà, per això no els explico.
Aquí en aquest punt tothom utilitza ordinadors directament per estalviar diners en
material de pintura, ja que sortiria molt car.
Guiats pels instruccions fetes abans, escanegen cada dibuix fet per els animadors.
Després d’escanejats, es pinten.
7. Alhora que es fan els moviments, els dibuixants que van passar els esbossos inicials
a dibuixos també fan els escenaris sobre els quals es fan els moviments. Els dibuixos
es revisen i, si s’hi dóna el vistiplau, s’escanegen, s’hi posa el personatge i es pinta
l’escenari. L’escenari es va posant petites variacions en cada dibuix de personatge
fet perquè en cada dibuix es fa una part de l’escenari.
8. Muntatge i filmació. S’ajunta tot i es munta amb l’ordinador. Tot el que es faci a
partir d’aquest moment utilitzarà aquest muntatge.
9. Es posa el so. Ja es té la “pel·lícula”, només cal el so.
NOTA fer un Anime és molt car: una sèrie de 52 capítols pot costar 50 milions de yens.
Característiques
La diversitat de trames i la complexitat d’aquestes. Es fan Animes amb històries que
poden agradar a persones adultes més que no pas a nens i aquesta és una gran diferencia
amb altres dibuixos animats que fan series principalment dedicades a nens petits.
L’animació limitada. En la història de l’Anime s’ha anat perfeccionant tècniques que
permeten mostrar moviments utilitzant la més petita quantitat de dibuixos, 8 dibuixos
per segon.
63

El disseny dels personatges: els ulls grans, el cabell es pot fer de moltes formes i colors,
el cos té unes proporcions semblants al cos humà, la cara, el nas i la boca són petits, en
forma de pentàgon, i utilitza moltes expressions facials.
Com tota sèrie de dibuixos animats té una “entradilla” i uns crèdits amb música.
Explicació de Seiyū
Un Seiyū és un actor de veu japonès, i acostumen a ser noies. Són les persones que
posen veu als personatges d’Anime, videojoc...
Com que Japó produeix el 60% de les sèries animades del món, els Seiyū treballen molt
i poden inclús arribar a tenir fama mundialment. Al Japó existeixen més de 130 escoles
que preparen per ser Seiyū. Molts Seiyū tenen grups de fans que només segueixen una
obra perquè està parlada pel seu Seiyū favorit. Són gent que practica molt per posar veu
als personatges. Es podria dir que són actors que han de transmetre totes les emocions
del paper només amb la veu.
Que és un Scanlation?
És un grup de fans que, sense ànim de lucre, tradueixen Manga. L’origen del terme
procedeix de l’anglès.
Els orígens dels Scanlation els trobem a partir de la dificultat de distribució de la
traducció de Mangas fora del Japó. La importació de Mangas és molt cara, així que
grups de fans s’uneixen per compartir traduccions de Manga fetes per ells mateixos. En
un principi, les connexions es feien per telèfon i correu postal però avui dia, gràcies a
Internet, s’ha facilitat enormement el treball i la quantitat de Scanlation.
En primer Scanlation va ser APA(Amateur Press Association) entre els 70 i 90.
Treballs
Els Scanlation es divideixen la feina en treballs o especialitats que, normalment, són
aquestes:
Traductor, tradueix l’obra.
Netejador, com que molts Mangas són escanejats, es reben amb baixa qualitat i per això
es netegen, perquè es puguin veure amb la màxima qualitat possible -l’estat en què
arriba un Manga al principi es diu Raw (cru).
64

Editor, fa el treball de pont entre el traductor i netejador.
Normalment en un Scanaltion hi treballen un gran grup de gent.
Curiositat: el Mangaka, com és la seva vida i la del seu
editor?
La vida d’un Mangaka no és gens fàcil, és molta feina que moltes vegades no acaba
amb una recompensa equitativa, molts pocs arriben a la glòria i dels que hi arriben molts
es retiren per l’esgotament d’aquesta vida.
Si al Japó hi ha més de 3000 Mangakas només 300 arriben a la fama. Aquests
Mangakas poden tenir en el seu estudi un munt d’ajudants, abans he dit uns 3 o 4
perquè és el normal, però hi ha Mangakas que fan més d’una obra i això són molts
ajudants. Hi ha Mangakas que poden tenir més de 20 ajudants i aquests fan feines com:
requadrar vinyetes, entintar, dibuixar escenaris, recopilar informació, tractar
l’esgotament, preparar el menjar...
Un típic horari d’un Mangaka és no dormir gaire, amb sort dormir 4 o 5 hores i el més
normal és 2 o 3 hores diàries o dormir cada 2 dies.
El dilluns fa una reunió amb el seu editor per preparar el capítol de la setmana.
El dimecres l’editor mira l’esborrany a llapis.
El divendres s’entrega les pàgines en net.
Això és un horari normal si fas una obra. I això continua setmana a setmana i si per
algun cas hi ha un petit retard, es forma el caos perquè el Mangaka ha de treballar com
si la vida li depengués d’això.
El taller d’un Mangaka és com el seu santuari, la seva base secreta, el seu lloc especial,
el seu territori... és difícil que un Mangaka deixi entrar un estrany al seu taller i hi ha
llegendes de Mangakas casats que prefereixen dir a la seva xicota o esposa que han
mirat una altra dona a dir on tenen el seu estudi. Si es guarda tan en secret, és perquè en
aquest lloc s’hi fa molta feina i tot està organitzat al mil·límetre per poder arribar al
termini acordat del Manga.
Per a molts Mangakas els seus ajudants són més propers que la seva família, ja que
passen més temps amb ells que amb la seva família.
Editor
65

TR Aixo es Manga

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a TR Aixo es Manga

Similar a TR Aixo es Manga (12)

TR Aixo es Manga