Diari del 01 de març del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 1 De març Del 2018 Núm. 3.507 / aNy 15
C/ Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t
AD 500 Andorra la Vella Tel: 00 376 800040
Conferència sobre els
PEELINGS
M È D I C S
amb la
Dra. Sanjuan Almacellas
08 de Març
a les 18:30h
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
La tecnologia i la
pàgina en blanc
alan ward
Professor
Perdent les arrels
fanceses
JOrdI rIBES
President de la
Secció Jove de
Demòcrates per
Andorra
Els sindicats afirmen que se
senten enganyats per Martí
Els representants sindicals continuaran negociant dilluns amb el Govern, tot i tenir una “sensació nefasta”
avuI és NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIL
aNdOrra pàgina 7
La neu obliga a usar equipaments a
tot el territori i dificulta l’accés al país
aNdOrra pàgina 6
L’ingrés a l’FMI no es
demanarà si no hi ha
un suport ampli
aNdOrra pàgina 12
Penes de cinc i un any
per als dos albanesos
que van robar en xalets
aNdOrra pàgina 13
Nova subhasta dels
pisos de la Solana en el
primer trimestre

2 Dijous, 1 De març Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Edelweiss
C/ Bra. Riberaygua, 31 - Tel. 831 227
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu enhebrar en
català?
Es diu enfilar.
No puc enfilar l’agulla.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
SORTEGEM
AQUEST COTXE
TARGETA DINÀMICA
AMB LA
**
Fes només 4 compres mínimes de
30€ i entraràs en el sorteig d’un
Hyundai i20 5P MPI 1.2 85 CV
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
140/240
3/5
Pols
Oberts
6/15
12/28
739 600
50-100
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
120/180
3/5
Pols
Oberts
29/30
42/44
878 000
90/190
3/5
Pols
Oberts
59/70
99/127
872 900
EL TEMPS
PRECIPITACIONS AMB COTA DE NEU ALTA
Avui, la inestabilitat continuarà un dia més. La per-
torbació durà més precipitacions. El cel estarà cobert
tot el dia i la visibilitat serà dolenta a l’alta muntanya.
La cota de neu vorejarà els 1.800-2.000 metres i, al
vespre, tindrà tendència a davallar cap als 1.600 me-
tres. Durant la tarda i el vespre, la inestabilitat pot
augmentar. El vent bufarà del sud-oest de fort a mo-
derat. Les temperatures seran més suaus que les de
les darreres jornades. Compte de nou amb les preci-
pitacions, que seran abundants a tot el vessant sud.
Que tinguin un BonDia.
Avui 10
7 8
2
2 1
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
divendres dissAbte
-6/2
-3/6
-1/8
1/10
2/10
3/11
-1/8
-2/7
-12/0
-1/7
2/10

3Dijous, 1 De març Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
“La sensació en entrar era pessi-
mista i a la sortida és nefasta”.
Així de contundent es mostrava
ahir el portaveu dels sindicats de
l’Administració, Gabriel Ubach,
després de gairebé dues hores i
mitja de reunió per abordar la
reforma de la Llei de la funció
pública amb membres del Go-
vern, encapçalats per la ministra
de la Funció Pública i Reforma
de l’Administració, Eva Descar-
rega.
I és que els representants
sindicals se senten enganyats
pel cap de Govern, Antoni Mar-
tí, que “ens diu que hi ha uns
punts que es poden negociar i
ara resulta que ja no es poden
negociar”. Tot i això, Ubach, que
va lamentar que “el que diu el
senyor Martí va per un cantó i
el que diuen els seus ministres,
per un altre”, va confirmar que
seran presents en la propera re-
unió, prevista per a dilluns, de la
qual espera algun pas per part
de l’executiu.
De fet, tenint en compte les
valoracions d’uns i altres, sem-
bla que representants sindicals
i membres del Govern fossin
ahir en una reunió diferent. I és
que, per uns, “ara per ara les po-
sicions són bastant allunyades”,
mentre que, per Descarrega, la
reunió va ser “constructiva”, es
van “atansar posicions” i, fins i
tot, es va “arribar a certs acords”,
un aspecte, aquest darrer, negat
rotundament per Ubach, que
va assegurar que “no hi ha cap
punt en què hàgim arribat a un
acord”.
Entre els acords citats per
Descarrega, hi ha el d’afegir una
disposició addicional al text per
deixar clar que funcionaris i tre-
balladors públics tindran els ma-
teixos drets, independentment
de la denominació, la reducció
a sis mesos en lloc de dotze del
termini per al desenvolupament
delsreglamentsprevistosalallei
i que hi hagi representació sindi-
cal en els comitès que preveu el
text, com són el de selecció i el
tècnic de gestió i organització.
Pel que fa a les discrepàncies,
el model retributiu, la jornada
laboral i el punt de partida dels
funcionaris que ja són a l’Admi-
nistració pel que fa als vuit graus
de carrera professional són els
punts en què Govern i sindicats
es troben més allunyats.
Quant a la carrera professio-
nal, Ubach va defensar que “tots
els funcionaris han de poder ar-
ribar als 40 anys que es plante-
gen i, per tant, al 120% del que
és la seva progressió”, ja que, si
una persona, amb 15 o 20 anys
de servei a l’Administració, “ha
de sortir penalitzada perquè no
veurà la seva expectativa de crei-
xement tal com se li està dient i
encara que li sàpiga greu al mi-
nistre Espot, això és com l’estafa
de l’estampeta”.
Descarrega va recordar que
s’han posat damunt la taula
mesures correctores a nivell del
complement de productivitat
per fer els nivells i per al percen-
tatge de persones que es troben
entre el 80% i el 100% tot i que
va advertir que el Govern “està
estudiant l’impacte econòmic
d’aquestes mesures”.
Precisament, la repercussió
econòmica sobre els comptes
públics és el que manté ferm
l’executiu quant al model retri-
butiu proposat d’acord amb els
quinquennis i els complements
de productivitat i de carrera. En
aquest sentit, Descarrega va ex-
plicar que els sindicats van pro-
posar tres opcions com serien
mantenir els triennis per a les
persones que ja integren l’Admi-
nistració; uns quinquennis pro-
porcionals a un valor de 173,20
euros i un quinquenni amb valor
de 150 euros i una jornada labo-
ral de 35 hores. Es tracta, però,
de propostes que difícilment
s’acceptaran, ja que la ministra
va insistir en la defensa del mo-
del proposat.
Respecte a la jornada de 35
hores, una de les qüestions que
Martí va assegurar que es podria
parlar, Descarrega va deixar clar
que “el Govern no la pot accep-
tar per raons econòmiques” i va
recordar que, en cap cas, “ni el
cap de Govern ni cap membre de
l’executiu ha parlat mai d’accep-
tar aquestes 35 hores”.
Malgrat les discrepàncies,
Ubach, que va insistir que el cap
de Govern “ens va dir una cosa i
ara la negociació ha estat total-
ment diferent al que va dir”, va
recordar que els sindicats ja van
dir que “negociarien fins al final”
i buscarien un acord, i que si “no
hi pot ser perquè no ho volen,
doncs ja ho veurem”.
Els representants sindicals
van posar damunt la taula tam-
bé les lleis laborals que són ja a
tràmit, tot i que el titular d’Afers
Socials, Justícia i Interior els va
derivar al grup parlamentari de-
mòcrata.
Els sindicats se senten enganyats
per Martí, però seguiran negociant
Descarrega qualifica la reunió de “constructiva” i assegura que les dues parts “han arribat a certs acords”
Funció pública
M.S.
andorra la Vella
Representants dels treballadors de l’Administració i del Govern, instants després d’acabar la reunió.
jonathan gil
Eva Descarrega Gabriel Ubach
hem tingut una reunió
constructiva, hem
atansat posicions i
arribat a certs acords
no hi ha cap punt del
projecte de llei en
què hàgim arribat a
cap acord clar
el govern ja ha dit
que les 35 hores no
les pot acceptar per
raons econòmiques
el que diu el senyor
Martí va per un cantó i
el que diuen els seus
ministres, per un altre

OPINIÓ4 Dijous, 1 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Latornadaalesrodesdepremsaposteriors
al consell de ministres del ministre porta-
veu titular va permetre ahir que hi hagués
una mica de llum per conèixer què és el
que realment vol fer el Govern amb rela-
ció al Fons Monetari Internacional (FMI).
Després que, en un primer moment, es di-
gués que en un termini de quinze dies es
podrien iniciar els tràmits per ingressar en
aquest organisme internacional, l’executiu
reitera que no es tirarà endavant si no hi
ha un ampli suport dels grups de l’oposi-
ció. Segons va dir, la intenció és “aclarir
els aspectes tècnics”, entre els quals hi ha
el cost, com més aviat millor, per entrar
a valorar el fons de la qüestió. El fet que
per una vegada no vulgui començar la casa
per la teulada, tot i que va fer un intent de
seguir per aquest camí quan va anunciar
que en quinze dies es formalitzarien els
tràmits per demanar l’entrada a l’FMI, és
positiu. Les grans decisions d’aquest tipus
és millor que es consensuïn entre la ma-
jor part de les forces polítiques, sobretot
quan estem a les acaballes de la legislatura,
perquè del que es tracta és de prendre la
millor decisió per al país. Ara hem de veure
si aquest tipus de declaracions es fan no-
més de cara a la galeria, com acostuma a
fer molt sovint el Govern, o realment hi ha
una voluntat d’estendre la mà a l’oposició.
Una mica més de llum sobre el possible ingrés a l’FMI
EDITORIAL
LeS GRaNS deCISIoNS de
PaíS S’haN de CoNSeNSuaR
DONANT LA NOTA
J. M. Rascagneres
La CASS ha signat un con-
veni amb l’Institut Bar-
raquer, fet que permetrà
que un oftalmòleg del país
pugui derivar un pacient a
aquest centre.
12345
Marc Rossell
El reglament sobre l’ús
dels gasos combustibles
servirà per augmentar
les mesures de seguretat
d’equipaments fins ara no
regulats.
12345
Jordi Cinca
El Govern hauria d’infor-
mar més sobre les irregu-
laritats detectades al SAAS
en lloc d’acusar d’electora-
lisme el PS per presentar
una acció judicial.
12345
Jordi Torres
El Comú d’Encamp tornarà
a treure a subhasta les uni-
tats immobiliàries de l’edi-
fici de la Solana al Pas de la
Casa, després que la prime-
ra quedés deserta.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú de la Massana
@comudelamassana
El cònsol major de #lamassana @da-
vidbaroriba rep la Secretària General
de la Francofonia, Michaëlle Jean, a la
Farga Rossell
Andorra la Vella
@AndorraCapital
El 100% dels efectius d’Higiene tre-
ballen des de primera hora per retirar
la neu, però us demanem paciència
perquè la nevada és intensa.
TUITENQUESTA
Creus que el casino ajudarà a
dinamitzar l’economia?
Sí
No
48%
52%
De vegades tenim la tempta-
ció de voler solucionar la vida
dels altres, ja siguin persones
o institucions, amb consells
ben intencionats o, fins i tot,
amb plans estratègics, seguint
la recepta de l’últim llibre d’al-
gun coach de moda. n’hi ha
que tendim més a deixar-nos
portar per aquesta temptació
sota una aparença de bé que,
al cap i a la fi, potser sense
adonar-nos-en, ens eleva a la
categoria de redemptores de la
humanitat i d’expertes a ficar
el nas on no ens demanen. I és
que no us ha passat mai que hi
ha decisions dels altres que no
enteneu? o bé que qualifiqueu
de bones o dolentes en funció
dels vostres criteris o interes-
sos, o una barreja de tot ple-
gat i més, potser de la nevada
que està caient? És clar que hi
ha d’haver uns valors comuns
compartits, hem de conviure
en pau, mancherebbe! Però, de
vegades, hi ha decisions in-
comprensibles, enigmàtiques,
esfereïdores, que ens deixen
sense paraules o amb el crit al
cel o, simplement, ens descol-
loquen: anar a una guerra que
no és la meva, agredir algú
com a resposta a un compor-
tament menyspreable anteri-
or, apuntar-me a un taller de
ganxet solidari o fer un dia de
dejuni voluntari. Cadascú que
hi posi les seves. I això em fa
pensar en el més íntim que hi
ha en la persona, que fa que
l’altra sigui diferent de mi,
quelcom que no podem abas-
tar i que s’esmuny tantes vega-
des entre les nostres mans per
més que vulguem atrapar-ho,
fixar-ho i modelar-ho a la nos-
tra imatge i semblança. I les
nostres pròpies decisions, no
poden desconcertar també els
altres? Donem-hi voltes, amb
serenor, sense col·locar-nos, si
pot ser.
Quan certes
decisions ens
descol·loquen
MARiA pilAR AdíN
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5

OPINIÓ 5Dijous, 1 De març Del 2018
Aquests dies hem pogut gaudir a
Andorra de la visita de la secre-
tària general de la Francofonia i
vull aprofitar per fer una reflexió
que encaixa amb les seves consi-
deracions.
Andorra és un petit país anco-
rat entre dues nacions però que,
per circumstàncies orogràfiques,
culturals i educatives, última-
ment sembla que ens apropem
més als veïns del sud que no pas
a la república del nord.
En els nostres més de 700
anys d’història hem gaudit d’una
neutralitat i independència,
moltes vegades mitigada, però
consistent gràcies a l’estructura
pròpia del país, la figura dels co-
prínceps que, encara que sigui
fortament criticada, també han
ajudat a mantenir la nostra lli-
bertat i les relacions internacio-
nals que s’han impulsat.
Ara bé, també és molt cert
que, tot i la proximitat amb les
arrels catalanes, Andorra sempre
ha viscut molt propera a l’Estat
francès. Avui dia, el fet de poder
gaudir d’una llarga esperança de
vida –una de les més llargues del
món– ens permet conviure amb
diferents generacions que faci-
liten fer una anàlisi de com ha
evolucionat el país. Per exemple,
la gent gran. Un col·lectiu que,
malgrat les dificultats educatives
que han viscut, poden interac-
tuar en francès amb una fluïde-
sa que els estudiants del Lycée
sovint perdem al cap d’uns anys
de no practicar-lo. Un fet que ens
indueix a pensar com devien ser
les relacions franco-andorranes
fa 60 anys, una època en què la
comparativa entre una república
amb estructura sòlida i un Es-
tat espanyol sota una dictadura
franquista feia palesa la lliber-
tat de moviment de turistes i la
constant presència dels nostres
veïns francesos al Principat. Tot
això, a més, sense oblidar la con-
vivència amb Radio Andorra,
que emetia en les dues llengües.
També fora bo constatar que les
dificultats que vivia Andorra en
aquell moment a nivell d’estruc-
tures també implicava que molts
dels que llavors eren infants so-
vint anaven a conviure a França
per raons educatives. Més tard,
aquestes generacions que torna-
ven a Andorra aprofitaven les re-
lacions i coneixements de l’Estat
veí per impulsar negocis al Prin-
cipat.
En aquest punt passem a la
següent generació, els que em
permeto definir com els pares de
la meva generació. Aquestes per-
sones que ja podien gaudir d’una
trajectòria educativa més llarga
que els seus progenitors i que so-
vint prenien la direcció de Tolo-
sa per perseguir els seus estudis
universitaris –quan l’economia
familiar ho permetia–, han es-
devingut arquitectes, advocats,
metges o polítics. Una generació
que també pot interactuar amb
fluïdesa en la llengua francesa. A
més, durant molts anys, han tin-
gut la necessitat d’emprar-la per
la presència francesa al Principat.
Ara bé, què passarà amb la
meva generació? Jo mateix, que
vaig ser estudiant del Lycée fran-
cès, he seguit els meus estudis a
Andorra i posteriorment a Espa-
nya i reconec que, si no hagués
continuat practicant el francès
durant uns anys com a guia turís-
tic, avui dia segurament hauria
perdut gran part del vocabulari
que encara em queda, tot i que
ploro la pèrdua de fluïdesa amb la
qual podia interactuar. La meva
generació no acostuma a tenir
sovint la possibilitat d’interactu-
ar en francès a Andorra, ja que la
presència turística dels nostres
veïns no és la mateixa de fa uns
anys. Les relacions comercials
són més importants amb l’Estat
del sud que no pas amb el nord
i l’anglès és ara la llengua inter-
nacional.
Malgrat els esforços que s’es-
tan fent des de l’ambaixada fran-
cesa amb les seves iniciatives cul-
turals, Andorra ha perdut gran
part de les arrels franceses. Des
de les institucions andorranes i
franceses tampoc s’ha treballat
gaire per mantenir aquestes ar-
rels. Els accessos a França són
molt més complicats que no pas
els d’Espanya i els veïns france-
sos que ens visiten es queden so-
vint al recòndit poblat d’Astèrix i
Obèlix, anomenat Pas de la Casa,
únic espai que ha mantingut
arrels franceses i, últimament,
potser massa. Qui sap si un ac-
cés directe al Pas de la Casa des
d’Encamp podria facilitar tornar
a apropar-nos als nostres veïns
del nord?
Perdent les arrels fanceses
Els padrins parlen el francès amb una fluïdesa que ja voldríem els exalumnes del Lycée
El Pas de la Casa
és l’últim reducte
francòfon; potser
massa, últimament
Torno a ser-hi, davant de la
pàgina en blanc, pensant en el
text del pròxim article que es-
criuré. A fora, l’hivern segueix
el seu curs i torna a borrufar de
valent. Quantes vegades m’he
trobat en aquesta situació al
llarg dels anys? Hi he estat amb
els primers centímetres d’un
full de paper DIN A4 enfonsat
dins el mecanisme de l’Olivetti
Lettera, i la caixeta de Tipp-Ex
en fulls a mà per als inevitables
errors. M’hi he trobat amb un
Word 4.0 carregat en un PC
amb sistema operatiu MS-DOS
6.22, en aquest cas, amb lle-
tres verdoses sobre un fons de
pantalla negre. Ara mateix estic
davant d’un LibreOffice 6.0 i un
portàtil HP amb sistema opera-
tiu Linux Mint i despatx KDE/
Plasma 5.12. Els números de
versió dels programes canvien,
com també alguns dels noms de
les empreses fabricants. Però la
situació de l’autor que ha d’es-
criure és, en el fons, la mateixa
dialèctica de sempre. Jo, sol,
davant de la pàgina en blanc.
Rumiant-m’ho d’aquesta
manera, m’està fent pensar en
els altres canvis que la tecnolo-
gia ha introduït en les nostres
vides. Aquest article –quan
l’hagi acabat de perpetrar–
acabarà circulant a través del
Gmail cap a la bústia del diari.
Una còpia es dipositarà religio-
sament dins el meu arxiu situ-
at en el núvol. No estic parlant
del nou edifici de SOM, sinó
d’aquell núvol telemàtic de con-
torns ben intangibles, però que
tan pràctic ens resulta per mol-
tes coses de la vida.
Sens dubte, una vegada allà
el meu text podria ser exami-
nat per una sèrie d’ulls. A més
dels empleats d’unes empreses
multinacionals, possiblement
ho podrien consultar uns fun-
cionaris del contraespionatge
americà, uns hackers nord-
coreans i, per què no, uns ali-
enígenes que hagin punxat
la principal connexió de fibra
òptica –l’autopista dels bits–
entre Europa i els EUA, aproxi-
madament a l’altura de les illes
Açores.
Tot això és imaginable, però
no estic segur que em preocupi
gaire. Finalment, les quatres re-
flexions d’aquesta pàgina pro-
bablement tenen algun valor,
perquè si no fos així ni em mo-
lestaria a plasmar-les per escrit.
Però hem de relativitzar: tam-
poc estic revelant el secret de la
vida, l’univers i tot plegat. Algú
més ja se n’ha cuidat, d’aquell
assumpte.
Amb això, no vull dir que no
em preocupi del destí de les in-
formacions que conformen la
meva vida moderna, altament
digitalitzada. Simplement, fa
molts anys que tracto internet
i el núvol com si fossin una ex-
tensió de la plaça del Poble. No
hi poso res que em molestaria
veure penjat en un cartell a la
vista de tots. No és que em mal-
fiï per principi de les persones a
internet, però sé que una certa
proporció dels humans no for-
çosament ens volen el bé.
Com va dir un francès: “Plus
ça change, et plus c’est la même
chose”. Tot canvia, però tot que-
da igual.
La tecnologia i la pàgina
en blanc
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
JORDI RIBES
President de la Secció Jove de Demòcrates per Andorra
alan waRD
Professor

Andorra
El Reglament d’emmagatzemat·
ge, subministrament, distribu·
ció i ús de gasos combustibles
aprovat ahir pel Govern recull
la possibilitat de tallar el gas per
motius de seguretat en cas que
no es puguin fer les inspeccions
mínimes a les instal·lacions. El
reglament –que simplifica i actu·
alitza la normativa existent i in·
clou necessitats noves– preveu
també més controls obligatoris
de les instal·lacions, l’obligato·
rietat de tenir un contracte de
manteniment per a les instal·
lacions alimentades per un di·
pòsit de gas, i tenir una assegu·
rança.
També fixa per primer cop
les condicions tècniques de les
instal·lacions de gas liquat, les
estacions de servei per a vehi·
cles de gas, les instal·lacions en
caravanes i autocaravanes, i les
instal·lacions temporals. A més,
regula el funcionament de les
instal·lacions de gas natural, que
fins ara no estaven incloses en
la normativa. Així mateix, esta·
bleix les condicions que han de
complir els centres d’emmagat·
zematge i distribució d’envasos
i s’inclou que l’usuari haurà de
pagar un dipòsit per l’envàs la
primera vegada que el compri a
l’empresa distribuïdora, mentre
que la revenda en establiments
autoritzats només es podrà fer
a canvi d’un de buit (a banda
que aquestes botigues només
podran tenir un màxim de sis
ampolles). A l’últim, es demana
a les persones que fan instal·
lacions, reparacions o manteni·
ment de gas l’obligatorietat de
tenir un carnet professional, que
serà personal i vinculat a una
empresa. Es fixen uns requisits
acadèmics i els exàmens per ob·
tenir·lo. Per a les persones amb
una experiència de més de cinc
anys i que no disposin d’aquest
carnet, podran fer una prova en
un màxim de dotze mesos per
regularitzar la situació. El Go·
vern no preveu dificultats per
adaptar·se al reglament.
El subministrament de gas es
podrà tallar si no es fan revisions
M.S.C.
andorra la vella
El ministre de Finances, Jordi
Cinca, va assegurar ahir que el
Govern no sol·licitarà l’ingrés
al Fons Monetari Internacional
(FMI) sense un “suport molt ma·
joritari” dels grups parlamenta·
ris. En aquest sentit, va remarcar
que el que cal decidir és si hi ha
voluntat de formar part d’aquest
organisme com a país, ja que “de
res servirà que un govern avan·
ci si no hi ha voluntat unànime
d’avançar en el mateix sentit”.
Cinca va explicar que, amb la vi·
sita a l’FMI fa quinze dies, l’exe·
cutiu pretén anar més enllà de la
declaració d’intencions i fer un
pas per recollir informació.
Així, el ministre de Finances
va avançar que la idea és clarifi·
car els aspectes tècnics (que són
principalment el cost, els requi·
sits a nivell legislatiu i les dades
estadístiques que això suposa) al
més ràpid possible per poder en·
trar a valorar el fons de la qües·
tió.Calculaqueabansdel’estiues
podrà donar llum sobre aquests
elements i clarificar els dubtes
amb els grups parlamentaris per
acabar prenent una decisió. Un
cop superada aquesta fase, en
pocs mesos es podria formalit·
zar el procés d’ingrés a l’FMI. El
titular de Finances va explicar
que els tràmits es poden allargar
entre nou i dotze mesos en el cas
que no hi hagi cap contratemps.
Cinca va recordar que la idea
d’entrar a l’organització inter·
nacional no és nova i en aquest
sentit ho ha expressat el cap de
Govern en diversos debats d’ori·
entació. El ministre va destacar
que “sembla que hi ha molts
punts a favor” de formar·ne
part i, com a exemple, va posar
les agències de ràting interna·
cionals, que indiquen que un
dels impediments d’Andorra per
pujar un esglaó més és el fet de
no estar a l’FMI i no tenir unes
estadístiques homologades per
l’FMI. “Això fa pensar que hi
hauríem de ser”, va dir Cinca,
que es va mostrar convençut que
“és més positiu ser a l’FMI que no
ser·hi”.
Per altra banda, el ministre es
va referir a la sentència de la Bat·
llia sobre les demandes de diver·
sos clients de BPA que no han es·
tat traspassats a Vall Banc. Cinca
va remarcar que en cap cas posa
en dubte si els comptes han de
passar o no, i que el que fa és de·
manar a l’AREB que justifiqui per
què no han passat i, per tant, ha
de retrotreure el procediment.
Cinca va afirmar que l’AREB creu
que el procediment és el que
s’adequa al marc legislatiu i va
exposar que, de les nou sentènci·
es, sis li han donat la raó i en tres
hi ha una estimació parcial del
que exposa el demandant.
L’entrada a l’FMI no es demanarà
sense un ampli suport de l’oposició
El Govern espera tenir aclarits els aspectes tècnics i el cost que suposaria formar-ne part abans de l’estiu
Consell de ministres
M.S.C.
andorra la vella
Cinca abans de la roda de premsa posterior al consell de ministres, ahir.
jonathan gil
Cinca veu
electoralista
la querella del
PS pel SaaS
el ministre de Finances,
Jordi Cinca, va afirmar
que la querella del Partit
Socialdemòcrata (PS) a la
Batllia per les irregularitats
al SaaS cal relacionar-la
amb el calendari polític i
electoral. així, va remarcar
que es tracta d’una
acusaciósenseconcretar(la
querella és contra persona
desconeguda), un fet que
considera “sospitós”. Cinca
va apuntar que “no ens cal
el PS” per actuar davant
d’alguna irregularitat i va
recordar que el govern ja
va prendre mesures, ja que
va recollir informació i la va
posar a mans de la Fiscalia
en una “acció sense
precedents”. així mateix, va
indicar que, a més, es van
implementar mesures al
SaaS perquè els fets no es
repeteixin. Cinca va exposar
que, gràcies a les accions
del govern, les incidències
registrades pel tribunal de
Comptes s’han reduït.
el procés per entrar
a formar part de
l’organització tardaria
entre 9 i 12 mesos

ANDORRA 7Dijous, 1 De març Del 2018
El Programa estadístic anual re-
latiu a l’any 2018, aprovat ahir
pel Govern, recull un total de
124 activitats estadístiques. Es
tracta del 59% de les 210 acti-
vitats que incorpora el Pla esta-
dístic per al període 2018-2021.
A banda de les estadístiques
consolidades i les que estan en
desenvolupament, aquest any
s’inclouran 24 activitats esta-
dístiques noves.
Tal com va explicar el minis-
tre Portaveu, Jordi Cinca, en el
programa es cerca un equilibri
entre els diferents àmbits te-
màtics, de manera que s’inclo-
uen 47 estadístiques demogrà-
fiques i socials, 40 estadístiques
econòmiques, 21 estadístiques
mediambientals i de caràcter
multi-àmbit i, finalment, 16 ac-
tivitats instrumentals, és a dir,
estadístiques, que es necessiten
per fer les altres. D’aquesta ma-
nera, en aquest primer progra-
ma anual ja es despleguen entre
el 53% i el 66% dels objectius
temàtics esmentats.
El decret aprovat ahir esta-
bleix el contingut del programa,
especifica com s’ha de realitzar
el seguiment del grau d’execu-
ció i regula la col·laboració en-
tre les institucions i òrgans del
Sistema estadístic del Principat.
D’altra banda, reforça les garan-
ties sobre la confidencialitat i
traçabilitat en el tractament de
dades individuals.
El programa del 2018 preveu
24 estadístiques noves
Estudis
Redacció
andorra la vElla
El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior, Xavier Es-
pot, inaugurarà el servei de
Trobada Familiar el proper
dimarts, 6 de març. Serà un
espai adreçat a famílies amb
situacions conflictives i servi-
rà de punt de trobada entre els
infants o adolescents amb els
seus familiars. Aquesta tro-
bada pot consistir en estades
tutelades o supervisades, o en
intercanvis.
Així es vol contribuir a
mantenir les relacions i a ga-
rantir els drets i la seguretat
d’aquests infants i també el
dret de visita que s’hagi reco-
negut judicialment als proge-
nitors, familiars o altres per-
sones properes. Tindrà utilitat
per a situacions de separació
o divorci amb un règim de vi-
sites establert, i també per a
processos d’adopció o modifi-
cació de mesures paternofili-
als, o en cas de tutela per part
de l’Administració. Aquest
servei s’implementa en com-
pliment de la Llei per a l’erra-
dicació de la violència de gè-
nere i la violència domèstica.
El servei de Trobada Familiar
se situarà al ministeri d’Afers
Socials i disposarà de profes-
sionals qualificats en violència
de gènere i domèstica. Ahir el
consell de ministres va apro-
var el reglament regulador
d’aquest servei.
Propera inauguració del
servei de Trobada Familiar
Benestar
Redacció
andorra la vElla
UE
El grup EFTA de l’Associació
Europea de Lliure Comerç del
Consell de la Unió Europea
visitarà Andorra els propers
6 i 7 de març. Aquest grup
segueix les negociacions
dels microestats per a l’acord
d’associació amb la Unió Eu-
ropea. Per això, el Govern
confia que la visita permeti a
l’organisme conèixer la reali-
tat del país, un fet que ha de
facilitar que les especificitats
que reivindica siguin recone-
gudes. El grup s’entrevistarà
amb representants polítics i
socials del Principat.
El grup EFTA
visitarà el
Principat la
setmana que ve
Redacció
andorra la vElla
La nevada d’ahir va obligar a
circular amb equipaments espe-
cials a tot el Principat al llarg de
la jornada i va complicar l’accés
a Andorra des de França i Espa-
nya. Així, des de les set del matí
i pràcticament gairebé tot el
dia, Mobilitat va activar la fase
groga i l’obligació dels equipa-
ments especials a tota la xarxa
viària del país. Segons va expli-
car el cap de Mobilitat, Jaume
Bonell, el fet que la neu caiguda
fos humida i les temperatures
baixes va provocar una difícil
circulació i van haver-hi de tre-
ballar de valent per treure la
neu tots els efectius del COEX i
també dels comuns, “però no ha
parat en tot el dia i la neu no ha
donat treva”, va explicar Bonell.
A Racons es va haver de tallar
puntualment la carretera per
facilitar la treta de neu.
Des de les set del matí, els
panells informatius i les xarxes
socials de Mobilitat informaven
de l’obligació dels equipaments
especials però, segons Bonell,
les retencions provocades van
ser per excés de prudència dels
conductors, que van alentir
el trànsit en certs punts de la
xarxa viària. Bonell també va
destacar petits cops produïts
entre vehicles, però sense cap
incidència greu a destacar. El
director de Mobilitat considera
que l’acompliment de portar els
equipaments especials “és una
assignatura superada”.
Per altra banda, i malgrat que
totes les carreteres no van po-
der estar netes, Bonell va desta-
car que la neu intensa, que no
va parar en tot el dia, va fer que
des de Mobilitat s’apliqués el
Pla de viabilitat hivernal “amb
el protocol corresponent en què
destaca que primer s’han de te-
nir netes les carreteres generals
i, després, les secundàries. Bo-
nell va recordar el nivell òptim
de ràtio que es té al Principat
per màquina, en què per cada
màquina hi ha coberts 13 quilò-
metres i mig: “Un nivell altíssim
si es té en compte que a Espa-
nya són uns 70 quilòmetres per
màquina”.
Quant a l’accés per França, la
RN-22 es va haver de tallar poc
abans de la una del migdia per
la caiguda d’una allau. Va tenir
lloc a la zona del Baladrà, a 500
metres de la duana, i va impac-
tar contra la carretera sense
provocar danys. Les autoritats
franceses van assegurar la zona
i la circulació es va poder res-
tablir a les 17.30. Pel que fa al
transport públic internacional,
des de l’Estació Nacional d’Au-
tobusos van destacar el retard
en totes les línies i l’anul·lació
d’alguns viatges procedents de
Barcelona i Tolosa, però també
des del Principat, ja que eren els
mateixos vehicles els que havi-
en arribat tard i ja no podien
tornar a sortir.
El director de Protecció Ci-
vil, Francesc Areny, va remarcar
que la nevada només va deixar
incidències lleus. Principal-
ment, vehicles que van relliscar.
En total, van caure entre 15 i 17
centímetres a pistes i entre 12 i
14 a Andorra la Vella. A la tarda
es va tancar la carretera de Ran-
sol, la de Montaup i la d’Arcalís,
ja que no afecten la població i
així s’evita el risc per les allaus.
La intenció és fer desencadena-
ments preventius avui a Arinsal
i a Soldeu. El risc d’allaus seguia
ahir al nivell 3 sobre una escala
de 5.
De cara a la jornada d’avui,
la previsió és que no nevi de
forma tan contínua. S’esperen
entre 10 i 15 centímetres més a
2.100 metres i el límit de pluja-
neu se situarà entre els 900 i els
1.500 metres, segons va infor-
mar Protecció Civil.
Equipaments a tot el país i dificultat
per accedir a Andorra per la nevada
La neu no deixa incidències greus més enllà de trànsit dens i algunes topades de vehicles
Tempesta
Màquines del Comú d’Ordino treballant ahir en la treta de neu.
jonaThan gil
P.G./M.S.C.
andorra la vElla
la rn-22 va estar
tallada entre les 13
i les 17.30 per la
caiguda d’una allau

ANDORRA8 Dijous, 1 De març Del 2018
Donant compliment al mandat
del darrer congrés del Partit
Socialdemòcrata, els consellers
generals del PS han entrat a trà-
mit parlamentari la proposició
de llei qualificada d’organització
i funcionament dels comuns, un
text que busca “democratitzar
més” el funcionament de les cor-
poracions parroquials atorgant
més drets i més recursos a les
minories.
Així ho van explicar ahir els
parlamentaris Gerard Alís i Rosa
Gili, que van destacar que amb
aquesta proposta –que en alguns
aspectes s’inspira en el funcio-
nament del Consell General– es
busca “uniformitzar els criteris”
dels comuns i a la vegada do-
tar-los d’un marc que segueixin
“dins la seva pròpia autonomia”.
D’aquesta manera, entre les
novetats que preveu el text,
que s’ha fet arribar als diferents
comuns perquè hi puguin fer
les aportacions que considerin
escaients, hi ha la de limitar el
nombre de consellers de les cor-
poracions locals a deu i que el
seu repartiment després de les
eleccions es faci de forma pro-
porcional als vots obtinguts per
cada candidatura. Així, segons
va precisar Alís, el cònsol major
seria la persona que encapçala-
ria la llista més votada i, en cas
que hi hagués empat, el seu vot
seria diriment, de manera que
es garantiria la governabilitat,
a la vegada que, amb el repar-
timent proporcional, hi hauria
una millor representativitat als
comuns.
Tal com ja es va destacar en
el congrés de la formació, la
proposta elimina la figura del
cònsol menor, que “podia estar
justificada al seu moment però
no avui en dia”, i reforça la del
major, que es “professionalitza”.
En aquest sentit, Gili i Alís, que
van remarcar que a nivell nacio-
nal “no hi ha un cap de Govern
menor”, van precisar que el text
deixa clar el caràcter exclusiu
del càrrec de cònsol per evitar
situacions com la de l’ara cap de
Govern que, quan “era cònsol
d’Escaldes-Engordany, signava
projectes com a arquitecte”.
El text, que preveu també
que l’interventor general sigui
escollit per dues terceres parts
dels consellers i no només per
la majoria –com fins ara– per
donar-li “més independència”,
aborda una qüestió que ha estat
polèmica els darrers mandats
com són els sous dels cònsols i
consellers. En aquest sentit, Gili
va explicar que per als cònsols es
proposa una forquilla d’entre 4,5
i 5,5 vegades el sou mínim inter-
professional, mentre que per als
consellers s’estableix una única
retribució d’1,5 vegades el salari
mínim, eliminant complements
per ocupar la presidència de co-
missions, com algunes corpora-
cions paguen actualment.
Pel que fa a les minories, el
text del PS, que obliga les cor-
poracions a preveure fórmules
per a la participació ciutadana,
preveu que puguin rebre una
subvenció per poder disposar
de “més recursos” per a la seva
tasca i preveu mecanismes per
facilitar que tots els consellers
puguin acudir a les reunions i
ser tinguts en compte. També
reforça el seu dret de rebre tota
la informació relativa a les sessi-
ons del consell de Comú amb el
temps suficient.
Quantalrecorregutquepugui
tenir la proposició de llei, Gili es
va mostrar esperançada que si-
gui presa en consideració, ja que
“està feta des del sentit comú”
i busca “més democratització,
una uniformització de criteris i
una regulació més moderna”.
Consell General
Els consellers generals socialdemòcrates, Gerard Alís i Rosa Gili, van presentar ahir el contingut de la proposició de llei.
PS
M.S.
andorra la vella
Proposta del PS per democratitzar
més el funcionament dels comuns
El text reforça el paper del cònsol major, elimina el menor i iguala el salari dels consellers
Socialdemocràcia i Progrés
(SDP) va instar ahir l’executiu
a complir amb el seu compro-
mís perquè els treballadors au-
tònoms cotitzin en funció dels
seus ingressos i acabar, d’aques-
ta manera, amb una situació
que “ha esdevingut injusta per
al conjunt dels treballadors per
compte propi, però també per al
bon funcionament i millora del
futur de la Caixa Andorrana de
Seguretat Social”.
Així ho va assegurar la for-
mació en un comunicat en què
recordava que aviat farà dos
anys que el Consell General va
aprovar una resolució i va enco-
manar al Govern que estudiés la
possibilitat d’establir la cotitza-
ció de les persones que realitzen
una activitat per compte propi a
la CASS en funció dels seus in-
gressos o en funció del sou mit-
jà per sector i tenint en compte
un mínim de cotització i, tam-
bé, la sostenibilitat del sistema.
Malgrat el temps transcorre-
gut des de l’adopció del compro-
mís, SDP lamenta que són molts
els treballadors i treballadores
per compte propi que, mes rere
mes, continuen havent de fer
front a unes cotitzacions de
453,68 euros, calculades so-
bre el sou mitjà establert en
2.062,16 euros, després de la
darrera actualització.
En aquest sentit, la formació
incideix que es tracta d’“un sa-
lari mitjà que, malauradament,
per a un gran nombre d’ells su-
pera amb escreix la realitat dels
seus ingressos, per la qual cosa
acaben cotitzant per sobre del
que els correspon, en condici-
ons similars, als treballadors
assalariats”.
SDP, que denúncia que mal-
grat “els anuncis propagandís-
tics” del Govern de DA “la re-
activació econòmica no arriba”,
recorda que, durant aquests
gairebé dos anys, el conseller
general de la formació, Víctor
Naudi, ha fet quatre interpel-
lacions al ministre d’Afers Soci-
als, Justícia i Interior durant les
sessions de control a l’executiu
en seu parlamentària, amb la
finalitat de fer el seguiment del
compromís adoptat pel Consell
General i, alhora, exigir celeri-
tat en la qüestió. I en aquesta
línia, lamenta que “les respos-
tes farcides de bones intencions
del ministre no han estat mai
acompanyades de fets”.
La formació recorda que en
la darrera sessió de control,
el novembre passat, el titular
d’Afers Socials, Justícia i Interi-
or, Xavier Espot, va explicar que
s’havia encomanat a un despatx
d’advocats l’elaboració d’un
projecte de llei per modificar el
règim de cotització dels autò-
noms i que podia estar enllestit,
com a molt tard, durant el pri-
mer mes del 2018, un fet que
evidentment, lamenta SDP, no
s’ha produït.
Partits
Redacció
andorra la vella
SDP insta Govern a complir el
compromís amb els autònoms
reunions amb
comerciants
d’encamp i el
Pas de la Casa
el Partit Socialdemòcrata
celebrarà reunions amb
els comerciants d’encamp
i del Pas de la Casa per
poder analitzar amb ells
les principals problemà-
tiques que afronten per
tirar endavant els seus
negocis i escoltar les se-
ves propostes de cara a
la dinamització econòmica
de totes dues poblacions.
aquest va ser el compro-
mís que es va agafar des
de la formació el dimarts
al vespre, durant la reunió
política feta a la parròquia,
en què també es van abor-
dar altres assumptes, com
la necessitat d’una llei po-
tent que ajudi a impulsar
l’emprenedoria o les grans
dificultats per trobar habi-
tatges de lloguer a preus
assequibles. l’acte va
aplegar una quarantena de
persones. durant gairebé
dues hores, els represen-
tants socialdemòcrates,
tant per part parroquial,
amb els consellers comu-
nals de PS+I , Joan Sans i
Pere Marsenyach, com per
part nacional, amb el con-
seller general Pere lópez
o el membre del comitè
executiu david rios, van
abordar diferents aspectes
d’actualitat.
la propera reunió serà
aquest mes de març a es-
caldes-engordany.

publicitat 9Dijous, 1 De març Del 2018
L’energia que
mou un país
www.feda.ad

La tercera jornada de la visita
oficial a Andorra de la secretària
general de l’Organització Inter-
nacional de la Francofonia, Mic-
haëlle Jean, es va iniciar a la Far-
ga Rossell de la Massana. Jean i
la delegació de l’OIF van conèi-
xer la instal·lació i allà se’ls va
explicar la història de la indús-
tria del ferro. Ho van fer acom-
panyats del ministre de Salut,
Carles Àlvarez, i del cònsol ma-
jor de la Massana, David Baró.
De la Farga Rossell, la delegació
es va desplaçar fins a Llorts, per
fer un tram de la Ruta del ferro i
el Camí saludable dels drets hu-
mans. Malgrat la nevada i les di-
ficultats per circular, Jean no va
voler canviar l’agenda marcada i
va fer tot el que estava previst:
visitar l’exterior de la mina i fer
un tram de la Ruta del ferro. Àl-
varez li va anar explicant detalls
del trajecte i de la zona.
La delegació de la OIF s’acomiada
del país a les Valls del Nord
Relacions internacionals
La delegació de la OIF va poder conèixer ahir la història de la indústria del ferro.
sfga/C.EstEvE
Agències
andoRRa la vElla
Una taula rodona amb la parti-
cipació de vuit exsíndics donarà
aquesta tarda el tret de sortida
als actes de celebració del 25è
aniversari de la Constitució or-
ganitzats pel Consell General,
que s’allargaran durant tot l’any,
segons van explicar ahir el síndic,
Vicenç Mateu, i la subsíndica,
Mònica Bonell, en una comparei-
xença en seu parlamentària.
Mateu va destacar que, si la
celebració dels 20 anys es va cen-
trar molt en el moment de fer la
Constitució, en aquesta ocasió
s’ha volgut remarcar el trans-
curs d’aquests 25 anys. Per això,
la taula rodona, que arrencarà a
les set de la tarda al vestíbul del
Consell General, comptarà amb
la participació d’Estanislau San-
grà i Francesc Cerqueda que, “tot
i ser d’abans de la Constitució,
sense el seu paper no s’hi hauria
pogut arribar”, de Josep Maria
Beal, Albert Gelabert i Jordi Far-
ràs, que van ocupar el càrrec de
síndic en la fase constituent, i de
Francesc Areny, Josep Dallerès i
Joan Gabriel, síndics generals ja
en l’etapa constitucional.
Els actes continuaran el 8 de
març, coincidint amb la comme-
moració del Dia internacional
de la dona treballadora, amb
una conferència de l’historiador
Albert Pujal sobre el paper de la
dona al segle XV, xerrada pensa-
da també per avançar-se a la cele-
bració, el 2019, dels 600 anys del
Consell de la Terra. La conferèn-
cia serà a les sis de la tarda.
Ja el 13 de març, entre les tres
de la tarda i les vuit del vespre, hi
haurà la tradicional jornada de
portes obertes, que es repetirà
l’endemà, de deu del matí a dues
del migdia, i les visites guiades a
la Casa de la Vall i a la nova seu
del Consell General.
A la tarda, a les sis, i seguint
amb la ja tradició de dedicar unes
hores als més petits, tindrà lloc
un espectacle de titelles a través
del qual s’explicarà la Constitució
als infants, que després podran
gaudir d’un berenar.
A les nou del vespre, tindrà
lloc a l’Auditori Nacional d’An-
dorra a Ordino el concert de
l’ONCA, que habitualment es
feia el 14 al migdia.
Ja el Dia de la Constitució, a
les onze del matí hi ha prevista
una visita per a ambaixadors a la
Casa de la Vall i a la seu del Con-
sell General i, a les dotze, una
actuació de l’Andorra Big Band.
A la una, serà el torn per a les
sardanes, mentre que, a un quart
de set de la tarda, hi haurà la ses-
sió tradicional de la Constitució
del Consell General i, posterior-
ment, la recepció i el discurs del
síndic. Un castell de focs, a les
nou del vespre, tancarà la jorna-
da.
Els actes, però, s’allargaran.
Així, segons va destacar Mateu, a
partir del mes d’abril i fins a final
d’any, a excepció de juliol i agost,
tindrà lloc un cicle de conferènci-
es per reflexionar sobre els desa-
fiaments dels sistemes democrà-
tics. El cicle, una xerrada al mes,
l’inaugurarà el 16 d’abril l’arti-
culista i escriptor Antoni Puig-
verd. També està confirmada la
presència, de cara a la tardor, de
Javier Cercas.
Consell general
Mònica Bonell i Vicenç Mateu van presentar ahir els actes commemoratius.
agènCiEs
M.S.
andoRRa la vElla
Una taula d’exsíndics obre els actes
del 25è aniversari de la Constitució
Les activitats s’allargaran durant l’any amb un cicle de xerrades sobre els sistemes democràtics
Es mantenen les
jornades de portes
obertes dels dies 13
i 14 de març
Liberals d’Andorra (Ld’A) esta-
rà present a partir d’ara a Or-
dino, amb la constitució del
comitè parroquial. D’aquesta
manera, els liberals tindran
representació a cinc de les set
parròquies del país, i quedaran
per constituir els comitès de
Canillo i de Sant Julià de Lòria.
Els càrrecs directius del comitè
parroquial d’Ordino els ocupen
les següents persones: Isabel
Orobitg (presidenta), Jordi
Balsa (secretari) i Núria Fius
(tresorera). L’acta de constitu-
ció del comitè està signada per
deu persones, entre les quals
hi ha les conselleres de Ld’A+I
a la minoria del Comú d’Ordi-
no, Sandra Tudó i Eva Choy.
La presidenta del comitè par-
roquial d’Ordino, Isabel Oro-
bitg, va explicar que “el comitè
neix amb la voluntat de recollir
les inquietuds que preocupen
la ciutadania de la parròquia
d’Ordino”, i afegeix que “som
un grup de gent conscient que
hi ha moltes problemàtiques
que s’han de solucionar en
l’àmbit parroquial”. La cons-
titució del comitè parroquial
ordinenc sorgeix “arran de les
reunions que un grup de per-
sones fèiem cada mes, però
sense forma jurídica, per elevar
acords”, va indicar Orobitg.
Partits
Redacció
andoRRa la vElla
Liberals d’Andorra ja té
comitè parroquial a Ordino
La família SASPLUGAS VILAGUT agraeix totes les mostres
de condol rebudes per la tan sentida pèrdua de qui fou:
Joan Ramon SASPLUGAS i MASANA
Vidu de Roser VILAGUT PAYÀ
Que morí el 27 de febrer de 2018 a l’edat de 92 anys.
I un especial agraïment a tot el personal mèdic, sanitari,
tècnic auxiliar i, en general, als excel·lents professionals de la
residència SAR QUAVITAE SALITA, així com al Hospital
Nostra Senyora de Meritxell, per totes les atencions rebudes
durant els seus darrers anys de vida.

C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AF_255x167_Premsa_ATEL_7UD .pdf 1 22/2/18 12:27
Avui s’havia marcat com a data
clau perquè els dos radars de
tram nous estiguessin opera-
tius. En concret, es tracta dels
radars de tram de la carrete-
ra general 1, des de la frontera
fins al Punt de Trobada, i el de
la carretera general 2, des de la
sortida del túnel de les Dos Va-
lires fins al túnel de Radio An-
dorra. Però aquests dispositius
han tingut un nou retard. En
un primer moment, es volia po-
sar-los en funcionament el mes
de desembre passat, però es va
decidir canviar “per qüestions
tècniques” el radar de la CG1
que, en un principi, havia d’anar
des de la sortida de Sant Julià,
per la zona dels centres comer-
cials. Ara, el segon retard en la
posada a punt d’aquests dos ra-
dars ha estat perquè encara es
troben en fase de proves, segons
va assegurar ahir el director de
mobilitat, Jaume Bonell, que
va remarcar que dimarts vinent
encara haurà de venir l’empresa
que ha de certificar que les cali-
bracions de velocitat que s’estan
fent en ambdos dispositius són
les correctes i homologar-les.
La certificació no es tindrà fins
després de dos o tres dies i, per
tant, fins a finals de la setmana
que ve no s’espera que estiguin
operatius.
Des de Mobilitat, reconeixen
que el tram de la CG1 serà in-
utilitzat en certs moments del
dia, per ser un punt on es pro-
dueixen retencions diàries de
sortida del Principat i, en certs
moments de l’any, d’entrada.
Tot i això, Bonell va destacar
que és un dels trams “en què els
vehicles van a més velocitat” de
tota la xarxa viària, malgrat que
la velocitat màxima permesa és
de 90 km/h a gran part del tram.
Bonell destaca que, a les set
del matí, o els diumenges d’arri-
bada, en aquest tram, “és salvat-
ge la velocitat” que agafen molts
cotxes. Tot i això, Bonell destaca
que la col·locació dels radars “no
és per política recaptatòria, sinó
perquè els vehicles adaptin la
velocitat a cada tram i per bus-
car una velocitat més unificada”,
va remarcar Bonell.
Tot i això, en moments de
retenció, aquest radar quedarà
pràcticament inutilitzat.
Els radars de tram, encara a prova
Avui els dispositius havien d’estar operatius, però encara falta la certificació de tots dos
Mobilitat
P.G.
andorra la vella
Fins a finals de la propera setmana, no s’espera que els dos radars estiguin operatius.
JonaTHan GIl
Jaume Bonell
des de Punt de
Trobada fins a la
frontera, agafen una
velocitat salvatge
el que es vol buscar
és una velocitat més
unificada i adaptada
a cada tram
exteriors
La ministra d’Afers Exteri-
ors, Maria Ubach, ha afirmat
que Andorra participarà en
el procés d’examen voluntari
nacional en el proper Fòrum
del Consell Econòmic i Social
(Ecosoc) previst per al prò-
xim juliol a Nova York. Ho
va fer en la seva intervenció,
ahir al matí, al Segment d’alt
nivell de la 37a sessió del
Consell de Drets Humans,
que se celebra a la seu de les
Nacions Unides a Ginebra i
que dedica el seu debat anual
sobre la integració dels drets
humans a l’Examen Periòdic
Universal (UPR). En la seva
intervenció, la ministra va
reafirmar el suport d’Andor-
ra a l’UPR, i va afirmar que
es tracta d’un mecanisme es-
sencial que recorda als Estats
les seves obligacions de res-
pectar plenament els drets
humans i les seves responsa-
bilitats internacionals.
Andorra
participarà al
juliol al Fòrum
de l’Ecosoc
Redacció
andorra la vella

El Tribunal de Corts va condem-
nar ahir a presó tres homes rela-
cionats amb un delicte de tràfic
de cocaïna, que van ser detin-
guts en el marc de l’operació po-
licial As, el desembre del 2010.
En concret, la sentència
condemna a dos anys i mig de
presó, la part ferma que ja està
complerta, el principal acusat
pel delicte major continuat d’in-
troducció de cocaïna i pel delicte
menor de consum de cocaïna,
així com a una multa de 1.500
euros. Per a aquest processat, la
Fiscalia va demanar cinc anys de
presó i part condicional, i 4.000
euros de multa.
El segon dels processats amb
més pena sol·licitada pel minis-
teri públic (tres anys de presó,
part condicional, i 1.500 euros
de multa) va ser condemnat
ahir, pel delicte major conti-
nuat d’introducció de cocaïna
i haixix, i pel delicte menor de
consum de cocaïna, a una any
de presó condicional i 600 euros
de multa. Aquest condemnat
es troba en situació de rebel·lia
i era propietari d’una pizzeria
de la Massana. Segons la decla-
ració signada per ell, comprava
entre 5 i 10 grams de cocaïna
per a consum propi, ja que tant
ell com la dona en consumien
periòdicament. Segons la Fisca-
lia, aquesta quantitat de droga
provava que no només era per a
consum propi.
Al tercer dels processats se
li imputa el delicte major de
cessió de cocaïna i el menor de
consum d’aquesta droga, i se’l
condemna a un any de presó
condicional i a una multa de
600 euros (la Fisaclia li dema-
nava dos anys de presó, part
condicional, i una multa de
1.000 euros). L’altra processada
va ser absolta.
Els fets es remunten el de-
sembre del 2010, en una ope-
ració policial contra la droga
en què hi van haver un total
de vint detinguts. Les proves
inculpatòries són les converses
telefòniques interceptades, en
què s’intueix aquest tràfic, amb
demanda i venda de la droga.
Els dos processats que van
assistir al judici van reconèi-
xer que consumien a fora del
Principat i que, en àmbits de
prostíbuls de la Seu d’Urgell
i a Castelldefels, aconseguien
aquesta cocaïna i la consumien.
En les dues primeres declaraci-
ons, davant la policia i davant
la Batllia, el processat principal
va reconèixer els fets, però en
el judici, celebrat el mes de de-
sembre passat, va dir que va fer
aquestes declaracions perquè
es trobava sota els efectes de la
droga i els símptomes d’absti-
nència.
El Tribunal de Corts ha condem-
nat els dos homes de nacionalitat
albanesa jutjats el mes de gener
passat com a presumptes autors
d’un total de 24 robatoris en
xalets d’urbanitzacions d’Escal-
des, Encamp, Andorra la Vella,
Ordino i la Massana entre el no-
vembre del 2015 i el desembre
del 2016. Segons la sentència,
es considera culpable del delicte
major continuat de furt amb for-
ça i escalament en casa habitada
l’home, que encara compleix pre-
só preventiva a la Comella, i se’l
condemna a cinc anys de presó;
a banda, es considera culpable
l’altre home de furt amb força
en grau de temptativa i, per això,
nomésse’lcondemnaaunanyde
presó, que ja va complir i va ser
posat en llibertat el mes passat.
Pel que fa a la responsabilitat
civil, la sentència enumera un
total de disset afectats, que han
justificat els danys materials o
efectes robats i també el dany
moral. Entre les quanties dels
dos danys, condemna el proces-
sat amb més pena a pagar un
total de més de 600.000 euros en
concepte responsabilitat civil.
Entre els perjudicats que tam-
bé han reclamat part del botí, hi
ha el fiscal general, Alfons Alber-
ca, que va declarar al judici com
a testimoni perjudicat i també
ha reclamat responsabilitat per
dany moral.
Per a tots aquells perjudicats
que han reclamat dany moral,
la sentència l’ha quantificat en
3.000 euros. Hi ha perjudicats
per als quals només el dany ma-
terial o part del botí amb menys
quantia s’ha xifrat en 500 euros,
i el de més quantia s’ha xifrat en
més de 294.000 euros.
La detenció dels dos homes es
va fer el desembre del 2016, tot
just un dia després de produir-se
l’intent de robatori, que es va
fer públic, a la casa familiar de
l’exministre d’Exteriors Xavier
Espot. La Fiscalia va considerar
provat que van ser els dos pro-
cessats, ja que es trobaven en un
cotxe aparcat a la Massana i du-
ien les eines que es van utilitzar
per fer gran part dels furts, com
una pota de cabra o palanqueta i
una destral, per fer palanca a les
finestres i entrar als xalets. Per
tot això, els va atribuir els delic-
tes i els va reclamar la presó i la
responsabilitat civil que final-
ment la sentència ha dictat.
Per altra banda, les defenses
van considerar que només el fet
de tenir una eina anomenada
pota de cabra i una destral al ve-
hicle llogat en què els van detenir
no prova que ells hagin estat els
autors dels 24 furts i van recla-
mar la seva posada en llibertat,
després que faci ja gairebé 14 me-
sos que n’estan privats a la presó
de la Comella.
L’argument dels dos proces-
sats durant el judici, celebrat el
29 de gener passat, va ser que
el motiu de venir a Andorra va
ser reservar un apartament a la
Massana per a sis persones per
passar-hi el Nadal del 2016. La
detenció va fer-se a les 12.30
del 16 de desembre d’aquell any,
quan ambdós tenien 33 anys.
Ells al·leguen que havien anat
a alguna immobiliària a buscar
un apartament i que estaven
aparcats perquè discutien sobre
quin habitatge llogarien, ja que
també hi anaven dos familiars
més d’un d’ells. La policia cientí-
fica també va al·legar en el judici
altres proves, com petjades, una
part de les quals coincidien amb
les dels processats, i també pro-
ves d’ADN que van trobar en un
tornavís en un domicili on van
entrar, que també provaven que
era del mateix processat. Tot i
això, els dos acusats van negar
un per un els 24 furts de què se’ls
va acusar.
Una pista que va resultar clau
en la investigació policial va ser
l’avís per part de la ferreteria en
què un dels processats va com-
prar les eines que van utilitzar
per entrar als domicilis.
Penes de cinc i d’un any per als dos
albanesos que van robar als xalets
La responsabilitat civil entre danys materials i morals ascendeix a més de 600.000 euros
Sentències
Pepa Gallego
andorra la vella
Els robatoris als xalets van passar entre el novembre del 2015 i el desembre del 2016.
JonaTHan GIl
Corts condemna tres detinguts en
l’operació As per tràfic de cocaïna
Dels quatre processats, se’n va condemnar tres i es va absoldre una dona, ahir.
JonaTHan GIl
P.G.
andorra la vella
El Tribunal de Corts va con-
demnar ahir un home, en
rebel·lió processal, pel delicte
major de furt amb claus de
possessió il·legítima en accés
a casa habitada i per la ces-
sió de marihuana i consum
d’aquesta droga, a cinc anys
de presó, dos pel furt i tres
per la cessió de droga, i a 500
euros de multa. La pena és la
mateixa que va demanar la
fiscal, que va remarcar, en el
judici celebrat el 8 de gener
passat, que era la mínima que
requerien els delictes atribu-
ïts. A l’altre processat se li im-
puten contravencions penals
per consum de droga.
Els fets es remunten al no-
vembre del 2014 quan, men-
tre fumava marihuana a casa
seva amb un amic i la seva pa-
rella, el condemnat li va pren-
dre a l’amic les claus de casa
dels seus pares, i hi va anar
per robar-los dues televisi-
ons. Aleshores, un cop allà, va
quedar amb una tercera per-
sona per vendre-li un mòbil,
també robat, i una d’aquestes
dues televisions. Entre se-
tembre i octubre, el condem-
nat també va acordar l’inter-
canvi d’una PlayStation, però
se la va quedar sense canvi-
ar-la per la seva.
Dos anys de
presó per robar
televisions i tres
per cedir droga
P.G.
andorra la vella

“Cal fer un esforç per explicar
les especificitats d’Andorra a la
Unió Europea per vendre’s més
enllà del país amb unes homo·
logacions que s’han de consen·
suar a Brussel·les i un esforç
per explicar a l’opinió pública
andorrana els avantatges de
l’acord”. Així ho va destacar Fe·
derico Steinberg, investigador
principal d’economia política
internacional del Real Instituto
Elcano i professor del departa·
ment d’Anàlisi Econòmica de la
Universitat Autònoma de Ma·
drid. Steinberg va impartir la
conferència titulada La gover-
nança econòmica i internacional
a partir de la crisi global de 2008:
reptes i implicacions per a la Unió
Europea. Segons Steinberg, els
països emergents han trampe·
jat la crisi molt millor que els
desenvolupats, “tot i que la
sortida a la crisi ha estat en pa·
ïsos del sud d’Europa més dura
del que s’esperava”. Aquesta
recuperació a dues velocitats
ha accelerat el procés de con·
vergència entre rics i pobres,
alhora que ha reconfigurat els
fluxos comercials i financers,
va assegurar. Amb relació als
petits països com Andorra, va
dir que “tenen moltes més pos·
sibilitats econòmiques en un
món integrat que en una eco·
nomia proteccionista”.
L’acumulació de l’estalvi als
països emergents, tant pels
superàvits per compte corrent
com per les rendes derivades
de les exportacions del petroli,
suposarà un augment del pro·
tagonisme dels fons sobirans
(compten amb uns pressupos·
tos de tres bilions de dòlars)
i de les empreses públiques
d’aquests països. També va
explicar que, després de la dar·
rera crisi, “el model de creació
d’ocupació s’ha transformat
per la digitalització, per les no·
ves formes de producció i per
les economies col·laboratives,
que sovint són molt precàries.
El canvi tecnològic s’ha acce·
lerat i els que ja havien per·
dut per la globalització i per
l’esmentat canvi també han
perdut ara amb les polítiques
d’austeritat”. L’acte, que es va
fer a l’ambaixada d’Espanya a
Andorra, forma part del cicle
Diàlegs europeus a Andorra i
compta amb el suport de Crè·
dit Andorrà.
Un expert recomana que Andorra
doni a conèixer les especificitats
Unió Europea
El conferenciant Federico Steinberg, ahir, en un moment de la conferència.
agènciEs
Agències
andorra la vElla
El Comú d’Encamp preveu tor·
nar a treure a subhasta les uni·
tats immobiliàries de l’edifici de
la Solana del Pas de la Casa que
té en propietat durant aquest
primer trimestre de l’any. Així
ho va afirmar el cònsol major de
la parròquia, Jordi Torres, que
va afegir que en aquesta ocasió
es reduirà el preu un 20% tal
com es va acordar a finals del
consolat anterior.
Quant als lots, Torres va in·
dicar que els pisos s’agruparan
en un de sol, mentre que s’ana·
litzarà la possibilitat de dividir
els locals comercials. En aquest
sentit va exposar que, en la dar·
rera subhasta hi va haver per·
sones que van mostrar interès
pels locals però consideraven
que eren massa grans i van sol·
licitar poder·ne adquirir només
una part. El cònsol major en·
campadà va destacar que “cre·
iem que això és factible i, per
tant, en la nova subhasta els
locals comercials, en comptes
de sortir com un sol lot, proba·
blement els partirem”.
Torres va recordar que la cor·
poració va convocar una prime·
ra subhasta a finals del consolat
anterior. De totes maneres, va
quedar deserta ja que no s’hi
va presentar ningú. Aleshores
es va optar per esperar que el
“moment fos més òptim” per
convocar·ne una de nova. Pel
Comú, aquest moment ja ha ar·
ribat tenint en compte que s’es·
tà registrant força moviment
de transaccions immobiliàries
al Pas de la Casa. Per tant, Tor·
res considera que “seria un bon
moment per tornar·ho a treure
a subhasta”.
És per aquest motiu que la
corporació confia que en aques·
ta ocasió hi haurà persones que
hi puguin participar. “Hi ha in·
terès al Pas de la Casa”, va des·
tacar el cònsol, i per tant, “pot
ser que hi hagi algú interessat a
postular”.
En la darrera subhasta que
va aprovar el Comú d’Encamp,
el preu de sortida pels tres lots
era de 4.207.149 euros, men·
tre que el lot 1 (integrat per
apartaments, trasters i places
d’aparcament) tenia un preu
de 2.426.467; el 2 (format per
locals i places d’aparcament),
d’1.332.918, i el 3 (format pel
nucli de comunicacions), de
447.764. En aquell moment es
va fixar que les xifres no podien
ser inferiors a 10.000 euros.
La proposta de Gevivasa so·
bre els pisos socials del Pas de la
Casa preveia que es compensés
l’aportació del Comú al projecte
amb diverses unitats immobi·
liàries que tenien un valor de
4,5 milions d’euros, i que la de
Cevalls –la concessionària– es
compensés amb la resta d’im·
mobles, per valor de 15 milions
d’euros.
Nova subhasta dels pisos de la
Solana durant el primer trimestre
El preu es reduirà un 20% i probablement els locals comercials es dividiran en diferents lots
Encamp
M.S.C.
andorra la vElla
Els pisos de la Solana, propietat del Comú d’Encamp, es preveuen subhastar aquest primer trimestre.
M.s.c.
Empreses
Ramaders d’Andorra SA ha
començat a treballar conjun·
tament amb quatre centres
d’investigació i dues empre·
ses d’Espanya i de França
en el projecte DietaPYR2.
Es tracta d’un programa eu·
ropeu que pretén innovar i
aplicar noves tecnologies a la
cadena productiva del besti·
ar boví autòcton del Pirineu,
amb l’objectiu de poder di·
ferenciar una carn de qua·
litat associada a un sistema
productiu tradicional de la
zona. El projecte té un pres·
supost de 2.297.412 euros i
durarà tres anys. Ramaders
d’Andorra hi aporta 120.515
euros de fons propis. En
aquest període els socis del
programa desenvoluparan
estratègies territorials trans·
frontereres relacionades
amb la cria i comercialització
de carn de boví. La reunió de
llançament del projecte es va
celebrar dijous passat a An·
dorra, amb l’assistència dels
representants de la Universi·
tat de Saragossa i del CITA,
per part aragonesa, de l’IRTA
català, de l’Escola Nacional
Veterinària de Tolosa, del
Groupe Gascon i de Pepirag
SAS, de la regió d’Occitània, i
de Ramaders d’Andorra.
Ramaders
d’Andorra, soci
en un projecte
europeu
Redacció
andorra la vElla
Jordi Torres
Hi ha força moviment
al Pas i seria un bon
moment per tornar a
treure la subhasta
convé saber explicar
a l’opinió pública els
avantatges de l’acord
amb la Unió Europea

Uns 200 joves es van aplegar,
ahir al matí, al Centre de Con-
gressos d’Andorra la Vella, amb
motiu del congrés de la funda-
ció Lo Que De Verdad Impor-
ta (Lqdvi), que promou i difon
valors humans, ètics i morals
universals a través de diverses
activitats i amb testimonis de
superació personal. Ha estat la
primera vegada que l’entitat ha
celebrat un congrés al Principat,
amb el patrocini d’Andbank, i no
podia tenir un millor president
d’honor que Albert Llovera, que
s’ha presentat davant dels nois i
noies amb la pregunta: “Us pen-
seu que les coses surten així com
així?”. I ha afegit: “A tothom li
poden passar coses com la que
em va passar a mi”.
Llovera va explicar als nois i
noies com li han anat arribant
les diferents oportunitats i com
les ha aprofitat. L’esportista an-
dorrà va recordar un episodi de
la seva joventut, quan no el van
deixar competir perquè no apro-
vava cap assignatura. Això va
fer que canviés de xip i es posés
a estudiar de valent, per poder
anar als campionats. Llovera va
insistir davant dels joves que “és
molt important que guardeu qui
sou, sempre”, així com ser agra-
ïts, també, i va fer memòria de
l’accident que el va deixar en una
cadira de rodes i que va marcar
un abans i un després de la seva
vida.
La segona convidada especial
del congrés va ser la model San-
dra Ibarra, a qui van diagnos-
ticar una leucèmia amb només
20 anys. Ibarra va recordar que,
quan va complir els 21, va cele-
brar que els havia pogut complir.
La model també va manifestar
que el seu germà es va convertir
en el seu donant i va insistir que,
malgrat els somnis que puguem
tenir a la vida, de vegades la ma-
teixa vida te’ls trenca i, per això,
cal que siguem capaços de tirar
endavant i sobreviure, perquè de
vegades som més forts del que
ens pensem. Ibarra, va reconèi-
xer que, a banda d’esforç i supe-
ració, “també cal que s’alineïn els
astres a favor”, com en el seu cas,
que li va funcionar la quimiote-
ràpia i el seu germà va resultar
ser un donant compatible.
Uns 200 joves escolten dues
històries reals de superació
Conferència
El pilot Albert Llovera durant la seva intervenció.
agènCies
Agències
andorra la vella
ibarra va dir que, a
banda de la superació,
també cal tenir sort,
com va tenir ella
La CASS ha signat un conveni
amb l’Institut Barraquer que
permet ampliar l’oferta sanità-
ria del Principat amb aquesta
institució, que compta amb un
prestigi internacional.
L’Institut Barraquer ha pre-
sentat una oferta de serveis i
unes tarifes alineades amb les
dels centres amb què actual-
ment la CASS manté conveni.
Per tant, a partir d’ara, un of-
talmòleg del país, el SAAS o la
CASS hi podran derivar els pa-
cients.
Des de la CASS es desta-
ca positivament la inclusió
d’aquest centre en la cartera de
proveïdors, especialment per a
patologies d’alta complexitat.
Segons fonts de l’àrea mèdica
de la CASS, serà sobretot per a
la patologia “del pol posterior
de l’ull i la degeneració macu-
lar associada a l’edat”. Per altra
banda, destaquen que l’Institut
Barranquer disposa d’un banc
d’ulls propi.
Fins ara, aquestes patologies
es tractaven a l’Institut Català
de la Retina, que també ho po-
dran fer, ja que no es substitu-
eix com a proveïdor sanitari de
la CASS i altres centres d’oftal-
mologia a través de l’acord amb
Assistència Sanitària Col·legial,
que també es manté.
El valor afegit que aporta
aquest conveni nou amb Barra-
quer és la formació continuada,
de què podran gaudir els oftal-
mòlegs del país, i també la parti-
cipació en les sessions clíniques
que l’Institut porta a terme.
CLICAR METGE REFERENT
Per altra banda, també s’ha pre-
sentat una aplicació informàti-
ca que permetrà informar a la
CASS del metge de referència.
El pacient, podrà, a través del
lloc web de la CASS o en la ma-
teixa consulta del professional,
escollir i/o canviar el seu metge
de referència. Aquest fet forma
part del projecte de reforma sa-
nitària que impulsa el ministeri
de Salut.
La CASS també ha donat el
vistiplau al ministeri de Salut
perquè s’inclogui el dispositiu
Peristeen a la cartera de ser-
veis, amb l’objectiu de millorar
la qualitat de vida dels pacients
afectats de restrenyiment crònic
d’origen neurològic i aquells a
qui els procediments habituals
no els són eficients. Segons la
CASS, es tracta d’un produc-
te sanitari finançat per França
però no per Espanya. Aquest
dispositiu millorarà la qualitat
de vida dels pacients afectats
per restrenyiment crònic rebel
als procediments i teràpies con-
vencionals, i que es genera habi-
tualment per problemes neuro-
lògics. Aquest problema, segons
la CASS, se sol presentar en
persones d’edat avançada com
a complicació d’un accident vas-
cular cerebral o d’un procés neu-
rodegeneratiu avançat. Per altra
banda, la CASS també informa
que s’han iniciat els treballs per
consensuar la proposta que el
Consell General i la comissió de
Finances li va demanar sobre les
simulacions de canvis en el sis-
tema de pensions derivades dels
actuaris d’Actense.
L’Institut Barraquer és
el nou proveïdor per a
patologies oftalmològiques
Els oftalmòlegs del país gaudiran de la formació i de les sessions clíniques
Cass
Edifici de l’Institut Barraquer.
Bondia
P.G.
andorra la vella
es tractarà sobretot
la patologia del pol
posterior de l’ull i la
degeneració macular
Una aplicació
informàtica per
escollir o canviar el
metge de referència
1.600 noves pensions
el consell d’administració de la Caixa andorrana de seguretat
social (Cass) ha presentat les dades d’activitat de l’àrea
de pensions i convenis internacionals relatives a l’exercici
2017, en què es destaca que s’han resolt 2.500 dossiers
de pensions de jubilació, reversió i invalidesa. a més, s’han
registrat 55.000 formularis d’assegurats, beneficiaris i
pensionats en aplicació dels convenis de seguretat social.
Pel que respecta al 2018, la Cass preveu que 1.600
persones que en algun moment de la seva vida laboral van
estar assegurades a la seguretat social puguin demanar
una pensió o capital de jubilació i es preveuen unes 1.200
demandes d’invalideses, reversions i complements no
contributius.

DIUMENGE 18 DE MARÇ
A les 12:30H
MORABANC
ANDORRA
UCAM
MURCIA
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_UCAM.pdf 1 27/2/18 13:47
El vestíbul de l’hotel Plaza va
acollir ahir a la tarda les dues
sessions del taller El Fil solidari,
organitzat per Unicef Andorra i
Santa Pazienzia. Des de les cinc
de la tarda fins a les nou del ves-
pre es van poder veure els cin-
quanta participants del taller
teixint els dos projectes propo-
sats i orientats per Estefanía
González de Santa Pazienzia: o
bé un coll o bé un barret de lla-
na, tots dos fets amb una agulla
de ganxet del número 8.
La intensa nevada que va
caure ahir durant tot el dia no
va impedir que es fes aquesta
iniciativa, que tenia com a ob-
jectiu recaptar fons a favor dels
projectes d’Unicef Andorra. Un
cop aconseguida aquesta pri-
mera finalitat, ara tant Marta
Alberch, directora del Comitè
d’Andorra de l’Unicef, com Este-
fania González, seguiran comu-
nicant el seu entusiasme perquè
tant els participants a les sessi-
ons presencials com els que han
comprat les entrades de la fila
zero continuïn teixint barrets i
colls de llana i els donin a Unicef
perquè els pugui vendre i així
aconseguir encara més fons per
a algun dels seus programes.
Pel que fa a la fila zero, s’han
venut unes 140 entrades. La
procedència dels que les han
adquirit és ben diversa: Puerto
Rico, Argentina, Itàlia, Mèxic,
Espanya i Andorra, entre d’al-
tres.
La recaptació per les entrades
podria arribar ja als 2.000 eu-
ros. I, a aquest import, s’hauria
d’afegir el 20% de les vendes fe-
tes per Trap-Art a través del seu
web, amb el codi de compra El fil
solidari.
‘El fil solidari’ fa el ple amb 50
participants a les dues sessions
Pel que fa a la fila zero, s’han venut unes 140 entrades a cinc euros
Entitats
Els participats del taller d’‘El fil solidari’ a l’hotel Plaza, ahir a la tarda.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vElla
Cursos
L’Escola Especialitzada Nos-
tra Senyora de Meritxell
(EENSM) formarà els profes-
sionals del centre amb l’ob-
jectiu de millorar l’atenció i
qualitat de vida a les perso-
nes amb discapacitat intel-
lectual i trastorns de con-
ducta. El cicle, que es farà
en deu mòduls formatius
un cop al mes, des del mes
de març i fins al gener del
2019, l’impartirà el doctor
Ramon Novell, especialista
en psiquiatria, psicogeriatria
i discapacitat intel·lectual.
Es tractaran temes com la
regulació de les emocions i
la conducta, la importància
dels fenotips, la planificació
centrada en la cognició, i
com proporcionar suport a
les persones amb discapaci-
tat intel·lectual i del desen-
volupament amb dificultats
en la regulació de les emoci-
ons i la conducta.
Cicle formatiu
adreçat als
professionals
de l’EENSM
Agències
andorra la vElla
Encamp
Les biblioteques d’Encamp
han convocat una nova
edició del concurs de punts
de llibre. L’objectiu és ofe-
rir una activitat de creació
artística entre els residents
de la parròquia. Les catego-
ries estaran distribuïdes en
benjamí, de 5 a 6 anys; aleví,
de 7 a 10 anys; infantil, d’11
a 14 anys; juvenil, de 15 a 17
anys; i adults, a partir dels
18 anys. Els participants
només hi poden concórrer
amb dissenys de creació
pròpia i inèdita per al certa-
men, i han de lliurar una sola
peça de 20 x 5 cm. El dis-
seny caldrà acompanyar-lo
amb les dades personals.
Els punts s’hauran de lliurar
abans del dia 8 de maig a les
vuit del vespre a qualsevol de
les biblioteques comunals.
Els premis es lliuraran el 15
de maig al Pas de la Casa i el
16 de maig, a Encamp.
Oberta la
convocatòria
del concurs de
punts de llibre
Agències
andorra la vElla

Pirineus
La nevada que ahir va afectar
de forma generalitzada molts
punts de Catalunya va deixar
gruixos de més de 20 centíme-
tres en moltes localitats de la
part baixa de l’Alt Urgell, com
ara Oliana o Coll de Nargó. A
primera hora del matí era obli-
gatori circular amb cadenes al
tram de la C-14 que discorre
entre Adrall i Bassella, al límit
amb la comarca de la Noguera.
A la Seu d’Urgell, fins a les dues
del migdia s’hi havien acumulat
fins a 17 centímetres de precipi-
tació, segons va informar el Ser-
vei Meteorològic de Catalunya.
A Oliana, van arribar a tenir
gruixos que van superar els 20
centímetres. A Coll de Nargó, a
les dues del migdia el gruix de
neu superava també els 20 cen-
tímetres.
La carretera C-14, en el tram
que discorre entre Adrall i Bas-
sella, va ser una de les vies que
van quedar més afectades per la
neu. A la tarda encara eren ne-
cessàries les cadenes entre Coll
de Nargó i Ribera d’Urgellet, i
també en calien per circular a
la LV-5118, a Peramola. La neu
també es va deixar sentir a la
resta dels principals eixos via-
ris pirinencs, com ara la N-260
–especialment al port del Cantó
i la collada de Toses–, la C-13, de
dalt a baix del Pallars, la C-28, al
port de la Bonaigua, i la C-16,
entre d’altres. A la Vall d’Aran,
calien cadenes a la N-230 en un
tram de 34 quilòmetres a Viella
i, a la C-28, al port de la Bonai-
gua. A la Cerdanya, l’afectació
principal va ser el tancament
del túnel del Cadí, amb un tall
que va afectar 21 quilòmetres.
Al Pallars Jussà hi va haver
les complicacions habituals a les
carreteres i es va haver d’extre-
mar la circulació per l’acumula-
ció de neu i gel a la calçada. Les
màquines llevaneu i les brigades
municipals van estar tot el dia
netejant els carrers manual-
ment, amb l’ajuda de pales i mà-
quines. Els operaris també van
llençar sal per evitar la formació
de plaques de gel als carrers.
Pel que fa a l’afectació per
la neu de l’àmbit escolar, con-
vé recordar que des de dimarts
Protecció Civil havia anul·lat
totes les rutes de transport es-
colar del país, que sumen 1.380
i afecten uns 37.700 estudiants.
Concretament, a l’Alt Urgell es
van anul·lar divuit línies que
donen servei a uns 350 alum-
nes, segons va informar el Con-
sell Comarcal. Quant a l’ober-
tura de les escoles, hi va haver
diverses opcions. A la Seu van
optar per obrir les portes dels
centres educatius per acollir els
alumnes que hi podien arribar
caminant; en canvi, a Oliana
van decidir tancar l’escola i, en
canvi, obrir les portes de la llar
d’infants.
D’altra banda, Protecció Civil
va activar ahir al migdia la pre-
alerta del pla Allaucat per risc
fort d’allaus (4 de 5) a les zones
de la Ribagorçana-Vall Fosca,
Pallaresa, vessant nord del Ca-
dí-Moixeró i al Prepirineu. Les
allaus també presentaven un
risc marcat a la resta del Pirineu
Occidental i Oriental.
El temporal de neu deixa gruixos de
fins a 20 centímetres a l’Alt Urgell
Es van acabar anul·lant divuit línies de transport escolar que donen servei a uns 350 alumnes
Meteorologia
Una màquina llevaneu netejant la C-13, entre la Pobla de Segur i Tremp, ahir.
agències
Agències
Oliana/TreMp
El grup municipal de Compro-
mís x la Seu demana a l’em-
presa Alsa, concessionària del
transport públic entre Barce-
lona i la Seu d’Urgell, que “re-
forci aquesta línia que està des-
bordada d’usuaris, sobretot els
divendres a la tarda dels mesos
d’hivern”. La proposta, que es
presentarà properament, bus-
ca “donar solució a les actuals
mancances d’aquest servei, de
vital importància per a la Seu i
per al conjunt del Pirineu”.
El portaveu del grup muni-
cipal, Òscar Ordeig, va explicar
que “ens han arribat nombro-
ses queixes perquè en alguns
trajectes no hi ha prou places
disponibles als autobusos afec-
tats, sobretot per a les persones
que estudien o treballen a Bar-
celona i les que pugen a esquiar
o passar el cap de setmana al
Pirineu”.
A més, Compromís x la Seu
denuncia que “es doni prioritat
a l’hora de pujar a l’autobús a
aquelles persones que compren
el bitllet senzill per davant
de les que disposen d’abona-
ments de cinc o deu viatges”.
En aquest sentit, la proposta
demana també que “no es dis-
crimini a qui compra la targeta
de cinc o deu viatges i es pugui
pujar a l’autobús per ordre d’ar-
ribada i no pel tipus de bitllet
que es compra”.
Aquesta proposta es farà ar-
ribar a l’empresa Alsa, així com
al Consell Comarcal de l’Alt Ur-
gell i a la Generalitat de Catalu-
nya, segons un comunicat de la
formació.
Compromís vol que es reforci
la línia d’autobús a Barcelona
la seu d’Urgell
L’estació d’autobusos de la Seu.
cOMprOMís
Redacció
la seU d’Urgell
cinema guiu
Avui, a les nou del vespre, la
companyia El Musical més
petit portarà al Teatre Cine-
ma Guiu de la Seu l’espectacle
musical Per si no ens tornem a
veure. Es tracta de la història
de dues persones que no són
el que diuen ser. Aquest es-
pectacle està protagonitzat
per Anna Lagares, Edgar Mar-
tínez i Marc Sambola, sota la
direcció d’Alícia Serrat.
Espectacle
musical, avui
espai ermengol
L’Espai Ermengol-Museu de la
Ciutat de la Seu d’Urgell inicia
aquest diumenge la Ruta de
les formatgeries 2018 amb la
visita guiada a l’explotació ra-
madera de Cal Rosnou, al mu-
nicipi cerdà de Bolvir. La ruta
començarà a les deu del matí
al mateix Espai Ermengol, on
els participants rebran una
breu explicació de la història
del territori a través del for-
matge; també es projectarà un
audiovisual informatiu sobre
la història i el procés de pro-
ducció de la Cooperativa Cadí,
i es degustaran productes
amb Denominació d’Origen
Protegida (DOP), formatges
i mantega de l’Alt Urgell i la
Cerdanya.
La Ruta de les
formatgeries
preveu nou
visites guiades
Redacció
la seU d’Urgell

17Dijous, 1 De març Del 2018
Cultura
Si li fes un retrat amb el mò-
bil, seria un sacrilegi?
Un sacrilegi potser no, però
estic en contra d’aquest dispa·
rar tan fàcil.
Les ràfegues.
Efectivament. Em sembla
que prescindeix del sentiment,
que redueix la fotografia a pura
mecànica. Hi ha un moment per
disparar. Un de sol. El de la foto
bona.
Vaja, que avui treballaria
amb càmera analògica.
Procuraria disparar amb pel·
lícula i revelar. Després d’asse·
gurar·me la feina amb el digital,
és clar. Però el més probable és
que ni treballés de fotoperio·
dista. Que, per cert, en la meva
època se’n deia reporter gràfic.
El mèrit d’un reporter grà-
fic, és ser on no són els altres
col·legues?
El mèrit és captar l’emoció, el
moment màgic. Hi siguis tu sol
o t’acompanyin altres 30 paios.
No ha fet mai cap foto ruti-
nària, per sortir del pas?
Mai de la vida. Totes i cadas·
cuna de les meves fotos tenen
una intenció. Sentiment.
Doncs del Photoshop no cal
ni que en parlem.
Pensa que estàs parlant amb
una senyora que té 82 anys i
que n’ha estat 22 allunyada de
la professió. Vaig plegar preci·
sament per això, perquè no es·
tava disposada a transigir amb
la foto morbosa, amb la foto
escandalosa, amb la foto provo·
cació. Soc una relíquia!
El 1965 es va colar a l’habi-
tació dels Beatles, a l’hotel
Avenida Palace de Barcelo-
na. Ho haurà explicat un mi-
ler de vegades.
I orgullosa que n’estic. Havia
de demostrar que podia fer co·
ses que els meus col·legues, tots
homes, no podien fer. Aquest
episodi va ser·ne una, i potser
de les més sonades.
Si no hagués sigut una dona,
l’haurien deixat entrar?
Segur que no. Però tampoc si
haguessin sabut que era repor·
tera. És que no els ho vaig dir:
Em van prendre per una fan!
Els va enganyar, vaja.
Tampoc no m’ho van pregun·
tar, així que no els vaig dir cap
mentida.
Al revés: fotografies que no
va poder fer pel fet de ser
dona?
Durant molts anys no em
van permetre entrar a les Corts.
Som als 60, en ple franquisme.
“Usted no puede entrar porque es
mujer”, em despatxava el gris de
la porta. I es quedava tan ample.
La primera fotografia pro-
fessional que va publicar?
L’Avenc de Llest, una gruta
espectacular a Sant Llorenç del
Munt que acabaven de desco·
brir uns espeleòlegs. El meu
pare no va poder anar·hi, i m’hi
va enviar a mi. M’ho va publicar
El Mundo Deportivo. Era el 1951.
I l’última?
Com a fotoperiodista, la de
Roman Polanski. A Marbella.
Devia fer un any de l’assassi·
nat de Sharon Tate. Va venir en
l’avió de Hug Hefner, el propi·
etari de Playboy. Amb un com·
pany meu, José Luis Navas, ens
en vam assabentar i el vam anar
a esperar. Polanski el que volia
fer era esquí aquàtic. Ens hi vam
presentar com un matrimoni
amb casa a Marbella i barca en
propietat. I li vam dir que, si li
venia de gust sortir a navegar,
només ens ho havia de dir.
I va picar.
Va picar. L’endemà el va anar
a buscar, l’home es posa a esqui·
ar i jo, des de la cuina de casa del
meu company, oportunament
orientada al tros de mar on
navegaven, anava retratant·ho
tot. Va sortir a Pueblo.
Una altra foto robada. Un
pelet tramposa, vostè.
Això no és fer trampa. No
és fer el paparazzi. Era l’única
manera d’aconseguir les fotos.
Amb enginy. Com quan vaig
fer el reportatge d’un trasplan·
tament de cor a La Paz. El co·
neixia molt bé, l’hospital, i em
vaig vestir d’infermera per co·
lar·m’hi.
I tampoc ho hagués pogut
fer si hagués sigut home.
Evidentment. No es va arri·
bar a publicar perquè em va des·
cobrir una monja, que va avisar
el cirurgià –el marquès de Vi·
llaverde, el gendre de Franco–,
que va trucar el meu director a
Pueblo –Enrique Romero– i li va
advertir que si les fotos sortien
no hi hauria intervenció. I no
van sortir.
Va publicar a Interviú?
Un reportatge sobre la Con·
trahecha, bailaora que tenia un
cos perfecte! Però em va sem·
blar que estava venent carn, que
m’havia convertit en una car·
nissera. Dir·li a una noia treu·te
sostens i calces i posa el cul cap
allà... Em feria, com a dona. I
això que pagaven molt bé.
Quan deixa el fotoperiodis-
me es dedica al retrat de les
celebrities de l’època. El seu
preferit?
Dalí. Quan detectava una cà·
mera es transformava. I només
havies de tenir paciència i espe·
rar, perquè sabies que en faria
alguna de grossa.
Perdoni que insisteixi: ser
dona també devia ajudar-la,
a accedir-hi.
Igual que em va perjudicar
en certes ocasions, i va generar
moltes incomprensions, en d’al·
tres em va anar bé. Sabia en quin
moment havia d’explotar aquell
punt, i canviar les càmeres per
una bossa de marca –amb les cà·
meres a dintre.
Va ser durant un temps la fo-
tògrafa de Raphael. És vostè
la culpable que només es dei-
xés fotografiar del costat es-
querre?
No. I a més no és veritat. Ni
d’ell ni de Serrat, que també ho
diuen.
És un mite, això del costat
bo?
A mi m’ho sembla. Com a
molt, i per qüestions de llum, li
pots dir al model que es posi en
un costat o a l’altre.
Fotoperiodistes actuals que
vostè segueixi?
M’agrada moltíssim Sandra
Balsells, grandíssima reporte·
ra de guerra que ha treballat als
Balcans. Però aquest ofici se’n va
en orris. I en bona part per culpa
dels mateixos fotoperiodistes,
que hem sigut molt bledes.
El cert és que cada vegada
n’hi ha menys. El que s’estila
és que el redactor faci la foto
amb el mòbil i apa.
Tristíssim. I que paguin set
euros per una foto publicada a
primera pàgina en un diari es·
panyol d’abast nacional és una
vergonya.
“Ser dona em va perjudicar en certes
ocasions; d’altres, em va anar bé”
Vet aquí un tros d’història viva del fotoperiodisme espanyol: la primera
reportera gràfica que va exercir Runer avall. Ho va fer entre el 1951
i el 1985. Biarnés (Terrassa, 1935) va treballar per a ‘Pueblo’ i ‘ABC’
abans de convertir-se en autònoma i penjar les càmeres, el 1985. El
documental ‘Una entre tots’ repassa la seva estupenda trajectòria.Ahir
va desfilar pel Fòrum FNAC, convidada pel festival Ull-Nu.
Joana Biarnés, fotoperiodista
A. Luengo
andorra la Vella
Jonathan gil

cultura18 Dijous, 1 De març Del 2018
Diu Rosa Mujal que tot ve d’un
somni: un nen que es passava tot
el dia enganxat a la seva mare.
Enganxat a la llarga cabellera de
la seva mare. Tot el dia, totes les
setmanes, tots els mesos i tots
els anys, perquè el nen es va anar
fent gran però continuava agafat
en aquells cabells d’or. Tot anava
bé fins que va arribar el dia que,
per a sorpresa del fill, aquella
frondosa, espessa mata havia
quedat reduïda a un finíssim
cabdellet format per tres únics
cabells blancs: la mare s’havia
fet gran. Més que gran, vella, di-
guem-ho clarament. I llavors va
ser ell qui es va deixar créixer els
cabells perquè fos la mare, ara pa-
drina, qui s’hi pogués arrapar, en
una emocionant però inquietant
inversió de papers que prefigura
la mort però que Mujal inter-
preta des d’una perspectiva emi-
nentment constructiva: “El que
seria trist és que no hi hagués
cabells on agafar-se.”
Aquesta és la sensacional his-
tòria que Girasol Blanco, impro-
bable nom de la poeta ordinenca
que acompanya Mujal en aquesta
nova aventura, va posar negre
sobre blanc i que és a la base de
Dels meus cabells agafes la vida, la
mostra amb què Mujal estrena
el nou espai expositiu d’Anyós
Park, al vestíbul del complex ho-
teler, i que es pot visitar fins al 30
d’abril.
Insisteix que no ha tractat d’il-
lustrar aquesta mena de paràbola
sinó de conceptualizar-la, i el que
veiemaAnyósParkésnomésl’es-
bós –una vintena de peces de pe-
tit i petitíssim format– del que ha
de ser aquest projecte quan ma-
duri: dues instal·lacions de grans
dimensions en què –avança Mu-
jal– “convidarem els espectadors
a explicar quin és el vincle que
tenen amb els seus fills, i si han
pogut tallar aquest cordó um-
bilical metafòric que, en el meu
somni, es manté fins a la vellesa
i que, com l’energia, no es crea
ni es destrueix: es transforma”. I
madurarà a finals d’any.
Mujal parteix òbviament de la
seva experiència com a mare –de
fet, la seva filla, Valentina, és la
nena que s’arrapa als cabells de
la protagonista– però adverteix
que no s’ha d’entendre com una
reflexió sobre la maternitat –en-
tesa com el vincle que uneix mare
i filla–, sinó sobre el fet “enorme”
que constitueix crear una vida,
que pot arribar a ser paralitzant
i que poden experimentar –grà-
cies, gràcies– tant mares com pa-
res: “Però jo parlo òbviament des
de la meva perspectiva”.
Amb tot aquest desplegament
de mares, filles i també de fetus,
elquepreténMujalésrebel·lar-se
contra aquesta mena de precep-
te contemporani que ens insta
a tallar el cordó umbilical que
ens uneix als nostres fills. O als
nostres pares, és clar. Amb para-
doxa inclosa: “En realitat conec
poca gent que hagi aconseguit
tallar-lo. I amb resultats nefas-
tos”.
Tot plegat ho ha plasmat en
una sèrie d’aquarel·les que ju-
guen amb la idea del fil, el cordó,
els cabells i les costures, i que
combinen el collage, el transfer i el
pa d’or, amb lloc destacat per als
fragments bíblics que toquen la
creació i que l’autora ha integrat
als quadres. Una raríssima opor-
tunitat, en fi, de (re)descobrir
Mujal, que es prodiga tan poc que
l’última individual –aquelles visi-
ons al microscopi de l’anatomia
humana que va reunir a Intimi-
tats– es remunta al 2008.
Una advertència: si tenen la
fortuna de ser pares (o mares),
en sortiran amb l’ànim encongit.
Ella diu que no, però tot plegat fa
una mica de pena. Molta, de fet:
s’imaginen el dia que vostès ja
no hi siguin, i el seu fill es quedi
definitivament sol, sense ni tan
sols el floquet de tres fils a què
agafar-se? Glups.
El cabell: l’altre cordó umbilical
Rosa Mujal estrena l’espai expositiu d’Anyós Park amb una reflexió sobre la maternitat
Arts plàstiques
A. L.
lA mAssAnA
r. m.
Dos dels collages –aquarel·la,‘transfer’, paper bíblia, cordó– de la sèrie ‘Dels meus
cabells agafes la vida’, que es pot visitar fins al 30 d’abril.
r. m.
Es titula ‘Dels meus
cabells agafes la vida’
i es completarà amb
dues instal·lacions
Escena nacional
L’espectacle Traços de dansa
contemporània, protagonit-
zat per Rosa Mari Herrador
i produït per Da.Te Danza i
l’Escena Nacional, no es rees-
trenarà els dies 23, 24, 25 i 26
de maig a la plaça del Quart
de la Massana i a la plaça Co-
prínceps d’Escaldes, com per
error s’informava a l’edició de
dimarts del BonDia.
‘Traços’ no es
reestrena
Concurs
El Carnet Jove obre avui la
convocatòria de la 3a edició
del concurs de microrelats.
Hi poden participar els usu-
aris del carnet amb textos de
temàtica lliure, en català i una
extensió màxima de 200 pa-
raules. Hi ha tres categories
–de 12 a 14 anys, de 15 a 17, i
de 18 a 30– i s’han de presen-
tar abans del 16 d’abril.
Nova edició
dels microrelats
Poesia
La Biblioteca Pública presen-
ta el 22 de març a La Llacuna
Si diem Andorra..., antologia
dels guanyadors de les vint
edicions anteriors del concurs
Martí i Pol en les dues moda-
litats, poema i recull. L’acte
s’acompanyarà amb l’espec-
tacle Vull les olives, a càrrec
de Dolo Bertrán –cantant de
Pastora– i Anna Carné. A l’úl-
tima edició del premi, que es
convoca des del 1997, s’hi van
presentar dinou originals. En
la categoria poema, el guanya-
dor va ser Albert Ruiz, amb el
text Depunysilletres; i en la de
recull va obtenir un accèssit el
poemari Visc en un rellotge.
El Martí i Pol
publica una
antologia amb
els guanyadors
Redacció
AnDorrA lA vEllA
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es

Diari del 01 de març del 2018

Diari del 01 de març del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 01 de març del 2018

Similar to Diari del 01 de març del 2018 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 01 de març del 2018