Diari del 13 de febrer del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
Dimarts, 13 De febrer Del 2018 Núm. 3.495 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
PEELING QUÍMIC
+
MESOTERÀPIA FACIAL PROFUNDA
200€
vàlid fins al 28/02/2018
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
La llibertat de la Rosa
eusebi nomen
Exconseller general
On és la dignitat de
país?
Jaume bartu-
meu cassany
President de Social-
democràcia i Progrés
d’Andorra
Les pernoctacions als refugis
guardats augmenten un 36%
El 2017 els quatre establiments en funcionament van registrar una freqüentació de 6.178 nits i 10.281 àpats
avuI és NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIL
aNdORRa pàgina 15
Èxit d’‘el judici dels contrabandistes’ a
ordino i d’‘el ball de l’Óssa’ a encamp
ENtREvIsta a
guillem fornieles
pàgines 8 i 9
“Aquí no hi
ha hagut mai
voluntat de
negociar”
aNdORRa pàgina 7
el gimnàs dels agents
penitenciaris ha
costat 30.700 euros
aNdORRa pàgina 12
Centenars de
persones donen l’últim
adeu a rosa ferrer

2 Dimarts, 13 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Edelweiss
C/ Bra. Riberaygua, 31 - Tel. 831 227
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu disfraz en
català?
Es diu disfressa.
L’any que ve portaré una
disfressa de color blau.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
120/205
3/5
Pols
Oberts
13/15
28/28
739 600
50-100
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
120/150
3/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
80/170
3/5
Pols
Oberts
68/70
127/127
872 900
EL TEMPS
NOU FRONT A LA TARDA
De nou, la situació meteorològica estarà sota la in-
fluència d’un front que anirà arribant a mesura que
avanci el dia. Al matí, els núvols seran de tipus alt,
cada cop més abundants. A la tarda ja esperem al-
gunes precipitacions, que començaran des de la cara
nord i a poc a poc s’estendran a la resta de la serra-
lada. Seran en forma de neu a totes les cotes. Febles
al sud i moderades al nord. El vent serà moderat de
l’oest al nord-oest. Les temperatures seran fredes a
primera hora del matí i aniran remuntant, tot i que
no prou per fer pujar la cota de neu. Demà, tempera-
tures més altes i un nou front al vespre. Que tinguin
un BonDia.
Avui 4
8 12
-6
-4 0
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dimecres dijous
-12/-5
-9/0
-7/2
-6/4
-6/4
-7/5
-7/2
-8/1
-10/-2
-11/0
-5/5

3Dimarts, 13 De febrer Del 2018
Avui és notícia
Des que el 2009 es van posar
en funcionament els del Co-
mapedrosa i del Juclà com a
refugis guardats, la freqüen-
tació d’aquests allotjaments, i
també dels que són lliures, va
en augment. El senderisme i la
muntanya tenen cada cop més
adeptes, i els refugis són un bon
punt de descans per a tots ells.
Va ser a finals del 2013 i sobre-
tot el 2014 quan es van disparar
aquestes xifres amb l’obertura
del de Sorteny. Es tracta del més
proper dels refugis guardats
i només amb una excursió de
mitja hora a peu s’hi pot arribar.
Aquell any, però, els àpats dels
refugis es van incrementar més
del 200% perquè molta gent hi
anava només a dinar, per la faci-
litat d’accés que té. Però les per-
noctacions també van créixer un
90%, segons va informar el res-
ponsable de manteniment dels
refugis, Albert Pla. Aquest dar-
rer any les pernoctacions totals
dels quatre refugis guardats han
tornat a augmentar un 36%, i
aquest creixement ha estat per
l’efecte de la novetat del de l’Illa.
En total, durant el 2017 hi
van haver 6.178 pernoctacions i
l’any anterior, 4.570. L’Illa en va
registrar un total de 1.800 (que
representa un 29% del total), se-
guit de Sorteny, amb 1.607 per-
noctacions, Comapedrosa, amb
1.400, i finalment Juclar, amb
1.089 nits.
Quant als àpats, l’any passat
els quatre refugis en van repartir
10.281. El de Sorteny és el que
se situa al capdavant, precisa-
ment perquè és el més accessible
i també ofereix més possibilitats
per menjar, com pícnics, sopars
de fondue, menus, dinars, es-
morzars, mitja pensió, bed and
breakfast, entre d’altres. L’any
passat va oferir 3.360 àpats, fet
que representa un 33% del total.
Pel que fa als períodes de més
freqüentació, són els mesos de
juliol i agost per a tots quatre, i
al juny també tenen moltes per-
noctacions els de Sorteny i l’Illa.
Els refugis del Principat són pri-
vilegiats perquè es troben en
parcs naturals o, fins i tot, en un
patrimoni natural de la Unesco,
com el de l’Illa a la Vall del Ma-
driu, que està a 2.488 metres o
a quatre hores de camí. Pel que
fa a l’altura i accessibilitat, cal
recordar que Sorteny, al parc
natural de Sorteny, a Ordino,
ubicat a 1.970 metres, s’hi pot
accedir amb un camí molt fàcil
des de l’aparcament. El de Ju-
clar, a Canillo, es troba a 2.310
metres, i “a l’hivern és compli-
cat accedir-hi i no està obert
a menys que facin reserva”,
va dir Pla. El del Comapedro-
sa, a 2.265, també està tancat
a l’hivern, perquè el camí per
accedir-hi passa per una zona
amb perill d’allaus. A la ruta
de la Coronallacs, que uneix
els quatre refugis guardats del
Principat amb cinc etapes i 92
quilòmetres circulars, i que va
ser iniciativa de l’estiu passat,
hi van arribar un total de 62
persones, “una xifra que no
està malament per ser el primer
any”, va valorar Pla. Una ruta
que també atrau senderistes i
amants de la muntanya, i que
és un atractiu més.
MILLORES
Per a aquest any, des del de-
partament s’està treballant
en la redacció d’un projecte de
millora integral del refugi del
Comapedrosa “que ha quedat
antiquat i estem fent un in-
ventari de com està tot per mi-
llorar-ho”, va comentar Pla. A
més, també es preveu fer obres
per millorar l’eficiència energè-
tica al refugi lliure de Cabana
Sorda, amb una reforma de l’es-
pai interior completa i un millor
aïllament. També s’hi habilitarà
un sanitari sec, igual que es re-
alitzarà al refugi de Fontverd.
A més, també es farà una nova
senyalització als refugis lliures
sobre les normes d’ús. Com a
responsable del manteniment
dels refugis, Pla va manifestar
que encara hi ha actes vandà-
lics, com botellons a l’estiu. Tot i
això, l’any passat només es van
fer tres denúncies a la policia.
Les pernoctacions dels refugis
guardats creixen un 36% el 2017
La novetat del de l’Illa fa augmentar la freqüentació dels quatre establiments, que és de 6.178 nits i 10.281 àpats
Turisme de natura
Pepa Gallego
andorra la Vella
goVern d’andorra
COMAPEDROSA
Pernoctacions:
1.400 (23%)
Àpats: 3.168 (31%)
ILLA
Pernoctacions:
1.800 (29%)
Àpats: 2.045 (20%)
juCLÀ
Pernoctacions:
1.371 (22%)
Àpats: 1.708 (16%)
SORTENY
Pernoctacions:
1.607 (26%)
Àpats: 3.360 (33%)

OPINIÓ4 Dimarts, 13 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Centenars de persones es van aplegar ahir
a la tarda a la missa funeral a l’església de
Sant Esteve per donar l’últim adeu a l’ex-
cònsol major d’Andorra la Vella Rosa Fer-
rer, que va morir dissabte després de no
haver pogut superar una greu malaltia.
La commoció que ha causat en la societat
andorrana la mort de Ferrer s’evidenciava
a les portes de l’església, amb assistents
del món polític, social i econòmic del país,
i també algunes autoritats vingudes de
fora. Es tractava d’una política experi-
mentadaqueescaracteritzavaperlavehe-
mència amb què defensava les seves idees,
basades sempre en un ideari progressista,
i per la capacitat de treball que demostra-
va per portar-les a la pràctica. Fundadora
del Partit Socialdemòcrata (PS) i actual-
ment líder de la Coalició d’Independents
que ella mateixa va crear, Rosa Ferrer, en-
tre altres càrrecs, va estar al capdavant del
Comú d’Andorra la Vella durant dos man-
dats, durant gairebé deu anys va exercir
com a consellera general, i el 2015 va ser
ministra de Salut, Benestar i ocupació.
La seva pèrdua és sens dubte important
per a Andorra, tenint en compte que era
una persona jove a qui s’augurava encara
una trajectòria política en el futur, ja que
continuava gaudint del suport de molts
ciutadans.
Adeu multitudinari a Rosa Ferrer
EDITORIAL BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
La PèRdua éS SeNS dubTe
IMPoRTaNT PeR aL PaíS
DONANT LA NOTA
Rosa Castellón
La Fundació Privada Tute-
lar posarà en marxa el mes
d’abril una prova pilot per
atendre joves amb Tras-
torn de l’Espectre Autista
(TEA).
12345
Jordi Moreno
El cos de policia iniciarà
dijous vinent una cam-
panya per reduir els com-
portaments imprudents
al volant, amb controls en
determinats punts.
12345
Xavier Espot
El gimnàs que s’ha habilitat
al centre penitenciari per
als agents que hi treballen
ha tingut un cost de 30.700
euros, una xifra que es pot
considerar important.
12345
Francesc Camp
Les pernoctacions dels
quatre refugis guardats es
van incrementar un 36%
l’any passat, i van arribar a
un total de 6.178, respecte
de les 4.570 del 2016.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Vallnord
@Vallnord
Algú s’ha trobat aquests esquiadors
tan peculiars i divertits?? Venien d’una
festa...
CENMA IEA
@CenmaIEA
Les investigadores del @CenmaIEA i
del @CresIEA ens sumem al Dia Inter-
nacional de la Dona en la Ciència.
TUITENQUESTA
Creus que un termini de 24 hores
d’antelació és suficient per avisar
de la vaga de funcionaris?
A: Sí
B: No
A: 29% B: 71%
T’has plantejat algun cop apun-
tar-te a una associació contra
el càncer, a una de familiars de
malalts d’Alzheimer, sobre l’au-
tisme o alguna discapacitat? Si
t’ha passat pel cap segur que
ha estat perquè un familiar o
un amic molt proper ha tingut
algun d’aquests diagnòstics. I
segurament, si en formes part,
és perquè t’has vist perdut,
perquè davant de la notícia no
has sabut on acudir, perquè no
has pogut cobrir alguna de les
teves necessitats. Estar en un
d’aquests col·lectius ajuda, ja
que ningú pot donar un asses-
sorament millor que aquell que
ho té o ho ha passat. Et sents
desemparat perquè aquell pe-
tit país, que diuen que és intel-
ligent i sostenible, i que té una
gran qualitat de vida, et deixa
penjat. no et cobreix el que per
a tu, a partir d’aquell moment,
és una necessitat bàsica. Perquè
no hi ha recursos, però sí que hi
ha lleis per fer casinos; no hi ha
centres especialitzats per aten-
dre’t, però sí que hi ha projectes
d’edificis que diuen que són em-
blemàticstoti queencara no sa-
ben quin ús donar-los. Aquests
col·lectius sorgeixen perquè
evidencien que el sistema està
mancat d’unes necessitats que
per a molts són invisibles, i no
les veuen fins que no s’hi tro-
ben. Malauradament no tar-
daran a fer-se tan visibles que
suposaran un problema per a
tothom. Arribarem tard, i ales-
hores veurem com en són de
necessaris aquests col·lectius,
als quals ara donem l’esquena.
I ens preguntarem com ens ho
fèiemabans, senseells.Llavors,
aquestes associacions es con-
vertiran en un referent històric
heroicitotselsgovernsquehan
tancat els ulls i han mirat cap a
una altra banda seran culpables
d’unes vides que per ser dignes
han hagut de passar calvaris i
condicions que no responen a
cap qualitat de vida.
un país poc
sensible
pEpA gAllEgo
Periodista

OPINIÓ 5Dimarts, 13 De febrer Del 2018
Des de fa uns anys ja, l’arriba-
da del febrer és sinònim de ta-
lent jove. Almenys aquesta és
la percepció que tenim els qui
treballem en el Festival Ull Nu.
Del 28 de febrer al 3 de març a
Andorra la Vella es presenta-
ran un gran nombre de treballs
audiovisuals realitzats per me-
nors de 35 anys vinguts de tot
el territori Pirineus. I, a més,
com a novetat, enguany també
podreu gaudir d’una selecció
de llargmetratges, com Júlia
Ist d’Elena Martín o la multi-
premiada Estiu 1993 de Car-
la Simón, entre d’altres. Dos
exemples claríssims del nivell
que poden oferir avui en dia els
més (o les més) joves.
Però no us equivoqueu!
El festival està concebut per
ser gaudit per tot tipus d’es-
pectadors. Tinguin l’edat que
tinguin. Malauradament a
Andorra encara hi ha qui pen-
sa que es tracta d’un projecte
adreçat únicament a especta-
dors de la mateixa edat que els
realitzadors que hi participen.
Doncs no. Es tracta d’un pro-
jecte obert i inclusiu. Un pro-
jecte de tots i per a tots. I des
d’aquí us convido fermament a
formar-ne part i a gaudir-lo a
fons. Personalment penso que
acostar-se a allò que tenen a dir
els joves és fer-ho a allò que ens
depara el futur. Són ells qui te-
nen la paraula del que succeirà
el dia de demà i fer-los costat o
escoltar-los ens permet enfor-
tir-nos com a societat.
Més enllà del festival Ull Nu,
aquestes setmanes comença
a gestar-se el que serà la nova
edició del concurs RECcrea, or-
ganitzat per Política Lingüística
i del qual m’enorgulleixo de for-
mar part com a assessor. Fa uns
quants dies que vaig a diferents
aules a fer una mena de for-
macions express per aconsellar
joves estudiants sobre com ai-
xecar projectes de curtmetratge
que hauran de presentar d’aquí
a pocs mesos. La meva sorpresa
ha estat trobar-me amb molts
joves atents i interessats en tot
el que els explicava. Poder par-
ticipar en el concurs, o poder
afrontar el que suposa explicar
les seves inquietuds en format
audiovisual pot ser una gran
experiència per a ells i una molt
bona eina expressiva. No aspiro
que tots ells trobin en aquesta
pràctica la llavor d’una carrera
professional. Però sí que d’al-
guna manera comprenguin la
importància d’aquest llenguat-
ge en la societat que ens en-
volta i que esdevinguin lectors
audiovisuals amb una base de
coneixements que els permeti
forjar-se un futur esperit crític.
Ambdós projectes tenen lli-
gams formatius importants.
Però no només per als joves,
sinó per al conjunt de la soci-
etat. Encara hi ha molta feina
per fer, és clar. Però si ens hi
esforcem tots una mica, Andor-
ra té les eines per esdevenir un
referent en tasques d’alfabetit-
zació cinematogràfica i en la
formació de nous espectadors.
L’exministra suïssa Mecheline
Calmy-Rey, professora convidada
a la Universitat de Ginebra, va
fer el novembre passat unes in-
teressants declaracions al diari Le
Temps.
Explicava que en les negociaci-
ons amb la Unió Europea conside-
ra molt important que Suïssa de-
mostri que sap el que vol. I afegia
una frase que em permet iniciar
aquestatribuna:“Tenirunapolíti-
ca europea essencialment reactiva
no és digne d’un país com Suïssa”.
La política de relacions amb
Europa és la prioritat de les pri-
oritats de Suïssa pel que fa a la
política exterior. També hauria de
ser-ho per a Andorra. Hauria de
ser-ho, però no ho és.
I la política europea reactiva,
en la qüestió del tabac, d’Antoni
Martí no és gens digna d’un país
com el nostre.
Fa quinze dies en aquesta Pla-
ça del Poble (BonDia, 30 de gener
del 2018) preguntava què negocia
el Govern amb la Unió Europea i
deia que aquesta era la pregunta
que Martí no volia contestar.
El que el cap de Govern no vo-
lia contestar en tornar dels seus
repetits viatges a París ho va ha-
ver de contestar, divendres pas-
sat, la seva ministra d’Exteriors.
Ara ja és públic el que sabíem
feia setmanes: França no accepta
les propostes de DA per mante-
nir l’estatut actual del tabac en el
marc de l’acord comercial de l’any
1990 i en demana una reforma
radical.
Aplicant la seva habitual tàc-
tica de canviar de discurs cada
vegada que canvia d’interlocutor,
Martí s’havia autoconvençut que
podria continuar enganyant sem-
pre a tothom.
Martí i la seva comunicació
cloroform van instaurar a Andor-
ra, ara fa gairebé set anys, una
doble realitat. Van començar a
sentenciar que les coses, a més de
ser el que eren, eren més. Desdo-
blant i inflant les coses, algunes
s’han anat deformant fins al dia
que han començat a petar-nos a
la cara.
I ara a Martí li ha petat a la cara
un dels globus més superinflats
que ha sortit mai de la bufera pro-
pagandística de DA: la prolonga-
ció durant trenta anys de l’actual
tractament duaner dels produc-
tes del tabac en el marc de l’acord
amb la Unió Europea. Li ha petat i
ell ho ha ben sentit.
Fa quinze dies escrivia que els
progressistes demanem al cap de
Govern que no enganyi més, que
no amagui la veritat. Que expliqui
públicament en quin cul-de-sac
ha situat l’economia andorrana.
No va respondre, però la seva
comunicació cloroform va sor-
tir immediatament propagant
un nou engany: si França pretén
que Andorra situï el preu de ven-
da dels paquets de tabac a preus
europeus no ens cal patir perquè
Bulgària ven el paquet més barat
que Andorra!
I s’ho creien. I es creien que ens
creuríem aquesta nova manipula-
ció!
Ara ja està clar: el que França
demana és l’equiparació –o un
acostament molt significatiu–
amb el preu de venda del paquet
a França i a Espanya, no pas a Bul-
gària ni a Letònia.
No hi ha excusa per a l’absèn-
cia de visió estratègica. No hi ha
consciència del paper determi-
nant de les correlacions de forces
i els criteris polítics.
El Govern ha estat babau vo-
lent creure que les decisions rela-
tives a l’accés al mercat de la Unió
Europea dels productes del tabac
depenien de criteris tècnics, quan
són totalment polítics.
La crisi en què es troben les
relacions Andorra-UE posa en
evidència els objectius polítics i
les exigències de la Unió pel que fa
al lligam entre la qüestió del tabac
i la globalitat de l’acord d’associa-
ció.
D’altra banda, aquesta crisi ens
obliga a obrir els ulls sobre la im-
portància vital per a Andorra de
les qüestions lligades al mercat
interior de la Unió Europea.
I aquesta crisi serveix, final-
ment, per recordar al Govern la
realitat de la correlació de forces.
L’acord amb Brussel·les sobre
el tabac no és pas una opció de
negociació en la mesura en què
el marge de maniobra andorrà és
ínfim.
França no accepta
les propostes de DA
sobre el tabac; en vol
una reforma radical
La relació amb
Europa hauria de
ser la prioritat de les
prioritats, i no ho és
L’hora dels joves
Febrer és sinònim de
talent jove: a Ull-Nu
cal afegir-hi una nova
edició de RECcrea
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
On és la dignitat de país?
Ara ja es veu que Toni Martí no negocia res a Europa
Jaume Bartumeu cassany
President de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra
Hèctor mas
Cineasta

OPINIÓ6 dimarts, 13 de febrer del 2018
Una víctima és aquell individu
que sofreix un dany o perjudici,
provocat per una acció o omissió,
ja sigui per culpa d’una altra per-
sona o per força major. Un victi-
mista, en canvi, és la persona que
tendeix a considerar-se víctima o
s’hi fa passar. La diferència entre
una víctima i un victimista radi-
ca en el subjecte de l’acció. En la
víctima, el subjecte protagonista,
de qui depèn tot, és l’altre, sigui
una persona o circumstància, i
la víctima depèn d’aquest factor
extern, i es converteix en un es-
clau sotmès sense llibertat per al
canvi.
En el victimista, el subjecte de
referència, al voltant del qual es
desenvolupa l’acció, no és l’altre
o el context, no són les circums-
tàncies que l’oprimeixen, sinó el
mateix individu que, des d’una
actitud de màrtir, es disfressa de
víctima sense ser-ho, i respon-
sabilitza erròniament el context
i els altres de la seva sort. Amb
aquesta conducta, el victimista
busca l’atenció dels altres, i se
sent així el centre del medi que
habita; per tant, atès, volgut,
estimat, apreciat, valorat. El vic-
timista és covard, perquè evita
afrontar la situació. El victimista
és manipulador, perquè enga-
nya les persones i els fa sentir
responsables de la seva vida. El
victimista és un ésser sense amor
propi cap a la seva persona, per-
què no reconeix els seus dons ni
talents naturals.
Coneixes algun victimista al
teu al voltant? Ets tu un victimis-
ta i no ho saps? O ets victimista
i sí que ho saps, però prefereixes
viure estafant-te a tu mateix i als
altres? Pensa, reflexiona, obser-
va la vida, la teva vida, i contesta
amb tranquil·litat aquestes qües-
tions. No tinguis objecció a reco-
nèixer la veritat, la teva veritat.
T’alliberarà, sortiràs del laberint
de mentides en el qual moltes
vegades et trobes i no saps com
sortir-ne.
La veritat sana. I la veritat és
que vius en una societat plena de
victimistes i victimisme. Una so-
cietat demagògica, que es passa
el dia culpant els altres dels seus
mals i protegint-se en la compas-
sió aliena. Pocs desafien la seva
vida cara a cara i l’enfronten amb
honra i gosadia. Pocs escapen de
l’autoflagel·lació fàcil del victi-
misme i s’aixequen una vegada i
una altra per anar cap endavant,
victoriosos en l’àrdua batalla de
la vida diària. Pocs decideixen
afirmar la vida en la seva total es-
sència i es responsabilitzen com-
pletament de la seva sort. N’hi
ha pocs, sí, però n’hi ha, i aquests
pocs, sumats a uns altres pocs, ja
fan molts, i aquests molts més
altres molts són moltíssims, i
aquests moltíssims han de des-
pertar els victimistes de la seva
malaltia paranoide, perquè si no
es salven a temps acabaran sent
malalts patològics sense remei.
En aquests moments pots es-
tar al costat d’un victimista. Pot
ser el teu professor d’institut, el
teu mecànic, el teu pare, la teva
germana, el teu amic de l’ànima,
la senyora del cinquè primera, el
simpàtic noi del banc, els teus
avis, el vianant del carrer, la teva
cosina… o tu mateix, i vius in-
conscientment en un constant
frau amb la teva vida.
Si llegint aquestes línies t’ado-
nes que ets victimista, o desen-
volupes aquest rol en ocasions,
calma, no dramatitzis, no exage-
ris. Tens un problema, però ara el
pots solucionar. Abans, fa un mi-
nut, no. Perquè no havies recone-
gut conscientment la veritat de
la teva mentida piadosa amb tu
mateix. Segurament que molts
del teu entorn ja sabien que eres
victimista, i no t’ho havien dit
per vergonya aliena o per por de
la teva reacció. Que no t’importi
que els altres sàpiguen més de
tu que tu mateix. L’important és
que has despertat i tens l’opor-
tunitat brillant de tornar a ser el
protagonista de la teva història
de vida.
T’ho asseguro, val la pena fer-
te responsable de la teva existèn-
cia, de tota la teva existència. És
un pes, és una llibertat que pesa.
No obstant, quina sensació més
meravellosa aquesta de ser, com
va dir aquell savi poeta anglès
d’antany, el capità de la meva àni-
ma, l’amo del meu destí…
El rol del victimista
TRIBUNA
david murias
Filòsolf
Es disfressa de víctima sense ser-ho, és covard i manipulador: en coneixes algun?
La Rosa Ferrer era una lluita-
dora. De fet, moltes persones
d’Andorra també són lluitado-
res. La diferència és en l’objectiu
de la seva lluita.
Les estructures socials ances-
trals han dominat durant segles
la forma de relacionar-se entre
andorrans. Els hereus de cases
grans eren els amos i senyors, i
els altres eren mossos. L’estil de
relació d’amo a mosso per part
dels qui tenen poder encara do-
mina en la nostra societat.
Si mirem el panorama polític
actual, està ple de persones que
lluiten per mantenir-se o per en-
trar al club dels amos i senyors.
Està ple de mossos que lluiten
per esdevenir amos, i que els
mossos siguin els altres. Però
no veiem persones en llocs de
poder que realment lluitin per
allò que lluitava la Rosa: per la
desaparició del binomi mosso-
senyor, per aconseguir que totes
les persones d’Andorra siguem
igualment sobiranes. Que totes
les persones d’Andorra tinguem
les mateixes possibilitats reals
per coses tan mundanes com
contractar amb l’administració,
obtenir feina en llocs públics,
tenir un gir a l’esquerra o una
rotonda a l’entrada del negoci, o
gaudir de les mateixes interpre-
tacions per part de la Justícia.
Aquesta és la gran diferència
entre la Rosa i la classe política
actual. Ella no lluitava per en-
trar al club privat dels senyors
de la terra, lluitava perquè nin-
gú fos mosso. Aquesta és la gran
diferència per la qual l’aire dels
nuclis de poder, com el Govern
de Toni Martí, va esdevenir ir-
respirable per a la Rosa.
Els que hem tingut la sort de
ser atesos per l’advocada Rosa,
podem donar testimoni de la
seva lluita honesta contra les in-
justícies dels patètics amos que
avui dominen la nostra societat.
Puc donar testimoni de la quan-
titat de gent a qui la Rosa estava
ajudant sense cap interès eco-
nòmic. Per pura convicció. Puc
donar testimoni de la seva pas-
sió professional per aconseguir
Justícia, amb majúscula.
No vull fer un escrit de llo-
ances ni un dels ridículs epita-
fis/tuit políticament correctes
i carregats de falsedat que cir-
culen. Rosa, simplement dir-te
que hem entès la teva lluita per
una Andorra de persones, sense
mossos, sense patètics senyo-
rets. Ens deixes, però, des de
l’espai de poder on ets, envia’ns
energia per seguir aquesta llui-
ta.
Una abraçada molt forta als
que tenen un buit al cor, que
han estimat la Rosa, que pre-
guen per ella, que la recorden
amb estima. Una abraçada molt
forta als que creuen en allò pel
qual la Rosa va lluitar tota la
vida: per una Andorra on cadas-
cú sigui amo i senyor de la seva
llibertat.
La llibertat de la Rosa
TRIBUNA
eusebi nomen
Exconseller general
bondia
Ella no lluitava per entrar al club dels senyors; lluitava perquè ningú fos mosso
Ets un victimista i no
ho saps? O ho ets i
ho saps, però has triat
estafar-te?
Puc donar testimoni de
la quantitat de gent a
qui ajudava sense cap
interès econòmic

Andorra
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Les darreres obres al centre pe·
nitenciari de la Comella també
van servir per habilitar un gim·
nàs per als agents d’aquest cos.
L’adequació de les instal·lacions
es va fer en dos anys pressu·
postaris diferents. El 2016 es
van adquirir materials per un
import de 6.446 euros, mentre
que l’any passat es van comprar
diverses màquines per 24.341
euros. El nou espai ha requerit
d’una inversió global, per tant,
de 30.788 euros.
El Govern va justificar aques·
ta despesa en el fet que els
agents penitenciaris han de
tenir una bona condició física
per desenvolupar les seves fun·
cions. En aquest sentit, des de
l’executiu es va recordar que la
Llei del cos penitenciari, en els
articles 34, 35 i 36, indica que
els membres del cos han d’es·
tar en condicions físiques i psí·
quiques adequades per ocupar
els seus llocs de treball. A més,
assenyala que la presó disposa
actualment d’un grup d’inter·
venció, format per integrants
d’aquest cos, que té per finalitat
poder actuar en moments de
conflicte i que ha d’estar ope·
ratiu i preparat constantment.
Per aquest motiu, s’exposa que
“els agents del cos penitencia·
ri necessiten, doncs, tenir una
condició física adequada davant
d’aquest tipus d’intervencions”.
Aquest fet aconsella, segons el
Govern, que els treballadors de
la presó puguin tenir a disposi·
ció un gimnàs propi on poder
mantenir la seva forma física.
Això també succeeix amb la res·
ta de cossos especials, com ara
els bombers o els agents de po·
licia, que també gaudeixen d’un
gimnàs a les respectives instal·
lacions per poder exercitar la
seva condició física.
Amb la creació d’un gimnàs
a la presó, els agents no s’han
de desplaçar per realitzar entre·
naments, un fet que comporta
un cost tant en temps com en
diners. A més, que puguin fer
exercici al mateix centre peni·
tenciari també permet tenir el
personal operatiu en qualse·
vol moment. La qüestió és que
els empleats del departament
d’Institucions Penitenciàries
poden fer ús d’aquesta nova
instal·lació durant els 365 dies
de l’any en un horari que va
des de les sis del matí fins a dos
quarts de deu del vespre.
Per tot plegat, des del Govern
es va remarcar que l’adequació
d’aquest gimnàs per als agents
respon a les premisses de la Llei
del cos penitenciari perquè el
personal pugui mantenir la seva
adequació física, una condició
“indispensable” per poder exer·
cir les seves funcions dins del
centre penitenciari. La instal·
lació era, a més, una millora rei·
vindicada pels treballadors de la
presó.
Cal recordar que a inicis
d’any es van inaugurar les noves
instal·lacions del centre peni·
tenciari de la Comella, que te·
nien per objectiu millorar el dia
a dia i les hores efectives d’acti·
vitats dels interns i també dels
agents penitenciaris. A banda
del gimnàs per als treballadors,
les obres van servir per ade·
quar el mòdul de dones, amb la
construcció de tres noves sales
de comunicacions familiars, un
nou gimnàs, una sala polivalent
i una sala d’informàtica, totes
exclusives per a les internes.
Això va permetre la separació
total entre homes i dones pre·
sos i, per tant, va fer possible
augmentar les hores d’activi·
tats. El total de la intervenció
va tenir un cost d’uns 70.000
euros. Pràcticament la meitat
d’aquest import es va destinar
a cobrir l’adequació del gimnàs
per als treballadors del centre
penitenciari.
El Govern destina 30.700 euros al
gimnàs per als agents penitenciaris
Diu que això ha de permetre que el personal mantingui les condicions físiques i tenir-lo operatiu en tot moment
Presó
M.S.C.
andorra la Vella
El gimnàs per als agents penitenciaris el dia de la inauguració de les noves instal·lacions.
jonathan gil
Inversió en dos
anys pressupostaris
La inversió es va fer en
dos anys pressupostaris.
El 2016 es van destinar
6.446 euros a adquirir
materials i el 2017, un to·
tal de 24.341 euros.
Menys costos i
més disponibilitat
El gimnàs permet un es·
talvi de temps i diners per
als agents penitenciaris,
així com tenir el personal
operatiu en qualsevol mo·
ment.
Obert els 365 dies i
de 6 a 21.30 hores
El personal de la presó
pot fer ús d’aquesta nova
instal·lació durant els 365
dies de l’any i des de les sis
del matí fins a dos quarts
de deu del vespre.
Detall d’una de les màquines del gimnàs, amb l’escut del cos.
jonathan gil

ANDORRA8 Dimarts, 13 De febrer Del 2018
Estem a les portes d’una
vaga de la funció pública. El
SAT hi ha donat suport. Per
què?
La vaga és legítima. És defen-
sar drets dels treballadors de la
funció pública, que han estat
reduïts. Quan tens un dret i al-
gun govern te’l retalla, això és
un cop d’estat a la dignitat dels
treballadors. Resulta que mai
hi ha hagut negociació perquè,
si n’hi hagués hagut, podríem
dir que és el resultat d’una ne-
gociació. Que hi ha una sèrie de
pactes, una sèrie de convenis i
són vinculants. Però aquí no hi
ha hagut negociació en cap mo-
ment i tot ha estat imposat pel
Govern. I, quan passa aquesta
situació, això es converteix en
un dictadura.
Què hauria de contemplar la
reforma de l’administració?
Els negociants, que no han
existit, ho saben millor que jo.
Si hi hagués hagut una negocia-
ció, segur que els sindicats hau-
rien plantejat aquestes qüesti-
ons abans d’arribar a la vaga.
Però si no hi ha negociació és
normal que es vagi a la vaga.
Als treballadors del sector
privat els pot semblar que
els funcionaris es queixen
per tot.
Plantejaria als treballadors
de l’empresa privada si no vol-
drien tenir els mateixos drets
que els funcionaris, les matei-
xes garanties del dret al treball,
que és l’article 29 de la Consti-
tució. I si no els agradaria tenir
les mateixes prestacions econò-
miques que tenen els funciona-
ris. Oi que voldrien això? Doncs
això és el que defensem.
Serà una de les vagues més
importants que ha viscut
Andorra?
A la dècada dels 30 hi va ha-
ver la vaga dels treballadors de
Fhasa, de gran abast. Segons
com es plantegi serà una vaga
a llarg termini. Perquè no serà
un dia i s’ha acabat sinó que
hi haurà vagues continuades.
Afectarà econòmicament An-
dorra, afectarà l’empresariat i
permetrà donar un cop d’aten-
ció: els governs d’aquest país
no poden fer el que els doni la
gana, com si fos una dictadura,
com si fossin uns cacics.
L’anunci d’una vaga indefi-
nida va crear una certa alar-
ma. Potser això desencallarà
per fi la regulació del dret de
vaga?
Si fan una llei del dret de vaga
discriminatòria, com volia fer
aquest Govern, en què les deci-
sions les pren el patró o el Go-
vern, això no és una llei de vaga.
Això és un altre cop d’estat con-
tra els drets dels treballadors,
és una llei opressiva. Totes les
normes que afecten la societat
han de ser com a mínim nego-
ciades, pactades i el resultat ha
de ser vinculant. Però, fins avui,
cap dels governs que hi ha ha-
gut en aquest país des de fa 25
anys en cap moment s’han asse-
gut a negociar ni a pactar. Això
vol dir que volen mantenir el
concepte feudal. Aquí no hi ha
hagut mai voluntat de negociar.
Una reforma ha de ser pactada
perquè beneficiï a tothom i no
només a una de les parts. Però
tot el que s’ha fet en l’àmbit la-
boral, sigui en l’àmbit públic o
privat, ha beneficiat sempre la
patronal.
Negociar amb qui? Perquè
sempre s’argumenta que els
sindicats no són representa-
tius.
Aquesta és la típica excusa
del tirà, que diu que no repre-
senten res perquè no hi vol ne-
gociar. Creiem que han de ser
els polítics, que són càrrecs elec-
tes i representen tot el país, els
que han de plantejar la qüestió
de la negociació. Dir que no són
representatius és un insult a la
societat. Amb aquest mateix ar-
gument podríem negar sempre
la possibilitat a qualsevol grup
que diguem que no és represen-
tatiu. I això és feixisme.
Ara també s’estan treballant
les noves lleis laborals, que
representen un cert retro-
cés.
Evidentment. Ens volen do-
blegar al nivell de serfs, pràc-
ticament. Que cada empresari,
cada personatge que tingui una
mica de poder i tingui sota seu
una sèrie de persones a qui ha
d’explotar, ho pugui fer amb
una certa llibertat i sense posar
en risc la seva impunitat. Per
què creiem que estem encara a
l’edat mitjana? Perquè el país es
regeix encara, en general, pels
usos i costums. Es va aprovar
la Constitució perquè al seu
moment va ser necessari i els
coprínceps no volien aquesta si-
tuació. Els poders reals del país
van decidir aprovar-la, però no
acatar-la. I un exemple és el fet
que molts articles de la Consti-
tució no estan desenvolupats. I
els desenvolupats ho estan amb
lleis estèrils.
Com ara?
El Codi de relacions laborals
és fallit, perquè tot ha de passar
per la Batllia. La Llei sindical
s’ha demostrat estèril perquè el
sector privat no es pot organit-
zar com a sindicats de sector o
per empreses. La llei de vaga és
una llei per retallar drets als tre-
balladors. I la Llei de seguretat
i higiene en el treball també és
deficitària –ens podem trobar
amb treballadors en risc d’acci-
dent perquè l’empresa no com-
pleix totes les normatives.
I sobre les noves lleis labo-
rals, què suposaran respecte
de les que estan en vigor?
Seran menys drets, menys
possibilitats de defensa i més
submissió al patró. El patró es
converteix en amo i senyor de les
“És la típica excusa del tirà dir que
els sindicats no representen res”
El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem
Fornieles, parla de la vaga convocada pels treballadors de la funció pú-
blica,de les noves lleis laborals i de la retallada de drets que s’està des-
plegant tant en el sector públic com en el privat.Lamenta la inexistència
de negociacions amb participació dels assalariats i reitera la necessitat
que els coprínceps intervinguin per al bon funcionament de la societat.
Guillem Fornieles, secretari general del SAT
Mireia Suero Comellas
AndorrA lA VellA
les lleis laborals
comportaran
menys drets i més
submissió al patró
la vaga serà un cop
d’atenció. els governs
no poden fer el que
els doni la gana
el bon funcionament
de l’estat no
s’aconsegueix si hi
ha injustícies
jonAThAn Gil

ANDORRA 9Dimarts, 13 De febrer Del 2018
seves vides. Continuo responsa-
bilitzant d’aquesta situació els
coprínceps perquè la permeten.
Tornem cap endarrere.
Els coprínceps hi haurien
d’intervenir.
Haurien d’intervenir com
ho va fer Sarkozy quan va con-
siderar que això era un para-
dís fiscal. Haurien de ser els
garants de l’Estat i la societat
andorrana. Ho diu la Constitu-
ció. Però el bon funcionament
de l’Estat no s’aconsegueix si hi
ha injustícies, diferències i dis-
criminacions. Si una societat és
classista. Ells en són els màxims
responsables.
Els sindicats havien fet unes
aportacions a les noves lleis
laborals.
DA no ens ha donat resposta.
Han fet silenci administratiu.
Han callat i continuaran fent el
que estan fent. Són mercenaris
polítics. A Espanya i França tam-
bé n’hi ha, però aquí és molt des-
carat. Les diferències són abis-
mals: els rics són més rics i els
pobres són més pobres, els treba-
lladors perden poder adquisitiu,
i els més rics no volen deixar de
guanyar el que estan guanyant.
Si aquestes lleis representen
un retrocés, per què el sec-
tor privat no es mou?
L’article 90 del Codi de re-
lacions laborals parla de l’aco-
miadament no causal. Desen-
volupem el dret sindical, però
afegim un article al Codi de
relacions laborals amb què
l’empresari pot acomiadar el
treballador quan vulgui, pagant
la misèria que es pagarà amb les
noves lleis. Et quedes al carrer
i a més estàs marcat. Qualsevol
treballador que reivindiqui que
li paguin les hores extres, per
exemple, serà acomiadat. Aquí
no hi ha llibertat sindical, sinó
repressió patronal.
És impensable una vaga ge-
neral, en el sector privat?
Una vaga no es planteja. És
molt difícil. Qui anirà a la vaga
sabent que el dia següent l’aco-
miadaran? Ningú vol arriscar
el seu dret a la vida, a pagar el
lloguer... No hi ha garanties
respecte del dret laboral ni sin-
dical. Durant aquests 25 anys,
la majoria de representants po-
lítics han tingut vinculacions
amb l’oligarquia. No hi ha cap
treballador de base al Consell
General. Aleshores, què podem
esperar?
La gent es conforma?
Parlo amb gent del carrer o
turistes que se’m queixen del
mal tracte que han tingut en
algun comerç. Això succeeix
perquè, quan el treballador veu
que és un esclau del patró, ha
de pagar els deutes, no treballa
amb l’entusiasme ni estimació
a l’empresa. I això és una forma
de vaga, una forma de queixa,
de reivindicació. La rotació labo-
ral perjudica l’empresa i la bona
imatge del país. Per això cal que
els drets sindicals siguin nego-
ciats. El 2009-2010 ens vam
asseure a negociar alguns temes
amb la patronal. Les negociaci-
ons es van acabar i no vam ar-
ribar a res. Ens agradaria molt
asseure’ns. I quan es diu que no
som representatius cal recordar
que defensem interessos i drets
de la majoria quan la patronal
només representa interessos i
privilegis de la minoria.
Fa poc, el president del con-
sell d’administració de la
CASS es va mostrar crític
amb la baixíssima partici-
pació dels assalariats a les
eleccions dels seus represen-
tants. Definitivament vol
dir que la gent passa?
No hi participen perquè nin-
gú creu en aquest tipus de de-
mocràcia o la representativitat
dels assalariats. Són una majo-
ria aclaparadora, però només
hi tenen dos representants. Es
troben en minoria davant de
la resta. Per què anar a unes
eleccions que són una fal·làcia,
un engany? No hi ha represen-
tativitat proporcional i els tre-
balladors no hi poden defensar
res. Per això no hi van. És ma-
quillatge democràtic. Nosaltres
vam plantejar que la CASS fos
nacionalitzada, que fos un mi-
nisteri més del Govern, i evitar
els costos de manteniment que
té ara, que són 3 milions d’euros
cada any.
Diverses formacions, entre
les quals el SAT, van fer una
campanya pel vot dels resi-
dents a les comunals.
La democràcia exigeix que
la majoria de la gent que viu
en un país pugui votar. Cal na-
cionalitzar persones i això no
ho pots fer demanant 20 anys
de residència, quan el Consell
d’Europa parla d’un màxim de
10 anys, i tampoc obligant a re-
nunciar a la d’origen. Facilitar la
integració és un acte democrà-
tic. No facilitar-la, fer-la amb
comptagotes, com fan ara, és
un acte de manipulació del dret
a la participació democràtica.
La integració passa per la
nacionalització.
Evidentment. Quan recollí-
em signatures un andorrà ens
va dir: aleshores què ens queda
als andorrans? Aquesta frase
és xenòfoba perquè vol dir que
nosaltres som especials i els al-
tres no són res. Pregunto, però,
que queda a aquest país a ban-
da de la riquesa acumulada per
uns pocs? Només la llengua. Els
costums de supervivència, agrí-
coles, tot ha desaparegut per
altres mecanismes. L’única cosa
que ha quedat és la llengua.
Tota la resta ha canviat.
“Cobrar la comissió forma part dels
usos i costums d’aquest país”
Darrerament han tornat a sorgir acusacions de
corrupció política.
Cobrar la comissió forma part dels usos i
costums d’aquest país. Com també forma part
dels usos i costums d’aquest país que estiguis
cobrant un sou com a polític i, a més, facis
funcionar el teu negoci. Això és impensable en
una democràcia real.
Tot això caldria regular-ho.
Caldria acabar amb situacions que només
afavoreixen i garanteixen els privilegis als
polítics, a una part minoritària de la societat.
Quan es parla de ser patriota jo em plantejo
si aquestes corrupcions que s’estan descobrint
són de patriotes. Fins quan un alt càrrec
institucional pot mantenir el seu negoci
en marxa o donar favors a aquesta o altra
empresa? Quina transparència tenim? Tot el
que es paga amb diners públics, inclosos els
sous dels polítics, ha de ser transparent. Però
oculten informació.
Relacionat amb un presumpte cas de corrupció
política, els sindicats de la funció pública han
presentat una demanda. És feina dels sindicats
ficar-se en aquests temes?
La pregunta és: hi ha llibertat sindical
en aquest país realment? Si no n’hi ha, tot
procediment que sigui per reivindicar drets, per
denunciar corrupcions... tot, sempre que no
s’utilitzi la violència, és legítim. Poden dir que
això no és funció dels sindicats, però la funció
del Govern era legislar correctament, i no ho ha
fet. La funció del Govern era ser transparent
i no ho és. La funció del Govern és governar
per a tots els ciutadans i no ha governat per
a tots els ciutadans. Per tant, és perfectament
legítim. Ara bé, qui decidirà la legitimitat
d’aquest procediment? El poder judicial.
Aleshores aquí hem topat amb una situació
difícil perquè el poder judicial està polititzat,
i no em refereixo als jutges, sinó al Consell
Superior de la Justícia. El Consell Superior de
la Justícia està format per cinc membres elegits
pels dos coprínceps, el cap de Govern, el síndic
i la Batllia i, per tant, quatre d’aquests càrrecs
electes són polítics. Caldria modificar-ho. Aquí
els coprínceps hi tenen una responsabilitat molt
important, i sobretot el copríncep episcopal és
molt conscient del que està passant. Ell va dir
que per ser creïble cal ser honest i transparent.
Però encara estem esperant l’honestedat i la
transparència.
JonAThAn GiL

El Consell General s’afegeix a les mostres de condol per qui fou
Maria Rosa Ferrer Obiols
Consellera general
(1994-1997, 1997-2001, 2005-2007 i 2015).
Una delegació del Comitè per
a la prevenció de la tortura i
els tractes o penes inhumans
o degradants (CPT) del Con-
sell d’Europa va fer una visita a
Andorra del 29 de gener al 2 de
febrer passat, segons va fer pú-
blic ahir l’organisme europeu.
Durant la visita, la delegació
va examinar la situació de per-
sones detingudes per la policia,
persones empresonades, així
com pacients psiquiàtrics no
voluntaris. També es van reunir
amb els ministres Xavier Espot,
Carles Álvarez i Maria Ubach i
diverses autoritats de la judica-
tura.
Visita del comitè per a
la prevenció de la tortura
Consell d’Europa
Redacció
andorra la vElla
El Comú d’Ordino ha aprofitat
la revisió del Pla d’ordenació i
urbanisme parroquial (POUP)
per separar tots aquells terrenys
i propietats de Casa Rossell de
les diferents unitats d’actuació
de les quals formaven part per
facilitar, d’aquesta manera, el
desenvolupament de les unitats
si així ho decideixen els propie-
taris implicats.
Així ho va confirmat el còn-
sol major d’Ordino, Josep Àngel
Mortés, que va precisar que la
decisió de separar de les unitats
d’actuació aquells “terrenys i
propietats més importants” de
Casa Rossell, que pertanyen a
Govern, respon al fet que “l’exe-
cutiu en una unitat d’actuació
difícilment es posaria d’acord
amb la resta de propietaris per
construir”.
A més a més, i també en la
línia de poder facilitar el des-
envolupament de les unitats
d’actuació del POUP, el cònsol
ordinenc va explicar que s’ha
apostat per mirar de fer unitats
més reduïdes. “N’hi havia de
molt grans i era molt complicat
que es poguessin posar d’acord
tots els propietaris”, va destacar
Mortés, que va remarcar que
“les que ha estat possible s’han
reduït”.
El que no s’ha modificat és el
percentatge de cessió obligatò-
ria de terrenys, que el POUP vi-
gent fixava en el 15%. “No hem
reduït la cessió perquè si també
reduíem les unitats d’actuació
al final el Comú ens trobaríem
amb petits terrenys per tot ar-
reu, que s’han de mantenir i que
no pots fer-hi res”, va destacar
Mortés, que va incidir en la im-
portància de pensar també en
futures necessitats de la corpo-
ració d’obtenir terrenys, un fet
que seria “complicat” en casos
d’unitats d’actuació petites i, a
la vegada, amb un percentatge
de cessió més baix.
Així mateix, Mortés va as-
segurar que amb la revisió no
s’ha volgut fer “una normativa
més restrictiva”, però sí “una de
més adequada a l’entorn que ja
tenim. En aquest sentit, el còn-
sol va destacar que el pla s’ha
fet amb l’objectiu “de conservar
l’encant de la parròquia, però
també amb la idea de facilitar
que es pugui construir conser-
vant aquest entorn”.
La revisió del POUP ordinenc
es troba ja en la recta final i es-
tarà enllestida abans de l’estiu.
“No sé si aprovat definitiva-
ment, perquè un cop aprovat
pel Comú s’ha de fer exposició
pública, que són 60 dies hàbils
que es converteixen, per tant,
en 90 dies d’exposició pública”,
va destacar Mortés, que sí que
va insistir que el pla “està gai-
rebé acabat” i “que només que-
daran els terminis formals que
s’han de mantenir”.
Ordino redueix les unitats d’actuació
i separa els terrenys de Casa Rossell
El Comú vol facilitar la construcció i confia que la revisió del POUP estigui abans de l’estiu
Plans d’urbanisme
El cònsol major Ordino, Josep Àngel Mortés, va avançar que el Comú mantindrà el percentatge de cessió obligatòria en el 15%.
jonathan gil
M.S.
andorra la vElla

publicitat 11Dimarts, 13 De febrer Del 2018

Liberals d’Andorra i l’Associa·
ció de la Micro, Petita i Mitjana
Empresa (PIME) treballaran
conjuntament “per resoldre les
situacions que s’arrosseguen
des de fa molt temps i que di·
ficulten la feina dels petits
empresaris i autònoms”. Així
ho va explicar el president del
grup parlamentari liberal, Jor·
di Gallardo, després de la reunió
que van mantenir els parlamen·
taris liberals amb els represen·
tants de la PIME.
Així, segons va desta·
car Gallardo, en la trobada es va
arribar a un acord per “elaborar
un document conjunt en què es
detallaran les problemàtiques i
les necessitats dels petits i mit·
jans empresaris, també dels au·
tònoms, i com satisfer aquestes
demandes”. Així, des de la PIME
es farà arribar al grup un llistat
amb les reivindicacions del col·
lectiu i els consellers generals
liberals estudiaran la millor ma·
nera de donar·hi resposta.
Des del grup liberal es va
informar la PIME de la inten·
ció de, a través de les esmenes
a la legislació laboral que és a
tràmit, modificar el contrac·
te discontinu per garantir que
un treballador temporer pugui
enllaçar una temporada amb la
següent sense que l’empresari
perdi l’opció de contractar·lo.
“Cal facilitar que les petites i
mitjanes empreses del país, que
són les majoritàries, puguin se·
guir comptant amb temporers
en els quals tenen confiança i
no perdre aquesta opció perquè
la llei ho dificulta”, va remarcar
el president liberal.
D’altra banda, en la reunió,
els representants de la PIME,
encapçalats pel seu president,
Marc Aleix, van expressar el seu
malestar perquè des de Govern
no se’ls té en compte en les ne·
gociacions amb la Unió Europea
per a l’establiment d’un acord
d’associació. A més, van criticar
que l’executiu centri les negoci·
acions a intentar buscar un bon
encaix del tabac i s’oblidi de la
resta de sectors que poden sor·
tir beneficiats d’un bon acord
amb Europa, com és el petit i
mitjà empresari.
Partits
Redacció
andorra la vella
LdA i PIME, junts per donar
resposta als petits empresaris
Centenars de persones van do·
nar ahir a la tarda l’últim adeu
a l’excònsol d’Andorra la Vella
Rosa Ferrer, en una missa fune·
ral multitudinària a l’església de
Sant Esteve de la capital, que va
quedar petita per encabir fami·
liars, amics i representants del
món polític, social i econòmic
del país que, desafiant el fred,
es van voler acomiadar de la po·
lítica i advocada.
Els encarregats de portar el
fèretre fins a l’altar van ser els
seus amics més pròxims, entre
els quals, el conseller general
Carles Enseñat, l’exconseller
major del Comú d’Andorra la
Vella Ton Armengol, l’empresari
David Claverol i el cònsol de la
Massana, David Baró.
Per decisió expressa de Fer·
rer, el primer banc de la part
reservada a les autoritats l’en·
capçalava l’equip del seu darrer
mandat comunal, amb Jordi
Minguillón en primer terme.
Tampoc hi van faltar el cap
de Govern, Antoni Martí, amb
bona part dels ministres, el sín·
dic i la subsíndica i un bon nom·
bre de consellers generals, els
representants dels coprínceps,
l’equip comunal actual, encap·
çalat per la cònsol major, Con·
xita Marsol, cònsols de la resta
de parròquies, representants
de totes les forces polítiques, i
els alcaldes de la Seu d’Urgell,
Albert Batalla, i de Sant Pol de
Mar, Montserrat Garrido, per
l’agermanament entre les dues
ciutats i l’amistat que mantenia
amb Ferrer.
La missa va ser presidida per
l’arxipreste de les Valls, mossèn
Ramon Sàrries, amb la presèn·
cia de tots els mossens del país.
També va comptar amb les veus
del Cor dels Petits Cantors, que
va tancar el funeral interpre·
tant el tema Que tinguem sort
de Lluís Llach.
Rosa Ferrer Obiols va mo·
rir dissabte als 57 anys a cau·
sa d’un càncer. Ferrer, una de
les polítiques més actives del
país i membre fundadora del
Partit Socialdemòcrata, va
ser consellera general entre el
1994 i el 2001 i entre el 2005 i
el 2007, cònsol major d’Andor·
ra la Vella del 2008 al 2015 i,
durant uns mesos, ministra de
Relacions Institucionals, Afers
Socials i Ocupació i, posterior·
ment, titular de Salut, Benestar
i Ocupació fins que al desembre
del 2015 va presentar la seva di·
missió després del trencament
del pacte entre la Coalició d’In·
dependents d’Andorra (Cd’I) i
Demòcrates per Andorra (DA).
Des d’aquell any havia retornat
al món de l’advocacia.
Multitudinari comiat a Rosa Ferrer
L’església de Sant Esteve queda petita per acomiadar l’exconsellera general, cònsol major i ministra
Òbit
Agències
andorra la vella
Centenars de persones van assistir al funeral de Rosa Ferrer, ahir a la tarda, a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella.
agències
www.entre-muntanyes.com
comunicacio@entre-muntanyes.com

andorratelecom.ad
9è SALÓ DEL
VIDEOJOC
I INTERNET
Col·laboren:
Fes de la teva passió, la teva professió
Xerrada: Vols fer del videojoc
el teu futur?
Cinemes Illa Carlemany, de 10.00 h a 13.30 h
Taller “Computational
thinking for younger minds”
Prat del Roure, de 16.30 h a 19.30 h
Divendres 16 de febrer
Taller de robòtica
en família
Illa Carlemany, de 11.00 h a 13.30 h
Dissabte 17 de febrer
Taller
“Have an Art Day
El quadre pixelat”
Illa Carlemany, de 11.00 h a 13.30 h
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
SVJ_bondia2.pdf 1 8/2/18 15:13
El cos de policia va detenir diu-
menge, 11 de febrer, una dona
resident de 18 anys, com a pre-
sumpta autora d’un delicte de
maltractaments en l’àmbit do-
mèstic, injúries, amenaces, le-
sions i resistència greu a funci-
onaris de policia en l’exercici de
les seves funcions. La patrulla va
ser requerida en un domicili par-
ticular d’Andorra la Vella per una
baralla entre dues germanes. En
intervenir, una de les dones va
proferir injúries i amenaces a la
seva germana i a la seva mare,
i es va encarar verbalment i fí-
sicament amb els agents. A una
agent, la va lesionar amb dues
mossegades greus, una a la mà i
l’altra al maluc.
El vespre del dissabte, 10 de
febrer, es van detenir a Encamp
dos homes, un resident de 23
anys i un resident temporal de
21 anys, com a presumptes au-
tors d’un delicte contra la inte-
gritat física amb l’agreujant de
cometre el delicte per un mòbil
discriminatori. Les denúncies
s’havien presentat la matinada
del mateix dia per una agressió
efectuada pels detinguts en què,
a més, presumptament, havien
proferit improperis discrimina-
toris per la condició sexual d’una
de les dues víctimes.
El 7 de febrer a la tarda, al
Pas de la Casa, es va detenir una
dona resident de 22 anys, com a
presumpta autora dels delictes
de violació de domicili i maltrac-
taments en l’àmbit domèstic i el
10 de febrer, a les 9 del vespre,
a Canillo, un home resident de
38 anys, com a presumpte autor
dels delictes d’injúries i amena-
ces. La setmana passada la poli-
cia també va detenir dos homes
residents, el 8 i el 9 de febrer, per
possessió de cocaïna i uns altres
dos per desobediència a una sus-
pensió governativa del permís
de conduir, i a una ordre d’expul-
sió administrativa. Així mateix,
sis persones, quatre dones i dos
homes, per superar la taxa d’al-
coholèmia.
Detinguda una jove per mossegar
una agent a la mà i al maluc
També es van detenir dos homes per una agressió amb mòbil discriminatori a Encamp
Successos
Redacció
andorra la vella
Sis de les detencions policials es van produir per superar la taxa d’alcoholèmia.
jonathan gil
en total, van ser
quinze les detencions
efectuades durant la
setmana passada
Campanya
per reduir els
accidents
amb lesions
el departament de Policia
posa en marxa una
campanya temàtica amb
la finalitat de reduir els
accidents de trànsit que
provoquin lesions. la
campanya s’iniciarà el
dijous, 15 de febrer, a les
set del matí, i finalitzarà
el dijous, 15 de març, a
les set de la tarda. Per
aquest motiu, es faran
controls específics en llocs
susceptibles de poder
constatar infraccions
relacionades amb un
comportament imprudent,
com ara interseccions,
semàfors, línies contínues
o passos de vianants,
en zones interurbanes.
També s’intensificaran
els controls radar per
excessos de velocitat
mitjançant el radar mòbil,
vehicle i trípode.

La Fundació Privada Tutelar
està acabant de seleccionar
els candidats a participar en la
prova pilot d’un nou programa
adreçat a joves amb Trastorn de
l’Espectre Autista (TEA) d’alta
intensitat. Es tracta d’oferir su-
port terapèutic i educatiu a jo-
ves d’edats compreses entre 16
i 25 anys amb un tracte perso-
nalitzat i en horari d’escola, de
nou del matí a sis de la tarda. El
projecte pretén millorar la qua-
litat de vida dels joves i de les
seves famílies, donant-los pau-
tes i estratègies. Inicialment
seran cinc i aquest nombre es
podria ampliar en un futur.
Segons la psicòloga i coordi-
nadora del programa, Eva Flo-
tats, s’ha escollit aquesta fran-
ja d’edat perquè els joves amb
aquest trastorn “tenen moltes
dificultats a nivell social i d’in-
clusió” i, a més, “no hi ha molts
serveis adreçats a ells”. “L’objec-
tiu del programa és, diu Flotats,
oferir-los un servei terapèutic,
educatiu i d’inclusió a la co-
munitat perquè puguin seguir
aprenent estratègies”. També
es volen “treballar les habilitats
que hagin anat aprenent, se’ls
en volen donar de noves i millo-
rar la qualitat de vida tant dels
joves com de les seves famílies”.
Per aquest motiu, considera que
és molt important la feina que
es farà amb les famílies: “Se’ls
donarà suport en tot moment,
pautes i estratègies. Amb els
nois es combinarà el servei in-
dividualitzat amb el col·lectiu”.
També es promourà que els jo-
ves del país es puguin atansar
al centre un cop a la setmana
per acompanyar-los i també
a l’inrevés. Els nois amb TEA
s’acostaran als Punts Joves per
treballar la inclusió. A més de
Flotats, l’equip està format per
la psicòloga Judith Sansa i es
contractaran auxiliars educa-
tius. El programa vol potenciar
la inclusió dels joves en la vida
de la comunitat. Per això, ani-
ran acompanyats, per exemple,
a gimnasos o a piscines.
La secretària del patronat
i gerent de la Fundació, Rosa
Castellón, explica que “el pro-
grama s’inicia perquè rebem un
donatiu d’un particular que ens
permet fer front a aquesta pro-
va pilot. Tindrà la durada d’un
any”. Quant a l’espai on es pres-
tarà atenció a aquests joves, en-
cara no s’ha acabat de decidir,
tot i que serà un lloc cèntric, a
prop del transport públic, “en-
tre Andorra la Vella i Escaldes-
Engordany”. Castellón espera
que “entre el que queda de mes
i el mes que ve es pugui tancar
tot”. També subratlla que el
programa està impulsat per la
Fundació amb la col·laboració
del ministeri d’Afers Socials,
Justícia i Interior. Un cop s’ha-
gi fet la prova pilot, s’avaluaran
els resultats i, si ha funcionat,
hauran de ser les administraci-
ons les que donin continuïtat al
programa. El projecte s’ha pre-
sentat a l’Associació d’Afectats
d’Autisme d’Andorra.
Un nou programa atendrà
cinc joves amb Trastorn de
l’Espectre Autista a l’abril
Es tracta d’un prova pilot adreçada a nois i noies d’entre 16 i 25 anys
Fundació Privada Tutelar
El programa s’adreça a joves amb Trastorn de l’Espectre Autista d’alta intensitat.
jonaThan gil
M.P.A.
andorra la vella
el programa vol
potenciar la inclusió
dels joves a la vida
de la comunitat
El Comú d’Andorra la Vella s’afegeix a les mostres
de condol per la defunció de
Maria Rosa FeRReR ObiOls
que va ser cònsol major d’Andorra la Vella
entre els anys 2008 i 2015.

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
L’acte més tradicional i impor-
tant del dilluns de carnaval a En-
camp, El Ball de l’Óssa, va tornar
a centrar l’atenció de centenars
de persones de la parròquia, que
van omplir, malgrat les baixes
temperatures, el Prat de l’Areny.
La teatralització, d’origen medi-
eval, es va recuperar la dècada
dels 50, segueix el guió Rossend
Marsol, Sícoris, i està declarada
Patrimoni Cultural d’Andorra.
La representació la protagonit-
zen una vintena de personatges:
dallaires, caçadors, l’Óssa, el
Fregó, la Fregona i els Senyors.
Aquest any les crítiques satí-
riques van anar en contra dels
nous parquímetres de la zona
blava, la manca de neteja de la
neu a certs carrers de la parrò-
quia, el canvi de mòdem per An-
dorra Telecom i els polítics en-
campadans. Aquesta vegada el
caçador que va posar fi a la vida
de l’Óssa va ser representat per
un treballador de Naturlàndia,
en clara referència a l’afer que va
viure el parc el mes de juny pas-
sat. Després de la representació
de l’espectacle es va procedir al
repartiment d’allioli per a tots
els assistents. La nit de dilluns
va estar marcada pel ball de nit i
de versions amb Tremendos i la
disco mòbil.
El carnaval encampadà enca-
ra la recta final amb la despen-
jada del Carnestoltes, avui a la
plaça del Consell, i la llegida de
les últimes voluntats i cremada
de Sa Majestat Carnestoltes,
demà, dimecres de cendra.
Per la seva banda, la plaça
major d’Ordino va acollir ahir El
judici dels contrabandistes, un es-
pectacle recuperat el 2017 des-
prés de 25 anys. Enguany es van
ampliar els diàlegs i també hi va
participar més gent jove. Com
l’any passat, l’activitat també
va comptar amb la participació
de l’Esbart de les Valls del Nord,
la Coral Casamanya i el Grup
Artístic d’Ordino. En total, una
quarantena de persones van
prendre part en la representa-
ció, que combina música, dansa
i l’espectacle burlesc del judici
d’un grup de contrabandistes
que els carrabiners han captu-
rat al Serrat. En realitat no són
contrabandistes, sinó uns per-
sonatges estranys vestits com
la sota d’oros i que parlen un
idioma estrafet, de manera que
els jutges no saben de què acu-
sar-los. Finalment, es lliuren de
la presó a canvi d’interpretar El
ball del contrapàs, en què també
pren el públic, entre els quals es
trobaven ahir els cònsols d’Or-
dino.
Els jutges van fer riure el pú-
blic amb ocurrències com ara
que Ansalonga va ser creada per
una monja anomenada sor Nas,
o que van ser els ordinencs els
que van descobrir Amèrica, ja
que el primer poble que van fun-
dar es va dir Nova Llorts, entre
d’altres.
‘El Ball de l’Óssa’ torna a ser
l’atracció principal a Encamp
‘El Judici dels contrabandistes’ repeteix èxit de públic a Ordino, per segon any
Carnaval
Agències
andorra la vella
la crítica política i
social centren les
representacions
d’encamp i ordino
El 4 de febrer l’operador turís-
tic Quality Travel va iniciar la
connexió aèria des de Suècia
fins a l’aeroport de Lleida-Al-
guaire per portar esquiadors
procedents d’aquest país es-
candinau a les pistes d’esquí
andorranes. És la primera ve-
gada que Quality Travel ofe-
reix aquest servei turístic, i
ho seguirà fent cada diumen-
ge (són paquets de set dies
d’avió, hotel i esquí), fins al 25
de març.
A través d’aquest operador
turístic arribaran al voltant de
2.500 esquiadors suecs, però
en global i comptant tam-
bé els que ho fan per compte
propi i aterren a l’aeroport de
Barcelona, es calcula que fins
a 10.000 turistes de Suècia fa-
ran estada a Andorra al llarg
de tot l’hivern. Així ho expli-
ca Ulf Östmark, representant
de l’operador, que afegeix
que l’any passat van ser vora
7.000. És a dir, un increment
del 30%, que demostra que el
turista procedent de Suècia
cada vegada té més predilecció
per Andorra.
Els motius de l’augment,
segons Östmark, són bàsica-
ment la bona meteorologia i
la possibilitat de gaudir d’àm-
plies extensions de superfície
esquiable. A Suècia les pistes
es troben sobretot al nord, i
allà “fa molt fred, amb tem-
peratures que poden arribar
a -20 graus, i de seguida es fa
fosc”, explica. A més, són es-
tacions relativament petites.
Per aquest motiu, bona part
d’aquests 10.000 esquiadors
que vindran a Andorra es de-
canten sobretot per Grandva-
lira i pels seus 210 quilòme-
tres.
De moment, l’experiència
d’operar amb l’aeroport d’Al-
guaire és molt positiva i estan
“molt contents” amb el servei
ofert, assegura Östmark, mo-
tiu pel qual repetiran la matei-
xa connexió l’hivern vinent.
Els vols que aterren a l’aero-
port lleidatà procedeixen de
Malmö, Göteborg, Estocolm,
Växjö, Linköping i Jönköping.
En general es tracta d’un cli-
ent de classe mitjana-alta i
alta, sobretot famílies i pa-
relles de mitjana edat. Són
sobretot esquiadors de nivell
mitjà i expert que els darrers
anys esquiaven als Alps.
L’aeroport d’Alguaire ha re-
but queixes pels controls de
seguretat als passatgers per
part de Neilson, l’operador
britànic, que ha demanat més
personal i servei en els con-
trols de passatgers.
10.000 esquiadors suecs
faran estada al Principat
al llarg d’aquest hivern
Turisme
Prop de 2.500 turistes suecs arribaran a l’aeroport d’Alguaire fins al 25 de març.
agènCies
Agències
andorra la vella
aquest any s’ha
incrementat un
30% el nombre de
turistes suecs
Representació d’‘El Ball de l’Óssa’ d’Encamp, patrimoni cultural d’Andorra.
jonaThan gil
‘El Judici dels contrabandistes’ es va representar a la plaça major d’Ordino.
jonaThan gil

16 Dimarts, 13 De febrer Del 2018
Pirineus
Vols viatjar a Irlanda
per aprendre anglès?
Vine a la reunió diumenge 25 de febrer
a l’hotel Eurostars Andorra Centre
a les 18.00h.
Agrairem que confirmis la teva assistència a
info@learn-away.com
www.learn-away.com
Nens a partir de 8 anys i adults
with
Nens a partir de 8 anys i adults
Els agricultors de Peramola i
Bassella, a l’Alt Urgell, veuran
entrar l’aigua a les seves finques
abans d’acabar l’any. La Confe·
deració Hidrogràfica de l’Ebre
(CHE) té previst enllestir la pri·
mera fase de les obres del rec,
que n’abastirà més de 550 hectà·
rees, el proper 15 de març, i dur
a terme, també aquest 2018, els
treballs de construcció de la xar·
xa principal. D’aquesta manera,
es podrà fer la connexió amb la
secundària, ja executada per la
Generalitat el 2015. Alguns dels
propietarisdelazonahaninstal·
lat en els darrers mesos els siste·
mes de regadiu als seus terrenys,
a l’espera de poder fer les prime·
res proves durant la tardor
Les obres d’instal·lació de la
canonada que abastirà el rec de
Peramola i Bassella encaren la
seva recta final, així com la cons·
trucció de l’estació de bomba·
ment que ha de repartir l’aigua
entre els diferents nivells de les
més de 550 hectàrees que se’n
beneficiaran. La CHE té previst
enllestir aquesta primera fase
el 15 de març i abordar també
aquest any els treballs de la xar·
xa principal que connectarà amb
la secundària, que està feta des
de l’any 2015. Per la seva banda,
la comunitat de regants execu·
tarà al mateix temps la darrera
fase d’aquesta intervenció amb
l’objectiu que a la tardor ja es
pugui provar el nou rec i que es·
tigui totalment operatiu per a la
campanya del 2019, segons va
explicar el seu president, Joan
Puig. Una part dels prop de cent
propietaris adherits al nou rec
–un 97% dels terrenys afectats–
han avançat les tasques d’adap·
tació de les seves finques. La
instal·lació dels diferents tipus
de sistemes, com ara el d’asper·
sió, els han suposat de mitja·
na d’entre 6.000 i 7.000 euros
per hectàrea. “Estem esperant
l’aigua per obrir l’aixeta”, asse·
gurava un dels agricultors que
passarà del secà al regadiu, Jau·
me Engrill, que va explicar que
d’entrada optaran pels cultius
tradicionals de farratge o cereal
per, posteriorment, adaptar·se
a les demandes d’altres tipus
de conreus. Des dels municipis
afectats veuen el rec com una
“revolució paisatgística i tam·
bé econòmica”, tal com afirmen
tant l’alcaldessa de Peramola,
Gemma Orrit, com el president
de la comunitat de regants.
Tots dos coincideixen també
que l’obra, que en el cas de la
Confederació suposa una inver·
sió de 5,8 milions d’euros entre
la primera i la segona fase, era
molt esperada entre els veïns.
En aquest sentit, han explicat
que la intervenció es duu a ter·
me com a compensació per la
construcció del pantà de Rialb.
El nou rec de Peramola i Bassella
estarà en fase de proves a la tardor
La primera fase de les obres s’acabarà el proper 15 de març, segons la previsió de la CHE
Agricultura
Agències
perAmolA
La guàrdia civil va detenir dissab·
te a la Seu d’Urgell un home de
57 anys i veí de Cantalpino (Sa·
lamanca) després de localitzar al
maleter del vehicle que conduïa,
un tot terreny de gamma alta,
3.000 paquets de tabac de con·
traban de diverses marques i va·
lorats en 12.600 euros. Cap a les
vuitdelvespre,agentsdelcosvan
observar un vehicle que circulava
prop d’Anserall. El conductor, en
adonar·se de la presència policial,
va efectuar una maniobra evasi·
va i va iniciar una fugida condu·
int de forma temerària fins que
va ser interceptat per una altra
patrulla als carrers de la Seu. Els
agents van localitzar el tabac a
l’interior del maleter del vehicle.
L’home va ser detingut per con·
ducció temerària i desobediència
als agents de l’autoritat, i també
se li va aixecar acta per possessió
de productes de contraban.
Detingut amb tabac valorat en
12.600 euros després de fugir
Contraban
El tabac de contraban era en un tot terreny de gamma alta.
AgènCies
Agències
lA seu d’urgell
la seu d’urgell
La Junta de Govern Local
de l’Ajuntament de la Seu va
aprovar ahir una nova con·
vocatòria de subvencions per
a persones que s’estableixin
com a autònoms per a aquest
any 2018. El termini d’aques·
ta nova convocatòria s’obrirà
l’1 de març i s’allargarà fins
al 15 de desembre, o fins que
s’exhaureixi la partida pressu·
postària, que està fixada en
10.400 euros. Les persones
que hi estiguin interessades
podran obtenir la sol·licitud
a l’Oficina d’Atenció Ciuta·
dana (OAC) o bé a través del
web municipal www.laseu.cat
i, posteriorment, presentar·la
presencialment a l’OAC de
l’Ajuntament. La tinent d’al·
calde de Promoció, Mireia
Font, considera que “és una
mesura més de l’aposta que fa
l’equip de govern per ajudar
als que comencen i que creuen
en la ciutat. Aquesta línia,
juntament amb la d’ajuts a
l’establiment, formen part de
les subvencions per a la pro·
moció del municipi”.
Nova
convocatòria
d’ajuts a
autònoms
Redacció
lA seu d’urgell
els municipis
afectats veuen el rec
com una “revolució
paisatgística”
Pla general de l’estació de bombament que s’està construint.
AgènCies

Cultura
Que la Carta pobla d’Andorra
no és un document original del
segle IX –exactament, del 805,
com pretén el pergamí que se
n’ha conservat a l’Arxiu Capi-
tular de la Seu– és cosa sabuda
com a mínim des de finals del
segle XIX, quan l’arxivista Pas-
quier el va despatxar taxativa-
ment: “La carta és falsa, i l’estil
denota la ignorància de l’autor
o de l’escrivà, que no estava al
corrent de les fórmules utilitza-
des a la Cancelleria dels primers
carolingis i que a més tenia un
mal coneixement del llatí”. El
mateix Brutails tampoc no va
tenir manies a sostenir que
“la fable grossière qui considère
Charlemagne comme le fondateur
d’una République d’Andorre repo-
se sur un faux [...] qui est non pas
une imitation, mais une caricatu-
re de diplome”. Fins i tot Cebrià
Baraut va deixar dit que el per-
gamí original és una falsificació
que ell datava a la primera mei-
tat del segle XII.
Tot i això, la Carta suposa-
dament firmada pels empera-
dors Carlemany i Lluís el Pietós
immediatament després de fer
fora els pobres musulmans que
quedaven per aquí baix i que
establia, d’una banda, els límits
territorials del futur Principat
i, de l’altra, eximia els andosins
de l’època de tots els tributs
excepte el de la pega, es troba
en els orígens del relat històri-
conacional andorrà. Només cal
que recordem els primers ver-
sos de l’himne nacional –“El
Gran Carlemany mon pare/
dels alarbs em deslliurà...”– i la
proliferació d’avingudes, pla-
ces, premis, illes i escultures
que reten homenatge oficial a
un “pare” que només ho va ser
en la imaginació d’un obscur i
pelet rústic escrivà del segle XII
de qui no sabem ni el nom, ni
els motius, ni molt menys per
ordre de qui treballava. Vaja,
que la llegenda de Carlemany és
una falsificació com una casa de
pagès, per molt que Fiter i Ros-
sell li donés carta de naturalesa
al Manual Digest.
Tot el que precedeix –dèiem
al començament– ho sabem des
de finals del XIX. Però si en tor-
nem a parlar avui i aquí és per-
què el Centre d’Estudis Histò-
rics i Polítics (Cehip) –ja saben:
des del juny, la tercera pota de
l’Institut d’Estudis Andorrans,
i dirigit per Albert Villaró– ha
encarregat a l’historiador Oli-
ver Vergés que desmunti la
Carta pobla, que la disseccioni
per dalt i per baix, del dret del
revés, per mirar d’escatir qui,
quan i sobretot, sobretot, per
què la va perpetrar, així com
el paper que aquesta estupen-
da mistificació ha tingut en
la construcció de la identitat
nacional andorrana al llarg de
la història. Que sigui precisa-
ment Vergés, l’autor d’Història
d’Andorra en onze claus, no és
casualitat: l’any passat ja en
va avançar un tastet en una
ponència que sota el promete-
dor títol de Le mythe fondateur
d’Andorre va llegir a Pau, però
és que, a més, ell és, juntament
amb Carles Gascón, el culpable
de la deconstrucció de l’acta de
consagració de la catedral de la
Seu, en un article publicat al se-
tembre a la revista Afers i que
proposa que aquest altre fake
històric va ser perpetrat en-
tre el 1016 i el 1024 ni més ni
menys que pel bisbe Ermengol,
el dels ponts, i no el 819 i per
un tal Sisebut.
El cert és que, a diferència
de l’acta de consagració, amb
una cronologia prou clara com
per apuntar un únic sospitós –
Sant Ermengol!– la Carta pobla
sembla haver estat elaborada
al segle XII, “però es fa de mo-
ment difícil aventurar per qui,
ni tampoc quin ús se li va donar
en el moment de ser redactada”.
Aquestes són les incògnites que
pretén resoldre abans del juny,
quan ha d’entregar els resultats
de la investigació. L’únic que
està clar, avança, “és que la fal-
sificació és maldestre a més no
poder, i que això fa pensar en
algú que no tenia a mà un arxiu
prou bo en què inspirar-se”.
falsa com un duro sevillà
Ni ell ni la major part dels his-
toriadors que l’han precedit en
aquesta molt saludable polèmi-
ca historiogràfica han concedit
a la Carta la més mínima possi-
bilitat que sigui autèntica. Amb
la notable excepció d’Antoni
Morell, que el 1987 en va pu-
blicar un estudi –a quatre mans
amb Jacques Descheemaeker–
en què proposava el que per
a Vergés no deixa de ser una
hipòtesi tan imaginativa com
pietosa: que –a la manera com
Baraut salvava l’autenticitat de
l’acta de consagració– la Carta
era la còpia d’un document ori-
ginal i autèntic del 805 redac-
tat exactament entre el 979 i el
988 i esgrimit pels andorrans
en el moment que el bisbe Sal·la
adquireix el senyoriu temporal
de les Valls i veuen perillar per
primera vegada uns privilegis
–aquell tribut únic de la pega–
que es remunten a Carlemany.
La hipòtesi de Morell va ser
oportunament rebatuda per
Jordi Guillamet, i tant ell com
Vergés recullen els arguments
paleogràfics amb què la histo-
riografia acadèmica ha explicat
la falsedat de la Carta: una es-
criptura que no és que no sigui
del segle IX, és que ni tan sols
és del X; i un encapçalament
–“Iussione regis omnipotentis Dei
et Salvatoris...”– que no apareix
en cap document coetani, com
tampoc la signatura conjunta
dels dos emperadors –Carle-
many i Lluís el Pietós–, que és
un dels trets més sensacionals
de la nostra Carta.
Hi ha altres detalls sospito-
sos, diuen, com la presència
de testimonis al final del do-
cument, un fet absolutament
insòlit, i el monograma del lleó,
“completament fora de con-
text”, i que Morell atribuïa no
a l’original del segle IX sinó al
copista del segle X. La conclu-
sió és demolidora: “El suposat
diploma andorrà no té res a
veure amb els diplomes de la
Cancelleria carolíngia ni manté
cap relació amb els documents
d’aquest període”, conclou Gui-
llamet, que a més aporta algu-
na pista –quid prodest?– sobre
qui podria ser el beneficiari di-
recte –i aquí va el primer sospi-
tós– d’un fake com aquest: “Un
document com aquest hauria
sigut important per reivindicar
la possessió d’Andorra per part
dels comtes de Barcelona. Ho fa
sospitar el fet que el document
del 805 no parli en cap moment
del comte d’Urgell”. I recorda
que, a diferència dels Pareatges,
de la Carta –que suposadament
es conservava al Llibre de Privi-
legis– no apareix cap referència
documental. Ni una de sola.
Mai.
La deconstrucció de l’acta
de consagració va ser, en fi, un
exercici historiogràfic sensacio-
nal. A la de la Carta és possible
que no tinguem la sort de to-
par-nos-hi un sant al darrere,
però val pel mateix camí. Al
juny, totes les respostes.
La ‘Carta pobla’: el primer ‘fake’
El Cehip vol tancar la polèmica sobre el document fundacional de la nació andorrana, una falsificació del segle XII
Historiografia
a. luengo
andorra la Vella
El document ‘original’ –de fet, una còpia del segle XII– es conserva a l’Arxiu Capitular; aquí dalt, el facsímil publicat a ‘Andorra Aeterna’.
maximus / andorra aeterna / biblioteca nacional
Les signatures conjuntes de Carlemany i Lluís el Pietós delaten la falsedat del document.
l’objectiu és establir
qui, quan i per què va
ordenar la falsificació
del document

cultura18 Dimarts, 13 De febrer Del 2018
El director artístic de la Tempo·
rada de Música i Dansa, Josep
Maria Escribano, ho deia sense
embuts en la presentació del
cartell: “No és només una pia·
nista: és una estrella que destil·
la glamur. El que fa quan toca el
piano és al·lucinant. Insultant”.
I sap del que parla, perquè Es·
cribano és en essència i abans
que res pianista. Doncs aquest
vespre comprovarem si es va
deixar endur per l’entusiasme
o els seus ditirambes responen
a l’estricta realitat. La solista
georgiana Khatia Buniatishvili
(1987) debuta al Centre de Con·
gressos –de fet, debuta al país–
amb un recital que no es mourà
del Romanticisme, el seu vedat
particular: la intensa, exigent
primera part la consagrarà a
Brahms, amb la sonata número
3 que el compositor alemany va
escriure amb tan sols 20 anys i
en què s’endevinen els ecos de la
Quinta Simfonia de Beethoven. A
la represa, Buniatishvili atacarà
una transcripció per a piano d’El
Trencanous de Txaikovski, i la
Rapsòdia espanyola de Liszt, una
peçaexòticadelmestrehongarès
en què –sostenen els experts– és
possible intuir·hi reminiscències
de la jota aragonesa.
Buniatishvili, que ha explotat
sense manies el costat més gla·
murósdelshowbusiness–ipotser
per això ha rebut el sobrenom de
la Beyoncé del piano amb què el
mateix Escribano la va presentar
setmanes enrere– va aterrar ahir
al país, a temps per comparèixer
en roda de premsa i reivindicar
les seves arrels georgianes, de·
tall aquest que no és tan evident
si tenim en compte que el 2017
es va naturalitzar francesa: “La
polifonia i la llibertat d’improvi·
sació són les principals caracte·
rístiques de la música folklòrica
de Geòrgia, i són també els meus
trets més destacats com a solis·
ta de música clàssica”. I els que
la van convertir, potser, en una
estrella precoç, des que el 2008
va guanyar el premi del públic al
concurs Rubinstein de Tel·Aviv.
Abans ja havia desfilat pels fes·
tivals de Gstaad i Lugano, però
allò la va catapultar a la Divi·
sió d’Honor, i des d’aleshores
ha desfilat pel Carnegie Hall de
Nova York, el Concertgebouw
d’Amsterdam, la Philarmonie de
Berlín i la Konzerthaus de Vie·
na, i s’ha prodigat amb orques·
tres de prestigi universal com la
simfònica de la BBC i les simfò·
niques de Munic, Israel, Sant Pe·
tersburg i San Francisco. A més,
el 2015 va succeir Brigitte Enge·
rer com a madrina de l’orquestra
de Canes·Provença·Alps·Costa
Blava, i l’any següent es va em·
butxacar l’Echo Classik –els
Grammy alemanys de la música
clàssica– amb Kaléidoscope, el
seu quart disc.
La personalitat polièdrica de
Buniatishvili es completa amb la
incursió pop que el 2015 va assa·
jar a l’últim àlbum de Coldplay,
A Head Full Of Dreams, i un
suposat flirteig d’estiu –el del
2017– amb l’actor Orlando Blo·
om, el Legolas d’El hòbbit. Doncs
aquest vespre, al Centre de Con·
gressos, cortesia de MoraBanc.
Si Beyoncé fos pianista...
...es diria Khatia Buniatishvili i avui tocaria Brahms,Txaikovski i Liszt al Centre de Congressos
Temporada de Música i Dansa
Redacció
anDorra la vella
La pianista francesa va comparèixer ahir en roda de premsa al Park Hotel de la capital.
agències

Esports
Fins al 4 de març sense partit
del Bàsquet Club MoraBanc. Ar-
riba el descans just quan l’equip
dirigit per Joan Peñarroya mi-
llor jugava. Mai s’havien acon-
seguit quatre victòries conse-
cutives des del retorn a la Lliga
ACB i es va aconseguir aquesta
fita dissabte en superar el Di-
vina Seguros Joventut. A més
a més, la temporada passada, a
aquestes alçades de curs, el BC
MoraBanc tenia 10 victòries i 9
derrotes, amb 1.586 punts a fa-
vor i 1.588 en contra. Enguany,
els de Peñarroya tenen 11 vic-
tòries i 9 derrotes, amb 1.684
punts a favor i 1.639 punts en
contra; és a dir, millor que fa un
any, però sense la classificació
per a la Copa del Rei.
Després d’aquestes quatre
victòries consecutives contra
dos dels grans de l’ACB, el FC
Barcelona Lassa i el Reial Ma-
drid; contra la sorpresa de la
primera volta, el Montakit Fu-
enlabrada; i contra un equip que
els va superar a la primera vol-
ta després de dues pròrrogues,
el Divina Seguros Joventut, el
MoraBanc ocupa posicions de
play-off pel títol en la vuitena
posició i està empatat a victòri-
es i derrotes amb l’Iberostar Te-
nerife, el proper rival. Queden
14 finals i l’objectiu és ben clar:
classificar-se entre els vuit pri-
mers i repetir l’experiència del
play-off pel títol.
Els de Peñarroya es troben
amb confiança i, sobretot, amb
molt bones sensacions després
de recuperar-se de la decepció
d’acabar la primera volta en de-
sena posició, a dues posicions
d’obtenir el bitllet cap a Gran
Canària i disputar aquesta com-
petició que tant agrada als clubs
de la Lliga ACB. El bon moment
dels dos directors d’orquestra,
Andrew Albicy i Jaime Fernán-
dez, està sent clau. El francès,
sense l’EuroCup, està més fresc
i té les idees més clares. Velo-
citat i atreviment. Per la seva
banda, el base madrileny con-
tinua oferint lideratge, punts i
assistències. La seva línia, que
no té res a veure amb el seu inici
irregular, és clarament ascen-
dent.
En el joc exterior, Jaka Bla-
zic, tot i estar molt desencer-
tat des la línia de 6,75, aporta
verticalitat en un joc ofensiu
trepidant. Vlado Jankovic, que
dissabte estava a la banqueta
–no va jugar cap minut per cul-
pa d’una grip–, entre una cosa i
l’altra no acaba de ser regular,
ja que també es va lesionar en
un bessó quan l’equip disputava
l’EuroCup. Qui continua des-
conegut, molt irregular i sense
confiança en el que fa és David
Walker, mentre que el txec Da-
vid Jelínek té cada vegada més
confiança. Creu en el que fa.
En el joc interior, John Shur-
na continua sense guanyar la
partida a Landing Sanè. El fi-
nal del contracte temporal de
l’ala pivot francès arriba d’aquí
a menys d’un mes i el club
haurà de decidir qui es queda.
L’ala pivot nord-americà, tot i
comptar amb la confiança de
Peñarroya sobretot quan surt
al cinc inicial, continua tenint
un rendiment fluix i, en algunes
ocasions, desesperant. S’espera
amb candeletes la reaparició de
Beqa Burjanadze i, segurament,
el club treballa en la renovació
del temporer Sanè, tot i que dis-
sabte contra els badalonins va
estar negat des del llançament
exterior.
A la pintura, Oliver Stevic, un
xic més descansat, dona minuts
de refresc a un Moussa Diagne
intens i a un Colton Iverson que
té menys d’un mes per posar-se
una mica més en forma, ja que,
tot i entrenar-se en solitari als
Estats Units, ha arribat molt
lluny de la seva millor condi-
ció física. Això sí, intimida i és
agressiu, però encara li falta
aire per aguantar l’exigència de
la Lliga ACB. També s’espera la
recuperació de Przemek Kar-
nowski, que pot estar llest per
al proper partit.
Als de Peñarroya els queden
vuit partits lluny del Poliespor-
tiu i en pistes complicades, com
les del Gran Canària, el Basko-
nia, el Barça i l’Unicaja, i sis
partits com a locals en què des-
taca la visita de l’UCAM Múr-
cia, el Monbus Obradoiro i el
València. Molta pedra per picar
encara.
Catorze finals
El MoraBanc descansa fins al 4 de març en llocs de play-off a falta de 14 partits per acabar la lliga regular
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 20 18 2
2 València Basket 20 14 6
3 Baskonia 20 13 7
4 FC Barça lassa 20 13 7
5 Unicaja Màlaga 20 12 8
6 Herbalife GC 20 12 8
7 Montakit ‘Fuenla’ 20 12 8
8 BC MoraBanc 20 11 9
9 Iberostar Tenerife 20 11 9
10 Monbus obradoiro 20 10 10
11 UCaM Múrcia 20 10 10
12 Movistar ‘estu’ 20 9 11
13 delteco GBC 20 8 12
14 Tecnyconta 20 7 13
15 reTabet Bilbao 20 6 14
16 San Pablo Burgos 20 6 14
17 divina Seguros 20 4 16
18 reial Betis eP 20 4 16
la Copa del rei continua en perill per la vaga de
jugadors i la ‘guerra’ aCB-aBP, de moment, no té fre
no hi ha acord. l’aCB i l’aBP –el sindicat de
jugadors presidit per l’exjugador alfonso reyes–
tenen encara dos dies per arribar a una entesa
i disputar la Copa del rei, que continua en perill
per l’amenaça dels jugadors de fer vaga i no jugar
a Gran Canària la competició que és un autèntic
tresor per a l’aCB. la manca d’acord amb l’aCB,
actualment sense president, és per la renovació
del conveni col·lectiu, més concretament dels
315.000 euros anuals del fons social, el suport
econòmic del sindicat que abonen els clubs. la
disputa de la Copa penja d’un fil. El Barça Lassa
va anul·lar el Media day previst per a la celebració
d’aquestacompetició.UnaCopaquelatemporada
passada va deixar un impacte econòmic de 20
milions d’euros a Vitòria i un rècord d’assistència,
amb 15.465 persones, durant la semifinal entre
el Baskonia i el Madrid.
aCB.CoM
El quE li quEda al bC morabanC
Iberostar tenerIfe - bc morabanc / 4 de març
reIal betIs ep - bc morabanc / 11 de març
bc morabanc - ucam múrcIa / 17 de març
HerbalIfe Gc - bc morabanc / 25 de març
bc morabanc - tecnyconta saraGossa / 31 de març
baskonIa - bc morabanc / 8 d’abril
san pablo burGos - bc morabanc / 11 d’abril
bc morabanc - movIstar estudIantes / 14 d’abril
retabet bIlbao basket - bc morabanc / 22 d’abril
bc morabanc - monbus obradoIro / 28 d’abril
fc barcelona lassa - bc morabanc / 6 de maig
bc morabanc - delteco Gbc / 12 de maig
unIcaja màlaGa - bc morabanc / 20 de maig
bc morabanc - valèncIa basket / 24 de maig

esports20 Dimarts, 13 De febrer Del 2018
Futbol
El Futbol Club Andorra,
amb una col·lecció de baixes
força important, ja ocupa la
quarta posició al grup 2 de
primera catalana. L’equip di-
rigit per Candi Viladrich, que
dissabte contra el Vila-seca
va comptar amb tres juvenils
del juvenil B a la banqueta i
que es va imposar per 2 a 1,
és a tres punts de la segona
posició i a vuit del líder, el
San Cristóbal.
L’FC Andorra
ja és quart
Vòlei
El Club Vòlei Andorra con-
tinua amb pas ferm a la fase
d’ascens a primera catalana
en superar per 2 sets a 3 al
Club Vòlei Cunit. Els de Lluís
Hillaire, que ocupen la sego-
na posició, van guanyar el
primer set per 24 a 26, el ter-
cer per 22 a 25 i el cinquè per
14 a 16. Per la seva banda, el
Club Vòlei Valls d’Andorra va
perdre per 1 set a 3 contra el
CV Sant Boi B.
El CV Andorra
venç a Cunit
Futbol sala
El Club Esportiu Sant Julià
va patir la segona derrota
consecutiva i l’onzena de la
temporada en perdre per 7
a 5 contra l’Alcoletge. Els de
Moi Gonçalves perdien en
una primera part ben mogu-
da per 6 a 4, amb els gols lau-
redians de Rogerio Edimio,
que en va fer dos, i un d’Oriol
Rodríguez. Al segon temps va
tornar a marcar Rogerio, però
l’onzena derrota va ser un fet.
Nova derrota
del Sant Julià
Atletisme
Cristina Llovera, atleta del SAE
Sant Julià, va batre el rècord
d’Andorra de 60 metres al Cam-
pionat d’Espanya promesa, que
es va disputar a Salamanca. L’at-
leta andorrana va fer un temps
de 7,73 s –va superar el rècord
anterior per només dues centè-
simes– i, de retruc, va aconseguir
classificar-se per al Campionat
d’Espanya absolut que es fa a Va-
lència del 17 al 18 de febrer. A la
final, Llovera va ser sisena.
Nou rècord de
Cristina Llovera
Cristina Llovera bat un altre rècord.
TWITTER
Rodríguez, 20è a Font Romeu.
InsTAgRAm
Sophie Dusautoir, primera a l’Àliga.
lluís pRIETo
Quim Rodríguez, jove esquia-
dor de la Federació Andorrana
d’Esquí (FAE), va ser el millor
andorrà al gegant dels Nacionals
Júniors de França, que es dispu-
ten a Font Romeu. Rodríguez va
fer un temps de 2 min 25,07 s, a
3,14 s del primer, el francès Adri-
en Masson. Per la seva banda, Al-
bert Pérez va ser 27è; Pol Suárez,
43è;LucasLópez,52è;iNicoCas-
tro, 67è. No van acabar la prime-
ra mànega Albert Torres i la se-
gona, Xavi Cornella. També van
competir Francesc Martí (78è),
JoaquimGali(79è),AlejandroCi-
aurriz (89è) i Edgar García (90è).
No va acabar Isidre Bartumeu.
Quim Rodríguez, 20è als
Nacionals Júniors de França
Esquí alpí
Redacció
AndoRRA lA VEllA
Atletisme
Tennis taula
Toni Bernadó, el veterà atleta
del Club Atletisme Valls d’An-
dorra (CAVA), va quedar en
65a posició a la Mitja Mara-
tó de Barcelona, que va tenir
més de 15.000 participants.
Bernadó va fer un temps d’1
h 10 min 21 s. A part, Edgar
Ordoñez va ser 120è; Daniel
Santa, 181è; Cesc Carmona,
190è; i Xavi Muñoz, 195è. Van
ser els quatre amb una millor
marca personal.
XaviMartínez,palistadelCTT
Valls del Nord, es va imposar
en categoria sènior al tercer
Open d’Andorra de tennis
taula que es van realitzar a les
instal·lacions del Club Tennis
Taula Valls del Nord. El podi
sènior el van tancar César
Abade (CTT Encamp), Oriol
Martínez i Enzo Thazet (CTT
Valls del Nord). Van jugar més
de 30 palistes.
Toni Bernadó,
65è a la Mitja
Triomf de Xavi
Martínez a casa
Els Jocs Olímpics d’hivern a
Pyeongchang no han tingut
l’inici que la delegació andor-
rana desitjava. L’estrena a la
màxima cita olímpica d’Irineu
Esteve a la prova d’esquiatló
va deixar una 46a posició, però
l’esquiador de fons andorrà va
tenir problemes. Primer, va pas-
sar molt de fred i, segon, se li
va trencar un pal. Sigui com si-
gui, Esteve tornarà a tenir una
oportunitat més en la prova de
15 quilòmetres estil lliure de
divendres i als 50 quilòmetres
estil clàssic de dissabte.
No va ser l’única notícia
negativa d’aquest inici de Jocs,
ja que ahir el Comitè Olímpic
Andorrà (COA), d’acord amb la
Federació Andorrana d’Esquí
(FAE), va informar que la prime-
ra espasa de l’esquí alpí femení
Mireia Mimi Gutiérrez està pas-
sant per un procés gripal, tot i
competir demà a la prova d’es-
làlom –la primera mànega està
programada per a la matinada
de dimecres, a un quart de tres;
i la segona, a tres quarts de sis
del matí. Mimi Gutiérrez va fer
els dos entrenaments d’eslàlom
i en el segon es va començar a
trobar malament. “Des d’ales-
hores està amb grip. Tenim el
suport del metge francès i sem-
bla que millora. Esperem que
superi el procés gripal i arribi
com més en forma, millor, al dia
de la prova. Esperem que ja no
tingui febre i que hagi pogut ac-
tivar-se una miqueta per poder
fer el seu esquí, ja que només
són dues mànegues i la força
mental de vegades ajuda a fer
coses bones”, va reconèixer el
seu entrenador, Roger Vidosa.
El seu germà i skiman, Marc
Gutiérrez, més conegut com
a Guti, treballarà a la pista per
posar a punt el material per a
la cursa: “Perquè pugui donar el
100%”. A més a més, el fort vent
–ratxes de fins a 72 quilòmetres
per hora– que bufa a Pyeongc-
hang està ajornant, de moment,
quasi totes les competicions
d’esquí alpí. De fet, el descens,
en què havien de participar
Joan Verdú i Marc Oliveras, es
va posposar per al dijous 15 de
febrer.
‘Mimi’ Gutiérrez, KO per una grip
La primera espasa de l’esquí alpí, que competeix demà a l’eslàlom, està en tractament mèdic
olimpisme
Redacció
AndoRRA lA VEllA
‘Mimi’ Gutiérrez s’està recuperant d’un procés gripal i és dubte per demà a l’eslàlom.
jonAThAn gIl
Esquí de muntanya
Sophie Dusautoir, veterana
esquiadora de muntanya an-
dorrana, es va imposar a la
tercera cronoescalada noctur-
na a la pista Àliga del Tarter,
que era puntuable per a la
Park Piolets Copa d’Andorra
d’esquí de muntanya. Dusau-
toir va fer un temps de 38 min
21,75 s. En nois, la victòria va
ser per al català Pere Rullán,
amb 32 min 12,50 s.
Dusautoir,
primera a l’Àliga

Diari del 13 de febrer del 2018

Diari del 13 de febrer del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (13)

Similar a Diari del 13 de febrer del 2018

Similar a Diari del 13 de febrer del 2018 (20)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 13 de febrer del 2018