L’oració subordinada adverbial

Les oracions subordinades adverbials són
aquelles que fan funcions pròpies d’un
adverbi o sintagma adverbial dins l’oració
principal; per tant, equivalen a un
complement circumstancial:
Aniré a treballar demà (adverbi CC)
quan em trobi bé
(oració adverbial)

Hi ha dos grups bàsics d’oracions
subordinades adverbials:
1. Les que complementen un verb
(locatives, temporals i modals).
Jo aniré on vulguis.
2. Les que complementen tota l’oració
(comparatives, consecutives, condicionals, co
ncessives, causals i finals).
Parlo perquè vull.

Les oracions subordinades adverbials poden ser de diferents tipus:
Temporals (o de temps): situen en el temps. Poden indicar una
relació de simultaneïtat, l’anterioritat o la posterioritat.
Nexes: quan, aleshores, abans que, després que, des
que, etc.
Quan et vingui bé, fes-me aquest favor.
Locatives (o de lloc): indiquen el lloc on transcorre l’acció.
Nexes: on, fins on, allà on, pertot on, etc.
Anirem a on tu voldràs.
Modals (o de mode): Expressen la manera com es realitza l’acció.
Nexes: com, segons com, en la mesura que, igual que, etc.
Fes-ho com vulguis.

Gerundi
El gerundi sempre expressa una acció o anterior
a la del verb de l’oració principal, mai una acció
posterior.
Va caure de l’autobús, trencant-se una cama.***
Va caure de l’autobús i es trencà una cama.

Comparatives: estableixen una comparació
amb l’oració principal.
Nexes:
- igualtat: tan/tant… com, tal com, així…
com, tal qual, etc.
- superioritat i inferioritat: més… que/
de/ que no pas, menys que/ de/ que no/ que
no pas, etc.
- proporcionalitat: com més… menys,
quant més… més, etc.
No plou tant com jo esperava.

Consecutives: expressen una acció
que és conseqüència de l’oració
principal.
Nexes: tan… que, tant(s)…
que, tal(s)… que, talment… que.
Hi veig tan bé que no me’n sé
avenir.

Condicionals: proposen una
restricció del contingut de la
principal.
Nexes: si, amb que, mentre
que, en cas que, tret que, només
que, posat que, llevat que, etc.
Si plou, no ens mourem.

S'ha de distingir la conjunció adversativa sinó de si no
(conjunció condicional + adverbi de negació).
La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un
suport determinat, per molt innovador que sigui, sinó per
la qualitat que tenen.
El grau de competència d'un professor no es valora pel
coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la
seva manera d'entendre i transmetre la realitat.
Hi ha subcontractació no solament dels equips informàtics
sinó també dels professionals.

Demaneu ajuda si no trobeu la
informació que busqueu.
No es pot saber de qui és
l'ingrés si no s'hi fa constar el
nom.
S'han d'explicar bé; si no, ningú
no els entendrà.

Concessives: la subordinada representa
un obstacle a l’acció expressada per
l’oració principal.
Nexes: encara que, tot i que, per
més que, malgrat que, a pesar de, etc.
Encara que no t’agradi t’ho has de
menjar.

Causals: indiquen la causa o la raó
de l’acció que s’expressa en l’oració
principal.
Nexes: perquè, ja que, com que,
atès que, vist que, a causa que, etc.
Estic amoïnat perquè ningú no
m’ajuda.

La conjunció doncs és il·lativa o continuativa; no té mai
valor causal i, per tant, no s'ha de confondre amb
perquè, puix (que) o ja que.
Suposem, doncs, que tothom qui s'ha inscrit al curs té
uns coneixements mínims.
Ha arribat tothom. Doncs ja podem començar [diferent
de: Ja podem començar perquè ha arribat tothom].
Cal potenciar el reconeixement de la ciència, perquè [o
puix que o ja que] massa sovint només ens fem ressò
dels petits fracassos [i no pas doncs].

Finals: expressen l’objectiu o intenció
amb què es realitza allò que es
manifesta a l’oració principal.
Nexes: perquè, a fi de/que, per tal
de/que, etc.
Ho dic a fi que tothom ho sàpiga.

No existeix la conjunció
*peraquè, sinó que ha de ser
perquè, que és final (el verb de la
frase va en subjuntiu) i causal (el
verb va en indicatiu). A més, no
s'ha de confondre la conjunció
perquè amb per què ni amb per a
què (preposició + interrogatiu o
relatiu).

Que siguin capdavanters ara no és prou garantia
perquè ho continuïn essent en el futur [final].
Hem preparat unes pàgines especials perquè
pugueu gaudir del ciberespai [final].
No han vingut a la festa perquè se n'han descuidat
[causal].
Votem aquesta opció perquè ens permet arribar
més lluny [causal].

No s'expliquen la causa per què es
mouen [no pas conjunció, sinó preposició
+ relatiu].
Volen saber per què hi ha gent que
s'apunta a aquests cursos [no pas
conjunció, sinó preposició + interrogatiu].
Es pregunten per a què seran útils totes
aquestes feines [no pas conjunció, sinó
preposició + interrogatiu].

És incorrecte ometre la conjunció completiva que, que no s'ha
de confondre amb els relatius ‘que’ ni ‘què’, els quals
substitueixen un element anterior, mentre que la conjunció es
limita a introduir una frase, sense substituir cap element
esmentat abans.
Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.
Esperem que aquesta informació us sigui molt útil.
Us agrairé que estudieu els aclariments que ara us presentem.
Preparen un gran sarau que prometen que serà inoblidable.
A ella sí que li agrada el cine.

Per tal d'evitar confusions de significat i
aconseguir un llenguatge precís i no enfarfegat, val
més reservar la locució conjuntiva així com per al
sentit modal ('de la mateixa manera que', 'igual
que') i no pas per al copulatiu, encara que aquest
ús s'hagi recollit al diccionari. Per a aquest sentit
copulatiu és molt més usual fer servir ‘i’, ‘i
també’, ‘a més’.
Així com ella contesta molt amablement, ell ho fa
d'una manera molt seca [sentit modal].
Així com ahir feia bo, avui no para de ploure
[sentit modal].

Hi podran participar estudiants, professors i
personal de gestió en actiu, a més d'empreses i
institucions col·laboradores [millor que no pas
així com].
Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot
el que pot afavorir el vostre progrés personal i
professional [millor que no pas així com].
La Universitat us farà arribar aquest programari
a casa amb la primera tramesa de material, i
també les instruccions i indicacions per a
instal·lar-lo [millor que no pas així com].

La locució conjuntiva tot i que s'ha de fer
servir amb el verb en indicatiu. Amb el verb
en subjuntiu s'han d'utilitzar altres locucions
equivalents.
Tot i que no és igual el nombre d'usuaris
que el de sessions, almenys indica que s'hi
han connectat unes quantes persones
diferents [correcte].
Tot i que tenim un programari net de
virus, la responsabilitat final és de cada
usuari [correcte].

Encara que [o Malgrat que] aquests
passos previs no tinguin una dimensió
pública, s'han de presentar
correctament [i no pas Tot i que].
S'han d'eliminar les substàncies
perilloses, encara que [o malgrat que]
en alguns casos puguin ser beneficioses
per a algú concret [i no pas tot i que].