SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 37
VERBS DERIVATS
Verbs derivats de noms

El més abundant dels sufixos és el
corresponent a la primera conjugació (-
ar).

El sentit bàsic que tenen aquests derivats
és el de "posar en acció" allò expressat
pel nom de què provenen, però aquest
sentit genèric sovint s’especialitza.
-ar
Indiquen un procés amb què s’esdevé posseïdor
d’una qualitat:

Arrelar, premsar, piconar, raspallar, sedassar,
garbellar, cisellar, burinar, alambinar, burxar,
segellar, niquelar (donar un bany de níquel), sucar,
fumar, salar, femar (de fems), sorrar, llastar,
encensar, trenar, nuar (de nus, antigament nu),
cargolar, cabdellar, espaiar, imantar, col•leccionar
(fer col•lecció),        congestionar, afeccionar,
esperançar, meravellar, delerar, estatjar, telefonar
(comunicar o parlar per telèfon)...
Amb el significat de treure una cosa:

Plomar, cotnar, escatar, pelar (de pèl)...


Van també sense prefix:

Moblar, travessar, consolar, turmentar,
compassar...
-isar




Croquisar, irisar, matisar,
tamisar...
-ejar
Intransitius
Senyorejar, saviejar, bestiejar, desvariejar,
fantasiejar, carenejar, costerejar (de costa,
costera), borrasquejar, calamarsejar, marcejar,
vesprejar...

Transitius
Fuetejar, bastonejar, ribotejar, carrejar o
carretejar (transportar en carro o carreta),
trossejar, bocinejar, airejar (sotmetre a l'acció
de l'aire)...
Formes dobles

Boxar o boxejar, desvariejar o desvariar, flirtar o
flirtejar, gloriejar-se o gloriar-se, negociar o
negociejar, sanglotar o sanglotejar.

Tenen significats distints: critiquejar i criticar,
forcejar i forçar.

Són parcialment sinònims: estiuejar i estiuar,
flairar i flairejar, fumar i fumejar, ventar i
ventejar...
-egar

Pedregar (de pedra),
llampegar (de llamp),
manegar (de mà)...
-ificar


Ossificar, gasificar, deïficar, classificar,
significar, exemplificar, glorificar,
fructificar, crucificar, pacificar...
-itzar

Organitzar      (d’òrgan),      caracteritzar,
hospitalitzar, ozonitzar, obstaculitzar
(posar         obstacles),       dogmatitzar,
sistematitzar, agonitzar (ser a l’agonia),
harmonitzar,       emfasitzar,     sintetitzar
(reduir a síntesi), analitzar, paralitzar...
-ir



Florir
Una part dels verbs derivats
de noms duen, a més del
sufix, un prefix, i en aquest
cas              s’anomenen
parasintètics.
-ar
A-:
(idea de contacte, moviment, etc.)

Apilotar (reunir formant pilot), acaramullar, amanyogar (de
manyoc), aterrossar-se (de terròs), arraconar (posar en un
racó,    etc.), arrecerar, allitar-se, ajaçar-se, ajocar-se,
acarrerar-se (de carrer), afonar (de fons), aterrar, amidar
(prendre mides), avaluar, apamar, amollonar (senyalar
amb mollons), atermenar, adiar (fixar el dia), ajornar,
apressar-se (donar-se pressa), afal•lerar-se, atrafegar-se,
apassionar-se, adolorar, acalorar, acarar (posar cara a
cara), agenollar-se, acomiadar (donar comiat)...
També amb el prefix a- (les formes sense prefix són
incorrectes):
Afusellar, anivellar.

Notem les formes dobles (preferible la primera):
Aconsellar o consellar, adelitar-se o delitar-se,
afigurar-se o figurar-se, arrossegar o rossegar, avarar o
varar, aviciar-se o viciar-se...

Tenen significats distints: apreuar i preuar, assenyalar
i senyalar, anomenar i nomenar...

Són parcialment sinònims: allistar i llistar.
EN- (EM- davant de m, b, p; enclou idea d’interioritat, cobertura,
entrada, etc.)

Embagular (posar en un bagul), embotar (de bóta), embeinar,
endollar (de dolla), embutxacar, embarcar, encotxar,
emmagatzemar, engabiar, engrapar, encauar, empresonar,
encerclar, emparedar, enxarxar, embrancar-se, encatifar (cobrir
amb una catifa), enrajolar, endomassar, engarlandar,
empaperar, encerar, enllustrar, enquitranar, envescar, enseuar
(de sèu), ensabonar, ensucrar, enguixar, ensofrar, envernissar,
enfarinar, empolsar, emmidonar, emmetzinar, embenar,
emmanegar, encercolar, enjoiar, encapçalar, enrotllar (donar
forma de rotlle), enrinxolar-se, encreuar, ennuvolar-se (cobrir-
se de núvols), emboirar-se, emplujar-se, encalmar-se,
encoratjar (donar coratge), enrabiar-se, enverinar, encaboriar-
se, enneguitar- se, enrogallar-se, enfebrar-se, embutllofar-se,
endeutar-se, engatjar (de gatge), emmainadar-se, emmirallar...
Formes dobles (preferible la primera):
emmurallar o murallar, maridar o emmaridar,
sulfatar o ensulfatar...

Tenen significats distints:
enraonar i raonar; enviar i aviar; encreuar i
creuar; endreçar, adreçar i dreçar...

Són parcialment sinònims:
engreixar i greixar, enregistrar i registrar
ES-, DES- (idea d'exclusió, pèrdua, ruptura, etc.)

Esbudellar, estripar (de tripa), esteranyinar,
espolsar, espuntar, escantellar, escrostonar (de
crostó), esgotar (de gota), esllomar (fer malbé
els lloms), esmalucar, esgargamellar-se, esbocinar
(fer bocins), esmicolar o esmicar (de mica),
esparracar, esquarterar (de quarter), esbadiar (de
badia), esbiaixar (tallar o col•locar de biaix),
escalivar (coure al caliu)...

Desossar,   desfonar      (de      fons),    desalenar,
desconhortar, descoratjar...
Són sinònims (preferible      la
primera forma):

esfullar o desfullar, esgranar o
desgranar,      esbrancar      o
desbrancar...
RE-
Recolzar, regraciar...

TRANS-
Transbordar, transvasar...

ENTRE-
Entrebancar, entrellaçar...
-ir
A- (AS- davant de s)
Adolorir (causar
dolor), avergonyir, assaborir, afavorir, atemorir.


EN- (EM- davant de m, b, p)
Emperesir (fer agafar
peresa), enfervorir, ensenyorir, embotir, empedreir (endurir
com una pedra), envidreir-se, enfereir-se (de fera), engolir
(empassar-se per la gola).


ES-
Espunyir-se (desllorigar-se un puny), espaordir (fe agafar
Verbs derivats d’adjectius i d’adverbis

   Els verbs derivats d'adjectius tenen tots
   un sufix, que correspon a un model de
   conjugació i que adopta les formes
   adients segons el temps, la persona, etc.
   Una part tenen també un prefix.

   Incloem també en aquest tema els verbs
   derivats     d'adverbis.     Vegem-ne la
   classificació i exemplificació.
La idea bàsica que expressen els verbs
derivats d'adjectius és "fer tornar” o
“tenir la tendència a", si bé aquest sentit
genèric sovint s'especialitza.
-ar
Indiquen un procés amb què s’esdevé
posseïdor d’una qualitat.

Alegrar (fer tornar alegre, causar alegria),
fixar, igualar, obliquar, absentar-se, altivar-
se, buidar.

Derivat d’adverbi:
avançar (de avant), alertar, davallar,
enlairar, arranar
-ejar
Intransitius
Agrejar (tirar a agre, ser més o menys agre), amplejar, balbejar,
quequejar (de quec), poquejar, blanquejar, fosquejar, dolcejar,
dropejar, verdejar...

Tenir tendència a
sordejar, amarguejar, llarguejar, rogejar (de roig), primejar,
grandejar (de gran), clarejar, balderejar (de balder), rarejar (de
rar), escassejar, rossejar, estretejar, brutejar, beneitejar, fadejar
(de fat), altejar, curtejar, lluentejar, fluixejar, coixejar, malaltejar,
pioquejar (de pioc), cruejar...

Derivat d’adverbi: sovintejar (de sovint).
Transitius (fer tornar)
Agrejar (fer tornar agre), blanquejar...


Derivat d’adverbi: davantejar (anar, passar
al davant d’algú).
-ITZAR
Esterilitzar (de estèril), fertilitzar, mobilitzar, generalitzar,

Realitzar, eternitzar, divinitzar, suavitzar, aguditzar, vulgaritzar,
catalanitzar, francesitzar...

-IFICAR
Dignificar (de digne), justificar, simplificar, rarificar, purificar,
santificar, dulcificar (fer dolç, endolcir)...

-ITAR
Debilitar (de dèbil), facilitar, felicitar...

-IR -EIR
Agrir (fer tornar agre), espessir o espesseir (fer tornar més
espès), estretir, amorosir...
Parasintètics
-AR

A- (AS-)

Aplanar (fer plana la superfície d’una cosa), allargar,
afermar, afluixar, aflonjar, assecar, assegurar, avivar,
acontentar, aquietar, assabentar (de l’adj. sabent,
amb e tancada).

Derivat d’adverbi: allunyar (de lluny).
EN- (EM- davant de m, b, p)
Embrutar, emblanquinar (de blanc), emplenar, encegar,
empitjorar, embadocar.

Derivat d’adverbi: endinsar (de dins).


ES-
Estovar (de tou), escurçar (de curt).

RE-
Renovellar, refrescar, refredar, rebaixar, refinar.

DES-
Despacientar (fer perdre la paciència)
-ir
A- (AR- davant de r)

Afeblir,     aprofundir, acovardir, aclarir,
alleugerir, abaratir, alentir, ablanir, abonir
(de bo), arrodonir, amortir
EN- (EM- davant de m, b, p)

Ennegrir (fer tornar negre), entendrir, enasprir, empobrir,
embalbir, , emblanquir, enfosquir, endolcir, empal•lidir,
enlletgir, enterbolir, encruelir, envellir, enfollir, engrandir
(de gran), endurir, encarir, enrarir, endarrerir (de darrer),
engelosir, enllepolir, encuriosir, engrossir, enrossir,
empetitir, emmalaltir, encertir-se (de cert), entristir,
envalentir, endolentir, embrunir, envanir (de va);
entebeir (fer esdevenir tebi), emmusteir (de musti),
enfadeir (de fat), emmansir (de mans), embordeir-se o
embordir-se o, més usual, embordonir-se (de bord)...
ES- (procés amb què s’esdevé posseïdor
d’una qualitat)
 Esblanqueir-se (tornar-se blanc o més
blanc, descolorir-se), esgrogueir-se (de
groc), esporuguir-se (de poruc), esclarir (de
clar), esmorteir i esmortir (de mort).

RE-
Reblanir (fer més bla o tou), remollir (de
moll), rejovenir, revellir.
Verbs derivats de verbs

Els verbs derivats d'altres verbs es
caracteritzen pel fet d'intercalar un
infix entre el radical i la desinència.

Pertanyen tots a la primera conjugació,
amb les variants -ar i -ejar. Alguns
prenen també un prefix.
Expressen,       fonamentalment,
idees d’intensitat o matís, que
podem agrupar en tres tipus:
diminutius,     augmentatius    i
pejoratius. Però a voltes hi
trobem sentits especialitzats o
distintius, o bé simples variants
sinònimes
Diminutius
-ISC- (O -ISQU-)
Plovisquejar o ploviscar (ploure lleugerament i a
gotes molt menudes), nevisquejar o neviscar
(nevar lleugerament), endormiscar-se (mig adormir-
se), dormisquejar (o dormitar: estar mig adormit),
enamoriscar (mig enamorar)...

-IC- (O -IQU-)
Ploriquejar o plorinyar (gemegar com aquell qui
plora, fer el ploricó)...
-ISS-
Adormissar-se     (mig     adormir-se),  esclarissar-se  (de
aclarir), enllardissar (de enllardar), esquerdissar (sin. de
esquerdar), capissar (fam. per capir)...

-INY-
Esporguinyar (esporgar lleugerament),           arrapinyar-se   (de
arrapar-se), garfinyar (de garfir)...

-IN-
Aixafinar (de aixafar), clenxinar (sin. de clenxar)...

-OL-
Picolar (de picar: tallar una cosa a trossets menuts), estrinxolar
(de trinxar), enriolar-se (venir ganes de riure), ventolejar (fer
ventades, ventar, etc.), penjolar-se (de penjar), gronxolar-se
(sin. de gronxar-se), migrolar-se (sin. de migrar-se)...
Augmentatius

-ASS-
Allargassar (allargar excessivament),
estiregassar (estirar violentament),
escridassar (de cridar), esclafassar
(sin. de esclafar), adobassar (fer
adobs de poc cost)...
Pejoratius
-OT-
Menjotejar, menjussar o menjucar (menjar poc i amb poca
gana); bevotejar (beure sovint, a petits glops), parlotejar
(parlar per parlar, més aviat inoportunament), xerrotejar
(de xerrar: començar a parlar una criatura, etc.),
treballotejar (treballar de manera intermitent), besotejar
(besar repetides vegades), mamotejar o            mamussar
(mamar per vici, sense gana), rentussejar (rentar
superficialment),         escanyussar-se    (d’escanyar-se),
cantussejar (o cantussolar: cantar a mitja veu),
treballuscar (treballar adés en una feina, adés en una
altra), tallusquejar (tallar barroerament).

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismefinamorenoo
 
La oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónLa oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónTatianaAcosta94
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresMar López
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Marcel Duran
 
Les avantguardes
Les avantguardesLes avantguardes
Les avantguardesMerce
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA Antonio Núñez
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISMEjcorbala
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaSílvia Montals
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDAjoanpol
 

La actualidad más candente (20)

Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
La oposición a la restauración
La oposición a la restauraciónLa oposición a la restauración
La oposición a la restauración
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Les avantguardes
Les avantguardesLes avantguardes
Les avantguardes
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 

Similar a Verbs derivats

Accentuació
AccentuacióAccentuació
Accentuaciójoanpol
 
s ss c ç z.pdf
s ss c ç z.pdfs ss c ç z.pdf
s ss c ç z.pdfVero977141
 
Essa sorda i sonora
Essa sorda i sonoraEssa sorda i sonora
Essa sorda i sonoraannaasiscar
 
Ortografiabis - Juniper
Ortografiabis - JuniperOrtografiabis - Juniper
Ortografiabis - Juniperjoanpol
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanatabolafi
 
Ortografia i fonètica: vocalisme
Ortografia i fonètica: vocalismeOrtografia i fonètica: vocalisme
Ortografia i fonètica: vocalismeFred Sentandreu
 
NORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓNORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓMary H.M.
 
Les categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rLes categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rSílvia Montals
 
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbalsI3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbalsAngelsHerrero
 

Similar a Verbs derivats (11)

Accentuació
AccentuacióAccentuació
Accentuació
 
s ss c ç z.pdf
s ss c ç z.pdfs ss c ç z.pdf
s ss c ç z.pdf
 
Essa sorda i sonora
Essa sorda i sonoraEssa sorda i sonora
Essa sorda i sonora
 
Ortografiabis - Juniper
Ortografiabis - JuniperOrtografiabis - Juniper
Ortografiabis - Juniper
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Ortografia i fonètica: vocalisme
Ortografia i fonètica: vocalismeOrtografia i fonètica: vocalisme
Ortografia i fonètica: vocalisme
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
NORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓNORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓ
 
Les categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rLes categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3r
 
Unitat 03 superior
Unitat 03 superiorUnitat 03 superior
Unitat 03 superior
 
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbalsI3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
 

Más de Dolors Taulats

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialDolors Taulats
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsDolors Taulats
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaDolors Taulats
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantivaDolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaDolors Taulats
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndardDolors Taulats
 

Más de Dolors Taulats (20)

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 

Verbs derivats

  • 2. Verbs derivats de noms El més abundant dels sufixos és el corresponent a la primera conjugació (- ar). El sentit bàsic que tenen aquests derivats és el de "posar en acció" allò expressat pel nom de què provenen, però aquest sentit genèric sovint s’especialitza.
  • 3. -ar Indiquen un procés amb què s’esdevé posseïdor d’una qualitat: Arrelar, premsar, piconar, raspallar, sedassar, garbellar, cisellar, burinar, alambinar, burxar, segellar, niquelar (donar un bany de níquel), sucar, fumar, salar, femar (de fems), sorrar, llastar, encensar, trenar, nuar (de nus, antigament nu), cargolar, cabdellar, espaiar, imantar, col•leccionar (fer col•lecció), congestionar, afeccionar, esperançar, meravellar, delerar, estatjar, telefonar (comunicar o parlar per telèfon)...
  • 4. Amb el significat de treure una cosa: Plomar, cotnar, escatar, pelar (de pèl)... Van també sense prefix: Moblar, travessar, consolar, turmentar, compassar...
  • 6. -ejar Intransitius Senyorejar, saviejar, bestiejar, desvariejar, fantasiejar, carenejar, costerejar (de costa, costera), borrasquejar, calamarsejar, marcejar, vesprejar... Transitius Fuetejar, bastonejar, ribotejar, carrejar o carretejar (transportar en carro o carreta), trossejar, bocinejar, airejar (sotmetre a l'acció de l'aire)...
  • 7. Formes dobles Boxar o boxejar, desvariejar o desvariar, flirtar o flirtejar, gloriejar-se o gloriar-se, negociar o negociejar, sanglotar o sanglotejar. Tenen significats distints: critiquejar i criticar, forcejar i forçar. Són parcialment sinònims: estiuejar i estiuar, flairar i flairejar, fumar i fumejar, ventar i ventejar...
  • 8. -egar Pedregar (de pedra), llampegar (de llamp), manegar (de mà)...
  • 9. -ificar Ossificar, gasificar, deïficar, classificar, significar, exemplificar, glorificar, fructificar, crucificar, pacificar...
  • 10. -itzar Organitzar (d’òrgan), caracteritzar, hospitalitzar, ozonitzar, obstaculitzar (posar obstacles), dogmatitzar, sistematitzar, agonitzar (ser a l’agonia), harmonitzar, emfasitzar, sintetitzar (reduir a síntesi), analitzar, paralitzar...
  • 12. Una part dels verbs derivats de noms duen, a més del sufix, un prefix, i en aquest cas s’anomenen parasintètics.
  • 13. -ar A-: (idea de contacte, moviment, etc.) Apilotar (reunir formant pilot), acaramullar, amanyogar (de manyoc), aterrossar-se (de terròs), arraconar (posar en un racó, etc.), arrecerar, allitar-se, ajaçar-se, ajocar-se, acarrerar-se (de carrer), afonar (de fons), aterrar, amidar (prendre mides), avaluar, apamar, amollonar (senyalar amb mollons), atermenar, adiar (fixar el dia), ajornar, apressar-se (donar-se pressa), afal•lerar-se, atrafegar-se, apassionar-se, adolorar, acalorar, acarar (posar cara a cara), agenollar-se, acomiadar (donar comiat)...
  • 14. També amb el prefix a- (les formes sense prefix són incorrectes): Afusellar, anivellar. Notem les formes dobles (preferible la primera): Aconsellar o consellar, adelitar-se o delitar-se, afigurar-se o figurar-se, arrossegar o rossegar, avarar o varar, aviciar-se o viciar-se... Tenen significats distints: apreuar i preuar, assenyalar i senyalar, anomenar i nomenar... Són parcialment sinònims: allistar i llistar.
  • 15. EN- (EM- davant de m, b, p; enclou idea d’interioritat, cobertura, entrada, etc.) Embagular (posar en un bagul), embotar (de bóta), embeinar, endollar (de dolla), embutxacar, embarcar, encotxar, emmagatzemar, engabiar, engrapar, encauar, empresonar, encerclar, emparedar, enxarxar, embrancar-se, encatifar (cobrir amb una catifa), enrajolar, endomassar, engarlandar, empaperar, encerar, enllustrar, enquitranar, envescar, enseuar (de sèu), ensabonar, ensucrar, enguixar, ensofrar, envernissar, enfarinar, empolsar, emmidonar, emmetzinar, embenar, emmanegar, encercolar, enjoiar, encapçalar, enrotllar (donar forma de rotlle), enrinxolar-se, encreuar, ennuvolar-se (cobrir- se de núvols), emboirar-se, emplujar-se, encalmar-se, encoratjar (donar coratge), enrabiar-se, enverinar, encaboriar- se, enneguitar- se, enrogallar-se, enfebrar-se, embutllofar-se, endeutar-se, engatjar (de gatge), emmainadar-se, emmirallar...
  • 16. Formes dobles (preferible la primera): emmurallar o murallar, maridar o emmaridar, sulfatar o ensulfatar... Tenen significats distints: enraonar i raonar; enviar i aviar; encreuar i creuar; endreçar, adreçar i dreçar... Són parcialment sinònims: engreixar i greixar, enregistrar i registrar
  • 17. ES-, DES- (idea d'exclusió, pèrdua, ruptura, etc.) Esbudellar, estripar (de tripa), esteranyinar, espolsar, espuntar, escantellar, escrostonar (de crostó), esgotar (de gota), esllomar (fer malbé els lloms), esmalucar, esgargamellar-se, esbocinar (fer bocins), esmicolar o esmicar (de mica), esparracar, esquarterar (de quarter), esbadiar (de badia), esbiaixar (tallar o col•locar de biaix), escalivar (coure al caliu)... Desossar, desfonar (de fons), desalenar, desconhortar, descoratjar...
  • 18. Són sinònims (preferible la primera forma): esfullar o desfullar, esgranar o desgranar, esbrancar o desbrancar...
  • 20. -ir A- (AS- davant de s) Adolorir (causar dolor), avergonyir, assaborir, afavorir, atemorir. EN- (EM- davant de m, b, p) Emperesir (fer agafar peresa), enfervorir, ensenyorir, embotir, empedreir (endurir com una pedra), envidreir-se, enfereir-se (de fera), engolir (empassar-se per la gola). ES- Espunyir-se (desllorigar-se un puny), espaordir (fe agafar
  • 21. Verbs derivats d’adjectius i d’adverbis Els verbs derivats d'adjectius tenen tots un sufix, que correspon a un model de conjugació i que adopta les formes adients segons el temps, la persona, etc. Una part tenen també un prefix. Incloem també en aquest tema els verbs derivats d'adverbis. Vegem-ne la classificació i exemplificació.
  • 22. La idea bàsica que expressen els verbs derivats d'adjectius és "fer tornar” o “tenir la tendència a", si bé aquest sentit genèric sovint s'especialitza.
  • 23. -ar Indiquen un procés amb què s’esdevé posseïdor d’una qualitat. Alegrar (fer tornar alegre, causar alegria), fixar, igualar, obliquar, absentar-se, altivar- se, buidar. Derivat d’adverbi: avançar (de avant), alertar, davallar, enlairar, arranar
  • 24. -ejar Intransitius Agrejar (tirar a agre, ser més o menys agre), amplejar, balbejar, quequejar (de quec), poquejar, blanquejar, fosquejar, dolcejar, dropejar, verdejar... Tenir tendència a sordejar, amarguejar, llarguejar, rogejar (de roig), primejar, grandejar (de gran), clarejar, balderejar (de balder), rarejar (de rar), escassejar, rossejar, estretejar, brutejar, beneitejar, fadejar (de fat), altejar, curtejar, lluentejar, fluixejar, coixejar, malaltejar, pioquejar (de pioc), cruejar... Derivat d’adverbi: sovintejar (de sovint).
  • 25. Transitius (fer tornar) Agrejar (fer tornar agre), blanquejar... Derivat d’adverbi: davantejar (anar, passar al davant d’algú).
  • 26. -ITZAR Esterilitzar (de estèril), fertilitzar, mobilitzar, generalitzar, Realitzar, eternitzar, divinitzar, suavitzar, aguditzar, vulgaritzar, catalanitzar, francesitzar... -IFICAR Dignificar (de digne), justificar, simplificar, rarificar, purificar, santificar, dulcificar (fer dolç, endolcir)... -ITAR Debilitar (de dèbil), facilitar, felicitar... -IR -EIR Agrir (fer tornar agre), espessir o espesseir (fer tornar més espès), estretir, amorosir...
  • 27. Parasintètics -AR A- (AS-) Aplanar (fer plana la superfície d’una cosa), allargar, afermar, afluixar, aflonjar, assecar, assegurar, avivar, acontentar, aquietar, assabentar (de l’adj. sabent, amb e tancada). Derivat d’adverbi: allunyar (de lluny).
  • 28. EN- (EM- davant de m, b, p) Embrutar, emblanquinar (de blanc), emplenar, encegar, empitjorar, embadocar. Derivat d’adverbi: endinsar (de dins). ES- Estovar (de tou), escurçar (de curt). RE- Renovellar, refrescar, refredar, rebaixar, refinar. DES- Despacientar (fer perdre la paciència)
  • 29. -ir A- (AR- davant de r) Afeblir, aprofundir, acovardir, aclarir, alleugerir, abaratir, alentir, ablanir, abonir (de bo), arrodonir, amortir
  • 30. EN- (EM- davant de m, b, p) Ennegrir (fer tornar negre), entendrir, enasprir, empobrir, embalbir, , emblanquir, enfosquir, endolcir, empal•lidir, enlletgir, enterbolir, encruelir, envellir, enfollir, engrandir (de gran), endurir, encarir, enrarir, endarrerir (de darrer), engelosir, enllepolir, encuriosir, engrossir, enrossir, empetitir, emmalaltir, encertir-se (de cert), entristir, envalentir, endolentir, embrunir, envanir (de va); entebeir (fer esdevenir tebi), emmusteir (de musti), enfadeir (de fat), emmansir (de mans), embordeir-se o embordir-se o, més usual, embordonir-se (de bord)...
  • 31. ES- (procés amb què s’esdevé posseïdor d’una qualitat) Esblanqueir-se (tornar-se blanc o més blanc, descolorir-se), esgrogueir-se (de groc), esporuguir-se (de poruc), esclarir (de clar), esmorteir i esmortir (de mort). RE- Reblanir (fer més bla o tou), remollir (de moll), rejovenir, revellir.
  • 32. Verbs derivats de verbs Els verbs derivats d'altres verbs es caracteritzen pel fet d'intercalar un infix entre el radical i la desinència. Pertanyen tots a la primera conjugació, amb les variants -ar i -ejar. Alguns prenen també un prefix.
  • 33. Expressen, fonamentalment, idees d’intensitat o matís, que podem agrupar en tres tipus: diminutius, augmentatius i pejoratius. Però a voltes hi trobem sentits especialitzats o distintius, o bé simples variants sinònimes
  • 34. Diminutius -ISC- (O -ISQU-) Plovisquejar o ploviscar (ploure lleugerament i a gotes molt menudes), nevisquejar o neviscar (nevar lleugerament), endormiscar-se (mig adormir- se), dormisquejar (o dormitar: estar mig adormit), enamoriscar (mig enamorar)... -IC- (O -IQU-) Ploriquejar o plorinyar (gemegar com aquell qui plora, fer el ploricó)...
  • 35. -ISS- Adormissar-se (mig adormir-se), esclarissar-se (de aclarir), enllardissar (de enllardar), esquerdissar (sin. de esquerdar), capissar (fam. per capir)... -INY- Esporguinyar (esporgar lleugerament), arrapinyar-se (de arrapar-se), garfinyar (de garfir)... -IN- Aixafinar (de aixafar), clenxinar (sin. de clenxar)... -OL- Picolar (de picar: tallar una cosa a trossets menuts), estrinxolar (de trinxar), enriolar-se (venir ganes de riure), ventolejar (fer ventades, ventar, etc.), penjolar-se (de penjar), gronxolar-se (sin. de gronxar-se), migrolar-se (sin. de migrar-se)...
  • 36. Augmentatius -ASS- Allargassar (allargar excessivament), estiregassar (estirar violentament), escridassar (de cridar), esclafassar (sin. de esclafar), adobassar (fer adobs de poc cost)...
  • 37. Pejoratius -OT- Menjotejar, menjussar o menjucar (menjar poc i amb poca gana); bevotejar (beure sovint, a petits glops), parlotejar (parlar per parlar, més aviat inoportunament), xerrotejar (de xerrar: començar a parlar una criatura, etc.), treballotejar (treballar de manera intermitent), besotejar (besar repetides vegades), mamotejar o mamussar (mamar per vici, sense gana), rentussejar (rentar superficialment), escanyussar-se (d’escanyar-se), cantussejar (o cantussolar: cantar a mitja veu), treballuscar (treballar adés en una feina, adés en una altra), tallusquejar (tallar barroerament).