3. Vet aquí un poble, ni gran ni petit, ni lleig ni bonic on hi vivien les
dues persones més diferents que mai hi hagi hagut sobre la
Terra.
4. L’un es deia Carnestoltes i només li agradava menjar,
fer gresca i burlar-se de tothom.
5. L’altra era la Vella Quaresma. Llarga i seca com un pal
d’escombra. Només menjava pa i mai sortia de casa.
6. Un dia al poble hi va haver festa grossa. Tothom disfressat
menjava i bevia. La Vella Quaresma, des de casa, remugava:
Rieu i mengeu que el temps de les vaques magres no pot trigar…
7. La festa va durar dies i dies. I la panxa d’en
Carnestoltes va créixer tant… que va fer un pet com una
gla!!
8. En sentir aquell tro, tothom va córrer cap a casa de la
Vella Quaresma, però en Carnestoltes ja no hi era,
s’havia esfumat.
Ara sóc l'única que té
menjar.
Ara és el torn de la
Vella Quaresma!
9. Si voleu que us doni
menjar: res de festa.
Tothom a casa i tantes
setmanes de dejuni
com cames tinc.
10. Cada dimecres la Vella Quaresma els donava un tros
d'arengada i de pa.
11. A la setmana que feia set va arribar al poble una
noieta vestida amb mil colors que brillava com el
Sol. Es deia Primavera i quan la Vella Quaresma
la veure passar, es va fondre com el gel.
12. I així s'acaba la història de dos veïns bajocs,un per
massa i l'altra per poc:el rei Carnestoltes i la Vella
Quaresma.
