1.
Programa
de
la
sessió
§ Introducció
a
la
indústria
tèx2l
§ Metodologia
§ Dades
del
sector
§ Anàlisi
del
sector
amb
mirada
d’ESS
§ Presentació
de
bones
pràc2ques
§ Diagnosi
i
propostes
d’acció
§ Conclusions
i
validació

2.
Introducció
a
la
indústria
tèx6l
Representa
el
quart
sector
més
produc2u
del
món,
el
més
fort
quant
a
benefici
net
i
dóna
feina
a
més
de
75
milions
de
persones
a
tot
el
món.

3.
§ Indústria
tèx2l
es
caracteritza
per
ser
un
sistema
lineal
de
producció,
distribució
i
ús
de
la
roba.
§ La
producció
de
la
roba
s’ha
duplicat
però
el
seu
ús
ha
disminuït
de
manera
considerable
els
úl2ms
15
anys.
§ Es
llença
el
valor
de
460
milions
de
dòlars
anuals
de
roba
que
es
podria
seguir
usant

4.
§ La
petjada
ecològica
de
la
indústria
és
immensa:
emissions
CO₂,
fer2litzants
i
substàncies
químiques,
ús
d’aigua,
contaminació
de
l’oceà
per
microfibres,
etc.
§ És
un
sector
líder
en
violacions
dels
drets
humans
en
les
seves
cadenes
de
subministrament.

5.
Objec6u
de
l’estudi
Major
comprensió
de
la
realitat
socioeconòmcia
de
les
inicia2ves
tèx2ls
a
la
ciutat
de
Barcelona,
posant
especial
èmfasi
a
l’anàlisi
del
sector
amb
criteris
d’Economia
social
i
solidària.
§ Analitzar
i
conèixer
els
diferents
agents
del
sector
a
la
ciutat
§ Iden2ficar
necessitats
ocupacionals,
dels
subsectors
i
de
les
inicia2ves.
§ Iden2ficar
possibles
vies
que
promoguin
la
intercooperació
dins
el
sector
§ Fomentar
un
espai
de
treball
grupal

6.
Metodologia
Fase
1:
Contextualització.
L’estat
de
la
qües6ó
del
sector
tèx6l
a
Barcelona
è
Fase
2:
Anàlisi
del
sector
tèx6l
amb
criteris
d’ESS
è
Fase
3:
Organització
de
trobades
entre
inicia6ves
i
projectes
d’emprenedoria
è

7.
Fase
1:
Contextualització
§ Exploració
de
bases
de
dades
ja
existents:
Barcelona
Ac2va,
Comissionat,
Pam
a
Pam,
l’Associació
Moda
Sostenible,
Cooperatèx2l,
Xarxa
de
Municipis
ESS
i
projecte
d’Energies
Comunitàries.
Elaboració
base
de
dades
+
400
§ Elaboració
i
distribució
d’una
enquesta
sobre
el
sector
§ 87
preguntes
organitzades
en
9
blocs
temà2cs
• Dades
bàsiques
• Dades
del
mercat
social
• Organització
• Ges2ó
ambiental
• Ac2vitat
econòmica
• Producció
• Comercialització
• Servei
de
reciclatge
i
reu2lització
de
roba
• Tendències
i
necessitatsç

8.
Fase
2:
Anàlisi
amb
criteris
d’ESS
§ Iden2ficació
d’inicia2ves
que
treballen
amb
criteris
d’ESS
§ 12
Entrevistes
en
profunditat
per
reforçar
les
dades
recollides
en
l’entrevista:
Ciutat
Invisible,
Associació
de
Moda
Sostenible
de
Barcelona,
Planeta
Moda
–Associació
Vida
Sana-­‐,
Moda
22@,
Escola
de
la
Dona,
Miu
Su2n,
Edició
Limitada,
Ateneu
de
Fabricació
de
Gràcia,
Malahierba,
Formació
i
Treball,
Ethical
Time
i
l’Escola
Superior
de
Disseny
de
Barcelona.
§ 10
Entrevistes
amb
metodologia
Pam
a
Pam:
Coopera2va
Fasolà,
Cotó
Roig,
Perifèrica
9barris,
Velvet
BCN,
Solidança,
Mujeres
pa’lante,
Teixidors,
Diomcoop,
Top
Manta
i
Upcycling
BCN.

9.
Pam
a
Pam
• Mapa
col·∙labora2u
de
l’Economia
Social
i
Solidària
(600).
• Compte
amb
un
mètode
d'avaluació
basat
en
un
qües2onari
de
15
criteris
a
tenir
en
compte
en
la
manera
com
treballem
des
de
l’ESS.
• 75
indicadors
per
dur
a
terme
l’anàlisi
i
detecció
de
pràc2ques
transformadores
ç

10.
Fase
3:
Organització
de
trobades
§ Treballar
col·∙lec2vament
la
detecció
de
necessitats
i
possibles
sinèrgies
i
complementarietats.
§ Trobada
1:
Necessitats
del
sector
al
llarg
de
tot
el
procés
produc2u,
la
comercialització
i
venda;
necessitats
específiques
per
aplicar
criteris
d’ESS;
i
necessitats
d’ocupació
i
professionalització
del
sector.
17
inicia6ves.
§ Trobada
2:
Socialització
de
bones
pràc2ques
d’ESS
detectades
a
les
entrevistes
i
treball
conjunt
per
veure
de
quina
manera
es
poden
promoure
vies
d’intercooperació
entre
les
diferents
inicia2ves.
21
inicia6ves.

11.
Dades
del
sector
DADES
ECONÒMIQUES
§ Indústria
de
la
moda
cons2tueix
el
2,8%
del
PIB
espanyol.
El
valor
afegit
de
la
producció
de
la
moda
és
del
27,6%.
§ Espanya
ocupa
la
5ª
posició
de
països
de
la
UE
en
exportació
tèx2l
amb
un
8,4%
d’exportacions
i
un
8,9%
d’importacions.
§ Barcelona
és
la
principal
província
d’origen
de
les
exportacions
(Grup
Inditex).
Principals
productes:
peces
de
ves2r
§ Les
principals
importacions
venen
de
països
asià2cs.
Principals
productes:
peces
de
ves2r
i
roba
interior.
§ Facturació
del
comerç
tèx2l
a
Espanya
ha
crescut
un
1,52%,
arribant
als
18.012
milions
d’euros.
Catalunya
17,66%.

12.
§ Catalunya:
més
important
pel
sector
tèx2l
en
termes
de
facturació
i
en
nº
d’empreses.
Operen
4.115
empreses:
54,9%
confecció,
40,1%
tèx2l
i
la
resta
cuir
i
calçat.
§ Creixement
de
la
facturació
vinculat
a:
davallada
del
preu
del
producte,
liberalització
de
les
rebaixes,
guerra
de
preus
de
les
cadenes
low
cost,
increment
bo2gues
asià2ques,
venda
de
roba
i
productes
tèx2ls
a
supermercats.
§ A
Espanya
el
70%
del
tèx2l
es
ven
amb
descompte
(fa
dos
anys
era
el
50%).

13.
DADES
D’OCUPACIÓ
§ Estructura
del
sector
a
Catalunya
formada
per
4.115
empreses.
Entre
1990
i
2007
es
van
perdre
44.000
llocs
de
treball.
§ El
sector
català
manté
tota
la
cadena
produc6va,
des
dels
filats
i
elaboració
de
teixits,
fins
la
confecció
i
importants
serveis
industrials
com
el
disseny,
logís2ca
i
distribució.
Ocupa
a
50.000
persones
i
hi
ha
un
increment
de
l’ocupació.
§ Augment
de
l’ocupació
liderada
per
la
figura
dels
autònoms
(2.1%),
enfront
el
0,7%
en
règim
general.

14.
DADES
D’OCUPACIÓ
-­‐
ENQUESTA
§ El
78%
de
les
inicia2ves
tenen
una
plan6lla
no
superior
a
5
persones
§ Desaparició
progressiva
de
nombroses
unitats
de
producció.
Només
el
2%
té
més
de
20
anys.
Recuperació
a
par2r
del
2014
(53%).
§ Ac2vitat
tèx2l
està
concentrada
en
8
comarques
i
representa
el
82%
de
l’ocupació
total.
Vallès
(1/4
part),
Maresme
(19%),
Barcelonès
(16%),
comarques
centrals
Anoia,
el
Bages
i
Osona
(12%).
§ Alta
feminització
del
sector
(60%
són
dones).
Contrari
a
altres
sectors
industrials
el
69%
dels
alts
càrrecs
direc2us
són
dones.
§ Forta
precarietat
laboral:
54%
persones
autònomes,
amb
menys
de
5
treballadores.
El
14%
de
les
treballadores
ho
fan
sense
contracte
o
és
personal
no
remunerat.
El
25%
el
seu
salari
brut
més
alt
és
inferior
a
10.000
euros
anuals.

15.
DADES
D’OCUPACIÓ
-­‐
ENQUESTA
§ La
major
ocupació
en
els
processos
inicials
i
finals
de
la
indústria
(marcada
a
la
indústria
global).
§ Força
ocupació
en
la
producció
(confecció,
patronatge
i
tall).
Ocupació
més
baixa
en
indústria
de
la
capçalera.
67,80%
35,59%
8,47%
23,73%
54,24%
47,46%
55,93%
15,25%
27,12%
35,59%
45,76%
69,49%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
Ocupació en les subfases de la cadena (disseny, producció i
comercialització)

16.
DADES
PRODUCCIÓ
-­‐
ENQUESTA
§ EL
66,10%
treballen
en
xarxa.
La
majoria
per
la
comercialització
i
venda
del
producte
(fires,
mercats
o
passarel·∙les
de
moda;
32,30%),
per
produir
un
producte
per
un
mateix
client
(28,81%)
o
organitzar
ac2vitats
de
formació
i
sensibilització
(22%).
§ El
92%
de
les
inicia6ves
valora
important
aplicar
les
noves
tecnologies
al
seu
treball.
Dificultats:
cost
econòmic,
equip
reduït,
volum
de
producció
baix.
§ Tendència
en
la
u6lització
de
fibres
naturals
però
la
majoria
barreja
amb
fibres
sintè2ques.
Tendència
creixent
d’u2litzar
fibres
i
materials
reciclats
(55%).
§ El
64%
treballen
amb
menys
de
10
proveïdors.
El
43%
no
treballa
amb
clients
majoristes.
La
majoria
treballen
amb
entre
1
i
10
clients.
§ Diversitat
de
productes
i
diversificació.
La
gran
majoria
és
roba
bàsica
de
Dona-­‐Home
(80%),
roba
infan2l-­‐nadó
(32%),
roba
espor2va
(23%),
complements
i
accessoris
(34%),
tèx2l
per
la
llar
(20%),
uniformes
(18%).

17.
DADES
COMERCIALITZACIÓ
-­‐
ENQUESTA
§ Principal
canal
de
venda
és
la
venda
online
(42,3%),
seguida
de
la
venda
en
fires
i
mercats
(37,29%),
bo2gues
mul2marca
(28,81%),
bo2gues
pròpies
(23,7%).
Fabricants
majoristes,
grans
magatzems
o
outlets.
§ Dificultats
en
la
venda
local
porta
a
una
tendència
a
la
internacionalització
dels
productes
a
mercats
més
accessibles
i
rentables.
§ El
34%
no
realitza
venda
online.
El
66%
que
sí
en
fa,
representa
menys
del
20%
de
la
seva
facturació.
També
hi
ha
que
només
fan
venda
online.
Dificultats:
falta
de
temps,
manca
de
coneixements,
dificultats
inversió
inicial
i
manteniment.
Temps de
dedicació
35%
Manca
d'infraestruc
tures
11%
Manca de
coneixemen
ts en
informàtica i
màrqueting
23%
Inversió
inicial i
mantenimen
t
23%
No tinc cap
dificultat
8%
Dificultats
venda
online

18.
DADES
RECICLATGE
I
REUTILITZACIÓ
ROBA
-­‐
ENQUESTA
§ El
35,59%
de
les
inicia2ves
dediquen
part
de
la
seva
ac2vitat
al
reciclatge
i
reu2lització
de
la
roba.
La
seva
majoria
recupera
anualment
menys
de
100
tones.
Excepte
Solidança-­‐Roba
Amiga
que
en
recupera
entre
3.000
i
5.000
tones.
D’aquesta,
es
recicla
entre
700
i
1.500
tones
i
la
resta
es
reu2litza.
Upcycling.
PRINCIPALS
DIFICULTATS
–
ENQUESTA
§ Es
centren
en
la
comercialització
i
augment
de
les
vendes,
accedir
al
crèdit,
manca
de
professionals
qualificats.

19.
NECESSITATS
FORMATIVES
I
RECURSOS-­‐
ENQUESTA
FP
Grau
Mitjà
(tècnic)
FP
Grau
Superior
Grau
i
màster
(Públic:
Escola
de
la
Dona,
Privat:
IES)
Emprenedoria
i
Economia
Social
i
Solidària
(Barcelona
Ac2va
i
el
Comissionat)
Innovació
i
inves6gació
(Intexter-­‐UPC
Terrassa;
Reimagine
Tex2le-­‐Tecnocampus
UPF
Mataró)
Oferta
forma6va
de
cursos
propis
diversos
(Planeta
Moda
i
Cotó
Roig,
Fasolà,
Upcycling)

20.
NECESSITATS
FORMATIVES-­‐
ENQUESTA
§ Principalment
enfocades
a
la
comercialització
i
venda
dels
seus
productes,
accés
a
nous
mercats,
logís2ca
i
distribució,
ges2ó
de
clients
i
proveïdors
i
en
la
ges2ó
de
la
pròpia
inicia2va.
§ Disseny
i
patronatge
i
professionalització
dels
processos
de
tall
i
confecció,
2nts
i
acabats
i
filatura
i
teixidura.
§ 29%
necessitats
en
innovació
i
aplicació
de
noves
tecnologies
10,17%&
11,86%&
13,56%&
16,95%&
20,34%&
22,03%&
22,03%&
22,03%&
23,73%&
25,42%&
28,81%&
28,81%&
37,29%&
38,98%&
40,68%&
44,07%&
45,76%&
45,76%&
57,63%&
0,00%& 10,00%& 20,00%& 30,00%& 40,00%& 50,00%& 60,00%& 70,00%&
Accés&a&acabats&
[Filatura&i&teixidura&
Tintat&i&acabats&
Accés&a&materials&i&teixits&
Accés&a&tallers&i&maquinària&
Tall&i&confecció&
Accés&a&materials&i&teixits&orgànics&
Dificultat&d’accedir&a&proveïdors&
Manca&de&professionals&qualificats&
LogísPca&i&distribució&
Innovació&i&tecnologia&
Alta&competència&
Disseny&i&patronatge&
GesPó&d’empresa&
Dificultat&d’accés&al&crèdit&
GesPó&de&clients&i&proveïdors&
Accés&a&canals&de&distribució&i&venta&
Visibilitat&del&productes&
MàrquePng&i&Publicitat&&
Principals*necessitats*forma0ves*

21.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
33
inicia6ves
d’ESS
- 26
inicia2ves
han
par2cipat
a
l’enquesta
-
17
a
les
trobades
de
treball
grupal
- 5
a
les
entrevistes
en
profunditat
sobre
necessitats
- 10
entrevistes
Pam
a
Pam

22.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
29
inicia6ves
de
Barcelona
- Disseny
- Confecció
- Acabats
- Comercialització
- Reciclatge
i
reu2lització
- Formació
- Comunicació
4
inicia6ves
de
fora
de
Barcelona
- Filatura
- Teixidura

23.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
Tipus
d’inicia6va
- Treball
autònom
(10)
- Associacions
(6)
- Coopera2ves
de
treball
(5)
-
Fundacions
(4)
- Sense
forma
jurídica
(3)
- Societats
civil
Par2cular
(2)
- Societat
de
responsabilitat
limitada
(1)
- Societat
limitada
laboral(1)

24.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
Dimensió
dels
projectes
- Entre
1
i
4
persones
treballadores
(72%)
- Entre
25
i
50
persones
treballadores
(12%)
inicia2ves
d’inserció
sociolaboral

25.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
Definició
de
tèx6l
sostenible
§ Reducció
de
la
petjada
ambiental
§ Ús
de
materials
reciclats
i
economia
circular.
§ Ús
de
materials
i
productes
ecològics.
§ Condicions
laborals
dignes
§ Comercialització
justa

26.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
Sostenibilitat
ambiental
Principal
accions:
§ Aposta
per
proveïdors
de
proximitat
(84%)
§ Reaprofitament
o
reciclatge
de
teixits
(42
%)
§ Ús
de
teixits
ecològics
(42%)
§ El
88%
no
compten
amb
cer2ficacions
internacionals
(estàndard
ISO
1400l,
els
segells
GOTS,
Ecolabel…)

27.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
Sostenibilitat
social
- Dificultat
per
trobar
proveïdors
ESS
- Voluntat
de
crear
nous
espais
d’intercoop
- Els
Circuits
Curts
i
la
traçabilitat,
principals
reptes
- Rol
proac2u
en
el
foment
de
la
cohesió
social
- Arrelades
al
territori
de
manera
diversa

28.
Una
mirada
al
sector
des
de
l’ESS
Sostenibilitat
personal
i
econòmica
Tres
grans
reptes:
§ Millorar
les
condicions
laborals
§ Augmentar
la
par2cipació
en
els
espais
de
presa
de
decisions
§ Revaloritzar
les
tasques
de
cures
i
reproduc2ves

29.
Diagnosi
DEBILITATS
§ Reduïdes
possibilitats
d’accés
a
finançament
§ Desaparició
de
bona
part
de
les
fàbriques
§ Dificultat
d’accés
als
canals
de
distribució
§ Grau
elevat
d’atomització
del
sector
§ Necessitats
forma2ves
específiques
§ Baixa
visibilitat
de
les
inicia2ves
de
l’ESS
§ Dificultat
d’accés
a
teixits
ecològics

30.
Diagnosi
FORTALESES
• Cultura
i
vocació
tèx2l
• Diversitat
de
projectes
• Crea2vitat,
mo2vació
i
emprenedoria
• Existència
de
directoris
• Projectes
de
recuperació
de
matèries
primeres
al
territori
• Resistència
de
fàbriques
al
territori.
• Valor
afegit
• Centres
de
formació
i
inves2gació
en
tèx2l.
• Experiències
d’intercooperació

31.
Diagnosi
AMENACES
• Alta
competència
del
fast
fashion
• Precarietat
generalitzada
degut
a
la
crisi
• Apropiació
de
conceptes
• Dificultat
per
renovar
personal
a
les
fàbriques
i
per
reobrir
les
fàbriques
• Es2gma2tzació
de
la
roba
de
segona
mà
• Temps
de
formació
per
a
la
confecció
d’alta
qualitat

32.
Diagnosi
OPORTUNITATS
• Productes
durables
i
de
qualitat
• Espais
d’ar2culació
movimental
i
experiències
inspiradores
• Suport
ins2tucional
a
l’ESS
• Avenços
en
la
contractació
pública
• ODS:
Aposta
per
la
producció
i
consum
responsable

33.
Teixidors

34.
Upcycling

35.
Cotó
Roig

36.
Perifèrica
9Barris

37.
Propostes
Autoges6ó
Creació
d’una
xarxa
§ Compres
conjuntes
§ Ges2ó
§ Comercialització:
distribució
directa
§ Comunicació:
referències
comunes
i
segell
de
qualitat
§ Formació:
socialitzar
coneixement
acumulat
§ Xarxa
de
suport
mutu
!
Cal
fomentar
mecanismes
d’ar2culació
sectorial:
iden2tat
comuna
§
Augmentar
el
treball
conjunt
entre
inicia2ves
de
l’ESS
i
centres
de
formació

38.
Propostes
Co-­‐par6cipació
§
Reforçar
la
marca
§ Fomentar
la
compra
pública
§
Aposta
forma2va:
-
Formació
en
ges2ó
empresarial
i
tèx2l
sostenible
-
Espais
compar2ts
de
formació

39.
Conclusions
§ Necessitat
urgent
de
vincular
tèx2l
i
ESS
§ Enriquiment
mutu
inicia2ves
del
sector
tèx2l
i
l’ESS
§ Tèx2l
sostenible:
necessitat
de
sostenir
la
cadena
de
producció
§ Tèx2l
sostenible:
què
entenem
per
valor
afegit?
§
Un
valor
afegit
que
ja
existeix.
Com
es
posa
en
valor?
§ Presa
de
consciència
de
la
necessitat
d’una
indústria
tèx2l
sostenible
§ Atomització
i
voluntat
d’intercooperació
§ Precarietat
del
sector:
dificultat
per
aprofundir
en
la
ges2ó
empresarial

40.
Moltes
gràcies
a
totes
les
que
heu
par2cipat
i
col·∙laborat
en
aquest
l’estudi!

41.
Espai
de
preguntes
i
validació
de
l’estudi