1.
Solitud serena
Autor: Josep Carner
Presentació feta per Eduardo
Romero

2.
Introducció
• Aquest text és un poema de Josep Carner que procedeix
del recull de poemes “Obres completes”.
L’autor d’aquest poema és el poeta, periodista,
dramaturg i traductor, Josep Carner i Puig-Oriol.
• La seva vida abraça un període apassionant de la
literatura i, en general, de la cultura i la història de
Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu
encara la maduresa de molts dels homes (i de l'impuls)
de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el
representa, s'involucra en la tasca de la Mancomunitat

3.
Estructura
• Aquest és un poema amb cinc estrofes formades en
quartets, amb verbs decasíl·labs o de quatre síl·labes
que es van tornant entre sí. La seva rima és encadena i
consonant.
•
• Segons el que transmeteix el poema és pot dividir en dos
parts.

4.
Estructura
• La primera ell es dona compte de tot el que
passa al seu voltant perquè abans només
tenia ulls per a ella. (1era estrofa)
•
• En la segona part diu que està tranquil,
perquè sabent que ella l’ha deixat, la
recorda. (la resta d’estrofes)
•

5.
Tema
• Es tracta d’un poema d’una temàtica
amorosa.

6.
Figures retóriques
• Sinecdoques
•
• Mon/ cor/ s’a/do/na
•
• i /la /pau/ de/ la/ pols/ en/ el/ ca/mí.

7.
Figures retóriques
• Repeticions
•
• a es/guards/, es/guards/ i/ bo/ni/or/ de
/gent.

8.
Figures retóriques
• Oxímoron
•
• la/ so/li/tud/, amb/ l’i/no/ït can/tar.
•
• goig/ a/marg/

9.
Figures retóriques
• Enumeració
•
• L’ar/bre i el/ ri/u i/ l’à/ni/ma/ pro/fun/da,

10.
Figures retóriques
• Comparació
•
• com/ ungit/ de/ ro/sa/da,/