Activitats i diapositives sobre l'edat mitjana trobades a Alexandria

1. 1
Nivell:
Continguts:
Competències bàsiques treballades:
Títol:
Autor:
Objectius:
L'EDAT MITJANA
Ernest Zarzoso Orellana ezarzos2@xtec.cat
1r. Cicle superior de primària
CONTINUAR
­ Utilitzar críticament fonts d'informació.
­ Situar en el temps etapes i fets de la història personal i col·lectiva
­ Utilitzar fons històriques per analitzar o situar esdeveniments històrics
­ Organitzar informació i practicar tècniques d'estudi
­ Els períodes de l'edat mitjana
­ El feudalisme
­ Els estaments de l'edat mitjana
­ l'edat mitjana a Catalunya
­ El romànic i el gòtic
­ Identificar les línies del temps històric
­ Conèixer els períodes de l'edat mitjana
­ Conèixer el feudalisme
­ Identificar els estaments de l'edat mitjana
­ Conèixer l'edat mitjana a Catalunya
­ Identificar i comparar dos estils artístics: el romànic i el gòtic.

2. 2
LÍNIA HISTÒRICA
CONTINUAR

3. 3
comença amb
té durant aquest
període
artísticament
es donen
L'EDAT MITJANA
LA CAIGUDA
DE L'IMPERI
ROMÀ
ORGANITZACIÓ SOCIAL
MOLT JERARQUITZADA
ELS COMTATS
CATALANS
S'INDEPENDITZEN
ROMÀNIC GÒTIC
i acaba amb
formada de dalt a baix per
i amb el temps
Contraforts
Arc de mig punt
Obertures
petites
Absis
Arc botant
Rossasa
Arc d'ogiva
Vitralls
EL
DESCOBRIMENT
D'AMÈRICA
REI
NOBLES I CLERGAT
CAVALLERS
CAMPEROLS, SERFS,
ARTESANS, PASTORS,...
CATALUNYA I ARAGÒ
FORMEN LA CORONA
CATALANOARAGONESA
que
S'EXPANDEIX PEL
MEDITERRANI
CONTINUAR

4. 4
LA SOCIETAT FEUDAL
El feudalisme és la forma d'rganització social i política de les
terres de l'occident europeu durant l'edat mitjana. La població
medieval no tenia una llei vàlida per a tothom i hi havia persones
lliures, persones amb algunes llibertats i persones que eren
propietats d'altres. Era una organització piramidal encapçalada pel
rei i els senyors feudals, que oferien protecció als que es estaven
per sota seu.
CONTINUAR

5. 5
DIVIDIM L'EDAT MITJANA EN DOS PERÍODES
L'ALTA EDAT MITJANA
Comprèn des del segle V fins al segle X.
Durant aquest període la vida va ser,
bàsicament rural.
LA BAIXA EDAT MITJANA
Comença al segle XI i arriba fins al segle XV.
Durant aquest període les ciutats es van convertir en
nuclis de gran activitat artesanal i comercial.

6. 6
LA SOCIETAT A L'EDAT MITJANA (feudalisme)
SENYORS FEUDALS O
NOBLES:
­ DUCS
­ MARQUESOS
­ COMPTES
­ BARONS
EL REI
EL CLERGAT:
­ BISBES
­ ABATS
­ FRARES
­ MONGESELS CAVALLERS
NORMALMENT
EREN NOBLES
CAMPEROLS, SERFS, ARTESANS, PASTORS,...
CONTINUAR

7. 7
TIPUS DE POBLAMENTS A L'EDAT MITJANA
CASTELLS
CIUTATS , VILES i CAMPS
DELS VOLTANTS
MONESTIRS
CONTINUAR

8. 8
ALS CASTELLS:
Dedicaven el temps a la vida
guerrera, tornejos, caçeres, festes i
cerimònies de l'homenatge.
Tenien una alimentació prou
variada, espècies, pa, verdures,
cereals, carns,...
ALS MONESTIRS:
Dedicaven el seu temps a l'oració,
el treball, l'estudi, copiar llibres a
mà, i estaven subjectes a les
normes de l'orde.
Tenien una alimentació bona en
general ja que rebien sempre una
aportació dels pagesos anomenat
(DELME)
CLAUSTRE
ESGLÉSIA
CUINA
MENJADOR
SALA CAPITULAR O DE
REUNIONS
BIBLIOTECA
DORMITORI
CONTINUAR
EL JOC DELS
CASTELLS

9. 9
TERRES COMUNES
POBLE
MASOS
CASA DEL
SENYOR
CASTELL
TERRES DEL SENYOR
EL CAMP
Construïen casa seva, fabricaven els
mobles i eines de treball. Patien moltes
malaties. Llauraven els petits terrenys que
tenien i les terres del noble. Pagaven el
delme a l'església.
Normalment patien gana. Solien menjar pa,
sopes i llegums
LES CIUTATS
Vivien els artesans especiatilzats que
constituïen gremis.
Es comença a donar el comerç i la burgesia
Hi havia comerciants i fires.
Es construíen les catedrals.
S'alimentaven millor que al camp.
CONTINUAR
JOC DE
VIURE AL
CAMP
JOC DE
VIURE A LA
CIUTAT

10. 10
ELS ARTESANS I ELS GREMIS
CONTINUAR

11. 11
CLASSIFICA AQUESTES PARAULES EN EL QUADRE
merlet ­ claustre ­ sala capitular ­ torre de l'homenatge ­ biblioteca ­ pati d'armes ­ muralla ­ fossat ­ espitllera
CASTELL MONESTIR
MARCA L'OPCIÓ CORRECTA DE LES DUES QUE HI HA EN NEGRETA
a.­Tots els estaments socials tenien els mateixos/ diferents drets
b.­El clergat posseïa terres / tallers d'artesania
c.­ Els nobles eren una minoria / majoria
d.­ Els cavallers vivien a les afores / dins del castell
e.­ Els cavallers posseïen un cavall, un arnès i armes / terres i un cavall
COMPLETA AQUESTES FRASES
Els ____________ vivien al _____________ . Eren amos de les terres, sovint lluitaven contra altres
nobles. Els _______________ vivien al castell. Servien als _____________. Combatien a les guerres.
El ________________ vivien als ________________. Posseïen terres. Es dedicaven a _________
i a l'estudi. Copiaven _____________. Els _____________ depenien del senyor ____________. No
posseïen res. Trevallaven per a ell a canvi de ________________.
COMPROVAR

12. 12
CLASSIFICA AQUESTES PARAULES EN EL QUADRE
merlet ­ claustre ­ sala capitular ­ torre de l'homenatge ­ biblioteca ­ pati d'armes ­ muralla ­ fossat ­ espitllera
CASTELL MONESTIR
claustre
sala capitular
biblioteca
MARCA L'OPCIÓ CORRECTA DE LES DUES QUE HI HA EN NEGRETA
a.­Tots els estaments socials tenien els mateixos/ diferents drets
b.­El clergat posseïa terres / tallers d'artesania
c.­ Els nobles eren una minoria / majoria
d.­ Els cavallers vivien a les afores / dins del castell
e.­ Els cavallers posseïen un cavall, un arnès i armes / terres i un cavall
COMPLETA AQUESTES FRASES
Els ____________ vivien al _____________ . Eren amos de les terres, sovint lluitaven contra altres
nobles. Els _______________ vivien al castell. Servien als _____________. Combatien a les guerres.
El ________________ vivien als ________________. Posseïen terres. Es dedicaven a _________
i a l'estudi. Copiaven _____________. Els _____________ depenien del senyor ____________. No
posseïen res. Trevallaven per a ell a canvi de ________________.
CONTINUAR
merlet
torre de l'homenatge
pati d'armes
muralla
fossat
espitllera
nobles castell
noblescavallers
monjos i frares monestirs l'oració
llibres camperols noble
parts de la collita

13. 13
RELACIONA AMB FLETXES
CAVALLER CAMPEROLS FRARES REI NOBLE
COL∙LOCA ELS NOMS A SOTA LES IL∙LUSTRACIONS QUE CORRESPONGUI
COMPROVAR

14. 14
RELACIONA AMB FLETXES
CAVALLER CAMPEROLS FRARES REI NOBLE
COL∙LOCA ELS NOMS A SOTA LES IL∙LUSTRACIONS QUE CORRESPONGUI
NOBLES
SERFS
CÀRRECS ECLESIÀSTICS
MONJOS I MONGESCAPS MILITARS
REI
CONTINUAR

15. 15
FRANCS I ISLÀMICS A CATALUNYA
Els guerrers islàmics, des de Catalunya, feien
incursions al nord del Pirineu, en territori franc, eduent­
se collites, cremant poblacions i agafant esclaus. Per
evitar això Carlemany va crear una marca entre el
Pirineu i el riu Ebre anomenada La Marca Hispànica.
Ell no va aconseguir el que es proposava, però el seu
fill Lluís I sí i va conquerir Barcelona als islàmics l'any
801. Aleshores el terrirori català va quedar dividit en
dues zones. Una dels francs que arribava fins al riu
Llobregat on els francs van construir castells al llarg del
riu. Una altre, al sud, dominada pels islàmics
EL NAIXEMENT DE CATALUNYA: GUIFRÉ I BORRELL II.
Els francs van dividir el territori de Catalunya en comtats i el
comtes juraven fidelitat al rei franc. Al final de segle IX Guifré el
Pelós, comte de Barcelona, Osona i Girona va repoblar la zona
d'Osona amb hones i dones del Pirineu i quan va morir va
deixar en herència els comtats al seus fills.
100 anys més tard, els islàmics van atacar, saquejar i cremar
Barcelona, alesrores era comte Borrell II. El rei franc no els va
ajudar i Borrell II va declarar els comtats catalans independents.
Els comtes es consideraven iguals entre ells, però reconeixien
el de Barcelona, més ric i gran, com una mena de germà gran.
CARLEMANY
GUIFRÉ EL PELÓS
NAIXEMENT I EXPANSIÓ DE CATALUNYA
CONTINUAR

16. 16
LA CORONA CATALANOARAGONESA
Els habitants del Pirineu van començar a conquerir territoris islàmics. Així va néixer el Regne d'Aragó. De
mica en mica es va anar esnenent cap al sud fins a conquerir Saragossa. L'any 1137 el comte de
Barcelona Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella, filla única del rei d'Aragó. Anys despés van
conquerir Tortosa i Lleida.
Jaume I va conquerir Mallorca i València i algunes zones del sud de França, això explica que avui dia
en aquestes zones es parli el català. També, per aquesta raó les banderes de Catalunya, Aragó, la
Comunitat valenciana i les illes Balears tenen en comú les quatre ratlles vermelles sobre fons groc.
Era la bandera de la dinastia fundada per Guifré el Pelós, anomenada "Casal de Barcelona"
CONTINUAR

17. 17
CONTINUAR

18. 18
COL∙LOCA EL NOM AL PERSONATGE CORRESPONENT
GUIFRÉ EL PELÓS RAMIR II BORRELL II
PERONELLARAMON
BERENGUER IV
ALFONS I
PERE I
JAUME I
SEGLE IX
Els francs conquereixen__________________. Es formen els comtats cqatalans. Guifré el Pelós
deixa al seus ________________ en herència als seus fills.
SEGLE X
Els __________________ de Còrdova saquegen i cremen Barcelona. Els francs npo ajuden al
comte Borrell II. El comte Borrell ll no renova el jurament de ________________ al rei franc.
SEGLE XII
El comte Ramon Berenguer IV, descendent de Guifré, es casa amb Peronella, heredera del regne
d'_____________________. Alfons I, fill de_____________________ i Peronella, esdevé el primer
rei de la Corona catalanoaragonesa.
SEGLE XIII
Jaume I, nét d'Alfons I, hereta la corona catalanoaragonesa. __________________ conquereix
Mallorca.
COL∙LOCA LES PARAULES QUE FALTEN EN AQUEST TEXT
COMPROVAR

19. 19
COL∙LOCA EL NOM AL PERSONATGE CORRESPONENT
GUIFRÉ EL PELÓS RAMIR II BORRELL II PERONELLARAMON
BERENGUER IV
ALFONS I PERE I JAUME I
SEGLE IX
Els francs conquereixen__________________. Es formen els comtats cqatalans. Guifré el Pelós
deixa al seus ________________ en herència als seus fills.
SEGLE X
Els __________________ de Còrdova saquegen i cremen Barcelona. Els francs npo ajuden al
comte Borrell II. El comte Borrell ll no renova el jurament de ________________ al rei franc.
SEGLE XII
El comte Ramon Berenguer IV, descendent de Guifré, es casa amb Peronella, heredera del regne
d'_____________________. Alfons I, fill de_____________________ i Peronella, esdevé el primer
rei de la Corona catalanoaragonesa.
SEGLE XIII
Jaume I, nét d'Alfons I, hereta la corona catalanoaragonesa. __________________ conquereix
Mallorca.
COL∙LOCA LES PARAULES QUE FALTEN EN AQUEST TEXT
CONTINUAR
Barcelona
comtats
islàmics
fidelitat
Aragó Ramon Berenguer IV
Jaume I

20. 20
L'ART A L'EDAT MITJANA
L'estil artístic és la manera d'expressar­se, o de fer les obres, d'un o d'un grup
d'artistes d'una època determinada. Per mitjà de l'estil podem saber quines tècniques
utilitzaven els artistes de l'època, però també com vivia i com pensava la gent. El
ROMÀNIC i el GÒTIC són els estils característics de l'edat mitjana.
ROMÀNIC
GÒTIC
CONTINUAR

21. 21
INDICA A QUIN ESTIL ARTÍSTIC PERTANYEN AQUESTS EDIFICIS
CONTINUAR

22. 22
INDICA A QUIN ESTIL ARTÍSTIC PERTANYEN AQUESTS EDIFICIS
CONTINUAR
GÒTIC
GÒTIC ROMÀNIC
ROMÀNIC

23. 23
MAPES HISTÒRICS
En aquests mapes es pot veure la situació
d'Europa i de Catalunya duran una part del
període de l'Edat Mitjana.
CONTINUAR

24. 24
comença amb
té durant aquest
període
artísticament
es donen
L'EDAT MITJANA
i acaba amb
formada de dalt a baix per
i amb el temps
Contraforts
Arc de mig punt
Obertures
petites
Absis
Arc botant
Rossasa
Arc d'ogiva
Vitralls
que
COMPROVA­HO
RECORDA EL QUE HEM APRÉS

25. 25
FEM EL NOSTRE ESCUT
Entrem en dues pàgines d'internet. la primera ens indica que volen dir els objectes, animals, colors,
barres,... que hi ha als escuts. La segona ens deixa triar tot el que hem dicidit i PODEM FER EL
NOSTRE ESCUT.
CONTINUAR

26. 26
En aquesta unitat proposa un tipus d'avalució final tipus test per comprovar el grau d'assoliment
d'alguns objectius.

27. 27