Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Salvador Puigcorbé i l'Halterofilia

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Visita al sr. Roderic Gaya
Visita al sr. Roderic Gaya
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 22 Anuncio

Salvador Puigcorbé i l'Halterofilia

Descargar para leer sin conexión

El grup de nois i noies de l'Espai jove Intercultuiral de Mollerussa, conjuntament amb les persones del Casal Municipal per a la Gent Gran de Mollerussa, descobreixen una part de la història esportiva de la ciutat, de la mà de Salvador Puigcorbé, qui va ser subcampió d'Espanya d'halterofilia.

El grup de nois i noies de l'Espai jove Intercultuiral de Mollerussa, conjuntament amb les persones del Casal Municipal per a la Gent Gran de Mollerussa, descobreixen una part de la història esportiva de la ciutat, de la mà de Salvador Puigcorbé, qui va ser subcampió d'Espanya d'halterofilia.

Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Más reciente (20)

Anuncio

Salvador Puigcorbé i l'Halterofilia

  1. 1. Halterofília  Halterofília nom. Femení. Esport consistent a alçar halters des del terra fins més amunt del cap. Halter nom. Masculí. Aparell consistent en un nombre variable de discos, segons el pes que es vol aconseguir, units per una barra. Prové de la paraula grega “haltêr” (peces de plom per la gimnàstica) i “philos” (amor). Darrere aquest esport, ens vam trobar amb el Sr. Salvador Puigcorbé, ciutadà de Mollerussa que durant tota la seva vida ha practicat l’halterofília. Tanta és la passió que el Sr. Puigcorbé té per aquest esport, que la relació que s’ha establert entre ell, l’esforç i la força, encara perdura avui en dia. Així, una de les primeres coses que fa a primera hora del matí, és penjar-se d’una barra i aixecar- se a plom. Defensor aferri d’aquest esport; no només va ser un dels primers en introduir-lo al nostre territori sinó que va arribar a formar part de la junta catalana.
  2. 2. Què en sabem d’en Salvador?  Nascut a Mollerussa, el 10 de maig de 1929, a la casa “Cal Safont”.  Situada a l’antic carrer Wilson, nom en honor al president dels Estats Units d’Amèrica; més tard, durant la dictadura de Franco, el van anomenar Avenida del Generalísimo, i amb l’arribada de la democràcia, es va canviar pel nom actual Avinguda de la Generalitat.  Va treballar com a delineant al Canal d’Urgell, fins que es va jubilar als 62 anys.  Practicava halterofília com a hobby.
  3. 3. Aquí podem veure el Carrer Wilson (actual Avinguda Generalitat) l’any 1930, podem observar la Villa Mercedes en primer plà, anys més tard va ser enderrocada i al fons del carrer l’Amistat. La casa on va nèixer el Sr. Salvador Puigcorbé, queda a la part esquerra del carrer.
  4. 4. TROBADA  El dia 20 d’abril del 2015 ens trobem un grup de joves de l’EJI amb un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran, per conèixer al Sr. Salvador Puigcorbé.  El Sr. Puigcorbé ens va explicar en què consistia l’halterofília, la tècnica que s’utilitzava, la seva trajectòria en les competicions que va participar, els rècords que va aconseguir i les copes i medalles que va guanyar.  Gràcies al Sr Salvador vam descobrir detalls de la història de Mollerussa molt interessants, i també vam conèixer com es deien alguns dels carrers uns
  5. 5. El Sr. Puigcorbé aixecant la barra de pes a l’antic Camp de Futbol de Mollerussa, situat al voltant d’on és actualment
  6. 6. Infància a Mollerussa  El Sr Salvador ens va explicar que als 3 anys li van detectar poliomielitis que afectava a la cama dreta per sota del genoll, fent que fos 3 centímetres més curta.  Ens narra l’època de la guerra, des dels 7 anys fins als 10, en què a Mollerussa no hi havien tropes, però recorda els bombardejos com a esfereïdors... Ja que sentien el soroll de les comportes dels avions quan s’obrien i estaven a punt de llençar les bombes.  Anunciaven l’arribada de les bombes amb el toc de queda des de la Forestal, fent sonar la sirena. Recorda que on hi ha l’església actual, abans hi havia un cementiri, i és allí on es van construir unes trinxeres on la població es protegia de les bombes.  Els nens i nenes quan estaven amagats a les trinxeres, es divertien amb els ossos dels cossos enterrats al cementiri.
  7. 7. Poliomielitis  Des dels 3 anys que li van diagnosticar la poliomielitis, fins als 17 anys que el Doctor Francisco Jiménez Vidal (metge dels ferits de guerra i de les tropes alemanyes) el va operar, el Sr Salvador va conviure amb la malaltia i totes les dificultats que li suposava.  A partir d’aquest fet, ell sempre ha estat guiat per un instint personal d’autosuperació per tirar endavant. Així des de molt jove, ja es va interessar per a la gimnàstica i l’esport, amb un esperit autodidacta: va aprendre a nedar pel seu compte amb un llibre que es va comprar, així com també va aprendre a anar amb bicicleta.  I, llavors, per què va començar a practicar l’halterofília? Sembla que el documental NO-DO el va portar a conèixer aquest esport als Jocs Olímpics de Londres de l’any 1948. I es va desplaçar fins a Barcelona, concretament al Gimnàs
  8. 8. L’Halterofilia Halterofília: què és, l’equipament necessari i la tècnica utilitzada. Article extret de La Vanguardia
  9. 9. Participacions del Sr. Salvador Puigcorbé 1952. Campionat de Catalunya d’halterofília 1955. Matx a Montpeller 1957. Barcelona Kraft Sport Club de Sieglar d'Alemanya 1957. Subcampió d’Espanya de pes lleuger 1957. S’inicia en els jocs tradicionals bascos 1958. Campió al VII Campionat de Catalunya d’aixecament de pesos 1960. Jocs Olímpics a Roma (no hi participa) 1964. Li atorguen la medalla de bronze al mèrit esportiu Sr Puigcorbé aixecant la barra de pes, el 1957 a Barcelona
  10. 10. Què li va implicar l’halterofilia?  El Sr Salvador ens va explicar que no seguia una dieta especial, sinó que s’alimentava bé. Per exemple, abans d’una competició es menjava un bon bistec amb patates! I així aconseguia l’energia suficient per aixecar els pesos.  I els seus pares què en pensaven del hobby que tenia el seu fill? Doncs pel que ens va explicar, sembla ser que no els hi agradava gaire... Tot i que ho van acceptar i respectar.
  11. 11. Les marques del Sr. Salvador Puigcorbé FORÇA 100 kgs ARRANCADA 85 kgs DOS TEMPS 115 kgs ELS KGS QUE AIXECAVA EL SR SALVADOR PUIGCORBÉ Com a escalfament, feia flexions i aixecava pes suau.
  12. 12. Recull fotogràfic
  13. 13. Recull fotogràfic Alemania. 1958 Bilbao 1957. Equip d’aixecament de pes del CGB
  14. 14. Campionat realitzat a Mollerussa
  15. 15. Diploma que l’acredita com a subcampió d’Espanya l’any 1957
  16. 16. Medalla de bronze al mèrit esportiu
  17. 17. També va practicar l’Aixecament de pedres Al País Basc, es practicava l’aixecament de pedres. Al Sr Puigcorbé li va agradar aquesta modalitat, i va demanar a un marmolista de Lleida que li fes una bola de pedra per entrenar.
  18. 18. El Sr. Salvador Puigcorbé, amb la seva pedra.
  19. 19. Companys de camí Gràcies a la pràctica d’aquest esport, va conèixer a altres esportistes com Iñaki Perurena i Joaquín Blume. El Sr Salvador Puigcorbé amb el Sr Iñaki Perurena, en una competició a Linyola

×