1.
En Roderic Gaya, Què en sabem?
Roderic Gaya Graus
Nascut a Mollerussa el 15 de novembre 1934 al Carrer Balmes
Mollerussa,
1934,
nº30. A l’any 1943, decideix anar viure al Salt del Llums. El Sr.
Gaya, inicia el món laboral en una edat fràgil, concretament als
13 anys treballant de lampista i guanyant un sou de 15 pessetes
anys,
al mes.
També va treballar durant 35 anys de capatàs a la companyia
FECSA. Lampista, electricista i llauner per ofici. A partir de la
jubilació, es va dedicar, com a artesà autodidacte, al món
apassionant de les miniatures de caire rural; els material que
p
;
q
utilitza en la fabricació dels diferents objectes és el llautó i aram.
L'any 1999 va exposar en el marc de les festes de Sant Isidori al
Centre Cultural de Mollerussa.

2.
RECULL BIOGRÀFIC
Roderic Gaya Graus
A la imatge el Sr. Roderic Gaya amb una mostra de maquetes de trens a escala durant
imatge, Sr
l’exposició de la 11a. Fira del Col.leccionisme.

3.
Lampista,
Lampista Electricista i llauner
Lampista
[del fr. lampiste, íd., der. de lampe 'un llum', del ll. lampas, -ădis, íd.]
m i f OFIC 1 1 Persona que fabrica llums o en ven.
2 Electricista especialment el que té cura de les instal·lacions d enllumenament.
Electricista,
instal lacions d'enllumenament
2 p ext Llauner 2.
Electricista
[de elèctric]
m i f OFIC Persona que fa o repara instruments, maquinària, etc., elèctrics, o bé que fa o repara
instal·lacions elèctriques.
Llauner -a
[de llauna]
m i f OFIC 1 Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna
llauna.
2 Persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua, substitueix els vidres trencats, etc.
llau_ner.

4.
TROBADA
El di 10 d f b
dia
de febrer d l 2014 ens t b
del
trobem un grup d j
de joves d l’EJI
de
amb un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran, per
fer una visita al Sr. Roderic Gaya.
El Sr. Gaya, explica com es va introduir en el món de les miniatures i
quin va ser el seu procés d’aprenentatge al llarg del temps. També
ens va ensenyar les diferents col·leccions de miniatures, les quals ha
adquirit amb el pas dels anys, donant per exemple, màquines de
tren, diferents tipus de carros ( bota, mula, estaquirots, funerari...),
entre moltes altres maquetes.
l
l
Al seu costat vam descobrir i/o recordar, noms antics de carrers i
botigues de la nostra ciutat. I fins i tot, vàrem poder traslladar-nos
anys endarrere, tot analitzat l’evolució de les màquines de tren.

5.
Els nois i noies de l’Espai Jove Intercultural i la gent gran del casal Municipal de Mollerussa, escoltant al Sr. Roderic
Gaya.

6.
El salt dels llums
El Salt dels Llums també feia corrent com el Salt
del Duran. De fet el Salt dels Llums va ser la
primera entrada de llum a Mollerussa, el 15 de
maig de 1904, aprofitant que era Festa Major.
ag
90 , ap o a
e a es a Majo
El Salt dels Llums va ser explotat per companyies
elèctriques com La Canadiense Riegos y Fuerzas
del Ebro o F.E.C.S.A.
Més amunt hi trobem El Salt del Duran és, en
realitat, un salt d’aigua de 4.5mt de desnivell
brut, construït per ordre de La Forestal d’Urgell
(La Forestal de Urgel), nom de la paperera que
durant anys i panys va ser el motor industrial de
la comarca amb altres contemporànies indústries
com la lletera El Castillo o la Farinera.
Foto de la façana

7.
El salt dels llums
El salt d’aigua s’aprofitava per a fer
part de la llum que alimentava la
paperera; aquesta llum transitava per un
tramat de fil al llarg de la tercera
sèquia del canal d’Urgell per endinsar-se
a Mollerussa i arribar al seu destí La
destí,
Forestal.
Allí f i rodar, entre altres, l i
l
feia d
les immenses
bobines que estiraven la pasta de
paper, amb el seu olor peculiar i els seus
vapors calents.

8.
Els carros i els trens
L’afició principal del sr. Roderic Gaya és realitzar amb les seves mans carros i trens
amb miniatura.
Aquest gran treball es caracteritza per tenir grans dosis de paciència, dedicar-hi
A
b ll
d
d
d d
h
força temps, i a més, una certa inversió econòmica.
La t d l i d t b ll b
L metodologia de treball es basa en analitzar les d d a partir d’una fotografia,
lit
l dades
ti d’
f t
fi
com és el cas dels trens o bé, utilitzant les mides de carros reals, que ell mateix ha
vist.
Amb les mesures correctes, realitza totes les miniatures a escala 1:10
Els materials que utilitza són els que ell més coneix: el llautó (aliatge de coure amb
zinc), l’aram (coure batut, laminat o forjat en forma de xapa), el ferro, etc. Materials
que coneix molt bé ja que els ha treballat durant molts anys.
Per poder conservar millor, les miniatures de llautó el Sr. Roderic utilitza un vernís
transparent amb esprai.

9.
Els carros
• Diligència: Fa referència a
l’època de l’oest. És una
rèplica d’un carro de l’ any
p
y
1905.

10.
Els carros
De B t
D Botes:
Aquest carro, s’utilitzava anys
enrere, amb l fi lit t d poder
b la finalitat de
d
transportar el vi als pobles i ciutats.
S’ha de mencionar que abans, el vi no
estava embotellat, per tant cada
comprador/a, anava a l b i
d /
la botiga d
des
de casa amb la seva ampolla o
recipient, demanat els litres de vi que
volgués comprar. El Sr. Roderic, també
ens va ensenyar que, en aquella època,
ll
s’ utilitzava per poder mesurar el vi el
medidor o mesurador de vins. La
capacitat de cada bota és d’uns 350 o
400 litres.
El vi es venia a granel a la
botiga del Mateu Miró i Castelló del vi.
Mesurador
Detalls del carro de Botes

11.
Els carros
Dels Estaquirots:
El carro dels estaquirots es feia
estaquirots,
servir anys enrere, amb la finalitat
d’anar al camp a buscar els feixos
(palla i farratge, ...). Aquest carro,
està format per uns bastons de dos
metres de llarg que és posaven al
costat de les baranes del carro
perquè hi cabés la màxima
quantitat de garbes També es
garbes. També,
posava un cèrcol de ferro al
damunt de les vares del carro, per
poder posar les garbes que
sortissin fins al cap de l’animal al
l’animal;
capçalet del darrere s’hi afegia
una escaleta de fusta que
allargava el carro per poder
carregar encara més garbes.
é
b
Detalls del Carro dels estaquirots

12.
Els carros
De Morts:
Aquest s’utilitzava anys enrere,
amb la finalitat de transportar
difunts i era conegut, per tothom,
com el carro de morts. Segons ens
va mencionar el Sr Gaya
Sr. Gaya,
depenent del nivell econòmic, hi
havia més o menys cavalls. Així tal
i com diu la dita catalana “ com
més rics, més animals ”.
El carro de morts, va ser utilitzat
fins a finals dels anys 60 En
60.
aquell moment es va posar en
circulació l’automòbil fúnebre.
Detalls del Carro
de Morts

13.
Els trens: 16 són les maquetes que formen part de la
col·lecció del Sr. Roderic Gaya.

14.
Els trens
D’entre totes elles, en destaca aquesta.
És la primera màquina de vapor que va ser
capaç d’arrossegar 10 tones de ferro.
El 21 de febrer de 1804, a més d’arrossegar
1804
d arrossegar
aquestes 10 tones de ferro, va ser capaç de
transportar 60 persones, en el que va ser el
primer viatge en ferrocarril amb passatgers.
Màquina de Trevithick.
Per fer un total de 16 km, vàren fer falta 4
hores i 5 minuts.
El seu creador en va ser el Sr. Trevithick.

15.
Els trens

16.
Els trens

17.
L Arreu
L’Arreu Romà
El Sr. Roderic Gaya, també ha
realitzat altres tipus de miniatures,
com és el cas d’una arreu. Aquesta és
una eina utilitzada per a ll
l d
llaurar l
la
terra a través d'obrir-hi solcs. És un
instrument agrícola que permet d'obrir
solcs a l t
l
la terra, generalment per t l
l
t
tal
de condicionar-la millor per a la
sembra.
Estava formada per una part
davantera que era la que estirava
l'animal, anomenada timó, peça que
estava enllaçada amb l cameta, i
ll d
b la
aquesta s'unia amb la base de l'arreu
(la rella) acabada per la punta amb
un d t l L rella era l part que
dental. La ll
la
t
servia per llaurar, enfonsant-se a
dintre la terra.
Detall de l’Arreu

18.
La Font de Linyola
Detalls de la Font de
Linyola
També ha reproduït una
font de Linyola, on gràcies a
la instal·lació d’aquesta
instal lació d aquesta
font,
es
va
produir
l’arribada de l’aigua al
poble a l’any 1899 el
l any 1899;
mateix any què es va
construir l’escola i poc
d
é de l’arribada del
després d l’ ib d d l
tren. Un any més tard
arribaria
també
l’enllumenat
elèctric
a
aquesta població veïna a
Mollerussa.

19.
El Pessebre
Finalment, el Sr. Gaya, va dedicar 12 anys de la seva vida
per poder construir a casa seva un pessebre molt peculiar
amb:
Efectes l
Ef
luminotècnic
è
Tenia una mida de 4m quadrats.
Estels de fibra òptica, efectes de pluja....
Durant 10 o 12 dies el visitaven unes 1000 persones de
diferents pobles. Cada sessió durava 25 minuts, havia de
ser un grup format per15 persones.
El pessebre NO era una mostra estàtica sinó més aviat una
b
t
tàti
i ó é
i t
“representació teatral” en que es desenvolupaven diferents
escenes, de manera encadenada, on hi tenia part, a més
de l’exposició del pessebre en si mateix, l’escenificació
amb moviment d ll i só.
b
i
t de llum ó
El Sr. Roderic Gaya, porta 14 anys recitant el poema de
Nadal, aquest dura 45 minuts i s’ha de dir tot de memòria;
data de l’any 1930 i encara avui en dia continua vigent.
l any