SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 37
Forner/a
 Forner/a:
1 m i f 1 Persona que fa pa o en ven; flequer.
2 HIST Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven
particulars.
Darrera de la M. Àngels Camps hi ha tota una
nissaga familiar de pastissers, que s’inicià l’any
1900 sota el nom de a
Golmés, ella diu orgullosa que el seu fill és la
quarta generació i que gràcies a ell i a la seva
jove, encara avui podem degustar algunes
receptes que ella va aprendre dels seus avis.
TROBADA
 El dia 14- 05 -13 ens reunim un grup de joves
de l’EJI i un grup de persones del Casal
Municipal de la Gent Gran, per fer una visita a
la pastisseria M. Àngels Patet.
 La M. Àngels ens explica com es va introduir
en el món de la pastisseria i quin va ser el seu
procés d’aprenentatge.
 Al seu costat vam descobrir un món molt dolç
però que comporta molts sacrificis, sobretot
pels horaris. M. Àngels ens parla amb l’orgull
de qui se sent part d’una llarga nissaga que ha
realitzat un mateix ofici.
“Vaig néixer a la pastera”
 “Vaig néixer a la pastera”: Això és el que
respon la M. Àngels quan li preguntem quina
edat tenia quan va començar a treballar a
l‟obrador. La M. Àngels, ens ajuda a entendre,
amb aquesta senzilla resposta, la vinculació
que hi havia antigament amb els negocis
familiars. Significa que des de que té ús de
raó a estat implicada al forn.
 Ella ens remarca que mai va deixar els seus
estudis, però que sempre que tenia un sol
minut lliure el dedicava al negoci familiar.
Biografia: M. Àngels Camps
Gomà
 Neix l‟any 1945 a Golmés
 És la gran de dos germans, el seu germà es diu Joan
Camps.
 Quan tenia tres anys, l‟any 1948, amb els seus pares i els
seus avis es traslladen a Mollerussa on obren un forn de pa
anomenat cal Capellades al carrer Jacint Verdaguer.
 Més endavant s‟amplia i obren un altre forn al carrer sant
Isidori.
 Després de la mort del seu pare els dos germans continuen
vinculats al mateix negoci, la M. Àngels treballant de
dependenta a la botiga i el seu fill Benjamí, treballant també
al forn de pa.
 No serà fins l‟any 1993 que ella i el seu fill obriran un nou
establiment que és el que coneixem avui dia, la pastisseria
M. Àngels, especialitzant-se amb pastisseria, i quedant el seu
germà Joan com a forner.
La Sra. M. Àngels Camps explicant els seus orígens a través d’una imatge del llibre “La història gràfica de
Mollerussa”, 2004.
L‟ofici de forner i de pastisser
Frases descriptives.
“A les empreses familiars no hi ha horaris, si
ets a casa i et truquen per una comanda,
t’aixeques i te’n vas”. Això no t’ho farà cap
supermercat”.
“A les empreses petites, com aquesta,
treballes tots els dies de l’any. Els
autònoms i més en un poble, tenim
l'obligació de donar el servei, si convé, les
24 hores del dia”.
La M. Àngels defineix d’aquesta manera la duresa
d’aquests ofici, però també diu que ''l'artesania
d'abans ha de continuar, i amb les coses
elaborades a mà encara més, encara que el
Els orígens: Forn de
Els orígens de la
pastisseria M.
Àngels els
trobem en un
forn de pa del
carrer Jacint
Verdaguer de
Mollerussa:
,
encara que els
seus avis ja
varen començar
a elaborar pa, a
Golmés, cap al
1900.
Els orígens: Forn de cal
Capellades
No va ser fins l‟any
1948 que cal
Capellades s‟amplia
i obre un altre forn al
carrer sant Isidori,
com podem veure en
la imatge.
Fixem-nos amb el
nom que té la
pastisseria: “can
Patet”. En aquest
cas pren el nom del
renom de la casa de
la família de la M.
Àngels.
Els orígens: Forn de cal
Capellades
L‟any1993 la M.
Àngels obre un
nou establiment,
amb el seu fill,
Benjamí i la seva
muller Rosa,
dedicant-se
exclusivament a la
pastisseria on
treballen de
manera artesanal
la majoria dels
seus productes.
Aquesta
pastisseria està
ubicada al carrer
Llorenç Vilaró.
“La tecnologia a anat
millorant, estalvia
temps”.
Això és el que ens explicava
en Benjamí, fill de la M.
Àngels, quan es disposava a
amassar la pasta del brioix,
recepta la qual és heretada
dels seus avis.
Vàrem veure com va anar
posant els ingredients en una
“amassadora”, però anys
enrere eren les mans
humanes qui desenvolupava
aquesta tasca.
L‟ofici de forner i pastisser:
la evolució de les màquines i les
eines.
Les màquines: l‟”amassadora”
Aquestes eines
metàl·liques han
donat descans als
braços humans a
l‟hora d‟amassar.
Anys enrere... La força de les
mans.
Exemple de
treball
manual sense
l‟ajuda de
l‟”amassador
a”
Les màquines: la màquina
divisòria
Estem davant de la
màquina més antiga de
la pastisseria, aquesta
divisòria pertanyia a
l‟avi d‟en Benjamí i té
més de 50 anys
d‟antiguitat. Talla la
massa en quadrats de
similar mesura i pes,
que després es
manipularan
manualment per fer-ne
coques o brioixos.
Anys enrere..... talls manuals.
Exemple de
treball
manual
sense la
divisòria.
Les màquines: la fermentadora
Quan no existia
aquesta màquina
s‟havia de deixar la
massa, tant del pa
com dels brioixos,
unes 7 o 8 hores per
a que realitzés la
.
Aquesta màquina, ha
estat imprescindible
per a guanyar temps
en l‟elaboració dels
productes, sobretot
en grans quantitats.
Anys enrere... La fermentació
natural
Es tractava
d‟agafar la pasta
mare (una mica
de la que s‟havia
usat el dia
anterior) afegir-hi
aigua, farina i sal;
s‟amassava i es
deixava reposar
entre 7 i 8 hores
dins d‟aquests
calaixos, era
imprescindible
que no hi toqués
l‟aire per no
afectar la pujada
de la massa.
Les màquines: els forns
elèctrics
Aquestes màquines
han substituït als
forns de pedra.
Alguns dels
avantatges és que
es pot graduar la
temperatura i que
se‟n poden tenir
més d‟una,
d‟aquesta manera,
es facilita la cocció
d‟una reposteria
variada al mateix
temps.
Anys enrere... els forns de
llenya.
Aquest era
l‟únic sistema
que hi havia
per coure tant
el pa com les
coques.
Curiositat: De
fet era molt
comú que la
gent anés a
coure les
mones als
forns del poble.
La evolució de les eines:
De la fusta a l‟acer inoxidable.
La M. Àngels i en
Benjamí ens expliquen
que per motius
sanitaris, hi ha una llei
que els prohibeix
utilitzar eines o taulells
de fusta. Així doncs, el
material que
substitueix la fusta és
l‟acer inoxidable, en
cas de les eines, i
l‟acer o el marbre en
cas dels taulells.
Eines d‟acer inoxidable.
Massa, ganivets i taulell actuals, tots ells d‟acer, tal i com dictaminen les
normes sanitàries de manipulació d‟aliments.
Pastisseries dels anys „60 de
Mollerussa
Als anys’60 a Mollerussa amb una
població de 6.000 habitants hi ha
havia un total de 8 forns de pa:
-Patet
-Antonio Quartero
-Quimet
-Cal Piqué
-Pere pastisser
-Costa
-L’agudo
-Porté
Curiositats sobre la compra del
pa.
- Fa més de 60 anys, una de les maneres d‟obtenir pa, era
comprant prèviament la farina que més tard es portava al forner
del poble.
- Depenent de la quantitat que es portava de farina, s‟obtenia una
certa quantitat de barres de pa. Per dur el control de les barres de
pa que s‟emportava cap a casa es donaven uns tiquets que
ajudaven a dur el compte.
- El negoci pels obradors requeia en quedar-se una petita quantitat
d‟aquesta farina.
- Les barres de pa no es venien per peça sinó per pes, aleshores
era molt difícil encertar el pes concret en una sola barra, llavors
s‟havia de pesar i si no arribava al pes exacte es tallava una
llesca o s‟hi afegia un panet per arribar-hi.
Els únics productes que hi
havia.
Els únics productes
que s’elaboraven dins
els obradors en aquella
època eren:
- Pa de pagès
- Barres de pa
- - Coques de sucre
- - Les mones
- - Panadons
Avui dia.... en la varietat està el
gust.
Avui dia tenim una
quantitat enorme de
tipus de pa: rodó,
motlle, barra, de
ronyó, etc... Com
també tenim gran
quantitat de
condiments que
acompanyen al pa:
cereals, xocolata,
fruits secs, ...
Pastisseria.
També tenim una
gran quantitat de
pastisseria i de
reposteria on
poder triar.
Això, com ja
sabem, dista molt
de la varietat que
hi ha havia anys
enrere.
Avui dia….
Pastes de
cafè..
Avui dia….
Pastes per
esmorzar…
Receptari: Com realitzar un
brioix
Ingredients:
• -farina
• -sal
• -sucre
• -
margarina
• -mantega
animal
• -ous
I tot junt ho
posem a la
“amassadora
”
S‟agafa una
mica de la
massa que n‟ha
sortit i es posa a
la màquina
divisòria, i en
resulta....
Això! Tot un
seguit de petits
quadrats que
els hem de
convertir en
rodones.
Tothom i va
posar la
seva millor
voluntat!!
També els
nostres
avis!!!
Es posen a la
safata i
s'introdueixen al
forn, el resultat
final....
Uns brioixos
BONÍSSIMS!!!!!
I a menjar-nos-els!!!
Visita pastisseria

Más contenido relacionado

Similar a Visita pastisseria

Pasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia Guillaumet
Pasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia GuillaumetPasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia Guillaumet
Pasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia GuillaumetEspai Jove Intercultural
 
Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)
Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)
Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)Mestre Tomeu
 
Sant Corneli
Sant CorneliSant Corneli
Sant Cornelimmarco26
 
Visita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet
Visita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta GuillaumetVisita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet
Visita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumetespaijove
 
Ainhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnauAinhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnaugegantdelrec
 
Breu història dels canelons
Breu història dels canelonsBreu història dels canelons
Breu història dels canelonsDolors Matilló
 
Ruta pel poble
Ruta pel pobleRuta pel poble
Ruta pel pobleeltimo
 
Conreu de Cereals i història dels molins a Cerdanya
Conreu de Cereals i història dels molins a CerdanyaConreu de Cereals i història dels molins a Cerdanya
Conreu de Cereals i història dels molins a CerdanyaGemma Bach González
 
Ruta del pa al Lluçanès
Ruta del pa al LluçanèsRuta del pa al Lluçanès
Ruta del pa al LluçanèsAnna Llepadits
 

Similar a Visita pastisseria (13)

Les forneres
Les forneresLes forneres
Les forneres
 
Pasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia Guillaumet
Pasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia GuillaumetPasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia Guillaumet
Pasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia Guillaumet
 
Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)
Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)
Comerços de Santa Eugènia (treball 4t de primària)
 
Revista entorn 1819
Revista entorn 1819Revista entorn 1819
Revista entorn 1819
 
0 entrevista
0 entrevista0 entrevista
0 entrevista
 
Sant Corneli
Sant CorneliSant Corneli
Sant Corneli
 
Visita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet
Visita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta GuillaumetVisita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet
Visita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet
 
Ainhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnauAinhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnau
 
Breu història dels canelons
Breu història dels canelonsBreu història dels canelons
Breu història dels canelons
 
Ruta pel poble
Ruta pel pobleRuta pel poble
Ruta pel poble
 
Conreu de Cereals i història dels molins a Cerdanya
Conreu de Cereals i història dels molins a CerdanyaConreu de Cereals i història dels molins a Cerdanya
Conreu de Cereals i història dels molins a Cerdanya
 
La creació de pa
La creació de paLa creació de pa
La creació de pa
 
Ruta del pa al Lluçanès
Ruta del pa al LluçanèsRuta del pa al Lluçanès
Ruta del pa al Lluçanès
 

Más de Espai Jove Intercultural (12)

Salvador Puigcorbé i l'Halterofilia
Salvador Puigcorbé i l'HalterofiliaSalvador Puigcorbé i l'Halterofilia
Salvador Puigcorbé i l'Halterofilia
 
Visita al Sr. Manel Roure
Visita al Sr. Manel RoureVisita al Sr. Manel Roure
Visita al Sr. Manel Roure
 
Visita al sr. roderic gaya
Visita al sr. roderic gayaVisita al sr. roderic gaya
Visita al sr. roderic gaya
 
Projecte Lecxit
Projecte LecxitProjecte Lecxit
Projecte Lecxit
 
Presentació Projecte Reveal
Presentació Projecte RevealPresentació Projecte Reveal
Presentació Projecte Reveal
 
Canvi, resiliència i voluntariat. El voluntariat, imprescindible en el procés...
Canvi, resiliència i voluntariat. El voluntariat, imprescindible en el procés...Canvi, resiliència i voluntariat. El voluntariat, imprescindible en el procés...
Canvi, resiliència i voluntariat. El voluntariat, imprescindible en el procés...
 
Visita al Sr. Jaume Solé
Visita al Sr. Jaume SoléVisita al Sr. Jaume Solé
Visita al Sr. Jaume Solé
 
Drets dels infants
Drets dels infantsDrets dels infants
Drets dels infants
 
Acte Cloenda Espai Jove Intercultural
Acte Cloenda Espai Jove InterculturalActe Cloenda Espai Jove Intercultural
Acte Cloenda Espai Jove Intercultural
 
Visita als vestits de paper
Visita als vestits de paperVisita als vestits de paper
Visita als vestits de paper
 
Visita al Sr. Joaquin Porté
Visita al Sr. Joaquin PortéVisita al Sr. Joaquin Porté
Visita al Sr. Joaquin Porté
 
Visita al sr. jaume mata
Visita al sr. jaume mataVisita al sr. jaume mata
Visita al sr. jaume mata
 

Visita pastisseria

  • 1.
  • 2. Forner/a  Forner/a: 1 m i f 1 Persona que fa pa o en ven; flequer. 2 HIST Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars. Darrera de la M. Àngels Camps hi ha tota una nissaga familiar de pastissers, que s’inicià l’any 1900 sota el nom de a Golmés, ella diu orgullosa que el seu fill és la quarta generació i que gràcies a ell i a la seva jove, encara avui podem degustar algunes receptes que ella va aprendre dels seus avis.
  • 3. TROBADA  El dia 14- 05 -13 ens reunim un grup de joves de l’EJI i un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran, per fer una visita a la pastisseria M. Àngels Patet.  La M. Àngels ens explica com es va introduir en el món de la pastisseria i quin va ser el seu procés d’aprenentatge.  Al seu costat vam descobrir un món molt dolç però que comporta molts sacrificis, sobretot pels horaris. M. Àngels ens parla amb l’orgull de qui se sent part d’una llarga nissaga que ha realitzat un mateix ofici.
  • 4. “Vaig néixer a la pastera”  “Vaig néixer a la pastera”: Això és el que respon la M. Àngels quan li preguntem quina edat tenia quan va començar a treballar a l‟obrador. La M. Àngels, ens ajuda a entendre, amb aquesta senzilla resposta, la vinculació que hi havia antigament amb els negocis familiars. Significa que des de que té ús de raó a estat implicada al forn.  Ella ens remarca que mai va deixar els seus estudis, però que sempre que tenia un sol minut lliure el dedicava al negoci familiar.
  • 5. Biografia: M. Àngels Camps Gomà  Neix l‟any 1945 a Golmés  És la gran de dos germans, el seu germà es diu Joan Camps.  Quan tenia tres anys, l‟any 1948, amb els seus pares i els seus avis es traslladen a Mollerussa on obren un forn de pa anomenat cal Capellades al carrer Jacint Verdaguer.  Més endavant s‟amplia i obren un altre forn al carrer sant Isidori.  Després de la mort del seu pare els dos germans continuen vinculats al mateix negoci, la M. Àngels treballant de dependenta a la botiga i el seu fill Benjamí, treballant també al forn de pa.  No serà fins l‟any 1993 que ella i el seu fill obriran un nou establiment que és el que coneixem avui dia, la pastisseria M. Àngels, especialitzant-se amb pastisseria, i quedant el seu germà Joan com a forner.
  • 6. La Sra. M. Àngels Camps explicant els seus orígens a través d’una imatge del llibre “La història gràfica de Mollerussa”, 2004.
  • 7. L‟ofici de forner i de pastisser Frases descriptives. “A les empreses familiars no hi ha horaris, si ets a casa i et truquen per una comanda, t’aixeques i te’n vas”. Això no t’ho farà cap supermercat”. “A les empreses petites, com aquesta, treballes tots els dies de l’any. Els autònoms i més en un poble, tenim l'obligació de donar el servei, si convé, les 24 hores del dia”. La M. Àngels defineix d’aquesta manera la duresa d’aquests ofici, però també diu que ''l'artesania d'abans ha de continuar, i amb les coses elaborades a mà encara més, encara que el
  • 8. Els orígens: Forn de Els orígens de la pastisseria M. Àngels els trobem en un forn de pa del carrer Jacint Verdaguer de Mollerussa: , encara que els seus avis ja varen començar a elaborar pa, a Golmés, cap al 1900.
  • 9. Els orígens: Forn de cal Capellades No va ser fins l‟any 1948 que cal Capellades s‟amplia i obre un altre forn al carrer sant Isidori, com podem veure en la imatge. Fixem-nos amb el nom que té la pastisseria: “can Patet”. En aquest cas pren el nom del renom de la casa de la família de la M. Àngels.
  • 10. Els orígens: Forn de cal Capellades L‟any1993 la M. Àngels obre un nou establiment, amb el seu fill, Benjamí i la seva muller Rosa, dedicant-se exclusivament a la pastisseria on treballen de manera artesanal la majoria dels seus productes. Aquesta pastisseria està ubicada al carrer Llorenç Vilaró.
  • 11. “La tecnologia a anat millorant, estalvia temps”. Això és el que ens explicava en Benjamí, fill de la M. Àngels, quan es disposava a amassar la pasta del brioix, recepta la qual és heretada dels seus avis. Vàrem veure com va anar posant els ingredients en una “amassadora”, però anys enrere eren les mans humanes qui desenvolupava aquesta tasca. L‟ofici de forner i pastisser: la evolució de les màquines i les eines.
  • 12. Les màquines: l‟”amassadora” Aquestes eines metàl·liques han donat descans als braços humans a l‟hora d‟amassar.
  • 13. Anys enrere... La força de les mans. Exemple de treball manual sense l‟ajuda de l‟”amassador a”
  • 14. Les màquines: la màquina divisòria Estem davant de la màquina més antiga de la pastisseria, aquesta divisòria pertanyia a l‟avi d‟en Benjamí i té més de 50 anys d‟antiguitat. Talla la massa en quadrats de similar mesura i pes, que després es manipularan manualment per fer-ne coques o brioixos.
  • 15. Anys enrere..... talls manuals. Exemple de treball manual sense la divisòria.
  • 16. Les màquines: la fermentadora Quan no existia aquesta màquina s‟havia de deixar la massa, tant del pa com dels brioixos, unes 7 o 8 hores per a que realitzés la . Aquesta màquina, ha estat imprescindible per a guanyar temps en l‟elaboració dels productes, sobretot en grans quantitats.
  • 17. Anys enrere... La fermentació natural Es tractava d‟agafar la pasta mare (una mica de la que s‟havia usat el dia anterior) afegir-hi aigua, farina i sal; s‟amassava i es deixava reposar entre 7 i 8 hores dins d‟aquests calaixos, era imprescindible que no hi toqués l‟aire per no afectar la pujada de la massa.
  • 18. Les màquines: els forns elèctrics Aquestes màquines han substituït als forns de pedra. Alguns dels avantatges és que es pot graduar la temperatura i que se‟n poden tenir més d‟una, d‟aquesta manera, es facilita la cocció d‟una reposteria variada al mateix temps.
  • 19. Anys enrere... els forns de llenya. Aquest era l‟únic sistema que hi havia per coure tant el pa com les coques. Curiositat: De fet era molt comú que la gent anés a coure les mones als forns del poble.
  • 20. La evolució de les eines: De la fusta a l‟acer inoxidable. La M. Àngels i en Benjamí ens expliquen que per motius sanitaris, hi ha una llei que els prohibeix utilitzar eines o taulells de fusta. Així doncs, el material que substitueix la fusta és l‟acer inoxidable, en cas de les eines, i l‟acer o el marbre en cas dels taulells.
  • 21. Eines d‟acer inoxidable. Massa, ganivets i taulell actuals, tots ells d‟acer, tal i com dictaminen les normes sanitàries de manipulació d‟aliments.
  • 22. Pastisseries dels anys „60 de Mollerussa Als anys’60 a Mollerussa amb una població de 6.000 habitants hi ha havia un total de 8 forns de pa: -Patet -Antonio Quartero -Quimet -Cal Piqué -Pere pastisser -Costa -L’agudo -Porté
  • 23. Curiositats sobre la compra del pa. - Fa més de 60 anys, una de les maneres d‟obtenir pa, era comprant prèviament la farina que més tard es portava al forner del poble. - Depenent de la quantitat que es portava de farina, s‟obtenia una certa quantitat de barres de pa. Per dur el control de les barres de pa que s‟emportava cap a casa es donaven uns tiquets que ajudaven a dur el compte. - El negoci pels obradors requeia en quedar-se una petita quantitat d‟aquesta farina. - Les barres de pa no es venien per peça sinó per pes, aleshores era molt difícil encertar el pes concret en una sola barra, llavors s‟havia de pesar i si no arribava al pes exacte es tallava una llesca o s‟hi afegia un panet per arribar-hi.
  • 24. Els únics productes que hi havia. Els únics productes que s’elaboraven dins els obradors en aquella època eren: - Pa de pagès - Barres de pa - - Coques de sucre - - Les mones - - Panadons
  • 25. Avui dia.... en la varietat està el gust. Avui dia tenim una quantitat enorme de tipus de pa: rodó, motlle, barra, de ronyó, etc... Com també tenim gran quantitat de condiments que acompanyen al pa: cereals, xocolata, fruits secs, ...
  • 26. Pastisseria. També tenim una gran quantitat de pastisseria i de reposteria on poder triar. Això, com ja sabem, dista molt de la varietat que hi ha havia anys enrere.
  • 29. Receptari: Com realitzar un brioix Ingredients: • -farina • -sal • -sucre • - margarina • -mantega animal • -ous I tot junt ho posem a la “amassadora ”
  • 30. S‟agafa una mica de la massa que n‟ha sortit i es posa a la màquina divisòria, i en resulta....
  • 31. Això! Tot un seguit de petits quadrats que els hem de convertir en rodones.
  • 32. Tothom i va posar la seva millor voluntat!!
  • 34. Es posen a la safata i s'introdueixen al forn, el resultat final....