2. ELS SOFISTES
(Protàgores i Gòrgies)
1) SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL:
– Grècia, segle V a.C.: nova situació històrica
– Les lleis
• Temoi / nomoi
• Contraposició nomos / physis
2) QUI EREN ELS SOFISTES?
– Metecs
2) QUÈ VAN PROPOSAR?
– Activitat
– Gir antropològic
– Relativisme i Escepticisme
– Homomensura
2
– Retòrica i oratòria, l’art de la discussió
3. 1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL
1.1. Grècia, segle V a.C.:
nova situació històrica
• Gràcies al moment històric que viu Grècia al s. V aC s’inicia a Atenes una nova recerca
intel·lectual que se centra en l’home, i no en les qüestions físiques i cosmològiques
• Aquest nou moment racional i de temàtica antropològica donarà pas a la gran esplendor dels
període clàssic en que brillaran Plató i Aristòtil
• Les condicions que fan que a Atenes es creï una situació inèdita que planteja nous problemes són:
Les condicions
que afavoriren
aquest gir seran:
Triomf de la L’esplendor La preponderància
democràcia econòmica política
i cultural a Grècia
3
4. Les noves idees
De l’Atenes
Democràtica són:
DEMOCRÀCIA LLIBERTAT LLEI
Llibertat personal Únic sobirà permanent
pel fet que les
Igualtat política, mitjançant la llei
magistratures són
igualtat social i però amb subjecció
disperses, efímeres
govern del poble a la llei i fins i tot es sortegen
Tots aquests temes es centren en l´’ÉSSER HUMÀ i la seva CONVIVÈNCIA
4
5. 1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL
1.2. Les Lleis
En l’època anterior En el moment dels
són considerades sofistes (s. V a.n.e.)
TEMOI NOMOI
No escrites,com Lleis humanes
si fossin d’origen escrites amb data i
diví firma
•Seran el fonament de la democràcia i l’única
barrera enfront de l’individualisme i l’afany de
poder
•Seran examinades i discutides a fons
5
6. CONVENCIONS
Els SOFISTES
consideraran
les LLEIS
MANCADES
Les CONTRAPOSARAN
de VALOR a la NATURALESA
ABSOLUT (Physis)
Cada poble té lleis i usos diversos La naturalesa té caràcter universal i permanent
6
7. Així, el tema del moment és la
CONTRAPOSICIÓ:
LLEI = NATURALESA
Considerada una creació Permanent, comuna i
convencional, arbitrària i
provisional pels sofistes universal
7
8. 2. QUI EREN ELS SOFISTES?
2.1. Metecs
Etimologia
Sohpos savi home que destaca en qualsevol tipus de saber
Sophistés Mestre del saber Es dediquen a ensenyar als altres cobrant com qui exerceix qualsevol
altre ofici
Volen satisfer la demanda Molt interessats en la vida política de la ciutat-estat
dels ciutadans atenesos
A diferència dels savis Els sofistes apareixen en la vida social com a “mestres” de la
tradicionals dedicats a cultura i la virtut
l’especulació i el saber teòric
Són capaços de fer prevaler Saber que amb el temps deriva en pur Sofista
les seves opinions gràcies a art de convèncer el contrari Com a productor de
l’art de l’oratòria discursos buits
Sofisme
Com a argumentació fal·laç
i enganyosa
Posteriorment va adquirir un sentit pejoratiu d’hàbil enganyador
8
9. En aquesta
Atenes bullint
apareixen
els SOFISTES
Aporten noves
Enormement cultes Com que eren
idees que seran
i coneixedors estrangers a
acollides amb
a través dels Atenes:
entusiasme La seva
seus nombrosos No podien
Tots ells estrangers pels joves influència
viatges de les participar
(metecs) i trobaran serà molt
diverses formes directament
l’oposició dels considerable
de pensar de la vida
que s’aferren
i de viure política de la
a una visió
dels altres grecs. ciutat
més tradicional
9
10. 2. QUI EREN ELS SOFISTES?
2.2. Activitat
ACTIVITAT Va ser molt extensa
Formaven a la major part dels polítics atenesos
Van ser educadors a sou de la joventut tot creant un model renovat
d’ensenyament, més ampli i més actual
Foren grans oradors
Foren escriptors malgrat els seus escrits s’han perdut i no en queden més
que escadussers fragments
10
11. Donaven especial importància a la
És a dir, en les
habilitats necessàries •Davant
per tenir èxit en els l’assemblea
assumptes públics pública
•Guanyar als
tribunals
11
12. 3. QUÈ VAN PROPOSAR?
Malgrat que els sofistes no van formar una escola ni
van defensar una doctrina comuna, sinó un moviment
integrat per diversos savis, podem trobar algunes
coincidències:
Pròdic
Hípies
Trassímac
Calicles
Antifont
Protàgores Gòrgies
Críties
12
13. 1. Van suposar un gir filosòfic:
preocupació humanista
•Com a conseqüència de les noves
necessitats plantejades per la
democràcia, els sofistes es van centrar
en l’ésser humà
•La seva filosofia però, no va ser
especulativa sinó pràctica
•Es van dedicar al que avui anomenem
filosofia de la cultura: Política, Religió,
Sociologia, Lingüística
13
14. 2. Relativisme de la veritat (opinió) i
Escepticisme religiós i cognoscitiu
•Fruit dels seus nombrosos viatges comproven que no hi ha dos
pobles amb les mateixes lleis ni els mateixos costums:
“l’home és la mesura de totes les coses”
=
HOMOMENSURA
•Sofistes més radicals com Protàgores afirmaran que no podem
estar segurs de res, per tant, la posició més assenyada és el dubte
permanent = ESCEPTICISME
Cap opinió és més vertadera que una
altra, pot passar que una sigui millor
si així ho sembla a la majoria
14
15. 3. No són pensadors sistemàtics, ni
busquen principis universals
Procedeixen més aviat de manera inductiva
Acumulen dades i informacions de
les quals es deriven conclusions de
caràcter pràctic
15
16. 4. Crítica al que és establert com a
natural (llei enfront natura)
•Cerquen un saber al servei de la utilitat
•L’acord substitueix la llei natural
•La utilitat substitueix la veritat
•Relativisme: no podem obtenir la veritat universal.
Les coses són percebudes segons les diverses
situacions de cadascú
16
17. 5. Les seves eines de treball són l’oratòria i la retòrica
(l’art de la discussió: confiança en l’educació i el discurs
RETòRICA
F 1 RET Art de l'eloqüència, de l'expressió oral i escrita, fixada d'acord amb unes regles que, introduïdes
a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s'enriquiren en la tradició successiva.
2 1 desp Manera de parlar o d'escriure ampul·losa i buida, artificialment elegant, que té en compte només
els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc.
2 Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores.
3 pl Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques.
•Els sofistes van ser molt importants a Atenes, van posar
en qüestió la polis tradicional
•Ara bé, les seves eines es prestaven a tot tipus de
manipulació per part dels esperits més ambiciosos i
individualistes de l’època
•No és doncs gens estrany que la figura dels sofistes 17
aparegui revestida d’una notable ambigüitat
19. SÒCRATES 470/469 – 399 a.C.
1. El problema socràtic
2. Qui va ser Sòcrates
• “Només sé que no sé res”
• Busca la veritat
• Areté o excel·lència
1. Per què va ser condemnat a mort?
• Corrompre menors i impietat
• Circumstàncies històriques
1. Quina va ser la seva doctrina?
• Mètode socràtic = Maièutica (Ironia i contradicció)
• Diàleg
• Construcció de definicions: essències
1. L’ètica socràtica: l’intel·lectualisme moral
19
20. Si els sofistes eren estrangers, Sòcrates era atenenc
Pertanyia a una família modesta
Pare escultor
Mare llevadora
Mai no va voler dedicar-se a la política ni el va dominar l’ambició de sortir de la
seva pobresa
Tot i així, de Sòcrates i mai millor dit
“només sabem que no en sabem res”
Ja que no va deixar res escrit
Tot el que d’ell en sabem prové de 4 fonts que estan en desacord
Això és el que es coneix com
20
21. 1. El problema socràtic
Quasi tot el que es refereix a Sòcrates està envoltat de misteri i sotmès a discussió:
- Qui va ser realment?
- Per què va ser condemnat a mort?
- Quina va ser la seva doctrina?
Sòcrates no va escriure res i els testimonis que n’ha arribat són contradictoris
Aristòfan Se’n burla
Xenofont El presenta com una figura una mica carrinclona
Plató En fa una exaltació en els seus diàlegs
Aristòtil En dóna un testimoni més ponderat
Potser el més segur és acceptar el testimoni d’Aristòtil i dels primers diàlegs de
Plató, concretament el de L’apologia de Sòcrates
21
22. 2. QUI VA SER SÒCRATES?
Encara que sembla que podria ser considerat com un sofista
més, Sòcrates se’ns mostra amb algunes diferències:
No escriu llibres
Renuncia a l’oratòria
No cobra als seus deixebles
No presumeix de saviesa
22
23. Diferències entre Sòcrates i els sofistes
SÒCRATES SOFISTES
Mètode Diàleg Retòrica
Ideal Felicitat Èxit
Ètica Política
Coneixement Interior Exterior
Concepte o definició Oratòria
Veritat Relativisme
Ensenyament A les places i als carrers Institucionalitzat
De franc Cobrant
23
24. • Això l’acosta a la saviesa molt més que tots
aquells que, com els sofistes, creuen que ho
“Només sé que no sé res” saben tot
• Ell no nega la possibilitat de l’accés al
coneixement per part de l’home
– Sinó que creu que només aquell que es
considera ignorant té la possibilitat
d’iniciar un camí racional cap al
coneixement
“Examinar-se a si mateix i als
altres” • Sòcrates doncs, busca la Veritat
– És per això que dedica la seva activitat a
examinar-se a si mateix i als altres sobre
el bé de l’ànima, la justícia i la virtut
en general
“La vida sense aquesta mena
d’examen no mereix la pena • Sòrates va preferir aquesta activitat filosòfica
ser viscuda” a totes les preocupacions dels seus
contemporanis.
24
25. Fou una figura
inquietant i incòmoda
pels seus
contemporanis
Es comparà a si mateix
amb un tàvec que
fibloneja els altres
perquè no s’adormin i
parin atenció a la virtut
25
26. Sòcrates
comparteix amb
els Sofistes la Però mentre per Sòcrates l’areté és
preocupació coneixement
per
l’educaució
dels joves i per
l’assoliment de Pels sofistes si el coneixement és
l’areté o relatiu, com volen ensenyar-lo?
excel·lència
26
27. 3. PER QUÈ VA SER CONDEMNAT A MORT?
Formalment se’l va
acusar de:
Corrompre menors
i
D’impietat (no
creure en els déus de
la polis)
27
28. Sembla però, que les circumstàncies
històriques ens poden explicar millor la
condemna a mort (beure cicuta) davant
del Tribunal dels Cinc-cents:
A Atenes s’acabava de restaurar la
democràcia
La ciutat vivia encara el trauma de la
guerra del Peloponès (431-404)
Lluites de l’oligarquia per fer-se amb el
poder i sobretot
El breu però terrorífic govern dels
Trenta Tirans (404-403)
Sòcrates no simpatitzava gaire amb la
democràcia del moment i
Havia estat mestre d’Alcíbiades i de
Crites (el més violent dels oligarques)
28
29. • Els acusadors creien que
Sòcrates s’exiliaria
voluntàriament abans del
procés
• Tampoc va voler aprofitar
la fugida que li havien
preparat els seus
deixebles i amics
• Va preferir passar les
seves últimes hores
discutint sobre la
immortalitat de l’ànima i
els avantatges de morir
30. 4. QUINA VA SER LA SEVA DOCTRINA?
Sòcrates ens parla de:
El problema consisteix
a saber, exactament,
La vida de l’home a la ciutat
quines de les doctrines
que posa en boca Plató
són autènticament Entén la filosofia com una
socràtiques i quines recerca col·lectiva i en diàleg
altres són pròpies del
mateix Plató. El mètode socràtic
31. 4.1. El mètode socràtic = la MAIÈUTICA
• El mètode socràtic era en un primer moment l’art del diàleg
• És a dir, l’art de fer les preguntes adequades conduint la
discussió cap a un objectiu determinat
• Per això Sòcrates utilitza 2 eines o recursos:
• La ironia
• És l’art de fer preguntes tals que facin
descobrir a l’altre la seva pròpia ignorància
fent-lo caure en
• La contradicció
• El que creu saber s’adona (assetjat per les
preguntes de Sòcrates) que no sap res.
Aquest mètode és conegut com
MAIÈUTICA
32. La maièutica és:
• Art de la llevadora per al·lusió a l’ofici de la seva mare
• Consisteix en fer preguntes tals que l’altre arribi a descobrir la veritat en
si mateix.
• És a dir, Sòcrates mitjançant l’art de fer preguntes, feia caure als
interlocutors en contradiccions fins que s’adonaven que no sabien res
• Un cop reconeguda la pròpia ignorància, les preguntes, maièutica,
serveixen per encaminar-lo a que ell mateix arribi al coneixement,
a la veritat que romania amagada dins d’un mateix
“coneix-te a tu mateix”
• És per això que Sòcrates afirma
• Sòcrates doncs, no comunica cap doctrina ni sembla tenir doctrina pròpia:
• Ajuda als altres i busca amb ells
33. A diferència dels sofistes,
coetanis seus, Sòcrates
no construeix llargs i
bells discursos, sinó
DIÀLEGS
metodològicament
construïts en dues parts
fonamentals:
34. IRONIA
• Presenta el tema del diàleg amb una pregunta del tipus
• Què és la justícia?
• Desenvolupa la refutació (élenkhos) de l’aparent saviesa
de l’interlocutor, que, portat de la seva ignorància, no sap
però creu saber.
• Una llarga successió, impertinent de vegades, de
preguntes i respostes, tendeix a aconseguir el
reconeixement de la pròpia ignorància, per part de
l’interlocutor, la qual cosa el deixa en disposició de
començar, de la mà de Sòcrates, la recerca de la definició,
o el CONCEPTE, que suposaria un vertader SABER
35. MAIÈUTICA
• El punt de partida d’aquesta indagació no pot ser un altre que el de
la confessió de la pròpia ignorància:
• La que Sòcrates reconeix en si mateix reflexionant sobre
l’oracle de Delfos i
• La que aconsegueix que l’interlocutor reconegui després de
refutar el seu aparent saber.
• Prossegueix llavors la feina de concebre i donar a llum
«conceptes».
36. El mètode socràtic s’encamina a la
construcció de definicions
Les quals han d’incloure
l’essència immutable de la
realitat
Així Sòcrates s’oposa als sofistes i
inaugura el camí de la recerca de
les essències És per això que Aristòtil li
atribuirà a Sòcrates:
Fa servir un procediment inductiu
per arribar a la definició vertadera •Els raonaments inductius
Examina els casos particulars i •La definició del que és universal
Assaja una generalització que
ens aporti ja la definició buscada Ambdues es refereixen al principi
de la ciència
37. 5. L’ÈTICA SOCRÀTICA:
L’INTEL·LECTUALISME MORAL
L’essència de la virtut i la
Principalment possibilitat d’ensenyar-la
Sòcrates es centra en
els problemes ètics: Tema molt debatut en
aquells moments pels
sofistes
Per Sòcrates l’ARETÉ
(excel·lència, virtut) És una qualitat basada en els
No és una qualitat valors intel·lectuals i morals
exclusiva de la
noblesa de sang i de
la posició social
38. La seva doctrina sol ser El saber i la virtut
coincideixen
definida com un
•Qui coneix el que és recte
“INTEL·LECTUALISME actuarà amb rectitud, i només
per ignorància es fa el mal
MORAL”
•Ningú fa el mal voluntàriament
Aquesta doctrina sembla
excessivament optimista
i allunyada de la realitat
No n’hi ha prou en
conèixer el bé per practicar-lo...
Aristòtil ja la va criticar
39. Però cal tenir en compte que
Sòcrates defensa també un
•El que és bo (moralment) és allò
ÚTIL
UTILITARISME •Tothom busca la FELICITAT i la
utilitat
MORAL
•Teoria que sosté que el fi de l’acció
humana és la felicitat
•Entesa aquesta com la millor vida que pot
viure l’home
•Eudaimonia és, per tant, la «vida bona»
Eudemonisme •ue és bo (moralment) és allò útil
•Tothom busca la felicitat i la utilitat
40. LA VIRTUT
• Consisteix en discernir què és el més útil en cada cas
• El saber del que parla Sòcrates doncs, no és un saber teòric,
– Sinó un saber pràctic sobre allò millor i més útil en cada
cas
• Aquest saber-virtut pot ser ensenyat i après
– No són suficients doncs, les disposicions naturals per ser
bo i virtuós
– A més a més, l’home bo o dolent ho és per criteris
interns i
• No pel reconeixement públic que tingui, ni pels guanys
materials
41. Així, Sòcrates dóna l’última paraula a la pròpia
consciència i no a l’opinió pública
Sabent això podem entendre perquè no va voler fugir de
la presó
