2. LES XARXES INFORMÀTIQUES
Una xarxa informatica està constituïda per un
conjunt d'ordinadors i altres dispositius
conectats entre si (amb fils o inalàmbric), amb
la finalitat de compartir uns recursos
determinats.
Els recursos compartits poden ser maquinari
(impresores, maquinari
d'emmagatzematge...), o programari (dades,
arxius, aplicacions..).
3. CLASSIFICACIÓ DE LES XARXES
Es poden classificar segons el tamany de la
xarxa.
-LAN: Són xarxes d'àrea local, d'extensió física
reduïda (fins a uns 200 m). Generalment situades dins
edificis. Interconecten ordinadors personals en
oficines, impressores...
-WAN: Són xarxes d'àrea extesa, de gran extensió i
deslocalitzades. L'Internet és la més gran de les xarxes
WAN.
4. CLASSIFICACIÓ DE LES XARXES
També es poden classificar segons la relació
entre els ordinadors de la xarxa.
-Xarxes amb servidors: Els recursos compartits es
troben en un sol ordinador anomenat servidor.
-Xarxes igualitàries: Els recursos compartits es
troben repartits entre tots els ordinadors de la xarxa;
els quals comparteixen la informació uns amb els
altres.
5. MITJANS DE CONEXIÓ ENTRE DISPOSITIUS
Es poden conectar de diverses maneres.
-Amb fils:
·Cables de parell trenat: Es transmet a través de
senyals elèctriques. Tenen una velocitat de
transmisió limitada que arriba fins a 1Gb/s. La
distància màxima a la que pot arribar és de 100 m.
·Fibra òptica: Es transmet a través de senyals de
llum. Té una velocitat de transmisió limitada que
arriba fins a 1 Tb/s. La distància màxima a la que
pot arribar és de 2km.
6. MITJANS DE CONEXIÓ ENTRE DISPOSITIUS
-Sense fils:
·Wi-Fi: Es transmet a través d'ones
electromagnètiques. Té una velocitat de transmisió
limitada de 100 Mb/s. La distància màxima a la que
pot arribar és de 100 m.
·Bluetooth: Es transmet a través d'ones
electromagnètiques. Té una velocitat de transmisió
limitada de 3Mb/s. La distància màxima a la que
pot arribar és de 100 m. Aquest mètode és poc
utilitzat, ja que és molt lent.
7. ESTRUCTURA D'UNA XARXA LAN
Hi ha dos tipus d'estructures en les xarxes
LAN.
-Estructura en estrella: Tots els equips estàn
conectats a un equip central, això fa que tot el fluxe
d'informació passi per aquest.
- Estructura en arbre: En aquest mètode, els equips
es conecten en nodes intermitjos (anomenats switchs)
abans de passar per un equip central.
8. ESTRUCTURA D'UNA XARXA LAN
La tarjeta de xarxa, anomenada també NIC és
la interfície que permet conectar un equip a
alguna xarxa. Normalment s'instal·la a les
ranures d'expansió de l'equip, o a través del
port USB en algunes tarjetes sense fil.
A la tarjeta de xarxa hi ha un identificador
hexadecimal únic de 6 bytes anomenat MAC.
Els 3 primers bytes de la MAC informen sobre
el fabricant de la tarjeta de xarxa.
9. DISPOSITIUS ELECTRÒNCS
D'INTERCONNEXIÓ
Són els que centralitzen tot el cablejat d'una
xarxa. Per cada equip, han de tenir un port o
punt de conexió. N'hi ha dos tipus:
-Hub: Quan rep un paquet de dades per un port, el
retransmet a la resta d'equips. La informació arriba a
tots els equips, no només a l'equip a qui va adreçada.
Això provoca col·lapse si el trànsit de paquets
d'informació és elevat.
És el dispositiu més utilitzat, ja que és el més
econòmic.
10. DISPOSITIUS ELECTRÒNICS
D'INTERCONNEXIÓ
-Switch: És un disdpositiu que emmagatzema la
MAC de tots els equips conectats a la xarxa. Quan rep
un paquet de dades per un port, el retransmet només
a l'equip a qui va adreçada la informació. Això fa que
no es produeixin col·lapses i ajuda a que no vagi amb
lentitud si el trànsit de dades i informació és elevat.
Aquest, és un sistema avançat respecte al Hub;
però té inconvenients, com ara que és més car i que és
més difícil d'organitzar.
11. L'ENCAMINADOR
També conegut amb el nom de router. És un
dispositiu que conecta diferents xarxes entre
sí (ja siguin LAN, WAN o Internet),
transmetent paquets d'informació d'una xarxa
a una altre.
Generalment, la connexió es fa a través de
cables de parell trenat, tot i que en xarxes
LAN domèstiques també és molt corrent
trobar-les conectades a través de Wi-Fi.
12. CABLEJAT ESTRUCTURAT
És el mitjà per on viatja la informació dels
equips fins als concentradors o conmutadors.
-Cable de parells trenats: És el mitjà més habitual
per a la connexió d'equips en les xarxes LAN. Té
diverses categories:
·Categoria 5è: de 100Mbps a 1Gbps.
·Categoria 6è: 1Gbps.
·Categroia 6è i 7è: 10Gbps.
El principal inconvenient és l'atenuació (pèrdua de
senyal) produïda per pertorbacions electromagnèti-
ques, la quantitat de girs en un cable de parell trenat
evita l'atenuació i determina la categoria.
13. CABLEJAT ESTRUCTURAT
-Fibra òptica: És el mitjà físic de transport
d'informació i dades. Està format per filaments molt
prims de vidre o plàstic. La informació viatja per dins
els filaments en feixos de llum. Aquests filaments
estàn recoberts per tal de que la llum no surti a
l'exterior. És un tipus de cablejat molt nou,
l'instal·lació d'aquest és molt cara i és per això que no
és el més utilitzat.
Amb la fibra òptica podem transmetre 10 Gbps. En un
cable de fibra òptica podem reunir fins a 100
filaments, el que resulta un total de 1Tbps de
transmissió.
14. PROTOCOLS DE XARXA
Els dispositius que es conecten a la xarxa han
de poder conectar entre ells per tal de
transferir-se informació. És precisament per
això, que necessiten un protocol amb certes
normes establertes.
El protocol més utilitzatés el TCP/IP, aquest
llenguatge és el que fa possible Internet.
15. PROTOCOL TCP/IP
Està format per dos tipus de protocols:
-TCP: És el que desxifra el missatge i mira que
s'entengui. A l'emisor, el TCP divideix la informació en
paquets, els hi posa un codi d'error per comprovar que
el paquet ha arribar al seu destí correctament i, dóna
els paquets al protocol IP, el qual els envia. Al
receptor, el TCP rep i ordena els paquets que li lliura
el protocol IP, comprova que estiguin correctes, extreu
les dades útils, i, si detecta algun error, envia una
senyal a l'emisor perque li torni a enviar el paquet que
estava erroni.
16. PROTOCOL TCP/IP
-IP: Aquest protocol és el que s'encarrega de la
transmissió dels paquets d'informació. L'IP és un
protocol senzilli té un baix cost d'implementació.
Coloquialment parlant, el protocol TCP seria
la persona qui escriu i rep la carta; i el
protocol IP seria el carter.
17. L'ADREÇA IP
Cadascun dels equips conectats a qualsevol
xarxa rep un codi identificador, anomenat
adreça IP. Aquesta adreça permet identificar
tant l'equip com la xarxa a la que està
conectat l'equip. L'empresa InterNic ha definit
tres tipus de xarxes en funció del nombre
d'equips que té aquesta:
-Classe A: nº xarxes: 128. Dispos/xarxa: 16777216.
-Classe B: nº xarxes: 16384. Dispos/xarxa: 65536.
-Classe C: n1º xarxes: 2097152. Dispos/xarxa: 255.
18. RELACIÓ DELS EQUIPS EN UNA XARXA
La finalitat d'una xarxa és compartir recursos.
Segons la relació dels equips d'una xarxa
podem trobar dos tipus:
-Xarxes igualitàries: Cadascun dels equps pot fer de
client i de servidor.Avantatges: Són senzilles d'utilitzar
i de configurar, cada usuari decideix que compartir,
són barates d'implementar, si falla un equip no afecta
al sistema i, tenen menys trànsit d'informació.
Desavantatges: Tenen un nombre reduït d'ordinadors,
són difícils d'administrar, s'han de definir els valors de
compartició i, tenen un nivell baix de seguretat.
19. RELACIÓ DELS EQUIPS EN UNA XARXA
-Xarxes client-servidor: Són xarxes on existeix un
servidor que gestiona els recursos que es comparteixen
en els altres equips anomenats clients. El servidor té
molta més potencia que els clients.
Les xarxes client-servidor tenen molt avantatges,
com ara que els temps de resposta són molt ràpids, els
permisos i recursos són fàcils d'administrar, o que són
xarxes molt segures. Però també tenen inconvenients,
com ara que els cost d'implementació són elevats, que
la xarxa depèn del servidor, i que hi ha un trànsit molt
intens cap al servidor.
20. RELACIÓ DELS EQUIPS EN UNA XARXA
-Grups de treball: Podem dividir els equpis
conectats a una xarxa segons "Grups de
treball".
Aquests grups engloben a una sèrie d'equips
amb unes característiques concretes.
-Dominis: Un domini és un conjunt d'equips
en una xarxa local.
21. ANÀLISI D'UNA XARXA EXISTENT
La consola de comandaments de Windows compta amb
instruccions molt útils a l'hora de fer un anàlisi d'una
xarxa ja existent.
-IPCONFIG: Mostra la configuració actual de la xarxa
TCP/IP del nostre equip. Amb aquest, es mostrarà tota la
informació disponible.
-PING: Aquest, mostra l'estat de connexió des de
l'equip on es realitza l'anàlisi fins a l'equip remot.
Consisteix en envir uns paquets de dades a un equip
remot, que tornen fins als nostre equip, mesurant la
velocitat i la pèrdua de la informació.
22. ANÀLISI D'UNA XARXA EXISTENT
- TRACERT: Ens indica la ruta que segueixen els
paquets d'informació que surten del nostre equip fins
arribar a l'equip de destinació.
23. RECURSOS COMPARTITS
-Com a administradors de xarxa podem
compartir tot tipus de recursos, decidim qui
pot accedir a aquells arxius i quins recursos es
comparteixen.
-Podem identificar als usuaris i permetre
l'accés segons el perfil d'aquest.
