Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Tema 11. La ciutat i el món urbà.

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
El sector terciari
El sector terciari
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 44 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Similares a Tema 11. La ciutat i el món urbà. (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Tema 11. La ciutat i el món urbà.

  1. 1. LA CIUTAT I EL MÓNLA CIUTAT I EL MÓN URBÀURBÀ TEMA 11TEMA 11
  2. 2. CONCEPTE DE CIUTATpàg. 232 • CIUTAT  Concepte diferent per cada país (segons criteris). - Criteris: 1. Nombre d’habitants: A Espanya  Ciutat > 10.000 hab. 2. Concentració de l’hàbitat  Alta densitat i continuïtat (cada cop menys decisiu). 3. Activitat econòmica  Diversitat d’activitats (transports administracions, comerç, serveis…)
  3. 3. CONCEPTE DE CIUTAT 4. Influència territorial sobre altres nuclis  Centres de poder. 5. Arquitectura i urbanisme  Gratacels, edificis alts, avingudes llargues i amples. 6. Estil de vida  Més dinàmic i tolerant (més facilitat per establir relacions). 7. Concentració de funcions  Gran varietat determinada per les activitats i professions dels seus hàbitats.
  4. 4. CONCEPTE DE CIUTAT • JAPÓ  ciutat > 30.000 hab. • ESPANYA  ciutat > 10.000 hab. • BÈLGICA  ciutat > 5.000 hab. • FRANÇA  ciutat > 2.000 hab. • SUÈCIA  ciutat > 200 hab.
  5. 5. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT pàg. 234 - Són tots aquells que intervenen a la creació i la producció d’espai urbà. - Propietaris privats de sòl urbà. - Empresaris. - Ciutadans. - Poders públics.
  6. 6. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT • Empresaris: Empresaris  Industrials  Serveis - Busquen la millor situació per a les seves instal·lacions. - Creen llocs de treball. - Reclamen més infraestructures a l’administració.
  7. 7. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT - Propietaris privats del sòl urbà:  Propietaris del sòl.  Promotors immobiliaris (ESPECULACIÓ). • Renda diferencial  Valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge pot arribar a obtenir gràcies a la situació i a les millores de l’entorn. • Pressió dels promotors als ajuntaments/institucions per millorar els equipaments o modificar els plans urbanístics.
  8. 8. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT • Ciutadans: - Satisfer les seves necessitats bàsiques. * Maximitzar el seu benestar. * Minimitzar els aspectes negatius (contaminació...). - Diferent influència i pressió sobre els altres agents segons classe social, barri i coneixement de l’Administració. - Poden ser a nivell  Individual.  Moviments socials urbans (associació de veïns o comerciants, grups de defen- sa ...).
  9. 9. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT • Poders públics: Ajuntaments Diputacions Representen el conjunt d’habitants. Govern autonòmic - Plans d’urbanisme  Per decidir els usos del sòl urbà. - Legislen i planifiquen. - Organització social de la ciutat (han de resoldre necessitats i problemàtiques dels ciutadans).
  10. 10. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT • Conflictes entre agents urbans: Conflicte essencial entre: - Promotors i propietaris (volen incrementar el valor de canvi del sòl i edificis). - Els ciutadans (defensen el valor d’ús). Apareixen moviments socials i grups de pressió.
  11. 11. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI Pàg 236 - Caràcter mercantil de la ciutat (es pot comprar i vendre). - Sòl urbà: - Valor d’ús (valor segons la seva utilitat). - Valor de canvi (aplicant capital i treball el valor s’incrementa). - Valors afegits  Fan pujar la renda diferencial d’un habitatge o sòl, són els propietaris particulars els que es beneficien.
  12. 12. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI Pàg 237 • El valor del sòl: - El sòl urbà és una mercaderia que es ven a preu de mercat. Té unes limitacions - No es pot produir (requalificacions?). - No es pot transportar. - Valor del sòl urbà ve donat per: * Situació: on està situat i les característiques d’aquesta localització. * Edificabilitat: més beneficis pel promotor com més pisos pugui construir en un terreny i més cèntric sigui.
  13. 13. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI Pàg 236 • Diferències del preu del sòl: Centre més car perquè hi ha menys terreny, però: hi ha més demanda per construir i instal·lar-se, és on hi ha més equipaments i més activitats, indret de prestigi i ben comunicat.
  14. 14. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI Pàg 236 • Conclusions: demanda d’habitatges - Entre 1996 i 2007 elevat creixement del sector de la construcció que va comportar: * Molts llocs de treball. * Molts habitatges disponibles. - Factors que estimulen la demanda d’habitatges: * Prosperitat econòmica (cau la desocupació). * Reducció dels tipus d’interés després d’entrar a l’eurozona (per estimular el consum). * Facilitat per accedir als crèdits bancaris. * Arribada d’immigrants. * Augment de compra de parts de no residents (estrangers i segones residències).
  15. 15. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI Pàg 236 Conclusions: demanda d’habitatges Demanda elevada  Pujada de preus Especulació immobiliària (Compres un pis i en poc temps el vens per més diners) Bombolla immobiliària Esclata la bombolla immobiliària (Els preus baixen, ja no són un negoci) A Espanya queden sense vendre 1. 300. 000 habitatges NOUS.
  16. 16. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI Pàg 236 • Especulació i bombolla immobiliària a Mataró: - Empreses constructores que han fet fallida (han invertit molt i després no han pogut vendre) i no han tingut prou fortalesa econòmica per mantenir el seu patrimoni. - Entitats financeres que havien fet grans préstecs i finançat les empreses constructores tenen grans pèrdues; tot i que s’han quedat amb les edificacions tampoc les venen. - És evident que per fer aquests habitatges van comprar sòl a un preu elevat i van pagar material de construcció també a un preu elevat i, per tant, no poden vendre a un preu gaire econòmic ja que com a mínim han de cobrir despeses.
  17. 17. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI Pàg 236 • Especulació i bombolla immobiliària a Mataró: - A Mataró els preus han baixat en general, però al centre els costa més de baixar. - Hi ha fortes diferències de preu entre el centre i els barris o perifèria. - Hi ha molts habitatges i promocions noves per vendre, però tot i haver baixar els preus, tampoc poden baixar molt ja que el sòl el van comprar car i això encareix el preu, sinó, no recuperarien la inversió que van fer. Exemple: les cases de Vallveric. - També trobem cases i obres aturades per falta d’inversió, és difícil trobar entitats bancàries que financin qualsevol tipus d’obra, a més, com que tampoc no es venen, i ja hi ha prou habitatge en oferta, s’estimen més aturar les obres. - També trobem persones que van comprar un habitatge bastant car i si ara el volguessin vendre, ho haurien de fer per menys del preu que en van pagar.
  18. 18. Urbanisme i ordenació del territori pàg 238 • Finalitat: Posar ordre en el desenvolupament urbà. Intenta corregir dèficits i planificar la ciutat. • Plans urbanístics poden ser de caràcter: Condicionat  Parteix d’una situació preexistent. Correctiu  Pal·liar els dèficits i problemes existents. Prospectiu  Fa una previsió de les inversions i actuacions en relació amb les zones, els tipus i els ritmes de creixement. Normatiu  És una llei obligatòria per tothom.
  19. 19. Urbanisme i ordenació del territori pàg 238 • Què es té en compte en els Plans Urbanístics: - Transports públics Necessitats actuals i futures. - Viabilitat del trànsit privat  Dimensions dels carrers, avingudes... - Proveïment de serveis Aigua potable, gas, electricitat... - Equipaments segons la població. - Normatives i ordenances d’edificabilitat  Nombre d’habitants per habitatge, tipologia d’edificis, alçada...
  20. 20. Urbanisme i ordenació del territori pàg 238 • Plans parcials  Per actuar amb més detall sobre zones concretes de la ciutat. • Plans territorials  Afecten a comarques, regions, països sencers. Assenyalen les grans línies de desenvolupament/ transformació d’un territori o alguna de les seves parts. • Plans urbanístics  A escala municipal o supranacional. Cada ajuntament decideix l’orientació que vol donar al seu pla urbanístic a través de la qualificació del sòl.
  21. 21. Urbanisme i ordenació del territori pàg 239 • Classificació del sòl: - Sòl urbà  Ja està construït, ja edificat o almenys disposa de tot el necessari per fer-ho. - Sòl urbanitzable  S’hi podrà urbanitzar i construir en un futur. - Sòl no urbanitzable  No podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera. - Sistemes generals  Destinats al funcionament general del municipi (xarxa viària, zones verdes, equipaments...).
  22. 22. Morfologia urbana: el plànol de la ciutat pàg. 240 • Emplaçament: Lloc físic concret on es troba una ciutat. Depèn de: la topografia del terreny. la funció de la ciutat. • Localització : Situació respecte a altres llocs. Relacionada amb la funció que exerceix sobre el seu entorn.
  23. 23. Morfologia urbana: el plànol de la ciutat pàg. 240 • Tipus de plànols: • Plànol irregular. • Plànol radiocèntric. • Plànol ortogonal.
  24. 24. Morfologia urbana: el plànol de la ciutat pàg. 240 • Plànol irregular: - Correspon a la ciutat preindustrial (antigues muralles, intens aprofitament de l’espai, sense ordre aparent...). - Normalment correspon al casc antic de les ciutats, es converteixen en “barris museus”.
  25. 25. Morfologia urbana: el plànol de la ciutat pàg. 241 • Plànol radiocèntric (o radial): - Condicionat per la centralitat d’un edifici/ monument, des d’aquí surten carrers i avingudes que s’allunyen del centre. - Avantatges  Permet la centralització de serveis i activitats en una zona ben comunicada de la ciutat i el centre. (Moscou)
  26. 26. Morfologia urbana: el plànol de la ciutat pàg. 241 • Plànol ortogonal: (Plànol reticular o en quadrícula) - Gran èxit durant el s. XIX : traçat dels eixamples. - Els carrers es tallen perpendicularment entre ells, les illes són quadrades o rectangulars. - Disposició molt ordenada. - Obertura de vies en diagonal.
  27. 27. Morfologia urbana: el plànol de la ciutat pàg. 241 Eixample de Barcelona (1863, Ildefons Cerdà)
  28. 28. Morfologia urbana: Morfologia urbana al segle XX pàg. 242 • Models bàsics d’arquitectura i urbanisme al s. XX: * Ciutat jardí. * Ciutat funcionalista o racionalista. - Originàries d’occident. - Expansió per tot el planeta.
  29. 29. Morfologia urbana: Morfologia urbana al segle XX pàg. 242 • Ciutat jardí: - XIX Ebenezer Howard proposa: * Ciutats Jardí: - Carrers irregulars amb habitatges unifamiliars amb pati i jardí. - Màxim 30.000 habitants. - Autosuficient (serveis i equipaments). - Facilitar el contacte amb la natura. A Gran Bretanya  Acaben sent ciutats de 2a residència. A EEUU  “Suburbia” (continus urbans).
  30. 30. Morfologia urbana: Morfologia urbana al segle XX pàg. 242 • Ciutat funcionalista o racionalista: - XX Le Corbusier proposa: - Ciutat funcional i racional. - Alts blocs de formigó. - Alliberar sòl per zones verdes obertes. A Espanya hi ha molts barris o polígons que segueixen aquest model però sense qualitat i amb pocs espais verds i equipaments.
  31. 31. Funcions urbanes Ciutat gran  més funcions • Residencial  Amb els equipaments i infraestructures adequats (escoles, mercats, aigua...). - Inclou tota la ciutat però en alguna zona és pràcticament nul.la (com en els polígons industrials). - Barri vell  Degradat (gent gran, immigrants... preus baixos). Gentrificació (rehabilitació, classe alta... preus alts). - Eixamples  Bastanta població. - Barris exclusius perifèrics. - Barris obrers també perifèrics.
  32. 32. • Comercial  Intercanvis de productes i de serveis. - També altres activitats que en deriven (distribució, emmagatzematge) i altres relacionades (assegurances, bancs, publicitat...). Funcions urbanes
  33. 33. • Industrial  Ha estat decisiva per la morfologia de la ciutat, encara es veuen dins de la ciutat fàbriques, tallers... (activitats netes, poc espai...). Les indústries modernes (amb contaminació, que ocupen molt d’espai...) s’instal·len en polígons industrials. Funcions urbanes
  34. 34. • Militar  Antigament servien de refugi o base estratègica. Actualment amb la seva situació s’han convertit en nusos de comunicació. Funcions urbanes
  35. 35. • Política – administrativa  - Normalment també tenen funcions econòmiques. - Situades en nusos centrals ben comunicats. - A vegades de gran pes històric. Capital: - Molts funcionaris públics. - Burocràcia. - Empreses del terciari superior. Funcions urbanes
  36. 36. • Cultural  Entre d’altres: -Funció religiosa : Santuaris, llocs sagrats. Augment del turisme. Implicacions arquitectòniques. Ex: Santiago de Compostela. - Educació i recerca: Universitats. Laboratoris. Llibreries... Ex: Salamanca. Funcions urbanes
  37. 37. • Lúdica i turística  Funció principal el turisme. Atractiu patrimoni cultural o d’elements naturals. Àmplia oferta de serveis. Problemes per la massificació Beneficis econòmics i promoció. Fires, museus, exposicions, parcs... Funcions urbanes
  38. 38. - Acostuma a coincidir amb el barri històric i primers eixamples. - Concentra bona part dels atractius de la ciutat. - Carrers principals amb moltes funcions terciàries i de serveis. - Normalment bona accessibilitat. - Gran intensitat de circulació (grans fluxos de mobilitat). - Increment del valor del sòl. CENTRE DE LA CIUTAT funció comercial, administrativa i simbòlica pàg. 245
  39. 39. ZONING ( especialització funcional) • Delimitació precisa de la destinació de cada part de la ciutat, és a dir, si es tracta d’una zona comercial i de serveis, o residencial o industrial...
  40. 40. Ciutat i urbanització a Catalunya Espai urbà distribuït de forma totalment desigual en el territori. - Plànols de les ciutats catalanes: * Morfologia similar a les ciutats espanyoles i europees. * Nucli antic. * Eixamples. * Barris perifèrics.
  41. 41. • Problemàtica urbana catalana: - Segregació social  Marginació en els barris vells degradats i ciutats dormitori. - Mobilitat residencial Famílies acomodades que viuen fora de les zones metropolitanes (habitatges més espaiosos) i es desplacen amb vehicles privats. - Impacte ambiental  (soroll, trànsit, consum energètic, aigua...) Gestió dels residus: Recollida, transport i tractament dels residus urbans. Es traslladen a abocadors, incineradores o ecoparcs. Consum creixent d’aigua: transvasar o dessalar. Ciutat i urbanització a Catalunya
  42. 42. Ecoparc Què és? L’ECOPARC és un equipament que permet obtenir energia i adob a partir de la fracció orgànica dels residus municipals que inclou dues línies de tractament: a) Tractament de la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva, amb l'objectiu de valorar la matèria orgànica per a obtenir-ne compost de qualitat. b) Tractament de la fracció resta (on encara hi pot haver matèria orgànica) amb l’objectiu de: a. Valorar la matèria orgànica per a obtenir-ne biogàs . b. Estabilitzar i millorar les característiques del rebuig (reduir la humitat, reduir la fermentabilitat de la matèria orgànica i reduir el volum) abans de la seva disposició final. c. Separar alguns materials susceptibles de ser valorats (vidre, metalls, plàstics, etc.).
  43. 43. Política territorial catalana (planificació urbanística, política de l’habitatge...) • Objectius de la política territorial : - Frenar el consum del sòl. - Millorar la cohesió social. - Protegir el patrimoni urbanístic. - Millorar els transports públics. - Connectar de manera eficient Catalunya amb Europa.
  44. 44. • Planejaments urbanístics: Intenten ordenar el desenvolupament d’àrees de ciutats mitjanes amb un creixement previsible. • Política de l’habitatge: Per evitar la segregació social es milloren barris, zones urbanes... per evitar-ne la degradació i donar igualtat d’oportunitats. • ARE (Àrees Residencials Estratègiques): La seva finalitat és construir habitatges una part dels quals han de ser protegits, ja que sinó, molta gent no podria disposar d’habitatge. Política territorial catalana (planificació urbanística, política de l’habitatge...)

×