Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Activitats gimnàstiques i acroesport

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Gimnàstica artística
Gimnàstica artística
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 6 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Anuncio

Más de FedacStAndreuCSuperior (20)

Anuncio

Activitats gimnàstiques i acroesport

  1. 1. L’ACROESPORT INTRODUCCIÓ L'Acrosport és un esport acrobàtic-coreogràfic que es caracteritza per constar de tres elements imprescindibles: 1) Formació de figures o piràmides corporals. Al realitzar aquests elements de l'acrosport s'exerciten qualitats físiques bàsiques com són la força, la flexibilitat i la resistència. La principal diferència entre figura i piràmide rau en els nivells d'alçada que s'aconsegueixen entre els diferents participants de la formació triada; és a dir la figura són aquells elements que es fan a nivell de terra, les piràmides són els elements que es fan per sobre del nivell de terra. Resumint: – Les FIGURES són formacions estàtiques realitzades entre tots els participants de la coreografia sense estar uns a sobre dels altres – Les PIRÀMIDES impliquen sempre una estructura de al menys dos nivells, sent la base més ample que el cim. 2) Habilitats acrobàtiques de terra (salts, girs i equilibris), utilitzades com a transició entre figures. Les habilitats acrobàtiques de terra són cadascun dels elements gimnàstics que realitza un acròbata com per exemple els equilibris, els salts, els girs. Aquestes habilitats són imprescindibles en l'esport de l'acrosport ja que serveixen d'unió entre els diferents components de la coreografia. 3) La Música que dóna suport al component coreogràfic (elements de dansa). Podem també definir-lo com un esport de cooperació, on hi ha la presència de companys que sincronitzen les seves accions en un espai per aconseguir la realització de figures o piràmides humanes. L'acrobàcia és cadascun dels exercicis gimnàstics o d'habilitat que realitza un acròbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobàcies són una part important de l'acrosport. Es poden entendre les acrobàcies fora de l'acrosport però no l'acrosport sense acrobàcies.
  2. 2. Aquest esport permet desenvolupar : – Creativitat – Cooperació – Auto-superació – Autoestima – Expressivitat – Motricitat i Qualitats Físiques Bàsiques HISTÒRIA I NAIXAMENT Documents gràfics sobre l'antic Egipte ja reflecteixen artistes duent a terme diferents actuacions acrobàtiques, de malabars... A finals del segle XVIII aquestes activitats es van desenvolupar plenament al circ. A Espanya les primeres manifestacions circenses provenen dels joglars. A cada exercici de circ li correspon un aparell de la Gimnàstica Artística:  Els trapezistes, barristes, anelles es relacionen clarament amb els aparells gimnàstics.  Els acròbates de "tapís o catifa" destacant-se entre ells els equilibristes i els volejadors "mà a mà". La construcció de piràmides humanes s'observa al llarg del temps com un fenomen exponent de la cultura dels pobles que obeeix a diverses formes de manifestació al llarg de la seva evolució històrica. A Catalunya es destaca els castellers: composició estàtica o dinàmica en què uns pugen sobre altres formant una torre, un castell o una piràmide.
  3. 3. L'acrosport com a ESPORT Entorn als anys cinquanta, gimnastes,artistes de circ i ballarins de Polònia, Bulgària i l'antiga URSS van organitzar les pràctiques que van donar origen a l'acrosport. Aquest és una disciplina esportiva inclosa en la Federació Internacional d'Esports Acrobàtics. Va ser fundada l'any 1973 i integrada en la Federació Internacional de Gimnàstica des de 1999. Es practica en un tapís de 12x12m en el qual es realitzen exercicis amb acompanyament musical sense cant. L'exercici ha de contenir elements acrobàtics i gimnàstics de flexibilitat, equilibri, salts i girs. Els integrants han de cooperar entre ells per executar formacions corporals i harmòniques. La durada de l'exercici sol ser entre 2'15 "i 2'30" depenent de la categoria. El jurat valora la dificultat, la tècnica i la dimensió artística. L'acrosport té un total de sis categories:  Parelles: Format per dues persones que poden ser: o Mixtes: Un home i una dona o Femenines: Dues dones o Masculines: Dos homes  Trios femenins: Format per tres dones  Quartets masculins: Format per quatre homes  Grups mixtos: Format per un nombre de persones que va des de 3 fins a 6 (sexe no influeix). Els competidors en cadascuna d'aquestes categories han de realitzar tres exercicis de competició amb una durada màxima de 2,30 minuts. 1 • El primer exercici és de Balanç o Equilibri. La característica dels elements d'equilibri és que els dos (o varis) companys estan en contacte tot el temps durant la realització de la figura o piràmide. 2• Al segon exercici es denomina deTempo o Dinàmic. Les característiques dels elements de tempo és que l'àgil és propulsat pel portor per a realitzar moviments aeris, amb la qual cosa, el contacte entre els companys és breu. 3• I finalment, existeix un Exercici Combinat, que com el seu nom indica està compost d'elements característics de Posicions d'Equilibri (Balanç) i d'elements dinàmics de vol (Tempo).
  4. 4. FUNCIONS DINS DEL GRUP • Ajudant. La seva funció és ajudar als membres del grup en els moments o en les fases que ho requereixin. La seva posició és estètica en l'estructura final. En resum; el portador es qui suporta el pes dels companys i l'àgil és qui es puja a sobre del portador. ASPECTES TÈCNICS IMPORTANTS a) Recolzaments Existeixen una sèrie de recolzaments segurs. S'entén per recolzaments segurs aquells punts on es pot situar el pes dels àgils sense que suposi un risc físic per al portador. Els recolzaments han de ser SEMPRE sobre la prolongació dels eixos longitudinals dels segments, de forma que el pes caigui sobre l'os i no en la meitat del mateix. Veieu un exemple en la següent figura. b) Les preses de mans Per garantir l'estabilitat i seguretat de les piràmides és imprescindible dominar les diferents preses de mans. Segons les accions que fan els practicants podem diferenciar tres tipus diferents de rols: • Acròbata o àgil. Els més petits i lleugers, flexibles i amb sentit d'equilibri.Són els que realitzen els elements més complicats. Funcions: Solen trepar sobre els companys i enfilar-se a les posicions més altes de les piràmides i figures. Característiques: Bon trepador i control del to muscular. • Portor. És aquell que se situa com a base, utilitzant el seu cos com a suport. Aquest pot ser estàtic o dinàmic i les posicions bàsiques del portador són: supina (tombat cap per amunt), quadrúpeda (quatre suports) i bípeda (de peu, dos suports). Funcions: Projectar a l'àgil i ajudar a desmotar. Característiques: Són forts, tenen bon equilibri i estabilitat.
  5. 5. NORMES DE SEGURETAT Alguns dels aspectes que hem de respectar sempre en la formació d'una piràmide són els següents: - Cada component ha de saber què fer a cada moment (portor, àgil i ajudant). - El muntatge s'ha de fer de forma coordinada assistit pels ajudants, des del centre cap als extrems i des de la part inferior cap a la superior. - Quan mantenim les postures és necessari fer força amb les abdominals per protegir la columna. - El recolzament de l’àgil damunt del portor sempre es realitzarà sobre les estructures òssies més grans i fortes (maluc, espatlles, esquena,...). - El desmuntatge s’ha de fer de forma coordinada i inversa al muntatge, desmuntant en primer lloc els companys més àgils assistits pels ajudants. – Al finalitzar una piràmide, els portadors han de mantenir-se en la seva posició, sense moure's, fins que els àgils caiguin en llocs lliures amb seguretat. – Si els àgils perden l'equilibri han de intentar caure sobre els peus. – Tota persona que caigui no ha d'agafar-se mai a ningú dels practicants. – Utilitzar les cames per aixecar el pes dels companys. – No pujar ni baixar saltant MAI.
  6. 6. - Col·locar l'esquena sempre recta. – Mantenir el to muscular, no relaxar-se, i d’ aquesta forma poder adoptar postures més rígides. LES PIRÀDIMES I LA SEVA CONSTRUCCIÓ Hi han diferents tipus de piràmides que es poden crear, en funció del número d'integrants que formen la construcció. 1) Bàsiques: Dos o tres persones. 2) Grupals: De 4 a 8 participants. 3) Grans Grups: 9 o més components. Per a la correcta realització d'una piràmide s'han de seguir tres fases en ordre: 1) Construcció: Del centre cap als extrems. Comunicació Verbal. Els àgils han de pujar lo més enganxats possible a la base. 2) Estabilització: Mantenir durant 3 segons. Correcta distribució corporal, control postural. 3) Desenllaç: Realitzar en sentit invers a la construcció, començant pels àgils, que aniran baixant cap endavant o de forma lateral. En iniciació sempre per davant.

×