La poesia primer terc s. xx

1.147 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.147
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
228
Acciones
Compartido
0
Descargas
7
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La poesia primer terc s. xx

  1. 1. LA POESIA PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX 1. L’obertura de la nostra cultura a Europa: el modernisme 2. El retorn a l’ordre clàssic: el noucentisme 3. Un art nou per a una concepció del món: l’avantguardisme IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ
  2. 2. 1. L’obertura de la nostra cultura a Europa: el modernisme  El s. XX comença amb la renovació transformadora del MODERNISME que s’havia imposat a la Renaixença arcaïtzant.  És un moviment divers, ric i contradictori.  És un refús al jocfloralisme renaixentista.  L’objectiu és generar una renovació que ens acoste als corrents europeus.  Enfrontament del poeta amb la societat burgesa  Individualisme.  Destaquen Joan Maragall i Miquel Duran de València.
  3. 3.  MARAGALL i la teoria de la paraula viva: la poesia ha de ser espontaneïtat, energia vital.  Cal expressar allò que la inspiració proporciona en un moment donat, sense premeditacions.
  4. 4. Oda a Espanya JOAN MARAGALL Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en aquesta llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa — dels saguntins i dels que per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta.
  5. 5. Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla. On són els barcos — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare!
  6. 6. Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal; que el plor et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua — que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya!
  7. 7. 2. El retorn a l’ordre clàssic: el noucentisme  Oposat al modernisme.  Propugna el retorn al classicisme.  La perfecció de la forma, la mesura, l’ordre harmònic.  Llenguatge exquisit, metafòric, vocabulari selecte.  Coincideix amb el procés de normativització de la llengua. Josep Carner L’escola mallorquina
  8. 8. Josep Carner Els fruits saborosos LES FIGUES MATINALS Neera, aquella vídua benigna i assenyada, baixa de mica en mica l’escala del jardí; canten ocells, la font gorgola enamorada, les fulles parlotegen i alegren el camí. –En vida de Caropos, quin córrer nit i dia! Venia, al meu darrera, d’amagatalls al fons; amb roges llambregades d’amor m’escometia i em sacsejava com el vent als branquillons. Però ja visc tranquil·la, no m’he de turmentar; s’emplena ma cintura, de no cap braç esclava; la sotabarba fina que ell sempre masegava, ara sacsó ja cria del pler de reposar. Cada dia al jardí me’n vinc de matinet vora la font, amb figues de les de coll de dama. I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama, i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.
  9. 9. L’escola mallorquina: un pont entre el Modernisme i el Noucentisme  Miquel Costa i Llobera  Joan Alcover  Són una síntesi entre classicisme i espontaneïtat.  Llengua popular i culta.  Influència dels clàssics grecs i llatins.
  10. 10. EL PI DE FORMENTOR Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que assalten la ribera, com un gegant guerrer.
  11. 11. Joan Alcover DESOLACIÓ Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi. I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; sens mi res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.
  12. 12. 3. Un art nou per a una concepció del món: l’avantguardisme  L’allau de novetats i descobriments científics i tecnològics.  Les teories marxistes i els estudis freudians.  Canvi en la concepció del món.  La crisi de la I Guerra Mundial.  L’avantguardisme és un moviment revolucionari de trencament i subversió de l’ordre social i artístic: futurisme,cubisme, dadaisme, surrealisme.  L’art com a abstracció.  Valoració d’allò nou: màquines, tècnica, esport...  Manifestos subversius.  Importància a l’absurd i al món oníric.
  13. 13. Joan Salvat-Papasseit
  14. 14. JOAN SALVAT-PAPASSEIT : VERSOS LLIURES, TRENCATS, CAL·LIGRAMES I VERSOS CLÀSSICS   SOTA EL MEU LLAVI EL SEU   Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,  la seda dels seus rulls com el pecat més dolç —i l’espatlla ben nua ben blanca l’ombra corba incitant de l’esguard : encara un altre bes un altre un altre —quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! SI LA DESPULLAVA Si la despullava oh, la meva amor! un botó que queia ja em donava goig —ara la bruseta i el cinyell   tot pret, mel rosada i fresca la sina  després: al mig de la toia  clavellets vermells
  15. 15. Carles Salvador: la generació de 1930
  16. 16. POSTA DE SOL (El bes als llavis) El dia  des de migdia es gira d’espatlles. Badalla en arc de dalla, fregant la llum nacre. Recula i s’ajupeix sobre les potes de darrere i, aleshores, alça la cua en rúbrica rossa de núvoles i deixa caure dins la vidriola de l’horitzó la seua moneda d’or. S’hi fa una rialla de rajos de sol oberts en palmito. I el dia s’adorm voltat de cançons bancàries, oracions de Caixa d’Estalvi... 3%, 5%, 100%, 1000 per 1. El cel s’ompli de quinzetets de plata
  17. 17. VACANCES Infantil alegria. Si sempre fos dijous quin goig de vida! ANUNCI: COMERÇ Al surtidor de gasolina hi ha un fanaló rodó: la lluna engelosida. REFRESC   Suc  de taronja: El sol es desfà gota a gota RELLOTGE Onomatopeiques tic-tac, tic-tac, queixalades del temps quan mastega. (12 Hai-Kais)

×