Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
SALVADOR ESPRIU   ANTÍGONA                  Salvador Espriu i Castelló                  (1913 - 1985)                  Ant...
CONTINGUTS–Salvador Espriu. Vida i obra.................. 3–El mite d’Antígona. Antecedents......... 10–L’Antígona d’Espri...
SALVADOR ESPRIU                  “EL POETA DEL POBLE”Salvador Espriu va néixer a SantaColoma de Farners en 1913, de pareno...
Aquestes morts i la seva                                                  malaltia li van canviar la                      ...
En 1931 va participar en un creuerd’un mes i mig per la Mediterrània,organitzat per la seva Universitat. Elviatge el va ac...
El seu pare va morir a 1940 i la seva notaria                                      es va traspassar. Espriu va entrar a   ...
Entre 1947 i 1948 escriu la peça teatral Primera Història dEsther, amb unllenguatge molt ric i treballat per mostrar la ri...
Els vint anys finals de la seva vida els passaescrivint, revisant constantment les sevesobres i comprometent-se amb la lli...
SALVADOR ESPRIU                               OBRA COMPLETA1931: El Dr. Rip         1949: Les cançons    1957: Evocació de...
EL MITE D’ANTÍGONA                                 AntígonaSoldatsde Tebes                           Polinices
El mite d’Antígona és una de les trames principals                            de la literatura clàssica, en el qual es con...
la profecia. Aleshores, Creont, oncle d’ambdós, esdevé rei de Tebes idictamina que, per haver traït la seva pàtria, Polini...
L’ANTÍGONA D’ESPRIUSalvador Espriu escriu la seva versió del mite d’Antígona en només unasetmana, immediatament després d’...
Espriu simplifica la trama; prescindeixde certs personatges, se n’inventaalguns i se centra en d’altres quel’ajuden a tran...
El tema principal que es tracta a l’obra i que a Espriu li interessa més que capaltre, donada la comparança del mite amb l...
ELS PERSONATGESANTÍGONA: germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, filla d’Èdip i Iocasta. Ésvalenta, noble, moralment super...
EURÍDICE: esposa de Creont, és un personatge neutre, encara que és mésnegatiu que no pas positiu; és, doncs “digna” muller...
EUMOLP: és un esclau deforme que fa de bufó a la cort i que, curiosament,és l’única ajuda de què disposa Antígona per dur ...
ESTRUCTURA, TEMPS I ESPAI DE L’OBRAPREFACI: va ser escrit l’any 1947 però no va ser publicat fins 1955. Revisatl’any 1964 ...
ANNEXOSEntrevista a Salvador Espriu feta per Joaquim Maria Puyal aTVE-Catalunya (1984)http://www.rtve.es/alacarta/videos/p...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

ESPRIU & ANTÍGONA

Power point de Salvador Espriu i d'Antígona per als meus alumnes de literatura de primer de batxillerat... :D

  • Inicia sesión para ver los comentarios

ESPRIU & ANTÍGONA

  1. 1. SALVADOR ESPRIU ANTÍGONA Salvador Espriu i Castelló (1913 - 1985) Antígona i Polinices (1825) de Jean Pierre Norblin
  2. 2. CONTINGUTS–Salvador Espriu. Vida i obra.................. 3–El mite d’Antígona. Antecedents......... 10–L’Antígona d’Espriu............................. 13–Annexos............................................. 20
  3. 3. SALVADOR ESPRIU “EL POETA DEL POBLE”Salvador Espriu va néixer a SantaColoma de Farners en 1913, de parenotari i d’una àmplia cultura, i de maretímida, discreta i molt religiosa. Lasituació econòmica de la família elspermeté tenir una casa d’estiueig aArenys de Mar, d’on eren originaris. Eljove Salvador era juganer i entremaliat,però de petit va agafar, amb els seusquatre germans, el xarampió; la sevacura fou molt lenta, havent de passarmolt temps al llit. Dos anys més tard elseu germà gran, Francesc, va morir a untràgic accident al port d’Arenys. Salvador Espriu a la seva biblioteca
  4. 4. Aquestes morts i la seva malaltia li van canviar la vida. Passà a ser un noi delicat, obligat a passar llargues temporades a casa. A causa d’això va convertir- se en un amant de tot tipus de literatura, però sobretot devorava llibres d’història antiga i de temes religiosos.L’any 1930, amb disset anys, es va matricular a la Universitat de Barcelonaper realitzar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Allà va fer gran amistatamb lescriptor Bartomeu Rosselló-Pòrcel. En aquell temps la vidauniversitària, cultural i política era molt activa i ell comença a escriurenovel·les curtes i alguna obra de teatre. Tot i que treia unes notesimmillorables en les dues carreres, que feia paral·lelament, li agradavenmolt més les lletres que el dret. La literatura l’enganxaria definitivament...
  5. 5. En 1931 va participar en un creuerd’un mes i mig per la Mediterrània,organitzat per la seva Universitat. Elviatge el va acostar més als clàssics iva despertar la seva passió perGrècia i la seva mitologia i Egipte il’egiptologia. A lesclat de la guerra,Espriu va interrompre els seusestudis de Lletres Clàssiques, ambunes poques matèries per acabar.Va ser mobilitzat però no el van enviar a primera línia pel seu estat desalut. Va fer de mestre. Va seguir escrivint per evadir-se de lentorn. Laguerra el va fer caure en una profunda crisi espiritual; a més, aquell mateixany va morir el seu amic Rosselló-Pòrcel. Amb lentrada de les tropesfranquistes a Barcelona va veure la mort de la Catalunya somiada, en lalínia dels Noucentistes, i un mes després va escriure la peça teatralAntígona, per parlar del tema clàssic de la lluita entre germans, la qual cosaell considerava que havia passat amb Catalunya i amb Espanya.
  6. 6. El seu pare va morir a 1940 i la seva notaria es va traspassar. Espriu va entrar a treballar-hi per poder fer-se càrrec de la família. La feina no li agradava gens i gairebé no li deixava temps per llegir o escriure. Es va quedar en el despatx durant vint anys, que ell descriu com "els més durs i amargs de la meva vida". En aquella època en què molts escriptors van passar-se al castellà, Espriu es va mantenir fidel al català. A més, es va decantar per la poesia com a mètode dexpressió, ja que era més fàcil de publicar en estar menys controlat per la censura franquista. Fruit daquestes dues idees,Portada del llibre d’Edicions 62 de crea el mite de “Sinera”. Perdudes totes lesl’ANTÍGONA de Salvador Espriu... il·lusions, només lespera la mort.
  7. 7. Entre 1947 i 1948 escriu la peça teatral Primera Història dEsther, amb unllenguatge molt ric i treballat per mostrar la riquesa que es perdria si elcatalà desapareixia. Espriu, en aquesta època, va participar en la vidacultural clandestina de la de la immediata postguerra. En 1950 mor laseva estimada mare i ho va sentir molt, n’estava molt unit. L’obraposterior sempre acaba arribant a la mateixa conclusió: que ell i tot elque ell estima acabarà desapareixent i caient en loblit. Aquí la sevapoètica es converteix en una meditació sobre la mort.Espriu es definia com a agnòstic, mai com a ateu, però afirmava que sesentia atret per la religió. I de fet va voler morir catòlicament, perrespecte a la seva mare, i durant les dècades dels cinquanta i seixantaanava a missa a Arenys. El 1960 apareix La pell de brau, llibre de poemesque tractava la situació de Catalunya sota el jou franquista, que tinguéuna acollida molt bona entre els joves intel·lectuals, que van agafar unsquants versos del llibre com a símbols de la resistència. El llibre no foumai censurat, malgrat que contenia la frase "No pot escollir príncep quivessa sang". El 1963 apareix Obra Poètica, recull de tots els seus llibresde poemes on, a més a més, apareix per primera vegada el Llibre deSinera. Al llarg de la dècada dels 60 li passa una cosa completamentinesperada: la popularitat. Espriu esdevé un símbol de les reivindicacionsde Catalunya i passa a ser considerat la veu del poble, el poeta del poble.
  8. 8. Els vint anys finals de la seva vida els passaescrivint, revisant constantment les sevesobres i comprometent-se amb la llibertat icontra la dictadura, cosa que va fer que livigilessin la correspondència. Espriu feiacorreccions constants a les seves obres, ja que"buscava un català modern", lliure de motscultes i medievalitzants. A partir de 1969 se’lva proposar per al premi Nobel de Literatura,que no li fou concedit per pressionspolítiques, i el 1972 rebé el Premi d’Honor deles Lletres Catalanes. Va renunciar a laconcessió de la Cruz de Alfonso X “El Sabio”.Lany 1979 patí un infart i la seva salut es vaagreujar. A partir de lany 1980 començà arebre tot un seguit de distincions i honors, icontinuà escrivint fins a la seva mort. Va morirla tarda del divendres 22 de febrer, a ledat de72 anys. La capella ardent sinstal·là al Palaude la Generalitat. En un acte multitudinari, eldia 23, va ser enterrat al cementiri d‘Arenysde Mar, la seva estimada “Sinera”.
  9. 9. SALVADOR ESPRIU OBRA COMPLETA1931: El Dr. Rip 1949: Les cançons 1957: Evocació de 1969: Tarot per a1932: Laia dAriadna Rosselló-Pòrcel i altres alguna titella del1934: Aspectes 1951: Mariàngela notes teatre dAlfanja1935: Ariadna al lherbolaria 1960: La pell de Brau 1978: Una altralaberint grotesc Tres soreres Sota la fredor Fedra, si us plau Miratge a Citerea 1952: Anys parada daquests 1980: Duna vella i1938 Letizia daprenentatge ulls encerclada terra Fedra Les hores 1963: Obra poètica: (alguns poemes seran Petites proses Mrs Death Antologia incorporats a Per a la blanques 1954: El caminant Llibre de Sinera bona gent)1939: Antígona i el mur 1967: Per al llibre de 1981: Les roques i el1943: Historia antiga 1955: Final del Salms daquests vells mar, el blau1946: Cementiri de laberint cecs 1984: Per a la bonaSinera Les hores 1968: Aproximació, tal gent1948: Primera història Antígona vegada el·líptica, ad’Esther (revisió) lart de Pla Narbona
  10. 10. EL MITE D’ANTÍGONA AntígonaSoldatsde Tebes Polinices
  11. 11. El mite d’Antígona és una de les trames principals de la literatura clàssica, en el qual es contraposen i s’enfronten dues maneres de veure EL DEURE, per un costat el civil, amb el país i les seves lleis, i per altre costat el familiar i humà. La principal obra literària que s’hi ha basat és l’obra homònima del grec Sòfocles (442 aC), però n’hi ha hagut d’altres, com la d’Espriu (1939) o la del francès Jean Anouilh (1942) També se n’han composat òperes i ballets. En essència, l’argument de la trama és aquest: la Antígona de F. Leighton jove Antígona, filla d’Èdip, té dos germans: Etèoclesi Polinices, que lluiten constantment per aconseguir el tron de Tebes tot sol, jaque el comparteixen a causa d’una maledicció llençada pel seu pare Èdip, iaixò no satisfà cap dels dos; l’havien de compartir per torns, però en unmoment donat Etèocles decideix quedar-se al poder després d’un dels seusperíodes. Llavors té lloc la guerra i Polinices demana ajut a Argos, ciutat rival, itorna amb un exèrcit per reclamar allò que és seu. La guerra acaba amb lamort de tots dos en la batalla final, cadascú a mans de l’altre, tal com marcava
  12. 12. la profecia. Aleshores, Creont, oncle d’ambdós, esdevé rei de Tebes idictamina que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no serà enterratdignament i serà deixat als afores de la ciutat a expenses dels corbs i elsgossos. Cal tenir en compte que els honors fúnebres eres importantíssims perals grecs perquè en cas de no fer-los, l’ànima del difunt quedava condemnadaa vagar eternament. La valenta Antígona decideix llavors enterrar el seugermà (l’altre ho havia estat ja amb tots els honors) i així es rebel·la contra elseu oncle (alhora futur sogre, perquè estava promesa amb el seu fill Hemó)La desobediència d’Antígona li comporta ser condemnada a mort, en concretser sepultada amb vida, però ella ho evita penjant-se. Després Hemó, enveure morta la seva promesa, intenta matar el seu pare i fracassa, suïcidant-setot seguit, i quedant abraçat a la difunta Antígona en el seu túmul funerari.Eurídice, esposa de Creont, se suïcida també en saber que el seu fill és mort.Aquestes tràgiques morts provoquen un profund sotrac en Creont, quifinalment, massa tard ja, se n’adona del seu error: preferir mantenir la sevasobirania i el seu poder absolut enfront dels valors religiosos i familiars. Laprofecia que deia que Tebes seria destruïda queda, per tant, complida.
  13. 13. L’ANTÍGONA D’ESPRIUSalvador Espriu escriu la seva versió del mite d’Antígona en només unasetmana, immediatament després d’acabada la Guerra Civil, a 1939. Éstota una resposta al resultat de la mateixa, a la derrota de la societat civilcatalana. L’autor realitza una adaptació en què la variant principal és lalectura política que li dóna, per sobre de la reflexió clàssica dels acteshumans i com afecten la societat, i que representa un ressorgir de laconsciència col·lectiva catalana.Es tracta d’una obra molt simbòlica enla qual no és tan important l’evoluciópsicològica dels personatges com elque representen en l’acció, tant lesactituds com les qualitats humanes: elpoder, la raó, la voluntat, la venjança,la noblesa, l’odi, el sacrifici, etc.
  14. 14. Espriu simplifica la trama; prescindeixde certs personatges, se n’inventaalguns i se centra en d’altres quel’ajuden a transmetre allò que voldeixar clar, motiu pel qual l’escriu.L’obra és crucial, a més, perquè através de la seva versió del miteclàssic, l’autor basteix un discurs deresistència, cívic i polític, adreçat a lacol·lectivitat, al poble català que haquedat orfe de país i de referents en1939. L’obra, per tant, serà clau enl’obra posterior d’Espriu i marcarà demanera definitiva tota la literatura Màscares de teatre clàssic, amb què sortien antigament els actors a escenacatalana de la postguerra. Altrament,com veurem tot seguit, els personatges són tots ells arquetips, tal i com hoeren a les obres clàssiques; per tant, a cadascun d’ells li correspondrà, a partd’un protagonisme en el desenvolupament de la trama, unes característiquesi un perfil molt marcats. Són, doncs, models positius i negatius.
  15. 15. El tema principal que es tracta a l’obra i que a Espriu li interessa més que capaltre, donada la comparança del mite amb la situació catalana i per extensióespanyola de postguerra, és que els vençuts també tenen dret a ser honorats,i no només els vencedors. Tothom, doncs, hauria de tenir els mateixos drets. Al mite clàssic es presenta el mateix problema però Espriu el reprèn tot actua- litzant-lo. Per al poder tirànic, en aquest cas per a Creont, és crucial honorar els ven- cedors (a l’obra, simbòlicament, els nacio- nals) i esborrar per complet la memòria dels vençuts (a l’obra són, simbòlicament, els republicans) i per això la iniciativa d’Antígona (a l’obra, simbòlicament, l’espe- rit català de resistència, de justícia i de seny) Els personatges, doncs, com a qual- sevol obra de teatre, interactuaran uns per facilitar els propòsits de la protagonista, altres per impedir-l’hi.
  16. 16. ELS PERSONATGESANTÍGONA: germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, filla d’Èdip i Iocasta. Ésvalenta, noble, moralment superior a la resta, i amb un sentit extrem de laresponsabilitat i dels valors de la família i el deure. Està contra tota classed’injustícies. Està disposada a sacrificar-se pel seu poble perquè amb ellafinalitzi la maledicció que pesa sobre Tebes. Representa a l’obra els valorspositius, eterns i inalterables de Catalunya.ISMENE: germana d’Antígona i els altres dos. És indecisa i oblidadissa;representa, doncs, el dubte i la inacció, ja que és incapaç d’imitar l’actuacióde la germana. Representa la por d’actuar dels que callen i deixen fer.CREONT: germà de Iocasta i oncle d’Antígona. Busca regnar per tots elsmitjans, i no dubta a provocar el combat entre els dos nebots que esdisputen el tron perquè morin i quedar-s’hi ell. És astut, fred i calculador.Busca constantment l’opinió adulant dels seus consellers, i sempre imposa laseva voluntat. Representa el poder absolut que no dubta en condemnar laseva neboda a mort. Espriu, a l’obra, l’identifica clarament amb Franco.
  17. 17. EURÍDICE: esposa de Creont, és un personatge neutre, encara que és mésnegatiu que no pas positiu; és, doncs “digna” muller seva. També es mostracom intuïtiva, poc temorosa dels déus i en certa manera estulta i nècia. Fa, amés, de punt d’equilibri entre els personatges d’Euriganeia i Astimedusa.ASTIMEDUSA: és una de les dues nodrisses dels quatre fills d’Èdip i Iocasta.Representa l’esperit positiu, l’optimisme, i és incrèdula davant dels malsaveranys de Tirèsias. Confia en la salvació de la ciutat fins al final.EURIGANEIA: és l’altra nodrissa de la casa reial i representa l’esperit negatiu,el pessimisme. En té motius: ha perdut els seus fills a la guerra i per això noespera ja res bo de ningú. A més, el dolor li fa perdre la memòria.TIRÈSIAS: és un vell cec que fa d’endeví. Per a ell, sempre és de nit i de nit fales seves prediccions més exactes. Com és intel·ligent, sovint fa prediccionsque agraden als poderosos, la qual cosa li fa gaudir d’un cert estatus peròtambé fa que molts dubten de les seves visions. Tanmateix, és unpersonatge angoixat per les circumstàncies i es mostra indefens, ja quedepèn dels demés perquè el guiïn. No s’implica en els fets que passen perpor a la reacció del poderós Creont.
  18. 18. EUMOLP: és un esclau deforme que fa de bufó a la cort i que, curiosament,és l’única ajuda de què disposa Antígona per dur endavant els seus plans.Ningú no el respecta, tret d’Antígona, així que l’ajuda perquè ella semprel’ha tractat amb consideració. Sap que pot costar-li la vida, però prefereix lamort a seguir sent esclau sota els designis d’un rei tirà. A l’obra Espriul’identifica amb els que ho tenen tot perdut, excepte la dignitat. Espriu, amés, parla per boca d’Eumolp i s’hi identifica molt. Ve a ser un alter ego seu.No apareixia al mite original ni a l’obra de Sòfocles, és invenció d’Espriu.EL LÚCID CONSELLER: personatge també inventat per l’autor i introduït al’última versió revisada, representa el punt de vista d’Espriu vint-i-cinc anysdesprés d’acabada l’obra, quan ha sobradament comprovat l’evolució i laconsolidació del règim franquista. L’adjectiu “lúcid” és irònic. El personatge,com el seu autor, dubta, és crític i es distancia clarament dels personatges.EL PRÒLEG: veu introductòria, presenta l’acció i els personatges i ens aportaels antecedents necessaris per entendre-ho tot plegat.ALTRES: apareixen altres personatges menors (consellers, soldats, etc.) quetenen importància en la trama però no tant per a allò que Espriu busca.
  19. 19. ESTRUCTURA, TEMPS I ESPAI DE L’OBRAPREFACI: va ser escrit l’any 1947 però no va ser publicat fins 1955. Revisatl’any 1964 i 1967. En ell mostra, de manera essencial, el seu desig que elpoble no estigui dividit entre vencedors i vençuts. Mostra també la humilitatdel savi i cita altra versió de l’obra, la de Jean Anouilh, així com el seu amorper la cultura i la literatura clàssiques i per la pau, la justícia i la reconciliació.PRIMER ACTE: després del pròleg, en el qual se’ns explica els antecedents del’acció que tindrà lloc, aquesta comença de tarda, dins del palau reial deTebes, abans de l’atac a la ciutat en el qual s’enfrontaran els dos germansSEGON ACTE: l’acció té lloc de nit, als afores de la ciutat, on jeu el cos sensevida de Polinices i on Antígona desafia la llei civil. Ajudada d’Eumolp i sota lamirada i els advertiments de Tirèsies, intenta donar sepultura al seu germà.TERCER ACTE: l’acció té lloc de nou a l’interior del palau de Tebes, a lamatinada, on es resol la trama i Antígona és condemnada. Els personatgestornen al lloc inicial, en un conscient moviment cíclic.
  20. 20. ANNEXOSEntrevista a Salvador Espriu feta per Joaquim Maria Puyal aTVE-Catalunya (1984)http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/Pàgina de Lletra-UOC sobre Salvador Espriu:http://www.escriptors.cat/autors/esprius/Treball d’alumnes sobre Antígona i la Guerra Civilhttp://femliteratura.posterous.com/la-guerra-civil-a-antigona-treball-de-meritxe

×