Comentari PAU de l'Al·legoria de la pintura de Vermeer

1. Vermeer:
Al·legoria
de la
pintura

2. Fitxa tècnica
 Títol: Al.legoria de la pintura.
 Autor: Johannes Vermeer (Delft,
1632–1675).
 Cronologia: 1666-1668.
 Tècnica: oli sobre tela.
 Mides: 120 x 100 cm.
 Estil: barroc.
 Tema: al·legòric.
 Localització: Kunsthistorisches
Museum (Viena).

3. Obres del mateix autor:
Vista de Delft (1658-1660)

4. La noia de la perla (1665)

5. Biografia de l’autor
 Johannes Vermeer va ingressar a la Confraria de Sant Lluc de
Delft l’any 1653 i, malgrat que no se sap qui va ser el seu
mestre, alguns investigadors l’han relacionat amb Carel
Fabritius, el millor deixeble de Rembrandt.
 La producció pictòrica de Vermeer no va ser gaire extensa,
perquè va combinar la pintura amb la feina de marxant de
quadres i amb l'hostaleria, negocis que havia heretat del seu
pare. Només se li coneixen 35 obres, però malgrat que la seva
carrera sigui escassa, la crítica l’ha dividida en tres etapes.
 En la primera s’hi inclouen dues obres pintades cap a l’any
1655, l’una de temàtica religiosa i l’altra de tema mitològic, que
no tenen res a veure amb l’estil posterior. En la segona, s’hi
inclouen principalment les escenes domèstiques tan
característiques de la seva producció, a més d’un parell de
paisatges i algun retrat. En la tercera i última etapa, a l’inici de
1670, la seva obra perd l’harmonia i la calidesa de les etapes
anteriors.
Carel Fabritius: Vista de Delft (1652)
Santa Pràxedes (c. 1655)
Diana i les seves companyes (1655)
Noia llegint una carta (1657)
Dona asseguda tocant l'espineta
(1672)

6.  La seva obra va ser redescoberta
a darreria del segle XIX, i
actualment, gaudeix de molt
bona reputació, a la qual ha
contribuït la novel·la de Tracy
Chevalier La noia de la perla, que
ha estat portada al cinema.
Cartell de la pelicula La noia de la perla

7. Descripció formal
 El quadre es divideix en tres franges verticals. D’esquerra a
dreta, el primer tram està presidit pel cortinatge, al centre la
imatge de la model, i a la dreta, el pintor. Aquesta
individualització de les figures i els objectes permet crear una
composició segmentada, si bé, per mitjà de la llum, l’escena
queda unificada. El punt de fuga se situa sota de la mà dreta
de la model, aconseguint, així que la mirada de l’espectador
s’adreci directament a la figura femenina.
 La llum és versemblant i il·lumina l’estança des d’una finestra
que no es veu, però que s'intueix. Vermeer utilitza pinzellades
diferents, gruixudes en els cortinatges, les cadires i el llum, i
més diluïdes a la resta del quadre.

8.  Els colors utilitzats són el
groc llimona, el gris perla,
el negre i el blanc que
barrejant-se creen una
atmosfera intimista. En el
seu conjunt, l’escena és de
gran teatralitat, malgrat
que, en aquest cas, sigui
un teatre sense públic ja
que l’espectador, situat
darrere del pintor,
s’integra en l’escenari, al
nivell de la cortina, i
esdevé una mena de
voyeur, és a dir, algú que
veu sense ser vist.

9. Temàtica
 La figura femenina del fons del quadre ha estat identificada
com a Clío, musa de la Història. Vermeer segueix la descripció
de Cesare Ripa en el seu tractat Iconologia, que la descriu amb
el llibre de l’historiador grec Tucídides en una mà, una
trompeta en l’altra i coronada amb fulles de llorer. A partir
d’aquesta identificació iconogràfica, s’ha suggerit que el
significat del quadre és el desig del pintor d'assolir la fama i la
glòria, i de perpetuar-se en el llibre de la Història.
 No obstant, cal tenir en compte el mapa dels Països Baixos, al
fons de l’escena, que s’ha identificat amb el mapa de Claes
Jansz Vischer, on es representen les disset províncies dels
Països Baixos sota la dominació espanyola abans del Tractat de
Münster (1648) que atorgà la independència a Holanda.

10.  Si a això s’hi afegeix el llum del sostre coronat amb l’àguila
bicèfala dels Habsburg, i el vestit del pintor a la moda
borgonyona del segle XVI, també es pot concloure que el
pintor fa un homenatge a la monarquia, en el seu desig de ser
pintor d’un rei abans que d’un burgés adinerat. Tanmateix el
vestit , el mapa i la llum es troben en altres obres de pintors
holandesos i del mateix Vermeer, cosa que dificulta la
veracitat d’aquesta interpretació.
 Sobre la taula hi ha una màscara i un llibre obert, que poden
ser interpretats de maneres diverses: la màscara com a símbol
de la imitació, és a dir, de la pintura o l’escultura, o bé com a
màscara teatral de la musa de la Comèdia, Talia, el llibre com a
llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical.
Així el significat del quadre pot ser vist com a parangone, és a
dir, com a competició entre la pintura i les altres arts, o bé com
un homenatge a les Belles Arts o com a lloança a les arts en
general, incloent-hi el teatre i la música.

11.  Finalment, seguint la historiadora de l’art Svetlana Alpers, que
considera que la pintura holandesa és l’art de descriure, es
podria afirmar que el quadre crea una nova realitat a mig camí
entre l’espai físic –taller del pintor- i l’espai metafísic –el
quadre.

12. Models i influències
 L'estudi del pintor ha estat un tema recurrent en la història de
la pintura. Entre molts d’altres, cal destacar insignes pintors
barrocs com Rembrandt i Velázquez, qui es va autoretratar en
el seu famós quadre Las Meninas. Ja al segle XIX, sobresurten
els autoretrats de Goya i Coubert. Aquest darrer es pintà
envoltat dels seus models i amics al quadre El taller del pintor.
 Al segle XX, Picasso realitzà múltiples versions d’un mateix
tema: El pintor i la model. Tanmateix, allò que diferencia el
quadre de Vermeer és l’ús d’una figura al·legòrica, davant la
realitat pintada pels autors esmentats. Tots, però tenen en
comú la defensa i l’exaltació de la pintura en la figura de
l’artista.
Velázquez: Las Meninas
(1656-1657)
Courbet: El taller de l’artista (1855)
Picasso: Pintor i model a l’estudi (1963)