Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Catalunya en temps de les colonitzacions.

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 14 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Similares a Catalunya en temps de les colonitzacions. (20)

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Catalunya en temps de les colonitzacions.

  1. 1. CATALUNYA EN TEMPS DE LES COLONITZACIONS
  2. 2. INTRODUCCIÓ • Dels pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) que van arribar a la Península Ibèrica, van ser els grecs els que van tenir una importància més gran. • Van desembarcar a Empúries a principis del segle VI aC. Més endavant, els emporitans van fundar la colònia de Rhode (Roses).
  3. 3. ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS Els pobles colonitzadors • Al començament del I mil•lenni aC., van arribar a les costes de la Península Ibèrica els fenicis, els grecs i els cartaginesos, i hi van establir factories comercials i colònies.
  4. 4. ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS Els fenicis • Els fenicis eren comerciants i navegants molt actius. Entre els segles X i VIII aC. van establir colònies al sud de la Península com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga). Interessats per l'abundància de metalls de la zona, van establir relacions comercials amb els indígenes, especialment amb el regne de Tartessis. • Els fenicis van arribar a les costes de Catalunya cap al segle VII aC. per comerciar.
  5. 5. Tartessis • Entre els segles X i VI aC., al baix Guadalquivir es va desenvolupar una cultura coneguda com a Tartessis. Ens va llegar documents escrits amb un alfabet semblant a l’ibèric. Aquest alfabet ha estat desxifrat però no traduït. • Tartessis apareix esmentat pels hebreus en la Bíblia com a Tarsis, en cròniques fenícies, i també per grecs i romans. En totes elles, es descriu una terra fèrtil i rica en metalls, on la gent vivia pròsperament.
  6. 6. • El problema és que els primers coneixien Tartessis a través de relats de navegants, i els cronistes grecs i romans van arribar-hi quan aquesta civilització ja havia desaparegut. Així doncs, cap no la va situar en el mateix lloc i l’abundància descrita va contribuir a convertir Tartessis en una llegenda. • Sembla que Tartessis va tenir el seu apogeu en els segles VII i VI aC. I amb la crisi de les colònies fenícies van entrar en contacte amb grecs i cartaginesos, però progressivament van desaparèixer i es van anar identificant amb la cultura ibèrica.
  7. 7. ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS Els cartaginesos • Els cartaginesos, al segle VII aC., van substituir els fenicis en l’expansió pel Mediterrani. Deessa Tanit
  8. 8. ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS Els grecs • Els grecs van arribar a Catalunya entre els segles VIII i VII aC., i hi van fundar diverses colònies, com per exemple, Rhode. • La colònia principal fundada pels grecs a Catalunya va ser Empòrion.
  9. 9. CATALUNYA I ELS GRECS El contacte dels grecs amb els pobles indígenes • A Catalunya els grecs van mantenir contactes amb els pobles indígenes (indigets). Els grecs van introduir l’ús de la moneda i van difondre la moneda. • També van contribuir a la difusió de la metal·lúrgica del ferro i a estendre el conreu de la vinya i l’olivera. • . Plom d'Ullastret
  10. 10. ELS IBERS A CATALUNYA Els pobles ibèrics • Abans de l’arribada dels romans i entre els segles VI i III aC., les terres de l’actual Catalunya estaven habitades per diverses tribus ibèriques: els laietans, els ilergetes i els ilercavons, entre d’altres. • Encara que aquestes tribus eren independents, tenien trets culturals comuns. • L’economia d’aquestes tribus es basava en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums). • Elaboraven teixits i objectes de ceràmica i coneixien la metal·lúrgica del ferro i del bronze. • També encunyaven moneda i feien servir l’escriptura.
  11. 11. L’ART I LA CULTURA IBÈRIQUES • Els ibers van emprar l’escriptura. No existia una sola llengua per a totes les tribus. Van crear escultures i ceràmiques d’una gran bellesa. A Catalunya destaca el tresor de Tivissa (Ribera d’Ebre), per les seves quatre pàteres d’argent decorades amb relleus.
  12. 12. ELS POBLES CÈLTICS Els pobles cèltics • Els celtes i celtibers eren uns pobles d’influència indoeuropea que habitaven les regions del centre, l’oest i el nord de la Península Ibèrica. • Els ibers mantenien contactes tant amb el celtes com amb els celtibers. • Els celtes eren ramaders i agricultors seminòmades i coneixien la metal·lúrgia del ferro. • També treballaven la ceràmica, teixien la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
  13. 13. • No hi ha constància que coneguessin l’ús de la moneda. • Els celtes vivien en poblats petits anomenats castros. Els habitatges dels celtes eren molt senzills, sovint de planta circular. Els murs eren de tova o de pedra i es cobrien amb un sostre aguantat per un pal central.

×