Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Catalunya en temps de les colonitzacions

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 2 Anuncio

Más Contenido Relacionado

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Similares a Catalunya en temps de les colonitzacions (20)

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Catalunya en temps de les colonitzacions

  1. 1. CATALUNYA EN TEMPS DE LES COLONITZACIONS Dels pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) que van arribar a la Península Ibèrica, van ser els grecs els que van tenir una importància més gran. Van desembarcar a Empúries a principis del segle VI aC. Més endavant, els emporitans van fundar la colònia de Rhode (Roses). 1. Els colonitzadors mediterranis. 1.1. Els pobles colonitzadors. Al començament del I mil·lenni aC., van arribar a les costes de la Península Ibèrica els fenicis, els grecs i els cartaginesos, i hi van establir factories comercials i colònies. 1.2. Els fenicis. Els fenicis eren comerciants i navegants molt actius. Entre els segles X i VIII aC. van establir colònies al sud de la Península com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga). Els fenicis van arribar a les costes de Catalunya cap al segle VII aC. per comerciar. 1.3. Els cartaginesos. Els cartaginesos, al segle VII aC., van substituir els fenicis en l’expansió pel Mediterrani. 1.4. Els grecs. Els grecs van arribar a Catalunya entre els segles VIII i VII aC., i hi van fundar diverses colònies, com per exemple, Rhode. La colònia principal fundada pels grecs a Catalunya va ser Empòrion. 2. Catalunya i els grecs. 2.1. El contacte dels grecs amb els pobles indígenes. A Catalunya els grecs van mantenir contactes amb els pobles indígenes (indigets). Els grecs van introduir l’ús de la moneda i van difondre la moneda. També van contribuir a la difusió de la metal·lúrgica del ferro i a estendre el conreu de la vinya i l’olivera. 3. Els ibers a Catalunya. 3.1. Els pobles ibèrics. Abans de l’arribada dels romans i entre els segles VI i III aC., les terres de l’actual Catalunya estaven habitades per diverses tribus ibèriques: els laietans, els ilergetes i els ilercavons, entre d’altres.
  2. 2. Encara que aquestes tribus eren independents, tenien trets culturals comuns. L’economia d’aquestes tribus es basava en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums). Elaboraven teixits i objectes de ceràmica i coneixien la metal·lúrgica del ferro i del bronze. També encunyaven moneda i feien servir l’escriptura. 3.2. Els poblats ibèrics. Els ibers vivien en nuclis urbans organitzats, normalment a llocs enlairats i emmurallats. Dins del poblat hi havia cases, corrals, magatzems... Entre els ibers existien grups socials diferenciats. A Catalunya destaquen les restes de poblats ibèrics com el del Puig de Sant Andreu (Baix Empordà) o el del Molí d’Espígol a Tornabous (Urgell). 4. L’art i la cultura ibèriques. Els ibers van emprar l’escriptura. No existia una sola llengua per a totes les tribus. Van crear escultures i ceràmiques d’una gran bellesa. A Catalunya destaca el tresor de Tivissa (Ribera d’Ebre), per les seves quatre pàteres d’argent decorades amb relleus. 5. Els pobles cèltics. 5.1. Els pobles cèltics Els celtes i celtibers eren uns pobles d’influència indoeuropea que habitaven les regions del centre, l’oest i el nord de la Península Ibèrica. Els ibers mantenien contactes tant amb el celtes com amb els celtibers. Els celtes eren ramaders i agricultors seminòmades i coneixien la metal·lúrgia del ferro. També treballaven la ceràmica, teixien la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze. No hi ha constància que coneguessin l’ús de la moneda. Els celtes vivien en poblats petits anomenats castros. Els habitatges dels celtes eren molt senzills, sovint de planta circular. Els murs eren de tova o de pedra i es cobrien amb un sostre aguantat per un pal central.

×