Resum del tema "La ciutat medieval" de 2n ESO

1. LA CIUTAT MEDIEVAL. L’Europa dels
segles XIII i XIV
En aquest tema has de:





Saber quines van ser les raons que expliquen l’augment de la producció
agrària
Saber com estaven organitzats els tallers artesans i els gremis i dir què eren
les fires i els mercats.
Saber explicar quines són les característiques bàsiques de la burgesia
Conèixer els efectes principals de l’arribada de la pesta a Europa
Conèixer les característiques principals de l’art gòtic en l’arquitectura,
pintura i escultura
L’AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DEL CAMP
Les principals causes que fan que augmenti la productivitat són:
-
Noves tècniques de cultiu: rotació triennal.
Nous instruments agrícoles: arada normanda.
Utilització del cavall com a animal de tir.
Posada en funcionament dels molins d’aigua i vent.
Totes aquestes innovacions faran que:
-
Hi hagi més aliment.
La població estigui millor alimentada.
Creixi la població.
Moltes persones abandonin el camp i se’n vagin a les ciutats.
EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
-
Els excedents agraris afavoriran que hi hagi gent que es pugui dedicar a
l’artesania i al comerç.
Les ciutats principals es situaran prop del mar o de rius o canals navegables.
ARTESANS I GREMIS
Els artesans d’un mateix ofici solien tindre els tallers en el mateix carrer.
1

2. Tots els tallers que feien la mateixa activitat en una ciutat formaven un gremi. El
gremi establia unes normes bàsiques:
-
Horari de treball
Preus mínims dels productes
Nombre de tallers que podien haver a la ciutat.
El que més manava en un taller artesà era el mestre. Aquest tenia els oficials, que
cobraven un sou pel seu treball, i els aprenents, que no cobraven diners.
MERCATS I FIRES
-
Els mercats es localitzaven en les ciutats i en ells els llauradors i els artesans
acudien a intercanviar els seus productes.
Les fires eren uns mercats extraordinaris que es feien només en algunes
ciutats importants una vegada a l’any i on acudia gent de tota la comarca i
fins i tot de comarques veïnes.
GRANS RUTES MARÍTIMES
El comerç marítim va adquirir gran importància a causa de la seva capacitat més
gran i de la velocitat dels vaixells.
Les dues grans rutes marítimes durant l’Edat Mitjana eren la mediterrànea i la de
l’Atlàntic i el Bàltic (la Hansa).
LA BURGESIA I LA GENT DE LA CIUTAT
A la ciutat apareix una nova classe social, la burgesia, integrada per artesans i
comerciants.
-
No és una classe social privilegiada, com la noblesa i el clero. Els burgesos
paguen impostos.
Segons el seu nivell de riquesa es pot dividir en alta burgesia (els més rics) i
baixa burgesia.
A les ciutats també hi havien:
-
Nobles que decideixen traslladar la seva residència del camp a la ciutat.
Eclesiàstics
Gent humil: treballadors, captaires, …
D’altra banda, les minories religioses vivien en barris separats: els jueus en els calls, i
els moriscos en les moreries.
2

3. EL GOVERN DE LA CIUTAT
El govern de la ciutat es fa des de l’ajuntament i la persona que més mana és
l’alcalde. Els burgesos, a poc a poc, acabaran tenint el control de les ciutats.
L’APARICIÓ DE LES ESCOLES I UNIVERSITATS
-
-
Fins al segle XII la cultura era propietat quasi exclusiva dels eclesiàstics i les
biblioteques estaven situades als monestirs.
La burgesia és una classe social que necessita tindre cultura. Han de saber
llegir i escriure i conèixer les funcions matemàtiques bàsiques per a
desenvolupar la seva activitat.
La burgesia no volia dependre del clero per a accedir a la cultura i afavorirà la
creació a les ciutats de les escoles i les universitats.
ELS REIS I LA BURGESIA
Fins al segle XII els reis hagueren de buscar el seu recolzament en els nobles, donat
que tenien molt poc de poder per a controlar el seu territori.
La burgesia no volia dependre dels nobles perquè els obstaculitzaven per a poder
fer la seva activitat comercial de manera àgil. Els burgesos preferien dependre
directament del rei.
Els reis donaran suport als burgesos concedint cartes de privilegi a les ciutats per a
que no depengueren dels nobles. D’aquesta manera aconseguien llevar poder als
nobles i al mateix temps ells es feien més poderosos ja que comptaven amb els
suport de la burgesia.
LES CORTS
Fins a aquesta època, el rei es reunia de manera periòdica amb representants de la
noblesa i del clero. A partir d’aquest moment s’incorporaran també representants
de la burgesia.
Aquestes reunions del rei amb els tres estaments o braços (clero, noblesa i
burgesia) rebien el nom de corts o parlament.
LA PESTA NEGRA
-
La pesta negra arribà a Europa en 1347 i en només 50 anys es va reduir la
població del continent a la meitat de la que hi havia al 1300.
Aquesta malaltia, molt contagiosa, va paralitzar l’activitat comercial i
artesanal d’Europa.
3

4. REVOLTES AL CAMP I A LES CIUTATS
Molts camperols van morir contagiats per epidèmia i moltes terres es quedaren
sense treballar.
Davant d’això molts nobles van augmentar els impostos als camperols que havien
sobreviscut, el que provocà que hi hagueren revoltes de llauradors contra els
nobles.
A les ciutats també arribà la crisi. Els preus dels aliments s’encariren i la paralització
del comerç i l’activitat artesana va fer que molta gent es quedés sense treball i
s’estengués la pobresa. Això va provocar en moltes ciutats fortes revoltes dels més
pobres contra la burgesia.
L’ART GÒTIC: UN NOU ESTIL URBÀ
El gòtic naix a França al segle XII i s’estén per tota Europa al llarg del XIII. És un art
urbà, impulsat fonamentalment per la burgesia i per l’Església. Els principals edificis
seran:
a) Religiosos: esglésies i catedrals
b) Ajuntaments, llotges, palaus, drassanes…
L’ARQUITECTURA GÒTICA
L’arquitectura gòtica es caracteritza per:
-
L’arc ogival.
La volta de creueria o ogival, formada per trams separats d’arcs ogivals.
Els vitralls de colors.
Els arcbotants i contraforts de gran complexitat que es remataven amb
pinacles.
Les rosasses i els gablets de la portalada.
La planta de creu llatina, amb un braç llarg i un altre de curt (transsepte).
A diferència de l’arquitectura romànica, molt més austera, sòbria i rígida,
l’arquitectura gòtica es caracteritza per la seva gran altura, els grans finestrals que
es troben als murs i la recarregada decoració de tot l’exterior arquitectònic.
L’ESCULTURA GÒTICA
Les característiques principals de l’escultura gòtica són:
-
Ús en la decoració dels exteriors de les esglésies, sobretot façanes, però
també en altres elements constructius com les gàrgoles.
Independització de l’escultura respecte de l’arquitectura mitjançant els
retaules o els monuments funeraris.
Més realisme, arribant en alguns casos fins i tot a realitzar veritables retrats.
4

5. -
Més moviment i volum en els personatges.
Formació d’escenes.
Aparició i reconeixement de l’autoria de l’obra.
LA PINTURA GÒTICA
Les característiques principals de la pintura són:
-
Representació de la profunditat i la perspectiva.
Més expressivitat i acció dels personatges.
Descripció realista i detallada de la vida quotidiana.
Presència d’escenes formades per personatges, edificis i paisatges.
5