SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 33
Descargar para leer sin conexión
L'ISLAM I AL-ÀNDALUS 
2n ESO
L’ISLAM L’ AL-ANDALUS 
Religió 
monoteista: 
Al·là 
Profeta: 
Mahoma 
Després de la 
seva mort es 
va estendre 
per Àfrica, 
Àsia i part 
d’Europa 
Predicada per 
Mahoma al 
segle VII. 
Iniciaren la 
conquesta de 
la Península 
Ibèrica l’any 
711. 
L’estat que van 
crear a la 
Península Ibèrica 
es va anomenar 
Al- Andalus. 
Dominació 
fàcil de la 
Península fins 
al 1492. 
Màxim esplendor 
durant el segle X. 
Califat de 
Còrdova. 
Vuit segles de presència. 
Empremta que és 
present en la cultura, 
l’art, els costums i la 
llengua.
Introducció 
L’islam és una religió monoteista que 
creu en un Déu únic. Va ser transmesa 
als éssers humans mitjançant el 
profeta Mahoma. Després de la mort 
de Mahoma, els àrabs van escampar 
l’islamisme per Àfrica, Àsia i part 
d’Europa. En la seva expansió, els 
musulmans van començar l’any 711 la 
conquista de la Península Ibèrica. S’hi 
van quedar fins a l’any 1492. L’Estat 
que els musulmans van crear a la 
Península Ibèrica va rebre el nom d’Al- 
Andalus.
L’aparició de l‘Islam 
Mahoma, profeta de l’islam 
• L’islamisme va nàixer a Aràbia. Els seus habitants 
eren politeistes i tenien a la Meca un centre religiós 
important, on es conserva la pedra negra de la 
Kaaba. Mahoma va nàixer a la Meca cap a l’any 570 i 
va quedar orfe molt aviat. Va ser educat pel seu 
oncle. Segons la tradició, un dia l’arcàngel Gabriel li 
va anunciar que ell era el nou profeta d’Al·là (Déu en 
àrab) i havia de predicar una nova religió: l’islam.
L’aparició de l‘Islam 
L’hègira 
• Mahoma va explicar als habitants de la Meca el que 
Al·là li havia transmés, però el seu missatge no va ser 
ben acceptat i va ser perseguit per les seues idees. 
Mahoma va abandonar la Meca per refugiar-se a la 
ciutat de Medina l’any 622: és l’anomenada hègira o 
fugida, data que marca l’inici de l’era musulmana. 
Mahoma va aconseguir convertir els habitants de 
Medina a la nova religió, i amb la seva ajuda va atacar 
la Meca el 630, i va destruir els ídols antics. Quan va 
morir, l’any 632, Mahoma havia dominat tot Aràbia.
L‘Islam 
La religió islàmica 
• L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i conté les 
veritats que Al·là va revelar a Mahoma. Consta de 114 
sures o capítols, dividits en versicles. Els musulmans 
són monoteistes. Creuen en un Déu únic, Al·là. Déu 
va enviar Mahoma, el seu profeta, per recordar als 
homes la llei que han de complir. L’islam presenta 
dues grans tendències: el sunnisme i el xiisme.
SUNNISME 
Són el 90% de creient. Defensen 
que els musulmans han de seguir 
l’exemple del profeta, basant-se n 
l’Alcorà i en els textos que 
recullen les paraules i gestes de 
Mahoma, recollides en la Sunna. 
XIISME 
Seguit només per un 10% dels 
creients. Només reconeixen 
l’autoritat religiosa de Mahoma i 
els seus descendents directes, 
rebutjant l’autoritat de la resta de 
califes. Són majoritaris a l’Iran.
L‘Islam 
L’islam, un codi de conducta 
• L’islam sosté alguns principis bàsics d’organització 
social, econòmica i política. El poder només pertany a 
Déu, i els qui l’exerceixen són els seus delegats. Els 
dirigents són alhora caps polítics i religiosos. 
S’anomenen califes. La propietat té un caràcter 
religiós. Tots els béns pertanyen a Déu i els homes 
únicament són els seus usuaris. La justícia ha de ser 
aplicada seguint les normes de l’Alcorà. 
L’organització familiar es regeix pels textos sagrats.
L‘Islam 
Els pilars de l’ Islam 
• Les obligacions fonamentals són cinc: 
La PROFESSIÓ DE FE, reconeixent Al·là com l’únic déu. 
“Dono testimoni que no hi ha déus sinó 
Al·là i que Mahoma és l’enviat d’Al·là”. 
Pregar cinc vegades al dia. 
1. “Al·la és gran” 
2. Recitant la “fatiha”. 
3. “Glòria a Al·la, totpoderós. 
4. “ Al·là escolta els qui resen” 
5. “Glòria a Al.là, el més gran” 
6. “ Senyor, perdona els meus 
pecats” 
7. “Al.là és gran” 
8. “Al.là és gran”
Fer almoïna “ZAKAT” = “PURIFICACIÓ” 
Es demana al fidel que pugui donar 
una part del seus bens (una dècima 
part de la renda o més). 
Dejunar durant el mes del Ramadà. 
En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més del calendari musulmà, en el qual es 
commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu 
que es faci dejuni. 
Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores 
diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta de sol. 
Fer el pelegrinatge a la Meca.
Una mesquita 
• Està permès: 
• La poligàmia 
• El divorci 
• L’esclavatge 
• El divendres és el dia 
setmanal de descans: 
els musulmans es 
reuneixen a les 
mesquites per pregar. 
• Està prohibit 
• Els jocs d’atzar. 
• Consumir alcohol. 
• Menjar carn de porc. 
L‘Islam 
•L’islam no té sacerdots, però sí persones que dirigeixen les oracions: 
els IMANS i altres que interpreten els textos sagrats: els ULEMES. 
•Els jutges són elegits entre els musulmans més devots i apliquen la 
justícia seguint les normes de l’Alcorà i s’anomenen : CADIS.
L’expansió de l‘Islam
L’expansió de l‘Islam 
La primera expansió: el califat omeia de 
Damasc 
• L’any 644 els exèrcits musulmans ja controlaven 
Egipte, Síria i l’Iraq, i es llançaven a dominar Líbia i 
l’Iran. Cap a occident ocuparen el nord d’Àfrica, van 
travessar la Península Ibèrica i s’endinsaren a França. 
Allà van ser derrotats a Poitiers, el 732. Cap al nord 
van penetrar fins a Constantinoble. Van penetrar per 
l’Àsia central i van travessar el riu Indus. Els territoris 
conquistats van restar fins a l’any 750 sota l’autoritat 
dels califes de la dinastia omeia.
L’expansió de l‘Islam 
La consolidació de l’islam 
• A partir de l’any 750, la família dels abbàssides de 
Bagdad van derrotar els omeies i fundaren una nova 
dinastia califal. A partir del segle IX, la propagació de 
l’islam es va produir mitjançant l’influx que 
navegants i caravaners van exercir en molts llocs del 
món. Però els abbàssides van anar perdent el control 
sobre aquests territoris. Algunes províncies van 
aconseguir la independència religiosa. Al segle XIII, 
els mogols van imposar la seva autoritat sobre una 
bona part de les terres musulmanes. Més tard 
l’Imperi Turc va exercir el seu domini fins al segle XIX.
L’expansió de l‘Islam 
La integració dels pobles conquistats 
• Tot i que la conquista es feia en nom de la religió, es 
permetia als pobles conquistats que practicaren la 
seva religió. Els cristians i els jueus gaudien de la 
condició de minoria protegida. Durant els segles 
següents, com que els musulmans gaudien 
d’avantatges socials i econòmics, la majoria dels 
habitants dels territoris conquistats es va convertir a 
l’islamisme.
L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus 
La conquesta 
• Els exèrcits musulmans van iniciar la conquista de la 
Península Ibèrica l’any 711. Conquistaren el regne 
visigòtic. Els visigots, ja afeblits a causa de baralles 
internes, van ser incapaços d’encarar-s’hi. El rei 
visigot Roderic va morir a la batalla de Guadalete i les 
seves tropes es dispersaren. Els exèrcits musulmans 
van avançar ràpidament i ocuparen les principals 
ciutats d’Andalusia i Toledo, capital del regne 
visigòtic. En set anys van controlar tota la Península, 
llevat de les zones més muntanyoses o despoblades.
L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus 
L’emirat dependent de Damasc 
• Una vegada controlat el territori, que els musulmans 
van anomenar Al-Àndalus, es va convertir en una 
província o emirat dependent del califat omeia de 
Damasc. La capital de l’emirat es va establir a la ciutat 
de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que 
hi exercia el poder. Els exèrcits musulmans van 
continuar la conquesta més enllà dels Pirineus, però 
van ser derrotats a Poitiers (732) i es replegaren 
definitivament a la Península.
L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus 
L’emirat independent 
• A mitjan segle VIII, l’últim membre de la família 
omeia, Abd al-Rahman I, es va establir a Al-Andalus. 
Aviat Abd al-Rahman I va trencar amb el califat de 
Bagdad i es va proclamar emir independent. La unitat 
política amb Damasc s’havia trencat, però 
s’acceptava l’autoritat religiosa del califa. Durant 
l’emirat independent, les disputes entre les famílies 
nobles establertes a les diverses regions d’Al-Andalus 
i el poder central van sovintejar. Tanmateix, al llarg 
del segle X, es va produir una creixença important 
econòmica i cultural.
Del Califat de Còrdova als regnes de 
taifes 
El califat de Còrdova 
• L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir fort per fer-se 
independent religiosament i es va proclamar califa 
dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de 
Còrdova. L’època del califat (929-1036) va ser la de 
màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. Es va 
produir una gran expansió econòmica i es van frenar 
els intents d’expansió dels regnes cristians hispànics, 
especialment en època d’Al-Mansur.
Del Califat de Còrdova als regnes de 
taifes 
Els regnes de taifes 
• A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va 
començar a desintegrar. En menys de 30 anys (1008- 
1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 
regnes, les taifes, una mena de ciutats Estat, 
envoltades de territori, amb la ciutat com a centre 
econòmic. Malgrat l’ajuda dels musulmans 
procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i 
almohades), al segle XIII els cristians van conquistar 
la majoria de terres d’Al-Andalus.
Del Califat de Còrdova als regnes de 
taifes 
Regne Nassarita de Granada (1238-1492) 
• La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure a 
l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. La 
governaven soldans o reis de la dinastia nassarita. 
Aquesta taifa ocupava un ampli territori que 
comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, 
Granada i part de Cadis. El regne taifa de Granada 
tenia una àmplia façana marítima, ports per al 
comerç i una agricultura de regadiu pròspera. La seva 
enorme riquesa i la seua activitat econòmica van fer 
possible la seva pervivència.
L’Alhambra de 
Granada
L’economia i la societat andalusines 
Les activitats econòmiques 
• Al món islàmic, el centre de l’activitat econòmica era 
la ciutat. La majoria de la població es dedicava a 
l’agricultura. Els musulmans van introduir noves 
tècniques, com el regadiu. També van posar en 
pràctica nous cultius com l’arròs, els cítrics, el cànem, 
etc. Hi havia una artesania florent, organitzada i 
controlada per l’Estat. El comerç era molt actiu.
L’economia i la societat andalusines 
L’organització social. 
MUSULMANS: 
• Els àrabs, que eren la minoria que 
havia dirigit la conquesta i formaven 
l’elit del poder polític i social i que 
acaparava els càrrecs, els privilegis i la 
propietat de la terra. 
• Els berbers, que eren més 
nombrosos i havien arribat a la 
Península amb l’exèrcit conqueridor o 
havien emigrat des del nord d’Àfrica i 
molts es dedicaven al pasturatge i eren 
de condició humil. 
• Els muladís, eren la majoria de la 
població i eren els hispanovisigots 
convertits a l’Islam. Van adoptar la 
religió, els costums i la llengua. 
NO MUSULMANS: eren la minoria i 
pagaven més impostos. Tenien limitats 
alguns drets. 
• Els mossàrabs, que eren 
hispanovisigots que van mantenir la 
seva religió. Majoritàriament vivien a 
les ciutats. Molts van ser perseguits i 
van emigrar als regnes cristians per 
aquest motiu. 
• Els jueus, que van veure millorada la 
seva situació amb l’arribada dels 
musulmans. Es dedicaven a l’artesania, 
el comerç, la medicina o la ciència. 
Aquest grup tenia autonomia jurídica.
LA CULTURA I L'ART ISLÀMICS 
L’esplendor de la cultura islámica 
• Entre els segles VIII i XII la civilització islàmica va tenir una 
època d’esplendor econòmica i cultural, que contrastava 
amb l’Europa feudal, que estava empobrida i era rural. 
• Els aspectes que van afavorir aquest esplendor cultural, 
foren: 
1. Tots els musulmans parlaven una mateixa llengua, l’àrab: 
• Va permetre la transmissió dels coneixements d’un territori 
a un altre. 
• Va afavorir la integració de les diverses cultures i pobles 
conquerits. 
2. La incorporació de coneixements de les cultures persa, egípcia 
i índia, van conformar una cultura més rica i variada on van 
destacar els estudis matemàtics i les ciències aplicades.
• Els aspectes que els àrabs introduïren a Europa a 
través d’Al-Andalus foren: 
1. La numeració aràbiga. 
2. Invenció sistemes d’irrigació. 
3. Fabricació de porcellana i paper. 
4. Elaboració de perfums i bàlsams. 
5. Coneixements avançats de medicina i cirurgia. 
6. Nova ciència: Astronomia.
LA CULTURA I L'ART ISLÀMICS 
Un art divers i homogeni 
• L’islam presenta també una gran diversitat a l’art per 
les influències que va rebre i va absorbir dels 
nombrosos territoris pels quals es va estendre. En 
arquitectura predominen les construccions de maó i 
la influència oriental s’evidencia en la utilització 
d’arcs i cúpules. L’edifici més representatiu és la 
mesquita. En les arts decoratives, destaca la ceràmica 
i té una gran difusió la miniatura.
L'islam i al àndalus
L'islam i al àndalus
L'islam i al àndalus
L'islam i al àndalus
L'islam i al àndalus
L'islam i al àndalus

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Islam
IslamIslam
Islam
 
U 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-anticU 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-antic
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Religiò islam
Religiò islamReligiò islam
Religiò islam
 
Islam
IslamIslam
Islam
 
al Andalus
al Andalusal Andalus
al Andalus
 
Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)
Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)
Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)
 
D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
 
La cultura musulmana
La cultura musulmanaLa cultura musulmana
La cultura musulmana
 
Sociales tema 1 la farga
Sociales tema 1 la fargaSociales tema 1 la farga
Sociales tema 1 la farga
 
L’islam politica i societat
L’islam politica i societatL’islam politica i societat
L’islam politica i societat
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalus
 
Islam
IslamIslam
Islam
 
Tema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalusTema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalus
 
Activitats islam general
Activitats islam generalActivitats islam general
Activitats islam general
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
Art Al-Andalus
Art Al-AndalusArt Al-Andalus
Art Al-Andalus
 
Tencofdnfsd+ngafsdvoidrs
Tencofdnfsd+ngafsdvoidrsTencofdnfsd+ngafsdvoidrs
Tencofdnfsd+ngafsdvoidrs
 

Similar a L'islam i al àndalus

Al andalus indara i mario
Al andalus indara i marioAl andalus indara i mario
Al andalus indara i marioxufa
 
Al andalus
Al  andalusAl  andalus
Al andalusxufa
 
Al andalus, per laia sancho i hugo grau
Al andalus, per laia sancho i hugo grauAl andalus, per laia sancho i hugo grau
Al andalus, per laia sancho i hugo grauxufa
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació IslamGlòria
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antonixufa
 
L’inici de l’edat mitjana
L’inici de l’edat mitjanaL’inici de l’edat mitjana
L’inici de l’edat mitjanaarritatanet
 
L’Edat Mitjana
L’Edat MitjanaL’Edat Mitjana
L’Edat MitjanaEscolaGoya
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalusandrea799
 
2. l'Edat Mitjana
 2. l'Edat Mitjana 2. l'Edat Mitjana
2. l'Edat Mitjanamjcampaner
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana2nESO
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA2002a
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfjoseluismiralles1
 

Similar a L'islam i al àndalus (20)

Al andalus indara i mario
Al andalus indara i marioAl andalus indara i mario
Al andalus indara i mario
 
Al andalus
Al  andalusAl  andalus
Al andalus
 
Al andalus, per laia sancho i hugo grau
Al andalus, per laia sancho i hugo grauAl andalus, per laia sancho i hugo grau
Al andalus, per laia sancho i hugo grau
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació Islam
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antoni
 
L’inici de l’edat mitjana
L’inici de l’edat mitjanaL’inici de l’edat mitjana
L’inici de l’edat mitjana
 
L’Edat Mitjana
L’Edat MitjanaL’Edat Mitjana
L’Edat Mitjana
 
L' islam
L' islamL' islam
L' islam
 
L' islam
L' islamL' islam
L' islam
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalus
 
Almansor
AlmansorAlmansor
Almansor
 
El Islam
El IslamEl Islam
El Islam
 
2. l'Edat Mitjana
 2. l'Edat Mitjana 2. l'Edat Mitjana
2. l'Edat Mitjana
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
 
Andalus
Andalus Andalus
Andalus
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Último

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 

Último (8)

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 

L'islam i al àndalus

  • 2. L’ISLAM L’ AL-ANDALUS Religió monoteista: Al·là Profeta: Mahoma Després de la seva mort es va estendre per Àfrica, Àsia i part d’Europa Predicada per Mahoma al segle VII. Iniciaren la conquesta de la Península Ibèrica l’any 711. L’estat que van crear a la Península Ibèrica es va anomenar Al- Andalus. Dominació fàcil de la Península fins al 1492. Màxim esplendor durant el segle X. Califat de Còrdova. Vuit segles de presència. Empremta que és present en la cultura, l’art, els costums i la llengua.
  • 3. Introducció L’islam és una religió monoteista que creu en un Déu únic. Va ser transmesa als éssers humans mitjançant el profeta Mahoma. Després de la mort de Mahoma, els àrabs van escampar l’islamisme per Àfrica, Àsia i part d’Europa. En la seva expansió, els musulmans van començar l’any 711 la conquista de la Península Ibèrica. S’hi van quedar fins a l’any 1492. L’Estat que els musulmans van crear a la Península Ibèrica va rebre el nom d’Al- Andalus.
  • 4. L’aparició de l‘Islam Mahoma, profeta de l’islam • L’islamisme va nàixer a Aràbia. Els seus habitants eren politeistes i tenien a la Meca un centre religiós important, on es conserva la pedra negra de la Kaaba. Mahoma va nàixer a la Meca cap a l’any 570 i va quedar orfe molt aviat. Va ser educat pel seu oncle. Segons la tradició, un dia l’arcàngel Gabriel li va anunciar que ell era el nou profeta d’Al·là (Déu en àrab) i havia de predicar una nova religió: l’islam.
  • 5. L’aparició de l‘Islam L’hègira • Mahoma va explicar als habitants de la Meca el que Al·là li havia transmés, però el seu missatge no va ser ben acceptat i va ser perseguit per les seues idees. Mahoma va abandonar la Meca per refugiar-se a la ciutat de Medina l’any 622: és l’anomenada hègira o fugida, data que marca l’inici de l’era musulmana. Mahoma va aconseguir convertir els habitants de Medina a la nova religió, i amb la seva ajuda va atacar la Meca el 630, i va destruir els ídols antics. Quan va morir, l’any 632, Mahoma havia dominat tot Aràbia.
  • 6. L‘Islam La religió islàmica • L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i conté les veritats que Al·là va revelar a Mahoma. Consta de 114 sures o capítols, dividits en versicles. Els musulmans són monoteistes. Creuen en un Déu únic, Al·là. Déu va enviar Mahoma, el seu profeta, per recordar als homes la llei que han de complir. L’islam presenta dues grans tendències: el sunnisme i el xiisme.
  • 7. SUNNISME Són el 90% de creient. Defensen que els musulmans han de seguir l’exemple del profeta, basant-se n l’Alcorà i en els textos que recullen les paraules i gestes de Mahoma, recollides en la Sunna. XIISME Seguit només per un 10% dels creients. Només reconeixen l’autoritat religiosa de Mahoma i els seus descendents directes, rebutjant l’autoritat de la resta de califes. Són majoritaris a l’Iran.
  • 8. L‘Islam L’islam, un codi de conducta • L’islam sosté alguns principis bàsics d’organització social, econòmica i política. El poder només pertany a Déu, i els qui l’exerceixen són els seus delegats. Els dirigents són alhora caps polítics i religiosos. S’anomenen califes. La propietat té un caràcter religiós. Tots els béns pertanyen a Déu i els homes únicament són els seus usuaris. La justícia ha de ser aplicada seguint les normes de l’Alcorà. L’organització familiar es regeix pels textos sagrats.
  • 9. L‘Islam Els pilars de l’ Islam • Les obligacions fonamentals són cinc: La PROFESSIÓ DE FE, reconeixent Al·là com l’únic déu. “Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al·là i que Mahoma és l’enviat d’Al·là”. Pregar cinc vegades al dia. 1. “Al·la és gran” 2. Recitant la “fatiha”. 3. “Glòria a Al·la, totpoderós. 4. “ Al·là escolta els qui resen” 5. “Glòria a Al.là, el més gran” 6. “ Senyor, perdona els meus pecats” 7. “Al.là és gran” 8. “Al.là és gran”
  • 10. Fer almoïna “ZAKAT” = “PURIFICACIÓ” Es demana al fidel que pugui donar una part del seus bens (una dècima part de la renda o més). Dejunar durant el mes del Ramadà. En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més del calendari musulmà, en el qual es commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu que es faci dejuni. Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta de sol. Fer el pelegrinatge a la Meca.
  • 11. Una mesquita • Està permès: • La poligàmia • El divorci • L’esclavatge • El divendres és el dia setmanal de descans: els musulmans es reuneixen a les mesquites per pregar. • Està prohibit • Els jocs d’atzar. • Consumir alcohol. • Menjar carn de porc. L‘Islam •L’islam no té sacerdots, però sí persones que dirigeixen les oracions: els IMANS i altres que interpreten els textos sagrats: els ULEMES. •Els jutges són elegits entre els musulmans més devots i apliquen la justícia seguint les normes de l’Alcorà i s’anomenen : CADIS.
  • 13. L’expansió de l‘Islam La primera expansió: el califat omeia de Damasc • L’any 644 els exèrcits musulmans ja controlaven Egipte, Síria i l’Iraq, i es llançaven a dominar Líbia i l’Iran. Cap a occident ocuparen el nord d’Àfrica, van travessar la Península Ibèrica i s’endinsaren a França. Allà van ser derrotats a Poitiers, el 732. Cap al nord van penetrar fins a Constantinoble. Van penetrar per l’Àsia central i van travessar el riu Indus. Els territoris conquistats van restar fins a l’any 750 sota l’autoritat dels califes de la dinastia omeia.
  • 14. L’expansió de l‘Islam La consolidació de l’islam • A partir de l’any 750, la família dels abbàssides de Bagdad van derrotar els omeies i fundaren una nova dinastia califal. A partir del segle IX, la propagació de l’islam es va produir mitjançant l’influx que navegants i caravaners van exercir en molts llocs del món. Però els abbàssides van anar perdent el control sobre aquests territoris. Algunes províncies van aconseguir la independència religiosa. Al segle XIII, els mogols van imposar la seva autoritat sobre una bona part de les terres musulmanes. Més tard l’Imperi Turc va exercir el seu domini fins al segle XIX.
  • 15. L’expansió de l‘Islam La integració dels pobles conquistats • Tot i que la conquista es feia en nom de la religió, es permetia als pobles conquistats que practicaren la seva religió. Els cristians i els jueus gaudien de la condició de minoria protegida. Durant els segles següents, com que els musulmans gaudien d’avantatges socials i econòmics, la majoria dels habitants dels territoris conquistats es va convertir a l’islamisme.
  • 16. L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus La conquesta • Els exèrcits musulmans van iniciar la conquista de la Península Ibèrica l’any 711. Conquistaren el regne visigòtic. Els visigots, ja afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’encarar-s’hi. El rei visigot Roderic va morir a la batalla de Guadalete i les seves tropes es dispersaren. Els exèrcits musulmans van avançar ràpidament i ocuparen les principals ciutats d’Andalusia i Toledo, capital del regne visigòtic. En set anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades.
  • 17. L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus L’emirat dependent de Damasc • Una vegada controlat el territori, que els musulmans van anomenar Al-Àndalus, es va convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital de l’emirat es va establir a la ciutat de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que hi exercia el poder. Els exèrcits musulmans van continuar la conquesta més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats a Poitiers (732) i es replegaren definitivament a la Península.
  • 18. L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus L’emirat independent • A mitjan segle VIII, l’últim membre de la família omeia, Abd al-Rahman I, es va establir a Al-Andalus. Aviat Abd al-Rahman I va trencar amb el califat de Bagdad i es va proclamar emir independent. La unitat política amb Damasc s’havia trencat, però s’acceptava l’autoritat religiosa del califa. Durant l’emirat independent, les disputes entre les famílies nobles establertes a les diverses regions d’Al-Andalus i el poder central van sovintejar. Tanmateix, al llarg del segle X, es va produir una creixença important econòmica i cultural.
  • 19. Del Califat de Còrdova als regnes de taifes El califat de Còrdova • L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de Còrdova. L’època del califat (929-1036) va ser la de màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. Es va produir una gran expansió econòmica i es van frenar els intents d’expansió dels regnes cristians hispànics, especialment en època d’Al-Mansur.
  • 20. Del Califat de Còrdova als regnes de taifes Els regnes de taifes • A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a desintegrar. En menys de 30 anys (1008- 1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una mena de ciutats Estat, envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic. Malgrat l’ajuda dels musulmans procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades), al segle XIII els cristians van conquistar la majoria de terres d’Al-Andalus.
  • 21. Del Califat de Còrdova als regnes de taifes Regne Nassarita de Granada (1238-1492) • La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure a l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans o reis de la dinastia nassarita. Aquesta taifa ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis. El regne taifa de Granada tenia una àmplia façana marítima, ports per al comerç i una agricultura de regadiu pròspera. La seva enorme riquesa i la seua activitat econòmica van fer possible la seva pervivència.
  • 23. L’economia i la societat andalusines Les activitats econòmiques • Al món islàmic, el centre de l’activitat econòmica era la ciutat. La majoria de la població es dedicava a l’agricultura. Els musulmans van introduir noves tècniques, com el regadiu. També van posar en pràctica nous cultius com l’arròs, els cítrics, el cànem, etc. Hi havia una artesania florent, organitzada i controlada per l’Estat. El comerç era molt actiu.
  • 24. L’economia i la societat andalusines L’organització social. MUSULMANS: • Els àrabs, que eren la minoria que havia dirigit la conquesta i formaven l’elit del poder polític i social i que acaparava els càrrecs, els privilegis i la propietat de la terra. • Els berbers, que eren més nombrosos i havien arribat a la Península amb l’exèrcit conqueridor o havien emigrat des del nord d’Àfrica i molts es dedicaven al pasturatge i eren de condició humil. • Els muladís, eren la majoria de la població i eren els hispanovisigots convertits a l’Islam. Van adoptar la religió, els costums i la llengua. NO MUSULMANS: eren la minoria i pagaven més impostos. Tenien limitats alguns drets. • Els mossàrabs, que eren hispanovisigots que van mantenir la seva religió. Majoritàriament vivien a les ciutats. Molts van ser perseguits i van emigrar als regnes cristians per aquest motiu. • Els jueus, que van veure millorada la seva situació amb l’arribada dels musulmans. Es dedicaven a l’artesania, el comerç, la medicina o la ciència. Aquest grup tenia autonomia jurídica.
  • 25. LA CULTURA I L'ART ISLÀMICS L’esplendor de la cultura islámica • Entre els segles VIII i XII la civilització islàmica va tenir una època d’esplendor econòmica i cultural, que contrastava amb l’Europa feudal, que estava empobrida i era rural. • Els aspectes que van afavorir aquest esplendor cultural, foren: 1. Tots els musulmans parlaven una mateixa llengua, l’àrab: • Va permetre la transmissió dels coneixements d’un territori a un altre. • Va afavorir la integració de les diverses cultures i pobles conquerits. 2. La incorporació de coneixements de les cultures persa, egípcia i índia, van conformar una cultura més rica i variada on van destacar els estudis matemàtics i les ciències aplicades.
  • 26. • Els aspectes que els àrabs introduïren a Europa a través d’Al-Andalus foren: 1. La numeració aràbiga. 2. Invenció sistemes d’irrigació. 3. Fabricació de porcellana i paper. 4. Elaboració de perfums i bàlsams. 5. Coneixements avançats de medicina i cirurgia. 6. Nova ciència: Astronomia.
  • 27. LA CULTURA I L'ART ISLÀMICS Un art divers i homogeni • L’islam presenta també una gran diversitat a l’art per les influències que va rebre i va absorbir dels nombrosos territoris pels quals es va estendre. En arquitectura predominen les construccions de maó i la influència oriental s’evidencia en la utilització d’arcs i cúpules. L’edifici més representatiu és la mesquita. En les arts decoratives, destaca la ceràmica i té una gran difusió la miniatura.