Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Primeres civilitzacions

10.506 visualizaciones

Publicado el

Presentació sobre el tema

Publicado en: Educación
  • Inicia sesión para ver los comentarios

Primeres civilitzacions

  1. 1. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
  2. 2. INTRODUCCIÓ • Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes. Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van aparèixer les primeres grans civilitzacions urbanes: L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte, on també es va inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar a la història.
  3. 3. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS Les primeres ciutats Estat • A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu) la prosperitat agrícola i ramadera de les quals va permetre que una part de la població es dediqués a d’altres tasques, donant lloc al naixement dels comerciants i els artesans, mentre els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre. El cap dels sacerdots va començar a ostentar el poder religiós i el poder polític de la ciutat. Reconstrucció de la ciutat d’Ur
  4. 4. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS Els primers imperis • Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis: – Imperi Accad (III mil·lenni a.C.) – Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.) – Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.) – Imperi Persa (segle VI a.C.).
  5. 5. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS L’origen de l’escriptura • Va sorgir a les ciutats mesopotàmiques (3500 a.C.) quan els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis i també es van començar a escriure textos literaris i religiosos.
  6. 6. L’ART MESOPOTÀMIC L’arquitectura • El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques que es construïen amb tova (o rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imponents. Porta de Ishtar
  7. 7. Reconstrucció d’un Ziggurat
  8. 8. L’ART MESOPOTÀMIC L’escultura • En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i representacions reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis, animals monstruosos També i esteles on s’esculpien escenes de victòries militars i caceres.
  9. 9. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT El marc geogràfic • La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu. • Podem distingir dues grans regions: el Baix Egipte (Delta del Nil) i l’Alt Egipte (desert interior o terra àrida on només és possible la vida a les ribes regades pel riu Nil).
  10. 10. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT L’aprofitament de les aigües • Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per a poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu, tot construint dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant que van augmentar la producció agrícola. El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i entre les grans ciutats que van sorgir a les ribes, com ara Memfis o Tebes.
  11. 11. Fases de les crescudes del Nil
  12. 12. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT El xaduf Els avanços tècnics • Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria, i van establir un calendari de crescudes. També van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques. Als temples es feien les observacions astronòmiques i càlculs matemàtics: l’any va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 períodes (més endavant anomenats hores).
  13. 13. Un poblat agrícola
  14. 14. L’EGIPTE DELS FARAONS El poder del faraó • L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut: es basava en l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres i la col·laboració de servidors fidels i eficaços per a governar un territori tan extens. Els governadors que controlaven nombrosos funcionaris i feien complir les ordres del faraó i l'exèrcit, del qual era cap suprem, eren els grans pilar del poder del faraó. Ramses II
  15. 15. El poder del faraó
  16. 16. L’EGIPTE DELS FARAONS Els privilegiats • Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els sacerdots constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, una veritable noblesa. Per a atendre els nombrosos temples hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres. Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada ja que coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.
  17. 17. L’EGIPTE DELS FARAONS El poble d’Egipte • Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples. També hi havia un nombre abundant de mercaders i d’artesans, que feien les seues activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples. Per davall de la resta de la població i en condicions pitjors hi havia els esclaus.
  18. 18. LA RELIGIÓ EGÍPCIA Els déus d’Egipte • La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts déus. El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir Ammó, déu de Tebes. Fora del culte oficial, la gent també adorava divinitats familiars i locals ja que eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets. Els déus, segons ells, habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari, a la qual els sacerdots havien de retre culte i obsequiar amb ofrenes.
  19. 19. LA RELIGIÓ EGÍPCIA La vida d’ultratomba • La religió egípcia prometia una vida després de la mort. Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vida d’ultratomba si el cos havia quedat incorrupte: amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt (momificació) que després de 40 dies es convertia en mòmia dissecada i s’havia de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.
  20. 20. LA RELIGIÓ EGÍPCIA El procés de momificació 1. S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas. 2. S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canopis: a) el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac b) el vas canopi amb cap d'esser humà conservava el fetge c) el vas canopi amb cap de falcó conservava l'intestí d) el vas canopi amb cap de babuí els pulmons 3. S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró (entre 40 i 80 dies aproximadament).
  21. 21. LA RELIGIÓ EGÍPCIA El procés de momificació 4. Es renta el cadàver i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes s'hi col·locaven amulets). 5. Després s'introduïa la mòmia dins un sarcòfag. 6. Després el portaven amb barca funerària fins a la tomba. 7. En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final.
  22. 22. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS DÉUS L’arquitectura egípcia • L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles fixes i inamovibles: l’arquitectura era arquitravada, sense arcs ni voltes, els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures. Les grans construccions (temples i tombes) tendien al monumentalisme.
  23. 23. El temple de Luxor
  24. 24. El temple de Karnak
  25. 25. El temple de Abu Simbel
  26. 26. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS DÉUS Els temples • Es van construir sobre un plànol semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscs, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, sala hipòstila i Santuari (al que només el faraó i els sacerdots tenien accés).
  27. 27. El temple
  28. 28. LES TOMBES EGÍPCIES • Les primeres tombes egípcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes. • De la superposició de mastabes varen néixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh. • Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les piràmides estaven camuflades. • La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus.
  29. 29. Mastaba
  30. 30. Piràmide
  31. 31. Hipogeu

×