2. ¿Que es una xarxa social?
● És una estructura social composta per individus
(o organitzacions) anomenats "nodes" que
estan lligats (connectats) per un o més tipus
d'interdependència com ara amistat, parentesc,
interessos comuns, intercanvis financers,
relacions sexuals, creences, coneixements o
prestigi.
3. Tipus de xarxes socials
● Analògiques
● Digitals
● Horitzontals
● Verticals
4. Característiques
● Comunitats virtuals
● Tipus de xarxes socials
● Perfil o identitat
● Massivitat
● Connectivitat
● Personalització
● Algoritmes
● Requisits de uso
5. Avantatges
● Els avantatges de les Xarxes Socials tenen a veure amb la seva
immediatesa i la seva massivitat, mai abans viscudes per la humanitat
industrialitzada, així com la seva personalització de l'experiència, a grau
tal que moltes de les interaccions en xarxes (els "m'agrada" o els
"favorits", etc.) són emprats en el món del màrqueting com mesuradors
de l'èxit d'una campanya o un producte.
● D'altra banda, les Xarxes Socials ens permeten centralitzar els nostres
contactes, administrar dates d'aniversari, reprendre contacte amb vells
amics o fer alguns nous, tot sense sortir necessàriament de casa.
6. Desventatges
●
Els desavantatges de les Xarxes Socials apunten a la ruptura amb la
presència dels altres, és a dir, al fet que no sapiguem socialitzar en persona
sinó per escrit, construint generacions dependents de la màquina i alienades,
tancades en un nínxol que poc o gens les exposa als gustos diferents o al
pensament contrari.
●
De la mateixa manera, els algoritmes de les xarxes socials privilegien el
contingut semblant al que hem triat (amb un "m'agrada" o un "favorit", etc.),
restringint les oportunitats de rebre informació real, no filtrada pels gustos o
les ideologies de l'usuari, de manera que acaben convertint-se en "càmeres
d'eco" on la gent llegeix només opinions semblants a les seves. Això sovint es
denuncia com un efecte antidemocràtic de les xarxes socials.
7. Desventatges
●
Els desavantatges de les Xarxes Socials apunten a la ruptura amb la
presència dels altres, és a dir, al fet que no sapiguem socialitzar en persona
sinó per escrit, construint generacions dependents de la màquina i alienades,
tancades en un nínxol que poc o gens les exposa als gustos diferents o al
pensament contrari.
●
De la mateixa manera, els algoritmes de les xarxes socials privilegien el
contingut semblant al que hem triat (amb un "m'agrada" o un "favorit", etc.),
restringint les oportunitats de rebre informació real, no filtrada pels gustos o
les ideologies de l'usuari, de manera que acaben convertint-se en "càmeres
d'eco" on la gent llegeix només opinions semblants a les seves. Això sovint es
denuncia com un efecte antidemocràtic de les xarxes socials.
