3. Constitució de l’àtom
• Nombre atòmic (Z): Nombre de protons d’un
àtom, si l'àtom és neutre coincideix amb el
nombre d’electrons.
• Nombre màssic (A): Nombre de protons més
nombre de neutrons del nucli.
4. Constitució de l’àtom
• Isòtop: àtoms d’un mateix element que tenen
diferent nombre màssic perquè tenen
diferent nombre de neutrons.
5. Models atòmics
• Model de Bohr
Els electrons giren al voltant del nucli descrivint
òrbites circules situades a una determinada
distància del nucli.
Els electrons s’organitzen en capes o nivells
d’energia.
Nivell 1 (K)(més proper al nucli) hi pot haver fins a 2
electrons
Nivell 2 (L): fins a 8 electrons
Nivell 3 (M) : fins a 18 electrons
Nivell 4 (N) : fins a 32 electrons.....
6. Models atòmics
• Els electrons es col·loquen a l’àtom ocupant el
nivell de menor energia lliure.
7. Models atòmics
• Model de Schrödinger o del núvol electrònic
Els electrons ocupen posicions més o menys
probables al voltant del nucli però no es pot saber
la posició exacta. Es situen en un orbital.
Un orbital és la regió de l’espai en què hi ha una
probabilitat superior al 90% de trobar l’electró.
8. Distribució dels electrons en un àtom
• Tipus d’orbitals : es representen amb lletres
s,p,d,f , la seva forma i mida depèn del nivell i
subnivell d’energia.
10. Distribució dels electrons en un àtom
• Configuració electrònica : distribució dels
electrons al voltant del nucli.
• Segueix unes regles:
1. En cada orbital només hi pot haver 2 electrons.
2. Els electrons es van col·locant en l’àtom ocupant l’orbital
de menys energia que estigui vacant.
3. Quan s’omplen els orbitals de la mateixa energia, primer
es col·loca un electró a cada un dels orbitals, i quan tots
tenen 1, es col·loca el 2n.
12. Distribució dels electrons en un àtom
• Exemples de configuració electrònica
Sofre: Z =16
1s2 2s2 2p6 3s2 3p4
Nivell d’energia Configuració Interpretació
1 1s2
2 2s2 2p6
3 3s2 3p4
13. Distribució dels electrons en un àtom
• Electrons de valència: són els electrons
responsables del comportament químic dels
àtoms. Són els electrons situats en l’últim
nivell.
• Un element perd o guanya o comparteix tant
electrons de valència com necessita per
aconseguir una configuració electrònica més
estable.
14. Distribució dels electrons en un àtom
Exemple: Sofre: Z =16
1s2 2s2 2p6 3s2 3p4
Té 6 electrons en l’últim nivell d’energia, per tant,
pot tenir els següents nombres d’oxidació:
+6 Ha perdut 6 electrons del nivell 3, s i p
+4 Ha perdut 4 electrons del nivell 3, p
-2 Ha guanyat 2 electrons que acaben d’omplir el
3 p.
15. Enllaç iònic
• Característiques
És la unió entre ions de càrregues oposades.
Es combinen un metall i no-metall.
Es produeix una transferència d’electrons.
El metall cedeix electrons i forma un catió.
El no metall capta l’electró i forma un anió.
Els ions formats s’atreuen per l’acció de la força
electrostàtica i es mantenen units formant un
xarxa elèctricament neutre, amb una geometria
ben definida.
16. Enllaç iònic
• Característiques
No formen molècules individuals, sinó una xarxa
cristal·lina.
La seva fórmula empírica indica en quina
proporció numèrica es troba cada ió.
Exemple: CaF2, vol dir que per cada catió calci tens 2
anions de fluor.
Xarxa de Na Cl
17. Enllaç iònic
• Propietats:
Són sòlids cristal·lins a temperatura ordinària
Tenen temperatures de fusió i ebullició altes
perquè la força d’atracció entre els ions de signe
contrari és molt alta.
Són solubles en aigua, un cop dissolts els ions
queden separats uns dels altres, envoltats de
molècules d’aigua. En aquesta situació reben el
nom d’ions solvatats.
18. Enllaç iònic
• Propietats:
En estat sòlid són mal conductors de l’electricitat
perquè les càrregues no es poden moure, cada ió
està envoltat d’altres de signe contrari.
En dissolució o fosos, són bons conductors.
Són durs, és a dir, difícils de ratllar.
Són fràgils, es trenquen fàcilment, quan una capa
de cristall llisca sobre un altre, ions del mateix
signe queden a prop i això produeix una repulsió
electrostàtica que trenca l’enllaç.
23. Enllaç covalent
• Propietats dels compostos covalents
moleculars
A temperatura ordinària:
Si tenen massa molecular baixa són líquids o gasos,
com F2 i Cl2, gasos i Br2 líquid.
Si tenen massa molecular més elevada són sòlids, I2
Tenen temperatures de fusió i ebullició baixos
perquè la unió entre les molècules és feble.
Són tous en estat sòlid.
24. Enllaç covalent
• Propietats dels compostos covalents
moleculars
Són aïllants de la calor i l’electricitat.
Són solubles en substàncies de la mateixa
polaritat.
Metà Metanol
25. Enllaç covalent
• Característiques dels cristalls atòmics
Els àtoms comparteixen electrons.
Es forma entre no-metalls.
No forma molècules, els àtoms s’uneixen formant
una xarxa cristal·lina amb enllaç covalent.
Grafit Diamant
26. Enllaç covalent
• Propietats dels cristalls atòmics
Són sòlids a temperatura ordinària
Elevades temperatures de fusió i ebullició.
Són dures (excepte el grafit)
Són aïllants de el calor
i l’electricitat
(excepte el grafit)
Són insolubles.
27. Enllaç metàl·lic
• Característiques
Es dona entre àtoms de metalls iguals o diferents.
Els àtoms cedeixen els seus electrons de valència i
es converteixen en cations.
Els electrons cedits formen
un núvol electrònic
que embolcalla tots els cations.
28. Enllaç metàl·lic
• Propietats
Depenen del metall
La majoria són sòlids a temperatura ambient però
el mercuri és líquid.
Poden tenir temperatures de fusió i ebullició altes
o baixes, el ferro fon a 1530º però el cesi es fon si
el posem sobre la mà, el mercuri fon a – 39º.
Hi ha metall molt durs i d’altres de tous que es
poden tallar amb un ganivet com el sodi o el liti.
29. Enllaç metàl·lic
• Propietats:
N’hi ha de molt densos com el urani 20 g/cm3, o
poc densos com el liti 1 g/cm3 .
Alguns s’oxiden fàcilment com el ferro o els
metalls alcalins i d’altres com l’or no s’oxiden.
Tots els metalls tenen aspecte lluent i alta
conductivitat elèctrica i calorífica.
Coure
30. Enllaç metàl·lic
• Propietats:
Són resistents al trencament i a la deformació, així
com dúctils i mal·leables perquè les partícules
metàl·liques poden lliscar les unes sobre les altres
i malgrat variar la seva posició sempre tenen els
mateixos àtoms veïns.
32. Àtoms, molècules i mols
• Àtom: part més petita de la matèria que
forma un element químic.
• Molècula: unió de dos o més àtoms, si són
iguals és la molècula d’un element I 2, si són
diferents és la molècula d’un compost, H 2S O4
• Mol: quantitat de substància que conté
6,023·1023 partícules. Aquest nombre
s’anomena, constant d’Avogadro, NA.
33. Àtoms, molècules i mols
• Massa molecular: massa d’una molècula,és
calcula com la suma de la massa de cada
element multiplicada pel seu subíndex.
• Exemple: Paracetamol C8H9NO2
• MM = 12x 8 + 1x 9 + 14 x 1+ 16x2 = 151 g
34. Àtoms, molècules i mols
• Canvi de mol / molècula
23
2
2
2
23
24
2
6,023·10
5
1
5 6,023·10
1
3,01·10
molèculesH O
molH Ox
molH O
x
molèculesH O
35. Àtoms, molècules i mols
• Canvi de mol / g
23 35,5 58,5
1
50 .
58,5
0,85
MM g
molNaCl
gNaCl
gNaCl
molNaCl
36. Àtoms, molècules i mols
• Canvi de gram a mol
23
2 2
2
2 2
23
22
2
1·2 16·1 18
1 6,023·10
1
18 1
1 6,023·10
3,34·10
18
MM g
molH O molèculesH O
gH O
gH O molH O
molèculesH O