1. 427 aC - 347 aC

2. Els objectes i fenòmens que
ens envolten són canviants i
aparents.
Només en les idees, que es
capten amb els ulls de la ment,
es troba la vertadera realitat.

3. 1. INTRODUCCIÓ
1.1. BIOGRAFIA
Cinc grans etapes:
Família aristocràtica
Aristocles neix a Atenes („Plató“, sobrenom) en el si d'una bona
família, amb contactes en el món de la política.
Influència de Sòcrates
Fou alumne de Sòcrates durant 20 anys i l'admirava profundament.
Fou testimoni de la mort del mestre durant el règim democràtic
atenès, l'any 399 aC.
Exili: Relació amb els pitagòrics
Tement per la seva vida, marxa d’Atenes per algun temps i viatja per diverses ciutats.
Rep una forta influència dels pitagòrics.
Fundació de l'Acadèmia
Viatja a Siracusa per provar de posar a la pràctica el seu model d'Estat, però fracassa.
Torna a Atenes l'any 387 i fundà l'Acadèmia, considerada la primera universitat occidental.
Nous viatges a Siracusa: decepció
En morir Dionís el vell, Plató tornarà a Siracusa en dues ocasions més (amb ja 66 anys) per
intentar dur a terme el seu projecte filosòfic. En tornarà un Plató decebut i fracassat.
Passà els últims anys impartint conferències a l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes l'any 347
aC.

4. 1.2. OBRA
Es conserven les obres exotèriques, però no les esotèriques.
Escrites en forma de diàleg
4 períodes:
1. Diàlegs de joventut
- ensenyaments socràtics
- tema: virtut
- No apareix la Teoria de les Idees
2. Diàlegs de transició
- Principi de les teories pròpies (Sòcrates encara
protagonista)
- Predomini dels problemes polítics
- Esbossos Teoria de les Idees
3. Diàlegs de maduresa
- Diàlegs fonamentals
- Rerafons: teoria de les Idees
- Completa teoria de l'Estat
- Apareix un altre „Sòcrates“ (segur d'ell mateix, posseïdor de la veritat)
- Principals mites platònics
4. Diàlegs de vellesa
- Diàlegs crítics; estil sec i difícil
- Altres temes (cosmologia, lògica, història)
- Sòcrates esdevé un personatge secundari
- Políticament mostren una postura reaccionària

5. 1.3. PROJECTE FILOSÒFIC
La descripció d'un Estat ideal i de les condicions que
el poden fer possible, un Estat en el qual la mort „del
millor dels homes que hem conegut“ no sigui possible.
1.4. INFLUÈNCIES
SÒCRATES
Recerca del Bé (tot i que trobarem una altra concepte de Bé).
Rebuig relativisme i escepticisme; la veritat és universal.
La filosofia com inherent a la vida.
Vocació moralista i educadora.
El coneixement ve de l'interior (però la teoria de la reminiscència i el que
pressuposa és purament platònica).
Supremacia de la raó enfront dels sentits (ara bé, en Plató això suposa tota una
teoria metafísica i epistemològica inexistent a Sòcrates).
Interès per la problemàtica moral (però Plató no es quedarà en el terreny moral).

6. PITAGÒRICS
Teoria de l'ànima
Importància de les matemàtiques
PARMÈNIDES
Desconfiança envers el testimoni dels sentits
Diferència entre Doxa i Epistheme
Característiques de l'Ésser
HERÀCLIT
Existència d'un món canviant i perceptible pels sentits
PLURALISTES
Intenció de conjugar canvi i permanència,
Heràclit i Parmènides.

7. 2. LA CONCEPCIÓ DE LA REALITAT
Tot i la motivació sociopolítica inicial, el pensament de Plató s'obre a tots els àmbits de la filosofia
elaborant així el primer gran sistema filosòfic de la història.
2.1. LA TEORIA DE LES IDEES
Teoria de les Idees: resposta de Plató a la pregunta „Què és la realtitat?“
La resposta de Plató implica un DUALISME COSMOLÒGIC.

8. " - Vols que comencem les nostr es investigacions se guint el mètode acostumat?
Tenim per costum aplicar una idea gener al a la multitud d'ésser s que, si bé
tenen una existència difer ent, designem amb el mateix nom. Compr ens?
- Ho entenc.
- Referim-nos ara a la multitud que tu vulguis. Per exemple, si et sembla bé a la
multitud de llits i a la multitud de taules.
- Molt bé.
- Però aquestes dues espècies de mobles estan compr eses, l'una, sota la idea de
llit, i l'altr a, sota la idea de taula.
- Sí.
- També tenim el costum d'afir mar que l'ar tesà de cadascun d'aquests mobles no
fa el llit o la taula de què ens ser vim sinó confor mant-se a la idea que en té, ja
que no és la idea mateixa que fabrica l'ar tesà; això és impossible ."
PLATÓ, La República, X, 496.

10. Com són realment les Idees?
●
●
●
●
●
●
Són independents del nostre pensament
No es poden percebre pels sentits
Són models ideals, essències
Són immutables i eternes
No existeixen en les coses, sinó separades d'elles
(en una altra dimensió)
2.2. LA IDEA DE BÉ
La idea de Bé -entès aquest com „excel·lència màxima“- és la Idea central de la metafísica
platònica.
La Idea de Bé és comparada amb el sol (així com el sol il·lumina i dóna vida a les coses sensibles, la
Idea de Bé dóna sentit („il·lumina“) i existència a tot allò cognoscible.
El Bé és el fi que persegueix qualsevol ésser; constitueix la tendència al perfeccionament de tot allò
existent.

12. 2.2. PROBLEMES QUE PLANTEJA LA TEORIA DE
LES IDEES
Hi ha Idees de tot?
Quina és la relació de les Idees amb les coses?
Quina és la relació de les Idees entre elles?

13. 3. EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT
3.1. EL MITE DE LA CAVERNA

14. El mite de la caverna serveix a Plató per explicar:
El dualisme cosmològic producte de la seva teoria sobre la realitat (la
teoria de les Idees)
La teoria del coneixement enllaçada amb la teoria de la realitat
La caracterització i la funció de l'autèntic filòsof
La dificultat de comprendre la constitució de la realitat; la incomprensió
de l'autèntica filosofia

15. ACTUALITAT DEL MITE DE LA CAVERNA

16. 3.2. EL SÍMIL DE LA LÍNIA („ La República“, llibre VI)
«− Pren, doncs, una línia que estigui tallada en dos segments desiguals i torna a tallar
cadascun dels segments, el del gènere visible i el de l’intel·ligible, seguint la mateixa
proporció. Llavors tindràs, classificats segons la major claredat o foscor de cadascú: en
el món visible, un primer segment, el de les imatges. Anomeno, imatges primer que res
a les ombres, i en segon lloc, a les figures que es formen a l’aigua y en tot el que és
compacte, polit i brillant, i a altres coses semblants, Si és que m’entens.
− Sí que t’entenc.
− En el segon posa allò del qual tot això és imatge: els animals que ens envolten, totes
les plantes i el gènere sencer de les coses fabricades.
− Ho poso− va dir.
-Accediries potser − vaig dir jo− a reconèixer que allò visible es divideix, en proporció a
la veritat o a la carència d’ella, de manera que la imatge es trobi, respecte a allò que
imita, en la mateixa relació en què allò que s’ha opinat respecte al que coneix?
− Per descomptat que hi accedeixo− va dir.
− Considera, doncs, ara de quina manera cal dividir el segment d’allò intel·ligible.
– Com?
− De manera que l’ànima es vegi obligada a buscar la una de les parts servint-se, com
d’imatges, d’aquelles coses que abans eren imitades, partint d’hipòtesi i encaminant-se
així, no cap al principi, sinó cap a la conclusió; i la segona, partint també d’una
hipòtesi, però per arribar a un principi no hipotètica i duent a terme la seva investigació
amb la sola ajuda de les idees preses en si mateixes i sense valer-se de les imatges a què
en la recerca d’allò recorria.

17. (...)
− Ho has entès − vaig dir− amb tota perfecció. Ara aplica’m als quatre segments
aquestes quatre operacions que realitza l’ànima: la intel·ligència, al més elevat; el
pensament, al segon; al tercer dóna-li la creença i a l’últim la imaginació; i posa’ls en
ordre, considerant que cadascun d’ells participa tant més de la claredat com més
participin de la veritat els objectes a què s’aplica.
− Ja ho comprenc − va dir− ; estic d’acord i els ordeno com dius.»

18. CONFLUÈNCI
A DEL SÍMIL
DE LA LÍNIA
AMB EL MITE
DE LA
CAVERNA

19. 3.3. LA TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA
Com podem descobrir les Idees, si nosaltres formem part del món
sensible i aquí no les hi podem trobar?
Teoria de l'anamnesi: conèixer és recordar.
Aquesta teoria implica la preexistència de l'ànima humana i entronca amb l'antropologia
platònica.
Proves de la teoria
Al Menó Plató ens mostra com un esclau sense
coneixements matemàtics és capaç de resoldre
per si sol un problema.
Al Fedó ens fa veure que si no tinguéssim
prèviament les idees de igualtat, semblança,
rapidesa, grandària, justícia, bondat, bellesa,
etc. difícilment podríem reconèixer al món
sensible dues coses iguals o semblants, o
una cosa ràpida o gran, o justa, o bona, o bella.
3.4. L'AMOR
Plató dedica a aquest tema el diàleg El Convit.
L'amor és vist per l'autor com una força que, en empènyer-nos
envers la bellesa, ens pot apropar a les Idees.

20. 4. L'ANTROPOLOGIA PLATÒNICA
"- Mira't- ho ara des d'aquest altre punt de vista. Quan l'ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que
l'un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l'altre mani i faci d'amo. Si parteixes d'aquesta relació, quin
dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? O no et sembla que el diví naturalment
té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d'ésser manat i servir com un esclau?
- A mi, sí.
- A quin dels dos s'assembla l'ànima?
- Evidentment, Sòcrates, l'ànima s'assembla al que és diví i el cos al que és mortal.
- Examina, ara, Cebes - féu ell- , si de tot el que hem dit no en resulta aquesta conclusió: allò que més
s'assembla al diví, a l'immortal, a l'intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que
és immutable i idèntic a ell mateix és l'ànima; en canvi, allò que més s'assembla a l'humà, al mortal, al que
té forma múltiple i és inintel·ligible, al que pot descompondre's i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos.
Tenim, estimat Cebes, alguna altra raó que demostri que no és com diem?
- No la tenim.
- Què, doncs? Si les coses són com diem, no escau al cos de disgregar- se ràpidament i a l'ànima, en canvi,
de no disgregar- se gens o gairebé gens?
PLATÓ, F
edó, 79e- 80c

21. COS
ÀNIMA
Esclau
Amo
Obeeix
Mana
Mortal
Immortal
Formes múltiples
Forma única
Pot descompondre's
No es pot descompondre
Mutable
Immutable
Inintel·ligible
Intel·ligible
Es disgrega
No es disgrega
Plató manté la idea pitagòrica de la transmigració. També creu que el destí de les nostres
ànimes depèn de la mena de vida que portem mentre l'ànima es troba lligada al cos.

22. EL MITE DEL CARRO ALAT

23. ÀNIMA TRIPARTIDA
I VIRTUDS ÈTIQUES
PART DE
L'ÀNIMA
DESCRIPCIÓ
LOCALIT
ZACIÓ
VIRTUT
RACIONAL
És la part que
encarna el
coneixement
Cap
Saviesa
IRASCIBLE
Passions
nobles (honor,
valor, ambició,
esperança,
coratge)
Pit
Fortalesa
CONCUPIS
CIBLE
Passions
innobles
(instints,
plaers del cos)
Ventre
Temperança
SI ES
TENEN
LES 3
VIRTUTS
H
A
R
M
O
N
I
A
J
U
S
T
í
C
I

24. 5. COSMOLOGIA
Tan sols se n'ocupa a l'última etapa
Vol respondre la pregunta: „Com s'ha engendrat el
Cosmos?“
Ho explica amb un mite: el mite del Demiurg
El Demiurg és un suprem artesà que, a partir d'una
massa preexistent ha creat el món sensible prenent com
a model el món intel·ligible.
No es tracta d'un Déu creador, sinó que la seva funció
seria tan sols la d'ordenar, introduir l'ordre en l'existència
de les coses.
El Demiurg introdueix en les coses una finalitat: buscar el
ple desenvolupament, el Bé.
Pel que fa a la descripció del Cosmos
Posseeix una ànima que tot ho mou
És esfèric (la figura més perfecta)
El seu moviment es basa en harmonies musicals i proporcions numèriques

25. 6. LA CIUTAT IDEAL: CONCEPCIÓ ÈTICA I
POLÍTICA
La ciutat neix per necessitat.
Característica principal: divisió del treball.
El més just és que cadascú realitzi les tasques per les quals està preparat, en funció de com sigui
la seva ànima (mite dels metalls)
-[...] Escolta la resta del mite. Par tant, tots els qui viviu a la ciutat sou germans -així els direm
mitologitzant- pero el déu, en formar-vos, mesclà or en el llinatge d'aquells de vosaltres que estan
destinats a governar, raó par la qual són els más valuosos; en el dels auxiliars, argent; i ferro i bronze en
el dels pagesos i els altres menestrals. Certament, com que tots sou d'un mateix origen, la major part de
vegades engendreu fills similars a vosaltres mateixos, pero és possible que de vegades d'un pare d'or en
neixi un fill d'argent, i que d'un pare d'argent en neixi un fill d'or, i que de manera similar es combinin els
casos restants. Par tant, la primera cosa i más important que el déu ordena als qui governen és que de
res no siguin tan bons guardians ni vigilin amb tanta cura com dels seus fills, observant quina mixtura hi
ha en lIurs ànimes; i si el fill propi és de bronze o de ferro, de cap manera ha de compadir-se'n, sinó que
I'han d'integrar a la categoría que segons la seva naturalesa li correspon, sigui de pagès o de menestral, i
si, pel contrari, d'aquest darrer en neix un fill d'or o d'argent, després de valorar-los, que elevin els uns a
la categoría de guardians i els altres a la d'ajudants, al.legant que un oracle ha anunciat que la ciutat
quedarà destruïda quan sigui custodiada par un guardià de ferro o de bronze. Ara bé, se t'acut alguna
estratagema per a fer­los creure aquest mite?
-No cap -va dir- per convèncer-los a ells mateixos; però potser sí als seus fills, als descendents
d'aquests, i encara als qui vénen després.
Plató, República, III, 414d-415d.

26. Així, Plató proposa tres classes socials dedicades a tasques diferents
Governants
Guardians
Productors
La ciutat ideal – ciutat justa – ciutadans virtuosos
„A l'ànima de cadascú hi ha les mateixes classes que a la ciutat“
La virtut fonamental és la justícia, que no és altra cosa que harmonia
(entre les parts de l'ànima, en el cas de l'àmbit ètic; entre les classes socials,
en el cas de l'àmbit polític).
Funció
Par t o
facultat
de l’ànima
Localitzaci
ó
anatòmica
Imatge
mítica
de
l’ànima
Racional
Cap
Auriga
Irascible
Pit
Cavall
blanc
Concupiscible
Ventre
Cavall
negre
Excel·lència o
vir tut
ètica i política
Saviesa
Fortalesa
Temperança
Classe
social
Governants
Guardians
Productors i
artesans
Raça mítica
(metall)
Exercir el
poder
polític
Protegir i
defensar
Abastir la
ciutat
amb els
recursos
necessar
is
Or
Plata
Ferro o
bronze

27. Com podem arribar a tenir aquesta ciutat ideal?
Sistema educatiu planificat i per a tothom
Trobam un pla d'estudis organitzat en tres nivells
Eugenèsia (els millors amb els millors)
Abolició de la família i la propietat privada en els dos estaments superiors
Igualtat de la dona
Teoria de l'evolució de les formes polítiques:
Aristocràcia: el govern dels millors
Timocràcia: el govern dels militars
Oligarquia: el govern dels poderosos
Democràcia: el govern del poble
Tirania: el govern d'un dictador
A Les lleis, obra del període crític, Plató,
ja vell i desenganyat, planteja un altre
model d'Estat, molt més tancat i amb un
control extrem dels ciutadans.