1. TEMA 4: L'ÉSSER HUMÀ,
ENTRE LA NATURALESA I LA
CULTURA

2. „Ningú no arriba a convertir-se en humà si està sol“
FERNANDO SAVATER
1. NATURALESA HUMANA I CULTURA
Comportament humà: BASE GENÈTICA + INFLUÈNCIA
SOCIETAT I CULTURA
Allò innat
Herència genètica Allò adquirit amb la
En part comú a interacció amb els
l'espècie altres
Herència cultural
En part comú a la
societat o grup
social

3. 1.1. ANÀLISI DEL COMPORTAMENT HUMÀ
Comportament : activitat de relació d'un animal amb el
seu medi
Els comportaments poden ser INNATS o ADQUIRITS

4. COMPORTAMENTS INNATS
Comportaments que tenen un origen hereditari, que estan inscrits
en el codi genètic
Els REFLEXOS i els INSTINTS són els comportaments innats més
importants
Respostes motrius causades
Esquemes innats de comportament
per una estimulació
Són més complexes que els
Involuntaris reflexos
Finalitat: supervivència A l'ésser humà els instints estan
Ex. Mamar, plorar, reflex „culturitzats“
rotular, tossir Ex. Instint de conservació, instint
sexual

5. COMPORTAMENTS ADQUIRITS
Comportaments que són fruit de l'experiència i s'obtenen
mitjançant l'aprenentatge
L'ésser humà, a diferència de la resta d'animals pot aprendre moltes
coses en poc temps Què ho determina?
Plasticitat del sistema nerviós
Immaduresa en néixer
Necessitat de contacte amb els altres
Desenvolupament del llenguatge
Desenvolupament de la intel·ligència abstracte

6. 1.2. LA DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL
COMPORTAMENT
Aristòtil ja va definir l'ésser humà com un animal social
per naturalesa („zoon politikon“, animal que viu a la polis).
Segons el filòsof, l'ésser humà no desenvoluparà les
seves potencialitats si no viu en societat.
SOCIABILITAT I SOCIETAT
Tendència o inclinació Conjunt d'éssers
natural dels humans humans que conviuen
viure agrupats
L'ésser humà necessita la societat per sobreviure
La societat també és necessària perquè les persones desenvolupem les nostres
capacitats humanes
És precisament la construcció de societats, juntament amb la creació d'un
llenguatge simbòlic, el que marca un nou estadi en l'evolució de l'espècie humana

7. SOCIETAT I CULTURA
Cada societat té la seva cultura (manera de viure en societat, que
inclou la llengua, la moral, els costums...).
La cultura és, doncs, una creació social i contrasta amb tot allò
innat (natura), ja que representa allò adquirit. Ara bé, és la pròpia
naturalesa humana la que permet l'aparició de la cultura.
La cultura és una herència social que es transmet mitjançant el
procés de socialització i condiciona el nostre pensament i les
nostres accions.
Prinipals agent de socialització: família, amics, escola, mitjans de
comunicació.
NATURA // CULTURA // SOCIETAT
PENSAMENT ACCIONS

8. DIVERSITAT CULTURAL
Només hi ha una espècie humana, però moltes cultures.
Creativitat humana
Conseqüència de
Aillament de les societats
Hi ha cutures més esteses i influents que altres, que tenen més
prestigi, però aquesta valoració és sempre molt relativa i
discutible. Cadascú jutja les altres cultures a partir de la pròpia i,
per tant, subjectivament.
Avui dia la diversitat cultural es veu amenaçada per l'expansió de
la cultura occidental, tecnològica i capitalista sobre les altres i
per la globalització, el racisme cultural i la xenofòbia.
Interdependència Creença que hi ha Animadversió cap a
econòmica, política, cultures superiors i persones o cultures
social i cultural de més valuoses que diferents, o considerades
tots els països del altres. com a estrangeres.
món.

9. 2. NATURALESA HUMANA I LLENGUATGE
„Hi ha o no cap tret que diferencia els éssers humans amb tal grau de
singularitat que crea entre ells i la resta d'éssers -minerals o plantes, però
també ocells o bonobos- una frontera que, de moment, es pot considerar
infranquejable?“
VÍCTOR GÓMEZ PIN
Aristòtil afirmà que el tret essencial, exclusiu i universal que
ens defineix com a humans és la par la.
2.1. L'ÉSSER HUMÀ COM A ANIMAL SIMBÒLIC
L'ésser humà és un animal simbòlic: és capaç de crear símbols amb els
quals pensar i comunicar-se.
Representen la idea Segons el filòsof
La relació Les paraules
d'alguna cosa amb Ernst Cassirer els
símbol- són símbols
la qual no tenen humans no ens
significat que
cap relació natural, relacionem mai
és representen
són convencions directament amb el
arbitrària. la realitat.
món.

10. 2.2. COMUNICACIÓ, LLENGUATGE I LLENGUA
Procés de Capacitat de Sistema particular
transmissió comunicar-se de símbols verbals;
d'informació, mitjançant paraules; forma particular que
d'intercanvi de capacitat humana, adopta la capacitat
missatges. natural i universal. lingüística.

11. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE HUMÀ
Conjunt de símbols amb els quals ens referim a les coses i als fets.
Les paraules no representen la realitat directament sinó una idea mental.
La relació paraula-significat és arbitrària i convencional.
podria ser una altra és fruit d'un acord
El llenguatge humà s'ensenya, no es pot transmetre
genèticament com l'animal
És un sistema: els elements que l'integren estan ordenats i es relacionen
entre ells.
Les llengües són sistemes il·limitats i oberts: poden generar un nombre
infinit d'expressions.
Té la propietat del desplaçament: pot superar el temps i l'espai.
Pot referir-se a si mateix.

12. 2.3. LLENGUATGE I PENSAMENT
És el mateix llenguatge i pensament?
Coincideixen sempre? NO, però estan molt interrelacionats.
No sempre podem expressar el que A vegades pensam sense
pensem (hi ha idees o sentiments paraules (per ex. mentre
que no es poden expressar?) conduim)
LES PARAULES ENS AJUDEN A PENSAR
El llenguatge ens permet estructurar el pensament (quan no tenim una idea clara
ens ajuda a precisar-la en intentar expressar-la amb paraules).
Com més domini tinguem del llenguatge, més fàcil ens serà d'organitzar el
pensament.
LES PARAULES ENS AJUDEN A RECONÈIXER LA REALITAT
Amb el llenguatge descrivim la realitat (com més paraules coneguem, més rica serà la
nostra realitat).
També podem crear móns ficticis i construir normes, fer projectes...
Si l'estructura del nostre llenguatge fos una altra percebríem
la realitat d'una altra manera.
Sense pensament no existirien les paraules i sense
paraules no existiria un pensament com el nostre.