13. FUNCIÓ: Proporciona la major part de l’energia de la cèl·lula.
Quan polimeritza forma polisacàrids com:
•GLUCOGEN (reserva en animals)
•MIDÓ (reserva vegetal)
•CEL·LULOSA (funció estructural en vegetals)
Es pot anomenar dextrosa, perquè desvia la llum
polaritzada cap a la dreta
GLUCOSA
Glucopiranosa (pq s’assembla al piran)
Dextrosa (pq és dextrògira: desvia el pla de la llum
polaritzada cap a la dreta)
14. • És el sucre de la fruita.
• Té funció energètica, el
fetge la transforma en
glucosa.
• Com que desvia la llum
polaritzada a la esquerra
es diu també levulosa.
D fructofuranosa
FRUCTOSA + GLUCOSA = SACAROSA
FRUCTOSA
15. 1.- Enantiòmer α o β
2.- Estereoisòmer D o L
3.- Nom clàssic Gluco, Ribo, Desoxirribo,
Fructo.
4.- Forma tridimensonal Furà, Pira…
5.- Sufixe OSA
Nomenclatura dels monosacàrids
18. Els disacàrids
OLIGOSACÀRIDS
Formats per la unió d'un nombre de
monosacàrids que va de 2 a 10. Els més
abundants són els disacàrids.
disacàrids:
També tenen gust dolç, són cristal·litzables i
solubles en aigua. Tanmateix, molts d'ells no
tenen poder reductor. Estan formats per la unió
de 2 monosacàrids mitjançant un enllaç O-
glicosídic, i en aquest procés es desprèn una
molècula d'aigua. L'enllaç O-glicosídic s'estableix
quan reaccionen els grups hidroxil (-OH) de 2
monosacàrids entre si, formant-se un pont d'O, i
desprenent aigua.
19.
20. - S’anomena α-glicosídic si el primer monosacàrid és α.
- S’anomena β-glicosídic si el primer monosacàrid és β .
- És un enllaç monocarbonílic si s’estableix entre el carboni carbonílic (C1)
del primer monosacàrid un carboni no carbonílic del segon monosacàrid.
Com queda lliure el carboni carbonílic del segon monosacàrid,
el disacàrid té la capacitat de reduir el reactiu Fehling: és REDUCTOR.
Ex: maltosa, cel·lobiosa i lactosa
- És un enllaç dicarbonílic si s’estableix entre el carboni carbonílic del
primer monosacàrid i el carboni carbonílic del segon monosacàrid.
El disacàrid resultant NO és REDUCTOR. Ex: sacarosa
Enllaç O-glicosídic
21.
22. Els disacàrids més importants són: sacarosa, lactosa, maltosa i cel·lobiosa.
Sacarosa: Glucosa i fructosa (C12H22O11). És el sucre de canya i de la remolatxa
(sucre de taula). És el resultat de la unió del C1 de la α-D-glucosa, i el C2 de la β-
fructosa, amb un enllaç glucosídic α (1 → 2). És un compost de gran valor
energètic. La hidròlisi de la sacarosa per àcids o enzims, com la invertasa o la
sacarasa, trenca l'enllaç glucosídic i s'obté el sucre invertit, que és una barreja
de glucosa i fructosa
23. Lactosa: Sucre de llet (entre 2-7%). Aquesta constituïda per β-galactosa i α-
glucosa, amb l'enllaç glucosídic β (1 → 4) entre el C1 de la β-galactosa i el Q4 de
l'a-glucosa. És un sucre reductor, sintetitzat per les cèl · lules secretores de les
glàndules mamàries durant la lactància. S'hidrolitza amb l'enzim lactasa.
24. Maltosa: Sucre del malt. Està formada per dues molècules de α-glucosa, que
s'uneixen mitjançant un enllaç glucosídic α (1 → 4), entre el C1 de la primera
molècula i el C4 de la segona. S'obté després de la digestió del midó. És un
sucre reductor.
25. Cel·lobiosa: Està formada per dues molècules de β-glucosa, que s'uneixen
mitjançant un enllaç glucosídic β (1 → 4), entre el C1 de la primera molècula i
el C4 de la segona. S'obté per hidròlisi de la cel·lulosa
26. Els polisacàrids
Unió (mitjançant enllaç O-glicosídic) de desenes a milers de monosacàrids amb la
pèrdua d’una molècula d’aigua per cada enllaç.
Pes molecular elevat, sòlids amorfs, alguns insolubles o col·loides, no són dolços
i no tenen poder reductor
Sistema físic que està compost per dues fases: una contínua,
normalment fluida, i una altra dispersa en forma de
partícules, en general sòlides,
Funció
estructural
Funció de
reserva
energètica
27. Homopolisacàrids: MIDÓ
• Polisacàrid de glucosa
• Reserva energètica vegetal
• Font d’energia alimentaria més important
• Els vegetals el fabriquen i acumulen en òrgans
que contenen reserva per germinar o resistir
(tubercles, llavors)
• Amb lugol es tenyeix de
color blau fosc.
28.
29. Homopolisacàrids: GLICÒGEN
• Polisacàrid de glucosa
• Reserva energètica animals
• Acumulat bàsicament en els hepatòcits
(cèl·lules hepàtiques) i miòcits (c. Musculars)
• És semblant a la molècula d’amilopectina però
més ramificada.
• Amb lugol es tenyeix de color vermell
30.
31.
32. Homopolisacàrids: CEL·LULOSA
•És un homopolímer de glucosa amb funció estructural
•Exclusiu al món vegetal. És l’element fonamental de
la paret cel·lular de la cèl·lula vegetal.
•El cotó és 100% cel·lulosa, la fusta conté un 50%.
•Les glucoses s’uneixen amb enllaços β i formen
cadenes no ramificades.
•Les molècules s’uneixen longitudinalment per ponts
d'hidrogen. Una fibra de cotó conté unes 8x 108
molècules.
•No digerible excepte per alguns microorganismes,
que estableixen simbiosis amb ells.
36. Heteropolisacàrids
Per hidròlisi donen lloc a diferents monosacàrids.
• Pectina. Polisacàrid estructural de les cèl·lules vegetals.
• Agar: Present a les algues vermelles o rodofícies, és molt hidròfil
S’utilitza com a medi de cultiu
• Goma aràbiga: Secretada per les plantes per a tancar ferides.
38. Heteròsids: Unió d’un monosacàrid o oligosacàrid amb una molècula
no glucídica. Antocians, tannòsids, estreptomicina…
Peptidoglicans: cadenes d’N acelil glucosamina i N acetil muràmic
unides per proteïnes que formen la paret bacteriana.
Proteoglicans: 80% polisacàrid i 20% proteics . Àcid hialurònic, sulfat
de condroïtina, Heparina.
Glicoproteïnes: Tenen una patita fracció glucídica, del 5 al 40%..
Mucines de secreció,IgG ( Inmunoglobulines de la sang), glicoproteïnes
de membrana (CMHC), receptors , hormones.
Glucolípids: Mono o oligosacàrids units a lípids. Cerebròsids i
gangliòsids.
