1. Els trobadors
Catalans
Treball realitzat per Héctor Roman - 21T
2. Índex
Que vol dir la paraula “trobador”
Què és un trobador i els seus secrets
Trobadors destacats
Conclusió
3. Què vol dir la paraula “trobador”
El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que
escrivia en llengua vulgar.
4. Què és un trobador
Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana que
crea composicions literàries i musicals destinades a ser
difoses pel cant dels joglars, els quals solien anar d’un
castell a l'altre, de poble en poble, i contaven gestes,
recitaven poemes i cantaven cançons.
5. Els secrets d'un trobador
El trobador mai revela el nom de la dama, sinó que fa
servir un pseudònim que s'anomena senyal, per tal
d'amagar la identitat de la dama. El paper de la dona
no sempre és el de receptora, també apareixen les
primeres nobles trobadores, anomenades trobairitz.
6. Trobadors destacats
-Guillem de Berguedà (1138- finals del XII)
-Jaufre Rudel (1113-1170)
-Bernat de Ventadorn (Segle XII - data no
concreta)
-Cerverí de Girona, el més important i l’últim dels
grans trobadors.
7. Guillem de Berguedà
(1138- finals del XII)
És el trobador del qual ens han arribat més textos. Es conserven 31
poesies. El seu tema principal fou l’odi. Té tres cicles de sirventesos:
3 contra Pere de Berga, veí seu, amb el qual tingué problemes pels
límits de les terres i d'altres tipus
4 contra Arnau de Preixens. Aquest relata que estava enemistat amb
Arnau de Castellbò, amic del trobador.
4 contra Ponç de Mataplana, personatge d'una família de la qual els
Berguedà depenien per raó de certs feus.
8. Jaufré Rudel (1113-1170)
Fou un trobador occità. En 1148 participà
durant la segona croada en l'expedició de
Guillem VI d'Angulema, Se'n conserven
sis cançons d'amor força naturals i en un
llenguatge molt clar sense comparacions
ni imatges, la qual cosa en fa un típic
representant del trobar lleu. Es va fer
famós per cantar un amor llunyà, una
dama allunyada que, segons afirma, no
ha vist mai i de la qual s'ha enamorat
només pel prestigi de la seua excel·lència.
9. Bernat de Ventadorn
(Segle XII - data no concreta)
Ventadorn és únic entre els compositors seculars del segle XII
per la quantitat de la seua música que ha sobreviscut: dels seus
45 poemes, 18 tenen la seua música intacta, una circumstància
inusual per a un trobador. Bernart és acreditat sovint per ser la
influència més important en el desenvolupament de la tradició
dels trobadors en el nord de França. Les seues melodies van
circular extensament i els primers compositors trobadors
semblen haver-lo imitat.
10. Cerverí de Girona (1259-1290)
Obra popular.
Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en cançons populars com la
"Viadeyra" (cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d'alleugerir les fatigues del
viatge.
Obra amorosa.
Inclou des d'una pastorel·la a cançons que es poden dividir en diferents cicles segons la
dama o la temàtica. Va dedicada a una dama que ell anomena Sobrepretz, "excés de
mèrit". Segueix les normes tradicionals de l'amor cortès però una característica de la seua
poesia és la misogínia, en la qual treballa la repetició de tòpics amb originalitat.
Obra moral.
La seua obra moral parla sobre la conducta dels cavallers, els contrastos entre la vida de
diferents estaments socials, etc.
Obra religiosa.
La composició religiosa de Cerverí consta bàsicament d'una alba religiosa, composicions
en lloança de la Verge Maria.
Obra narrativa.
Està formada per cinc obres de temàtica diversa: Oració de tot dia, Maldit ben-dit,
Testament, La faula del rossinyol, Sermó.
Els proverbis.
Els proverbis consten de 1197 quartetes de versos hexasíl·labs. Aquesta llarga composició
també se sol anomenar Versos proverbials. A més de la magnitud que té l'obra, és
interessant la preocupació de l'autor per l'estil i per la investigació poètica. En allò que
destaca aquest autor és l'originalitat formal de la seua obra.
11. Conclusió
Ha sigut un tema interessant de tractar perquè hem
aprés com els poemes d’aquestos trobadors escrits en
occità es transmeten cap a qualsevol lloc del món i el
fet que encara alguns es conserven. Hem aprés les
normes i regles que proposaven els trobadors i com de
la temàtica de l’amor cortés cap a la dona casada
expressat amb un senyal es pot estendre també cap a
l’odi reprimit per algunes persones. El fet que les dones
pogueren cantar i compondre cal destacar-lo. Però el
que més m’ha sorprés és que tots els poemes
trobadorescs tingueren signatura, que no foren
anònims i els compositors foren valents de firmar-los.