L´estat del racisme en catalunya

L’estat del
racisme a
Catalunya
SOS RACISME CATALUNYA

CRÈDITS
Coordinació de l’edició: Alba Cuevas
Redacció de continguts: Mar Carrera, Alba Cuevas, Jose Peñín
Equip informe: Marta Brau, Rosalía García, Alícia Rodríguez,
Eduardo Rueda, Mario Tellez.
Correcció textos: Ángela Peris
Disseny i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)

Les fotos utilitzades en el informe pertanyen a persones que voluntàriament van participar a l’acció “Tu a què dius prou?”
de l’acte “Diguem Prou!” www.diguemprou.org

índex 6
PRESENTACIÓ

8
Capítol 1
CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA
EN MATÈRIA D’ESTRANGERIA
CRIMINALITZACIÓ I PERSECUCIÓ DE LA POBLACIÓ D’ORIGEN IMMIGRANT
VENDA AMBULANT
CONTROLS D’IDENTITAT, BATUDES I DETENCIONS
TREBALL SEXUAL
INTERNAMENT I EXPULSIÓ DE PERSONES D’ORIGEN ESTRANGER

22
Capítol 2
POLÍTIQUES EN MATÈRIA D’IMMIGRACIÓ DE LES INSTITUCIONS CATALANES
POLÍTICA CATALANA
POLÍTICA MUNICIPAL
POLÈMICA SOBRE L’EMPADRONAMENT
POLÈMICA SOBRE EL VEL INTEGRAL
NORMATIVA DE CIVISME I TRÀMITS D’ESTRANGERIA

44
Capítol 3
DESIGUALTAT EN L’ACCÉS ALS DRETS.
DRET A L’EDUCACIÓ
DRETS LABORALS
DRETS POLÍTICS
DRET AL CULTE
EMPADRONAMENT I ACCÉS A L’HABITATGE I ALS SERVEIS SOCIALS BÀSICS
ACCÉS A SERVEIS NO BÀSICS I DRET D’ADMISSIÓ

62
Capítol 4
RACISME SOCIAL: DISCURS POLÍTIC I CONVIVÈNCIA
UN DISCURS RACISTA EN CREIXEMENT
PARTITS POLÍTICS
Díptic xenòfob i racista del PP de Badalona
Precampanya i campanya de les eleccions autonòmiques de Catalunya
Després de les eleccions autonòmiques.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
RACISME SOCIAL. CONVIVÈNCIA I CONFLICTES.
CONFLICTES
AGRESSIONS RACISTES

80
Capítol 5
MENORS IMMIGRANTS NO ACOMPANYATS: MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL

94
Capítol 6
COSSOS DE SEGURETAT
ABUSOS I MALTRACTAMENTS
BONES PRÀCTIQUES
CODI ÈTICA POLICIA

104
Capítol 7
EXTREMA DRETA. PLATAFORMA PER CATALUNYA I ALTRES GRUPS
PLATAFORMA PER CATALUNYA (PXC)
ALTRES GRUPS
Llibreries neonazis
INTERNET
AGRESSIONS

114
Capítol 8
LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN UNA SOCIETAT DIVERSA: JOVES, DONA I POBLE GITANO
JOVES. DIVERSITAT EN ORIGEN, CULTURA, COLOR DE PELL O RELIGIÓ
DONA I TRIPLE DISCRIMINACIÓ
POBLE GITANO

122
Capítol 9
LA LLUITA CONTRA EL RACISME: UNA PRIORITAT DE TOTHOM
ANTIRACISME A CATALUNYA
BONES PRÀCTIQUES ARREU DEL MÓN – FORA DE CATALUNYA

136
Conclusions

ANEXOS

Presentació Racisme i xenofòbia són fenòmens
extremadament complexes, multidi·
nacions, que pateixen, com dèiem,
moltes persones en la seva vida quo·
mensionals, directament vinculats a tidiana..
les desigualtats socials i a la vegada Enguany observem amb molta
generadors i legitimadors d’aques· preocupació com augmenten les
tes amb el foment de l’exclusió so· denúncies de la tipologia de Cossos
cial. de seguretat pública, que suposen
El racisme ocupa espais diversos a un 34.56% del total de les denúncies
la nostra societat a partir de la dis· que rebem; casos en la seva majoria
criminació des dels poders públics i d’agressió i també de discrimina·
els marcs legals i des de una vessant ció amb motivació racista per part
més social a partir de les discrimina· d’agents dels cossos de seguretat
cions en la vida quotidiana. Aques· pública.
tes dues vessants, el racisme insti· En segon lloc, les següents tipologi·
tucional i el social són directament es de les que rebem més denúncies
proporcionals. són casos d’agressions i discrimi·
nacions entre particulars, que su·
El racisme no és un ens abstracte posen un 24.8% del total; i casos de
sinó un problema social que afecta a discriminació en l’accés a Serveis no
moltes persones en la seva vida quo· bàsics que suposen un 14.29% del
tidiana. Així moltes persones veuen total de casos. Això, que no deixa
els seus drets vulnerats o pateixen de ser una petita mostra, junt amb
discriminacions, veient agredida la les situacions que sabem que es vi·
seva dignitat, pel seu origen, color uen en molts barris i municipis de
de pell, ètnia, cultura, religió, etc. Catalunya davant de per exemple,
I aquestes situacions es repeteixen la ubicació d’oratoris, l’arribada de
en diferents espais que freqüentem veïnat d’origen immigrat, i junt amb
constantment com per exemple, els resultats de diferents baròmetres
al lloc de feina, a l’escala de veïns, d’opinió que mostren la consolida·
a l’escola als espais d’oci i a molts ció i l’evolució dels tòpics negatius
d’altres. Aquestes manifestacions de vers les persones immigrades, són
racisme són el que entenem com a alguns dels elements que encenen
racisme social, que atempta contra les alarmes davant el racisme social.
la convivència i hipoteca el futur col·
lectiu de tota la societat. Un racisme social que es veu fomen·
tat per un racisme institucional que
El Servei d’Atenció i Denúncia per a nivell europeu i estatal s’agreuja
a víctimes de racisme i xenofòbia amb directives de retorn i amb refor·
(SAiD) treballa diàriament per donar mes de la llei d’estrangeria que im·
resposta als casos de racisme i/o pliquen més restriccions en els drets
xenofòbia, agressions i discrimi· de les persones immigrades.

A la vegada ens trobem en un con· amb una violència més o menys SOS Racisme sempre hem treballat
text de canvis en la composició de explícita que s’intensifiquen segons a partir de la denúncia i la sensibilit·
la societat que necessiten respos· es van obrir escletxes en la cohesió i zació, aquest projecte compleix les
tes plurals que responguin a les justícia social. dues vessants ja que a més de ser un
necessitats i els nous reptes de les altaveu per denunciar situacions de
diferents fases del procés migrato· El passat 2009 varem tenir l’opor· desigualtats i discriminacions , ha
ri: els nouvinguts, les reagrupaci· tunitat d’elaborar el que seria el de ser una eina de sensibilització a
ons familiars i també els fills que primer informe sobre racisme a tots els nivells de la societat catala·
creixeran o han nascut ja al nostre Catalunya, va ser un gran repte, però na. Per tant, vol ser un nou element
país. Estem davant de la necessi· sobretot una constatació de la ne· que reforci la lluita antiracista a
tat de mesures urgents enfront el cessitat de treballar en un projecte Catalunya.
fet migratori, però també cal anar d’aquestes característiques en l’àm·
més enllà en la lluita contra el ra· bit català.
cisme: el poble gitano continua en
una situació de discriminació col· Enguany presentem un informe
lectiva agreujada per l’arribada de d’estudi, denúncia, anàlisi i reflexió
gitanos romanesos i portuguesos del racisme en clau catalana que ens
que pateixen una clara exclusió permeti :
social, i hem de fer front a garan· • Una aproximació a la realitat
tir la igualtat d’oportunitats dels del país en aquesta matèria,
nous i noves catalanes fills i filles aproximant·nos també a la rea·
d’origen immigrat si no volem que litat local.
heretin les discriminacions dels • Una millora qualitativa i estratè·
seus progenitors. gica de la recerca de informació,
fomentant la recerca activa a
Per tant el racisme és un fenomen partir del treball en xarxa amb
complex on intervenen factors po· el teixit associatiu, que serà es·
lítics i socials , jugant un paper clau mentat com a font d’informació.
els fonaments ideològics, psicolò·
gics, les relacions interpersonals i Evidentment, desprès d’una primera
grupals d’una societat. Va lligat al experiència i amb més coneixement
context polític –social, a la història sobre la feina a desenvolupar, però
del territori i lligat a les desigualtats també amb nous reptes que ens
socials i relacions de poder . La seva agradaria complir amb aquesta nova
complexitat i evolució fa que cada edició del Informe 2010: L’estat del
cop sigui més necessari un anàlisi Racisme a Catalunya, per tal de que
global des de diferents perspectives. aquest pugui ser un pas endavant
L’evolució dels darrers anys mostra més en la feina per una societat co·
l’extensió del racisme i la xenofòbia hesionada i inclusiva en la que no hi
en diversos espais amb una prolife· tinguin cabuda les manifestacions
ració de manifestacions i tipologies racistes.

CAPITOL 1
Conseqüències de la legislació d’estrangeria

8 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME

Aquest primer capítol vol recollir de vulnerabilitat, limitant i/o impe· Aquest tipus de
diferents aspectes de la legislació dint l’accés al treball, l’habitatge, les
d’estrangeria que afecten en el dia a prestacions socials, … pràctiques reflecteixen
dia de les persones d’origen immi· una política de
grant. La legislació en estrangeria Una altre dels apartats és el de
exemplifica i consolida les eines de Criminalització i Persecució de la població
repressió cap a la
racisme institucional. d’origen immigrant, on fem referència immigració irregular
a les conseqüències de l’aplicació de
En el nostre país, un exemple clau, la legislació d’estrangeria en la vida Han sortit a la llum, també, denun·
la Llei Orgànica de Regulació dels diària de les persones; s’exemplifica cies de sectors de la policia, que
drets i llibertats de les persones es· amb: la persecució a la venda ambu· admeten que se’ls incita a cometre
trangeres, que des de la seva prime· lant i al treball sexual. aquest tipus de detencions, que són
ra formulació l’any 1985, han anat il·legals i estan sancionades amb
restringint drets i llibertats, consti· Durant l’any 2010 s’ha dut a terme penes de presó i expulsió del cos de
tuint un sistema jurídic apartat pels una Campanya per la Despenalitza· policia, tal i com es recollia en un
estrangers, establint categories de ció del Top Manta, que ha significat comunitat emès pel Sindicato Unifi·
persones segons el seu origen i la una millora important per la situació cado de Policia. El sindicat també re·
seva situació administrativa. dels venedors ambulants del “top coneix que reben ordres de detenció
manta”, que fins el canvi del Codi Pe· a la via pública que tenen com fina·
Durant aquest 2010 hem estat pen· nal, s’enfrontaven a penes de presó. litat localitzar persones immigrades
dents del Reglament de la darrera en situació administrativa irregular.
Reforma de la Llei d’Estrangeria, Més enllà d’aquest avenç, que es
desembre de 2009. Aquest s’esperava reflexa en el present informe, es fa Aquest tipus de pràctiques reflecteixen
pel mes de juny, però hem acabat necessari continuar denunciant la una política de repressió cap a la immi·
l’any sense que es publiqui. persecució a la que són sotmesos gració irregular, inadmissible des de la
dia a dia els venedors del top manta defensa dels drets humans i la igualtat
Sota el títol Conseqüències de la legis- mentre intenten guanyar·se la vida. de drets, i il·legals i inconstitucionals
lació d’estrangeria s’articulen dife· Un cop més s’evidencia la incohe· des d’un punt de vista jurídic.
rents apartats. El primer, en Matèria rència de la legislació d’estrangeria,
d’estrangeria tracta temes pròpiament ja que part de les il·legalitats que Un altre dels apartats d’aquest capítol
d’estrangeria: lleis, directives, regla· cometen es podrien solucionar si recull un dels aspectes més obscurs de
ments, aplicacions, ... fet que en algu· la seva situació administrativa fos la legislació d’estrangeria, Internament i
nes ocasions ens obligarà a traslladar· regular. expulsió de persones d’origen estranger; amb
nos a l’Estat Espanyol i Europa. l’objectiu de donar a conèixer les con·
Una altre exemple de criminalit· tinues vulneracions de drets humans
Els procediments per la regularit· zació i persecució són els controls que suposa l’aplicació de la legislació
zació, a banda de ser llargs i esgota· d’identitat, batudes i detencions a d’estrangeria.
dors, no donen resposta a totes les les que estan sotmeses les perso·
persones que viuen al país. Sovint es nes immigrades. Associacions que L’internament té una estranya natura·
donen casos de mal funcionament treballen en la defensa dels drets lesa jurídica i és la institució que més
dels procediments, col·lapse dels humans i en l’àmbit de la immi· qüestiona els principis en els que es
serveis i llistes d’espera eternes.... gració en diferents ocasions han basa un estat de dret. Els Centres d’In·
Així com també casos d’estafes. denunciat l’assetjament policial cap ternament per a persones Estrangeres
Aquesta situació, però, es paral·lela a a la població immigrant mitjançant a l’Estat Espanyol i a la resta d’Europa
la realitat de les persones que estan al batudes i detencions, practicades en estan funcionant com a mecanismes de
nostre país i que no poden entrar en alguns casos sense cobertura legal i càstig, l’internament es planteja com
aquests processos. Estar en situació utilitzant com a criteri de selecció el una sanció encoberta; aplicant la lògica
irregular suposa estar en una situació perfil ètnic de les persones. d’excepcionalitat de manera regular.

CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 9

EN MATÈRIA D’ESTRANGERIA BARCELONA. Juny. 2on aniversari la Generalitat que la immigració es
de la Directiva de la vergonya. En el una competència exclusiva de l’Estat,
La legislació d’estrangeria preveu segon aniversari de la Directiva Eu· encara que accepta la participació en
que les persones que viuen al territo· ropea de Retorn de persones estran· tasques d’integració i regulació labo·
ri espanyol estiguin en situació ad· geres, coneguda com directiva de la ral d’aquelles persones que es trobin
ministrativa regular; però l’aplicació vergonya, SOS Racisme va denunciar en el territori.
d’aquest imperatiu no es correspon el retrocés en Drets Humans que ABC
amb la realitat de moltes persones suposa aquesta directiva, i especial·
que estan vivint al nostre país. ment els Centres d’Internament per GRANOLLERS. Agost. (SAiD, Servei
a estrangers, la mostra més flagrant d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racis-
GIRONA. Gener. Dos empresaris de drets al nostre país. me i xenofòbia. SOS Racisme-Catalunya)
estafen en matèria d’estrangeria. SOS Racisme-Catalunya Estafa i engany per portar a un
La secció Tercera de l’Audiència de familiar. El senyor A.C. va arribar
Girona va condemnar a dos empre· Posicionament Públic a Espanya del Senegal fa tres anys
saris a un any, nou mesos i un dia Comunicat SOS Racisme·Catalunya amb un contracte laboral a origen.
de presó, per a cadascun d’ells, per Lamentem l’aniversari de la di- Una vegada estabilitzat, va interes·
un delicte d’estafa en matèria d’es· rectiva de la vergonya, 2 anys de sar·se en portar al seu germà que
trangeria. La resolució judicial, va legitimació de la vulneració de drets encara vivia a Senegal, desig que
considerar provat que els dos acu· humans a Europa. va comentar amb un conegut, que
sats enganyaven a persones d’origen Barcelona, 18 de juny del 2010 li va donar el contacte d’un tercer
immigrat a les que cobraven diners que podia ajudar·lo. El Sr. A.C. es
prometent el reagrupament dels BARCELONA. Juliol. Un home de- va reunir amb S.A., la persona re·
seus familiars. Segons la sentència, tingut per reagrupar fills de compa- comanada per ajudar·lo en aquests
els acusats s’oferien per aconseguir triotes com si fossin seus. Un home tràmits; en aquesta reunió es van
la residència i permisos de treball va ser detingut a Santa Coloma per posar d’acord en les condicions
per als familiars de les persones im· haver creat una organització delic· necessàries perquè el seu germà
migrades a canvi de 3000 euros per tiva que es dedicava a aconseguir pogués entrar al país. Una vegada
cada sol·licitud presentada a la Sub· permisos de residència a estrangers realitzat el pagament inicial acordat
delegació del Govern. que volien regularitzar la seva situa· (1.500 euros), el germà de A.C. no
El Punt. ció al país. va poder sortir del país malgrat pre·
L’organització consistia en que per· sentar la documentació que S.A. li
BARCELONA. Abril. Increment de sones vinculades al detingut busca· va determinar com necessària per·
l’espera en la gestió de permisos de ven en els països d’origen a famílies què no complia els requisits exigits
residència i de treball. Des del tras· que tinguessin fills joves que vol· per l’ambaixada Espanyola. Arran
pàs de les competències en matèria guessin emigrar. Aquestes famílies dels fets, A.C. ha intentat tornar a
d’estrangeria del Govern Civil (admi· pagaven entre 8.000 i 12.000 euros contactar amb S.A. però sense cap
nistració espanyola) al Departament per aconseguir una partida de naixe· èxit, trobant tancat fins i tot el taller
de Treball (administració catalana) el ment en la que canviaven la identitat que suposadament era propietat
temps d’espera de resolució en la ges· dels seus fills. Una vegada obtin· de S.A.. Donada aquesta situació el
tió de permisos de residència i treball guda la documentació, el detingut senyor A.C va decidir denunciar·lo
s’ha doblat, triplicat o quadruplicat. iniciava el reagrupament d’aquestes a la policia desprès de considerar
Hi ha casos en que la resposta ha persones com si fossin fills seus. ser víctima d’un presumpte delicte
trigat més de cinc mesos. Aquesta si· El Periódico. d’estafa.
tuació ha portat a l’associació Punt de MADRID. Juliol. El TC recorda a Ca-
Referència, juntament amb 13 entitats talunya que la immigració es matèria El SAiD decideix assumir el cas
més, a presentar una queixa al Síndic de l’Estat. El Tribunal Constituci· entenent que la indefensió del
de Greuges denunciant la situació. onal, amb la seva Sentència sobre senyor A.C. venia donada en fun·
Secretaria per a la Immigració. l’Estatut d’Autonomia, va recordar a ció del seu origen, considerant


adequat actuar com acusació par· les persones. El problema s’arrosse·
ticular al llarg del procés judicial. ga des de fa 10 anys, però va esclatar
Actualment aquest procés conti· el mes de novembre quan la subde·
nua obert, decretant la detenció legació va decidir que ja no anava a
del denunciat per poder prendre·li tramitar més autoritzacions de retorn
declaració,(ja que no havia compa· amb urgència. Així, desenes de per·
regut a cap citació del jutjat) i con· sones van perdre els seus vols amb
tinuar així les investigacions. les conseqüències que això pot tenir
per a les persones.
GIRONA. Novembre. Vulnerabilitat El País.
i frau en el reagrupament familiar.
La Policia Nacional va detenir a 14 Articles per la reflexió.
persones a Girona, en quatre mesos, La Vieja Ley de Extranjería
per falses reunificacions familiars. cumple un año
Es calcula que els falsos fills paga· Federación de Asociaciones
ven entre 500 i 3.000 euros per un de SOS Racismo del Estado Español
permís d’estada. En la majoria dels 21 de diciembre del 2010
casos, però, aquests pagaments no
es van poden demostrar. CRIMINALITZACIÓ
Les persones estrangeres legalment I PERSECUCIÓ DE LA
residents a l’Estat Espanyol poden POBLACIÓ D’ORIGEN
sol·licitar l’ingrés dels seus familiars IMMIGRANT
una vegada ha transcorregut un any L’aplicació de la legislació d’estrangeria
de permanència en territori espanyol ha significat, en alguns aspectes, una
disposant de l’autorització per residir· forma de criminalització i persecució a
hi, com a mínim, un altre any. Aquesta la població d’origen immigrant.
opció que s’anomena reagrupament
familiar, inclou els cònjuges, els fills LA BISBAL DE L’EMPORDÀ. Febrer.
(biològics o adoptats) i ascendents Gran desplegament policial en una
amb certes limitacions. La persona batuda. Una operació conjunta entre la
sol·licitant ha de tenir els recursos policia local de la Bisbal d’Empordà i
necessaris per fer·se càrrec de les per· els Mossos d’Esquadra va acabar el 23
sones reagrupades. de febrer amb el tancament dels cinc
Diari de Girona. locutoris de la població gironina. Una
trentena d’agents de la policia local i
BARCELONA. Desembre. La pitjor dels Mossos van entrar alhora en tots els
oficina d’estrangeria. Advocats espe· locals perquè no hi hagués cap fugida.
cialistes en estrangeria va denunciar G.R.A.M.C (Grups de Recerca i Actuació
al Defensor del Pueblo la burocràcia amb Minories Culturals i Treballadors
que pateixen les persones estran· Estrangers
geres a Barcelona que volen iniciar
qualsevol procediment, situant el Cas en profunditat
servei a la cua de tot l’Estat. Més enllà Gran desplegament policial en una
d’impacientar als advocats, les demo· batuda a la Bisbal de l’Empordà
res excessives i els impediments bu· G.R.A.M.C Grups de Recerca i Actu·
rocràtics a l’oficina de Barcelona –la ació amb Minories Culturals i Treba·
segona amb més volum de treball· té lladors Estrangers
conseqüències doloroses a la vida de Febrer de 2010


BARCELONA. Març. Batuda policial dades a les dependències de la Policia finalitat de trobar sortides a les tra·
al barri del Raval. Almenys una de· Nacional de Tarragona on se’ls va ves legals que suposa la reinserció
sena de persones van ser detingudes tramitar el corresponent expedient d’aquest col·lectiu, destaca que el
en una batuda al barri del Raval de d’expulsió, segons dicta l’actual Llei 48,5% dels 4570 reclusos son es·
Barcelona. Una quarantena d’agents d’estrangeria. trangers, dels quals es desconeix la
dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Ur· L’operació es va dur a terme en dues seva situació legal. Les xifres es con·
bana i Policia Nacional van demanar fases. La primera va ésser realitzada tradiuen. Segons la subdelegació del
la documentació a tota persona que al mes de març i es va saldar amb Govern, el 35% dels empresonats
passava per al carrer on s’ha realitzat onze persones detingudes i la darrera tenen autorització de treball, mentre
la batuda, per tal de comprovar que al mes de maig amb onze més. que la xifra aportada pel centre peni·
no tinguessin ordres de crida i cerca Diari El Punt i EFE. tenciari és del 5%.
vigents o causes pendents. Una altra Avui, El Punt, Departament de Justícia.
finalitat d’aquesta operació policial SALOU. Juliol. 50 detinguts d’origen
rutinària va ser la cerca de possibles estranger en una batuda massiva. VENTA AMBULANT
traficants. A més , alguns establi· Uns quaranta agents del Cos Naci· TERRASSA. Gener. L’Ateneu Cande-
ments van haver de demostrar que onal de Policia, Mossos d’Esquadra la demana l’esmena despenalització
els permisos estiguessin en regla. La i Guàrdia Urbana van intervenir en del “top manta en la reforma del
Policia Nacional va ser l’encarregada una operació policial orientada a Codi Penal. Prenent com referència
de comprovar que les persones pre· combatre la presència de persones el procés obert de modificació del
sents tinguessin la documentació en immigrades en situació administra· codi penal, l’Ateneu Candela, Centre
regla, tal com estableix la Llei d’es· tiva irregular. Cinquanta persones Social de Terrassa, va reclamar que
trangeria. immigrades i sense papers, segons s’inclogués la despenalització de la
El Punt. fonts policials, van ser detingudes venda ambulant del “top manta”.
i traslladades a dependències judi· En aquesta iniciativa, es va buscar
FIGUERES. Abril. Set detinguts en cials per a la seva identificació. La el suport de les diferents organitza·
una batuda policial. Mossos d’Es· presència de persones immigrades cions socials per tal de pressionar i
quadra, Policia Nacional i Guàrdia sense papers que es guanyen la vida aconseguir que “cap manter sigui em-
Urbana va dur a terme una batuda amb la venda ambulant és més nota· presonat”, eslògan al que fa referència
policial a l’avinguda Vilallonga i el ble durant l’estiu a les zones coste· la campanya. Aquesta proposta està
barri de la Marca de l’Ham de Figue· res. “Sempre es considera una casualitat fonamentada en el fet que tipificar
res. Agents de la Policia Nacional que les batudes s’intensifiquin abans de aquesta activitat com un delicte pe·
van detenir a sis persones, i d’aques· que arribin els turistes, resulta semblant a nal suposa la criminalització de la
tes, a quatre se’ls ha obert un expe· una operació de neteja”, ha recordat un pobresa, essent, per tant, una llei
dient d’expulsió del país per no tenir portaveu de l’entitat SOS Racisme. desproporcionada; segons argu·
permís de residència. Durant el mes El Pais. menten des del Centre Social.
de febrer un centenar de persones Ateneu Candela
van ser identificades en una altra BARCELONA. Agost. La meitat dels
batuda policial a Figueres. reclusos estrangers a Catalunya, BARCELONA. Març. Els venedors
Diari El Punt. en situació legal desconeguda. El del “top manta” s’organitzen i de-
Centre d’Estudis Jurídics del Depar· manen la despenalització. Organit·
SALOU. Juny. Un total de 22 detin- tament de Justícia i Àrea d’Investiga· zats en l’associació Nòmades del s.
guts en una batuda policial. Agents ció i Formació Social i Criminologia XXI i amb l’ajuda d’organitzacions
de la Guàrdia Urbana, Mossos d’Es· de la Universitat de Lleida (GRID), de diverses tipologies, els manters
quadra i el cos de Nacional de Policia va divulgar un estudi sobre la situ· de Barcelona han realitzat una cam·
van detenir a la localitat de Salou a ació administrativa dels reclusos panya per la despenalització de la
22 persones que no disposaven dels d’origen immigrat a les presons ca· venda del “top manta” en protesta
papers de residència en regla. Les talanes. La investigació, encarregada a l’enduriment del Codi Penal res·
persones detingudes van ser traslla· pel Departament de Justícia amb la pecte a la venda ambulant il·legal.


El Govern proposa que el nou text presó. Els manifestants també van celona, el fet que, antigament, no es
deixi de considerar delicte la co· demanar l’indult de les persones que criminalitzessin aquests fets corres·
mercialització d’aquests productes, estan complint amb aquestes penes ponia a la falta d’acreditació de totes
sempre que el material incautat no i la necessitat d’una modificació de les proves.
superi el valor de 400 euros, situa· llei, considerada injusta i despro· Ateneu Candela de Terrassa
ció en què l’activitat il·legal es con· porcionada. La protesta també es va
sidera una falta. realitzar a Terrassa i a Madrid. TERRASSA. Març. Més de 50 man-
Aquesta proposta he estat acollida Avui tes ciutadanes per la despenalitza-
amb optimisme per part d’aquests ció del top manta. Com a diverses
col·lectius, malgrat que la consi· BARCELONA. Març. ERC i ICV vo- ciutats de l’Estat, centenes de per·
deren insuficient, ja que segueix len despenalitzar el ‘top manta’. sones van posar la seva manta al
permetent l’ingrés a la presó i no té ERC i ICV van mostrar·se partidaris carrer Major de Terrassa en defensa
caràcter retroactiu. “No es pot conside- de la despenalització del ‘top·man· de la despenalització del Top Man·
rar que el top manta vulneri de manera ta’ i en aquesta línia, van presentar ta. Aquesta crida es va realitzar en
seriosa els drets derivats de la propietat una esmena al projecte de reforma el moment en que el Congrés estava
intel·lectual i industrial, ja que els que del Codi Penal. La campanya estava duent a terme la reforma del Codi
consumeixen els seus productes no com- dirigida pel senador d’ICV i vicepre· Penal.
prarien l’equivalent original”, ha argu· sident de la formació ecosocialista, L’acte va ser festiu i reivindicatiu, i
mentat Jaume Assens, advocat de la Jordi Guillot, i el diputat d’ERC es va exposar la situació concreta
campanya de juristes per la despena· al Congrés, Joan Tardà. A més, de més de 40 venedors ambulants de
lització del “top manta”. comptava amb la col·laboració de la ciutat que tenien causes penals
El Periódico. la Comissió de Defensa del Col·legi pendents. També va hi van assistir
d’Advocats Jaume Sens, el jutge de veïns i veïnes, venedors ambulants,
BARCELONA. Març. Marxa per l’Audiència Provincial de Barcelona artistes i polítics de la ciutat. Durant
la despenalització del top manta. Eduardo Navarro, i el representant la jornada es van vendre molts exem·
Durant el mes de març es van dur a de l’Ateneu Candela de Terrassa Xa· plars del Cd “Hip-Hop Labs against the
terme diverses marxes que demanen vier Martínez. crisis”, el primer disc signat sota la
la despenalització de la venda del E-notícies llicència Top·manta commons, que
top manta. L’objectiu d’aquestes és només autoritza la venda a les man·
reclamar que la Llei no castigui amb BARCELONA· Març. La Fiscalia és tes del país.
més de dos anys de presó a aquelles favorable a despenalitzar el ‘top- L’acte va suposar, a més d’una crida
persones que, per tal de subsistir, es manta’. La Fiscalia Superior de a la reforma del Codi penal, una rei·
veuen abocades a practicar aquesta Catalunya va reclamar la distinció vindicació del model de convivència
activitat, ja que tampoc els hi que· entre “manter” i falsificador a major a la ciutat, basada en el dret a la ciu·
den altres alternatives. escala. Segons el fiscal portaveu, tadania i en la llibertat de moviment,
Sms25.cat Pere Ariche, abans de la reforma del i no en la criminalització i la margi·
2003 només es demanaven penes nació dels més vulnerables.
BARCELONA. Març. Els venedors de multa però ara s’està castigant Ateneu Candela de Terrassa
del top manta es manifesten a Bar- amb presó.
celona. Un centenar de venedors A més, a causa de que majoritària· MADRID. Abril. Els grups pacten
ambulants sense llicència es van ment es tracta de persones estrange· que els venedors del “top manta”
manifestar a la plaça Sant Jaume re· res sense papers, es veuen obligats no vagin a la presó. Els grups par·
clamant la despenalització de la ven· a demanar la substitució de la pena lamentaris van acordar que els ano·
da de música al carrer sota el lema per l’expulsió. menats manters, que venen discos
“Sobreviure no és delicte”. Segons el Aquesta distinció, entre “manter” i pel·lícules al carrer, no vagin a la
Codi Penal (previ a la Reforma), les i falsificador ja s’està aplicant en presó. Una esmena del PSOE a la
penes per la venda ambulant del top alguns jutjats; tot i que segons el reforma del Codi Penal ha proposat
manta poden arribar als dos anys de titular del jutjat número 22 de Bar· despenalitzar en la pràctica aquesta


activitat descartant la pena de presó porcionades i adequades a la situa·
quan el valor incautat no superi els ció personal que viuen els venedors
400 euros. ambulants.
La ponència sobre la reforma va Avui
acordar, amb resistències del PP,
avalar –i corregir· aquesta esmena EL VENDRELL · CALAFELL. Agost.
defensada pel socialista Julio Vi· Vaga de zel en la persecució als vene-
llarrubia. És una gran diferència, dors del “top manta”. Els consistoris
els jutges fixen en aquests casos de El Vendrell i Calafell han iniciat
el valor dels drets defraudats en una vaga de zel en la persecució dels
quantitats de entre 1500 i 2500 venedors ambulants sense llicència
euros, mentre que el benefici que mitjançant un pacte habilitaran una
obtenen els manters rarament su· zona franca per la venda ambulant
pera els 200. sense persecució policial. Han inten·
Els socialistes van acceptar baixar tat així reduir els problemes a la via
només de quatre a tres faltes que pública després d’assumir que perse·
amb reincidència es converteixen guir a aquests venedors desequilibra
en delicte i estendre el concepte de els pressupostos.
grup delictiu, però van rebutjat recu· Mamadou Diagne, de l’associació de
perar la pena d’arrest per a aquestes sense papers Nómadas del s.XXI i crític
faltes. amb la decisió dels dos municipis cos·
El Pais. ters, planteja el problema des d’una
altra òptica: “Cada cop que sortim a vendre
BARCELONA. Agost. Detenen a ve- correm el risc de perdre la nostra mercaderia, BARCELONA. Agost. Barcelona no
nedors de ‘top manta’ al port bar- de pagar una multa de fins a 3000 euros; de donarà treva als venedors del “top
celoní. Una operació dels Mossos passar tres nits a un calabós i fins i tot l’ex- manta”. L’ajuntament de Barcelo·
d’Esquadra i la policia portuària va pulsió. Si no paguem impostos és perquè no na va anunciar que no hi haurà cap
suposar la detenció de 22 venedors ens deixen: que ens donin papers”. espai habilitat per al fenomen “top
ambulants al port de Barcelona. Público. manta” a la capital catalana perquè
La majoria dels detinguts van ser EL VENDRELL. Agost. L’alcalde “es una activitat il·legal”, en declaraci·
traslladats a les dependències de la del Vendrell sorprès vers la polè- ons del seu alcalde Jordi Hereu. Amb
Policia Nacional per infracció de la mica. L’alcalde del Vendrell es va la persecució d’aquesta activitat, va
llei d’estrangeria. A més de les de· mostrar sorprès vers la polèmica continuar, “es contribueix a la qualitat
tencions, es van decomissar bosses, que va generar la seva decisió, de l’espai públic i es defensa el comerç de la
ulleres de sol i també es van inter· present també a Calafell, de pactar ciutat”. Hereu va afegir al seu discurs
posar 40 sancions per infracció de zones amb els venedors del top que la lluita no es limitava només als
l’ordenança de civisme de l’ajunta· manta, sense persecució policial, venedors ambulants il·legals, “també
ment de Barcelona, que prohibeix per exercir la venda ambulant que a les xarxes que els aprovisionen”.
la venda ambulant. També es van no disposa de llicència. Així, va Per a l’alcalde, l’augment dels efec·
aixecar 61 actes administratives per argumentar, malgrat no ser una tius policials , tant de Guàrdia Urba·
abandonament d’efectes. solució ortodoxa, abans al passeig na com de Mossos d’Esquadra, “té un
L’advocat Pau Rius, membre de marítim del seu municipi es dona· efecte dissuasiu, preventiu, en la comissió
l’oficina de Drets Socials de Terras· ven “batalles campals” entre els de delictes i d’actes incívics”. El resultat,
sa, es va mostrar molt crític amb la venedors ambulants sense llicèn· va declarar, “és que aquest estiu han
batuda policial al port de Barcelona, cia i els botiguers. L’alcalde es va hagut menys denúncies”. De l’1 de juny
afirmant que existeix “un context de reafirmar en la seva posició mentre al 8 d’agost, 16.024 denúncies van
criminalització de la immigració”, i va el problema seguís present. ésser per venda ambulant il·legal.
demanar la cerca de mesures pro· La Vanguardia La Vanguardia.


GIRONA. Agost. Roses sanciona- EL VENDRELL. Agost. El Vendrell BARCELONA. Agost. Els alcaldes
rà als compradors del “top man- demana a la Generalitat acabar amb demanaran avui a Saura una so-
ta”. L’ajuntament de Roses (Alt l’activitat dels “top manta”. L’al· lució al “top manta”. El conseller
Empordà) multarà a les persones calde d’El Vendrell, Benet Jané, va d’interior, Joan Saura, ha convocat
que comprin productes del “top demanar a la Generalitat i al Minis· el dia 24 d’agost, una reunió per
manta”. El Consistori Va anunciar teri d’interior que intervinguin per establir les bases del fenomen “top
la modificació de l’ordenança de acabar amb la venda dels “top man· manta“i arribar a conclusions glo·
civisme per incloure aquest tipus de ta” a una plaça del municipi. “Per què bals sobre la situació. “Han convidat
sancions. La iniciativa persegueix no actuen?, Ja saben on són els venedors, a representants dels immigrants, però ser
acabar amb el problema de la venda però incompleixen les seves competències” immigrant no significa ser venedor de
ambulant que afecta cada estiu a la va comentar en referència a la pre· “top manta”. Haurien de tenir en compte
localitat costera. La Junta de Go· sència de persones immigrades en la nostra opinió”, comenta l’Ahmed,
vern va decidir fa uns mesos com· situació irregular i a la venda que a venedor a la manta senegalès. A la
batre també el problema atacant la aquesta zona es fa de pel·lícules pi· reunió hi seran tots els afectats, ex·
demanda. El Consistori ha aixecat rata i productes falsificats. cepte els propis manters. A més de
més de 200 actes i a destruït ,durant Des de l’ajuntament han defensat Saura i els presidents de la Federació
l’estiu, tres tones de productes. “La que les seves competències es cen· i l’associació de Municipis de Cata·
mesura ha donat efecte. Hem passat de tren en la possibilitat de regular la lunya, hi assistiran els alcaldes de
més de 260 manters a 200”, ha infor· venda ambulant. Calafell, El Vendrell, Roses i Premià
mat Tarrero, regidor de Seguretat El País, El Periódico. de Mar i la tercera tinent d’alcalde
de Roses. de l’ajuntament de Barcelona. De
El País. CAMBRILS. Agost. Un informe l’administració central hi assistirà
policial fila prim la situació dels la subdelegada del govern a Catalu·
TARRAGONA. Agost. Els comerci- venedors del “top manta”. La po· nya, com a responsable de la Policia
ants demanen enduriment policial licia local de Cambrils va realitzar Nacional, competent en estrangeria
contra els manters. El president del un informe que per primera vegada i organitzacions mafioses i dels
Fòrum Calafell, Maximiliano Re· explica la realitat dels manters i Mossos d’Esquadra. El comerç es·
vello, associació que agrupa a 140 denuncia que els agents locals són tarà representat per la Confederació
socis, i Juan Jesús Espina, president els únics que la combaten. Una de Comerç de Catalunya, Pimec
del Centre d’Iniciatives i Turisme de les conclusions del document Comerç i la Inspecció de Direcció
(CiT), entitat amb més de 700 as· és la complexitat de la xarxa que General de Comerç.
sociats a El Vendrell, van coincidir proveeix els comerciants, que no ve El Periódico, Avui+El Punt.
en que la policia local d’aquesta originada per una gran màfia que
localitat i de Calafell és permissiva s’erigeix darrere, sinó que es tracta EL VENDRELL · CALAFELL. Agost.
amb els “top manta” i que “han d’ac- de petits grups que produeixen i El Vendrell i Calafell, marxa enrere en
tuar els Mossos d’Esquadra i la Policia distribueixen el material falsificat. la permissibilitat al “top manta”. Els
Nacional”. Per a Revello, “gràcies a L’informe constata dos processos alcaldes de El Vendrell i de Calafell, es
tota aquesta polèmica s’ha posat sobre la paral·lels: la disponibilitat de la van comprometre a deixar de prohibir,
taula un problema que sobrepassa a les mercaderia, i la millora en la quali· abans de l’1 de setembre, la venda am·
administracions locals i que cal esvair”. tat dels productes que s’ofereixen, bulant sense llicència a zones situades
Tanmateix, Benet Jené, alcalde de El el que suposa una major competèn· lluny del centre de la ciutat. Així ho va
Vendrell, acusa a la Generalitat i a cia per al petit comerç. La imatge anunciar el conseller d’interior, Joan
l’Estat de no assumir les seves com· d’aquest col·lectiu dedicat a la ven· Saura, que s’ha compromès, a canvi,
petències, i afegeix: “A cadascú el seu. da ambulant es deteriora a mesura a reforçar la presència dels Mossos a
El nostre és regular la venda ambulant, que transcorren episodis violents o ambdues localitats a partir de princi·
no la propietat industrial ni la Llei d’es- quan la presència comercial és in· pis de setembre.
trangeria”. tensiva a l’espai públic. Entre els acords als que es van ar·
El Periódico, Público, Penedes21.cat. El País. Avui, El Punt. ribar destaquen la creació d’una


comissió que integri ajuntaments, CAMBRILS. Octubre. Les adminis- exerceix de “mantero” és denunciat a
Generalitat i Govern Central, en tracions acorden incrementar la co- la policia, podria ser empresonada
l’elaboració d’un mapa sobre la ordinació en la lluita contra la venda entre sis mesos i dos anys. També
incidència de manters a Catalunya, del “top-manta”. Les administra· ha de pagar una multa –que en cas
la realització de campanyes de cons· cions local, autonòmica i estatal de no ser abonada, es converteix en
cienciació i en la promoció de vies van pactar un increment en la coor· un mínim de sis mesos de presó· i
d’inserció social i laboral per als dinació contra el top manta. Així, està obligada a abonar indemnit·
treballadors del “top manta”. el delegat del govern català, Xavier zacions a las gestores d’autor. La
A més del conseller, la roda de Sabaté; la subdelegada del Govern, campanya va demanar que la venda
premsa va estar protagonitzada Teresa Pallarès; l’alcalde de la ciutat, ambulant sigui exclosa de l’àmbit
per altres agents socials implicats, Robert Benaiges; la consellera de penal, de manera que s’integri en
com ara ajuntaments, comerciants, seguretat, Laura Forcadell; el presi· ordres administratives o civils. Cal
representants de la delegació del dent de la Unió de Botiguers local, dir que les organitzacions socials
Govern –responsable de la política Tomàs Sierra; i representants de la que van recolzar l’acció, afirmen
d’estrangeria·, i Mossos d’Esquadra. Policia Nacional i dels Mossos d’Es· que es centren en protegir aquelles
El Periódico, La Vanguardia, El País quadra es van reunir per definir les persones més dèbils, dins aquest
EL VENDRELL · CALAFELL. Setem· línies d’actuació. Van afirmar que es negoci de la pirateria.
bre. Els venedors del “top manta” tracta d’una problemàtica complexa El Economista.es, Transfronterizo
intenten tornar als passejos de que no només afecta al municipi,
Calafell i El Vendrell. Una desena de remarcant la importància de cons· TERRASSA. Desembre. La nova si-
venedors del “top manta” han tornat cienciar a la població per tal que no tuació dels venedors de “Top Man-
a Calafell i El Vendrell aprofitant adquireixi aquesta productes. ta” a partir de la Reforma del Codi
que encara hi ha turistes. Agents de La Vanguardia. Penal. Abans de la reforma del Codi
Mossos d’Esquadra i policies locals Penal es considerava delicte la ven·
han perseguit els venedors per la 23 de desembre de 2010, entra en vi· da de productes no autoritzats, al
zona del passeig marítim dels dos gor el nou Codi Penal. El 23 de juny carrer. Això, podia ser castigat amb
municipis. de 2010 es publica al Boletín Ofi· penes de presó des de sis mesos
La Vanguardia. cial del Estado la reforma del Codi fins a dos anys i una multa addicio·
Penal, mitjançant la Llei Orgànica nal de 12 a 24 mesos. Aquesta res·
BARCELONA. Setembre. Nova pres- 5/2010 de 22 de juny. posta penal es considerava despro·
sió al “top manta”. Barcelona posa porcionada vers aquesta activitat
traves en l’obtenció de papers a les ESTAT ESPANYOL. Desembre. La poc nociva pels drets de propietat
persones estrangeres que es dedi· campanya per despenalització de intel·lectual, la qual cosa va donar
quen a la venda ambulant de llaunes la venda de ‘top manta’ surt als lloc a una campanya a favor de la
i/o cds o altres productes; conductes carrers. La campanya per la despe· despenalització de l’activitat. Amb
que estan considerades com a faltes, nalització del ‘top manta es va dur la reforma del codi penal, aquesta
segons la normativa de civisme de la a terme a sis ciutats de l’Estat Espa· venda ambulant va deixar de ser un
ciutat. nyol sota el lema “Cap mantero a la delicte, i es considera una falta pe·
Des de fa un any, totes les persones presó” i amb el suport de diferents nal, sota els supòsits de distribució
immigrades que recorren a la via de col·lectius socials que consideren al detall i només quan el benefici
l’arrelament social per sol·licitar la totalment desmesurat penalitzar obtingut fos inferior a 400€, fet que
seva regularització a Espanya, estan amb presó la supervivència. L’acció suposa una millora respecte la re·
veient com l’informe municipal al va consistir en formar una “filera gulació anterior.
respecte és negatiu en cas d’haver infinita” de suposats/de venedors/ Actualment hi ha altres deman·
incomplert la llei cívica almenys es de top manta, persones autòcto· des, com per exemple que es deixi
quatre vegades durant els últims nes, i amb papers, amb l’objectiu d’aplicar el protocol policial que
dotze mesos. de fer visible aquest col·lectiu. Cal obliga a la detenció dels venedors/
La Vanguardia remarcar que quan una persona que es; que no es mantingui el sistema


actual de taxació de mercaderies, suposa una inseguretat jurídica dels
de manera que el càlcul dels 400€ agents del Cos. La Direcció General
batudes i detencions,
es realitzaria en funció del benefici de la Policia ha emès una circular practicades en alguns
obtingut; que es garanteixi el dret interna en la qual especifica que
casos sense cobertura
de defensa; que es revisin les sen· l’actual Llei d’Estrangeria permet la
tències condemnatòries, i que les “detenció preventiva” de les persones legal i utilitzant com
noves penes no siguin substituïbles estrangeres sense papers. A més a a criteri de selecció
per l’expulsió del territori nacional més, l’esmentada circular ordena
i prohibició de retorn. que la “primera actuació” es realitzi “en el perfil ètnic de les
Terrassa digital, Oficina de Drets Socials la major brevetat i en el temps mínim im- persones, són el dia a
prescindible”, fet que permet que l’ex·
Per a més informació sobre ven· pedient d’expulsió sigui iniciat en
dia de veïns i veïnes
da ambulant es poden consultar els casos on aquest sigui preceptiu.
aquests webs El CEP va criticar el fet de que si els
agents compleixen rigorosament les
Los manteros ante el régimen trans· disposicions de la circular s’enfron· se promueven no se llevan a cabo controles de
itorio de la reforma del Código Pe· ten a accions judicials per part dels identidad selectivos”. Mitjans de comuni·
nal, junio 2010 advocats defensors de les persones cació i associacions que treballen en
d’origen immigrant perjudicades. aquest àmbit segueixen demostrant
premeu aquí Publico dia a dia que les detencions i controls
d’identitat selectius són la rutina de
Ni un mantero en la prisión: historia ESTAT. Febrer. 141 associacions moltes persones immigrades.
de una campaña y estado de la cues· demanen al Ministeri d’Interior que SOS Racisme-Catalunya
tión, junio 2010 cessin les detencions i les batudes
il·legals. 141 associacions que treba· Per a més informació sobre controls
premeu aquí llen en la defensa dels drets humans d’identitat, batudes i detencions es
i en l’àmbit de la immigració van poden consultar aquests webs
realitzar una queixa dirigida al Mi·
CONTROLS D’IDENTITAT, nisteri d’Interior exigint que cessin 2010. Informe jurídic “Controles de
BATUDES I DETENCIONS de forma immediata les batudes i les identificación y detenciones de inmigran-
La situació d’assetjament que viuen detencions il·legals. Aquesta queixa tes: prácticas ilegales”.
policial cap a la població immigrant també la van fer arribar al Defensor
mitjançant batudes i detencions, del Pueblo. premeu aquí
practicades en alguns casos sense SOS Racisme-Catalunya
cobertura legal i utilitzant com a cri· 2010. Los controles policiales en la
teri de selecció el perfil ètnic de les Març. El Ministeri d’interior respon vía pública dirigidos a la identifica·
persones, són el dia a dia de veïns i que no es duen a terme controls ción de inmigrantes “irregulares.
veïnes. d’identitat selectius. El 23 de març es Elaborado por Mugak, Centro de
va rebre la resposta firmada per part Estudios y Documentación sobre
MADRID. Febrer. Circular de deten- del Sr. Gregorio Martínez Garrido, racismo y xenofobia de SOS Racis·
cions que creen inseguretat jurídica director del gabinet del Ministre, que mo – SOS Arrazakeria
a la policia. La Confederació Espa· recollia: “las Fuerzas y Cuerpos de Segu-
nyola de Policia (CEP) va criticar la ridad del Estado desempeñan sus funciones premeu aquí
circular de la Comissaria General en el marco de un estricto cumplimiento de
d’Estrangeria i Fronteres, que avala la ley, un preciso respeto de los derechos hu- Març 2010. Informe de investigación
la legalitat de les detencions de per· manos, especialmente de los ciudadanos que sobre controles, identificaciones y
sones estrangeres indocumentades. residen en España, sea cual sea su naciona- detenciones. Elaborado por Ferro·
La crítica se sustenta en el fet que lidad o país de origen. (…) En todo caso no carril Clandestino.


premeu aquí procedents de l’est d’Europa i de
Sud Amèrica, en diversos clubs de
TREBALL SEXUAL Catalunya. Ho va fer per avisar·los
El cas de les persones estrangeres del dia del dispositiu.
que es dediquen al treball sexual, Després, els agents van posar a càrrec
és similar a la de la venda ambulant, de les onegés les dones, algunes de les
ja que la conducta en concret (en quals havien estat agredides físicament
aquest cas l’exercici de la prosti· per membres de la xarxa, fins que se’ls
tució) acaba convertint·se en una trobés un domicili i una feina.
excusa per aplicar la legislació d’es· Avui i El Punt.
trangeria; sovint amb un doble càs·
tig: incompliment d’ordenances de BARCELONA. Juliol. 18 prostitutes
civisme i llei d’estrangeria. arrestades per un presumpte incom-
pliment de la Llei d’estrangeria. Les
LLEIDA. Febrer. Vuit detinguts a Llei- Corts, el major espai obert de Catalu·
da per explotació sexual de dones es- nya on s’exerceix la prostitució, va ser
trangeres. Va ser desarticulat un grup una vegada més el blanc d’una batuda
organitzat de ciutadans espanyols policial, on 95 treballadores del sexe
i ucraïnesos, dedicat a l’explotació van ser identificades i 18 arrestades
de dones estrangeres. L’operació va per una presumpta situació adminis·
provocar la detenció de vuit persones trativa irregular. En el dispositiu hi
a Lleida, entre elles, un empleat la· van participar una vintena de patrulles
boral de l’Oficina Única d’Estrangers dels Mossos d’Esquadra, el cos Naci·
de la província, que hauria facilitat onal de Policia i la Guàrdia Urbana. de la Policia Nacional, Mossos d’Es·
diverses dades als membres del grup Les 18 dones arrestades, la majoria quadra i Guàrdia Urbana van identi·
i al que s’ acusa de delictes d’infide· de les quals procedien del Brasil, van ficar i arrestar a desenes de persones
litat en la custodia de documents i ser traslladades a les instal·lacions de als carrers Sant Ramón, Unió i Nou
revelació de secrets. Les víctimes eren la policia de Via Laietana, a causa de de la Rambla entre d’altres. Moltes
captades als seus països d’origen, la seva suposada situació irregular a d’aquestes persones, d’origen es·
principalment a Rússia. Espanya. Nou d’elles van quedar en tranger, van ser traslladades a depen·
El País. llibertat a les poques hores. Els tres dències policials per un presumpte
cossos policials van emetre un comu· incompliment de la Llei d’estrange·
BARCELONA. Març. La Policia nicat conjunt en què s’explicava que ria. Aquest desplegament va estar
treballa amb onegés perquè vícti- aquestes operacions tenen com a ob· acompanyat d’una altra operació a la
mes de xarxes sexuals no es quedin jectiu la reducció dels furts i robatoris zona de Glòries i Estació del Nord,
soles. La Policia Nacional de Cata· amb violència i intimidació, i evitar que s’afegia a les batudes que durant
lunya ha treballat per primer cop les baralles que sovint es produeixen el mes de juliol van portar ja a la iden·
de manera conjunta amb onegés en els contextos on es practica la tificació d’un centenar de persones
catalanes perquè dones víctimes prostitució. involucrades en la prostitució, entre
de xarxes d’explotació sexual no es El Pais. treballadores del sexe i clients/es.
quedin desemparades i sense lloc on El Periódico i ABC.
dormir després d’operacions poli· BARCELONA. Juliol. Batuda policial
cials. El precedent, es remunta al contra la prostitució. El barri del Ra· INTERNAMENT I EXPULSIÓ
15 de març del 2010, quan la Policia val, la Rambla i algunes zones de l’Ei· DE PERSONES D’ORIGEN
Nacional va reunir·se amb les one· xample van esdevenir objectiu clau ESTRANGER
gés, abans d’una important operació en una de les rutinàries operacions L’Internament i l’Expulsió són les
contra una xarxa internacional que policials que aquest cop se centraven conseqüències de la legislació d’es·
es dedicava a l’explotació de dones en el control de la prostitució. Agents trangeria per la que s’aposta des


d’Europa i també des de l’Estat Es· L’Internament i dies més tard.
panyol, que els darrers anys s’han Aquesta situació va ser comunica·
basat en el tancament de fronteres l’Expulsió són les da al SAiD per l’advocat que repre·
i la persecució, l’internament i conseqüències de la sentava al senyor A.C. i l’actuació
l’expulsió de les persones sense del SAiD es va centrar en comuni·
papers.
legislació d’estrangeria car els fets, demanar explicacions
MADRID. Febrer. Intensificació de per la que s’aposta des al Delegat del Govern a Catalunya
les expulsions després de la polè- i denunciant la indefensió del sen·
d’Europa i també des de
mica de Vic. La nota d’Interior de la yor A.C. al Defensor del Pueblo.
Comissaria General en que es de· l’Estat Espanyol La resposta per part de Delegació
manava als agents agilitzar el pro· de Govern, a través d’una reunió
cés d’expulsió de les persones im· és el reconeixement de que van
migrades en situació administrativa actuar inadequadament, per la
irregular, es va transmetre enmig qual cosa van obrir expedient dis·
de la polèmica nacional generada d’associacions d’Immigrants i Re· ciplinari que van arxivar desprès
a partir de la decisió de l’ajunta· fugiats a Espanya, va denunciar que d’investigar per que no hi havia
ment de Vic de no empadronar a les el document “vulnera la Constitució causa suficient. La mala actuació
persones d’origen estranger sense Espanyola en quant al tracte igualitari la plantegen com un problema
papers. Mentrestant, a Europa, de ciutadans”. administratiu alhora de comunicar
Berlusconi va crear un permís de Público. el tema per via telefònica, però no
residència per punts en funció de FIGUERES. Febrer. (SAiD, Servei entren en la denegació per part del
que els estrangers demostressin la d’Atenció i Denúncia per a víctimes jutge de l’expulsió.
seva voluntat d’integrar·se i Sarko· de racisme i xenofòbia. SOS Racisme- Per part del Defensor del Pueble, la
zy llançava la proposta de fer un Catalunya) queixa continua oberta i esta sent
contracte per a les persones immi· Expulsió il·legal per una desco- investigada. Mentrestant, el senyor
grades amb drets i deures. ordinació institucional. El senyor A.C. ha esta expulsat i continuarà
El Mundo. A.C. estava pendent d’un judici sense poder entrar al territori es·
d’acusacions creuades amb un panyol.
MADRID. Febrer. Interior defensa altre individu, tots dos s’acusaven
la legalitat de les expulsions exprés. mútuament d’agressió. l’Inspector BARCELONA. Febrer. Vaga de fam
El Ministeri de l’Interior va opinar en cap de la Comissaria de Poli· al CIE de Barcelona per denunciar
que la polèmica circular en la qual es cia de La Jonquera, es va posar en les condicions indignes. Les perso·
dóna carta blanca a les detencions contacte amb el jutjat de Figueres nes que estan retingudes al Centre
“preventives” de persones immigra· on tenia pendent el judici, comu· d’Internament per Estrangers de
des en situació administrativa irregu· nicant que s’havia dictat ordre Zona Franca, a Barcelona, s’està
lar no se separa “ni un mil·límetre” de la d’expulsió contra el senyor A.C. i desenvolupant una vaga de fam. El
legalitat. “(...) Les detencions preventives sol·licitant l’autorització del jutge motiu d’aquesta és exigir la seva
s’apliquen tant a ciutadans espanyols com per procedir a l’expulsió sense llibertat i denunciar les condicions
a persones estrangeres. La Llei de seguretat adjuntar la notificació d’aquesta precàries en les que viuen, inclosos
ciutadana ho permet des de l’any 1992 i expulsió. amenaces i maltractaments.
ningú ha protestat fins ara”, va reiterar El Magistrat del jutjat de Figueres va SOS Racisme-Catalunya
Antonio Camacho, secretari d’Estat sol·licitar dos cops aquesta acre·
de Seguretat. Tanmateix, el SUP, Sin· ditació i al no rebre aquesta notifi· Posicionament Públic
dicat Unificat de Policia, va insistir en cació, el magistrat va desautoritzar Comunicat SOS Racisme·Catalunya
que recorreria el text als tribunals i l’expulsió. Malgrat tot, l’Inspector Des de SOS Racisme-Catalunya
va criticar que el document “tracta als de La Jonquera va comunicar al jut· exigim investigar les condicions del
immigrants com a delinqüents”. Per altra jat, l’expulsió del territori espanyol CIE de zona franca
banda, la Ferine, Federació Estatal del senyor A.C., que va ser executada Barcelona, 19 de febrer del 2010


BARCELONA. Abril. Barcelona L’equip del SAiD desprès
insta l’expulsió d’Espanya dels no d’entrevistar·se amb la mare, va
comunitaris reincidents. La refor· assistir al senyor J.G.A. al CIE i va
ma del Codi Penal al Congrés dels presentar una denuncia contra 4
diputats, va provocar l’alegria de la agents de la policia Nacional i con·
majoria dels parlamentaris, no tant tra el director del CIE. Es va aconse·
així per l’ajuntament de Barcelona, guir que el metge forense assistís al
que preparava la segona ofensiva senyor J.G.A., i que es demanessin
per combatre el fenomen de la explicacions al director del centre.
multireincidència que afirmava, Però, malauradament es va arxivar
pateixen les grans ciutats. Barce· la denúncia, ja que es considera que
lona, com a municipi que afirma no hi ha lesions objectives i que era
patir aquest fenomen, va proposar una estratègia, segons el director del
com a estratègia per combatre·la centre, per dilatar la seva expulsió
l’expulsió dels multireincidents no del país. Posteriorment van expulsar
comunitaris. Fonts de la fiscalia van del país al senyor J.G.A. ciem la mort d’un noi al centre
confirmar que estaven estudiant la Aquesta pràctica d’arxiu de la d’internament per a persones es-
proposta, però també van indicar denúncia és habitual en aquests trangeres de zona franca
que no es volien precipitar amb casos, dóna peu, però a sol·licitar Barcelona, 13 de maig del 2010
una qüestió que consideren molt al Defensor del Pueblo que investi· BARCELONA. Juny. Interns del cen-
delicada. gui els fets demanant també expli· tre d’internament d’estrangers, en
El Periódico. cacions a fiscalia i a la institució vaga de fam per denunciar abusos
pertinent i deixant palès la indefen· policials. Els interns del CIE de la
BARCELONA. Abril. (SAiD, Servei sió en aquests casos. Enacara s’està Zona Franca de Barcelona van realit·
d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racis- pendent de la resposta del Defensor zar una vaga de fam per denunciar
me i xenofòbia. SOS Racisme-Catalunya) del Pueblo. que són víctimes d’abusos policials,
Denuncia de maltractaments físics segons va denunciar l’associació
al CIE (Centre d’Internament per a BARCELONA. Maig. Denuncien Drets i Papers per a Tothom. La vaga,
persones Estrangeres) de la Zona la mort d’un jove al CIE de Zona segons l’associació, va tenir d’un
Franca. La mare del senyor J.G.A., re· Franca. La Federació d’Associacions seguiment del 80% dels interns i va
tingut al CIE de la Zona Franca, es va d’Immigrants del Vallès (FAIV) i SOS sorgir arran del malestar creat per la
posar en contacte amb el SAiD per re· Racisme·Catalunya van denunciar mort d’un jove marroquí al centre al
latar els maltractaments que va patir la mort de Mohamed Abagui, un maig. La Policia Nacional va desmen·
el seu fill en aquest centre. El seu fill sabadellenc d’origen marroquí, en tir categòricament aquestes acusaci·
la va trucar detallant·li que el dia dels una cel·la del centre d’internament ons i negà que hi hagués una vaga de
fets no va poder contactar amb ella d’estrangers de la Zona Franca de fam al centre.
perquè els policies del centre el van Barcelona. Abagui, de 22 anys, va AVUI.
tenir lligat durant vuit hores, i que a ser detingut perquè no tenia permís
més va ser maltractat físicament per de residència en vigor. La Policia Na· BARCELONA. Agost. Més de 400
aquests. El motiu aparent de l’inici cional el va dur al centre de reclusió i persones immigrades reincidents
d’aquestes agressions va ser que el va iniciar els tràmits per repatriar·lo expulsades en mig any. La Policia
senyor J.G.A va sortir en defensa d’un al Marroc, però al cap de dues set· Nacional va expulsar, a Barcelona,
company del centre, a qui un policia manes el van trobar penjat a la cel·la. 409 persones immigrades multirein·
li va llençar el seu entrepà i una ciga· AVUI cidents en sis mesos, fet que repre·
rreta. En aquell moment va ser portat senta un 18% més dels estrangers
a la biblioteca, única habitació del Posicionament Públic que es van repatriar en el mateix
centre sense càmeres, on va succeir Comunicat SOS Racisme·Catalunya període del 2009. Es tracta de 2.950
l’agressió. Des de SOS Racisme denun- detencions, la majoria per furts o


robatoris, un 52% més de causes de Centre d’Estada Temporal (CETI) que van ser alliberats el passat 5 de
les que tenien obertes els expulsats per la seva expulsió d’Espanya. novembre del Centre d’Internament
l’any passat. Entitats com SOS Ra· El Col·lectiu Drari, de Catalunya, d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca
cisme van lamentar la tendència de va ser una de les veus que més es de Barcelona, després d’expirar el
vincular immigració amb delictes. va deixar sentir al respecte, ja que màxim de 60 que s’estipula que po·
“La delinqüència sempre ha anat lligada va donar dades específiques com den estar a la instal·lació, segons la
a la marginalitat, tant quan no hi havia l’hora de d’irrupció de la Policia Llei d’Estrangeria. Els immigrants
immigració com ara”, va comentar Jose Nacional al centre o el nombre de van ser traslladats a Barcelona des
Peñín, portaveu de l’ONG. Si una persones que es trobaven dins. A del Centre d’Estancia Temporal
persona immigrada reincident és més, aquesta ONG va assenyalat (CETI) de Melilla, on van residir du·
detinguda, és traslladada al Centre que “la Delegació de Govern havia emès rant més de quatre anys.
d’Internament per a Estrangers, on declaracions contradictòries al respecte”, EuropaPress.
la policia convencerà al jutge per donant a entendre que aquestes
arxivar les causes pendents i acordi persones haurien estat trasllada· Articles per la reflexió
amb el país d’origen l’arribada del des a un Centre d’Internament Los CIES, una realidad inconcebible
repatriat. La normativa de la UE, d’Estranger de la península per la en un estado de derecho
però, apunta que només es permet seva posterior deportació. Alba Cuevas Barba, Portaveu de SOS
la deportació d’un ciutadà d’un país 20 Minutos. Racisme·Catalunya
membre en cas d’amenaça per la Julio de 2010
seguretat nacional. GIRONA. Octubre. La Policia Nacio-
Avui, El Punt, La Vanguardia, El Periódico. nal de Girona expulsa 137 persones Per a més informació sobre Centres
BARCELONA. Agost. Divuit perso- en 12 mesos. La Policia Nacional va d’Internament de persones Estran-
nes desembarquen a Barcelona des- expulsar durant el 2010 a 53 persones geres (CIE)
prés de ser rescatades. Una pastera com a conseqüència de no tenir la es poden consultar aquests webs
en la qual navegaven setze homes, documentació en regla, i a unes altres
un d’ells menor, i dues dones, van 84 pel fet de ser multireincidents. Dictamen presentat davant el Co·
ser rescatades a prop del Cap de Gata Aquesta situació estava emmarcada mitè per a l’Eliminació de la Dis·
(Almeria) després de navegar sense dins el dispositiu de coordinació criminació Racial; és un document
aliments ni beguda durant quatre conjunta entre Mossos d’Esquadra, elaborat per Asociación Española
dies. Un cop a les dependències la Fiscalia i jutges, que es va posar en para el Derecho Internacional de los
policials, se les va traslladar al centre marxa el mes de febrer de 2010 a raó Derechos Humanos (AEDIDH)
d’internament de la Zona Franca, del conflicte que va esclatar a Salt. Les
pendents de ser retornats al seu país persones estrangeres que van cometre premeu aquí
d’origen. Pel que fa el menor, va que· delictes de manera reincident van ser
dar en mans de la Fiscalia de Menors. expulsades enlloc d’empresonades, Desembre 2010. Informe de Pueblos
Público, El Periódico. una mesura que, segons el comissari Unidos, elaborat pel grup de visites
provincial Sebastià Trapote, “es repetirà al CIE de Madrid.
BARCELONA. Setembre. Denun- sempre què es pugui” ja què és “un objec·
cien la detenció de més de mig tiu marcat per la Direcció General de premeu aquí
centenar de persones d’origen Policia amb la voluntat d’anar reduint
bengalí que portaven 5 anys a un els índexs de delinqüència”. Análisis del régimen jurídico del
Centre d’Estada Temporal. Dife· ABC internamiento de extranjeros. Un
rents onegés del territori nacional informe elaborat per Margarita Mar·
van denunciar que les forces de TARRAGONA. Novembre. Tarrago- tínez Escamilla, Catedràtica de Dret
seguretat van detenir a més de mig na acull a 21 bengalis alliberats del Penal de la Universidad Compluten·
centenar de persones immigra· Centre d’Internament de la Zona se de Madrid.
des de Bangladesh que portaven Franca. El municipi tarragoní d’Al·
a Melilla cinc anys ingressats al cover va acollir a 21 dels 40 bengalis premeu aquí


CAPITOL 2
Polítiques en matèria d’immigració de les Institucions Catalanes

Així com en el capítol 1 tractem
temes de legislació d’estrangeria i
Darrera hi ha el
això ens obliga a donar un cop d’ull debat sobre el
al que succeeix a nivell estatal i euro·
peu; en el present capítol ens focalit·
model de societat i
zem en el paper que desenvolupen el risc de diferenciar
les administracions catalanes en en categories de
el que fa referència a la gestió de la
immigració i també de la diversitat. ciutadans, de primera
i de segona, limitant
Parlem de polítiques en matèria
d’immigració ja que fins ara la pers· l’accés als drets que un
pectiva de treball de les administra· Estat de dret, i un Estat
cions ha estat de gestió del fenomen
de la immigració, per tal de donar
de Benestar haurien de
resposta al canvi en la composició garantir per
de la població catalana dels darrers
a tota la ciutadania
10 anys. Però en aquest capítol abor·
darem aspectes que van més enllà
de la gestió de la immigració i que
tenen una relació més directa amb la
gestió i el treball per la convivència
i la cohesió social en una societat En aquest capítol es fa referència a
diversa com la catalana. aquelles iniciatives que s’han desen·
volupat dins aquest marc, així com
Diferenciarem dos nivells d’anàlisi, també les mancances, dificultats i
Política Catalana, que recull aquelles obstacles que s’ha trobat.
propostes que tenen una perspectiva
nacional, és a dir que s’apliquen a Un tema del que es parla de manera
Catalunya. I Política Municipal on es reiterada és de la crisi econòmica,
recullen aquelles iniciatives i polè· ja que ha influenciat tan per les
miques que s’han desenvolupat a retallades com per les conseqüèn·
diferents municipis catalans per al cies d’aquesta pel que fa al risc de
seu territori. fractura social.
A Política Municipal pretenem fer una
L’apartat de Política Catalana té com a mirada a les polítiques municipals
objectiu recollir les iniciatives i tam· en matèria d’immigració i de gestió
bé les polèmiques que aquest 2010 de la diversitat i de la convivència.
ham marcat la política catalana pel Cal remarcar la importància de
que fa a la gestió de la immigració, l’administració municipal en aquest
la diversitat i la convivència. àmbit, ja que el seu major coneixe·
ment de la realitat li dóna les eines
Els darrers anys a Catalunya s’han necessàries per aplicar les diferents
aprovat o consensuat alguns docu· directrius segons les característi·
ments rellevants en el treball de ges· ques concretes del municipi; així
tió la diversitat i de la convivència, com també elaborar estratègies a
mostres en són la Llei d’Acollida i el mida. És també l’administració més
Pacte Nacional per la Immigració. propera a la ciutadania.


Per la dificultat de poder abastar tot Catalunya, arribant també al Govern Posen en dubte
el territori hem recollit aquells fets i central.
iniciatives que han tingut una espe· Prohibir l’ús del vel integral en els
fonaments de l’Estat de
cial rellevància. equipaments municipals, i en algun Dret com és la igualtat
cas també en el mateix carrer.
L’apartat, també ve marcat per Un debat que no responia, ni res·
davant de la justícia i
diferents polèmiques que han pon, a una preocupació social real, drets internacionals,
protagonitzat alguns municipis que va prendre relleu quan polítics
com el dret de viure en
catalans, i que han acabat tenint, i mitjans de comunicació el van
però incidència a tot Catalunya posar en l’agenda de l’actualitat. família.
i també a nivell estatal: polèmi· Mesures que lluny de defensar els
ca sobre l’empadronament de drets de les persones el que fan
persones estrangeres en situació es agreujar la situació de vulnera·
irregular, sobre la prohibició del bilitat d’un sector de la població.
vel integral als espais municipals Alimenten el racisme i la crimi·
i mocions a alguns ajuntaments nalització de la població d’origen
que proposen vincular els permi· immigrat, posant·los en risc de
sos d’arrelament i el reagrupa· fractura social.
ment familiar al compliment de
les normatives de civisme. Ja a les acaballes del 2010 entra en
El 2010 comença amb una polèmi· joc una nova polèmica, també im·
ca servida que s’allargarà durant pulsada per alguns ajuntaments i
els primers sis mesos de l’any. A la amb el contagi de molts altres. En
ciutat de Vic s’aprova una moció aquest cas, mitjançant mocions
que planteja delatar a la policia la presentades als plens municipals,
situació d’irregularitat de les per· es planteja la possibilitat de vincu·
sones que van a empadronar·se i lar els informes, que els ens locals
que no tenen papers. Una moció redacten, necessaris pels processos
que pren diferents formes i que de reagrupament familiar o arrela·
amplia el debat a nivell autonòmic ment a les normatives de civisme.
i també estatal. De manera que les conductes in·
cíviques realitzades per persones
En definitiva entra en debat l’accés estrangeres poden ser doblement
als drets fonamentals de les perso· penades: per una banda la multa
nes estrangeres en situació adminis· que es desprèn de les normatives
trativa irregular, però darrera hi ha de civisme, i per una altra banda
el debat sobre el model de societat perquè veuran afectats els seus pro·
i el risc de diferenciar en categories cediments d’arrelament o reagru·
de ciutadans, de primera i de sego· pament familiar.
na, limitant l’accés als drets que un Una mesura que suposa una aplica·
Estat de dret, i un Estat de Benestar ció desigual de la llei segons l’origen
haurien de garantir per a tota la ciu· o la situació administrativa de la per·
tadania. sones, mesures que posen en dubte
fonaments de l’Estat de Dret com és
La polèmica sobre l’ús del vel inte· la igualtat davant de la justícia i drets
gral comença a la ciutat de Lleida, internacionals, com el dret de viure
i com en el cas del padró, aquesta en família.
es mou pel diferents municipis de


POLÍTICA CATALANA CATALUNYA. Abril. El PSC retreu te la inversió del 2009. S’hi poden
CATALUNYA. Gener. Projecte per a Corbacho la retallada d’Acollida acollir persones estrangeres en
orientar a les persones immigrades i Integració. La decisió de Vic de situació regular i irregular, cònjuge
en els tràmits de reconeixement denunciar aquells immigrants sense o parella i altres familiars directes,
professional. La Generalitat, el papers que es vulguin empadronar, obtenint assessorament per tramitar
Ministeri d’Educació, l’Obra Social va esdevenir la primera polèmica de la tornada, el finançament del bitllet
“la Caixa” i l’associació Atlàntida, la precampanya electoral. Per una aeri i, en funció dels casos, un ajut
mitjançant els seus representants, altra banda, les queixes dels socialis· econòmic per a la seva reincorpora·
van signar un conveni per a pro· tes catalans van estar centrades en ció al país d’origen.
moure l’assessorament sobre els trà· la manca de recursos, la qual cosa Secretaria per a la Immigració.
mits necessaris de cara a obtenir el va provocar la reacció de Corbacho, qui
reconeixement de les qualificacions va assegurar que la crisi econòmica va CATALUNYA. Maig. Capdevila
professionals aconseguides per per· provocar la necessitat de retallar “d’on es denuncia l’incompliment de l’acord
sones estrangeres en els seus països pogués”. del govern espanyol per la retallada
d’origen. El projecte té dos objectius El País del Fons estatal d’acollida i inte-
fonamentals: d’una banda orientar i gració. La consellera d’Acció Social
informar sobre el tràmits del proce· MADRID. Abril. PSOE i ERC pacten i Ciutadania, Carme Capdevila, va
diment de reconeixement de títols reduir la retallada del Fons d’Aco- mostrar la seva decepció amb el
i, de l’altra, assessorar i afavorir la llida i Integració. Els portaveus ministre de Treball i Immigració,
inserció laboral d’aquest col·lectiu. d’immigració del PSOE i ERC en el Celestino Corbacho per trencar el
L’acord incloïa la creació del SARU Congrés dels Diputats van negociar seu compromís de restituir el Fons
(Servei d’Acompanyament al Reco· la restitució d’una part del Fons de estatal d’acollida i immigració a
neixement Universitari) i, seguint Recolzament a l’Acollida i Integra· 100 milions. Amb aquesta retallada,
aquesta línia, també es van editar ció d’Immigrants. Les negociacions Catalunya passa de rebre 46 milions
materials informatius en diferents es van iniciar arran d’una moció el 2009, a rebre’n 15 milions el 2010.
idiomes. presentada per ERC on reclamava a La reducció afecta al reforç educatiu
Secretaria per a la Immigració. l’executiu central un increment en (aules d’acollida, plans educatius
els recursos. d’entorn, apropament de les famí·
CATALUNYA. Abril. Alerta per Aquesta moció, va resultar ser con· lies als centres escolars per contri·
la retallada al Fons d’Acollida i seqüència de la interpel·lació que buir a l’èxit escolar de l’alumnat,
Integració. La voluntat dels ajun· Joan Tardà va formular al ministre formació d’adults...) i es plasma
taments catalans era garantir la de Treball i Immigració, Celestino gairebé la meitat de les partides
cohesió social però davant la con· Corbacho, qui va assegurar que el pressupostàries.
firmació de la retallada del Fons Govern estava estudiant restituir una Secretaria per a la Immigració.
d’Acollida i Integració –de 200 part del fons.
milions va baixar a 70· ha posat Europa Press, El Periódico CATALUNYA. Juliol. Govern i Estat
en perill els programes destinats es coordinen perquè les certifica-
a treballar per la convivència als CATALUNYA. Abril. El Govern refo- cions previstes a la Llei d’acollida
municipis. Els consistoris van rça el Programa de Retorn Voluntari tinguin efectes en els procedi-
elaborar un comunicat on expres· de persones immigrades des de ments d’estrangeria. A Madrid va
saven la seva preocupació davant Catalunya. El Govern va destinar tenir lloc la tercera reunió de la
una situació en què la crisi afecta 500.000 euros a l’Organització Subcomissió Estat·Generalitat en
a la convivència i a la cohesió so· Internacional per a les Migracions immigració, en la qual la delegació
cial. En aquest sentit, la reducció (OIM) per a reforçar el Programa catalana, presidida per la conse·
de pressupostos va suposar l’atu· de Retorn Voluntari de persones llera d’Acció Social i Ciutadania,
rada d’alguns programes socials immigrades des de Catalunya al país Carme Capdevila, va insistir davant
del 2010. d’origen, xifra que representa un la secretària d’Estat d’Immigració,
Avui augment de 200.000 euros respec· Anna Terrón, en la millora de la


L´estat del racisme en catalunya

L´estat del racisme en catalunya

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (10)

Destacado

Destacado (9)

Similar a L´estat del racisme en catalunya

Similar a L´estat del racisme en catalunya (20)

Más de IntegraLocal

Más de IntegraLocal (20)

L´estat del racisme en catalunya