1.
RESUM APARTATS 1 I 3 DEL TEMA
DE SISTEMA DE GESTIÓ
EMPRESARIAL
Nom i cognom: Yassine Elkihal

2.
1) Sistemes empresarials de gestió d’informació:
Objectius bàsics:
Abans els programes basics només es feien per fer més àgil les tasques de
l’empresa, ara fan un paper fonamental en moltes empreses
Avui en dia els sistemes informàtics tenen tan sols dos objectius: el de facilitar les
tasques de treballador i el de facilitar les preses de decisions dels dirigents.
Amb aquests dos objectius es poden valorar els èxits i fracassos de posar un sistema
informàtic en una empresa.
Presa de decisions:
Les empreses han d’estar en la zona competitiva en el mercat laboral, obtenint i
mantenint el seu avantatge en el món competitiu. El fet de que l’empresa
s’equivoqui en prendre alguna decisió, tardi en prendre-la, o bé, que descobreixi tard
les necessitats del mercat, fa que les altres empreses s’imposin sobre ella,
aconseguint una posició per sobre.
El problema que acabo d’esmentar ja no el pateix cap empresa d’avui dia, ja que els
sistemes informàtics són els encarregats de organitzar les dades, saber la situació
actual del mercat, el nombre de vendes, els preus, i els competidors, o sigui, són un
recurs valuosíssim per a qualsevol organització.
A les empreses, la societat els hi envia moltes dades, lo que fa que l’empresa tingui
moltes dades i molta informació que pugui afectar al seu rendiment i a la presa de
decisions, per tant s’han de detectar. I aquí es quan els sistemes informàtics
intervenen, perquè són els responsables de filtrar les dades, o sigui, quedar-se amb
les que serveixen, dels que no, classificar-les per facilitar la busqueda i la navegació
del personal.
Facilitar les tasques:
El fet de que a la empesa hi entren moltes dades rutinàries, elaborar albarans,
control d’estocs, fa que després d’organitzar les entrades en una base de dades, les
sortides siguin molt superior a les entrades, i amb aquest procés se li diu:
Transaccions, i es el procés següent:

3.
Abans de que aparegui la informàtica, el procés anterior, consumia molt temps, feia
treballar a molts treballadors, però després de que apareguin els sistemes
informàtics, l’èxit va ser tan gran que actualment el procés de transaccions
informatitzat està implementat en qualsevol empresa, els sistemes informàtics feien
les tasques més ràpides i menys propenses a errors.
Programari empresarial:
Per programari empresarial s’entén qualsevol tipus de programari que ajudi
a mesurar o millorar la seva activitat.
Les empreses grans solen tenir un control més gran sobre tots els aspectes de negoci,
mentre que les petites tendeixen a tenir un programari amb funcions similars però
amb un cost i funcions inferiors.
Els programaris que es fan servir per gestionar una empresa són uns quants, i tot
seguit parlaré de cadascú d’ells:
a) Aplicacions genèriques:
Són les aplicacions que no estan desenvolupades per a la gestió de l’empresa, sinó
que són de caràcter més general, per exemple, els navegadors webs, que són
importants per a accedir a algunes pàgines webs, o exportar dades.
b) Programari a mida:
Consisteix en el desenvolupament d’un nou programa informàtic que permet
informatitzar l’activitat de l’empresa.
Aquest programa ha de ser perfecte, es a dir, ha d’analitzar amb detall el
funcionament de l’empresa per comprendre que és vol fer, s’ha d’adaptar a
l’empresa, qualsevol canvi en el funcionament, al programari també s’hi ha de gravar
aquests canvis.
c) Programari estàndard:
Es un programari desenvolupat per poder funcionar en la majoria d’organitzacions.
L’objectiu d’aquesta aplicació es abaratir els costos i minimitzar els errors que es
produeixen en el desenvolupament d’aplicacions s mida oferint un paquet de que faci
les funcions tan genèricament com sigui possible perquè es pugui usar en diferents
empreses.
Entre els avantatges d’aquest programari, també en te de desavantatges, i són els
següents: les seves funcions estan fetes per a que funcionin en qualsevol lloc, i per
tant no solen adaptar-se perfectament a les especificitats de cap empresa. empreses.

4.
Un altre problema es la comunicació de programaris, transmissió de dades, però de
vegades l’altre no fa servir una certa informació, o bé, perquè no les calien, o bé, no
les fa servir generant lo anomenat Illes Informàtiques.
Però malgrat aquests inconvenients, el programari estàndard és una opció molt
vàlida que s’està fent servir en la gestió d’una gran quantitat d’empreses petites i
mitjanes.
d) ERP:
Els ERP, van sorgir a partir dels sistemes industrials de planificació de recursos de
fabricació o material requeriment Planning(MRP-l/MRP-2). Són sistemes integrals
per a la gestió de l’empresa, es un programa integrat que permet avaluar i gestionar
el negoci. amb l’objectiu d’integrar tots els sistemes d’informació de les empreses
en un de sol i automatitzar moltes de les tasques d’operació i producció dels negocis
d’una empresa.
L’objectiu dels ERP es fer expandir el MRP-2 a totes les àries del negoci, des de
finances i control de projectes fins a recursos humans.
La gran diferència entre els ERP i les aplicacions tradicionals està en el fet que els
ERP intenten abastar tots els processos de l’empresa i no solament una part, com
feien les aplicacions tradicionals. Això fa que es puguin integrar totes les àrees i
procediments de l’empresa en una sola aplicació i permet obtenir-ne una visió
global d’una manera més senzilla.
Amb un ERP, els mòduls no cal que es comuniquin amb els altres mòduls;
simplement ho han de fer amb la font de dades comuna

5.
Els ERP estan formats per dos components bàsics, que són una base de dades centrada
en la qual interactuen tots els programes de manera que les dades només
s’emmagatzemen una sola vegada i mai no hi ha dades disgregades, i un grup
d’aplicacions que són un conjunt de mòduls que es poden integrar per formar el
sistema de programari.
Un dels grans avantatges dels ERP respecte als altres sistemes és que amb un sol
programa s’integra tota la gestió de l’empresa. Això porta avantatges associats, però
també te d’inconvenients, com per exemple: La implantació sol ser complexa ja que cal
que hi intervingui i s’hi impliqui tota la empresa, i també és bastant habitual que la
implantació de l’ERP comporti que s’hagi de canviar la manera de funcionar d’algun
procés de l’empresa per adaptar-lo a la manera de fer-ho de l’ERP.
Es podria fer una classificació dels ERP des d’un punt de vista de les empreses a què
van dirigits en:
a) ERP horitzontals: plicacions pensades per poder funcionar en qualsevol
empresa.
b) ERP verticals: aplicacions pensades per treballar en una activitat concreta.
 Principals programes d’ERP :
Hi ha diversos productes ERP disponibles en el mercat, entre els quals destaquen els
oferts per les tres grans empreses desenvolupadores d’ERP: SAP AG, Oracle o

6.
Microsoft. Entre els ERP més populars, podem destacar: Oracle e-Bussines Suite,
Oracle JD Edwards, Oracle Peoplesoft, Microsoft Dynamics..etc.
També existeixen programis d’ERP de codi lliure, com per exemple: OpenBravo,
OpenERP, Compiere, Opentaps..etc
La majoria d’aquests ERP s’estan adaptant o ja s’han adaptat per poder funcionar
en el que es coneix com a informàtica en núvol.
L’objectiu es accedir al programa per internet i no haver de fer cap mena d’instal·lació
de programari en els servidors de l’empresa. Això permet que les tasques d’instal·lació i
manteniment s’internalitzin, ja que és el proveïdor el que se n’encarregarà.
Un exemple d’ERP en núvol es el següent:
Implantació d’un ERP:
És bàsic que abans de triar un ERP es tingui clar com és l’empresa i quines són les
seves necessitats concretes, perquè la tria adequada de l’ERP és un dels factors
determinants perquè tingui èxit la implantació.
L’ERP requereix que sigui adaptat per usar-lo en l’empresa, no es compra i s’instal·la i
comença a funcionar. No n’hi sol haver prou amb instal·lar el programari, sinó que cal
una fase per fer totes les adaptacions necessàries per poder engegar el sistema.
Amb la implantació d’un ERP generalment el que es busca és optimitzar els processos
de l’empresa i en aquest sentit és fàcil que també s’hagi de canviar algun dels processos
actuals de l’empresa.
Per fer l’adaptació normalment s’ha de recórrer a una empresa integradora que ajuda en
la implementació de l’ERP i ajuda a l’empresa en els aspectes del negoci relacionats
amb el canvi: maquinari, programari o procés de canvi.
El temps d’adaptació varia segons diferents aspectes però generalment hi influeix
sobretot quin ERP s’ha triat, quins són els mòduls que s’han d’implantar i la mida de
l’empresa on s’implanta l’ERP.

7.
Funcionament d’un ERP:
Tendències:
La majoria dels ERP ja estan muntats basant-se en arquitectures orientades a serveis
(SOA), que permeten que el programari pugui interactuar per fer tasques automàtiques
sense que calgui intervenció humana.
La tendència cap als serveis en núvol sembla que ja és imparable, es basa a permetre
que les empreses puguin fer servir el seu ERP des de qualsevol lloc amb una simple
connexió a Internet. Les tecnologies en núvol permeten que els usuaris es despreocupin
de les actualitzacions i que puguin fer servir llicències de mòduls flexibles.
a) Informàtica en núvol:
La informàtica en núvol fa referència a un conjunt de tecnologies que permeten
emmagatzemar tots els recursos a Internet.
Es fa servir aquesta idea per referir-se a totes aquestes tecnologies, ja que el símbol del
núvol sempre s’ha fet servir en els diagrames de xarxa per indicar xarxes o simbolitzar
les connexions a Internet.

8.
Una de les tasques que la informàtica en núvol simplifica és la distribució de
càrregues de treball.
La gran innovació de la informàtica en núvol és que parteix de l’evolució d’aquestes
tecnologies i d’altres com la virtualització, l’increment de les velocitats d’accés a
Internet, o la proliferació de dispositius mòbils, que han desembocat en la seva creació.
El primer servei d’informàtica en núvol de finals dels anys 90 que es va anomenar
Amazon Web Services.
 Característiques:
La informàtica en núvol permet crear amb poca inversió econòmica infraestructures que
s’adapten a les necessitats puntuals de cada organització i a les quals es pot accedir des
de qualsevol lloc per Internet.
Ens permet l’accés des de qualsevol lloc i amb qualsevol dispositiu(Ubiqüitat).
La informàtica de núvol crear una infraestructura informàtica completa sense
pràcticament haver de tenir un parc informàtic important. Amb un sol ordinador es pot
controlar una infraestructura informàtica completa que abans hauria requerit milers
d’euros d’inversió.

9.
Tot i els avantatges que aporta la informàtica en el núvol encara hi ha aspectes que fan
que molta gent es resisteixi a adoptar-la, com els dubtes sobre la seguretat i
disponibilitat de les dades, la por a ser totalment dependent d’un proveïdor o fins i tot
aspectes legals.
La idea dels núvols comunitaris consisteix a compartir la infraestructura no amb tothom
sinó només amb un grup d’organitzacions d’una comunitat específica amb uns objectius
comuns.
Basant-nos en qui té la propietat de les infraestructures del núvol podem definir
tres grans grups de núvols: híbrids, públics, privats.
Els núvols híbrids es basen a disposar una part de la infraestructura en núvols públics i
una altra en privats, de manera que es tingui una part de la informàtica fora de l’empresa
i una altra a dins.
El terme privat implica que només el client fa servir el núvol i que no es comparteix
aquesta infraestructura amb cap empresa externa.
La classificació més acceptada per classificar els núvols segons el servei ofert és: SaaS,
PaaS, IaaS.
Els sistemes classificats com a IaaS el que ofereixen és la possibilitat de crear la
infraestructura informàtica de l’organització en el núvol. Mentre el serveis del PaaS el

10.
que fan és oferir un entorn de desenvolupament en què un usuari pot desenvolupar les
seves aplicacions pròpies.
I finalment el SaaS, el qual fa referència a aplicacions instal·lades pel proveïdor en el
seu sistema i que estan preparades perquè les usin els clients en qualsevol moment.