SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 76
Descargar para leer sin conexión
ANTAGONISME
CRÍTICA I ALTERNATIVES
Món divertit
(Ovidi Montllor)
Tot aquest món          Ara tots som
ja és ben divertit.     col·laboradors
Ja no hi ha amos        de tal empresa
ni criats.              o empreseta.

Ara els qui manen       Això m ́agrada
parlen amb tu           de veritat
sense cap mena          fins a l ́hora
de recança.             dels beneficis.

No és pas allò          Llavors tu ets qui ets
de l ́esclavitud        i aquell aquell,
on era un tort          i jo només sóc jo,
mirar el teu amo.       i el teu ventre és igual
ara et fan xerrameca,   que el d ́aquell esclau.
cops a l ́esqueneta
i algun cigarret.       Tot aquest món
                        ja és ben divertit.
I fins i tot al bar      Ja no es diu amo
una cerveseta.          ni criat
Tot aquest món
ja és ben divertit.     Ara les coses
Ja no hi ha amos        han canviat,
ni criats.              i això es diu
                        amb altres paraules.
2 | Antagonisme
Es diu gerent o “jefe”
o empresari o “dire”
o el que vulgueu dir.

El fet és el mateix.
i els fotuts els mateixos.

Tot aquest món
ja és ben divertit.

Tan divertit...
Tan divertit...
Tan divertit...
que acabarà amb plors.




                             Antagonisme | 3
Hem decidit utilitzar el femení alhora d’utilitzar el neutre, entenent
que estem parlant en tot moment de ‘persones’ independentment del
seu gènere sexual

Per més informació sobre els temes tractats, a la pàgina web de
l’Assemblea de Joves de Manresa (www.jovesmanresa.org) s’hi anirà
penjant informació complementària.
Índex
Introducció               7

Identitat col·lectiva    10

Desigualtat gènere       14

Desigualtat Immigració   16

Economia                 18

Imperialisme             22

Educació                 30

Treball                  40

Drets Socials            48
        Habitatge        50
        Oci              56

Repressió                66

Conclusions              73
6 | Antagonisme
Introducció
Aquest petit llibre que tens entre les mans pretén
mostrar l’ideari que en el seu moment va fer néixer
l’Assemblea de Joves de Manresa i que s’ha anat con-
struint a través de la seva evolució.

Una mirada crítica al nostre voltant, a partir de la nostra
ciutat, en aquest cas Manresa, en un context identitari
que dóna nom als Països Catalans, immersos en un
sistema mundial de globalització capitalista.

Una exposició de les lluites per avançar cap a un nou
model de vida, que parteixi d’una identitat col·lectiva,
nacional, construïda des de la participació popular,
amb uns valors que assegurin la igualtat social en un
sistema sostenible relacionat solidàriament amb la resta
de les societats.

Evidentment no ens apropiem d’aquest ideari, compar-
tit en part o en la totalitat per una amplia amalgama
de col·lectius polítics i socials. Tan sols el difonem i
el treballem a la nostra manera, sempre buscant la
complicitat de la gent propera. Buscant la tolerància
definida per Paulo Freire com “la virtut revolucionària


                                           Antagonisme | 7
que consisteix a conviure amb les diferents, perquè es
pugui lluitar millor contra les antagòniques”.

És la nostra responsabilitat anar mostrant algunes per-
spectives possibles, a través de noves pràctiques, del
desenvolupament de relacions solidàries, anar convi-
dant-vos a compartir i crear juntes aquest model de
vida nou, profundament humanista, socialista.

Pretenem analitzar els problemes socials de Manresa,
situant-los al seu lloc, per poder comprendre com
afecten les polítiques estatals i mundials en el nostre
entorn immediat.

Buscant la responsabilitat institucional en l’aplicació
d’aquestes polítiques i la responsabilitat social en
la passivitat amb què les solem rebre. Evidenciant
d’aquesta manera a qui afavoreixen i a qui perjudiquen,
per saber orientar les lluites.

I en aquest cas, considerem que som les joves, el
futur de la societat, qui amb més empenta hem d’anar
avançant en aquesta transformació. Conscients que
sovint som tractades d’irresponsables i apartades dels
centres de poder a causa d’una mentalitat massa con-
servadora, reivindiquem que tenim tota una vida per
davant i estem disposades a anar canviant tot el què no
ens agrada, tal com ho feren les nostres avantpassades
en aquest racó de la terra, com en molts d’altres.



8 | Antagonisme
Entenem que en un món en conflicte per interessos
econòmics i de poder, el nostre projecte xocarà fron-
talment contra aquelles persones que responguin als
interessos contraposats. D’aquesta manera, s’hauran
d’utilitzar diverses formes de lluita contra tot allò que
impedeixi el camí del nostre ideari.

I així, anar construint pas a pas el nostre ideari, amb
humilitat i transparència, aprenent dels errors i do-
nant coherència al pensament, al model de viure i al
d’actuar.




                                            Antagonisme | 9
Identitat Col·lectiva




La nostra identitat col·lectiva
Quan ens preguntem per què la societat on vivim té uns
valors i no uns altres, la resposta l’hem de cercar en el
concepte de la identitat col·lectiva.

Concepte que inclou les més diverses expressions
culturals: com la interpretació de la història; la llengua
com a eina comunicativa; les formes organitzatives, des
de l’Estat a les diverses associacions socials; el tipus
d’explotació i distribució de la riquesa que dictamina la
injustícia o la justícia social; el model de relació entre
les persones en raó de gènere o de procedència, donant
lloc a la discriminació o a la solidaritat...

Per això és molt important entendre, crear i modificar la
nostra pròpia identitat, el conjunt de valors que caracte-
ritzarà la nostra societat.

“Lluitem contra la misèria, però lluitem al mateix temps
contra l’alienació” deia Che Guevara, referint-se a la
importància dels valors de la societat, més enllà de la
mera distribució econòmica.

Doncs tots aquests aspectes culturals, quan són entesos
per una col·lectivitat participativa, són els que formen
les característiques de la nació.


10 | Antagonisme
Quan nosaltres parlem de la independència de la nació
catalana , ho fem seguint uns paràmetres molt diferenci-
ats d’altres grups que també entenen a la seva manera el
fet de la ‘nació catalana’1.

Entenem la identificació de la identitat nacional sobre
la base del raonament socio-cultural, deixant en segon
terme els elements més de caire simbòlic, que donen
lloc a una mena de ‘nacionalisme folklòric irracional’.
Un raonament ben simple molt ben interpretat per
l’irlandès James Connolly “Una nació lliure és la que
posseeix el control absolut de tots els seus recursos i
poders interns i no està sotmesa a restriccions de cap
mena per relacionar-se amb qualsevol altra nació en
circumstàncies similars”.

Primer de tot cal entendre la nostra reivindicació na-
cional com a una reacció defensiva davant d’una comu-
nitat que veu perillar la seva identitat. Un perill que ve
tant de forma institucional en quant a lligams amb dos
estats (l’espanyol i el francès), com de forma social en
quant a l’adopció d’un model capitalista que es regeix
per les lleis del mercat, les lleis dels guanys monetaris,
i que fomenta una cultura del consum, individualitzant,
basada en l’expoli i l’explotació de les persones.

És per aquest motiu, que la nostra proposta
d’alliberament nacional passa per la revisió crítica de
tots els lligams i els valors de la societat. I es desenvo-
lupa en una lluita contra tot allò que aliena, humilia i
1En aquest cas, ‘nació catalana’ podria equivaler a ‘poble català’,
‘comunitat catalana’, ‘pàtria catalana’, etc. Creiem que l’important,
més que el nom és com s’interpreti el concepte. “La paraula escrita
no es pot defensar quan és malentesa”.

                                                    Antagonisme | 11
degrada tant la nostra societat com la resta de la hu-
manitat.

La identitat, per a ser construïda col·lectivament, req-
uereix llibertat, decisió i participació, contra aquesta
mena de consentiment col·lectiu basat en una ac-
ceptació general d’un ordre de coses que la majoria
considera injustes.

La situació actual no és cap altra que la d’una crisi
de sistema representatiu controlat pels interessos
econòmics dominants, que ens governen a través de la
seva influència sobre la classe política.

No som partidàries de la cita “la política per les polí-
tiques”, creiem imprescindible la participació de la gent
en les decisions que afecten la nostra vida, participació
que ha d’anar unida a unes condicions socials que no
creïn cap tipus d’exclusió per raons econòmiques, de
gènere o de procedència i també a una educació crítica
i alliberadora dels valors alienadors i individualistes
imposats pel model social imperant actualment.

En aquest sentit s’ha de repensar tot el model de vida
que fa referència al consum, tant d’energia com de pro-
ductes, ja que l’actual és insostenible.

L’alternativa al consumisme està en el coneixement; en
l’educació a partir d’altres valors que lluny de buscar
la felicitat en un centre comercial, busquin el benestar
col·lectiu en l’ambient i en les possibilitats on ens ha
tocat viure sense haver de competir i enfrontar-nos a les
demés.

12 | Antagonisme
És per això que cal una crítica contundent dirigida als
grans mitjans d’informació, on en la nostra societat
‘teledirigida’ són un potencial molt perillós d’engany per
a les ments humanes.

Així doncs, identifiquem la identitat catalana com a
cultura oberta, que es va formant i adaptant a través de
la consciència i de les necessitats del conjunt de la soci-
etat i del conjunt de la humanitat. Una consciència que
no es pot crear instantàniament, però que va avançant
a través d’un aprenentatge social col·lectiu, a través de
l’educació popular.

És dins d’aquest marc on caldrà reafirmar la vigència
de l’ideari socialista, un socialisme nou, radicalment
democràtic, comunitari, econòmicament i socialment
sostenible i igualitari, humanista i profundament al-
liberador.




                                          Antagonisme | 13
Desigualtat Gènere




Desigualtat per raó de gènere
En el model capitalista la qüestió de gènere està en-
focada des d’una perspectiva patriarcal, fet que pro-
voca tant les desigualtats per raó de gènere com per
raó d’orientació sexual i que ens imposa com a figura
dominant l’home heterosexual.

Són múltiples les representacions que emfatitzen
aquestes desigualtats en el dia a dia de la nostra
societat (en l’educació, en el treball, amb els drets
socials,...). La dona al llarg de la història ha estat posi-
cionada com a inferior davant de l’home. Tot i que, a
poc a poc, aquesta ha anat guanyant igualtat de condi-
cions en diferents àmbits, encara són molts els casos en
que és infravalorada.

En el treball, històricament, la dona ha estat discrimi-
nada de l’àmbit productiu (treball remunerat) a més
de recaure-li tot el pes del treball domèstic-familiar.
Aquest fet ha portat a la infravaloració de la capacitat
de la figura de la dona davant la de l’home alhora de
treballar en l’àmbit productiu. Tot i que en l’actualitat
la dona, en molts països, ha aconseguit introduir-se en
l’àmbit del treball productiu, encara dins d’aquest és
tractada de manera desigual. En molts casos això es veu
reflectit en el seu salari o en la posició dins del lloc de
treball. El fet d’introduir-se en el camp del treball remu-

14 | Antagonisme
nerat no l’ha salvat de la càrrega que suposa el treball
domèstic-familiar, ja que aquest continua recaient sobre
la figura de la dona.

La violència domèstica és un altre dels fets que repre-
senta aquesta desigualtat de gènere i que exemplifica a
la perfecció la mentalitat masclista que encara impreg-
na la nostra societat.

Per altra banda, en el sistema capitalista també hi ex-
isteixen les desigualtats relacionades amb l’orientació
sexual, ja que la ideologia neoliberal tendeix a la ho-
mogeneització de les persones, fet que provoca que els
models que no s’equiparin amb el model de persona
concebut com a “ideal”, ja no hi tenen cabuda.
Per això podem afirmar que el terme democràcia (entès
com a govern del poble entre iguals) queda anul·lat pel
propi sistema capitalista i pel patriarcat.




                                        Antagonisme | 15
Desigualtat Immigració




Desigualtat en clau de
procedència i pobresa
El col·lectiu immigrat s’ha vist envoltat d’una bombolla
de desigualtats, estesa en tots els àmbits i creada pel
mateix sistema neoliberal.

L’emigració massiva és fruit de la violència, causa de la
desesperació per fugir d’una pobresa extrema o d’una
situació d’inseguretat (donada per les desigualtats entre
els països “desenvolupats” i “subdesenvolupats”) i ar-
riscar-se a la recerca d’una vida venuda com a “millor”.

La vida d’un immigrada comença envoltada de men-
tides. La qualitat de vida que esperen trobar als països
anomenats “desenvolupats” desapareix quan se’ls ob-
liga a mantenir-se en la il·legalitat, fet que provoca que
només puguin accedir a treballs considerats de “baixa
categoria” i a habitatges en males condicions.

El sol fet de ser immigrada no és el rellevant davant el
racisme rebut per les societats occidentals, sinó el fet
de viure en la pobresa. Això és visible en la diferència
de tracte per part de la societat receptora davant d’una
immigrada amb alt o baix poder adquisitiu.

D’altra banda, vist des de la perspectiva del xoc cul-

16 | Antagonisme
tural, són dos els aspectes que realment amenacen la
nostra societat: la importació d’empreses amb els seus
hàbits culturals, com seria el gran ventall d’empreses
de menjar ràpid i, per altra banda, la immigració d’alt
poder adquisitiu, reflectida en la destrucció de costes
i platges en benefici privat amb la construcció de grans
superfícies hoteleres, urbanitzacions,...




                                        Antagonisme | 17
Economia




Economia global: persones
i natura al servei del capital
Vivim en un món globalitzat on l’economia ha passat
a tenir una dimensió planetària. El món és el terreny
de joc per a les empreses i només hi ha un objectiu:
guanyar diners. Si bé als països “desenvolupats”, tenim
lleis que intenten fer front als abusos empresarials sobre
les persones o el medi ambient, als països “subdesen-
volupats” aquestes lleis no existeixen i les empreses
poden esclavitzar treballadores o destruir equilibris nat-
urals d’importància ecològica mundial. Els tractats de
lliure comerç han permès que tonalades i tonalades de
mercaderies voltin per oceans i continents malgastant
tonalades i tonalades de combustible. Sovint escoltem
als mitjans de comunicació aquesta premissa: produir
més barat. Més barat perquè els accionistes guanyin
més diners. Més barat a costa del que sigui: jornades de
12 hores d’infants sense escolaritzar, sense mesures de
protecció laboral, per un sou indigne i insignificant. Fà-
briques que emeten gasos contaminants a l’atmosfera,
evoquen residus a rius o tallen indiscriminadament
milions d’hectàrees de bosc tropical.




18 | Antagonisme
Els organismes encarregats de marcar les regles del joc
d’aquest mercat global, el Fons Monetari Internacional
o l’Organització Mundial del Comerç estan en mans
dels països “desenvolupats” i les seves polítiques són
a favor de la llibertat del capital a fer i desfer pel seu
benefici.

L’economia global, lliure de qualsevol organisme amb
la voluntat de frenar-li els peus, junt amb l’evolució
de la tecnologia ha permès causar uns danys al medi
natural que fan pensar en un instint autodestructiu del
capitalisme, en la seva lògica per enriquir més i més els
capitals individuals.

Aquest model ens ha portat a que EEUU, Europa i Japó
consumeixin el 80% dels recursos del planeta, sent
menys del 20% de la població mundial i que, cada dia
morin de fam 30.000 nens i nenes al món.

I A CASA NOSTRA?

Vivim en una societat amb molts luxes. Segurament
mai havíem gaudit de tant benestar material als països
“desenvolupats”, clar. Tot i això, el nivell de desigualtat
social en aquests països va en augment a causa de la
tendència privatitzadora dels drets fonamentals, com
ara l’habitatge, la sanitat,... La pressió social per a con-



                                            Antagonisme | 19
sumir i consumir no té límits i els residus de tant con-
sumir i reutilitzar tan poc són de dimensions insosteni-
bles. A Manresa mateix podem veure com s’acumulen
a la deixalleria municipal objectes que han deixat de
fer servei perquè han passat de moda o s’han fet malbé.

Quan ens duren els productes que comprem? És
sostenible consumir tant? Qui s’enriqueix amb tant
de consum irracional i innecessari? Per què no es
fabriquen productes de més durada, de materials més
ecològics?

La lògica del mercat s’imposa, el model econòmic capi-
talista dirigeix les empreses a un sol objectiu: obtenir
beneficis (i a curt termini). La necessitat de consumir
per tenir una economia activa, per aconseguir llocs de
treball, ens porta una la situació insostenible. Segons
declaracions de la mateixa ministra de medi ambient
de Finlàndia, “si a tot el món es volgués viure a l’estil
de vida de les finlandeses, es necessitarien tres planetes
com el nostre per poder assumir-ho”.




20 | Antagonisme
Antagonisme | 21
Imperialisme | General




L’imperialisme del segle XXI
L’imperialisme és inherent a l’expansió del capitalisme,
que busca l’expansió dels mercats, el saqueig dels
recursos naturals de la terra i la sobreexplotació de les
reserves de treball dels països de “la perifèria”.

Hem d’entendre la “riquesa” i el “desenvolupament”
dels països “d’Occident” o “del Nord” com una conse-
qüència vergonyosa de l’explotació dels països anom-
enats “subdesenvolupats” o “del Sud”. En percentatges,
sols un 20% de la població mundial queda inclosa dins
d’aquests països ‘del Nord’.

Aquesta explotació ja no es du a terme solament entre
un Estat sobre un altre, sinó que hi prenen gran protago-
nisme les grans empreses i organismes internacionals
(hi ha almenys 150 països que són més pobres que la
cinquantena d’empreses més riques).

És en l’imperialisme econòmic, on a través de
l’anomenat ‘deute extern’, les institucions internacion-
als imposen als països ‘deutors’ polítiques neoliberals
basades en la retallada dels serveis socials com la sanitat
i l’educació, els subsidis d’alimentació i els salaris, i en
l’eliminació de les proteccions dels drets laborals més
elementals. Unes polítiques que, a més, provoquen
que molts d’aquests països no puguin ni arribar a pagar

22 | Antagonisme
els interessos dels préstecs que han provocat el deute.
Evidentment, el deute dels estats que han estat expoliant
recursos i força de treball fora de les seves fronteres des
de fa més de 500 anys, no es té en compte.

I si per alguna raó en un moment donat no es com-
pleixen aquests plans econòmics, sota lemes cínics i
hipòcrites com “defensa de la democràcia” i “humani-
tarisme”, el govern dels Estats Units té tropes militars
desplegades per tot el món, en diversos llocs recolzades
per tropes de la OTAN i de les Nacions Unides, a punt
per intervenir amb la imposició de la guerra.

En el fons, des dels òrgans de poder d’aquests països
d’”Occident”, encapçalats per EEUU, s’està pretenent
uniformitzar el món sota l’estil de vida nord-americà,
mantenint diferències entre consumidores del primer
món i explotades que mai podran arribar a uns nivells
de consum mínims.




Manifestació contra la guerra d’Irak.


                                          Antagonisme | 23
Imperialisme | Manresa




Envoltades d’una complicitat
vergonyosa
Malauradament, la nostra ciutat no està gens allunyada
ni lliure de culpa del model imperialista imperant avui
en dia.

Hi ha multitud de productes i serveis utilitzats en la
nostra vida quotidiana que provenen de l’expoli dels re-
cursos dels països ‘subdesenvolupats’ i de l’explotació
laboral de la seva població.

Aquests productes i serveis són distribuïts per empreses
multinacionals nord-americanes com la “Coca-cola”,
empreses estatals com “Endesa”, empreses sorgides
de Catalunya com “La Caixa”,... Totes elles i moltes
més estan afincades a través de sucursals a la ciutat de
Manresa. I a la vegada que condicionen la negació de
les necessitats més bàsiques als països ‘del Sud’, ens
trastornen la nostra vida cultural, dominen la nostra
economia i controlen la nostra classe política.

A mode d’exemple es pot tenir en compte que en el cas
de la marca de roba esportiva “Nike”, a les fàbriques
concessionàries d’Indonèsia, hi treballen persones de
14 anys 50 hores setmanals. Aquesta mà d’obra sols


24 | Antagonisme
suposa un 0,2% del preu de venda de la roba. Evi-
dentment, nosaltres la comprem pensant en aquella
esportista famosa que també la porta i que així ho de-
mostra en els anuncis publicitaris, que suposen el 10%
del preu del producte.




Acte organitzat per la Plataforma Aturem la Guerra en una plaça de
Manresa.




                                                 Antagonisme | 25
Imperialisme | Lluites




Contra l’imperialisme, cada
poble una lluita
Entenem que a un problema global li cal una resposta
global. Així doncs, creiem necessàries les diverses llu-
ites que confronten la globalització capitalista arreu del
món, amb les seves identitats i modalitats.

És clar que no es veu fàcil lluitar contra l’imperialisme
des d’aquí, des de Manresa, però únicament cal mirar
d’actuar mantenint i ampliant uns mínims de coherèn-
cia i veure les altres societats des d’un punt de vista
internacionalista, solidari amb els demés pobles i amb
les seves lluites.

Les protestes contra les agressions militars imperialistes,
el boicot com a campanya per desacreditar certes emp-
reses, la crítica a les qui des d’aquí segueixen els dictats
de les polítiques neoliberals dictades per organismes
internacionals com el Fons Monetari Internacional o el
Banc Mundial, el debat per anar canviant els valors i
els hàbits que ens volen encasellar com a propis de la
cultura d’”Occident”, el foment de les relacions comer-
cials justes entre els pobles... Totes aquestes activitats es
poden anar desenvolupant des de les nostres localitats
per contribuir en la lluita mundial contra la barbaritat


26 | Antagonisme
de la globalització neoliberal.

I a la vegada, la mateixa lluita per les llibertats na-
cionals i socials del nostre poble és la millor manera
d’assegurar que la nostra societat deixi de ser partícep
de les agressions imperialistes.




Manifestació per denunciar els interessos econòmics d’entitats ban-
caries com La Caixa en la guerra d’Irak.




                                                  Antagonisme | 27
Imperialisme | Ideal




Internacionalisme contra ‘el
tigre de paper’
Cal canviar des de l’arrel els valors d’un “progrés” basat
en el consumisme i el capitalisme salvatge.

Començant pel reconeixement de la diversitat de
pobles i cultures i de les seves lluites, lluny de la visió
eurocèntrica, hem d’anar creant un teixit de relacions
de solidaritat.

És tant possible com necessari que les diverses exper-
iències revolucionàries vagin ampliant la seva capacitat
d’incidència, fins arribar-se a relacionar i complimentar,
mentre es combat un imperi vençut diverses vegades a
través de petites i grans proeses.

Precisament són aquells pobles que resisteixen al blo-
queig o a la invasió, els que no apliquen les mesures
econòmiques dictades des de Washington, els que
decideixen alçar-se contra les injustícies, vinguin d’on
vinguin, i els que troben formes dignes de viure i de
relacionar-se en comunitat, que mostren la debilitat
d’aquest imperi, un dels més agressius de la història.

En aquest camí, s’ha d’anar tendint cap a un sistema so-


28 | Antagonisme
cio-polític mundial heterogeni, on vagi desapareixent la
depredació irracional dels recursos naturals i on es vagi
establint la igualtat social entre les diverses nacions o
comunitats.




Exposició sobre les lluites contra l’ordre imperialista.




                                                      Antagonisme | 29
Educació | General




Ens eduquen amb els valors del capital
L’educació és aquell conjunt de processos
d’ensenyament-aprenentatge que fan possible el creixe-
ment integral de la persona en funció d’una escala de
valors. L’aprenentatge abarca tant el planificat sistema
educatiu com les experiències personals i la interac-
ció amb altres persones i amb la societat. Així doncs,
al llarg de la nostra vida, aprenem coneixements com
ara les matemàtiques o la llengua que ens permeten
viure en societat i desenvolupar-nos-hi activament.
Però aquests coneixements no són l’únic que aprenem:
aprenem a valorar el món, adquirim una escala de
valors pròpia.

Quins valors ens transmeten el sistema educatiu, els
mitjans de comunicació o la cultura del consum?
La competitivitat, l’individualisme, el materialisme o
el malbaratament de recursos són els valors que estan
guanyant terreny en la nostra societat, i estan fortament
lligats al model socio-econòmic en que ens ha tocat
viure: el capitalisme.




30 | Antagonisme
La informació al carrer: en aquesta foto es pot veure la transformació
d’un mur qualsevol, gràcies a l’acció de l’Assemblea de Joves de
Manresa. Ara és un punt d’informació on es poden enganxar cartells i
informar de les diferents activitats.




                                                   Antagonisme | 31
Educació | Manresa




El model d’ensenyament institucional
L’ensenyament comença a l’escola on de ben petits ja
aprenem el model avaluatiu i homogeneïtzador amb
que se’ns educarà. Els exàmens, un sol mètode i la
velocitat d’estudi ens transmetran la competitivitat i
l’individualisme que trobarem a l’institut. Haurem de
fer front a l’especialització i a la pèrdua de perspec-
tiva global que això comporta amb el batxillerat i més
endavant a la universitat, on es tendeix cada cop més
a ensenyar un ofici específic. Les classes magistrals i la
incompetència pedagògica arriben a les universitats al
punt més alt.

El grau de fracàs escolar a les escoles i als instituts de
l’Estat Espanyol és d’un 25%, clar que el percentatge
del P.I.B. destinat a educació és dels més baixos de
la Unió Europea. Tot i aquestes dades, en els Pres-
supostos Generals de l’Estat del 2006 (aprovats amb
els vots de PSC-Cpc, ERC,ICV i CiU, entre d’altres) la
despesa del ministeri de Defensa superava de bon tros
la d’educació (M. Defensa: 8.857 milions € / M. Edu-
cació: 5.330 milions €).



32 | Antagonisme
Pel què fa les universitats i altres estudis superiors les
necessitats econòmiques del moment i del lloc fan que
els estudis que no aporten la mà d’obra qualificada
que necessita el mercat de treball, siguin menyspreats
i vagin desapareixent progressivament. És per això
que en una ciutat com Manresa, l’oferta d’universitat
pública és només d’enginyeries i no pas de sociologia,
filosofia o humanitats. Mentre els estudis privats de
matricula milionària proliferen, les joves estudiants
que decideixen estudiar a la Universitat Autònoma de
Bellaterra (la pública més propera a Manresa) es poden
arribar a gastar en transport públic uns 100 € al mes.

Pel què fa a la llengua, tot i les polítiques lingüístiques,
a les universitats catalanes la majoria de classes són en
castellà. D’aquesta manera molts professionals hauran
après el llenguatge tècnic de la seva carrera en cas-
tellà, afavorint la minorització del català.

Tot i que avui dia tenim un ensenyament mixt (públic
i privat), aquests últims anys hem pogut observar com
s’engegaven certes polítiques privatitzadores dins els
centres universitaris. En les últimes lleis aprovades
s’aposta clarament per deixar en mans del mercat
l’educació de les generacions futures.

Amb el finançament privat de l’ensenyament, aquest
només serà rendible ($) si el coneixement que s’hi


                                           Antagonisme | 33
transmet beneficia a aquests agents financers privats:
les universitats que apostin per estudis que encaixin
amb les necessitats del món empresarial rebran
finançament privat. Les que ensenyin matèries “impro-
ductives” quedaran marginats del finançament privat i
hauran de subsistir amb un escàs finançament públic.




Exposicions: les exposicions són una manera d’informar a la gent,
alhora que s’utilitza el carrer com a espai de trobada social.




34 | Antagonisme
Antagonisme | 35
Educació | Lluites




La lluita a l’ensenyament
Entre l’alumnat de secundària i de les universitats cata-
lanes, ja fa anys que sindicats, assemblees i plataformes
d’estudiants s’organitzen per denunciar les tendèn-
cies privatitzadores de l’ensenyament i el dirigisme
empresarial dels estudis. A partir de les mobilitza-
cions s’intenta fer front a les col·laboracions d’entitats
bancàries o empresarials en el finançament, mai gratuït,
de les nostres universitats. També denuncien entre les
estudiantes les perilloses lleis com la L.O.E. que el
parlament aprova i sentencia l’ensenyament públic a la
privatització.

Més enllà dels centres educatius, la interacció entre la
persona i la societat també contribueix al procés edu-
catiu de la persona. Més enllà de les empreses privades
i el món institucional, a Catalunya tenim una herèn-
cia associativa que actua de referent social. Transmet
valors, idees i demandes des de la societat civil organ-
itzada. Aquest món associatiu tan valuós està desapa-
reixent degut al model consumista i unes polítiques
culturals que no valoren l’associacionisme i afavoreixen
les polítiques privatitzadores de l’oci.



36 | Antagonisme
Mani: a les universitats els sindicats,assamblees i plataformes mobil-
itzen a les estudiants per fer front a les polítiques privatitzadores.




                                                    Antagonisme | 37
Educació | Ideal




Escola nova, poble lliure.
Educació popular!
Des de l’Assemblea de Joves de Manresa creiem que
l’educació és un dret fonamental i el coneixement un
valor que enriqueix la societat, li dóna llibertat i eines
per a millorar les seves mancances. Des de l’AJM apos-
tem per una educació popular:
- Volem una educació pública: que no es financin els
centres privats i que les matriculacions, taxes, màsters i
postgraus siguin gratuïts.

- Volem una educació crítica i no submisa al model
econòmic neoliberal: que s’estudiïn les fórmules de
distribuir la riquesa i arribar a la justícia social i no les
formules per omplir les butxaques de les multinacionals
(exemple: model d’empresa cooperativa).

- Volem una educació revolucionària: on el model
jeràrquic de les classes teòriques magistrals evolu-
cioni cap a la participació retroactiva i dinàmica de
l’alumnat. Que es valori la solidaritat, la cooperació,
el respecte a la dignitat humana i al medi ambient, en
contra de l’elitisme i l’individualisme transmesos avui
dia. I que ens mostri les diverses lluites socials per a la
creació i resolució de conflictes.


38 | Antagonisme
En definitiva, una educació a l’abast de totes les per-
sones, desenvolupada des dels centres educatius fins a
les cases, locals socials i al carrer, on nosaltres mateixes
aprenguem a analitzar la societat i a ser capaces de
gestionar-la i si cal, transformar-la.




F. Brotons: en els actes i xerrades organitzats pels moviments estudi-
antils, s’analitzen i difonen lluites exemplars de resistència, en aquest
cas F. Brotons, després de 25 anys de resistència a la presó.




                                                     Antagonisme | 39
Treball | General




Les treballadores som tractades com
una mercaderia
En el sistema capitalista les treballadores som tractades
com una mercaderia més. No produïm per nosaltres
mateixes ni controlem els mitjans de producció, trebal-
lem per engrandir el capital d’unes poques a canvi
d’un salari necessari per a viure en aquesta societat de
consum irracional.

La divisió internacional del treball ha mantingut una
sobreexplotació de les treballadores dels països anom-
enats “subdesenvolupats”, sotmeses als interessos
econòmics de les grans empreses multinacionals.

Mentrestant, a casa nostra, en els països que ens diuen
que són “desenvolupats”, la precarietat laboral va en
augment.

La deshumanització del treball va lligada a la inesta-
bilitat, a la inseguretat: la major part de contractes
laborals que es van firmant són temporals, la deslocal-
ització d’empreses amenaça els drets que s’han anat
aconseguint durant els anys de lluita, continuen les
discriminacions de gènere i de procedència, creix una
sinistralitat laboral que ens deixa un mort cada dia als
Països Catalans.

40 | Antagonisme
I tot això en un context de desconeixement de drets
laborals per part de les treballadores, de burocratitza-
ció i reformisme de sindicats com CCOO i UGT i de
desmobilització de les treballadores de base, que no
tenim espais clars de lluita viable.




Mani: manifestació reclamant les 35 hores de treball setmanals, i
denunciant les empreses de treball temporal.




                                                   Antagonisme | 41
Treball | Manresa




De la precarietat laboral al malestar
social
En termes laborals, les joves de Manresa, com les de la
resta del país, ja podem dir que som la primera gener-
ació que tenim menys drets consolidats que les genera-
cions anteriors.

Aquesta situació ens porta a una precarietat laboral que
va lligada a la inseguretat laboral i social; suposant el
retard en l’edat d’emancipació, la dificultat d’accés a
l’habitatge, la dificultat de seguir uns estudis regulars,
la impossibilitat d’elaborar projectes de vida a llarg
termini.

Tot aquest context és aprofitat per empresàries, i més
concretament per les Empreses de Treball Temporal,
que cada dia veiem com proliferen per la nostra ciutat.
Al llarg de l’any 2003 a Manresa es van firmar 2.594
contractes indefinits, 16.508 contractes temporals i
4.999 contractes a temps parcial.

La tendència de deixar les relacions laborals a l’esperit
del “lliure mercat” ha portat a negociar les condicions
de treball en una situació de desequilibri de poder
entre empreses i treballadores.


42 | Antagonisme
Entre el jovent de la ciutat, lluny de veure’ns en un
treball relacionat amb la nostra vocació o si més no, en
un treball satisfactori, s’estén la normalització d’agafar-
se l’atur com unes “vacances” després d’haver estat
treballant en llocs desmotivadors.

I és que la major part dels treballs que se’ns ofereix a
la ciutat no són gens atractius, ni pel treball ni per les
seves condicions.




ETT: empresa de treball temporal pintada de vermell en una denúncia
del negoci que aquestes empreses realitzen, aprofitant-se de les con-
dicions precaries de les treballadores.




                                                 Antagonisme | 43
Treball | Lluites




Per un treball digne!
La desmotivació i el rebuig condicionats per les con-
dicions laborals està molt estès entre les treballadores,
però en termes generals no es veuen sortides, no es
veuen camins de lluita clars que ens assegurin un canvi
radical en aquests aspectes.

Però això no vol dir que s’abandoni aquesta lluita, tot al
contrari. Hem de seguir utilitzant la denúncia pública
de tots aquells aspectes del món laboral que perjudiq-
uin els interessos de les treballadores, tenint en compte
la possibilitat d’acció dins de sindicats que continuïn
tenint una línia coherent, i a la vegada ajudar a la pro-
moció de formes de treball alternatives, menys aliena-
dores i que tinguin un sentit per a les treballadores.

En aquest aspecte és important el coneixement dels
drets laborals per fer-los respectar, la participació en les
lluites contra les reformes laborals que pretenen retal-
lar-los i la solidaritat amb les lluites laborals locals.

Tot i que en els últims anys s’ha pogut presenciar una
disminució de les lluites dins dels llocs de treball, no es
pot negar que les lluites laborals hagin sortit al carrer.


44 | Antagonisme
En les protestes contra les Empreses de Treball Tempo-
ral, que en el seu temps ja van obligar a modificar-ne
la legislació, o més recentment en les mobilitzacions
contra la deslocalització d’empreses i en les manifesta-
cions de rebuig a aquesta nou tipus de treballadora
caracteritzada per la precarietat.

Paral·lelament també s’han anat creant sortides laborals
controlades per les mateixes treballadores, en forma de
cooperatives, que permeten desenvolupar un treball en




Cercavila de denúncia del paper clau de les ETT’s en l’injusta precari-
etat en que es troben les treballadores amb contractes “basura”.




                                                    Antagonisme | 45
Treball | Ideal




La satisfacció en el treball
Entenem el treball com una activitat destinada al bene-
star de la col·lectivitat. Modelat segons les necessitats
de la societat, no pas per engrandir un capital que es
reparteix amb gran desigualtat.

Apostem per un canvi de valors, per un canvi en la
visió del treball. Entenem que els diversos treballs,
tant els productius en camps o fàbriques, els de man-
teniment i neteja, els intel·lectuals, etc., són igual de
vàlids. Per això no hi hauria d’haver diferència de
privilegis entre els diversos treballs “manuals” i treballs
“intel·lectuals”.

S’ha d’anar orientant la voluntat del treball cap a un
objectiu més satisfactori, allunyant-nos d’un sistema
salarial que fomenta l’egoisme i la desigualtat.

Hem de ser les pròpies treballadores les qui con-
trolem el nostre treball. És l’única manera d’evitar
l’explotació i de sentir-nos-hi més identificades i moral-
ment recompensades. Amb referents històrics com les
col·lectivitzacions a la Catalunya del 1936 i amb exem-
ples com l’ocupació de fàbriques per les treballadores
a l’Argentina o l’ocupació de terres de Brasil, ens hem

46 | Antagonisme
d’anar traient de sobre els prejudicis d’inviabilitat
d’aquests models laborals. I així, amb una repartició
del treball i de les responsabilitats entre les mateixes
treballadores, anar passant de “a cadascú segons el seu
treball” a “a cadascú segons les seves necessitats”.




Treballadors argentins gestionant una fàbrica ocupada, trencant així
els vells models de propietat privada dels mitjans de producció que
els encadenava a treballar per al benefici d’un sol propietari. La gestió
serà democràtica, els beneficis repartits entre els treballadors.




                                                    Antagonisme | 47
Drets Socials
Podríem considerar els drets socials com el conjunt de
drets bàsics i elementals que les persones necessiten
per tal de garantir la qualitat de vida i la dignitat dins
de la societat.
L’alimentació, l’habitatge, la sanitat, el transport i el
lleure són els drets bàsics fonamentals i que es veuen
arrossegats per la dinàmica del sistema neoliberal.
El model de gestió econòmic i social imposat pel sis-
tema capitalista acaba delimitant l’àmbit de maniobra
dels drets bàsics encaminant-los cap a la individualitza-
ció i privatització de la societat.
Tot i que en aquest llibret hem decidit concretitzar en
el camp de l’habitatge i del lleure, cal remarcar alguns
aspectes fonamentals de la resta de drets social.

Entenem l’alimentació com la necessitat vital de les
persones de poder ingerir uns aliments de qualitat per
tal de conservar la salut humana; observem que dins
del model capitalista aquesta necessitat s’ha convertit
en un negoci i la producció i distribució dels aliments
s’ha mercantilitzat com si es tractés d’un producte
qualsevol. Per tal d’augmentar els beneficis privats, les
multinacionals alimentàries han convertit la cadena de
recollida i conservació dels aliments en produccions en

48 | Antagonisme
massa, en les que el més important és la quantitat i no
la qualitat. Ha arribat un punt que ja no sabem el que
mengem.

Dins el model capitalista, la sanitat ha emprès un
camí cap a la privatització. A l’actualitat els interes-
sos sanitaris venen donats per les grans multinacionals
farmacèutiques que s’enriqueixen a costa de la salut de
la ciutadania.

El transport s’ha convertit a un ritme accelerat en una
necessitat dins del model urbà creat pel neoliberalisme.
Dins d’aquest àmbit, l’oferta pública sembla dissenyada
pel conjunt de persones que no poden utilitzar el
transport privat. Aquest és el que realment s’ha poten-
ciat alhora d’invertir i organitzar el territori, un transport
que serveix de font d’ingressos per una de les principals
columnes del poder capitalista: el petroli i les energies
contaminants.




                                            Antagonisme | 49
Drets Socials | Habitatge | General




Habitatge, el negoci sobre el dret
Entenem l’habitatge com un dels drets socials fonamen-
tals i que es centra en el dret bàsic de les persones de
tenir un lloc on poder viure dignament.

Aquest dret bàsic ha servit dins el model capitalista-
neoliberal com a eina especulativa, creant a un ritme
frenètic el que podríem anomenar un espiral especula-
tiu que fomenta la polarització entre “riques” i “po-
bres”.

Aquest espiral especulatiu ha anat augmentant en
els últims anys i s’ha vist materializat en forma de
polítiques urbanístiques que a través del disseny de
plans urbanístics, que tenen com a principal objectiu
afavorir l’especulació de l’habitatge per part de grans
empresaris, empenyen a les ciutadanes a endeutar-se
de per vida, mentre rics inversors multipliquen els seus
beneficis.




50 | Antagonisme
Manifestació pels carrers de Manresa, denunciant que la rehabilitació
del barri antic s’està fent amb l’especulació i enriquiment d’inversors
immobiliaris i constructores, fet que repercuteix a les persones
que han d’hipotecar-se per aconseguir el pret bàsic que suposa
l’habitatge.




                                                   Antagonisme | 51
Drets Socials | Habitatge | Manresa




El difícil accés a l’habitatge a
Manresa
En els últims anys el joc especulatiu ha anat guanyant
força i sembla que la cobdícia de molts empresaris no
s’atura davant la crescuda dels preus fins a nivells inas-
solibles per la major part de la ciutadania.

Només en els últims cinc anys a l’Estat espanyol el preu
de l’habitatge ha crescut un 145%, fins ha arribar al
punt que el preu del metre quadrat de l’habitatge nou
és de 1555 euros.
Actualment la despesa en habitatge suposa més del
50% dels sous familiars; del 1994 fins al 2002 els sala-
ris van pujat un 30% i els preus dels pisos ho han fet un
83%.

Dins d’aquesta onada especulativa promoguda pel
mateix sistema capitalista, Manresa es posiciona com a
líder en la pujada de preus de l’habitatge a tot Cat-
alunya. Aquest espiral especulatiu, destructor de la
solidaritat i de les relacions socials, ha fet augmentar el
nombre de noves construccions a la ciutat, ha provocat,
durant 20 anys, l’oblit i la pauperització del barri antic
i la creació d’una nova ciutat amb barris dormitoris, fo-
mentant la individualització de les ciutadanes. Davant
d’això les solucions donades per part de l’ajuntament

52 | Antagonisme
a través del pla d’habitatge FORUM, són insuficients.
Els preus proposats tant en els habitatges lliures com
en les de protecció oficial són inassequibles per gran
part de la població i sobretot pel col·lectiu jove. Un
pis de protecció oficial d’uns 73 metres quadrats costa
109.500,00 euros (falta sumar l’IVA i les despeses
d’escriptura i de gestors).




Paisatge urbà: conseqüència de l’espiral especulatiu i constructiu en
són les molèsties que els veïns hem de suportar, per a què els con-
structors facin el seu negoci.




                                                   Antagonisme | 53
Drets Socials | Habitatge | Lluites




Les lluites i alternatives cap a un
model millor
Davant d’aquest joc especulatiu sorgeixen crits de
denúncia i resistència contra el model d’habitatge creat,
el moviment Okupa n’és un. Les diferents iniciatives
d’ocupació serien l’opció de vida i de denúncia que
neixen davant l’espiral especulatiu i que, a la vegada,
creen una alternativa d’habitatge, reutilitzant aquells
espais que acaben abandonats pel mateix sistema i que
només serveixen per continuar especulant.
Aquest moviment pretén denunciar i obrir una alter-
nativa davant el model actual d’habitatge que juga
amb la necessitat vital de les persones de tenir un
habitatge digne, augmentant-ne els preus fins a nivells
astronòmics.
Un augment del nombre de pisos de lloguer acom-
panyat d’una disminució del lloguer, facilitaria l’accés a
l’habitatge i representaria el primer pas cap a un model
d’habitatge on tothom hi tingués cabuda i pogués as-
solir un habitatge digne.

Un bon exemple d’un model d’habitatge on la super-
ació de la propietat privada ha permès l’habitatge com
a dret fonamental independentment del poder adquisi-
tiu, és el que es va posar en pràctica tant a Marinaleda
(Andalusia) com a Cuba.
Aquest segon és un model basat en la sostenibilitat,
la descentralització i la participació, que considera

54 | Antagonisme
l’habitatge com un procés a seguir i no només com un
producte. L’Estat pretén transferir les responsabilitats de
l’habitatge a l’individu, crea un lliure mercat de la terra
i de l’habitatge a preus assequibles per a la població i
proveeix de material per a l’autoconstrucció de pisos a
preus baixos i que es poden pagar en terminis.

Aquest model dóna una alternativa a l’actual joc capi-
talista especulatiu i aporta una sortida a l’augment de
preus de l’habitatge, superant la propietat privada i la
mercantilització d’aquesta en benenefici privat.




Ocupació d’un edifici per part de la Plataforma Aturem la Guerra a
Manresa. D’aquesta manera la plataforma aconseguia un espai on
desenvolupar les seves activitats.


                                                 Antagonisme | 55
Drets Socials | Oci | General




La privatització del lleure
En el món capitalista, l’oci no és res més que una
forma per tenir entretinguda a la gent i perquè aquesta
tingui menys temps per pensar què és el que realment
està passant al seu voltant. També, com molt bé indica
el terme capitalisme, no hi ha cap oci programat pel
sistema que no comporti l’enriquiment d’uns pocs i
l’empobriment de la immensa majoria de la massa de
la nostra societat.

Aquest tipus d’oci, per si no fos prou, no promou uns
valors socials d’igualtat, de llibertat, de tenir esperit
crític ni d’enriquiment personal sinó al contrari, fomen-
ta el no pensament, la individualitat, la competitivitat,
l’alienació de les persones, així com també la diferen-
ciació per raó de sexe o de procedència. Ens tenen en-
tretingudes amb estupideses sobre la vida de diferents
personatges mediàtics i superficials, fent qüestió d’estat
els concursos de ball i de cant (com Eurovisión) mentre
darrera nostra ens van anul·lant la capacitat de pensar
per nosaltres mateixes.
I és que això és el què volen els empresaris, tenir-nos
ben preocupades per foteses i poder-nos desfogar, ja
que si ho fem de festa a “discos”, consumint drogues de
manera irracional, als camps de futbol,... no ho farem
reclamant millores del nostre estat laboral i social.
Entenem la competitivitat sana com a possible font per

56 | Antagonisme
a l’esforç i la millora personal, però per aquest model
d’entreteniment, aquesta no és entesa així; sinó que
la competitivitat dins el món capitalista fomenta la
desunió, l’enveja i la ràbia entre persones, premiant
únicament el guanyador, el que ha trepitjat als demés
per arribar a una posició millor i obviant també l’esforç
que ha fet la resta.

Pensem també que no tothom té la possibilitat de pas-
sar estones divertides amb els amics fent qualsevol ac-
tivitat. Aquest model de món imperialista comporta que
a moltes parts del món, hi hagi nens i nenes de menys
de deu anys que no sàpiguen què vol dir la paraula oci,
ja que l’única cosa que coneixen és treballar explotats
per poder sobreviure o mal viure a les ordres dels ja
esmentats empresaris, que simplement miren quants
guanys poden arribar a tenir a finals d’any.

Per tant, mentre l’oci estigui dominat pel magnats capi-
talistes, no hi haurà espai on la gent pugui passar-ho bé,
pensar amb el seu propi cervell i no pas com si fossin
robots i que, a més, això no els suposi un empobriment
dels seus recursos econòmics.




                                         Antagonisme | 57
Pancarta que, coincint amb la campanya consumista de nadal,
l’Assemblea de Joves de Manresa penjava a la plaça St. Domènec per
denunciar les conseqüències d’un consum desmesurat.




58 | Antagonisme
Antagonisme | 59
Drets Socials | Oci | Manresa




Oci o negoci?
A Manresa l’oci existent no difereix gaire del de la
resta del país; discoteques i algun concert programat
per l’ajuntament són gairebé l’única sortida al lleure
de molta població. Però no tothom es conforma amb
això, hi ha qui es veu obligat a crear alternatives perquè
a part de que no hi ha una oferta àmplia d’oci, les
institucions només treballen pel seu benefici i a favor
d’aquest oci privat i de masses.

Que falten tipus d’oci? És igual, més dificultats posarem
a aquelles que en volen crear amb un missatge difer-
ent al nostre, perquè com que aquests no els podem
controlar...
I és que així és com pensen els governants que tenim;
mentre a Manresa s’ha construït un complex con-
sumista amb cinema, centre comercial i Mc Donald’s,
les associacions que volen fer actes culturals per
finançar-se no ho poden fer, ja que el preu imposat per
l’ajuntament pel lloguer del Pavelló del Vell Congost és
de gairebé 5.000 euros. On s’és vist? Qui es pot perme-
tre aquest luxe?
Però ja no és simplement el no poder organitzar con-
certs a la ciutat, també hem de mirar cap a les zones
esportives, com podrien ser els casos dels camps de

60 | Antagonisme
futbol del Congost, la Pista Castell,... degradats per la
poca intervenció de l’ajuntament per mantenir-ho en
condicions.

I com és que a Manresa no es pot anar a donar un tomb
entre el verd si no és que vas al Parc de l’Agulla? Qui
no té cotxe com ho fa?
I com aquestes, més i més coses manquen a Manresa
perquè la seva població pugui gaudir de diverses zones
i diferents tipus d’oci.

Mentre esperem que els qui s’han d’espavilar ho facin,
ens veurem obligades a seguir emigrant de la ciutat per
a poder gaudir de la diversificació d’espais.




Dinar en una plaça de Manresa, organitzat per a autogestionar les
activitats de l’AJM, alhora que es reivindica la vida als carrers i places.

                                                      Antagonisme | 61
Drets Socials | Oci | Lluites




Autogestionant el lleure
El què pretenem és crear, per tant, un model d’oci on
tothom s’hi pugui trobar a gust.

Amb el sol fet d’organitzar dinars o sopars populars
envoltats d’actes reivindicatius (ja sigui en places o a
l’arribada d’una caminada), torneigs esportius sense
cap tipus de pressió ni competitivitat, diferents xerrades
informatives per saber què passa realment al nostre
voltant, exposicions, concerts, ajudar en l’organització
de festes de barri, ser un dels organitzadors de la Festa
Major Alternativa,... intentem crear aquest clima d’oci
on tothom és lliure per poder divertir-se com vulgui.
Incloent elements variats per agrupar el màxim nombre
de persones i perquè aquestes tinguin més opcions a
l’hora d’escollir quines activitats volen practicar en el
seu temps de lleure, un temps que creiem essencial en
la formació de la persona.
Creiem que totes hem de poder tenir una estona per
nosaltres mateixes, no pot ser que el treball ens ocupi
tota la vida diària i que a més ens emportem la feina a
casa, sent incapaces de distreure’ns a causa de l’estrès
provocat pel nostre treball, moltes vegades miserable.



62 | Antagonisme
Per tot això cal un oci on l’objectiu sigui el de formar-se
com a persona compartint espais i interaccionant amb
gent possiblement diferent, però amb un mateix objec-
tiu, el de passar-ho bé, aprendre, i conèixer diferents
maneres de fer.




Acció de denúncia de la cultura consumista transmesa a través
d’hàbits socials imposats per l’economia del lliure mercat.




                                                 Antagonisme | 63
Drets Socials | Oci | Ideal




Alternatives a l’oci privatitzat
Parlar sobre l’oci ideal és parlar d’una manera molt
abstracta perquè hi ha tants gustos d’oci com tanta gent
hi ha que vol gaudir-lo.
Pensem però que un oci no pot ser de cap manera, ja
que el seu nom així ho indica, una forma de patiment o
que arribi a provocar decepcions a les persones, perquè
l’oci és per gaudir-lo. Partint d’aquesta premissa doncs,
hauríem d’aconseguir crear un sol tipus d’oci expressat
de moltes maneres diferents, però que tingués en comú
el respecte i el divertiment personal, ja sigui produït per
ell mateix o sigui rebut per mitjà d’una altra persona.
Perquè tant és oci poder anar de concerts com anar a
veure una obra de teatre, passant per un simple joc de
taula.

Tampoc volem un oci on les empreses privades siguin
les veritables propietàries d’aquest; pensem per exem-
ple en els esports, subordinats a les televisions i a les
multinacionals que els patrocinen

Per nosaltres l’oci ha de ser tolerant amb la resta i
d’enriquiment personal per a un mateix, i mai ha de
poder causar un cert malestar a tercers.


64 | Antagonisme
Concert organitzat per l’AJM, promovent així la cultura musical fora
dels circuits oficials.




                                                   Antagonisme | 65
Repressió | General




Del control social al càstig
Anomenem repressió a tots aquells actes que es porten
a terme per evitar un canvi en l’estructura de poders
que s’ha establert en la nostra societat.

En aquest sentit entenem que és el mitjà utilitzat pels
diversos estats del món capitalista per solucionar els
conflictes amb tots aquells moviments de l’esquerra
rupturista que pretenen buscar sortides a la desigualtat
social i a les injustícies.

Observem en la repressió dues conductes: el control
social i el càstig a qui se n’escapa.

El control social està representat per aquells sistemes
que permeten tenir una informació de tots els movi-
ments de les persones (cameres de videovigilància,
identificacions, control telefònic o de correu elec-
trònic...), i per les polítiques de retallada de llibertats,
acompanyades per campanyes mediàtiques de crimi-
nalització.

El càstig es transmet a través d’un monopoli de la vio-
lència concedit a l’Estat des de la legislació. Es tradueix
en amenaces, detencions, tortures per part dels diversos

66 | Antagonisme
cossos policials. Multes, penes-multa, sentències de
presó des de l’aparell judicial. I en alguns casos pot
aparèixer el què es coneix com a ‘guerra bruta’, quan
l’Estat se salta les seves pròpies lleis i normes per a
reprimir.

També hem de tenir present que degut a les conseqüèn-
cies del model capitalista, el càstig no sols arriba al
moviment contestatari, sinó que també recau sobre la
pobresa i els sectors

socials més exclosos dels privilegis del consum, que
són els que actualment omplen les presons.




La paradoxa de la nostra societat.


                                         Antagonisme | 67
Repressió | Manresa




Aquí també hi ha repressió
A Manresa, com no pot ser d’altre manera, també patim
la repressió d’aquest estat imperialista amb els òrgans
de govern com a braç executor.

Ens trobem que l’ajuntament de la nostra ciutat, mentre
promou una cultura consumista i individualista, crea un
Projecte Educatiu de Ciutat que pretén educar a la so-
cietat amb valors de convivència i respecte i perseguir
qualsevol actitud “incívica”, fet que promou més la re-
pressió. Tot i això són elles les primeres en no predicar
amb l’exemple, causant continues molèsties de mobili-
tat, de sorolls i de qualitat de vida de les ciutadanes,
beneficiant sempre les empreses constructores.

Fins a tal punt arriba la repressió que se’ns nega la
possibilitat de fer actes polítics, ja sigui en places o en
recintes tancats, posant condicions inassolibles.

Però quan no tenen cap més opció que deixar fer sentir
la nostra veu, el què s’intenta és marginar-nos i fer-nos
sortir d’allà on més gent podria captar el nostre mis-
satge, donant com a excusa la molèstia que podria
causar al veïnat i als comerços. Resulta però, que allà
on finalment ens diuen que ens hem d’ubicar també
hi ha veïnes i comerços! És que potser unes valen més
que d’altres? O és que les altres no paguen les seves

68 | Antagonisme
campanyes electorals i, per tant, és igual que siguin
molestades?

A més a Manresa tenim el privilegi de ser de les poques
ciutats on hi ha presents els quatre cossos de seguretat
com són la policia nacional, els mossos, la guàrdia civil
i la policia local. I també gaudim d’unes instal·lacions
judicials per on hem de passar les persones que som
denunciades per la nostra activitat política, exposant-
nos a sentències que van de les multes o penes multa a
anys de presó.
Tenim una amenaça constant de patir cops repressius
com els que han acabat empresonant el Zigor, el Diego,
la Laura, la Lola, en Juan Ra i, més recentment, el Ru-
ben i l’Ignasi, entre d’altres.
Això dificulta més la nostra expressió i provoca un ma-
jor control sobre la societat.




Policia Local de Manresa impedint la realització d’un mural

                                                  Antagonisme | 69
Repressió | Lluites




La repressió reafirma la lluita
Arreu del món sorgeixen molts i variats moviments
antirepressius que demanen la llibertat per expressar les
seves idees, molt sovint compartides per tot un poble
que és oprimit i sotmès a una força major.

Hi ha diferents lluites, cada poble ha escollit la seva i
totes les hem de considerar prou vàlides ja que el què
persegueixen no és res més que els seus simples drets.

Aquí ja entra la maquinària dels estats, amb empres-
onaments preventius, tortures silenciades, tergiversa-
cions del què realment volem i reclamem, i utilitzant
els mitjans de comunicació per posar l’opinió publica
en contra nostre.

Ja siguin catalans, mexicans, corsos, kurds, bascos,...
totes les lluites contra la repressió són vàlides i hem de
proporcionar-nos un suport mutu, ja que totes estem
oprimides pels mateixos governs, per les mateixes emp-
reses i pels mateixos interessos.

A nosaltres no ens pot aturar la por de ser protagonistes
de casos com els de Torà, els tres de Gràcia, els de les
olimpíades del 92...

70 | Antagonisme
Si aquesta por ens atura, haurem perdut tota esperança
i serem simplement còmplices dels opressors.




Marxa de torxes per reclamar la llibertat dels presos polítics.




                                                     Antagonisme | 71
72 | Antagonisme
Per no oblidar...
Per totes aquelles persones que han entès que calia
lluitar per canviar les coses.

Per les que han lluitat per fer-ho possible.

Per totes aquelles persones que han estat víctimes de la
repressió, víctimes del conflicte, de les més innocents a
les més culpables.

Per les denunciades, per les detingudes, per les tortur-
ades, per les criminalitzades, per les empresonades, per
les amenaçades, per les desaparegudes, per les assas-
sinades...

Perquè tot i les bones intencions de l’idealisme, la rev-
olució no és un camí de roses.

Perquè tant de sofriment serveixi per no oblidar la ne-
cessitat de la lluita davant la condemna de la injustícia.


EL MILLOR HOMENATGE, TENIR-LES PRESENTS
...I SEGUIR LLUITANT FINS LA VICTÒRIA!


                                           Antagonisme | 73
Enderroquem els murs
Construïm alternatives
Sí, veiem aquesta societat des d’uns ulls absolutament
crítics, uns ulls que veuen en les polítiques del sistema
capitalista, murs que no deixen desenvolupar la societat
de forma justa i solidària i que no es conformen en un
obstinat immobilisme que sols dóna pas a un oci pri-
vatitzat on el negoci es converteix en rutina. Un treball
alienat on les treballadores som simple mercaderia, un
habitatge, que essent un dret, esdevé una gran dificultat
per la major part de la població, una educació en mans
del destructor imperialisme, capitalisme, sexisme... i
uns imperis que, a nivell mundial, consumeixen mica
en mica les llibertats individuals i col·lectives dels
pobles i la seva gent.

Des de l’Assemblea de Joves de Manresa, volem de-
nunciar aquests murs que ens imposa aquesta societat
i aquesta democràcia que han fet unes poques per
controlar les masses populars.




74 | Antagonisme
Creiem doncs necessari alternatives per constituir una
nova societat i una nova democràcia d’igualtat i justícia
per a totes. Per tant, és necessari enderrocar aquests
murs que ens impedeixen ser el que volem ser, obli-
gant-nos a ser el que elles volen que siguem.




                                         Antagonisme | 75
Serà un dia que durarà anys
(Ovidi Montllor)
Serà blava i tranquil·la la    Apreta fort les dents
mar                            Apreta els punys
Serà espessa i verda la vall   Infla’t d’aire els pulmons
Serà gran i dolça la           Obre bé els ulls
muntanya                       Fes treballar el cap
Serà un dia que durarà         Controla el cor
anys                           No tanques mai la boca
                               Crida ben fort
Gent de mar, de rius i de      Deixa’t anar
muntanyes                      Dóna’t tot tu
Tindran mar i prats i rius i
boscos
Tindran tot. I es parlarà de
vida
Les ciutats seran rius plens
de gent

Floriran flors i cants i
alegries
Floriran crits i cors i
paraules
En el dia que durarà anys
Braços lliures i boques i
mans

76 | Antagonisme

Más contenido relacionado

Destacado

Berkolaborasi Dengan Git
Berkolaborasi Dengan GitBerkolaborasi Dengan Git
Berkolaborasi Dengan Gitfajran
 
Menguak misteri kematian
Menguak misteri kematianMenguak misteri kematian
Menguak misteri kematianguesta43e94
 
Facilitator's Leadership Behaviors and Online Learning
Facilitator's Leadership Behaviors and Online LearningFacilitator's Leadership Behaviors and Online Learning
Facilitator's Leadership Behaviors and Online LearningBodong Chen
 
The spiritual-brain
The spiritual-brainThe spiritual-brain
The spiritual-brainfatuhada
 
Borang deklarasi
Borang deklarasiBorang deklarasi
Borang deklarasihazimsajee
 
Dedalane guno lawan sekti
Dedalane guno lawan sektiDedalane guno lawan sekti
Dedalane guno lawan sektiRui Arfandy
 
Balairung Seri Sketches
Balairung Seri SketchesBalairung Seri Sketches
Balairung Seri SketchesAmos Tan
 
Drama Tiang Cengal Dinding Sayang
Drama Tiang Cengal Dinding SayangDrama Tiang Cengal Dinding Sayang
Drama Tiang Cengal Dinding SayangAzwira Ariwana
 
2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iii
2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iii2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iii
2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iiiAlen Pepa
 
P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u
P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u
P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u Roeslandy Ahmad Andy
 
Presentation1 tugas ity
Presentation1 tugas ityPresentation1 tugas ity
Presentation1 tugas itysarityfitria
 
Presentation1 penanggungan
Presentation1 penanggunganPresentation1 penanggungan
Presentation1 penanggungannurul othman
 

Destacado (20)

Berkolaborasi Dengan Git
Berkolaborasi Dengan GitBerkolaborasi Dengan Git
Berkolaborasi Dengan Git
 
Menguak misteri kematian
Menguak misteri kematianMenguak misteri kematian
Menguak misteri kematian
 
Facilitator's Leadership Behaviors and Online Learning
Facilitator's Leadership Behaviors and Online LearningFacilitator's Leadership Behaviors and Online Learning
Facilitator's Leadership Behaviors and Online Learning
 
Kitab sumpah
Kitab sumpahKitab sumpah
Kitab sumpah
 
Numbers
NumbersNumbers
Numbers
 
The spiritual-brain
The spiritual-brainThe spiritual-brain
The spiritual-brain
 
Direksi
DireksiDireksi
Direksi
 
Borang deklarasi
Borang deklarasiBorang deklarasi
Borang deklarasi
 
Contoh soal
Contoh soalContoh soal
Contoh soal
 
Dedalane guno lawan sekti
Dedalane guno lawan sektiDedalane guno lawan sekti
Dedalane guno lawan sekti
 
Balairung Seri Sketches
Balairung Seri SketchesBalairung Seri Sketches
Balairung Seri Sketches
 
Hukum bertepuk tangan
Hukum bertepuk tanganHukum bertepuk tangan
Hukum bertepuk tangan
 
Drama Tiang Cengal Dinding Sayang
Drama Tiang Cengal Dinding SayangDrama Tiang Cengal Dinding Sayang
Drama Tiang Cengal Dinding Sayang
 
Godaan setan
Godaan  setanGodaan  setan
Godaan setan
 
2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iii
2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iii2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iii
2990 bab 07_mekanika_perpatahan_iii
 
P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u
P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u
P e n g e r t i a n A s b a b A L - N u z u
 
7 manusia harimau
7 manusia harimau7 manusia harimau
7 manusia harimau
 
Presentation1 tugas ity
Presentation1 tugas ityPresentation1 tugas ity
Presentation1 tugas ity
 
Presentation1 penanggungan
Presentation1 penanggunganPresentation1 penanggungan
Presentation1 penanggungan
 
Cintadalamgelas
CintadalamgelasCintadalamgelas
Cintadalamgelas
 

Similar a Antagonisme

Conferencia La Pedrera
Conferencia La PedreraConferencia La Pedrera
Conferencia La PedreraERCMalgrat
 
Dossier efe 12
Dossier efe 12Dossier efe 12
Dossier efe 12Anna Roca
 
Guia Cruilla Comuna - elParlante
Guia Cruilla Comuna - elParlanteGuia Cruilla Comuna - elParlante
Guia Cruilla Comuna - elParlanteAlvaro Jaimes
 
Treball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 tTreball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 tFerrane
 
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunyaL´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunyaIntegraLocal
 
Breu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentistaBreu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentistaSergi Pich Cañisà
 
LA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONES
LA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONESLA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONES
LA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONESVideoPressMedia
 
Guia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlanteGuia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlanteAlvaro Jaimes
 
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.
 
3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...
3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...
3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS)
 
Charles Taylor entrevistado en el Diari Ara
Charles Taylor entrevistado en el Diari AraCharles Taylor entrevistado en el Diari Ara
Charles Taylor entrevistado en el Diari AraGedisa Editorial
 
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUALCOM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUALadministracion
 
Definició De Sociologia
Definició De SociologiaDefinició De Sociologia
Definició De Sociologiajortiz15
 
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYACRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYAmaricarmenlp
 

Similar a Antagonisme (20)

Conferencia La Pedrera
Conferencia La PedreraConferencia La Pedrera
Conferencia La Pedrera
 
capital social
capital socialcapital social
capital social
 
Dossier efe 12
Dossier efe 12Dossier efe 12
Dossier efe 12
 
programa IX Jornada de la Inclusió Social a VNG
programa IX Jornada de la Inclusió Social a VNGprograma IX Jornada de la Inclusió Social a VNG
programa IX Jornada de la Inclusió Social a VNG
 
Guia Cruilla Comuna - elParlante
Guia Cruilla Comuna - elParlanteGuia Cruilla Comuna - elParlante
Guia Cruilla Comuna - elParlante
 
Treball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 tTreball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 t
 
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunyaL´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
 
Breu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentistaBreu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentista
 
Idea Treball
Idea TreballIdea Treball
Idea Treball
 
LA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONES
LA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONESLA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONES
LA DIGNITAT UN VALOR DE LES PERSONES
 
Guia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlanteGuia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlante
 
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
 
3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...
3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...
3r Quadern Treball i Ciutadania. Reptes per al futur: responsabilitats compar...
 
Programa electoral 2015 la pobla de vallbona
Programa electoral 2015 la pobla de vallbonaPrograma electoral 2015 la pobla de vallbona
Programa electoral 2015 la pobla de vallbona
 
Charles Taylor entrevistado en el Diari Ara
Charles Taylor entrevistado en el Diari AraCharles Taylor entrevistado en el Diari Ara
Charles Taylor entrevistado en el Diari Ara
 
l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 6
l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 6l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 6
l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 6
 
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUALCOM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
 
Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014
Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014
Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014
 
Definició De Sociologia
Definició De SociologiaDefinició De Sociologia
Definició De Sociologia
 
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYACRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
 

Antagonisme

  • 2. Món divertit (Ovidi Montllor) Tot aquest món Ara tots som ja és ben divertit. col·laboradors Ja no hi ha amos de tal empresa ni criats. o empreseta. Ara els qui manen Això m ́agrada parlen amb tu de veritat sense cap mena fins a l ́hora de recança. dels beneficis. No és pas allò Llavors tu ets qui ets de l ́esclavitud i aquell aquell, on era un tort i jo només sóc jo, mirar el teu amo. i el teu ventre és igual ara et fan xerrameca, que el d ́aquell esclau. cops a l ́esqueneta i algun cigarret. Tot aquest món ja és ben divertit. I fins i tot al bar Ja no es diu amo una cerveseta. ni criat Tot aquest món ja és ben divertit. Ara les coses Ja no hi ha amos han canviat, ni criats. i això es diu amb altres paraules. 2 | Antagonisme
  • 3. Es diu gerent o “jefe” o empresari o “dire” o el que vulgueu dir. El fet és el mateix. i els fotuts els mateixos. Tot aquest món ja és ben divertit. Tan divertit... Tan divertit... Tan divertit... que acabarà amb plors. Antagonisme | 3
  • 4. Hem decidit utilitzar el femení alhora d’utilitzar el neutre, entenent que estem parlant en tot moment de ‘persones’ independentment del seu gènere sexual Per més informació sobre els temes tractats, a la pàgina web de l’Assemblea de Joves de Manresa (www.jovesmanresa.org) s’hi anirà penjant informació complementària.
  • 5. Índex Introducció 7 Identitat col·lectiva 10 Desigualtat gènere 14 Desigualtat Immigració 16 Economia 18 Imperialisme 22 Educació 30 Treball 40 Drets Socials 48 Habitatge 50 Oci 56 Repressió 66 Conclusions 73
  • 7. Introducció Aquest petit llibre que tens entre les mans pretén mostrar l’ideari que en el seu moment va fer néixer l’Assemblea de Joves de Manresa i que s’ha anat con- struint a través de la seva evolució. Una mirada crítica al nostre voltant, a partir de la nostra ciutat, en aquest cas Manresa, en un context identitari que dóna nom als Països Catalans, immersos en un sistema mundial de globalització capitalista. Una exposició de les lluites per avançar cap a un nou model de vida, que parteixi d’una identitat col·lectiva, nacional, construïda des de la participació popular, amb uns valors que assegurin la igualtat social en un sistema sostenible relacionat solidàriament amb la resta de les societats. Evidentment no ens apropiem d’aquest ideari, compar- tit en part o en la totalitat per una amplia amalgama de col·lectius polítics i socials. Tan sols el difonem i el treballem a la nostra manera, sempre buscant la complicitat de la gent propera. Buscant la tolerància definida per Paulo Freire com “la virtut revolucionària Antagonisme | 7
  • 8. que consisteix a conviure amb les diferents, perquè es pugui lluitar millor contra les antagòniques”. És la nostra responsabilitat anar mostrant algunes per- spectives possibles, a través de noves pràctiques, del desenvolupament de relacions solidàries, anar convi- dant-vos a compartir i crear juntes aquest model de vida nou, profundament humanista, socialista. Pretenem analitzar els problemes socials de Manresa, situant-los al seu lloc, per poder comprendre com afecten les polítiques estatals i mundials en el nostre entorn immediat. Buscant la responsabilitat institucional en l’aplicació d’aquestes polítiques i la responsabilitat social en la passivitat amb què les solem rebre. Evidenciant d’aquesta manera a qui afavoreixen i a qui perjudiquen, per saber orientar les lluites. I en aquest cas, considerem que som les joves, el futur de la societat, qui amb més empenta hem d’anar avançant en aquesta transformació. Conscients que sovint som tractades d’irresponsables i apartades dels centres de poder a causa d’una mentalitat massa con- servadora, reivindiquem que tenim tota una vida per davant i estem disposades a anar canviant tot el què no ens agrada, tal com ho feren les nostres avantpassades en aquest racó de la terra, com en molts d’altres. 8 | Antagonisme
  • 9. Entenem que en un món en conflicte per interessos econòmics i de poder, el nostre projecte xocarà fron- talment contra aquelles persones que responguin als interessos contraposats. D’aquesta manera, s’hauran d’utilitzar diverses formes de lluita contra tot allò que impedeixi el camí del nostre ideari. I així, anar construint pas a pas el nostre ideari, amb humilitat i transparència, aprenent dels errors i do- nant coherència al pensament, al model de viure i al d’actuar. Antagonisme | 9
  • 10. Identitat Col·lectiva La nostra identitat col·lectiva Quan ens preguntem per què la societat on vivim té uns valors i no uns altres, la resposta l’hem de cercar en el concepte de la identitat col·lectiva. Concepte que inclou les més diverses expressions culturals: com la interpretació de la història; la llengua com a eina comunicativa; les formes organitzatives, des de l’Estat a les diverses associacions socials; el tipus d’explotació i distribució de la riquesa que dictamina la injustícia o la justícia social; el model de relació entre les persones en raó de gènere o de procedència, donant lloc a la discriminació o a la solidaritat... Per això és molt important entendre, crear i modificar la nostra pròpia identitat, el conjunt de valors que caracte- ritzarà la nostra societat. “Lluitem contra la misèria, però lluitem al mateix temps contra l’alienació” deia Che Guevara, referint-se a la importància dels valors de la societat, més enllà de la mera distribució econòmica. Doncs tots aquests aspectes culturals, quan són entesos per una col·lectivitat participativa, són els que formen les característiques de la nació. 10 | Antagonisme
  • 11. Quan nosaltres parlem de la independència de la nació catalana , ho fem seguint uns paràmetres molt diferenci- ats d’altres grups que també entenen a la seva manera el fet de la ‘nació catalana’1. Entenem la identificació de la identitat nacional sobre la base del raonament socio-cultural, deixant en segon terme els elements més de caire simbòlic, que donen lloc a una mena de ‘nacionalisme folklòric irracional’. Un raonament ben simple molt ben interpretat per l’irlandès James Connolly “Una nació lliure és la que posseeix el control absolut de tots els seus recursos i poders interns i no està sotmesa a restriccions de cap mena per relacionar-se amb qualsevol altra nació en circumstàncies similars”. Primer de tot cal entendre la nostra reivindicació na- cional com a una reacció defensiva davant d’una comu- nitat que veu perillar la seva identitat. Un perill que ve tant de forma institucional en quant a lligams amb dos estats (l’espanyol i el francès), com de forma social en quant a l’adopció d’un model capitalista que es regeix per les lleis del mercat, les lleis dels guanys monetaris, i que fomenta una cultura del consum, individualitzant, basada en l’expoli i l’explotació de les persones. És per aquest motiu, que la nostra proposta d’alliberament nacional passa per la revisió crítica de tots els lligams i els valors de la societat. I es desenvo- lupa en una lluita contra tot allò que aliena, humilia i 1En aquest cas, ‘nació catalana’ podria equivaler a ‘poble català’, ‘comunitat catalana’, ‘pàtria catalana’, etc. Creiem que l’important, més que el nom és com s’interpreti el concepte. “La paraula escrita no es pot defensar quan és malentesa”. Antagonisme | 11
  • 12. degrada tant la nostra societat com la resta de la hu- manitat. La identitat, per a ser construïda col·lectivament, req- uereix llibertat, decisió i participació, contra aquesta mena de consentiment col·lectiu basat en una ac- ceptació general d’un ordre de coses que la majoria considera injustes. La situació actual no és cap altra que la d’una crisi de sistema representatiu controlat pels interessos econòmics dominants, que ens governen a través de la seva influència sobre la classe política. No som partidàries de la cita “la política per les polí- tiques”, creiem imprescindible la participació de la gent en les decisions que afecten la nostra vida, participació que ha d’anar unida a unes condicions socials que no creïn cap tipus d’exclusió per raons econòmiques, de gènere o de procedència i també a una educació crítica i alliberadora dels valors alienadors i individualistes imposats pel model social imperant actualment. En aquest sentit s’ha de repensar tot el model de vida que fa referència al consum, tant d’energia com de pro- ductes, ja que l’actual és insostenible. L’alternativa al consumisme està en el coneixement; en l’educació a partir d’altres valors que lluny de buscar la felicitat en un centre comercial, busquin el benestar col·lectiu en l’ambient i en les possibilitats on ens ha tocat viure sense haver de competir i enfrontar-nos a les demés. 12 | Antagonisme
  • 13. És per això que cal una crítica contundent dirigida als grans mitjans d’informació, on en la nostra societat ‘teledirigida’ són un potencial molt perillós d’engany per a les ments humanes. Així doncs, identifiquem la identitat catalana com a cultura oberta, que es va formant i adaptant a través de la consciència i de les necessitats del conjunt de la soci- etat i del conjunt de la humanitat. Una consciència que no es pot crear instantàniament, però que va avançant a través d’un aprenentatge social col·lectiu, a través de l’educació popular. És dins d’aquest marc on caldrà reafirmar la vigència de l’ideari socialista, un socialisme nou, radicalment democràtic, comunitari, econòmicament i socialment sostenible i igualitari, humanista i profundament al- liberador. Antagonisme | 13
  • 14. Desigualtat Gènere Desigualtat per raó de gènere En el model capitalista la qüestió de gènere està en- focada des d’una perspectiva patriarcal, fet que pro- voca tant les desigualtats per raó de gènere com per raó d’orientació sexual i que ens imposa com a figura dominant l’home heterosexual. Són múltiples les representacions que emfatitzen aquestes desigualtats en el dia a dia de la nostra societat (en l’educació, en el treball, amb els drets socials,...). La dona al llarg de la història ha estat posi- cionada com a inferior davant de l’home. Tot i que, a poc a poc, aquesta ha anat guanyant igualtat de condi- cions en diferents àmbits, encara són molts els casos en que és infravalorada. En el treball, històricament, la dona ha estat discrimi- nada de l’àmbit productiu (treball remunerat) a més de recaure-li tot el pes del treball domèstic-familiar. Aquest fet ha portat a la infravaloració de la capacitat de la figura de la dona davant la de l’home alhora de treballar en l’àmbit productiu. Tot i que en l’actualitat la dona, en molts països, ha aconseguit introduir-se en l’àmbit del treball productiu, encara dins d’aquest és tractada de manera desigual. En molts casos això es veu reflectit en el seu salari o en la posició dins del lloc de treball. El fet d’introduir-se en el camp del treball remu- 14 | Antagonisme
  • 15. nerat no l’ha salvat de la càrrega que suposa el treball domèstic-familiar, ja que aquest continua recaient sobre la figura de la dona. La violència domèstica és un altre dels fets que repre- senta aquesta desigualtat de gènere i que exemplifica a la perfecció la mentalitat masclista que encara impreg- na la nostra societat. Per altra banda, en el sistema capitalista també hi ex- isteixen les desigualtats relacionades amb l’orientació sexual, ja que la ideologia neoliberal tendeix a la ho- mogeneització de les persones, fet que provoca que els models que no s’equiparin amb el model de persona concebut com a “ideal”, ja no hi tenen cabuda. Per això podem afirmar que el terme democràcia (entès com a govern del poble entre iguals) queda anul·lat pel propi sistema capitalista i pel patriarcat. Antagonisme | 15
  • 16. Desigualtat Immigració Desigualtat en clau de procedència i pobresa El col·lectiu immigrat s’ha vist envoltat d’una bombolla de desigualtats, estesa en tots els àmbits i creada pel mateix sistema neoliberal. L’emigració massiva és fruit de la violència, causa de la desesperació per fugir d’una pobresa extrema o d’una situació d’inseguretat (donada per les desigualtats entre els països “desenvolupats” i “subdesenvolupats”) i ar- riscar-se a la recerca d’una vida venuda com a “millor”. La vida d’un immigrada comença envoltada de men- tides. La qualitat de vida que esperen trobar als països anomenats “desenvolupats” desapareix quan se’ls ob- liga a mantenir-se en la il·legalitat, fet que provoca que només puguin accedir a treballs considerats de “baixa categoria” i a habitatges en males condicions. El sol fet de ser immigrada no és el rellevant davant el racisme rebut per les societats occidentals, sinó el fet de viure en la pobresa. Això és visible en la diferència de tracte per part de la societat receptora davant d’una immigrada amb alt o baix poder adquisitiu. D’altra banda, vist des de la perspectiva del xoc cul- 16 | Antagonisme
  • 17. tural, són dos els aspectes que realment amenacen la nostra societat: la importació d’empreses amb els seus hàbits culturals, com seria el gran ventall d’empreses de menjar ràpid i, per altra banda, la immigració d’alt poder adquisitiu, reflectida en la destrucció de costes i platges en benefici privat amb la construcció de grans superfícies hoteleres, urbanitzacions,... Antagonisme | 17
  • 18. Economia Economia global: persones i natura al servei del capital Vivim en un món globalitzat on l’economia ha passat a tenir una dimensió planetària. El món és el terreny de joc per a les empreses i només hi ha un objectiu: guanyar diners. Si bé als països “desenvolupats”, tenim lleis que intenten fer front als abusos empresarials sobre les persones o el medi ambient, als països “subdesen- volupats” aquestes lleis no existeixen i les empreses poden esclavitzar treballadores o destruir equilibris nat- urals d’importància ecològica mundial. Els tractats de lliure comerç han permès que tonalades i tonalades de mercaderies voltin per oceans i continents malgastant tonalades i tonalades de combustible. Sovint escoltem als mitjans de comunicació aquesta premissa: produir més barat. Més barat perquè els accionistes guanyin més diners. Més barat a costa del que sigui: jornades de 12 hores d’infants sense escolaritzar, sense mesures de protecció laboral, per un sou indigne i insignificant. Fà- briques que emeten gasos contaminants a l’atmosfera, evoquen residus a rius o tallen indiscriminadament milions d’hectàrees de bosc tropical. 18 | Antagonisme
  • 19. Els organismes encarregats de marcar les regles del joc d’aquest mercat global, el Fons Monetari Internacional o l’Organització Mundial del Comerç estan en mans dels països “desenvolupats” i les seves polítiques són a favor de la llibertat del capital a fer i desfer pel seu benefici. L’economia global, lliure de qualsevol organisme amb la voluntat de frenar-li els peus, junt amb l’evolució de la tecnologia ha permès causar uns danys al medi natural que fan pensar en un instint autodestructiu del capitalisme, en la seva lògica per enriquir més i més els capitals individuals. Aquest model ens ha portat a que EEUU, Europa i Japó consumeixin el 80% dels recursos del planeta, sent menys del 20% de la població mundial i que, cada dia morin de fam 30.000 nens i nenes al món. I A CASA NOSTRA? Vivim en una societat amb molts luxes. Segurament mai havíem gaudit de tant benestar material als països “desenvolupats”, clar. Tot i això, el nivell de desigualtat social en aquests països va en augment a causa de la tendència privatitzadora dels drets fonamentals, com ara l’habitatge, la sanitat,... La pressió social per a con- Antagonisme | 19
  • 20. sumir i consumir no té límits i els residus de tant con- sumir i reutilitzar tan poc són de dimensions insosteni- bles. A Manresa mateix podem veure com s’acumulen a la deixalleria municipal objectes que han deixat de fer servei perquè han passat de moda o s’han fet malbé. Quan ens duren els productes que comprem? És sostenible consumir tant? Qui s’enriqueix amb tant de consum irracional i innecessari? Per què no es fabriquen productes de més durada, de materials més ecològics? La lògica del mercat s’imposa, el model econòmic capi- talista dirigeix les empreses a un sol objectiu: obtenir beneficis (i a curt termini). La necessitat de consumir per tenir una economia activa, per aconseguir llocs de treball, ens porta una la situació insostenible. Segons declaracions de la mateixa ministra de medi ambient de Finlàndia, “si a tot el món es volgués viure a l’estil de vida de les finlandeses, es necessitarien tres planetes com el nostre per poder assumir-ho”. 20 | Antagonisme
  • 22. Imperialisme | General L’imperialisme del segle XXI L’imperialisme és inherent a l’expansió del capitalisme, que busca l’expansió dels mercats, el saqueig dels recursos naturals de la terra i la sobreexplotació de les reserves de treball dels països de “la perifèria”. Hem d’entendre la “riquesa” i el “desenvolupament” dels països “d’Occident” o “del Nord” com una conse- qüència vergonyosa de l’explotació dels països anom- enats “subdesenvolupats” o “del Sud”. En percentatges, sols un 20% de la població mundial queda inclosa dins d’aquests països ‘del Nord’. Aquesta explotació ja no es du a terme solament entre un Estat sobre un altre, sinó que hi prenen gran protago- nisme les grans empreses i organismes internacionals (hi ha almenys 150 països que són més pobres que la cinquantena d’empreses més riques). És en l’imperialisme econòmic, on a través de l’anomenat ‘deute extern’, les institucions internacion- als imposen als països ‘deutors’ polítiques neoliberals basades en la retallada dels serveis socials com la sanitat i l’educació, els subsidis d’alimentació i els salaris, i en l’eliminació de les proteccions dels drets laborals més elementals. Unes polítiques que, a més, provoquen que molts d’aquests països no puguin ni arribar a pagar 22 | Antagonisme
  • 23. els interessos dels préstecs que han provocat el deute. Evidentment, el deute dels estats que han estat expoliant recursos i força de treball fora de les seves fronteres des de fa més de 500 anys, no es té en compte. I si per alguna raó en un moment donat no es com- pleixen aquests plans econòmics, sota lemes cínics i hipòcrites com “defensa de la democràcia” i “humani- tarisme”, el govern dels Estats Units té tropes militars desplegades per tot el món, en diversos llocs recolzades per tropes de la OTAN i de les Nacions Unides, a punt per intervenir amb la imposició de la guerra. En el fons, des dels òrgans de poder d’aquests països d’”Occident”, encapçalats per EEUU, s’està pretenent uniformitzar el món sota l’estil de vida nord-americà, mantenint diferències entre consumidores del primer món i explotades que mai podran arribar a uns nivells de consum mínims. Manifestació contra la guerra d’Irak. Antagonisme | 23
  • 24. Imperialisme | Manresa Envoltades d’una complicitat vergonyosa Malauradament, la nostra ciutat no està gens allunyada ni lliure de culpa del model imperialista imperant avui en dia. Hi ha multitud de productes i serveis utilitzats en la nostra vida quotidiana que provenen de l’expoli dels re- cursos dels països ‘subdesenvolupats’ i de l’explotació laboral de la seva població. Aquests productes i serveis són distribuïts per empreses multinacionals nord-americanes com la “Coca-cola”, empreses estatals com “Endesa”, empreses sorgides de Catalunya com “La Caixa”,... Totes elles i moltes més estan afincades a través de sucursals a la ciutat de Manresa. I a la vegada que condicionen la negació de les necessitats més bàsiques als països ‘del Sud’, ens trastornen la nostra vida cultural, dominen la nostra economia i controlen la nostra classe política. A mode d’exemple es pot tenir en compte que en el cas de la marca de roba esportiva “Nike”, a les fàbriques concessionàries d’Indonèsia, hi treballen persones de 14 anys 50 hores setmanals. Aquesta mà d’obra sols 24 | Antagonisme
  • 25. suposa un 0,2% del preu de venda de la roba. Evi- dentment, nosaltres la comprem pensant en aquella esportista famosa que també la porta i que així ho de- mostra en els anuncis publicitaris, que suposen el 10% del preu del producte. Acte organitzat per la Plataforma Aturem la Guerra en una plaça de Manresa. Antagonisme | 25
  • 26. Imperialisme | Lluites Contra l’imperialisme, cada poble una lluita Entenem que a un problema global li cal una resposta global. Així doncs, creiem necessàries les diverses llu- ites que confronten la globalització capitalista arreu del món, amb les seves identitats i modalitats. És clar que no es veu fàcil lluitar contra l’imperialisme des d’aquí, des de Manresa, però únicament cal mirar d’actuar mantenint i ampliant uns mínims de coherèn- cia i veure les altres societats des d’un punt de vista internacionalista, solidari amb els demés pobles i amb les seves lluites. Les protestes contra les agressions militars imperialistes, el boicot com a campanya per desacreditar certes emp- reses, la crítica a les qui des d’aquí segueixen els dictats de les polítiques neoliberals dictades per organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, el debat per anar canviant els valors i els hàbits que ens volen encasellar com a propis de la cultura d’”Occident”, el foment de les relacions comer- cials justes entre els pobles... Totes aquestes activitats es poden anar desenvolupant des de les nostres localitats per contribuir en la lluita mundial contra la barbaritat 26 | Antagonisme
  • 27. de la globalització neoliberal. I a la vegada, la mateixa lluita per les llibertats na- cionals i socials del nostre poble és la millor manera d’assegurar que la nostra societat deixi de ser partícep de les agressions imperialistes. Manifestació per denunciar els interessos econòmics d’entitats ban- caries com La Caixa en la guerra d’Irak. Antagonisme | 27
  • 28. Imperialisme | Ideal Internacionalisme contra ‘el tigre de paper’ Cal canviar des de l’arrel els valors d’un “progrés” basat en el consumisme i el capitalisme salvatge. Començant pel reconeixement de la diversitat de pobles i cultures i de les seves lluites, lluny de la visió eurocèntrica, hem d’anar creant un teixit de relacions de solidaritat. És tant possible com necessari que les diverses exper- iències revolucionàries vagin ampliant la seva capacitat d’incidència, fins arribar-se a relacionar i complimentar, mentre es combat un imperi vençut diverses vegades a través de petites i grans proeses. Precisament són aquells pobles que resisteixen al blo- queig o a la invasió, els que no apliquen les mesures econòmiques dictades des de Washington, els que decideixen alçar-se contra les injustícies, vinguin d’on vinguin, i els que troben formes dignes de viure i de relacionar-se en comunitat, que mostren la debilitat d’aquest imperi, un dels més agressius de la història. En aquest camí, s’ha d’anar tendint cap a un sistema so- 28 | Antagonisme
  • 29. cio-polític mundial heterogeni, on vagi desapareixent la depredació irracional dels recursos naturals i on es vagi establint la igualtat social entre les diverses nacions o comunitats. Exposició sobre les lluites contra l’ordre imperialista. Antagonisme | 29
  • 30. Educació | General Ens eduquen amb els valors del capital L’educació és aquell conjunt de processos d’ensenyament-aprenentatge que fan possible el creixe- ment integral de la persona en funció d’una escala de valors. L’aprenentatge abarca tant el planificat sistema educatiu com les experiències personals i la interac- ció amb altres persones i amb la societat. Així doncs, al llarg de la nostra vida, aprenem coneixements com ara les matemàtiques o la llengua que ens permeten viure en societat i desenvolupar-nos-hi activament. Però aquests coneixements no són l’únic que aprenem: aprenem a valorar el món, adquirim una escala de valors pròpia. Quins valors ens transmeten el sistema educatiu, els mitjans de comunicació o la cultura del consum? La competitivitat, l’individualisme, el materialisme o el malbaratament de recursos són els valors que estan guanyant terreny en la nostra societat, i estan fortament lligats al model socio-econòmic en que ens ha tocat viure: el capitalisme. 30 | Antagonisme
  • 31. La informació al carrer: en aquesta foto es pot veure la transformació d’un mur qualsevol, gràcies a l’acció de l’Assemblea de Joves de Manresa. Ara és un punt d’informació on es poden enganxar cartells i informar de les diferents activitats. Antagonisme | 31
  • 32. Educació | Manresa El model d’ensenyament institucional L’ensenyament comença a l’escola on de ben petits ja aprenem el model avaluatiu i homogeneïtzador amb que se’ns educarà. Els exàmens, un sol mètode i la velocitat d’estudi ens transmetran la competitivitat i l’individualisme que trobarem a l’institut. Haurem de fer front a l’especialització i a la pèrdua de perspec- tiva global que això comporta amb el batxillerat i més endavant a la universitat, on es tendeix cada cop més a ensenyar un ofici específic. Les classes magistrals i la incompetència pedagògica arriben a les universitats al punt més alt. El grau de fracàs escolar a les escoles i als instituts de l’Estat Espanyol és d’un 25%, clar que el percentatge del P.I.B. destinat a educació és dels més baixos de la Unió Europea. Tot i aquestes dades, en els Pres- supostos Generals de l’Estat del 2006 (aprovats amb els vots de PSC-Cpc, ERC,ICV i CiU, entre d’altres) la despesa del ministeri de Defensa superava de bon tros la d’educació (M. Defensa: 8.857 milions € / M. Edu- cació: 5.330 milions €). 32 | Antagonisme
  • 33. Pel què fa les universitats i altres estudis superiors les necessitats econòmiques del moment i del lloc fan que els estudis que no aporten la mà d’obra qualificada que necessita el mercat de treball, siguin menyspreats i vagin desapareixent progressivament. És per això que en una ciutat com Manresa, l’oferta d’universitat pública és només d’enginyeries i no pas de sociologia, filosofia o humanitats. Mentre els estudis privats de matricula milionària proliferen, les joves estudiants que decideixen estudiar a la Universitat Autònoma de Bellaterra (la pública més propera a Manresa) es poden arribar a gastar en transport públic uns 100 € al mes. Pel què fa a la llengua, tot i les polítiques lingüístiques, a les universitats catalanes la majoria de classes són en castellà. D’aquesta manera molts professionals hauran après el llenguatge tècnic de la seva carrera en cas- tellà, afavorint la minorització del català. Tot i que avui dia tenim un ensenyament mixt (públic i privat), aquests últims anys hem pogut observar com s’engegaven certes polítiques privatitzadores dins els centres universitaris. En les últimes lleis aprovades s’aposta clarament per deixar en mans del mercat l’educació de les generacions futures. Amb el finançament privat de l’ensenyament, aquest només serà rendible ($) si el coneixement que s’hi Antagonisme | 33
  • 34. transmet beneficia a aquests agents financers privats: les universitats que apostin per estudis que encaixin amb les necessitats del món empresarial rebran finançament privat. Les que ensenyin matèries “impro- ductives” quedaran marginats del finançament privat i hauran de subsistir amb un escàs finançament públic. Exposicions: les exposicions són una manera d’informar a la gent, alhora que s’utilitza el carrer com a espai de trobada social. 34 | Antagonisme
  • 36. Educació | Lluites La lluita a l’ensenyament Entre l’alumnat de secundària i de les universitats cata- lanes, ja fa anys que sindicats, assemblees i plataformes d’estudiants s’organitzen per denunciar les tendèn- cies privatitzadores de l’ensenyament i el dirigisme empresarial dels estudis. A partir de les mobilitza- cions s’intenta fer front a les col·laboracions d’entitats bancàries o empresarials en el finançament, mai gratuït, de les nostres universitats. També denuncien entre les estudiantes les perilloses lleis com la L.O.E. que el parlament aprova i sentencia l’ensenyament públic a la privatització. Més enllà dels centres educatius, la interacció entre la persona i la societat també contribueix al procés edu- catiu de la persona. Més enllà de les empreses privades i el món institucional, a Catalunya tenim una herèn- cia associativa que actua de referent social. Transmet valors, idees i demandes des de la societat civil organ- itzada. Aquest món associatiu tan valuós està desapa- reixent degut al model consumista i unes polítiques culturals que no valoren l’associacionisme i afavoreixen les polítiques privatitzadores de l’oci. 36 | Antagonisme
  • 37. Mani: a les universitats els sindicats,assamblees i plataformes mobil- itzen a les estudiants per fer front a les polítiques privatitzadores. Antagonisme | 37
  • 38. Educació | Ideal Escola nova, poble lliure. Educació popular! Des de l’Assemblea de Joves de Manresa creiem que l’educació és un dret fonamental i el coneixement un valor que enriqueix la societat, li dóna llibertat i eines per a millorar les seves mancances. Des de l’AJM apos- tem per una educació popular: - Volem una educació pública: que no es financin els centres privats i que les matriculacions, taxes, màsters i postgraus siguin gratuïts. - Volem una educació crítica i no submisa al model econòmic neoliberal: que s’estudiïn les fórmules de distribuir la riquesa i arribar a la justícia social i no les formules per omplir les butxaques de les multinacionals (exemple: model d’empresa cooperativa). - Volem una educació revolucionària: on el model jeràrquic de les classes teòriques magistrals evolu- cioni cap a la participació retroactiva i dinàmica de l’alumnat. Que es valori la solidaritat, la cooperació, el respecte a la dignitat humana i al medi ambient, en contra de l’elitisme i l’individualisme transmesos avui dia. I que ens mostri les diverses lluites socials per a la creació i resolució de conflictes. 38 | Antagonisme
  • 39. En definitiva, una educació a l’abast de totes les per- sones, desenvolupada des dels centres educatius fins a les cases, locals socials i al carrer, on nosaltres mateixes aprenguem a analitzar la societat i a ser capaces de gestionar-la i si cal, transformar-la. F. Brotons: en els actes i xerrades organitzats pels moviments estudi- antils, s’analitzen i difonen lluites exemplars de resistència, en aquest cas F. Brotons, després de 25 anys de resistència a la presó. Antagonisme | 39
  • 40. Treball | General Les treballadores som tractades com una mercaderia En el sistema capitalista les treballadores som tractades com una mercaderia més. No produïm per nosaltres mateixes ni controlem els mitjans de producció, trebal- lem per engrandir el capital d’unes poques a canvi d’un salari necessari per a viure en aquesta societat de consum irracional. La divisió internacional del treball ha mantingut una sobreexplotació de les treballadores dels països anom- enats “subdesenvolupats”, sotmeses als interessos econòmics de les grans empreses multinacionals. Mentrestant, a casa nostra, en els països que ens diuen que són “desenvolupats”, la precarietat laboral va en augment. La deshumanització del treball va lligada a la inesta- bilitat, a la inseguretat: la major part de contractes laborals que es van firmant són temporals, la deslocal- ització d’empreses amenaça els drets que s’han anat aconseguint durant els anys de lluita, continuen les discriminacions de gènere i de procedència, creix una sinistralitat laboral que ens deixa un mort cada dia als Països Catalans. 40 | Antagonisme
  • 41. I tot això en un context de desconeixement de drets laborals per part de les treballadores, de burocratitza- ció i reformisme de sindicats com CCOO i UGT i de desmobilització de les treballadores de base, que no tenim espais clars de lluita viable. Mani: manifestació reclamant les 35 hores de treball setmanals, i denunciant les empreses de treball temporal. Antagonisme | 41
  • 42. Treball | Manresa De la precarietat laboral al malestar social En termes laborals, les joves de Manresa, com les de la resta del país, ja podem dir que som la primera gener- ació que tenim menys drets consolidats que les genera- cions anteriors. Aquesta situació ens porta a una precarietat laboral que va lligada a la inseguretat laboral i social; suposant el retard en l’edat d’emancipació, la dificultat d’accés a l’habitatge, la dificultat de seguir uns estudis regulars, la impossibilitat d’elaborar projectes de vida a llarg termini. Tot aquest context és aprofitat per empresàries, i més concretament per les Empreses de Treball Temporal, que cada dia veiem com proliferen per la nostra ciutat. Al llarg de l’any 2003 a Manresa es van firmar 2.594 contractes indefinits, 16.508 contractes temporals i 4.999 contractes a temps parcial. La tendència de deixar les relacions laborals a l’esperit del “lliure mercat” ha portat a negociar les condicions de treball en una situació de desequilibri de poder entre empreses i treballadores. 42 | Antagonisme
  • 43. Entre el jovent de la ciutat, lluny de veure’ns en un treball relacionat amb la nostra vocació o si més no, en un treball satisfactori, s’estén la normalització d’agafar- se l’atur com unes “vacances” després d’haver estat treballant en llocs desmotivadors. I és que la major part dels treballs que se’ns ofereix a la ciutat no són gens atractius, ni pel treball ni per les seves condicions. ETT: empresa de treball temporal pintada de vermell en una denúncia del negoci que aquestes empreses realitzen, aprofitant-se de les con- dicions precaries de les treballadores. Antagonisme | 43
  • 44. Treball | Lluites Per un treball digne! La desmotivació i el rebuig condicionats per les con- dicions laborals està molt estès entre les treballadores, però en termes generals no es veuen sortides, no es veuen camins de lluita clars que ens assegurin un canvi radical en aquests aspectes. Però això no vol dir que s’abandoni aquesta lluita, tot al contrari. Hem de seguir utilitzant la denúncia pública de tots aquells aspectes del món laboral que perjudiq- uin els interessos de les treballadores, tenint en compte la possibilitat d’acció dins de sindicats que continuïn tenint una línia coherent, i a la vegada ajudar a la pro- moció de formes de treball alternatives, menys aliena- dores i que tinguin un sentit per a les treballadores. En aquest aspecte és important el coneixement dels drets laborals per fer-los respectar, la participació en les lluites contra les reformes laborals que pretenen retal- lar-los i la solidaritat amb les lluites laborals locals. Tot i que en els últims anys s’ha pogut presenciar una disminució de les lluites dins dels llocs de treball, no es pot negar que les lluites laborals hagin sortit al carrer. 44 | Antagonisme
  • 45. En les protestes contra les Empreses de Treball Tempo- ral, que en el seu temps ja van obligar a modificar-ne la legislació, o més recentment en les mobilitzacions contra la deslocalització d’empreses i en les manifesta- cions de rebuig a aquesta nou tipus de treballadora caracteritzada per la precarietat. Paral·lelament també s’han anat creant sortides laborals controlades per les mateixes treballadores, en forma de cooperatives, que permeten desenvolupar un treball en Cercavila de denúncia del paper clau de les ETT’s en l’injusta precari- etat en que es troben les treballadores amb contractes “basura”. Antagonisme | 45
  • 46. Treball | Ideal La satisfacció en el treball Entenem el treball com una activitat destinada al bene- star de la col·lectivitat. Modelat segons les necessitats de la societat, no pas per engrandir un capital que es reparteix amb gran desigualtat. Apostem per un canvi de valors, per un canvi en la visió del treball. Entenem que els diversos treballs, tant els productius en camps o fàbriques, els de man- teniment i neteja, els intel·lectuals, etc., són igual de vàlids. Per això no hi hauria d’haver diferència de privilegis entre els diversos treballs “manuals” i treballs “intel·lectuals”. S’ha d’anar orientant la voluntat del treball cap a un objectiu més satisfactori, allunyant-nos d’un sistema salarial que fomenta l’egoisme i la desigualtat. Hem de ser les pròpies treballadores les qui con- trolem el nostre treball. És l’única manera d’evitar l’explotació i de sentir-nos-hi més identificades i moral- ment recompensades. Amb referents històrics com les col·lectivitzacions a la Catalunya del 1936 i amb exem- ples com l’ocupació de fàbriques per les treballadores a l’Argentina o l’ocupació de terres de Brasil, ens hem 46 | Antagonisme
  • 47. d’anar traient de sobre els prejudicis d’inviabilitat d’aquests models laborals. I així, amb una repartició del treball i de les responsabilitats entre les mateixes treballadores, anar passant de “a cadascú segons el seu treball” a “a cadascú segons les seves necessitats”. Treballadors argentins gestionant una fàbrica ocupada, trencant així els vells models de propietat privada dels mitjans de producció que els encadenava a treballar per al benefici d’un sol propietari. La gestió serà democràtica, els beneficis repartits entre els treballadors. Antagonisme | 47
  • 48. Drets Socials Podríem considerar els drets socials com el conjunt de drets bàsics i elementals que les persones necessiten per tal de garantir la qualitat de vida i la dignitat dins de la societat. L’alimentació, l’habitatge, la sanitat, el transport i el lleure són els drets bàsics fonamentals i que es veuen arrossegats per la dinàmica del sistema neoliberal. El model de gestió econòmic i social imposat pel sis- tema capitalista acaba delimitant l’àmbit de maniobra dels drets bàsics encaminant-los cap a la individualitza- ció i privatització de la societat. Tot i que en aquest llibret hem decidit concretitzar en el camp de l’habitatge i del lleure, cal remarcar alguns aspectes fonamentals de la resta de drets social. Entenem l’alimentació com la necessitat vital de les persones de poder ingerir uns aliments de qualitat per tal de conservar la salut humana; observem que dins del model capitalista aquesta necessitat s’ha convertit en un negoci i la producció i distribució dels aliments s’ha mercantilitzat com si es tractés d’un producte qualsevol. Per tal d’augmentar els beneficis privats, les multinacionals alimentàries han convertit la cadena de recollida i conservació dels aliments en produccions en 48 | Antagonisme
  • 49. massa, en les que el més important és la quantitat i no la qualitat. Ha arribat un punt que ja no sabem el que mengem. Dins el model capitalista, la sanitat ha emprès un camí cap a la privatització. A l’actualitat els interes- sos sanitaris venen donats per les grans multinacionals farmacèutiques que s’enriqueixen a costa de la salut de la ciutadania. El transport s’ha convertit a un ritme accelerat en una necessitat dins del model urbà creat pel neoliberalisme. Dins d’aquest àmbit, l’oferta pública sembla dissenyada pel conjunt de persones que no poden utilitzar el transport privat. Aquest és el que realment s’ha poten- ciat alhora d’invertir i organitzar el territori, un transport que serveix de font d’ingressos per una de les principals columnes del poder capitalista: el petroli i les energies contaminants. Antagonisme | 49
  • 50. Drets Socials | Habitatge | General Habitatge, el negoci sobre el dret Entenem l’habitatge com un dels drets socials fonamen- tals i que es centra en el dret bàsic de les persones de tenir un lloc on poder viure dignament. Aquest dret bàsic ha servit dins el model capitalista- neoliberal com a eina especulativa, creant a un ritme frenètic el que podríem anomenar un espiral especula- tiu que fomenta la polarització entre “riques” i “po- bres”. Aquest espiral especulatiu ha anat augmentant en els últims anys i s’ha vist materializat en forma de polítiques urbanístiques que a través del disseny de plans urbanístics, que tenen com a principal objectiu afavorir l’especulació de l’habitatge per part de grans empresaris, empenyen a les ciutadanes a endeutar-se de per vida, mentre rics inversors multipliquen els seus beneficis. 50 | Antagonisme
  • 51. Manifestació pels carrers de Manresa, denunciant que la rehabilitació del barri antic s’està fent amb l’especulació i enriquiment d’inversors immobiliaris i constructores, fet que repercuteix a les persones que han d’hipotecar-se per aconseguir el pret bàsic que suposa l’habitatge. Antagonisme | 51
  • 52. Drets Socials | Habitatge | Manresa El difícil accés a l’habitatge a Manresa En els últims anys el joc especulatiu ha anat guanyant força i sembla que la cobdícia de molts empresaris no s’atura davant la crescuda dels preus fins a nivells inas- solibles per la major part de la ciutadania. Només en els últims cinc anys a l’Estat espanyol el preu de l’habitatge ha crescut un 145%, fins ha arribar al punt que el preu del metre quadrat de l’habitatge nou és de 1555 euros. Actualment la despesa en habitatge suposa més del 50% dels sous familiars; del 1994 fins al 2002 els sala- ris van pujat un 30% i els preus dels pisos ho han fet un 83%. Dins d’aquesta onada especulativa promoguda pel mateix sistema capitalista, Manresa es posiciona com a líder en la pujada de preus de l’habitatge a tot Cat- alunya. Aquest espiral especulatiu, destructor de la solidaritat i de les relacions socials, ha fet augmentar el nombre de noves construccions a la ciutat, ha provocat, durant 20 anys, l’oblit i la pauperització del barri antic i la creació d’una nova ciutat amb barris dormitoris, fo- mentant la individualització de les ciutadanes. Davant d’això les solucions donades per part de l’ajuntament 52 | Antagonisme
  • 53. a través del pla d’habitatge FORUM, són insuficients. Els preus proposats tant en els habitatges lliures com en les de protecció oficial són inassequibles per gran part de la població i sobretot pel col·lectiu jove. Un pis de protecció oficial d’uns 73 metres quadrats costa 109.500,00 euros (falta sumar l’IVA i les despeses d’escriptura i de gestors). Paisatge urbà: conseqüència de l’espiral especulatiu i constructiu en són les molèsties que els veïns hem de suportar, per a què els con- structors facin el seu negoci. Antagonisme | 53
  • 54. Drets Socials | Habitatge | Lluites Les lluites i alternatives cap a un model millor Davant d’aquest joc especulatiu sorgeixen crits de denúncia i resistència contra el model d’habitatge creat, el moviment Okupa n’és un. Les diferents iniciatives d’ocupació serien l’opció de vida i de denúncia que neixen davant l’espiral especulatiu i que, a la vegada, creen una alternativa d’habitatge, reutilitzant aquells espais que acaben abandonats pel mateix sistema i que només serveixen per continuar especulant. Aquest moviment pretén denunciar i obrir una alter- nativa davant el model actual d’habitatge que juga amb la necessitat vital de les persones de tenir un habitatge digne, augmentant-ne els preus fins a nivells astronòmics. Un augment del nombre de pisos de lloguer acom- panyat d’una disminució del lloguer, facilitaria l’accés a l’habitatge i representaria el primer pas cap a un model d’habitatge on tothom hi tingués cabuda i pogués as- solir un habitatge digne. Un bon exemple d’un model d’habitatge on la super- ació de la propietat privada ha permès l’habitatge com a dret fonamental independentment del poder adquisi- tiu, és el que es va posar en pràctica tant a Marinaleda (Andalusia) com a Cuba. Aquest segon és un model basat en la sostenibilitat, la descentralització i la participació, que considera 54 | Antagonisme
  • 55. l’habitatge com un procés a seguir i no només com un producte. L’Estat pretén transferir les responsabilitats de l’habitatge a l’individu, crea un lliure mercat de la terra i de l’habitatge a preus assequibles per a la població i proveeix de material per a l’autoconstrucció de pisos a preus baixos i que es poden pagar en terminis. Aquest model dóna una alternativa a l’actual joc capi- talista especulatiu i aporta una sortida a l’augment de preus de l’habitatge, superant la propietat privada i la mercantilització d’aquesta en benenefici privat. Ocupació d’un edifici per part de la Plataforma Aturem la Guerra a Manresa. D’aquesta manera la plataforma aconseguia un espai on desenvolupar les seves activitats. Antagonisme | 55
  • 56. Drets Socials | Oci | General La privatització del lleure En el món capitalista, l’oci no és res més que una forma per tenir entretinguda a la gent i perquè aquesta tingui menys temps per pensar què és el que realment està passant al seu voltant. També, com molt bé indica el terme capitalisme, no hi ha cap oci programat pel sistema que no comporti l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de la immensa majoria de la massa de la nostra societat. Aquest tipus d’oci, per si no fos prou, no promou uns valors socials d’igualtat, de llibertat, de tenir esperit crític ni d’enriquiment personal sinó al contrari, fomen- ta el no pensament, la individualitat, la competitivitat, l’alienació de les persones, així com també la diferen- ciació per raó de sexe o de procedència. Ens tenen en- tretingudes amb estupideses sobre la vida de diferents personatges mediàtics i superficials, fent qüestió d’estat els concursos de ball i de cant (com Eurovisión) mentre darrera nostra ens van anul·lant la capacitat de pensar per nosaltres mateixes. I és que això és el què volen els empresaris, tenir-nos ben preocupades per foteses i poder-nos desfogar, ja que si ho fem de festa a “discos”, consumint drogues de manera irracional, als camps de futbol,... no ho farem reclamant millores del nostre estat laboral i social. Entenem la competitivitat sana com a possible font per 56 | Antagonisme
  • 57. a l’esforç i la millora personal, però per aquest model d’entreteniment, aquesta no és entesa així; sinó que la competitivitat dins el món capitalista fomenta la desunió, l’enveja i la ràbia entre persones, premiant únicament el guanyador, el que ha trepitjat als demés per arribar a una posició millor i obviant també l’esforç que ha fet la resta. Pensem també que no tothom té la possibilitat de pas- sar estones divertides amb els amics fent qualsevol ac- tivitat. Aquest model de món imperialista comporta que a moltes parts del món, hi hagi nens i nenes de menys de deu anys que no sàpiguen què vol dir la paraula oci, ja que l’única cosa que coneixen és treballar explotats per poder sobreviure o mal viure a les ordres dels ja esmentats empresaris, que simplement miren quants guanys poden arribar a tenir a finals d’any. Per tant, mentre l’oci estigui dominat pel magnats capi- talistes, no hi haurà espai on la gent pugui passar-ho bé, pensar amb el seu propi cervell i no pas com si fossin robots i que, a més, això no els suposi un empobriment dels seus recursos econòmics. Antagonisme | 57
  • 58. Pancarta que, coincint amb la campanya consumista de nadal, l’Assemblea de Joves de Manresa penjava a la plaça St. Domènec per denunciar les conseqüències d’un consum desmesurat. 58 | Antagonisme
  • 60. Drets Socials | Oci | Manresa Oci o negoci? A Manresa l’oci existent no difereix gaire del de la resta del país; discoteques i algun concert programat per l’ajuntament són gairebé l’única sortida al lleure de molta població. Però no tothom es conforma amb això, hi ha qui es veu obligat a crear alternatives perquè a part de que no hi ha una oferta àmplia d’oci, les institucions només treballen pel seu benefici i a favor d’aquest oci privat i de masses. Que falten tipus d’oci? És igual, més dificultats posarem a aquelles que en volen crear amb un missatge difer- ent al nostre, perquè com que aquests no els podem controlar... I és que així és com pensen els governants que tenim; mentre a Manresa s’ha construït un complex con- sumista amb cinema, centre comercial i Mc Donald’s, les associacions que volen fer actes culturals per finançar-se no ho poden fer, ja que el preu imposat per l’ajuntament pel lloguer del Pavelló del Vell Congost és de gairebé 5.000 euros. On s’és vist? Qui es pot perme- tre aquest luxe? Però ja no és simplement el no poder organitzar con- certs a la ciutat, també hem de mirar cap a les zones esportives, com podrien ser els casos dels camps de 60 | Antagonisme
  • 61. futbol del Congost, la Pista Castell,... degradats per la poca intervenció de l’ajuntament per mantenir-ho en condicions. I com és que a Manresa no es pot anar a donar un tomb entre el verd si no és que vas al Parc de l’Agulla? Qui no té cotxe com ho fa? I com aquestes, més i més coses manquen a Manresa perquè la seva població pugui gaudir de diverses zones i diferents tipus d’oci. Mentre esperem que els qui s’han d’espavilar ho facin, ens veurem obligades a seguir emigrant de la ciutat per a poder gaudir de la diversificació d’espais. Dinar en una plaça de Manresa, organitzat per a autogestionar les activitats de l’AJM, alhora que es reivindica la vida als carrers i places. Antagonisme | 61
  • 62. Drets Socials | Oci | Lluites Autogestionant el lleure El què pretenem és crear, per tant, un model d’oci on tothom s’hi pugui trobar a gust. Amb el sol fet d’organitzar dinars o sopars populars envoltats d’actes reivindicatius (ja sigui en places o a l’arribada d’una caminada), torneigs esportius sense cap tipus de pressió ni competitivitat, diferents xerrades informatives per saber què passa realment al nostre voltant, exposicions, concerts, ajudar en l’organització de festes de barri, ser un dels organitzadors de la Festa Major Alternativa,... intentem crear aquest clima d’oci on tothom és lliure per poder divertir-se com vulgui. Incloent elements variats per agrupar el màxim nombre de persones i perquè aquestes tinguin més opcions a l’hora d’escollir quines activitats volen practicar en el seu temps de lleure, un temps que creiem essencial en la formació de la persona. Creiem que totes hem de poder tenir una estona per nosaltres mateixes, no pot ser que el treball ens ocupi tota la vida diària i que a més ens emportem la feina a casa, sent incapaces de distreure’ns a causa de l’estrès provocat pel nostre treball, moltes vegades miserable. 62 | Antagonisme
  • 63. Per tot això cal un oci on l’objectiu sigui el de formar-se com a persona compartint espais i interaccionant amb gent possiblement diferent, però amb un mateix objec- tiu, el de passar-ho bé, aprendre, i conèixer diferents maneres de fer. Acció de denúncia de la cultura consumista transmesa a través d’hàbits socials imposats per l’economia del lliure mercat. Antagonisme | 63
  • 64. Drets Socials | Oci | Ideal Alternatives a l’oci privatitzat Parlar sobre l’oci ideal és parlar d’una manera molt abstracta perquè hi ha tants gustos d’oci com tanta gent hi ha que vol gaudir-lo. Pensem però que un oci no pot ser de cap manera, ja que el seu nom així ho indica, una forma de patiment o que arribi a provocar decepcions a les persones, perquè l’oci és per gaudir-lo. Partint d’aquesta premissa doncs, hauríem d’aconseguir crear un sol tipus d’oci expressat de moltes maneres diferents, però que tingués en comú el respecte i el divertiment personal, ja sigui produït per ell mateix o sigui rebut per mitjà d’una altra persona. Perquè tant és oci poder anar de concerts com anar a veure una obra de teatre, passant per un simple joc de taula. Tampoc volem un oci on les empreses privades siguin les veritables propietàries d’aquest; pensem per exem- ple en els esports, subordinats a les televisions i a les multinacionals que els patrocinen Per nosaltres l’oci ha de ser tolerant amb la resta i d’enriquiment personal per a un mateix, i mai ha de poder causar un cert malestar a tercers. 64 | Antagonisme
  • 65. Concert organitzat per l’AJM, promovent així la cultura musical fora dels circuits oficials. Antagonisme | 65
  • 66. Repressió | General Del control social al càstig Anomenem repressió a tots aquells actes que es porten a terme per evitar un canvi en l’estructura de poders que s’ha establert en la nostra societat. En aquest sentit entenem que és el mitjà utilitzat pels diversos estats del món capitalista per solucionar els conflictes amb tots aquells moviments de l’esquerra rupturista que pretenen buscar sortides a la desigualtat social i a les injustícies. Observem en la repressió dues conductes: el control social i el càstig a qui se n’escapa. El control social està representat per aquells sistemes que permeten tenir una informació de tots els movi- ments de les persones (cameres de videovigilància, identificacions, control telefònic o de correu elec- trònic...), i per les polítiques de retallada de llibertats, acompanyades per campanyes mediàtiques de crimi- nalització. El càstig es transmet a través d’un monopoli de la vio- lència concedit a l’Estat des de la legislació. Es tradueix en amenaces, detencions, tortures per part dels diversos 66 | Antagonisme
  • 67. cossos policials. Multes, penes-multa, sentències de presó des de l’aparell judicial. I en alguns casos pot aparèixer el què es coneix com a ‘guerra bruta’, quan l’Estat se salta les seves pròpies lleis i normes per a reprimir. També hem de tenir present que degut a les conseqüèn- cies del model capitalista, el càstig no sols arriba al moviment contestatari, sinó que també recau sobre la pobresa i els sectors socials més exclosos dels privilegis del consum, que són els que actualment omplen les presons. La paradoxa de la nostra societat. Antagonisme | 67
  • 68. Repressió | Manresa Aquí també hi ha repressió A Manresa, com no pot ser d’altre manera, també patim la repressió d’aquest estat imperialista amb els òrgans de govern com a braç executor. Ens trobem que l’ajuntament de la nostra ciutat, mentre promou una cultura consumista i individualista, crea un Projecte Educatiu de Ciutat que pretén educar a la so- cietat amb valors de convivència i respecte i perseguir qualsevol actitud “incívica”, fet que promou més la re- pressió. Tot i això són elles les primeres en no predicar amb l’exemple, causant continues molèsties de mobili- tat, de sorolls i de qualitat de vida de les ciutadanes, beneficiant sempre les empreses constructores. Fins a tal punt arriba la repressió que se’ns nega la possibilitat de fer actes polítics, ja sigui en places o en recintes tancats, posant condicions inassolibles. Però quan no tenen cap més opció que deixar fer sentir la nostra veu, el què s’intenta és marginar-nos i fer-nos sortir d’allà on més gent podria captar el nostre mis- satge, donant com a excusa la molèstia que podria causar al veïnat i als comerços. Resulta però, que allà on finalment ens diuen que ens hem d’ubicar també hi ha veïnes i comerços! És que potser unes valen més que d’altres? O és que les altres no paguen les seves 68 | Antagonisme
  • 69. campanyes electorals i, per tant, és igual que siguin molestades? A més a Manresa tenim el privilegi de ser de les poques ciutats on hi ha presents els quatre cossos de seguretat com són la policia nacional, els mossos, la guàrdia civil i la policia local. I també gaudim d’unes instal·lacions judicials per on hem de passar les persones que som denunciades per la nostra activitat política, exposant- nos a sentències que van de les multes o penes multa a anys de presó. Tenim una amenaça constant de patir cops repressius com els que han acabat empresonant el Zigor, el Diego, la Laura, la Lola, en Juan Ra i, més recentment, el Ru- ben i l’Ignasi, entre d’altres. Això dificulta més la nostra expressió i provoca un ma- jor control sobre la societat. Policia Local de Manresa impedint la realització d’un mural Antagonisme | 69
  • 70. Repressió | Lluites La repressió reafirma la lluita Arreu del món sorgeixen molts i variats moviments antirepressius que demanen la llibertat per expressar les seves idees, molt sovint compartides per tot un poble que és oprimit i sotmès a una força major. Hi ha diferents lluites, cada poble ha escollit la seva i totes les hem de considerar prou vàlides ja que el què persegueixen no és res més que els seus simples drets. Aquí ja entra la maquinària dels estats, amb empres- onaments preventius, tortures silenciades, tergiversa- cions del què realment volem i reclamem, i utilitzant els mitjans de comunicació per posar l’opinió publica en contra nostre. Ja siguin catalans, mexicans, corsos, kurds, bascos,... totes les lluites contra la repressió són vàlides i hem de proporcionar-nos un suport mutu, ja que totes estem oprimides pels mateixos governs, per les mateixes emp- reses i pels mateixos interessos. A nosaltres no ens pot aturar la por de ser protagonistes de casos com els de Torà, els tres de Gràcia, els de les olimpíades del 92... 70 | Antagonisme
  • 71. Si aquesta por ens atura, haurem perdut tota esperança i serem simplement còmplices dels opressors. Marxa de torxes per reclamar la llibertat dels presos polítics. Antagonisme | 71
  • 73. Per no oblidar... Per totes aquelles persones que han entès que calia lluitar per canviar les coses. Per les que han lluitat per fer-ho possible. Per totes aquelles persones que han estat víctimes de la repressió, víctimes del conflicte, de les més innocents a les més culpables. Per les denunciades, per les detingudes, per les tortur- ades, per les criminalitzades, per les empresonades, per les amenaçades, per les desaparegudes, per les assas- sinades... Perquè tot i les bones intencions de l’idealisme, la rev- olució no és un camí de roses. Perquè tant de sofriment serveixi per no oblidar la ne- cessitat de la lluita davant la condemna de la injustícia. EL MILLOR HOMENATGE, TENIR-LES PRESENTS ...I SEGUIR LLUITANT FINS LA VICTÒRIA! Antagonisme | 73
  • 74. Enderroquem els murs Construïm alternatives Sí, veiem aquesta societat des d’uns ulls absolutament crítics, uns ulls que veuen en les polítiques del sistema capitalista, murs que no deixen desenvolupar la societat de forma justa i solidària i que no es conformen en un obstinat immobilisme que sols dóna pas a un oci pri- vatitzat on el negoci es converteix en rutina. Un treball alienat on les treballadores som simple mercaderia, un habitatge, que essent un dret, esdevé una gran dificultat per la major part de la població, una educació en mans del destructor imperialisme, capitalisme, sexisme... i uns imperis que, a nivell mundial, consumeixen mica en mica les llibertats individuals i col·lectives dels pobles i la seva gent. Des de l’Assemblea de Joves de Manresa, volem de- nunciar aquests murs que ens imposa aquesta societat i aquesta democràcia que han fet unes poques per controlar les masses populars. 74 | Antagonisme
  • 75. Creiem doncs necessari alternatives per constituir una nova societat i una nova democràcia d’igualtat i justícia per a totes. Per tant, és necessari enderrocar aquests murs que ens impedeixen ser el que volem ser, obli- gant-nos a ser el que elles volen que siguem. Antagonisme | 75
  • 76. Serà un dia que durarà anys (Ovidi Montllor) Serà blava i tranquil·la la Apreta fort les dents mar Apreta els punys Serà espessa i verda la vall Infla’t d’aire els pulmons Serà gran i dolça la Obre bé els ulls muntanya Fes treballar el cap Serà un dia que durarà Controla el cor anys No tanques mai la boca Crida ben fort Gent de mar, de rius i de Deixa’t anar muntanyes Dóna’t tot tu Tindran mar i prats i rius i boscos Tindran tot. I es parlarà de vida Les ciutats seran rius plens de gent Floriran flors i cants i alegries Floriran crits i cors i paraules En el dia que durarà anys Braços lliures i boques i mans 76 | Antagonisme