SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
Descargar para leer sin conexión
INS NICOLAU COPÈRNIC - TERRASSA

 Les monarquies absolutes dominen el panorama
polític en una Europa sumida en constants lluites pel
poder i guerres (Guerra dels trenta anys).
 El poder continua en mans de l’aristocràcia i
l’església, els principals mecenes.
 L’artista viu al palau.
 Molta producció artística i científica
Context històric

 “Barroco” (perla irregular):
extravagant, diferent,
recarregat, sinuós, imperfecte.
 Manifestacions artístiques
sinuoses i repletes d’ornaments
(Horror vacui), un paral·lel que
veiem també a la música:
Laschia ch’io pianga
El terme “barroc”
Perla irregular
Retaule barroc

 LA MONODIA: predomina la
melodia acompanyada com a
resposta al contrapunt imitatiu del
Renaixement, massa complex i que
no permet comprendre bé el text.
Textura que trobarem sobretot a
l’òpera.
 EL BAIX CONTINU: una línia
melòdica de notes greus,
acompanyada d’un xifrat numèric,
que determina l’harmonia a partir
d’unes normes. Sistema que permet
una gran improvisació.
Característiques musicals

 ESTABLIMENT DE LA
TONALITAT: els anteriors
modes eclesiàstics deriven cap a
les tonalitats majors i menors.
Canvia l’harmonia, apareixen els
acords i apareixen les primeres
indicacions de compàs modern.
 NAIXEMENT DE L’ESTIL
CONCERTAT: el trobarem a
l’orquestra. Consisteix en
confrontar dos plans sonors (soli,
concertini o tutti). Dóna més
expressivitat a la música.

 La música religiosa continua
tenint un pes important en el
barroc. Es continuen
component misses i motets
(catòlics) i corals (protestants).
 Policoralitat: especialment a
Venècia i Roma. Consisteix en
una gran polifonia, repartida
en diferents cors que es
contraposen.
 Apareixeran nous gèneres:
l’oratori, la cantata, la passió i
l’òpera.
La música vocal
Plaça Sant Marc, Venècia
Il Canaletto, 1730

Semblant a l’òpera però amb unes característiques
pròpies:
 Textos religiosos, normalment extrets de la Bíblia.
 L’Oratori no s’escenifica.
 S’interpreta en un lloc de culte (església).
 La figura d’un narrador va explicant l’acció
(recitatiu).
 Els grans compositors del gènere són J.S.Bach, amb
l’"Oratori de Nadal” i G.F.Haendel, amb "El Mesíes".
L’Oratori

 Cantata vol dir “música per cantar” per diferenciar-
la de la sonata “música per sonar”. És un gènere
profà, però els protestants l’utilitzaran amb textos
relgiosos, per a les seves cerimònies.
 La cantata és semblant a l’oratori però és més breu.
 Escoltem “Jesus Bleibet, meine Freunde”, Cantata
147 de J.S.Bach i la cantata “TWV 1:155ª” de
G.P.Telemann.
La Cantata

 La passió és un oratori que tracta
exclusivament de la passió i mort de
Jesucrist, basant-se en els evangelis. Com
l’òpera i l’oratori es basa en recitatius, àries,
cors i interludis.
 La figura del narrador es l’evangelista que
relata els fets. Els personatges més
importants són interpretats pels solistes,
mentre que els altres són interpretats pel
cor.
 El compositor més destacat fou novament
J.S.Bach, amb dues grans obres: "La passió
segons Sant Mateu" i "La passió segons
Sant Joan".
La Passió
Crist crucificat
D.Velázquez, 1632

 A finals del XVI a Florència, un grup
d’intel·lectuals (La Camerata Fiorentina) es
disposen a recuperar la música i la poesia
grega. Queixosos de la polifonia
renaixentista comencen a fer una música
senzilla i monòdica, que arribi i commogui
l’oient.
 Alhora, buscaven un gènere que abracés
l’art en totes les seves expressions: poesia,
música, teatre, dansa…Estava naixent
l’òpera.
 L’òpera es va convertir en el gènere més
representatiu de l’època ja que fusionava
molt bé la música i la paraula. Com veurem
més endavant, l’òpera es desenvoluparà en
el classicisme i el romanticisme.
L’Òpera
El Liceu i el palau Garnier

 Serà al 1607 quan C.
Monteverdi compon
"Orfeo", la primera
gran òpera i que
influenciarà a les
posteriors.
 L’òpera tindrà
molta importància a
Itàlia i s’estendrà
per tot Europa,
excepte França, on
desenvoluparan el
seu propi model.
Els orígens…
 OBERTURA: una peça instrumental a l’inici de
l’obra. La música comença amb el teló tancat i es va
obrint a mesura que la música avança.
 RECITATIUS: parts cantades pels solistes on s’hi
desenvolupa l’acció. Sense floriments, ben pla, per
a ser comprès. Podem trobar-lo “secco” (amb
només el continu) o “accompagnato” (amb
acompanyament d’orquestra).
 ÀRIES: són les parts més importants i de major
lluiment pel cantant. L’acció s’atura i el cantant ens
commou amb una bonica intervenció. És el gran
exponent de la melodia acompanyada.
 CORS: fragments on és el cor que canta, comentant
l’escena.
 INTERLUDIS: parts instrumentals que
s’intercalen. També s’anomenen "ritornellos".
 A banda, podem trobar-hi: duets, trios, danses
etc.
Parts de l’òpera
Exemple del que podria ser un
espectacle d’òpera
(Detall)

 El barroc fou l’època dels castrati: joves de gran
talent musical que serien castrats abans de la
pubertat, per tal de conservar la veu blanca, si bé
amb la potència de l’adult.
 Aquesta pràctica s’origina a l’edat mitjana i es
popularitza al XVI quan el papa Pau IV prohibeix
cantar a les dones a l’església.
 Els castrati gaudien d’una gran reputació i
cobraven grans sous. Seria el més semblant a un
futbolista d’elit actual.
 El més famós de tots fou Farinelli, que va
treballar a la cort de Felip V, i que diuen que va
curar al rei de la seva melanconia cantant-li
durant 10 anys les mateixes 4 cançons.
 Al 1994 se’n va fer una pel·lícula, dirigida per
Gérard Corbiau.
Els castrati
 La música instrumental assoleix una gran
autonomia. Evolucionen els instruments, la
tècnica, i neix l’orquestra com a conjunt
organitzat.
 Els músics es veuen obligats a especialitzar-se
degut a la complexitat de la música. Apareix la
figura del virtuós.
Així, podem trobar:
 MÚSICA PER A INSTRUMENTS
SOLISTES: els compositors fan música a per a
instruments concrets per tal que l’intèrpret
pugui lluir-se. Un bon exemple el trobem en
les fugues per a teclat. Escoltem de nou al
mestre Bach.
La música instrumental
Orgue del
monestir de las
Huelgas
(Valladolid), 1706

 MÚSICA DE CAMBRA: és aquella que cap en una cambra
(habitació). Per tant, tota aquella música de més d’un membre i
menor a una orquestra. Era el gènere preferit per la noblesa.
 MÚSICA PER A ORQUESTA: a l’orquestra hi trobem les tres
famílies (corda, vent i percussió). A partir del XVII els
compositors comencen a especificar el tipus i el nombre exacte
de músics que hi volien.
Concert de cambra
 LA SUITE: és un conjunt de danses de diferents caràcters.
El nombre i l’ordre pot variar. Normalment sota la mateixa
tonalitat. En podem trobar per a solista i acompanyament o
bé per a orquestra. Exemples: allemande, sarabande, gigue,
courante o gavotte.
 LA SONATA: és una forma complexa que evolucionarà al
classicisme. Té 3 moviments a Itàlia (Ràpid-Lent-Ràpid) i 4
a França (Lent-Ràpid-Lent-Ràpid). El primer a establir el
model fou Arcangelo Corelli.
 EL CONCIERTO: estructura semblant a la sonata però
amb la confrontació de solista i tutti. Com en la sonata, en 3
o 4 moviments. Segons si intervé un solista o varis
s’anomenarà:
Concerto grosso: los "Seis Concerti Grossi" de Haendel o los
"Conciertos de Brandenburgo" de J.S.Bach.
Concerto a solo: destaquem a A.Vivaldi que té més de 300
concerts per a solista, com les 4 estacions per violí, o concerts
per a flauta.
Formes orquestrals

 L’oboè:
Els instruments
D’esquerra a dreta: xeremia medieval,
oboè barroc i oboè modern
Instrument molt utilitzat en el barroc.
Deriva de les xeremies medievals.
Instrument de doble canya.
Audició: concert en Re m d’A. Marcelo

 El fagot:
D’esquerra a dreta: oboè, clavicèmbal, fagot, viola de gamba baixa i oboè.
De la família de l’oboè,
el fagot és l’instrument
més greu de doble canya
Audició: Sonata en La
m per a flauta de bec,
fagot i continu,
A.Vivaldi (RV86)

 La flauta de bec:
Audició: Aria sopra la Bergamasca, M. Uccellini

 Clarinet barroc (Chalumeau):
D’esquerra a dreta: chalumeau, oboè
barroc, oboè modern i requinto
Instrument semblant a la flauta de bec
però amb embocadura de canya simple.
Canyes de saxòfon,
també de canya simple
Audició: Suite en Sol m
J.B.Boismortier (solo)

 L’orgue:
Orgue del monestir de Santa
Cruz, Coimbra (Portugal)
Durant el barroc, va ser un dels
instruments més importants al costat
del violí i el clavicèmbal,
i J.S.Bach el seu màxim exponent.
Audició: Passacaglia i fuga
en Do m, J.S. Bach

 El clavicèmbal, el virginal i l’espineta
Audició: Sonata de D. Scarlatti, K.455

 El violí:
Antonio Stradivari al seu taller
Audició: Canon de Pachelbel en Re M

 La viola da gamba
Audició: Folies d’Espanya, M. Marais

 La tiorba
Audició: toccata arpeggiata, J. Kapsberger

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

El Classicisme musical
El Classicisme musicalEl Classicisme musical
El Classicisme musicalOlympia
 
Història de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeHistòria de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeVMREVERT
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musicalJoanescoda
 
Música al barroc
Música al barrocMúsica al barroc
Música al barrocjordibm2
 
Power Point Edat Mitjana
Power Point Edat MitjanaPower Point Edat Mitjana
Power Point Edat Mitjanaannaaa9
 
Instruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjanaInstruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjanapauettt
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musicalsusipeiroten2
 
El classicisme
El classicismeEl classicisme
El classicismelidiam
 
El Renaixement.
El Renaixement.El Renaixement.
El Renaixement.VMREVERT
 
La musica del Renaixement
La musica del RenaixementLa musica del Renaixement
La musica del Renaixementpoquetino2006
 
EL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALEL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALsusipeiroten2
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaDolors Cubí
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticismeEl Casal
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musicalsusipeiroten2
 

La actualidad más candente (20)

El Classicisme musical
El Classicisme musicalEl Classicisme musical
El Classicisme musical
 
Història de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeHistòria de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el Romanticisme
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
Música al barroc
Música al barrocMúsica al barroc
Música al barroc
 
Power Point Edat Mitjana
Power Point Edat MitjanaPower Point Edat Mitjana
Power Point Edat Mitjana
 
Instruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjanaInstruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjana
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
El classicisme
El classicismeEl classicisme
El classicisme
 
El Renaixement.
El Renaixement.El Renaixement.
El Renaixement.
 
La musica del Renaixement
La musica del RenaixementLa musica del Renaixement
La musica del Renaixement
 
Música Barroc
Música BarrocMúsica Barroc
Música Barroc
 
EL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALEL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICAL
 
CLASSICISME MUSICAL
CLASSICISME MUSICALCLASSICISME MUSICAL
CLASSICISME MUSICAL
 
El Classicisme
El ClassicismeEl Classicisme
El Classicisme
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjana
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
SVidella
SVidellaSVidella
SVidella
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 

Similar a El barroc musical (20)

Telemann
TelemannTelemann
Telemann
 
El Renaixement Moodle
El Renaixement MoodleEl Renaixement Moodle
El Renaixement Moodle
 
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música:de l’Edat Mitjana al BarrocLa Història de la música:de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
 
Gluck
GluckGluck
Gluck
 
La música del renaixement Jose Vicente Saporta Capella
La música del renaixement  Jose Vicente Saporta CapellaLa música del renaixement  Jose Vicente Saporta Capella
La música del renaixement Jose Vicente Saporta Capella
 
El romanticisme musical
El romanticisme musicalEl romanticisme musical
El romanticisme musical
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
El Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S XixEl Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S Xix
 
Programa de ma 06
Programa de ma 06Programa de ma 06
Programa de ma 06
 
Reinaixement
ReinaixementReinaixement
Reinaixement
 
Treball De Músicaaa
Treball De MúsicaaaTreball De Músicaaa
Treball De Músicaaa
 
El barroc
El barrocEl barroc
El barroc
 
Faristol 01
Faristol 01Faristol 01
Faristol 01
 
L’Edad Mitjana
L’Edad MitjanaL’Edad Mitjana
L’Edad Mitjana
 
Programa concert Memorial Paco la Parra 2012
Programa concert Memorial Paco la Parra  2012Programa concert Memorial Paco la Parra  2012
Programa concert Memorial Paco la Parra 2012
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
Notes de programa concert cloenda soxxi 2016
Notes de programa concert cloenda soxxi 2016Notes de programa concert cloenda soxxi 2016
Notes de programa concert cloenda soxxi 2016
 
Programa de mà cicle música antiga
Programa de mà cicle música antigaPrograma de mà cicle música antiga
Programa de mà cicle música antiga
 
Faristol06
Faristol06Faristol06
Faristol06
 
Faristol 09
Faristol 09Faristol 09
Faristol 09
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 

Último (8)

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 

El barroc musical

  • 2.   Les monarquies absolutes dominen el panorama polític en una Europa sumida en constants lluites pel poder i guerres (Guerra dels trenta anys).  El poder continua en mans de l’aristocràcia i l’església, els principals mecenes.  L’artista viu al palau.  Molta producció artística i científica Context històric
  • 3.   “Barroco” (perla irregular): extravagant, diferent, recarregat, sinuós, imperfecte.  Manifestacions artístiques sinuoses i repletes d’ornaments (Horror vacui), un paral·lel que veiem també a la música: Laschia ch’io pianga El terme “barroc” Perla irregular Retaule barroc
  • 4.   LA MONODIA: predomina la melodia acompanyada com a resposta al contrapunt imitatiu del Renaixement, massa complex i que no permet comprendre bé el text. Textura que trobarem sobretot a l’òpera.  EL BAIX CONTINU: una línia melòdica de notes greus, acompanyada d’un xifrat numèric, que determina l’harmonia a partir d’unes normes. Sistema que permet una gran improvisació. Característiques musicals
  • 5.   ESTABLIMENT DE LA TONALITAT: els anteriors modes eclesiàstics deriven cap a les tonalitats majors i menors. Canvia l’harmonia, apareixen els acords i apareixen les primeres indicacions de compàs modern.  NAIXEMENT DE L’ESTIL CONCERTAT: el trobarem a l’orquestra. Consisteix en confrontar dos plans sonors (soli, concertini o tutti). Dóna més expressivitat a la música.
  • 6.   La música religiosa continua tenint un pes important en el barroc. Es continuen component misses i motets (catòlics) i corals (protestants).  Policoralitat: especialment a Venècia i Roma. Consisteix en una gran polifonia, repartida en diferents cors que es contraposen.  Apareixeran nous gèneres: l’oratori, la cantata, la passió i l’òpera. La música vocal Plaça Sant Marc, Venècia Il Canaletto, 1730
  • 7.  Semblant a l’òpera però amb unes característiques pròpies:  Textos religiosos, normalment extrets de la Bíblia.  L’Oratori no s’escenifica.  S’interpreta en un lloc de culte (església).  La figura d’un narrador va explicant l’acció (recitatiu).  Els grans compositors del gènere són J.S.Bach, amb l’"Oratori de Nadal” i G.F.Haendel, amb "El Mesíes". L’Oratori
  • 8.   Cantata vol dir “música per cantar” per diferenciar- la de la sonata “música per sonar”. És un gènere profà, però els protestants l’utilitzaran amb textos relgiosos, per a les seves cerimònies.  La cantata és semblant a l’oratori però és més breu.  Escoltem “Jesus Bleibet, meine Freunde”, Cantata 147 de J.S.Bach i la cantata “TWV 1:155ª” de G.P.Telemann. La Cantata
  • 9.   La passió és un oratori que tracta exclusivament de la passió i mort de Jesucrist, basant-se en els evangelis. Com l’òpera i l’oratori es basa en recitatius, àries, cors i interludis.  La figura del narrador es l’evangelista que relata els fets. Els personatges més importants són interpretats pels solistes, mentre que els altres són interpretats pel cor.  El compositor més destacat fou novament J.S.Bach, amb dues grans obres: "La passió segons Sant Mateu" i "La passió segons Sant Joan". La Passió Crist crucificat D.Velázquez, 1632
  • 10.   A finals del XVI a Florència, un grup d’intel·lectuals (La Camerata Fiorentina) es disposen a recuperar la música i la poesia grega. Queixosos de la polifonia renaixentista comencen a fer una música senzilla i monòdica, que arribi i commogui l’oient.  Alhora, buscaven un gènere que abracés l’art en totes les seves expressions: poesia, música, teatre, dansa…Estava naixent l’òpera.  L’òpera es va convertir en el gènere més representatiu de l’època ja que fusionava molt bé la música i la paraula. Com veurem més endavant, l’òpera es desenvoluparà en el classicisme i el romanticisme. L’Òpera El Liceu i el palau Garnier
  • 11.   Serà al 1607 quan C. Monteverdi compon "Orfeo", la primera gran òpera i que influenciarà a les posteriors.  L’òpera tindrà molta importància a Itàlia i s’estendrà per tot Europa, excepte França, on desenvoluparan el seu propi model. Els orígens…
  • 12.  OBERTURA: una peça instrumental a l’inici de l’obra. La música comença amb el teló tancat i es va obrint a mesura que la música avança.  RECITATIUS: parts cantades pels solistes on s’hi desenvolupa l’acció. Sense floriments, ben pla, per a ser comprès. Podem trobar-lo “secco” (amb només el continu) o “accompagnato” (amb acompanyament d’orquestra).  ÀRIES: són les parts més importants i de major lluiment pel cantant. L’acció s’atura i el cantant ens commou amb una bonica intervenció. És el gran exponent de la melodia acompanyada.  CORS: fragments on és el cor que canta, comentant l’escena.  INTERLUDIS: parts instrumentals que s’intercalen. També s’anomenen "ritornellos".  A banda, podem trobar-hi: duets, trios, danses etc. Parts de l’òpera
  • 13. Exemple del que podria ser un espectacle d’òpera (Detall)
  • 14.   El barroc fou l’època dels castrati: joves de gran talent musical que serien castrats abans de la pubertat, per tal de conservar la veu blanca, si bé amb la potència de l’adult.  Aquesta pràctica s’origina a l’edat mitjana i es popularitza al XVI quan el papa Pau IV prohibeix cantar a les dones a l’església.  Els castrati gaudien d’una gran reputació i cobraven grans sous. Seria el més semblant a un futbolista d’elit actual.  El més famós de tots fou Farinelli, que va treballar a la cort de Felip V, i que diuen que va curar al rei de la seva melanconia cantant-li durant 10 anys les mateixes 4 cançons.  Al 1994 se’n va fer una pel·lícula, dirigida per Gérard Corbiau. Els castrati
  • 15.  La música instrumental assoleix una gran autonomia. Evolucionen els instruments, la tècnica, i neix l’orquestra com a conjunt organitzat.  Els músics es veuen obligats a especialitzar-se degut a la complexitat de la música. Apareix la figura del virtuós. Així, podem trobar:  MÚSICA PER A INSTRUMENTS SOLISTES: els compositors fan música a per a instruments concrets per tal que l’intèrpret pugui lluir-se. Un bon exemple el trobem en les fugues per a teclat. Escoltem de nou al mestre Bach. La música instrumental Orgue del monestir de las Huelgas (Valladolid), 1706
  • 16.   MÚSICA DE CAMBRA: és aquella que cap en una cambra (habitació). Per tant, tota aquella música de més d’un membre i menor a una orquestra. Era el gènere preferit per la noblesa.  MÚSICA PER A ORQUESTA: a l’orquestra hi trobem les tres famílies (corda, vent i percussió). A partir del XVII els compositors comencen a especificar el tipus i el nombre exacte de músics que hi volien. Concert de cambra
  • 17.  LA SUITE: és un conjunt de danses de diferents caràcters. El nombre i l’ordre pot variar. Normalment sota la mateixa tonalitat. En podem trobar per a solista i acompanyament o bé per a orquestra. Exemples: allemande, sarabande, gigue, courante o gavotte.  LA SONATA: és una forma complexa que evolucionarà al classicisme. Té 3 moviments a Itàlia (Ràpid-Lent-Ràpid) i 4 a França (Lent-Ràpid-Lent-Ràpid). El primer a establir el model fou Arcangelo Corelli.  EL CONCIERTO: estructura semblant a la sonata però amb la confrontació de solista i tutti. Com en la sonata, en 3 o 4 moviments. Segons si intervé un solista o varis s’anomenarà: Concerto grosso: los "Seis Concerti Grossi" de Haendel o los "Conciertos de Brandenburgo" de J.S.Bach. Concerto a solo: destaquem a A.Vivaldi que té més de 300 concerts per a solista, com les 4 estacions per violí, o concerts per a flauta. Formes orquestrals
  • 18.   L’oboè: Els instruments D’esquerra a dreta: xeremia medieval, oboè barroc i oboè modern Instrument molt utilitzat en el barroc. Deriva de les xeremies medievals. Instrument de doble canya. Audició: concert en Re m d’A. Marcelo
  • 19.   El fagot: D’esquerra a dreta: oboè, clavicèmbal, fagot, viola de gamba baixa i oboè. De la família de l’oboè, el fagot és l’instrument més greu de doble canya Audició: Sonata en La m per a flauta de bec, fagot i continu, A.Vivaldi (RV86)
  • 20.   La flauta de bec: Audició: Aria sopra la Bergamasca, M. Uccellini
  • 21.   Clarinet barroc (Chalumeau): D’esquerra a dreta: chalumeau, oboè barroc, oboè modern i requinto Instrument semblant a la flauta de bec però amb embocadura de canya simple. Canyes de saxòfon, també de canya simple Audició: Suite en Sol m J.B.Boismortier (solo)
  • 22.   L’orgue: Orgue del monestir de Santa Cruz, Coimbra (Portugal) Durant el barroc, va ser un dels instruments més importants al costat del violí i el clavicèmbal, i J.S.Bach el seu màxim exponent. Audició: Passacaglia i fuga en Do m, J.S. Bach
  • 23.   El clavicèmbal, el virginal i l’espineta Audició: Sonata de D. Scarlatti, K.455
  • 24.   El violí: Antonio Stradivari al seu taller Audició: Canon de Pachelbel en Re M
  • 25.   La viola da gamba Audició: Folies d’Espanya, M. Marais
  • 26.   La tiorba Audició: toccata arpeggiata, J. Kapsberger