1.
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
Unitat 2
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
Unitat 2
Índex general
2.- ELS FACTORS DE PRODUCCÍÓ2.- ELS FACTORS DE PRODUCCÍÓ
3. – ELS SECTORS ECONÒMICS3. – ELS SECTORS ECONÒMICS
4. – ELS SISTEMES ECONÒMICS4. – ELS SISTEMES ECONÒMICS
5. – ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA5. – ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA
1.-LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES1.-LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
6. – L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA6. – L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA
7. – CATALUNYA EN EL MARC ECONÒMIC DE LA UNIÓ EUROPEA7. – CATALUNYA EN EL MARC ECONÒMIC DE LA UNIÓ EUROPEA
8. – QUÈ ÉS UNA CRISI ECONÒMICA?8. – QUÈ ÉS UNA CRISI ECONÒMICA?
9. – EL MERCAT LABORAL: COM AUGMENTAR LES EXPECTATIVES9. – EL MERCAT LABORAL: COM AUGMENTAR LES EXPECTATIVES

2.
1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Fases
Producció
Distribució
Consum
L’ESSER HUMÀ NECESSITA UNA SÈRIE DE PRODUCTES I SERVEIS PER
VIURE (ALIMENTS, ROBA, ETC.).
ACTIVITAT
ECONÒMICA
Procés d’obtenció de béns (productes) i serveis
per cobrir les necessitats de les persones
(aliments, roba, atenció mèdica, cultura...).

3.
L'activitat econòmica busca la manera més ràpida i menys costosa de
produir, comercialitzar i consumir productes i serveis, perquè les necessitats
poden ser il·limitades, però els recursos són limitats i escassos.
L'activitat econòmica busca la manera més ràpida i menys costosa de
produir, comercialitzar i consumir productes i serveis, perquè les necessitats
poden ser il·limitades, però els recursos són limitats i escassos.
PRODUCCIÓ. Combina els recursos naturals, la tècnica i el treball per
obtenir els béns o serveis que necessita la societat.
PRODUCCIÓ
DE BÉNS
PRODUCCIÓ
DE BÉNS
PRODUCCIÓ
DE SERVEIS
PRODUCCIÓ
DE SERVEIS
BÉNS DE
CONSUM
BÉNS DE
CONSUM
BÉNS DE
PRODUCCIÓ
BÉNS DE
PRODUCCIÓ
Tipus de
producció
1ª FASE1ª FASE

4.
BÉNS
(Productes
materials)
BÉNS DE PRODUCCIÓBÉNS DE PRODUCCIÓ
BÉNS DE CONSUMBÉNS DE CONSUM
Es fan servir per a la
producció d’altres béns
(màquines, eines, etc.)
Es fan servir per a la
producció d’altres béns
(màquines, eines, etc.)
Satisfan les necessitats del
consumidor final
Satisfan les necessitats del
consumidor final
SERVEIS
Productes no materials que donen un servei al
ciutadà: sanitat, educació, transport, etc

5.
COMERCIALITZACIÓ Distribució de béns i serveis.
FASES
EMMAGATZEMATGE del producte.EMMAGATZEMATGE del producte.
TRANSPORT del punt de producció al de
venda.
TRANSPORT del punt de producció al de
venda.
VENDA del producte.VENDA del producte.
2ª FASE2ª FASE

6.
VENDAVENDA
VENDA A L’ENGRÓS. És la que fan els
majoristes (compren grans quantitats de
productes i els venen a uns altres comerciants
o altres empreses).
VENDA A L’ENGRÓS. És la que fan els
majoristes (compren grans quantitats de
productes i els venen a uns altres comerciants
o altres empreses).
VENDA AL DETALL. La fan els minoristes, que
compren petites quantitats als majoristes i les
venen al públic a les botigues.
VENDA AL DETALL. La fan els minoristes, que
compren petites quantitats als majoristes i les
venen al públic a les botigues.

7.
CONSUM
Fase final de l'activitat econòmica. La
compra de béns i serveis permet que les
persones satisfacin les seves necessitats.
TIPUS
DE
BÉNS
BÉNS NO DURADORS. Es consumeixen en un o
en uns quants usos (aliments, etc.).
BÉNS NO DURADORS. Es consumeixen en un o
en uns quants usos (aliments, etc.).
BÉNS DURADORS. Es poden utilitzar durant un
període de temps relativament llarg (televisions,
cotxes, etc.).
BÉNS DURADORS. Es poden utilitzar durant un
període de temps relativament llarg (televisions,
cotxes, etc.).
3ª FASE3ª FASE

8.
2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
ELS FACTORS
DE PRODUCCIÓ
ELS FACTORS
DE PRODUCCIÓ
Els elements necessaris per produir
els béns i els serveis.
Els elements necessaris per produir
els béns i els serveis.
RECURSOS
NATURALS
RECURSOS
NATURALS
TREBALLTREBALL CAPITALCAPITAL TECNOLOGIA I
CONEIXEMENT
TECNOLOGIA I
CONEIXEMENT

9.
RECURSOS
NATURALS
Recursos que l'ésser humà troba a la natura i que per
mitjà de la seva extracció, domesticació o
transformació li permeten produir nous béns.
Els recursos naturals són limitats. Cal desenvolupar una economia sostenible per
preservar la natura i el futur dels nostres fills.

10.
TIPUS DE
RECURS
NATURAL
PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN ANIMAL: llana, cuir …PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN ANIMAL: llana, cuir …
PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN VEGETAL: cotó, cautxú …PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN VEGETAL: cotó, cautxú …
FONTS D’ENERGIA: carbó, petroli …FONTS D’ENERGIA: carbó, petroli …
PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN MINERAL: ferro, coure …PRIMERES MATÈRIES D’ORIGEN MINERAL: ferro, coure …

11.
TREBALL
Qualsevol activitat humana que serveix per produir
béns o subministrar serveis útils a les persones.
És el mitjà que fan servir les persones per obtenir els
recursos necessaris per satisfer les seves necessitats.
TREBALL SALARI CONSUM
finalitat
TIPUS
DE
TREBALL
TREBALL PER COMPTE D’ALTRI. Es treballa
per una empresa que dóna a canvi un salari.
TREBALL PER COMPTE D’ALTRI. Es treballa
per una empresa que dóna a canvi un salari.
TREBALL AUTÒNOM. Es treballa per un mateix.TREBALL AUTÒNOM. Es treballa per un mateix.

12.
CAPITAL
Conjunt de recursos que serveixen per produir béns o
serveis.
TIPUS
CAPITAL FÍSICCAPITAL FÍSIC
CAPITAL HUMÀCAPITAL HUMÀ
CAPITAL FINANCERCAPITAL FINANCER
El terreny, els edificis, les instal·lacions, els
equipaments, la maquinària i les primeres
matèries necessàries per produir béns o
serveis
El terreny, els edificis, les instal·lacions, els
equipaments, la maquinària i les primeres
matèries necessàries per produir béns o
serveis
Totes les persones que participen al procés
productius: científic, dissenyador,
treballador, empresàri, etc.
Totes les persones que participen al procés
productius: científic, dissenyador,
treballador, empresàri, etc.
Els diners necessaris pel desenvolupament
del procés productiu.
Els diners necessaris pel desenvolupament
del procés productiu.

13.
TECNOLOGIA I
CONEIXEMENT
En funció de la tecnologia emprada trobem:
TIPUS DE
PRODUCCIÓ
PRODUCCIÓ
MANUAL
PRODUCCIÓ
MANUAL
PRODUCCIÓ
MECANITZADA
PRODUCCIÓ
MECANITZADA
PRODUCCIÓ
TECNIFICADA
PRODUCCIÓ
TECNIFICADA
ECONOMIA MODERNA I COMPETITIVA=
SISTEMA EDUCATIU DE QUALITAT + CENTRES DE RECERCA
INNOVADORS
ECONOMIA MODERNA I COMPETITIVA=
SISTEMA EDUCATIU DE QUALITAT + CENTRES DE RECERCA
INNOVADORS

14.
ELS AGENTS
ECONÒMICS
Són les persones, els grups o les institucions que
intervenen de manera decisiva en el funcionament de
l'economia. S'encarreguen de produir, intercanviar i
consumir els productes o els serveis.
FAMÍLIESFAMÍLIES EMPRESESEMPRESES ESTATESTAT

15.
LES
FAMÍLIES
LES
FAMÍLIES
Mitjançant els salaris i d’altres ingressos
(rendes, prestació de desocupació…)
Mitjançant els salaris i d’altres ingressos
(rendes, prestació de desocupació…)
Són els principals agents de consum final. Cada família
dedica una bona part dels seus recursos econòmics a
comprar béns i serveis per cobrir les seves necessitats.
Són els principals agents de consum final. Cada família
dedica una bona part dels seus recursos econòmics a
comprar béns i serveis per cobrir les seves necessitats.

16.
EMPRESA
És la unitat econòmica que per mitjà del treball i el
capital fabrica i distribueix béns (roba, mobles...) i
serveis (transport, gestió bancària, etc.).
obtenir
BENEFICIS
PREU DE
COST
PREU DE
COST
PREU DE
VENDA
PREU DE
VENDA
Suma del preu de la primera matèria +
l'energia + la inversió en màquines i
instal·lacions + el transport + els salaris
+ els interessos pagats pels diners que
han rebut prestats dels bancs.
Suma del preu de la primera matèria +
l'energia + la inversió en màquines i
instal·lacions + el transport + els salaris
+ els interessos pagats pels diners que
han rebut prestats dels bancs.
El preu que decideix l’empresa que
pot ser pagat pel consumidor. És
sempre superior al preu de cost.
El preu que decideix l’empresa que
pot ser pagat pel consumidor. És
sempre superior al preu de cost.
finalitat
Diferència entre

17.
TIPUS D’EMPRESA
Segons la propietat:
Segons la mida (nº
treballadors/ facturació):
Segons nº de
propietaris:
Públiques
Microempresa-10
Privades
Gran empresa +1000
Empresa mitjana -1000
Empresa petita -100
Individuals
Diversos
propietaris
SL SA
Segons l’activitat:
Sector Primari: obtenció de recursos naturals
Sector Secundari: transformació de recursos naturals
Sector Terciari: donar un servei

18.
ESTAT
Anomenem sector públic el conjunt
d'activitats i iniciatives econòmiques i socials
que porta a terme l'Estat.
LES LLEISLES LLEIS ELS IMPOSTOSELS IMPOSTOS
mitjançant
L’Estat és el que crea el
marc regulador de les
activitats econòmiques:
- Legislació laboral
- Legislació empresarial
- Legislació aduanera
- Control de la moneda
- etc.
L’Estat és el que crea el
marc regulador de les
activitats econòmiques:
- Legislació laboral
- Legislació empresarial
- Legislació aduanera
- Control de la moneda
- etc.
L’Estat redistribueix la
riquesa mitjançant la
recaptació d’impostos
entre els ciutadans i les
empreses.
L’Estat redistribueix la
riquesa mitjançant la
recaptació d’impostos
entre els ciutadans i les
empreses.

19.
ACTUACIONS
DE L’ESTAT
ADMINISTRACIÓ
PÚBLICA
ADMINISTRACIÓ
PÚBLICA
INFRAESTRUCTURESINFRAESTRUCTURES
SERVEIS PÚBLICSSERVEIS PÚBLICS
A Espanya gairebé el 20% dels treballadors
són empleats del govern.
A Espanya gairebé el 20% dels treballadors
són empleats del govern.
Les infraestructures més importants
(urbanisme, transport, investigació, etc.)
són pagades per l’Estat.
Les infraestructures més importants
(urbanisme, transport, investigació, etc.)
són pagades per l’Estat.
Sanitat, ensenyament, policia, etc.Sanitat, ensenyament, policia, etc.
ECONOMIA PRIVADAECONOMIA PRIVADA
PRESTACIONS
SOCIALS
PRESTACIONS
SOCIALS
Mitjançant ajudes directes –subvencions-o
indirectes –desgravacions fiscals,
proteccionisme, etc.- l’Estat pot afavorir
determinats sectors o empreses.
Mitjançant ajudes directes –subvencions-o
indirectes –desgravacions fiscals,
proteccionisme, etc.- l’Estat pot afavorir
determinats sectors o empreses.
Per afavorir determinats col·lectius
desafavorits: pensions, subsidi de
desocupació, minusvalies, etc.
Per afavorir determinats col·lectius
desafavorits: pensions, subsidi de
desocupació, minusvalies, etc.

20.
3. ELS SECTORS ECONÒMICS3. ELS SECTORS ECONÒMICS
SECTOR PRIMARI. Agricultura, ramaderia,
pesca, mineria i recursos forestals.
SECTOR PRIMARI. Agricultura, ramaderia,
pesca, mineria i recursos forestals.
SECTOR SECUNDARI. Fabrica productes
transformant les matèries primeres en
productes elaborats. Exemples: indústria i
construcció.
SECTOR SECUNDARI. Fabrica productes
transformant les matèries primeres en
productes elaborats. Exemples: indústria i
construcció.
SECTOR TERCIARI. Dóna servei a les
persones (educació, sanitat, comerç,
transport, turisme...).
SECTOR TERCIARI. Dóna servei a les
persones (educació, sanitat, comerç,
transport, turisme...).
SECTOR QUATERNARI. Inclou serveis
altament especialitzats (recerca científica,
tecnologies de la informació..). Japó és el
màxim exponent.
SECTOR QUATERNARI. Inclou serveis
altament especialitzats (recerca científica,
tecnologies de la informació..). Japó és el
màxim exponent.

21.
4. ELS SISTEMES ECONÒMICS4. ELS SISTEMES ECONÒMICS
SISTEMA
DE SUBSISTÈNCIA
Es produeix exclusivament per cobrir les
necessitats bàsiques. Sistema econòmic
predominant en societats molt poc desenvolupades.
SISTEMA
CAPITALISTA
Sistema econòmic que predomina actualment al món.
CARACTERISTIQUES
PROPIETAT PRIVADA DELS
MITJANS DE PRODUCCIÓ
PROPIETAT PRIVADA DELS
MITJANS DE PRODUCCIÓ
EL LLIURE MERCATEL LLIURE MERCAT
LA LLEI DE L’OFERTA I
LA DEMANDA
LA LLEI DE L’OFERTA I
LA DEMANDA
Els factors productius
(primeres matèries, treball i
capital) es troben en mans de
particulars.
Els factors productius
(primeres matèries, treball i
capital) es troben en mans de
particulars.

22.
SISTEMA
D’ECONOMIA
PLANIFICADA
Sistema econòmic on l’Estat és el
propietari dels factors productius.
CARACTERISTIQUES
LES EMPRESES SÓN DE
L’ESTAT.
LES EMPRESES SÓN DE
L’ESTAT.
L’ESTAT DECIDEIX QUÈ
S’HA DE PRODUIR I EN
QUINA QUANTITAT.
L’ESTAT DECIDEIX QUÈ
S’HA DE PRODUIR I EN
QUINA QUANTITAT.
L’ESTAT DECIDEIX COM
ES REPARTEIXEN ELS
BENEFICIS.
L’ESTAT DECIDEIX COM
ES REPARTEIXEN ELS
BENEFICIS.
Durant la segona meitat del segle XX va tenir molta importància. Avui perdura a països com
Corea del Nord, Cuba o la Xina.
Durant la segona meitat del segle XX va tenir molta importància. Avui perdura a països com
Corea del Nord, Cuba o la Xina.

23.
ECONOMIES
ALTERNATIVES
Rebutgen el sistema capitalista perquè creuen que
no satisfà les necessitats reals de la població i
fomenta desigualtat.
Fomenta la solidaritat entre persones, el respecte
a la natura i el bé comú.

24.
5. ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA5. ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA
SECTOR TERCIARI
•Principal sector econòmic (70% del PIB i 70% de
la població activa),
•Destaca el comerç, el transport (10% PIB) i el
turisme (la meitat dels turistes mundials trien la
UE).
SECTOR TERCIARI
•Principal sector econòmic (70% del PIB i 70% de
la població activa),
•Destaca el comerç, el transport (10% PIB) i el
turisme (la meitat dels turistes mundials trien la
UE).
SECTOR SECUNDARI
• representa el 35% del PIB i el
25% de la població activa,
•no existeix una política industrial
unitària,
• sectors més destacats:
metal·lúrgia, fabricació de
maquinària, alimentària, química i
automobilística.
• principal exportador mundial.
Les exportacions es fan sobretot
entre els mateixos membres de la
UE. A l’exterior destaca Estats
Units, Suïssa i Rússia.
• importacions provinents de la
Xina, Estats Units i Rússia.
• la crisi de 2007 afectà sobretot
al sector de l’automoció i a la
construcció.
SECTOR SECUNDARI
• representa el 35% del PIB i el
25% de la població activa,
•no existeix una política industrial
unitària,
• sectors més destacats:
metal·lúrgia, fabricació de
maquinària, alimentària, química i
automobilística.
• principal exportador mundial.
Les exportacions es fan sobretot
entre els mateixos membres de la
UE. A l’exterior destaca Estats
Units, Suïssa i Rússia.
• importacions provinents de la
Xina, Estats Units i Rússia.
• la crisi de 2007 afectà sobretot
al sector de l’automoció i a la
construcció.
SECTOR PRIMARI
• poc representatiu (2% PIB i 5% població activa),
• en procés de transformació,
• productes,
– Agricultura. Conrea cereals (blat, ordi,
blat de moro), hortalisses (patata,
tomàquet, pastanaga i ceba) i fruita
(poma, taronja i préssec).
– Ramaderia. Destaca el sector porcí i la
producció lletera.
– Pesca. Ha reduït les captures. L’aqüicultura
representa el 20% de la producció.
SECTOR PRIMARI
• poc representatiu (2% PIB i 5% població activa),
• en procés de transformació,
• productes,
– Agricultura. Conrea cereals (blat, ordi,
blat de moro), hortalisses (patata,
tomàquet, pastanaga i ceba) i fruita
(poma, taronja i préssec).
– Ramaderia. Destaca el sector porcí i la
producció lletera.
– Pesca. Ha reduït les captures. L’aqüicultura
representa el 20% de la producció.

25.
ELS REPTES DELS SECTORS ECONÒMICS A LA UNIÓ
EUROPEA
SECTOR PRIMARI
•Augmentar la productivitat,
•Assegurar el nivell de vida de
la població ocupada,
•Produir de manera respectuosa
amb el medi ambient,
•Millorar les condicions
sanitàries i de benestar dels
animals,
•Proveïr de productes sans a la
població,
•Assegurar preus raonables al
consumidor
SECTOR PRIMARI
•Augmentar la productivitat,
•Assegurar el nivell de vida de
la població ocupada,
•Produir de manera respectuosa
amb el medi ambient,
•Millorar les condicions
sanitàries i de benestar dels
animals,
•Proveïr de productes sans a la
població,
•Assegurar preus raonables al
consumidor
SECTOR SECUNDARI
•Augmentar la competitivitat,
•Innovació constant,
•Millor formació dels treballadors
SECTOR SECUNDARI
•Augmentar la competitivitat,
•Innovació constant,
•Millor formació dels treballadors
SECTOR TERCIARISECTOR TERCIARI
TRANSPORTS
•Millora de la xarxa per
evitar:
• congestió del
trànsit,
• contaminació i
• augmentar la
seguretat viària
TURISME
•Oferir nous serveis,
•Donar resposta a
l’augment de països
competidors
TURISME
•Oferir nous serveis,
•Donar resposta a
l’augment de països
competidors

26.
6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA
PIB de les principals economies mundials
 La Unió Europea és un dels principals agents econòmics del planeta
(aporta un 18,6% de la producció mundial i el seu PIB representa el 30%
del total mundial).
 L’euro s’ha convertit en una divisa internacional clau.
 Entre les economies més avançades del món es troben alguns països
europeus (Alemanya, França i el Regne Unit), encara que queden molt
lluny de les principals potències.

27.
6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA
 La crisi, iniciada el 2007 ha repercutit negativament dins la Unió Europea: elevada
taxa d’atur en alguns països i endeutament públic elevat.
 Símptomes de millora a partir de 2015: preus del petroli baixos, el creixement
econòmic mundial és sostingut i l’euro s’ha enfortit respecte el dòlar →augment
de les exportacions.
Taxa d’inflació: elevació percentual anual del nivell general de preus, que
produeix una pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans.
Taxa d’atur: nombre de persones a l’atur però que busquen feina sobre el
total de la població activa.
Depreciació d’una moneda: pèrdua de valor d’una moneda respecte a
altres en el mercat dels diners.
Taxa d’inflació: elevació percentual anual del nivell general de preus, que
produeix una pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans.
Taxa d’atur: nombre de persones a l’atur però que busquen feina sobre el
total de la població activa.
Depreciació d’una moneda: pèrdua de valor d’una moneda respecte a
altres en el mercat dels diners.

28.
Evolució de la taxa del PIB a la UE i a Espanya
Evolució de l’atur a la UE i a Espanya

29.
La Unió Econòmica i Monetària (UEM) és la integració dels diversos
països membres de la UE en un mercat comú que utilitza una moneda
única, l’euro. En aquest mercat es respecta la llibertat de circulació de
mercaderies, serveis, persones i capitals.
A la vegada, es pretén establir una política comercial comuna respecte
als països que no pertanyin a aquest mercat comú.

30.
Respostes a la crisi financera i econòmica de 2007:
• Coordinar les polítiques dels diversos governs estatals, el Banc
Central Europeu i la Comissió Europea.
• Establir una política financera europea comuna, amb l’objectiu
d’aconseguir més estabilitat econòmica, contenir la inflació i
permetre un creixement més elevat.
• Augmentar la inversió en recerca i innovació fins al 3% del PIB.
• Combatre l’atur (26 milions de persones), per aconseguir un
nivell d’ocupació del 75% dels ciutadans d’entre 20 i 64 anys.
• Fomentar la formació. Objectiu: disminuir el fracàs escolar.
• Reduir el risc de pobresa i d’exclusió social.

31.
•Des de l’any 2014, la UE i els EUA negocien una Associació
Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP, per les sigles en anglès),
per crear la zona de lliure comerç més gran del món, amb 800
milions de consumidors i la meitat del PIB global. Les mercaderies
circularien lliurement a banda i banda de l’Atlàntic.
•Aquesta flexibilitat planteja alguns dubtes entre una part de la
ciutadania, que es manifesta obertament en contra d’aquest
tractat.

32.
7. CATALUNYA EN EL MARC ECONÒMIC DE LA UNIÓ EUROPEA7. CATALUNYA EN EL MARC ECONÒMIC DE LA UNIÓ EUROPEA
• Catalunya participa activament a dos nivells en la política econòmica
europea:
 a través de la política comunitària de l’Estat espanyol, i,
 com a membre de les diverses organitzacions i moviments que
defensen els interessos de les regions dins de la Unió.
•La posició estratègica de Catalunya afavoreix les activitats
econòmiques.
•Catalunya forma part d’un grup anomenat els motors d’Europa,
integrat per quatre regions europees afins en aspectes com la
població, l’extensió i l’economia. Aquestes regions són Llombardia
(nord d’Itàlia), Roine-Alps (França) i Baden-Wüttemberg (Alemanya).

33.
• El sector serveis ocupa a la major part de la població activa i
proporciona un altíssim percentatge del PIB anual. El sector
turístic ha estat clau per fer front a la crisi econòmica d’aquests
darrers anys.
•El sector secundari (industria) ha deslocalitzat molt cap a
Europa.
•El sector primari aporta poca riquesa i ocupa a poca població
activa. La pesca no passa per bons moments degut a la disminució
de les captures.

34.
•L’economia catalana pateix, igual que l’espanyola, algunes mancances.
La taxa d’atur i la taxa d’inflació de Catalunya acostumen a situar-se per
damunt de la mitjana europea.
•La política regional i de cohesió de la UE pretén reduir les desigualtats
econòmiques i socials entre les regions d’Europa i aconseguir que els
ciutadans disposin de bons serveis i oportunitats, visquin on visquin.
•Entre 1989 i 2013, Catalunya va rebre ajuts de la UE per un import
superior als 10.000 milions d’euros.
•Les inversions s’han destinat principalment a:
 transport ferroviari,
 la construcció de carreteres,
 la rehabilitació de nuclis urbans,
 el sanejament d’aigües i el tractament de residus
 i a projectes de recerca i desenvolupament.

35.
Ampliació port de Barcelona
Centre R+D per a la industria
agroalimentària (Lleida)
Plantes depuradores del
Besós i Llobregat
Millora de les telecomunicacions en àrees rurals

36.
8. QUÈ ÉS UNA CRISI ECONÒMICA8. QUÈ ÉS UNA CRISI ECONÒMICA
 Desacceleració és una reducció del ritme de creixement del PIB.
Per exemple, això significaria passar d’una taxa de creixement del
3% al 2%.
 Una recessió seria una reducció del PIB durant almenys dos
trimestres consecutius.
 Una depressió econòmica entra dins de la categoria de desastre.
Es tracta d'una caiguda del 10% del PIB en un any. No és habitual
que succeeixi. En aquest cas la destrucció d'ocupació i el
tancament d'empreses estaria assegurat. Es tracta d'un dels pitjors
casos possibles. Cas històric: el crack de 1929.
 Desacceleració és una reducció del ritme de creixement del PIB.
Per exemple, això significaria passar d’una taxa de creixement del
3% al 2%.
 Una recessió seria una reducció del PIB durant almenys dos
trimestres consecutius.
 Una depressió econòmica entra dins de la categoria de desastre.
Es tracta d'una caiguda del 10% del PIB en un any. No és habitual
que succeeixi. En aquest cas la destrucció d'ocupació i el
tancament d'empreses estaria assegurat. Es tracta d'un dels pitjors
casos possibles. Cas històric: el crack de 1929.
• Definició. Les crisis econòmiques són períodes llargs de temps en els
quals es produeixen canvis negatius importants en les principals variables
econòmiques. Aquests canvis són generalitzats i no afecten només unes
activitats concretes o un únic sector.
• Segons el grau de la crisi podem diferenciar, de menys a més intensitat,
entre una desacceleració, una recessió i una depressió.

37.
•Una de les limitacions més destacades del sistema capitalista és la
inestabilitat cíclica.
•En el capitalisme, la iniciativa econòmica la tenen persones i empreses
que, sense intervenció de l’estat, competeixen lliurement entre sí per
obtenir el màxim benefici (lliure mercat).
•Aquesta competència porta les empreses a especular, arriscant-se a
comprar béns o serveis que es creu que poden pujar de preu. L’objectiu
és vendre’ls, molt més cars, i obtenir un guany elevat.
•Amb aquesta pràctica es poden obtenir beneficis quantiosos. Però, quan
les expectatives canvien, els compradors o inversors s’afanyen a vendre
allò adquirit amb l’objectiu d’obtenir beneficis o minimitzar les seves
pèrdues.
•Això provoca una caiguda important dels preus dels béns i serveis.
•Així, a una fase d’expansió la segueix una de recessió, i així
successivament.

38.
•L’excés especulatiu desemboca moltes vegades en crisis econòmiques que
tenen conseqüències molt greus per a milers de persones i beneficis per a un
grup reduït d’especuladors.
•Les grans crisis globals afecten significativament el nivell de benestar de
milions de persones.
•La falta de capacitat de consum porta les empreses a reduir la producció i a
prescindir de mà d’obra.
•Les persones a l’atur no disposen de recursos suficients per adquirir els
productes i els serveis de primera necessitat, i aquest fet redueix encara més la
baixa expectativa de producció de les empreses, moltes de les quals han de
tancar.
•Sense recursos, les famílies no poden fer front a les obligacions econòmiques
contretes amb les entitats financeres ni pagar els serveis i els bens adquirits.
•En canvi, una minoria obté beneficis del procés especulatiu i també del període
de crisi que els permet tornar a comprar, a un preu molt econòmic, els béns i els
serveis als quals molt altres ja no poden accedir.

39.
•En el nostre sistema econòmic actual no és possible evitar les
fluctuacions cícliques de l’economia. Tampoc no és fàcil detectar-les
abans, a causa de les nombroses variables que hi intervenen, ja que és un
fenomen complex.
•Hi ha institucions econòmiques i polítiques internacionals (FMI, BM...)
que disposen de dades i de professionals preparats per introduir
mesures que redueixin l’impacte d’aquestes crisis de manera global o
considerant les circumstàncies individuals de cada país.
•L’ alfabetització financera és un altre repte de la ciutadania dels països
desenvolupats. Com a consumidors, necessitem saber elaborar un
pressupost familiar, establir plans d’estalvi, administrar deutes i
consumir de manera sostenible.

40.
9. EL MERCAT LABORAL9. EL MERCAT LABORAL
MERCAT
LABORAL
OFERTAOFERTA
DEMANDADEMANDA
Les persones ofereixen el seu treball a
canvi d’un salari.
Les persones ofereixen el seu treball a
canvi d’un salari.
Les empreses demanden treballadors amb
determinades habilitats per fer funcions
determinades.
Les empreses demanden treballadors amb
determinades habilitats per fer funcions
determinades.
POBLACIÓ
ACTIVAACTIVA
NO ACTIVANO ACTIVA
Les persones que treballen o que volen
treballar –aturats que cerquen una feina-.
Les persones que treballen o que volen
treballar –aturats que cerquen una feina-.
Persones que no poden o no volen treballar:
-Menors de 16 anys
-Majors de 67 anys (jubilats)
-Persones amb minusvalideses greus
-Persones que no volen treballar (NI-NI)
Persones que no poden o no volen treballar:
-Menors de 16 anys
-Majors de 67 anys (jubilats)
-Persones amb minusvalideses greus
-Persones que no volen treballar (NI-NI)
EN FUNCIÓ DEL TREBALL

41.
Agost 2016

42.
•És important al llarg dels teus anys de formació que vagis
pensant en l’ocupació laboral que t’espera.
•Les feines canvien amb els temps. Ocupacions que existien
en el passat desapareixen i en van sorgint altres de noves.
•Quan arribi el moment d’incorporar-te a la vida laboral, és
important que estiguis preparat per prendre les decisions
correctes i encaminar-te cap a la millor via d’accés al món
laboral.
•Aquesta via cap al treball serà aquella en la qual
convergeixin les capacitats, els gustos i les qualitats de cada
persona amb les aptituds, els coneixements i les habilitats
que demanen les empreses que busquen treballadors.

43.
• Segons els experts, una persona té més possibilitats de
convertir-se en aturada com més baix sigui el seu nivell
d’estudis.
• Has de preparar-te i has de saber triar quins estudis
seguiràs en funció de les teves aptituds i expectatives. Els
camins per recórrer són diversos:
 Abandonar els estudis reglats un cop acabat l’ensenyament obligatori
i intentar entrar directament en el món laboral.
 Continuar la teva preparació, però d’una manera particular, orientada
a una professió concreta, amb estudis de caràcter tecnicoprofessional.
 Fer batxillerat i continuar després en estudis universitaris. D’aquesta
manera, obtindràs un títol acadèmic que t’acreditarà per exercir una
professió.

44.
•Una opció laboral és crear la teva pròpia empresa. Seràs el
responsable d’aportar el capital inicial, i podràs decidir quins
béns o serveis produirà i oferirà la teva empresa, establir
quins en seran els objectius, negociar amb els diferents
factors de l’empresa i coordinar les relacions en l’entorn on
es desenvolupa l’empresa.
•Tu prendràs les decisions claus de què es produirà, en
quina quantitat i com es farà. De tu i del teu equip
dependran la fabricació, el transport i la comercialització
d’aquests béns o serveis.

45.
•Les funcions públiques s’han ampliat i diversificat
progressivament en àrees com la sanitat, educació,
atenció a la gent gran...
•Els Estats i les diferents administracions, com ara la
municipal i l’autonòmica, convoquen proves o
oposicions per cobrir aquestes vacants laborals.