Presentació del tema 6.

1. ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ
Unitat 6
Índex general
1.- EL SECTOR TERCIARI
2. – LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
3. – LA TECNOLOGIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
4. – LA RECERCA, EL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ
5. – R + D + I A L’ESTAT ESPANYOL
6. – ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ A CATALUNYA
7. – LES XARXES SOCIALS VIRTUALS I LES RELACIONS HUMANES

2. 1.- EL SECTOR TERCIARI
És el sector econòmic que inclou les activitats que no produeixen
béns materials, sinó que presten serveis a la població.
EL SECTOR TERCIARI
Inclou activitats tan diverses com l'educació, la sanitat, el comerç, el
transport, el turisme… que serveixen per millorar la qualitat de vida
de les persones.
El terciari o de serveis ha estat el darrer sector econòmic a desenvolupar-se. Alhora és el més important,
sobretot als països rics. El seu valor és un indicador important per conèixer el grau de desenvolupament i el
nivell de vida d'un país.

3. 1.- EL SECTOR TERCIARI
LA REVOLUCIÓ DEL TERCIARI
La màxima expansió del sector terciari s'ha assolit amb el sorgiment i
l'expansió de la societat de la informació, que ha multiplicat les seves
possibilitats.
Classificació del
sector terciari
sector
terciari
clàssic o banal
sector terciari
superior o
quaternari
Activitats que exigeixen poca preparació i que solen estar
mal remunerades (serveis domèstics, feines de neteja en
general i la venda ambulant).
Conjunt de les activitats relacionades amb la tècnica i la
ciència. Les persones que treballen en aquest àmbit han
de tenir una bona preparació acadèmica i acostumen a
rebre salaris elevats (microelectrònica, informàtica, la
bioindústria, biogenètica, ind. espacial, gestió de grans
empreses, etc..).

4. Degut als canvis socials recents, apareixen
nous serveis per donar-hi resposta.
Augment de l’esperança de vida. Serveis d’atenció a persones dependents.
Incorporació de la dona al món laboral. Creació d’escoles infantils i serveis
que facilitin la feina domèstica (tintoreria, menjars precuinats, neteja...).
Reducció jornada laboral (8h) i les vacances. Activitats d’oci i temps lliure (sector turístic).
Canvis en els processos productius. Augment de la importància del
disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....
La societat del consum i benestar (“Estat de Benestar”). Consisteix en proveir de
múltiples serveis i equipaments (educació, sanitat, cultura, seguretat, transports,
etc.) als ciutadans. Tot això és finançat per l’administració pública (govern).
Evolució del sector terciari

5. Caracte-
rístiques
Heterogènies
Intangibles i
immaterials
No es poden
emmagatze-
mar
Situades a
prop del
consumidor
Nivell de
mecanització
baix
Repartides
de forma
desigual
2.- LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI

8. Classificació de les activitats terciàries

9. LA SANITAT
És un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre
assistència mèdica, però aquest dret només s’exerceix als països rics. El
dret a la salut el garanteix l’Estat (impostos).
El nivell econòmic d’un país determina la qualitat del servei sanitari
Països pobres Països rics
•Manquen serveis sanitaris
•Pateixen malalties transmissibles o
infeccioses (sida, tuberculosi,
malària)
•No es poden permetres vacunes i
medicaments
•Hi ha serveis sanitaris
•Sanitat compta amb mitjans
científics i tecnològics per combatre
malalties
•Malalties de l’estil de vida:
(sedentarisme, tabaquisme, mala
dieta)

12. 3.- LA TECNOLOGIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
• Gràcies als progressos en el camp de l'electrònica, la informàtica ha esdevingut un dels factors
més importants per al desenvolupament. Gràcies a ella, qualsevol feina es pot fer amb més eficàcia
i rapidesa.
• El desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions ha fet possible l'existència de
grans xarxes per on circulen dades, textos, sons i imatges.
• La xarxa més utilitzada és Internet. Cada dia, milions de persones hi accedeixen i la fan servir
en la seva vida laboral i personal per obtenir i intercanviar informació i també per relacionar-se.
Als països menys desenvolupats l'accés a Internet continua restringit.

15. • La informació i l'entreteniment generen riquesa i influeixen en l'opinió pública.
• La importància de les comunicacions en el món actual ha convertit aquest sector en un sector
estratègic entre empreses i estats.
• Sovint, un mateix grup d'empreses, a més de tenir canals de televisió, emissores de ràdio, diaris i
revistes, i de produir els seus propis programes, també controla companyies telefòniques i
informàtiques. D'aquesta manera, creixen i es reforcen els instruments de pressió sobre el poder
polític i l'opinió pública per afavorir els interessos econòmics i polítics de les empreses en qüestió.
La conseqüència de tot plegat és la degradació de la informació.

18. • Els mitjans de comunicació tenen un paper clau en l'homogeneïtzació cultural del món sencer,
com també en el replantejament de valors ètics i estètics, en la unificació de pautes de consum i de
comportament i en la difusió d'unes mateixes preocupacions de tipus universal (el medi ambient,
els drets humans, etc.).
• També hi ha grups alternatius (moviments socials, ecologistes, pobles i grups marginals) que
utilitzen les possibilitats d'aquests mitjans de comunicació i d'aquestes tecnologies per difondre les
seves reivindicacions i les seves visions particulars del món.
• Internet també fa possible que individus que no es coneixen personalment entrin en contacte,
s'organitzin i formin comunitats virtuals amb interessos comuns o afins.
• El que abans passava i era conegut a escala local, regional o estatal, ara té una transcendència
mundial immediata. Més que mai, el món s'ha fet petit i la seva lògica local s'ha convertit en global.

19. • El moviment a escala mundial de persones, mercaderies, informació i diners és una de les
característiques més importants de l'economia globalitzada d'avui dia.
• Internet facilita l'accés a la informació organitzada i actualitzada de milions d'usuaris. Seria difícil
imaginar l'existència de moviments mundials preocupats pels problemes ambientals o de
campanyes pels drets humans sense una acció coordinada de molts llocs diferents alhora.
• Actualment, els mitjans de comunicació tenen un abast global i difonen l'estil de vida occidental
(com hem de vestir, què hem de menjar, quina música hem d'escoltar, quines pel·lícules hem de
veure, quins llocs hem de visitar...).
• No tothom té accés a aquestes pautes de consum. Molts en queden al marge (perquè no volen
o perquè no poden) i molts altres no passen del missatge publicitari i l'accepten de manera acrítica,
cosa que incrementa les desigualtats socials.

20. • Espais innovadors. Àrees en els quals es localitzen activitats productives que incorporen alta
tecnologia i que difonen el seu dinamisme a l'entorn econòmic i social, amb la qual cosa generen un
impacte sobre el desenvolupament local i de tota la regió.
• La innovació tecnològica encara es troba restringida a unes determinades branques d'activitat,
a uns certs tipus d'empresa i a algunes regions. En els espais innovadors es produeix una
concentració d'empreses i de centres especialitzats (universitats, instituts, laboratoris) dedicats a
la recerca i el desenvolupament de nova tecnologia.
• De vegades, es produeix la concentració espontània d'empreses innovadores a partir de la
demanda del mercat. En d’altres casos aquests espais són el resultat de polítiques d'intervenció
institucional: són les tecnòpolis o parcs cientificotecnològics.
• Localització. A prop de les grans àrees metropolitanes, on, a més de la presència d'universitats i
centres que proporcionen assistència tècnica, s'ofereixen tota mena de serveis i equipaments:
infraestructures de transport i comunicacions, mà d'obra qualificada i proximitat a altres empreses
que poden ser clients o proveïdors potencials.
4.- LA RECERCA, EL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ

21. • El creixement econòmic general de les darreres dècades ha estat possible gràcies al
desenvolupament de la recerca científica i de les seves aplicacions pràctiques.
• Els governs i les grans empreses dediquen grans quantitats de diners a finançar equipaments de
recerca. Quan una empresa fa una innovació, la patenta, i tothom qui vulgui utilitzar la nova tècnica
o el nou procés ha de pagar. Les patents són una font d'ingressos força important.
• Els països més desenvolupats destinen entre el 2 i el 3% del PIB a la recerca tecnològica. Això
explica que concentrin el nombre més alt de "cervells", que, a vegades, provenen de països poc
desenvolupats, on no hi ha els mitjans suficients per investigar o per continuar la seva carrera
científica.
• La gran quantitat de recursos econòmics necessaris per a la recerca ha accentuat, encara més, les
diferències entre països, un fet que ha generat noves formes de dependència i colonització.
• A més a més, alguns dels avenços obtinguts per mitjà de la recerca (vacunes, medicaments,
tecnologies informàtiques) podrien resoldre problemes bàsics per a milions de persones malaltes o
per a zones amb dèficits greus (accés a l'aigua, als aliments, a l'educació i la cultura), però el cost de
les patents o l'objectiu d'obtenir un benefici empresarial ho impedeixen.

22. LES PATENTS
• Una patent és un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada, cosa que
impedeix que d'altres la puguin fabricar, vendre o utilitzar sense el consentiment del titular. El dret
atorgat per una patent és, sobretot, el de l'exclusió de tercers de la fabricació, la utilització o la
introducció en el mercat del producte o procediment patentat.
• La patent es pot referir bàsicament a un procediment, a un aparell, a un producte nou o al seu
perfeccionament o millora. La durada de la patent és de vint anys a partir de la data de presentació de
la sol·licitud.

23. • Objectius. Promoure la innovació i afavorir la competitivitat i el desenvolupament econòmic.
• Per assolir-ho, els parcs tecnològics estimulen la creació d'empreses d'innovació i gestionen la
transferència del coneixement i dels avenços tecnològics entre universitats, empreses i mercats,
juntament amb altres institucions d'R+D.
• Molts parcs tecnològics són d'iniciativa universitària, com ara l'espai innovador de Cambridge,
que es va formar a partir del creixement d'una zona d'empreses d'alta tecnologia als voltants
d'aquesta universitat anglesa.
• Paral·lelament, el Trinity College de la universitat va crear el seu propi parc tecnològic. S'hi van
instal·lar empreses amb centres d'R+D, i d'altres que volien aprofitar la tecnologia desenvolupada
per la universitat i la mà d'obra qualificada.
• Hi ha parcs d'iniciativa estatal. L'Estat francès va crear el parc de Sophia Antipolis amb la
col·laboració d'empreses públiques, universitats i instituts d'investigació, cosa que va provocar una
concentració elevada d'empreses d'alta tecnologia al sud-est del país, una zona poc
desenvolupada.

24. ELS PARCS TECNOLÒGICS A ESPANYA
• A Espanya hi ha una gran quantitat de parcs tecnològics, aplegats a l'APTE (Associació
de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya). La majoria col·laboren amb les universitats i
d'altres en depenen directament.
• Els parcs tecnològics donen feina a 150.000 persones i allotgen cap a 6.500 entitats.
• Al món ja han sorgit els parcs tecnològics de tercera generació, destinats a afavorir
l'atracció de talents, la creativitat i les innovacions per mitjà dels espais de col·laboració.
Per arribar a aquests objectius, els parcs tecnològics d'Espanya han marcat unes directrius
essencials per al període 2014-2020:
• Ser el centre d'una economia del coneixement i de xarxes de generar i de
transferir tecnologia.
• Fer de base del sistema d'innovació espanyol i els sistemes d'innovació locals i
autonòmics.

26. • El concepte R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) s'utilitza actualment en els estudis de
ciència, tecnologia i societat.
• Tots els països procuren potenciar, segons les seves possibilitats, les activitats vinculades a
R+D+I mitjançant polítiques de suport (subvencions, deduccions, préstecs bonificats,
convocatòries…), atès que un alt nivell d'R+D+I implica més fortalesa i competitivitat dels
productes o processos.
• Es considera que la recerca i la innovació s'han de retroalimentar per anar generant i facilitant el
desenvolupament integral de les societats.
5.- RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ A ESPANYA

27. • Definició. Les Infraestructures Cientificotècniques Singulars (ICTS) són grans instal·lacions,
recursos, equipaments i serveis, únics en el seu gènere, dedicats a la recerca i el desenvolupament
tecnològic d'avantguarda i de màxima qualitat, com també a fomentar la transmissió, l'intercanvi i
la preservació del coneixement, la transferència de tecnologia i la innovació.
• Objectiu principal. Posar a disposició de la comunitat científica, tecnològica i industrial nacional i
internacional infraestructures cientificotècniques indispensables per al desenvolupament d'una
recerca científica i tecnològica única o excepcional.
• L'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i Innovació 2013-2020 té com a objectiu ampliar el
Mapa Nacional d'ICTS. Aquest mapa servirà com a eina de planificació i desenvolupament de la
recerca i la innovació a Espanya.

29. • El sincrotró de llum ALBA és una infraestructura científica de tercera generació, situat a
Cerdanyola del Vallès (Barcelona), i és el més important de la zona del Mediterrani. Es tracta d'un
complex d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotró, que permet observar
l'estructura atòmica dels materials i estudiar-ne les propietats. […]
• Aquesta gran infraestructura científica genera 5.000 hores de llum anual.
• Usuaris. Més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any.
Des del 2012 acull usuaris oficials d'institucions espanyoles (75%) i també d'altres països (25%).
• Gestió. Consorci per a la Construcció, l'Equipament i l'Explotació del Laboratori de Llum de
Sincrotró (CELLS)
• Finançament. Està cofinançat a parts iguals per les administracions espanyola i catalana.

30. • El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la principal institució pública dedicada a la
recerca a Espanya, i la tercera d'Europa. […]
• Objectiu principal. Dur a terme i promoure recerques en benefici del progrés científic i tecnològic.
• Té com a missió el foment, la coordinació, el desenvolupament i la difusió de la recerca científica i
tecnològica […], amb la finalitat de contribuir a l'avenç del coneixement i al desenvolupament
econòmic, social i cultural, com també a la formació de personal […].
• El CSIC abasta tots els camps del coneixement. […] S'organitza al voltant de vuit àrees
cientificotècniques: Humanitats i Ciències Socials, Biologia i Biomedicina, Recursos Naturals, Ciències
Agràries, Ciència i Tecnologies Físiques, Ciència i Tecnologia de Materials, Ciència i Tecnologia d'Aliments
i Ciència i Tecnologies Químiques.

31. • La despesa en recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya l'any 2013 fou de 13.012 milions d'euros,
cosa que va comportar un descens del 2,8% respecte a l'any anterior. Aquesta despesa va representar
l'1,24% del producte interior brut (PIB), davant l'1,27% de l'any 2012.

32. • A partir de la segona meitat del segle XX el sector dels serveis va experimentar un creixement
molt important fins a convertir-se, actualment, en el més rellevant de l'economia catalana, tant
pel que fa a la població ocupada (74,1% del total) com pel valor econòmic que generen les seves
activitats (73,8% del PIB).
• A partir del 2008 la crisi econòmica també ha afectat l'activitat terciària, tot i que en menor grau
que l'impacte que ha tingut en les activitats industrials o de la construcció.
• La davallada del consum de les famílies ha disminuït l'activitat dels serveis personals i col·lectius
que es regeixen per l'oferta i la demanda. D'altra banda, les retallades que s'han produït en els
pressupostos dels serveis de tipus institucional i públic han agreujat aquesta situació.
6.- ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ A CATALUNYA

34. • L'evolució dels serveis socials en els darrers vint anys ha sigut molt important, sobretot pel que
fa a:
• Educació. Actualment, la població d'entre 3 i 16 anys està escolaritzada en la seva totalitat,
ja sigui en escoles públiques, privades o concertades. També s'ha incrementat la demanda
en els ensenyaments universitaris, fet que mostra una societat més culta i lliure. A
Catalunya hi ha dotze universitats.
• Sanitat. A Espanya no fou fins el 1986 que es generalitzà per a tots els ciutadans el dret a
rebre assistència sanitària gratuïta. A Catalunya és el Servei Català de la Salut (CatSalut)
l'organisme que garanteix una cobertura sanitària pública per a tots els catalans.

35. • Els serveis personals (neteja, restauració, lleure, cultura, etc.) o assistencial (per cobrir les
necessitats específiques de la gent gran, dels nens i les nenes, de les persones amb discapacitats)
també han crescut de manera espectacular, tant pel tipus de serveis com pel nombre de
treballadors. Aquest fet reflecteix una societat pròspera i desenvolupada.
• Els serveis col·lectius principals es basen en:
• L'administració pública. És un servei imprescindible per al correcte funcionament i gestió
de la societat. La integren la Generalitat, els ajuntaments i altres institucions i organismes, i
es compon de funcionaris i edificis públics, entre altres.
• El sistema financer. Catalunya és la seu d'alguns bancs que tenen un gran pes i capacitat
d'influència i inversió. La Borsa de Barcelona està plenament integrada en el sistema
borsari mundial.

36. La inversió en R+D creix un 0,2% a Catalunya, la comunitat amb més empreses
innovadores de l'Estat.
La inversió privada en innovació va créixer un 0,2% el 2013. Les empreses catalanes van
invertir 1.676 milions d'euros en R+D i van capgirar així la tendència a la baixa dels últims
anys (…).
D'altra banda, Catalunya concentra el 20,9% de les empreses d'innovació tecnològica de
tot l'Estat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2013 n'hi havia 8.206.
També va créixer el nombre de professionals ocupats en R+D. El 2013 es va arribar a més
de 44.500 persones treballant en el sector, un 0,1% més que l'any anterior. Aquesta xifra
representa el 21,9% del personal dedicat a la innovació del conjunt de l'Estat espanyol. En
un rànquing europeu, Catalunya ocuparia la 8a posició, per sobre de països com
Alemanya, els Països Baixos o el Regne Unit.
ARA, 10 de febrer del 2015.

38. EL DOMINI .CAT
El .cat és el domini que més va créixer al conjunt de l’Estat espanyol durant el 2014, amb un
increment del 17% en el número de dominis actius.
L’any 2014van aparèixer un gran nombre de noves extensions de domini dirigides a
comunitats lingüístiques o ciutats, com són el .eus (Euskadi), el .gal (Galícia) el .berlin o el
.scot (Escòcia).
Pel que fa al domini .cat, el 2014 va ser l’any més reeixit de la seva història. Concretament,
es van donar d’alta 23.534 nous dominis.cat (...). Aquest increment va permetre que, el 31
de desembre del 2014, s’arribés a la xifra de 83.300 .cat actius. (...)
Pel que fa a la tipologia d’usuaris, el .cat és un domini utilitzat majoritàriament per
empreses, comerços i autònoms, ja que més del 60% dels llocs web amb una extensió.cat
corresponen a aquests col·lectius.

40. • La tecnologia permet dissenyar i crear béns i serveis que satisfan les nostres necessitats
personals i socials.
• La manera de produir, de viure i, fins i tot, les formes de govern s'han globalitzat i, amb
aquest fenomen, també s'han transformat les bases de la nostra societat.
• Els progressos en el camp de l'electrònica han fet possible que en molt pocs anys la
informàtica s'hagi convertit en un dels factors més importants de desenvolupament.
7.- LES XARXES SOCIALS VIRTUALS I LES RELACIONS HUMANES

41. • Les xarxes socials virtuals s'han convertit en una eina per contactar amb persones d'arreu del
món.
• Amb Internet com a canal de comunicació, un conjunt d'individus concrets, grups,
organitzacions, empreses, comunitats, etc., es vinculen els uns amb els altres i estableixen una
relació o un conjunt de relacions socials.
• El tipus de relació entre aquestes persones o col·lectius és divers. Mentre que en alguns casos el
criteri és de parentiu, en d'altres pot ser d'amistat o de tipus professional.
• Les xarxes socials són els centres de reunió habituals d'individus que volen estar en contacte.

42. • Milions de persones utilitzen un dispositiu electrònic en el seu temps de lleure o durant la seva
jornada laboral. Disposem d'ordinador, Blackberry, iPhone, iPad, tauleta o qualsevol altre dispositiu
per connectar-nos i relacionar-nos amb altres individus, propers o llunyans en l'espai físic.
• Les xarxes poden reunir en molt poc temps milers o milions d'usuaris amb l'objectiu de
comunicar algun tipus de missatge o d'esperar algun tipus d'informació.
• Desenes d'aplicacions com ara YouTube, Google, Twitter, Myspace, Blogger, Movie Maker,
Viquipèdia, Facebook, Hotmail, Tuenti, WhatsApp o Fotolog formen part de l'univers quotidià de
milions d'homes i dones, molts dels quals ja han nascut en aquesta nova era tecnològica.
• Aquests ambients digitals estan en permanent evolució i els seus seguidors no deixen
d'augmentar.

43. Facebook supera els 1.350 milions d'usuaris. Seria el segon Estat més poblat del planeta, després de la Xina.
Brasil, Mèxic, Índia i Estats Units són els Estats que tenen més usuaris amb compte obert en aquest lloc web.

44. • Comunicar-nos no havia estat mai tan fàcil. Vivim l'era del gran desenvolupament de les relacions.
Les persones que abans eren molt lluny, ara són ben a la vora gràcies al desenvolupament de les
tecnologies de la comunicació.
• Les xarxes socials ens permeten de manera fàcil i econòmica compartir opinions, notícies i tota
mena de continguts. Podem interactuar i crear comunitats sobre interessos similars.
• Aquestes xarxes milloren la nostra comunicació, la col·laboració i fins i tot ens resulten una eina
excel·lent d'aprenentatge i de construcció del coneixement.

45. • Com tantes altres tecnologies, la informàtica i Internet comporten una sèrie de riscos i problemes
potencials. Es fa imprescindible controlar determinats usos i continguts en aquestes xarxes socials.
• Utilitzar les xarxes socials com a espai per a la comunicació multimèdia i la socialització requereix una
preparació adequada.
• Ser competent a aquest nivell obliga a reflexionar i a ser conscient de la importància de la privacitat a les
xarxes. Les principals crítiques a la xarxes socials acostumen a centrar-se en la manca de privacitat que
pateixen milions d'usuaris.

46. • Desgraciadament, són habituals les formes de maltractament, violència i discriminació a les xarxes. Tots
hem sentit casos de l'anomenat ciberbullying. Exposar les nostres opinions, els nostres sentiments o la
nostra imatge pot comportar-nos problemes.
• L'addicció a l'ús d'aquestes xarxes genera alteracions cerebrals equiparables a les que provoquen les
drogues o l'alcohol. La nomofòbia és la por incontrolable de sortir de casa sense el telèfon mòbil. Un nombre
considerable d'adolescents afirmen que no podrien viure sense navegar.
• Moltes persones mantenen que és millor conèixer gent per mitjà de les xarxes virtuals que no pas
personalment. En canvi, paradoxalment, reconeixen que elles mateixes no mostren a la xarxa la seva
personalitat tal com realment és. Amb tot, els estudis reflecteixen un grau elevat de credibilitat de les
informacions socials entre els usuaris de la comunicació virtual.