Material inicial del Mòdul 9 ("L'administració educativa: nivells i competències") Postgrau Diploma d'Especialització en Direcció i Gestió de Centres Educatius Universitat Rovira i Virgili. 6a Edició Curs 2016-2017 Professor: Josep Bargalló Valls

1. MÒDUL 9MÒDUL 9
L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA:L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA:
NIVELLS I COMPETÈNCIESNIVELLS I COMPETÈNCIES
Curs 2016/2017Curs 2016/2017
6ena edició6ena edició
Josep Bargalló Valls

3. mòdul 9 – curs 2016-2017
NIVELLS COMPETENCIALS
EN EDUCACIÓ
(síntesi)

4. mòdul 9 – curs 2016-2017
✔ Institucions europees:
- Unió Europea: competències de suport en mobilitat i cooperació
- OCDE: avaluació unificada del sistema
✔ Estat espanyol:
- competències exclusives en normativa bàsica i titulacions conseqüents
✔ Generalitat de Catalunya:
- autoritat educativa de Catalunya
- competències exclusives en planificació, gestió i desenvolupament normatiu
✔ Ens locals:
- competències delegades en cogestió i executives en ensenyaments no
obligatoris

5. mòdul 9 – curs 2016-2017
✔
marc constitucionalmarc constitucional
● competències exclusives: aquelles de les quals una Comunitat Autònoma o
l'Estat en tenen tant la funció normativa com l'executiva
● competències compartides: aquelles de les quals l'Estat en conserva la funció
normativa, però la funció executiva correspon a la Comunitat Autònoma
● competències concurrents: aquelles de les quals l'Estat en marca les bases,
però el desplegament legislatiu i l'executiu depenen de la Comunitat Autònoma
● competències indistintes: l'Estat i la Comunitat Autònoma poden actuar sobre
la matèria de forma indistinta.

6. mòdul 9 – curs 2016-2017
a més:a més:
● competències delegades: l'Estat pot delegar la funció executiva de
competències mitjançant lleis marc o orgàniques / la Comunitat Autònoma pot
delegar la gestió de competències en ens locals, que els esdevenen pròpies
● competències executives: la Comunitat Autònoma competències executives,
en les quals la Generalitat es limita a executar la legislació estatal, i pot dictar
reglaments d’execució de la normativa estatal

7. mòdul 9 – curs 2016-2017
Constitución Española (1978)
Defineix l'educació com un dret i una competència compartida entre l'Estat i
les Comunitats Autònomes
Ley Orgánica de educación (2006) / Ley Orgánica para la mejora de la calidad
educativa (2013)
Situen el nivell competencial en matèria educativa i desenvolupen les
competències exclusives de l'Estat
Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)
Defineix l'educació com a competència exclusiva de la Generalitat en alguns
aspectes i compartida amb l'Estat en d'altres
Llei d'educació de Catalunya (2009)
Defineix la Generalitat com a autoritat educativa de Catalunya. Ordena i
explicita cogestions i corresponsabilitats amb els ens locals i els qualifica
d'autoritat educativa en determinats ensenyaments

8. mòdul 9 – curs 2016-2017
Constitución Española (1978)
Títol I. Dels drets i deures fonamentals. Capítol Segon. Drets i llibertats
Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
Article 27:
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament. (...)
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació
general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació
de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents,
dins el respecte als principis constitucionals. (...)
Títol VIII. De l'organització territorial de l'Estat
Capítol Tercer. De les Comunitats Autònomes
Article 149:
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents (...):
30a. Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i
professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi
de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

9. mòdul 9 – curs 2016-2017
Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)
Títol IV. De les competències
Capítol II. Matèries de les competències
Article 131. Educació
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari (...) la competència
exclusiva que inclou:
a) La regulació dels òrgans de participació (…) en la programació de l'ensenyament (...).
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la
regulació dels centres (...).
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.
d) La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i
l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.
e) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent (...).
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries (...).
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial (...).

10. mòdul 9 – curs 2016-2017
3. (…) correspon a la Generalitat (…) la competència compartida (...):
a) La programació de l'ensenyament (...) i l'avaluació general del sistema educatiu.
b) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.
c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular.
d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.
e) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de
l'alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels
centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió (...).
j) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració
educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal
al servei de l'administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència
executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.

11. mòdul 9 – curs 2016-2017
Els ens locals,Els ens locals,
administració educativaadministració educativa

12. mòdul 9 – curs 2016-2017
Al segle XX, en la tradició de la Catalunya noucentista -i per l'evident
desatenció de l'Estat-, el món municipal -especialment a les ciutats i a l'entorn
urbà- va construir una xarxa educativa eficient i sòlida, coadjuvada per la
Mancomunitat, primer, i la Generalitat republicana, després -en els breus
períodes en què el país comptà amb institucions pròpìes.
El franquisme clausurà alguns d'aquests centres, n'incautà força i en deixà
sobreviure, encara, d'altres, de manera que, en el moment de la paulatina
recuperació de l'autogovern de finals de la dècada dels 70, Ajuntaments i
Diputacions mantenien una certa oferta educativa que, en cap cas, no era
reconeguda competencialment.

13. mòdul 9 – curs 2016-2017
En el marc constitucional i estatutari que s'ha teixit posteriorment, l'educació ha
esdevingut matèria de competència compartida entre l'Estat i la Generalitat.
El món local ha mantingut la titularitat d'escassos centres de règim general, però
n'ha creat un nombre considerable d'ensenyament no obligatori i de règim
especial -llars d'infants i, també, escoles de música i d'adults.
Si el món local era, tradicionalment, un cooperant de l'administració educativa
-aportant solars, fent-se càrrec de manteniments, gestionant serveis com el
transport o el menjador...-, en la darrera dècada s'han donat passos efectius en la
subsidarietat, la cogestió i la responsabilitat compartida entre la Generalitat i els
Ajuntaments i Consells Comarcals.
Així, els Ajuntaments -principalment- han passat de ser una mera central de
serveis educatius o paraeducatius ha protagonitzar-ne un -cert- lideratge.

14. mòdul 9 – curs 2016-2017
Per bé que les diverses modificacions de la Llei de Règim Local havien anat
obrint camí, la compartició efectiva de competències educatives donà un clar
pas endavant a inicis del 2004 amb la creació de les primeres Oficines
Municipals d'Escolarització -en les quals els Ajuntaments hi tenien un pes
efectiu i especialment visible, amb la delegació de gestió d'aspectes
relacionats amb la matriculació.
El mateix 2004, l'aprovació de la Llei de creació de llars d'infants de qualitat
-a partir d'una Iniciativa Legislativa Popular promoguda el 2002 pel Marc
Unitari de la Comunitat Educativa- significà, també, el reconeixement que la
xarxa de titularitat pública era formada per les llars de la Generalitat -molt
poques- i les dels Ajuntaments -moltes més-, encetant una futura assumpció
de competències municipals en aquesta etapa educativa, procés que es va
consolidar amb el Decret 282/2006 de regulació del primer cicle de l'educació
infantil i els requisits dels centres.

15. mòdul 9 – curs 2016-2017
El Pacte Nacional per a l'Educació, el 2006, ja parlava de corresponsabilitat
dels Ajuntament en matèria educativa i encetava el camí que, amb l'Estatut, el
mateix 2006, i la Llei d'educació de Catalunya, el 2009, atorgava al món local la
categorització d'autoritat educativa per a determinats ensenyaments i serveis.
Avui, els Ajuntaments -a més de les seves funcions històriques en la creació i
manteniment de centres- participen en aspectes territorials i socials de la
programació de la política educativa, assumeixen majoritàriament la xarxa
pública de la primera etapa de l'educació infantil (0-3), dels ensenyaments
artístics i de les escoles d'adults -amb aportacions econòmiques conveniades
amb la Generalitat-, així com serveis educatius com els plans d'entorn o els de
transició escola-treball. Els Consells Comarcals, finalment, mantenen
l'assumpció delegada en la gestió del transport i els menjadors escolars.
I això en una època de restriccions pressupostàries, que han obert un debat
sobre la flexibilització de l'oferta municipal en matèria educativa, sempre tenint
en compte que l'educatiu és un servei públic que ha de ser de qualitat i té una
funció social a la vegada que formativa.

16. mòdul 9 – curs 2016-2017
PACTE NACIONAL
PER A L'EDUCACIÓ
(2006)

17. mòdul 9 – curs 2016-2017
Signat el 20 de març de 2006 com a base per a l'elaboració d'una futura llei
catalana d'educació
Introdueix el concepte de corresponsabilitat competencial, proposa una distribució
competencial i formula acords i aporta mesures per a la seva concreció
Pacte Nacional per a l'Educació.
Capítol IV. Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l'educació
“(...) es proposa un procés que rep el nom de corresponsabilitat competencial, que es
fonamenta en el principi de subsidarietat, que expressa la voluntat d'acostar al màxim
als ciutadans i ciutadanes la capacitat real d'aplicar les polítiques públiques, en aquest
cas l'educació. (…)
La proposta (...) es planteja com un primer pas d'un procés de perspectives més
àmplies al llarg dels temps. El dia a dia de la seva aplicació anirà orientant les
possibilitats futures de noves formes de distribució del pes d'aquesta responsabilitat
competencial.”

18. mòdul 9 – curs 2016-2017
Acords relatius a la corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l'educació
1. Cogestió i participació municipal en els ensenyaments de règim general
a) planificació general: impuls i coordinació de les Taules de planificació
b) escolarització de l'alumnat de règim general i obligatori (3-16): impuls i
ampliació de les Oficines Municipals d'Escolarització
c) creació, construcció i manteniment dels centres públics: amb diversificació
competencial, en especial l'aportació de solars i el manteniment dels centres de
propietat demanial
d) elaboració dels Programes de Transició Escola-Treball: desplegament
municipal

19. mòdul 9 – curs 2016-2017
2. Competències municipals sobre ensenyaments no obligatoris
El Departament es compromet a transferir i/o delegar als ajuntaments
competències educatives en:
a) primer cicle d'educació infantil (0-3)
b) ensenyaments artístics (música, dansa i arts plàstiques)
c) educació de persones adultes
d) estratègies per incrementar l'escolarització postobligatòria

20. mòdul 9 – curs 2016-2017
3. Corresponsabilitat davant les necessitats educatives (amb participació
activa municipal)
a) programes preventius del fracàs escolar: Plans Educatius d'Entorn
b) cooperació i coordinació dels programes i serveis a la població escolar:
obertura progressiva dels centres fora de l'horari escolar, amb una normativa
específica

21. mòdul 9 – curs 2016-2017
Mesures concretes de corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l'educació
que inclou (amb compromís pressupostari):
● Impuls i ampliació Oficines Municipals d'Educació i taules de planificació.
Import destinat: 4.177.683,19€
● Foment de Programes de Transició Escola-Treball. Imp.: 15.046.690,83€
● Impuls dels Plans Educatius d'Entorn. Imp.: 36.005.908,2€
● Convenis per a l'obertura dels centres a l'inici de setembre i finals de juny.
Imp.: 11.367.255,19€
● Convenis per a activitats extraescolars. Imp.: 5.004.949,71€
● Actualització per compensació del diferencial de l'IPC. Imp.: 2.500.000€

22. mòdul 9 – curs 2016-2017
ESTATUT D'AUTONOMIA
DE CATALUNYA
(2006)

23. mòdul 9 – curs 2016-2017
Aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005
Aprovat amb modificacions per les Cortes Generales el 30 de març de 2006
Ratificat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006
Modificat pel Tribunal Constitucional el 28 de juny de 2010
Defineix l'educació com a
- competència exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes
- compartida amb l'Estat en d'altres
Atorga als municipis competències en matèria educativa

24. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol II. De les institucions
Capítol VI. El Govern local.
Secció Primera. Organització territorial local.
Article 84. Competències locals:
“2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les
matèries següents, en els termes que determinin les lleis: (…)
g. La planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el
procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el
manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el
calendari escolar.”

25. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol IV. De les competències
Capítol II. Matèries de les competències
Article 131. Educació
“2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari (...) la
competència exclusiva que inclou:
a) La regulació dels òrgans de participació (...)en la programació de l'ensenyament
(...).
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i
la regulació dels centres (...), i també la definició de les plantilles del professorat
(...).
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.
d) La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i
l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema
educatiu.
e) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent (...).
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries (...).
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial (...).”

26. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol IV. De les competències
Capítol II. Matèries de les competències
Article 131. Educació
“3. (…) correspon a la Generalitat (…) d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30
de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas:
a) La programació de l'ensenyament (...) i l'avaluació general del sistema educatiu.
b) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.
c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular.
d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.
e) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i
escolarització de l'alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i
dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres (...).
j) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de
l'administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la
política de personal al servei de l'administració educativa.”

27. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol IV. De les competències
Capítol II. Matèries de les competències
Article 131. Educació
“4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la
competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i
professionals estatals.”

28. mòdul 9 – curs 2016-2017
LLEI D'EDUCACIÓ
DE CATALUNYA
(2009)

29. mòdul 9 – curs 2016-2017
Aprovada pel Parlament de Catalunya l'1 de juliol de 2009
Desenvolupa les competències de l'Estatut en matèria educativa i segueix
el mandat del Pacte Nacional per a l'Educació
Defineix clarament que l'administració educativa a Catalunya és la
Generalitat
Aprofundeix els mecanismes de corresponsabilitat amb les administracions
locals i preveu unitats de planificació, com ara la zona educativa
Estableix les vies -convenis i consorcis- per fer efectiva aquesta
corresponsabilitat
Consagra la condició d'administració educativa dels ens locals en les
competències que els són atribuïdes

30. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol X. De l'administració de l'educació
Capítol I. Disposicions generals
Article 156. Administració educativa
“1. L'Administració educativa és l'Administració de la Generalitat i actua per
mitjà del Departament.
2. Els ens locals tenen la condició d'Administració educativa en l'exercici de
les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen també les
competències que els són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta
Llei.”

31. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol X. De l'administració de l'educació
Capítol II. Competències en matèria d'educació de les diverses
administracions
Article 159. Competències dels ens locals
Els municipis:
- participen en el govern dels centres a través dels Consells Escolars (159.1)
- poden crear centres propis -a través de convenis amb el Departament (159.2)
- participen en les funcions que corresponen a la Generalitat (159.3) en:
a) determinació de l'oferta educativa;
b) procés d'admissió en els centres;
c) coordinació d'activitats extraescolars;
d) programació de la FP i la seva coordinació amb l'entorn;
e) vigilància del compliment de l'escolarització obligatòria;
f) aplicació i coneixement dels resultats dels programes d'avaluació;
g) els programes dirigits a alumnes de famílies d'immigrants;
h) els programes de col·laboració amb les AMPA:
i) els programes de qualificació professional inicial;
k) el calendari escolar.

32. mòdul 9 – curs 2016-2017
Article 159. Competències dels ens locals
Els municipis (continua):
- organitzen i gestionen els centres propis (159.3)
- gestionen l'admissió d'alumnes del primer cicle d'educació infantil (id)
- cooperen amb la Generalitat en la creació, construcció i manteniment dels
centres públics (id)
- garenteixen la coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius
- vetllen pel compliment de la llei i de la normativa educativa (id.)

33. mòdul 9 – curs 2016-2017
Article 159. Competències dels ens locals
Els municipis (continua):
“4. A petició dels ens locals, i d'acord amb la programació educativa, es poden
delegar competències per a crear, organitzar i getsionar centres públics que
imparteixin el primer cicle d'educació infantil, ensenyaments artístics o
educació d'adults.”
“5. Els consells comarcals poden assumir la gestió dels serveis de transport,
dels serveis de menjador escolar i d'altres serveis escolars, d'acord amb el que
s'estableixi per reglament.”

34. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol X. De l'administració de l'educació
Capítol II. Competències en matèria d'educació de les diverses administracions
Article 160. Règim especial de la ciutat de Barcelona
“El Consorci d'Educació de Barcelona, com a ens associatiu, gestiona les
competències que li atorga (…) la Carta municipal de Barcelona.” (és a dir, la
suma de competències de la Generalitat i de l'Ajuntament, per cessió)
Article 161. Règim específic per a l'Aran
Remet a la llei reguladora del règim especial de l'Aran i reconeix al Consell
General d'Aran competències en suport als municipis, participació en activitats
extraescolars, els serveis de transport i menjador escolar i ajut a
l'escolarització.

35. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol X. De l'administració de l'educació
Capítol V. El Consell Escolar de Catalunya i altres òrgans de
participació
Article 172. Consells escolars territorials
Determinats per reglament pel Departament
Article 173. Consells escolars municipals
Els municipis els poden constituir. Són obligats per als Ajuntaments
als quals se'ls ha delegat competències d'acord amb l'article 159.4

36. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol X. De l'administració de l'educació
Capítol VI. Organització territorial de l'Administració educativa de la
Generalitat
Article 175. Àrees territorials
L'administració educativa s'estructura per àrees territorials, que es
corresponen amb els Serveis Territorials del Departament, més el
Consorci d'Educació de Barcelona.
Article 176. Zones educatives
Són unitats de programació de l'oferta educativa i es delimiten atenent
criteris d'escala, d'identitat i de demografia. Hi concorren els ens locals.

37. mòdul 9 – curs 2016-2017
FINANÇAMENT
DELS SERVEIS EDUCATIUS MUNICIPALS

38. mòdul 9 – curs 2016-2017
Una de les qüestions més debatudes i controvertides a partir de l'assumpció
de la gestió, la corresponsabilitat i les competències en matèria educativa
per part dels ens locals és, sens dubte, el del finançament dels serveis que
presten, especialment els estrictament docents -llars, escoles...-, tenint en
compte que, en el marc estatutari, són competències de la Generalitat que
han estat transferides o delegades als ens locals.
Quan es tracta simplement de la cessió conveniada de la gestió -com és el
cas dels Consells Comarcals amb el transport i el menjador escolar-, la
qüestió és resol mitjançant el conveni en el qual, almenys formalment, la
Generalitat traspassa una aportació econòmica corresponent a la totalitat del
cost del servei.

39. mòdul 9 – curs 2016-2017
Més controvertit ha estat -i és- el finançament dels ensenyaments no
obligatoris i de règim especial assumits municipalment. La pràctica
desenvolupada a partir de convenis específics o dels acords de la Comissió
Mixta havia estat la de definir un cost mitjà del servei, del qual el
Departament havia subvencionat un mòdul fixe per plaça reconeguda.
Fins ara, l'acord era a terços -un terç assumit per l'Ajuntament, un terç per
la Generalitat i un terç per l'alumne/família- i, a partir, de negociacions entre
totes les institucions -mai finalitzades a plena satisfacció de tothom. Per
altra banda, si bé el mòdul aplicat pel Departament era uniforme a tot
Catalunya, la realitat dels costos és distinta a cada municipi -com també ho
és la decisió final de quina part del cost total es carrega finalment a
l'aportació de l'alumne/família.
La reducció pressupostària del Departament, però, ha trencat aquests
paràmetres i, tot i que s'han anat plantejant noves propostes -amb la
participació de les Diputacions-, la situació és d'evidents retallades -la qual
cosa ha comportat augment de costos per als municipis i les famílies i el
tancament d'alguns serveis, especialment llars.

40. mòdul 9 – curs 2016-2017
La Llei d'educació de Catalunya va servir, també, per a marcar els principis
rectors d'aquest finançament i per obrir el camí a la possibilitat d'altres acords.
Títol XII. Del finançament del sistema educatiu
Capítol II. Finançament dels ensenyamenys del Servei d'Educació de Catalunya
Article 198. Finançament del primer cicle d'educació infantil
“1. El Departament, d'acord amb el que estableix l'article 42, i en els termes que
determini la programació, ha d'establir una oferta de places per a infants de
zero a tres anys.
2. Als efectes del que estableix l'article 56.5, i preferentment per a satisfer les
necessitats d'escolarització d'infants en entorns socioeconòmics o culturals
desfavorits i en zones rurals, d'acord amb la programació i els requisits que
s'hagin establert prèviament, el Departament ha de subvencionar la creació, la
consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars
d'infants de titularitat municipal.”

41. mòdul 9 – curs 2016-2017
Article 200. Finançament de l'escolarització obligatòria i d'ensenyaments de
règim especial
“2. El Departament, d'acord amb l'article 42, i en els termes que determini la
programació específica, pot subvencionar ensenyaments de règim especial.”
Capítol III. Finançament dels centres
Article 204. Finançament del sosteniment dels centres públics
“2.Els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen
finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels
pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris
aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat.”

42. mòdul 9 – curs 2016-2017
En aquest sentit, és especialment significatiu el que assenyala la Disposició
Final Primera, perquè fixa jurídicament la pràctica dels darrers anys, obre el
camí a d'altres delegacions i apunta noves vies a explorar.
Disposicions finals
Primera. Ens locals
“1. El Govern ha de garantir els recursos suficients per a afrontar la prestació
dels serveis la titularitat dels quals delegui en els ens locals. Qualsevol
atribució de competències nova, formalitzada per conveni entre el
Departament i l'ens local corresponent, ha d'anar acompanyada de
l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-la
correctament. Per a l'assignació dels recursos s'ha de tenir en compte el
finançament del cost total i efectiu dels serveis delegats, que s'ha de fixar
d'acord amb les entitats municipalistes. L'assignació de recursos ha d'ésser
una condició necessària perquè entri en vigor la delegació de la
competència.

43. mòdul 9 – curs 2016-2017
2. El Departament ha d'habilitar les partides pressupostàries, amb els
recursos necessaris i suficients, que permetin finançar els compromisos
adquirits en convenis amb els ens locals amb relació al segon cicle
d'educació infantil, l'educació obligatòria, el batxillerat, els programes de
qualificació professional inicial, la formació professional, l'educació
especial, els ensenyaments d'idiomes o esportius o altres que es puguin
acordar per a millorar l'equitat i la qualitat del Servei d'Educació de
Catalunya.
3. Departament ha d'habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos
necessaris, que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els
ens locals per a la realització de les activitats extraescolars i els plans i
programes socioeducatius específics.”

44. mòdul 9 – curs 2015-2016
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
(2015)

45. mòdul 9 – curs 2015-2016
Entre la pròpia tradició i les competències que li ha atorgat la normativa,
els ens locals de Catalunya han assumit:
● les Oficines Municipals d'Escolarització
● personal de serveis i el manteniment de escoles públiques d'infantil i primària
● l'educació infantil 0-3
● els plans educatius d'entorn
● els programes de transició escola-treball
● els PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial)
● les escoles d'adults
● les escoles de música, dansa i art
● iniciatives diverses de suport i reforç als centres reglats i a l'alumnat
Per a més dades, consulteu l'informe Polítiques educatives locals de la Fundació Bofill (2014)

46. mòdul 9 – curs 2015-2016
Segons dades extretes de documentació de les entitats municipalistes, a setembre
de 2011:
- 530 municipis tenien llars d'infants pròpies (però no tots amb totes les places
conveniades o autoritzades)
- uns 150, escoles de música, i 4, escoles de dansa conveniades
- 17 (incloent-hi Diputacions), escoles d'art
- 16 (id.), conservatoris
- 10 (id.) mantenien escoles d'educació especial, de primària, d'ESO i/o de Formació
Professional
- 27 tenien centres municipals d'adults homologats i autoritzats (i, molts altres, centres
no reconeguts)
- uns 100 mantenien oficines municipals d'escolarització
- 95 havien conveniat plans educatius d'entorn
- 27 havien participat en el pla pilot de zones educatives
Nota: a Catalunya hi ha 947 municipis (328 de menys de 500 habitants, 269 d'entre 500 i 2000, 141 entre
2000 i 5000, 88 entre 5000 i 10000, 98 entre 10000 i 50000, i 23 de més de 50000). Podem suposar que
tenen alguna oferta pròpia la gran majoria dels de més de 2000 habitants i un mínim d'un centenar llarg
dels de menor població. Una mica més de la meitat dels municipis però un tant per cent molt alt de la
població total.

47. mòdul 9 – curs 2015-2016
Segons dades publicades a l'informe de la Fundació Bofill (2014), dels
municipis entre 10.000 i 20.000 habitants:
- el 61,4% planifiquen en educació
- el 93,2% desenvolupen actuacions educatives en horari lectiu
- el 86,4% desenvolupen actuacions educatives fora de l'horari lectiu
- el 50% desenvolupen projectes a les escoles per a la millora de l'èxit
escolar
- el 68,2% tenen programes de vinculació de l'escola al territori
- el 36,4% desenvolupen PQPIs
- el 59,1% tenen programes de transició escola-treball
- el 65,9% fan formació ocupacional
- el 90% mantenen centres de formació d'adults
- el 88,6% sostenen escoles de música i dansa
entre moltes d'altres actuacions (amb majoria de finançament municipal)

48. mòdul 9 – curs 2016-2017
I tot això, en una constant progressió -frenada els darrers anys. Així, el curs 2006-
2007, les llars d'infants municipals acollien 29.036 alumnes. El curs 2010-2011,
50.093.
El curs 2010-2011, els municipis conveniats havien de rebre 1.800€ per plaça de llar
d'infants -a excepció de 300 places que rebien 1.100€. Aquesta xifra correspondria
al mòdul tipus d'un terç del cost mitjà. La proposta del Departament per al curs
2011-2012 fou, inicialment, de 1.300€, amb una contraproposta -en el si de la
Comissió Mixta- de 1.600€.
A les escoles de música (3.300 alumnes), 600€ per plaça el curs 2010-2011, amb
una proposta de 500€ per al curs 2011-2012. A les de dansa (900 alumnes), 400€,
amb una proposta de 300€.
Per al curs 2012-2013, la proposta del Departament va ser inferior i sense acord ple
en el procés de negociació i, en el cas de les escoles de música, pendent d'una
nova normativa. Posteriorment, davant les dificultats financeres de la Generalitat,
les Diputacions s'han afegit als acords de finançament, aportant-hi liquidesa.

49. mòdul 9 – curs 2015-2016
Les polítiques pressupostàries, les dificultats financeres de la Generalitat i de
força ajuntaments i les seves prioritats en matèria de política social i educativa han
dut a una situació en la qual és més factible que es mantinguin les tensions en les
aportacions públiques als serveis educatius municipals que es comencin a
desenvolupar les línies emmarcades per la LEC. El Departament ha anunciat la
voluntat d'acabar amb el mòdul fixe i iniciar estudis per a fer-lo variable segons el
territori i l'entorn social i econòmic, amb una rebaixa de l'aportació general.
En aquest sentit, és significatiu que, arran del Debat de Política General, el
Parlament aprovés, el 29/09/2013, en la Resolució 323/X del Parlament de
Catalunya, sobre l'orientació política general del Govern, instar el Govern a:
“a) Mantenir la col·laboració en el sosteniment de les places públiques de les llars
d’infants municipals per mitjà dels pagaments per a la creació i la consolidació de
places, promoure acords financers entre administracions per a contribuir al
funcionament i la sostenibilitat i agilitar els pagaments pendents.
b) Estudiar en el marc de la Comissió Mixta la situació i el sosteniment de les
escoles de música.”

50. mòdul 9 – curs 2016-2017
EXEMPLES TERRITORIALS
D'ACTUACIONS D'ENS LOCALS
(2016)

51. mòdul 9 – curs 2016-2017
Serveis educatius ofertats per ens locals de la
demarcació de Tarragona
- Diputació de Tarragona (795.101 habitants)
http://www.diputaciodetarragona.cat/ca/serveis/sac/ensenyament
Manté 3 escoles d'educació especial, 3 centres d'ensenyaments artístics i 3 centres
d'ensenyaments musicals (i atorga beques per al seu alumnat). Dóna suport a Màsters de la
URV
- Ajuntament de Tarragona (131.255 habitants)
http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/ensenyament/institut-municipal-deducacio
Mitjançant l'Institut Municipal d'Educació, sosté òrgans de participació, de planificació i de
programació (entre els quals el Projecte Educatiu de Ciutat, el Consell Escolar Municipal,
l'Oficina Municipal d'Escolarització, el Pla Educatiu d'Entorn i el PQPI/Pla de Transició al
Treball), serveis educatius (9 llars d'infants, 1 escola de música, 1 centre d'adults i 1 Unitat
d'Escolarització Compartida), activitats pedagògiques i serveis d'atenció als centres públics.

52. mòdul 9 – curs 2016-2017
- Ajuntament de Torredembarra (15.371 habitants)
http://www.torredembarra.cat/
Gestiona 2 llars d'infants, 1 escola de música i 1 escola d'adults, a més del Centre Obert
Capicua-Servei de Reforç Escolar, el Pla Educatiu d'Entorn i del Pla de Transició al
Treball i diverses subvencions escolars.
- Consell Comarcal del Baix Ebre (79.748 habitants)
http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/foment-de-la-cohesio-social/ensenyament-0
Com a competències delegades per conveni de la Generalitat, el Consell gestiona el servei de
transport col·lectiu i de menjadors escolars dels centres de la comarca -per als qual atorga
ajuts individuals-, així com el servei d'hora d'acollida. En conveni amb la Diputació, gestiona
ajuts per a l'adquisició de llibres escolars i assistència a llars d'infants.
També oferta ajuts a l'ensenyament musical i artístic en municipis.

53. mòdul 9 – curs 2016-2017
- Consell Comarcal de la Terra Alta (11.872 habitants)
http://www.terra-alta.cat/index.php/arees-i-serveis/ensenyament
Per delegació conveniada de la Generalitat, gestiona els serveis de transport i menjador
escolar de l'ESO (per als quals atorga ajuts individuals) i el servei de monitoratge en certs
casos.
Per conveni amb la Diputació, gestiona programes d'ajuts d'adquisició de llibres, d'assistència
a llars d'infants i a determinades activitats extraescolars, així com subvencions a ajuntaments
per a cursos d'adults i per a escoles de música, i també per a cursos d'ensenyaments artístics
en centres educatius de règim general.
Ofereix la gestió de subvencions a ZERS i centres de la comarca i la realització de tallers.
Nota. Les dades de població són extretes d'IDESCAT i fan referència a l'any 2015

54. mòdul 9 – curs 2016-2017
Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona
(5.523.922 habitants)
● Ajuts als ens locals: Catàleg de serveis (formació d'adults, escoles municipals, transició
escola-treball, millora èxit escolar, fons de prestació municipal, programes
d'acompanyament a l'escolaritat i de planificació educativa...)
● Ajuts i programes de suport a les AMPA
● Ajuts als centres en actuacions per a l'adquisició de competències clau
● Programa complementari per a llars d'infants municipals (3 milions euros)
● Subvencions a entitats sense finalitat de lucre
● Projectes de suport municipal: Projecte Educatiu de Ciutat, equipaments educatius,
col·laboracions amb centres per a l'aplicació del Projecte Educatiu de Centre...
● Recursos formatius per a professorat i centres
● Jornades, Fòrums i activitats formatives

55. mòdul 9 – curs 2016-2017
Centres propis o conveniats de la Diputació de Barcelona
- Institut del Teatre (Escola Superior d'Art Dramàtic, Conservatori Superior de Dansa,
Escola d'Ensenyament Secundari Artístic-Conservatori professionald e Dansa, Escola
Superior de Tècniques de l'art de l'Espectacle, Centre del Vallès i Centre d'Osona)
- Escola de la Dona
- 1 centre d'adults, 1 centre d'educació especial, 1 escola, 1 institut, 1 escola d'art,
1 escola d'enologia, 1 centre d'ESO i FP adaptada, 1 centre de recerca professional
i 1 escola tèxtil.
Pressupost de despeses en educació
Polítiques educatives locals 49.520.135 euros
Serveis traspassats d'educació 5.329.023
Institut del Teatre 18.479.300
Escoles 3.249.597
Nota. Dades a octubre de 2016. Les despeses són només dels epígrafs autònoms del Pressupost de la Diputació. Caldria
sumar-hi d'altres despeses establertes en epígrafs genèrics.

56. mòdul 9 – curs 2016-2017
LES INSTITUCIONS EUROPEES

57. mòdul 9 – curs 2016-2017
Les institucions europees, en el seu propi desenvolupament, han assumit molt
poques competències en matèria educativa no universitària i han optat, més
aviat, per exercir un lideratge en matèria d'avaluació.
El 1995, la Comissió Europea, en el seu Llibre Blanc sobre l'educació i la
formació, va iniciar el camí per tal d'avaluar el sistema educatiu no en funció
de l'acumulació de coneixements curriculars sinó de l'assoliment de
competències bàsiques, que va començar a definir.
L'OCDE, el 2000, en engegar la primera convocatòria del projecte PISA
(Programme for International Student Assesment), en la fórmula d'enquesta
internacional, va possibilitar conèixer l'assoliment d'algunes competències
bàsiques en els diversos sistemes estatals/nacionals/regionals del marc
europeu.

58. mòdul 9 – curs 2016-2017
Els estudis PISA són avaluacions internacionals comparatives entre països, a
partir d'una mostra de l’alumnat de 15 anys que efectua una mateixa prova. Es
fan cada tres anys: la primera aplicació es va fer el 2000, tot i que el 1999 ja es
va passar una primera prova pilot.
En cada nova edició hi participen més estats, de manera que en els darrers
PISA (2012) hi varen participar 65, 34 dels quals membres de l’OCDE i 31
associats. També hi participen àmbits subestatals que apliquen les proves a
una mostra de centres prou gran perquè sigui representativa del seu territori.
Nota: podeu consultar el meu post
Algunes coses que potser val la pena no oblidar sobre les proves PISA

59. mòdul 9 – curs 2016-2017
Pel que fa a la qüestió de les competències polítiques, la Unió Europea, en el
Tractat de Maastricht (1992), assumia algunes funcions en qüestió de mobilitat,
intercanvis i cooperació transfronterera.
Si el Tractat de Roma (2004), que es va conèixer fugisserament com a
“Constitució per a Europa”, definia tres nivells competencials de la Unió
Europea -competències exclusives, competències compartides i compatències
de suport- i situava l'educació en aquest darrer esgraó.
El Tractat de Lisboa (2007), finalment, va mantenir l'educació en el nivell de
competències europees de suport, és a dir, els aspectes de mobilitat i
cooperació transfronterera que ja feia constar el primigeni Tractat de
Maastricht, deixant, doncs, les competències exclusives en matèria d'educació
en mans dels Parlaments i Governs estatals -i subestatals quan la pròpia
legislació així ho estableix, com és ara el cas de Catalunya.

60. mòdul 9 – curs 2016-2017
Erasmus+ és el programa de la Comissió Europea per educació, formació,
joventut i esport.
Tindrà vigència des del dia 1 de gener de 2014 fins el 31 de desembre de
2020 i comporta un increment significatiu dels fons destinats al
desenvolupament del coneixement i les habilitats.
El programa és la resposta de la UE als reptes socioeconòmics actuals. Es
tracta d'una estratègia coordinada per al creixement i l'ocupació,
anomenada Europa 2020, de la qual l'educació i la formació en són una part
integral.
La inversió en educació i formació es considera clau per al
desenvolupament del potencial personal, l'adquisició de noves habilitats i
l'increment de les perspectives laborals.

61. mòdul 9 – curs 2016-2017
El programa dóna suport a tres accions principals:
● Acció clau 1 (KA1) - Oportunitats de formació per a individus, dins i fora la UE:
estudi i formació, pràctiques, desenvolupament docent i professional...
● Acció clau 2 (KA2) - Cooperació institucional entre institucions educatives,
empreses, autoritats locals i regionals i ONGs, per promoure la implementació de
pràctiques innovadores en educació i l'ocupabilitat, la creativitat i l'emprenedoria.
● Acció clau 3 (KA3) - Suport a la reforma de les polítiques dels Estats Membres i a
la cooperació amb països de fora de la Unió Europea.

62. mòdul 9 – curs 2016-2017
ANNEXOS

63. mòdul 9 – curs 2016-2017
1. Constitución Española (1978)
Títol I. Dels drets i deures fonamentals
Capítol Segon. Drets i llibertats
Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
Article 27
“1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament. (...)
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació
general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació
de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents,
dins el respecte als principis constitucionals. (...)”
Títol VIII. De l'organització territorial de l'Estat
Capítol Tercer. De les Comunitats Autònomes
Article 149:
“1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents (...):
30a. Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i
professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi
de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.”

64. mòdul 9 – curs 2016-2017
2. Llei municipal i de règim local de Catalunya (2003)
Decret legislatiu 2/2003 pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local
de Catalunya
Títol IV. Del municipi
Capítol II. Les competències municipals
Article 66. Competències municipals i locals
“66.3. El municipi té competències pròpies en les matèries següents: (…)
o) La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració
educativa en la creació, construcció i el manteniment dels centres docents públics; la
intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància
del compliment de l'escolaritat obligatòria.”

65. mòdul 9 – curs 2016-2017
3. Ley orgánica de educación (2006)
Preàmbul
“Quan ja s’ha desenvolupat plenament el marc de repartiment de competències, que va
establir en matèria d’educació la Constitució espanyola, les noves lleis que s’aprovin han de
conciliar el respecte a aquest repartiment competencial amb la necessària vertebració
territorial del sistema educatiu. La normativa bàsica estatal, de caràcter comú, i la normativa
autonòmica, aplicable al territori corresponent, s’han de combinar amb nous mecanismes de
cooperació que permetin el desenvolupament concertat de polítiques educatives d’àmbit
supracomunitari. Amb aquesta Llei s’assegura la necessària homogeneïtat bàsica i la unitat
del sistema educatiu i es destaca l’ampli camp normatiu i executiu de què disposen
estatutàriament les comunitats autònomes per complir els fins del sistema educatiu. La Llei
conté una proposta de cooperació territorial i entre administracions per desenvolupar projectes
i programes d’interès general, per compartir informació i aprendre de les millors pràctiques.”

66. mòdul 9 – curs 2016-2017
Títol Preliminar.
Capítol IV. Cooperació entre administracions educatives
Article 8. Cooperació entre administracions
“1. Les administracions educatives i les corporacions locals han de coordinar les seves
actuacions, cadascuna en l’àmbit de les seves competències, per aconseguir una eficàcia
més gran dels recursos destinats a l’educació i
contribuir als fins que estableix aquesta Llei. (...)
3. Les comunitats autònomes poden convenir la delegació de competències de gestió de
determinats serveis educatius als municipis o agrupacions de municipis que es configurin a
aquest efecte, a fi de propiciar una eficàcia, una coordinació i un control social més grans
enl’ús dels recursos.”
(Noteu que permet la delegació de competències als ens locals, però que no els defineix com a
autoritat educativa, com no ho fa en cap altre enunciat de la Llei)

67. mòdul 9 – curs 2016-2017
Disposició addicional quinzena. Municipis, corporacions o entitats locals
“1. Les administracions educatives poden establir procediments i instruments per afavorir i
estimular la gestió conjunta amb les administracions locals (...)
2. La conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres públics
d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial corresponen al municipi
respectiu (...)
4. Els municipis han de cooperar amb les administracions educatives corresponents en
l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents.
5. Les administracions educatives poden establir convenis de col·laboració amb les
corporacions locals per als ensenyaments artístics (...)
6. Correspon a les administracions educatives establir el procediment per a l’ús dels centres
docents, que depenguin d’aquestes, per part de les autoritats municipals, fora de l’horari lectiu
(...)
7. Les administracions educatives, esportives i municipalsmhan de col·laborar per a
l’establiment de procediments que permetin el doble ús de les instal·lacions esportives
pertanyents als centres docents o als municipis.”

68. mòdul 9 – curs 2016-2017
Disposició addicional trentena. Integració de centres a la xarxa de centres de titularitat
pública.
“Les comunitats autònomes poden integrar en la respectiva xarxa de centres docents públics,
d’acord amb la forma i el procediment que s’estableixi mitjançant una llei dels seus
parlaments, els centres de titularitat de les administracions locals que compleixin els requisits
establerts a la Llei, atenguin poblacions escolars de condicions socioeconòmiques
desfavorables o que desenvolupin una reconeguda tasca en l’atenció a les necessitats
d’escolarització, sempre que les administracions locals manifestin la voluntat d’integrar-los a
la xarxa esmentada.”

69. mòdul 9 – curs 2016-2017
4. La Ley orgánica de mejora de la calidad educativa (2014)
Preàmbul
“XV. La transformación del sistema educativo es el resultado de un esfuerzo contenido y
constante de reforma educativa, esfuerzo que sólo es posible realizar con la
colaboración permanente y respetuosa de todos los actores. De manera especial, será
relevante promover una cooperación sincera entre las Administraciones educativas que
permita compartir las mejores prácticas del sistema y mejorar la cohesión territorial.
Además, esta ley adquirirá pleno sentido con el desarrollo de una futura ley sobre la
función docente.”

70. Títol Preliminar.
Capítol IV. Cooperació entre administracions educatives
Article 8. Cooperació entre administracions
La LOMCE no el modifica
Disposició addicional quinzena. Municipis, corporacions o entitats locals
La LOMCE no la modifica
Nota: la LOMCE, formalment, és una Llei Orgànica que modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de
Educación (LOE), i sis articles i una disposició addicional de la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del
Derecho a la Educación (LODE). I, per tant, manté vigents redactats de les lleis predecessores.
mòdul 9 – curs 2016-2017

71. Desplegament de la LEC
Decret 177/2010, de 23 de novembre, d'aprovació dels Estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de
l'Educació
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu
professional docent
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius
Decret 84/2010, de 29 de juny, del mapa escolar
Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre, d'adaptació del procediment disciplinari sumari a les
característiques específiques dels centres educatius públics
Orientacions per a l'elaboració de la carta de compromís educatiu (juny 2011)
Resolució ENS/57/2012, de 23 de gener, sobre el procediment per obtenir l'acreditació de directiu
professional docent
DECRET 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels
llocs de treball docents.
DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria
mòdul 9 – curs 2016-2017

72. mòdul 9 – curs 2016-2017
també podeu consultar el meu post
La responsabilitat dels ajuntaments i l'entorn dins del Servei d'Educació de Catalunya
i la presentació sobre la
Llei d'Educació de Catalunya

73. Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional
de Creative Commons
Josep Bargalló Valls (2016)
MÒDUL 9MÒDUL 9
L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA:L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA:
NIVELLS I COMPETÈNCIESNIVELLS I COMPETÈNCIES
(Els ens locals)(Els ens locals)