SlideShare a Scribd company logo
1 of 83
Download to read offline
DOSSIER MATEMÀTIQUES
4t ESO
- 2 -
ÍNDEX
Unitat 0 REPÀS DE TERCER D’ESO 3
Unitat 1 POTÈNCIES I ARRELS 8
Unitat 2 ÀREES I VOLUMS 14
Unitat 3 TRIGONOMETRIA 23
Unitat 4 RECTES EN EL PLA 34
Unitat 5 POLINOMIS 41
Unitat 6 EQUACIONS I SISTEMES D’EQUACIONS 46
Unitat 7 INEQUACIONS 53
Unitat 8 FUNCIONS I GRÀFICS 57
Unitat 9 ESTADÍSTICA 73
Unitat 10 PROBABILITAT 81
- 3 -
Unitat 0 REPÀS DE TERCER D’ESO
Nombres racionals i irracionals
1. Fes un esquema de la classificació dels nombres reals. Posa exemples.
2. A un jove, els seus pares li van donar 30 euros i en va gastar 21. ¿Quin percentatge de
diners va gastar?
3. a) El 45% dels 680 alumnes d'una escola són noies. Quants nois i noies hi ha a l'escola?
b) Quin percentatge d'estalvi representa una rebaixa de 4 € sobre un valor de 32 €?
4. Calcula la fracció generatriu irreductible de les expressions decimals següents:
a) 0,5

b) 4,95 c) -5,5 3

d) -7,323232. . . .
5. Calcula i simplifica:
a)
75
20
:
15
9
25
2
4
5


b)
4
13
2
3
1

 c)
2
1
2
4
4
3
2
1
72
5
:
6
7
1
2










6. Classifica els següents nombres:
a) 25,6 b) 4,4040040004. . . c) 3
8 d)
15
24
e) 16 f) 59,3


Potències i arrels
7. Escriu com una potència d'exponent positiu, simplificant sempre que sigui possible:
a) 






2
1
3
1
b)   31
4
1
4
1
c)    082
3 a d) 














12
4
1
e)    
 45
33
f) 















32
7
3
g) 











 65
2
5
:
2
5
h) 







2
5
3
2
2
8. Escriu en forma d'una única potència, amb exponent positiu:
a) 










 
55
8
9
3
2
b)   








3
3
4
9
3
c) 










 
60
7
1
:
13
4
d) 











77
3
2
:
6
4
e) 




 3
3
3
5
18
f)   




 

4
8
16:
4
5
9. Calcula i simplifica
a) 






3
4
·1
6
5
:
4
1
4
1
2
c) 







3
2
27:5
4
6
1
e) 









22
2
610
1
4
5
2
3
8
1
b)   













9
4
3
4
5
2
3
1
2
3
d) 












3
31
8
27
3
2
2
1
f)  100
10
11
100010000 3
10. L'oxigen és un gas que existeix en l'atmosfera, en l'aigua, en l'escorça terrestre, i en la
major part de les substàncies orgàniques vegetals i minerals. En 16 g d'oxigen hi 6,023 ·
10
23
àtoms d'oxigen. Quina és la massa d'un àtom d'oxigen?
- 4 -
11. Un terreny quadrat té una superfície de 506,25 m
2
. Quant mesura el seu costat?
12. Expressa com una arrel única i calcula:
a)  933
c) 2:16
b)
3
3 3
5 



 =
d) 4
256
Expressions algebraiques i equacions
13. Resol les equacions següents:
a) xx 8)5(3 
b)
3
9
4


x
x
c)
3
45
2
13 

 xx
d) )7()1(3)2(3)4(7  xxxx
e)
3
52
34


x
x
f) x
xx
51
2
7
3
5




g)
15
4)32(
5
1
)2(
3
1 x
xx 
h) 1)3(
3
1
3
4
)1(
2
1
 xxx
i)
15
3
5
5
2
3
3
5 xxxx






j)
3
5
14
53
7
3
6
12
14
3 







 xxxxx
14. El perímetre d’un rectangle és de 26 cm. Calcula la mesura dels seus costats sabent que la
base mesura 3 cm més que l’altura.
15. Si al triple d'un nombre li restem 12, obtenim la meitat d'aquest mateix nombre, més 13.
Quin nombre és ?
16. Una persona fa les 3/5 parts d'un viatge en avió, les 7/8 parts de la resta en tren, i els 50
Km finals en autobús. Quants Km ha recorregut en total ?
17. Comprem 1.600 Kg de sucre a 0,35 € el quilo. Si el transport val 104 € i volem guanyar 180
€ en la seva venda, a quant hem de vendre cada quilo de sucre ?
18. Comprem bolígrafs a 0,22 € cada un, i el doble nombre de llapis a 7 cèntims d'euro cada
un. Quants bolígrafs i llapis podrem comprar amb 18,36 €?
19. Un botiguer compra 10 caixes de patates de 30 Kg cada una a 0,39 € /Kg. Quant guanyarà
si ven les patates a 0,42 € el Kg si sabem que se li han fet malbé 45 Kg?
20. En Miquel té 25 anys menys que el seu pare. Entre tots dos en tenen 79. Troba els anys
que té cadascú.
Sistemes d'equacions
21. Resol els següents sistemes d’equacions:
a. Fes servir el mètode de substitució o d'igualació:
a.1)





335
932
yx
yx
a.2)





7413
412
yx
yx
a.3)





4
6
yx
yx
a.4)





xy
xy
2
5
b. Fes servir el mètode de reducció:
b.1)





02
052
yx
yx
b.2)






3
2
11
x
yx
- 5 -
b.3)






3
2
3
24
y
x
yx
b.4)
  




0523
022
yx
yx
c. Fes servir el mètode que vulguis:
c.1)








2
24
4
32
yx
yx
c.2)










2
13
2
6
1
3
1
yx
yx
22. En un garatge hi ha 50 vehicles, entre cotxes i motos. Sabent que el nombre total de rodes
és de 160, trobar el nombre de cotxes i el de motos que hi ha.
23. Disposem de cafè "Classe A" a 1,32 €/Kg, i cafè de "Classe B" a 1,14 €/Kg i volem vendre
una mescla de 150 kg de cafè a 1,2 €/Kg. Si no hem de perdre ni guanyar diners en la
operació, quants de quilograms de cada classe haurem de fer servir per a fer la mescla ?
Equacions de segon grau
24. Resol les següents equacions de 2n grau incompletes:
a) 02
5
3 2
 xx
b) 0
2
1
7 2
 xx
c) 01
5
2 2
x
d) 07
4
1 2
 x
25. Resol les següents equacions de 2n grau per la fórmula general:
a) 02292
 xx
b) 024102
 xx
c) 051712 2
 xx
d) 0342
 xx
e) 0384 2
 xx
f) 0422
 xx
Triangles i semblança
26. Els costats d'un triangle equilàter mesuren 4 cm. Un de semblant té de perímetre 30 cm.
Quina és la raó de semblança? Calcula la longitud dels costats del nou triangle.
27. Els segments AB i CD són paral·lels. Calcula x i y a
partir de les mesures que hi ha indicades en la figura .
28. Un pal vertical de dos metres projecta una ombra de
3 metres. A la mateixa hora, l'ombra de la torre d'una
església és de 80 m. Calcula l'altura de la torre.
29. En un triangle isòsceles, cadascun dels costats iguals mesura 15 cm, i el costat desigual
mesura 8 cm. Calcula la seva àrea.
30. La base i la diagonal d'un rectangle mesuren respectivament, 20 cm i 25 cm. Calcula el seu
perímetre i la seva àrea.
- 6 -
Les funcions lineals i afins
31. Les equacions de les rectes següents són algunes d'aquestes:
y = 3x - 6 y = - 2x y = 4 y = - 2x + 4
y = x + 4 y = 3x + 2 y = - x - 2
Assigna a cada recta la seva equació, indicant quin és el pendent i l'ordenada a l'origen.
32. Calcula l’equació de la recta en cadascun dels casos següents:
a) Pendent –2 i talla a l’eix d’ordenades en el punt (0,4)
b) Passa pel punt (2,-3) i pel seu simètric respecte a l’eix d’ordenades.
c) Passa pel punt (-1,-5) i per l’origen de coordenades.
d) Passa pels punts (3,2) i (5,-1).
33. . Són paral·leles les rectes 2x + y = 3 i x +
2
1
y = 7? Raona la resposta.
34. Pel lloguer d’una bicicleta et cobren una quantitat fixa de 2 €, i per cada minut, 5 cèntims
d’euro.
a) Escriu l’equació que expressa el preu segons el temps
b) Si has pagat 5 €, quant de temps has tingut llogada la bicicleta?
Les funcions
35. Expressa, amb una equació, la relació funcional que hi ha entre aquestes variables:
a) El nombre total de pàgines de 10 llibres de x pàgines.
b) L’àrea d’un triangle de base 5 i altura x.
c) La diagonal d’un quadrat en funció del seu costat x.
36. Calcula analíticament els punts de tall amb els eixos de coordenades de les funcions
següents:
a) y = 2x + 1
b) y = -x
2
– 4x
c) y = -3
d) y = -x
2
+ x +2
7
37. A partir de la gràfica de la funció indica:
a) Dom f =
b) Rec f =
c) f(0)=
d) f(5) =
e) f(-2) =
f) f
-1
(2) =
g) f
-1
(0) =
h) Quin és el punt o punts on s'assoleix el valor màxim:
i) En quin interval la funció és creixent:
j) En quins punts la funció no és contínua:
38. Estudia les funcions següents ( taula de valors, representació gràfica, domini, recorregut,
creixement i decreixement, màxims i mínims, simetries, punts de tall amb els eixos de
coordenades):
a) y = -2x + 1
b) y = 3x
2
+ 2x – 6
c) y = -x
2
– 4
d) 1
2
1
 xy
e) y = -2x
2
+ 5x – 1
39. Sabent que una paràbola té el coeficient quadràtic negatiu i que el vèrtex està situat al
punt (2, 3), esbrina:
a) Quin tipus d'extrem té (màxim o mínim)?
b) Quins són els seus intervals de creixement i decreixement?
c) Quants punts de tall té amb l'eix d'abscisses?
40. Calcular l’equació de la parábola sabent:
a) Que tè de coeficient quadràtic -2 i que passa pels punts (-1 , 3) i (1, 2).
b) Que tè el vèrtex al punt (-1, -2) i que passa pel punt (3, 2).
8
Unitat 1 POTÈNCIES I ARRELS
Operacions amb potències
1. Expressa el resultat de les operacions següents com una potència d'exponent positiu:
a) (3
3
)
-2
· 3
5
=
b) 2
5
· 2
-3
· 2
6
=
c) [(-3)
3
]
-2
=
d) [(-2) · 3 · (-4)]
-2
=
e) (-5)
4
· 7
4
=
f) 2
-5
: 4
-2
=
g) (-2)
-4
: (-2)
6
=
h) (-2)
4
: (-2)
-6
=
i) (-7)
8
· 7
3
=
j) 








3
2
2
4
3
1
3
3
k) 




 
1
2
1
l) 






2
1
3
1
m)     
 45
33
n)   31
4
1
4
1
o)  65
2:2
p) 














12
4
1
q) 




 
2
2
3
r) 









 2
1
1
3
2
s)       45
7:7
t)  31
6
4
1
:
4
2
u)   65
)2()2(
v) 














12
2
2
1
w) 











 33
2
5
5
2
2. Calcula aquestes expressions:
a) 2
2
- 4
2
: 8 + 2
5
=
b) 2 · 3
2
- 5
2
: 5 + 5
0
c) 3
2
· 3 - 3
3
+ 1 - 2
-1
d) 4
2
: 2 - 1 - 8
2
: 2
e) 4
2
+ 4
4
- 4
3
=
f) 5
3
· 3
3
: 15
-2
=
g) 2
8
- 2
6
+ 2
4
=
h) (2 + 3)
2
- 5
0
=
3. Escriu amb exponent positiu les potències següents:
a)    2
2
b) 5
3
c) 




 
1
2
3
d)
3
5
4







=
e)
4
5
2







 =
f) 2
7
 =
g) 




 

3
3
3
3
1
h) 











 33
6
5
:
6
1
i) 


53
532
2
23
9
4. Utilitzant les propietats de les potències expressa de la manera més simple possible.
Després calcula el resultat:
a) [(-5)
2
· (-2)
3
] : [5
3
· (-2)
2
] =
b) (-2)
3
· (-5)
3
· (-2)
2
· (-2)
3
· (-5)
2
=
c) [(-3)
2
· 3
3
· (-4)
2
· 3
-3
] : (-3)
3
=
d) 







 
1
2
5
15
35
e) 




















2
6
0
723
21
237
f)
   


2
115
a
aa
g) 










 
55
8
9
3
2
h) 






5
5
5
18
3
i)   








3
3
4
9
3
j) 










 
60
7
1
:
13
4
k)   




 

4
8
16:
4
5
l) 








































240
53
3
2
3
2
3
2
3
2
3
2
m)
  







 



1
6
023
10
552
n) 













 

2
3
2
3 2
21
o) 

























 233
2
3
:
2
3
2
3
p)
22
2
3
4
3
















q)  
1
3
2
8
1









r)   3113
522 

s) 4
62
2
2
1
2
1














t) 2
22
2
1
3
3
5
2
3
1
1






















u) 

















352
2
1
2
1
2
1
v)      

 43
132
1010
w) 




 

5
9
5
3
2
x) 




32
53
aa
aa
y) 













 






 122
3
2
2
3
z) 




322
232
329
443
5. Transforma aquestes expressions en unes altres equivalents amb tots els exponents
positius:
a)
22 
 yx = b)
 




1
21
2
3
x
x
10
Notació científica
6. Escriu en notació científica:
a) 30000000000=
b) 0,0000087=
c) 0,002=
d) 65700000=
e) 0,1=
f) 12=
g) 976849000=
h) 0,65=
i) 903000000=
j) 0,000078653=
7. Escriu en notació decimal:
a) 3,67·10
4
=
b) 3,67·10
-4
=
c) 7·10
3
=
d) 7,8·10
1
=
e) 7,9·10
-1
=
f) 6,876·10
-10
=
g) 5·10
0
=
h) 2,76·10
12
=
i) 2,8765·10
5
=
j) 10
-7
=
8. Utilitzant la notació científica escriu les següents magnituds en metres:
a) La Unitat Astronòmica de distància és la distància mitja que separa la Terra del Sol,
el seu valor és 149,6 milions de kilòmetres.
b) Un any-llum és la distància que recorre la llum en un any (velocitat de la llum =
300000 km/s)
c) El C-elegans va ser el primer organisme al qual se li va seqüenciar el seu genoma
complert. La seva longitud és de 1mm.
9. Ordena de menor a major els següents números, expressant-los prèviament en notació
científica:
a) 3,23·1018
, 523,17·1016
, 444·1017
b) 3,19·10-12
, 0,033·10-10
, 444·10-14
10. Si X = 3·10
7
, Y= 4,25·10
5
y Z = 72,12·10
10
, calcula, expressant el resultat en notació
científica:
a) (X+ Y)·Z
b)
Z
YX·
11. L'oxigen és un gas que existeix en l'atmosfera, en l'aigua, en l'escorça terrestre, i en la
major part de les substàncies orgàniques vegetals i minerals. En 16 g d'oxigen hi 6,023 ·
10
23
àtoms d'oxigen. Quina és la massa d'un àtom d'oxigen?
12. Amb la calculadora, calcula i expressa el resultat en notació científica:
a)   1232
10901,8:1075,210325,4
b) 0,0045 ·104500000 -10
-4
: 2,3 · 10
-8
c) 3,67·10
40
)·(7·10
4
) =
d) 2,3·10
-4
+ 7·10
-4
– 0,003 =
e) (7·10
14
) : (2·10
11
) =
f) 2,5 ·(2·10
10
) - (7·10
4
)=
g) 3,5·1000 ·1000000 =
h) 0,5 : 0,00000019 =
11
Definició d’arrels. Potències d’exponent fraccionari
13. Calcula les següents arrels, vigila amb els signes:
a) 36
b) 100
c) 81
d) 3
27 =
e) 4
10000
f) 3
8 =
g) 9
h)  25
i) 7
1
j) 3
64 =
14. Indica quins dels següents nombres tenen arrels quadrades i arrels cúbiques enteres:
a) 8 281 b) - 46 656 c) -169 d)
729
64
15. Expressa en forma de potència d'exponent fraccionari:
a. 3
2
b. 
3
1
a
c. 5 2
3
d. 3
7
3
e.
3
1
=
f. 4 3
a
16. Expresa en forma d’arrel:
a) 32/5
b) 102/3
c)
4/3
2
d)
7/5
12
e)
4/1
3
f) 3·7-1/3
Operacions amb arrels
17. Extreu factors fora del radical:
a) 200
b) 250
c) 40
d) 3
162
e) 72
f)
4 6
48a
g)
3
35000a
h) 3
112500
i)
367
cba
j) 3 834
pnm
k) 6 4810
zyx
l) 3 4
81m
m) 4
1024
n) 5 129
64 ba
o) 3 864
8 pnm
p) 6
1024
q) 5 129
2187 yx
18. Realitza les següents operacions:
a)  10
2
1
10210
b)  37752123
c)  318532
d)  18450283
e)  992441331
f)  75321287
g)  6051280980
h)  208055
12
i)  27235243
j)  754123275
k)  1845072583
l)  128325322
m)  33
254
n) 82
3
5
2
3
1

o)
81
128
648512 
p)
25
2
4
123
3
18
75 
q) 50045
3
2
245 
r)  64
842
s)  5184238
t)  333
25223
u)  18
5
2
8
3
1
2
v)  53
6449 mmm
w) xxx 20455 
x) 3 33 33 3
43254128
4
1
ababab  y) 3 24 94
2732623 aaa 
19. Realitza les següents operacions:
a)  8721
b) 14·7
c) 33
10010
d) 33
6·92
e) 14·7
f) 3
42 
g) 43
84 
h) 3
10010
i) 55
33 
j) 64
274 
k) 245·180
l)  3
819
m)    3
632
20. Realitza les següents operacions:
a) 2:8
b) 2:18
c) 
001,0
1,0
d) 33
2:54
e) 3
2:2
f) 55
4:8
g) 3
3:5
h)
6
3
16
32
i) 6
4
45
75
21. Realitza les següents operacions:
a) 3
8
b) 8
c) 3 6
5
d) 3
16
e) 3 3
2
f) 





8
4 2
2
g) 




9
3 6
4
h)
3
27 
i)   
5
5 2
3
j)  3
6 4
4
k) 4
33
l) 2562
m)   
3
5·82
n)
3 33
aa 
o) 3 6
5
13
22. Aplicant les propietats dels radicals realitza aquestes operacions:
a)
42
36
49
3
4

b) 4
5
36150
900

c)  63
153:5
d) 8:3232 44

e)  63
22:2
f) 63
9:23
g)    3
632
h) 333
25:36·150
i) 27:5·3 3
23. Calcula fent ús de les identitats notables:
a)   
2
31
b)     5757
c)   
2
322
d)     5151
a)   
2
62
b)    482322
2
c)   563187
2

d)     
22
5151
24. Racionalitza:
a) 
2
3
b) 
5
5
c) 
32
5
d)
3
6
e) 
23
2
f) 
62
3
g) 
2
1
2
h)
6
32
i) 

3
32
j) 
 21
7
k) 
 53
1
l)
26
72

m) 


25
523
n)
22
22


o)
23
2

=
14
Unitat 2 ÀREES I VOLUMS
Polígons
1. Dibuixeu:
a) Una línia poligonal oberta formada per 8 segments
b) Una línia poligonal tancada formada per 6 segments
c) Un polígon convex format per 6 costats
d) Un polígon còncau format per 5 costats
2. Un polígon que té 10 vèrtexs. Quants costats té? Quants angles? Quin nom té aquest
polígon?
3. Que són les diagonals d’un polígon?. Quantes diagonals pots dibuixar en un octàgon des
d’un dels vèrtexs? Quantes diagonals té aquest polígon?
4. Escriu sota de cada figura quin tipus de polígon és segons el seu nombre de costats. Indica
a més si és còncau o convex:
a b c d e f g h i
............ .............. ................ ............ ............ ............... .... ........... … … … … … …
j k l m n o p q r
.............. ............. ................. ............ .............. ........... . ............... … … ….. … … …
5. Calculeu el perímetre de les figures següents:
a) Un quadrat de 7 cm de costat
b) Un triangle equilàter de 8 cm de costat
c) Un rombe de 6 cm de costat
d) Un dodecàgon regular de 5 cm de costat
6. La suma de tots els angles d’un octàgon regular és de 1080º. Quant mesura cada angle?
7. Quantes diagonals tenen els quatre polígons regulars de menys de set costats?.
Calculeu-ne de cadascun d’ells, la mesura dels angles i el perímetre, si el costat fa 5 cm.
Triangles
8. Quant sumen els tres angles d’un triangle?
9. Classifiqueu els triangles segons els seus costats.
COSTATS TIPUS DE TRIANGLE
a= 3cm, b= 6cm, c=8cm
a= 4cm, b= 5cm, c=4cm
a= 3cm, b= 3cm, c=3cm
10. Classifiqueu els triangles segons els seus angles.
ANGLES TIPUS DE TRIANGLE
A= 65º, B=40º, C=75º
A= 30º, B=90º, C=60º
A= 30º, B=120º, C=30º
15
11. En un triangle isòsceles, l’angle desigual és de 120º. Quina és la mesura dels altres dos
angles?
12. Dibuixeu en quatre triangles diferents les rectes i punts notables d’aquests triangles.
13. Anomeneu els criteris d’igualtat de triangles. Dibuixeu-ne un de cada tipus.
14. Quina condició s’ha de complir per tal de poder construir un triangle donats tres
segments?
15. Per a cadascun dels següents triangles,
1r. Marca l’angle recte.
2n. Assenyala la hipotenusa. Com es diuen els altres costats?
3r. Determina el costat que falta mitjançant el teorema de Pitàgores. Totes les unitats
estan en cm.
Quadrilaters
16. Un paral·lelogram és un quadrilàter convex que té tots els costats paral·lels dos a dos.
Completa la taula següent posant el dibuix i la definició dels 4 tipus de paral·lelograms que
hi ha:
Nom del
Paral·lelogram
Dibuix Explicació
Quadrat
Rectangle
Rombe
Romboide
16
17. Un Trapezi és un quadrilàter convex tal que només dos dels costats són paral·lels.
Completa la taula següent posant el dibuix i la definició dels 3 tipus de trapezis que hi ha:
Nom del trapezi Dibuix Explicació
Rectangle
Isòsceles
Escalè
18. Tan sols queda un tipus de quadrilàter: el trapezoide. Fes un dibuix i escriu la definició:
Nom Dibuix Explicació
Trapezoide
19. Quant sumen els angles de qualsevol quadrilater?
Càlcul d’àrees
20. Calcula l’altura d’un rectangle de 0,064 m de base i 0,006080 m
2
d’àrea.
21. Calcula l’àrea d’un quadrat de 23 cm de costat.
22. L’àrea d’un quadrat mesura 3,61 dm
2
. Quant mesura el costat?
23. L’àrea d’un rectangle és de 423 cm
2
. Quant mesurarà el costat d’un quadrat que sigui
equivalent?
24. El perímetre d’un quadrat és 0,00002 hm. Calcula’n l’àrea.
25. Calcula l’àrea d’un rombe de 7,8 cm de diagonal major i 0,53 dm de diagonal menor.
26. Calcula la mesura de la diagonal d’un rombe si la seva àrea fa 0,325 cm
2
i la diagonal
menor fa 0,05dm.
27. Calcula l’àrea del rombe que es forma en unir els punts mitjans dels costats d’un rectangle
de 28 cm de base i 21 cm d’altura.
28. Calcula l’àrea d’un romboide de 123 cm de base i 7,6 dm d’altura.
29. Calcula l’àrea d’un triangle rectangle els catets del qual mesuren 7 cm i 4 cm,
respectivament.
30. Un romboide mesura 15 cm de base i 0,7 dm d’altura. Calcula l’àrea dels triangles que es
formen en traçar una diagonal.
31. Calcula la mesura de la base d’un triangle de 23,6 cm
2
d’àrea i 63 mm d’altura.
32. El perímetre d’un triangle isòsceles és 22 cm; la suma de les longituds dels dos costats
iguals és 1,8 dm i l’àrea és 16 cm
2
. Quant mesura l’altura d’aquests triangle?
17
33. Calcula l’àrea d’un heptàgon regular de 6,2 cm de costat i 53 mm d’apotema.
34. L’àrea d’un pentàgon regular és 0,675 m
2
i el costat mesura ¾ de metre. Quant mesura
l’apotema?
35. L’àrea d’un hexàgon regular és de 12 dm
2
i la seva apotema, 16 cm. Calcula’n el
perímetre.
36. El perímetre d’un triangle equilàter és igual al d’un dodecàgon regular d’1,1 dm de costat.
Quant mesura el costat del triangle?
37. Calcula l’àrea i el perímetre d’aquesta figura, on els diàmetres de les circumferències es
donen en centímetres:
4 3 5
38. Sabent que el radi de cada cercle fa un metre, calcula l’àrea de les zones ombrejades:
39. Cada cercle fa 3 cm de radi. Calcula l’àrea de la zona ombrejada:
40. Calcula la longitud i l’àrea d’un sector circular de 60º si el radi de la circumferència fa 10 m.
41. Calcula l’àrea d’aquestes figures:
8 m
3 cm
60º
6 cm
42. L’àrea de la superfície d’un disc metàl·lic és de 78,5 cm
2
. Quin radi té? Si l’àrea d’un altre
disc és el doble que l’anterior (és a dir, 157 cm2
) el seu radi també serà el doble?
Comprova-ho fent els càlculs oportuns.
18
43. Calcula l’àrea de les següents figures:
Poliedres
44. Escriu el nom dels elements d’aquest poliedre.
45. Quines d’aquestes figures son poliedres? Justifica la resposta
46. Indica quin tipus de poliedres és cada un d’aquests:
19
Prismes
47. Calcula la superfície total i el volum d’aquesta figura (unitats en cm):
48. Calcula el volum d’un ortoedre les mesures del qual son 6 cm., 8 cm. i 12 cm.
49. Calcula el volum d’un prisma triangular regular de 15 cm. d’ altura i 6 cm. de aresta bàsica.
50. Volem construir un recipient de forma cúbica que tingui una capacitat de 64000 litres.
Quant haurà de mesurar l’aresta?
51. La cisterna del wàter té forma d’ortoedre i les seves mesures són 45 cm , 17 cm i 30 cm. Si
en una casa viuen 4 persones, que utilitzen una mitjana de 5 vegades al dia el wàter cada
una, quin serà el consum diari d’aigua en litres?
Piràmides
52. Calcula la superfície total i el volum de la següent figura (unitats en cm):
53. La piràmide de Keops mesura 146,5 m d’altura i la seua base és un quadrat de 232 m de
costat. Quin és el seu volum?
54. Calcula el volum d’una piràmide hexagonal regular de 6 cm d’aresta bàsica i 10 cm d’aresta
lateral.
20
Cossos de revolució
55. Calcula la superfície total i el volum de les següents figures (unitats en cm):
56. Quants dipòsits cilíndrics de 40 cm de diàmetre i 60 cm d’altura es podrien omplir amb
l’aigua que cap dins d’un globus esfèric d’1 m de radi?
57. Quin serà el volum d’un anell d’or que mesura 2 cm de diàmetre exterior, 1,8 cm de
diàmetre interior i 5 mm d’altura?
58. Quants litres d’aigua caben en un embut de forma cònica de 40 cm de generatriu i 24 cm
de radi?
Càlcul àrees i volums (prismes, piràmides i cossos de revolució)
59. Completa
21
60. Calcula l’àrea i el volum de les figures següents:
a) b) c)
61. Calcula la superfície i el volum de la següent figura:
62. Calcula la superfície i el volum de la figura següent (les mesures són en metres):
63. Una esfera de 10 dm de diàmetre està inscrita en un cilindre. Quin és el volum de la part
que queda entre ambdós cossos?
64. Ajustem tres pilotes de tennis de 8 cm de diàmetre dintre d’un recipient cilíndric com el de
la fotografia. Quin és el volum d’aire que queda entremig?
22
65. Calcula el volum dels següents objectes:
66. Quants litres d’aigua caben a esta piscina?
40 cm
10 cm
8 cm
Base hexàgon regular
40 cm
8 cm
9,65 cm
5 cm
14 cm
2 m
1 m.
25 m.
12 m.
8 m.
4 m
Unitat 3 TRIGONOMETRIA
Angles
1. Agrupeu els angles de la figura segons els següents criteris:
a) angles iguals
b) angles complementaris
c) angles suplementaris
A
B
D
C
E
F
H
G
I
J
KL
2. Transformeu en graus el angles
a) 150
7 3 0 b) 1300
25 55' 2
c) 650
40 48 d) 2800
21
3. Transformeu en graus, minuts i segons els angles següents
a) 146' 2430
b) 36' 0040
c) 15' 340
d) 87' 65560
4. Efectueu les operacions següents
a) 270
4 32  350
43 50
b) 1320
32 23  890
47 53
c) 3 430
15 32
d) 3530
35 29  7
5. Calculeu el suplementari de l’angle 790
30 12
6. Calculeu el complementari de l’angle 350
25
24
7. Amb l’ajuda del transportador d’angles, doneu la mesura aproximada en graus
sexagesimals dels angles següents:
8. Construïu angles de 35
0
, 125
0
, 220
0
i 330
0
9. Calculeu el valor de l’angle A en cadascuna de les figures següents:
130º
A
45º 60º
A
32º
A
22º
A
40º
20º
10. Calculeu els angles A, B, C i D
70º
A
D
C
B
50º
A
B
32º
11. Expresseu en radiants els angles:
a) 30º b) 120º c) 270º
d) 90º e) 150º f) 330º
A
B
C
25
12. Expresseu en graus, minuts i segons els angles de:
a) 1 rad b)
3
2
rad c)
7
18
rad
d)
2
3
rad e)

12
rad f )

7
rad
13. Ordeneu del més gran al més petit els angles següents:
123
0
,
3
4
rad ,
2
3
d' un angle recte , 2,15 rad
14. Sabent que en una circumferència un arc de 75º d’amplitud fa 24 cm, calculeu el seu radi.
15. Un rellotge assenyala les 12 en punt. Després de 30 minuts, quin angle, mesurat en
radiants, formen les agulles de les hores i dels minuts ?
16. Aquí teniu l’esquema del traçat d’una carretera que uneix dos pobles A i B. A partir de les
dades que es donen, quants quilòmetres haurem de recórrer per anar del poble A al poble
B. Si portem una velocitat mitjana de 60 Km/h, quant trigarem ?
A
40 km
170º
15 km
120º
B
17. Quant triga la Terra en girar, sobre si mateixa, un angle de:
a) 120º
b)
7
3
rad
18. Mercuri triga en donar una volta complerta sobre sí mateix 58’6 dies aproximadament. Quin
angle gira en un dia ? i en una hora ?
Triangles
19. Amida els segments corresponents en la figura i comprova que
AB
BC

AB'
B' C'
A
B
C
B’
C’
26
20. Fixeu-vos en la figura de l’esquerra. Si desplacem el triangle OAA’ sobre la recta r fins la
posició que assenyala la figura de la dreta, comproveu que
OA
OB

AA'
BB'
.
21. Si a cada costat d’un triangle li sumem dues unitats, s’obté un triangle semblant ?
22. Els dos triangles de la figura són semblants, determineu la longitud del costat a’.
23. Determineu si són semblants els parells de triangles següents:
24. Els costats d’un triangle valen a = 9 cm, b = 6 cm i c = 5 cm. Calculeu les mides del triangle
semblant a aquest que té per perímetre 10 cm.
O
A A’
B B’
r r’
O
A A’
B B’
r r’
A
B
C A’
B’
C’
15 cm
6 cm
12 cm
27
25. Sabent que la raó dels perímetres dels dos triangles semblants de la figura és
3
4
,
determineu la longitud del costat b.
Triangles rectangles
26. Amb l’ajuda d’un regle graduat, comproveu que els quocients que s’indiquen tenen
sensiblement el mateix valor
OM
ON

OP
OQ

OR
OS

O
N
M P
Q
S
R
a) de quina raó trigonomètrica es tracta ?
b) amb l’ajuda de la calculadora, doneu el valor de l’angle agut tal que tingui la raó
trigonomètrica anterior.
c) comproveu amb el transportador d’angles que l’angle trobat en l’apartat anterior
correspon aproximadament.
27. Indiqueu en quin cas aquests tres números poden representar les longituds dels costats
d’un triangle rectangle:
a) 3, 5, 7
b) 1, 3 , 2
c) 5,4,3
d) 115,11,113
28. Completeu les següents llistes de números perquè els dos primers elements representin
les longituds dels catets d’un triangle rectangle i el tercer la hipotenusa.
a) 5, __ , 13
b) 6, 8, __
c) __, 10, 12
d) 6 , __, 32
b
b’= 8 cm
28
29. Es vol construir un celler per emmagatzemar bótes de vi de la forma com s’indica en el
dibuix. Si d = 60 cm és el diàmetre de les bótes. Quina ha de ser l’altura del celler ?
30. Calculeu l’altura d’una piràmide de base quadrada de 5 m de costat i 10 m d’aresta lateral.
31. En un dia de sol es pot trobar l’altura d’un edifici, un arbre o qualsevol monument, fent
servir la seva ombra i un bastó. Situeu el bastó en posició vertical, de manera que l’extrem
de la seva ombra coincideixi amb l’ombra de l’objecte a mesurar. Sembla ser que el
llegendari Tales va utilitzar aquest procediment per mesurar l’altura d’una piràmide.
Expliqueu el dibuix.
32. Escriu les raons trigonomètriques de l’angle  i :
33. Troba les raons trigonomètriques dels angles  i :
34. Escriu les raons trigonomètriques dels angles  i :
4 cm
3 cm
x

2 cm
3 cm


36 cm
15 cm


29
35. Sabent que sin  =
3
2
, troba x i y.
36. Troba cos  i cos  en el triangle rectangle de la figura:
37. Si cos  = 0’75, troba x i y.
38. Troba tg  i tg  en el triangle rectangle de la figura:
39. Si tg  =
3
5
, troba x i y.
10 cm
x
y

x
y

6 cm
12 cm
13 cm
x


12 cm

x
y
x
26 cm
10 cm


30
40. Fixa’t en el triangle i completa les dades:
cm5


BC
AC
AB
41. Fixa’t en el triangle i completa les dades:



CB
AC
m4AB
42. Un individu observa amb un angle de 38 graus la cornisa d’un edifici, a una distància de 56
metres. Calcula l’alçada de l’edifici.
43. Calculeu l’alçada d’una torre si des d’un punt situat a 50 m del seu peu l’angle d’elevació
del punt més alt de la torre és de 70º.
44. Calculeu l’alçada d’un edifici si des d’un punt situat a 150 m de la seva base l’angle amb el
que es veu el punt més alt és de 40º i 30’.
45. Fixa’t en el triangle i completa les dades:
3 m
AB DC
BC AC
AD DB
 
 
 
24º
62º
31
46. Un turista observa la torre Eiffel des de terra en un punt en què forma un angle de 45º.
S’acosta 125 m al peu de la torre i aleshores l’angle format és de 60º. Calcula l’altura de la
torre.
47. Calcula la longitud de l’ombra que projecta un arbre de 3,5 m d’altura quan la inclinació dels
raigs solars és de 38 º.
48. En els triangles rectangles següents, calculeu la raó trigonomètrica que s’indica i, amb
ajuda de la calculadora, el valor de l’angle agut corresponent.
cosec C
C
8
5
B
6
5
cos B
5
4
cot C
B
8
3
tg B
4
15
C
sin C
49. Des d’un punt de terra veiem que el cim d’una torre forma un angle de 30º amb la línia
horitzontal. Si ens apropem 75 m cap al peu de la torre, aquest angle es fa de 60º.
Busqueu l’altura de la torre.
50. Des d’un far de 25 m d’alçada s’observa una barca amb un angle de depressió de 28º 30’.
Calculeu la distància de la barca al peu del far ( l’angle de depressió és el format per la
visual i l’horitzontal ).
51. El costat d’un pentàgon regular fa 8 cm. Trobeu els radis de les circumferències
circumscrita i inscrita del pentàgon.
52. Un observador veu un edifici amb galeries comercials i pisos sota un angle de 30º, Si mira
cap al penúltim balcó aquest angle es fa de 25º. Sabent que la distància entre el penúltim
balcó i la part més alta de l’edifici és de 10 m. Calculeu:
a) l’altura de l’edifici
b) la distància de l’observador a l’edifici
10 m
30º
25º
C
32
53. Les diagonals d’un rombe mesuren 30 cm i 16 cm. Calcula’n el perímetre, l’àrea i els
angles.
54. Quin angle formen els raigs solars amb l’horitzontal si sabem que a una determinada hora
un xiprer de 15 m d’alçària projecta una ombra de 6 m?
55. L’angle d’elevació d’un globus captiu, observat des d’un punt del terra situat a 350 m del
seu ancoratge, és de 60º. Calcula l’altitud a la qual es troba el globus suposant que
l’observació es fa un dia sense vent.
56. Des de la cúpula d’un far, situada a 125 m sobre el nivell del mar, s’observa un vaixell sota
un angle de depressió de 65º. Quina distància separa el vaixell de la cúpula del far?
57. S’ha col·locat a la terrassa d’una casa una antena d’1,5 m d’alçària. Des d’un punt del
carrer mesurem els angles d’elevació de la base de l’antena i del seu extrem superior, que
són 46º i 50º, respectivament. Quina alçària té la casa?
58. Dos satèl·lits són a una distància de 470 km d’un observatori. Si l’angle que formen les
visuals des de l’observatori als satèl·lits és de 39º54’, quina distància separa els satèl·lits?
59. Un bus baixa al fons d’un llac per recollir un objecte seguint la trajectòria rectilínia
d’inclinació 30º. Compleix el seu objectiu i surt a la superfície en un altre punt del mateix pla
vertical seguint una altra trajectòria rectilínia d’inclinació 35º. Si la distància en la superfície
entre el punt d’entrada i el de sortida és de 100 m, esbrina la profunditat del llac.
33
60. Dos observatoris, situats a la mateixa latitud i separats 1200 km, localitzen l’epicentre d’un
sistema amb angles de 218º i 126º respecte del nord. A quina distància de l’epicentre estan
situats?
61. Amb les dades de la figura, calcula l’amplària del riu i l’alçària de l’arbre.
62. Calcula l’alçària de l’edifici de la figura si α = 15º, ß = 20º i d = 10 m.
63. Els operadors dels radars de dos portaavions observen el vol d’un helicòpter situat en el
mateix pla vertical que els vaixells. D’acord amb les dades de la figura, a quina altitud vola
l’helicòpter?
34
UNITAT 4 RECTES EN EL PLA
Vectors
1. Dóna les components d’aquests vectors:
2. Dibuixa els punts en uns eixos cartesians i determina les components del vector que
permet passar en cada cas de A a B
a) )1,0(A i )0,1(B
b) )3,1(A i )4,5( B
c) )1,1( A i )0,0(B
d) )1,2(A i )1,3(B
3. Determina el vector posició dels punts següents:
4. Les components d’un vector lliure són )5,2(  . Dibuixa en uns eixos de coordenades els
vectors fixos obtinguts en aplicar el vector lliure en els punts origen següents:
a) )2,4(M
b) )5,3( N
c) )0,0(P
d) )3,1(Q
5. Dibuixa en uns eixos de coordenades els vectors posició dels punts següents:
a) )4,3( M
b) )6,2(N
c) )0,3(P
d) )4,7(Q
e) )2,5( R
f) )4,3( S
6. Indica les components dels vectors dibuixats al pla. Has de determinar el desplaçament
horitzontal i vertical que cal fer per passar del punt origen al punt extrem.
35
7. Dibuixa en cada cas tres vectors equipol·lents als vectors donats.
8. Troba les coordenades del punt B sabent que el vector AB té com a components
 2,3 AB , i que el punt origen és  6,5A .
9. Els vectors AB i CD són equipol·lents. Coneixem les coordenades dels punts A , B i C :
 1,4A ,  5,3B i  0,3C . Determina gràficament les coordenades del punt D .
Operacions amb vectors
10. Fes aquestes sumes de vectors, tant gràficament com analíticament:
a) nm  , on  3,5m i  8,3n b) po  , on  4,4o i  2,6p
11. Fes el producte dels nombres pels vectors:
a) m·5 , on  4,2m
b) n·3 , on  7,3 n
c) p·2 , on  1,1p
12. Calcula els vectors oposats als donats:
a)  7,3u

b)  2,4 v

c)  3,6w
d)  5,4 x
13. Fes aquestes restes de vectors , tant gràficament com analíticament:
a) nm  , on  2,5m i  4,3 n
b) po  , on  3,4o i  2,4p
c) rq  , on  5,6o i  3,1r
14. Tenim aquests vectors en el pla:
a) Suma a cada vector el vector  3,4 u

b) Resta a cada vector el vector  4,2v

15. Dibuixa els vector de posició  3,2 a

i  1,4b

. A continuació, representa
gràficament els vectors indicats:
a) bau 
b) bv ·3
c) aw 
d) baz 
36
16. Podem sumar tres vectors, tal com mostra la figura
Suma aquests vectors i representa també les sumes
gràficament.
a) onm  , on  3,5m ,  6,3n i  4,2 o
b) onm  , on  4,2m ,  3,6n i  1,0o
17. Fes l’operació cba  , on  2,4a

,  5,3 b

i  4,2c
18. Un home camina 50 metres cap a l’est; després, 30 m cap al sud; després, 20 m cap a
l’oest, i , finalment, 10 m cap al nord. Representa gràficament quin és el vector
desplaçament des del punt de sortida fins al punt d’arribada.
19. Fes les operacions indicades amb els vectors següents:
 5,3u ,  2,2v i  3,4w
a) vu 
b) wu 
c) v3
d) vu 
e) uv 
f) w5
g) wv 2
h) wvu 
20. Fes les operacions indicades amb els vectors donats:
 1,1u ,  0,3v i  6,2w
a) uv 
b) u3
c) wuv  2
d) wuv 3
e) uv 22 
f) uu 23 
21. Determina les components dels vectors a partir dels punts donats:
a) AB , on  7,4A i  6,2B
b) CD, on  6,2C i  5,0D
c) EF , on  4,3 E i  4,6 F
d) GH , on  2,8G i  5,3 H
Mòduls dels vectors
22. Dóna les components dels vectors dibuixats i calcula els seus mòduls:
23. Determina els mòduls dels vectors:
a) AB , on  3,6A i  4,2B
b) CD, on  3,5 C i  0,3D
c) EF , on  6,2E i  4,1F
37
24. Troba les components dels vectors fixos que determinen cada parella de punts i comprova
que són vectors equipol·lents:
a)  2,4A I  5,3B b)  1,2 C I  2,9D
25. Els punts  3,2A ,  3,0 B i  1,6 C són els vèrtexs d’un triangle. Calcula el
seu perímetre buscant primer els vectors AB , BC i CA i a continuació troba els seus
mòduls.
26. Calcula el radi d’una circumferència sabent que els punts  1,3A ,  4,2 B són
diametralment oposats.
27. Troba les coordenades dels extrems dels vectors fixos AB que resulten d’aplicar el vector
lliure  3,1u als punts d’origen indicats:
a)  0,2A b)  4,1A c)  6,3 A
28. El vector u té l’origen en el punt  1,0 i l’extrem en el punt  3,2  . El vector v ,
equipol·lent a l’anterior, té l’origen en el punt  4,2  . Troba les coordenades de l’extrem
de v .
29. Donats els vectors  2,3u i 






5
1
,2v , calcula:
a) u
b) v
c) vu 
d) vu·
e) vvuu ·· 
f)
u
u
30. Quant ha de valer la segona component n del vector  nu ,2 , perquè tingui la mateixa
direcció que  ?3,1 w
31. Tenen la mateixa direcció els vectors de components  3,4  i  9,12 ? Tenen el mateix
sentit?
32. Calcula la longitud de les diagonals del quadrilàter de vèrtexs  3,4A ,
 2,3 B ,  2,4C i  4,5D
Punts mitjos de segments
33. Determina en cada cas els aspectes següents:
- La distància entre A i B .
- El punt mitjà dels segment BC .
- Estan alineats els tres punts?
a)  2,3A ,  4,5B i  7,7C
b)  1,1A ,  2,3 B i  11,9 C
c)  3,2/1 A ,  4/1,3B i  7,2 C
34. Calcula els punts que divideixen en tres parts iguals el segment PQ , on  0,1P i
 3,2 Q
38
35. El punt B del segment AB és  2,4 B i el seu punt mitjà és  0,5 . Troba les
coordenades de l’altre extrem.
36. Dóna les coordenades d’un punt que estigui alineat amb  2,4A i  7,2B .
37. Quant ha de valer x perquè els punts  4,1A ,  2,3B i  xC ,7 estiguin
alineats?
38. Són vèrtexs d’un triangle els punts  3,2P ,  1,3 Q i  0,5R ?
39. Els punts  3,1A ,  1,2B i  5,6C són vèrtexs consecutius del paral·lelogram
ABCD . Troba:
a) El vèrtex D .
b) El punt d’intersecció de les diagonals.
c) La longitud BC .
d) El perímetre del paral·lelogram.
40. Calcula la distància entre els punts  4,5C i  8,2D .
41. Determina les coordenades del punt mitjà d’aquests segments:
a) AB , on  7,2A i  3,3B
b) CD, on  0,0C i  6,1 D
c) EF , on  5,3E i  3,9F
42. Donat el segment d’extrems  6,4A i  8,8B , troba un punt P de manera que la
distància de P a A sigui tres vegades més gran que la distància de P a B .
Equacions de les rectes
43. Indica per a cada recta el pendent i les coordenades d’un punt:
a) 35  xy
b)      10,52,2,  kyx
c) yx  72
d) 6
3
1
 xy
e)      9,38,5,  kyx
44. Donada la recta 1
5
2


 xy , escriu un vector director i un punt d’aquesta.
45. Indica a quines rectes pertany el punt  5,2B
a) 3 xy
b) 6
2
1
 xy
c)      3,20,1,  kyx
d)      1,15,2, kyx 
e)
8
5
3
2 

 yx
46. L’equació vectorial d’una recta és:      5,24,3, kyx  . Expressa-la amb l’equació
explícita.
39
47. Determina el pendent de cada recta:
a) 53  xy
b)      10,26,7, kyx 
c) 0754  yx
d)  6
3
1
5  xy
48. Troba dos punts de cada recta:
a)      2,5·4,2, kyx 
b) 23  xy
c)  4·25  xy
49. Determina en cada cas l’equació vectorial de la recta que passa pel punt A i té com a
vector director v :
a)  5,1A i  5,0v b)  0,0A i  2,1v
50. Escriu l’equació explícita de la recta que passa per les parelles següents de punts A i B :
a)  0,0A i  3,1B
b)  6,10A i  8,0B
c)  3,1 A i  4,7B
51. Escriu l’equació explícita de cadascuna de les rectes:
52. Troba l’equació punt-pendent de les rectes següents:
a) Passa pel punt  5,2 P i té pendent 4
b) Té pendent 3 i talla l’eix OY en el punt  2,0 
c) Passa pels punts  6,2A i  4,3 B
53. Escriu en cada cas un vector director de la recta:
a)      7,36,4,  kyx
b) 42  xy
c)  2·34  xy
54. Volem saber si el punt  7,3A pertany a la recta 12  xy . Explica quin mètode
aplicaràs per comprovar-ho.
40
Posició relativa de les rectes
55. Observa aquest plànol de Barcelona.
a) Considerant els carrers com a rectes, dóna el nom de dos carrers que siguin
paral·lels, dos que siguin secants no perpendicular, i dos que siguin perpendiculars.
b) Hi pot haver dos carrers coincidents?
56. Troba la posició relativa de les rectes següents:
a) 4 xy i 32  xy
b) 82  xy i )7(26  xy
c)      6,33,2,  kyx i 42  xy
d) 7 xy i  813  xy
57. Troba l’equació de la recta pel punt  7,1P i pel punt on es tallen les rectes 32  xy
i 5 xy .
58. Troba els punts de tall amb els eixos de la recta 093  yx .
59. Calcula l’equació d’una recta paral·lela a      1,83,2,  kyx i que passi pel punt
 3,2 .
60. Troba les equacions d’aquestes rectes.
61. Dues rectes secants es tallen en el punt  5,3A .
a) Quantes rectes diferents pots escriure?
b) Escriu l’equació de dues rectes secants que es tallen en el punt donat.
62. Determina l’angle que fan les rectes següents a l’eix d’abscisses:
a) 42  xy
b) 3 xy
c) 32,0  xy
d) 15,0  xy
41
Unitat 5 POLINOMIS
Expressions algebraiques i operacions amb polinomis
1. Siguin els següents polinomis:
  238 34
 xxxA   xxxxB 353 26
   5324 23
 xxxxC
Empleneu la taula següent:
Grau
Coeficient de
grau tres
Coeficient de
grau u
Terme
independent
 xA
 xB
 xC
2. Donats els polinomis de l’exercici 1, calculeu:
a)  xA +  xC b)  xB -  xA =
c)       xCxBxA  d)       xAxCxB 
3. Donats els polinomis A(x) = 2x
2
- x + 1, B(x) = - x + 3 i C(x) = -3x
2
+ 2, calculeu:
a) A(x) · [B(x) + C(x) ]
b) B(x) · [A(x) - C(x) ]
c) [A(x) + B(x)] · [B(x) - C(x) ]
4. Siguin els polinomis següents:
  524 23
 xxxA   235 2
 xxxB  
2
1
3 34
 xxxC
Calculeu:
a)    xBxA · b)    xCxA · c)    xBxC ·
5. Donats els polinomis:   653 2
 xxxA i   12
 xxxB trobeu:
a)    xBxA 23  b)   2
xA c)      xBxAxA ·
6. Donats els polinomis:   123 2
 xxxA ,   xxxxB  35
3 i   12 24
 xxxC ,
calculeu:
a)       xBxCxA  b)       xCxAxB · c)   2
xA
7. Utilitzeu les identitats notables per a desenvolupar les expressions següents:
a)  2
23 x b)  22
4x c)   xx  55 d)   6262  xx
e)  2
23 x f)  2
15 x g)  22
23 x h)   22
77 xx 
i) (x + 2)·(x - 2) j) (y
2
- 1)·(y
2
+ 1) k) (2x
2
- 1)
2
l)
2
2
5 






x
m)    5252  xx n) 











 22
22
x
x
x
x
o) 












2
1
2
1
abab
42
p)    5252  yy q)    5353  xyxxy r) 












2
1
5
2
1
5 xx
8. Feu les operacions següents:
a) (x + 5)
2
- (x - 5)
2
b) 16 - 9b
2
- (4 + 3a)·(4 - 3a)
c) (2x + 1)
2
- (2x - 1)
2
=
d) (5 + 4a)·(5 - 4a) - 25 + 16a
2
=
e)    





 12
3
1
2 2
2
xxx
f)    





 2214
3
2 2
2
xxx
9. Donats els polinomis A(x) = 2x
2
- 3/2, B(x) = 2x + 1, calculeu:
a) A(x)
2
+ B(x)
2
b)  2
)()( xBxA  c)  2
)()( xBxA 
10. Escriviu com a producte de factors, identificant, si cal, identitats notables:
a) 3x
2
- 6x b) 9x
2
+ 6x + 1 c) 36y
4
- 4x
2
d) 364 2
x e) 144 2
 xx f) 2
4129 xx 
g) xx 3
h)
49
25
2
x
 i) 16
3
8
9
2

xx
11. Trobeu el quocient i el residu de les divisions següents:
a)    2:2235 245
 xxxxx b)    12:176 224
 xxx
c)    1:176 224
 xxx d)    2:2235 2245
 xxxxx
e)    132:112796 2234
 xxxxxx
12. Tenim dos polinomis P(x) de grau 5 y Q(x) de grau 3.
a) Quin serà el grau de P(x) · Q(x)?
b) Quin serà el grau de P(x) : Q(x)?
c) Quin serà, com a màxim, el grau del residu de dividir P(x) entre Q(x)?
13. Indiqueu quina és l'expressió algebraica corresponent a les frases següents
a) La diferència entre el doble d'un nombre i el triple del següent.
b) El producte de dos nombres parells consecutius.
c) Si en una reunió hi ha x noies i la meitat de nois, quantes persones hi ha a la reunió.
d) Si en un aparcament hi ha a automòbils i b motocicletes, quantes rodes hi ha?
e) Si l'edat d'un pare és el doble de la de la filla més 3, quina és l'edat de la filla respecte
del pare?
f) Si ens reparen una rentadora i p és el valor de la reparació, de quant serà la factura
que té un 16% d'IVA?
14. Feu les següents divisions pel mètode de Ruffini, i indiqueu, en cada cas, els polinomis
quocient i el residu:
a) )1(:)1( 3
 xx b) )1(:)123( 5
 xxx
43
c) )2/1(:)1232( 46
 xxxx d) 














2
3
:52
3
2
3
xx
x
15. Calculeu el quocient i el residu de les divisions següents:
a) (7x
3
– 5x
2
+ 3x – 7): (x + 2)
b) (4x
4
– 3x
3
+ 2x
2
– x ): (x – 2)
c) (x
4
– 16): (x + 2)
16. Donats els següents polinomis:
1133)( 23
 xxxxA 5)( 2
 xxB 23)(  xxC
Calculeu:
a) )()·()( xCxBxA  b) )(:)( xBxA
c) Quin és el valor numèric del polinomi )(xC quan 2x ?
d) Quin és el valor numèric del polinomi )()·()( xCxBxA  quan x = 1?
e) Trobeu el valor numèric del polinomi Q(x) = 4x
3
- 3x - 1 per a x = 2 i per x = -1.
17. Calculeu el valor numèric de l'expressió  22
1 yx 
a) per a x = -1 i y = 2
b) per a x = 2 i y = -1
c) per a x = 1/2 i y = -1/2
Teorema del residu i aplicacions
18. Donat el polinomi P(x) = x
4
– 7x
3
+ 12x – 6, utilitzeu el teorema del residu per determinar el
residu de la divisió del polinomi P(x) entre (x – 2) i entre (x + 3)
20. Calculeu el residu de la divisió )1(:)1( 4
 tt sense fer la divisió.
21. Calculeu el valor del residu sense fer la divisió: )1(:)73( 23
 xxx
22. Sabent que la següent divisió és exacta, trobeu el coeficient k:
   3:352 23
 xxkxx
23. Determineu en cada cas el valor de k, per tal que les següents divisions siguin exactes:
a) (x
6
– x
4
+ 3x
3
– kx
2
+ x – 5): (x – 1)
b) (x
5
+ 3x
3
+ 2x
2
+ kx – 5): (x + 1)
c) (x5
– 7x4
+ 2x3
+ 8x2
- x – k): (x + 2)
24. Trobeu el valor de m en els següents polinomis, tenint en compte que:
a) 325 34
 xmxx és divisible per x + 1
b) 5382 22325
 mxmxxx és divisible per x - 1.
25. Determineu el valor del paràmetre a per tal que en dividir el polinomi 323
 axax entre
(x + 1), el residu sigui 2/3.
26. Trobeu el valor de m en el polinomi 325 34
 xmxx tenint en compte que és divisible
per (x - 1).
27. Donat el polinomi Q(x) es verifica que Q(-7) = 10. Quin és el valor del residu de la divisió
Q(x) : (x + 7)?
44
28. Calculeu el valor de m per tal que el residu de la divisió (x
4
– 7x
3
+ mx
2
– 5x +2) : (x – 2)
sigui 7.
Factorització de polinomis
29. Comproveu quins dels nombres següents: 1, -2, i -1/2, són arrels del polinomi
6953)( 234
 xxxxxP
30. Extraieu factor comú i utilitzeu les identitats notables per a factoritzar els polinomis
següents i digueu, en cada cas, quines són les seves arrels:
a) x
3
+ 6x
2
+ 9x b) 5x
4
– 20x c) x
3
- 4x
d) 2x
4
+ 8x
2
e) 6x
3
– 54x f) xx
x
 2
3
4
31. Trobeu les arrels i factoritzeu els següents polinomis:
a) xxxP 254)( 3

b)    xxxQ  34)( 2
c) 22)( 23
 xxxxR
d)    xxxS  312)(
32. Escriviu tres polinomis de tercer grau que tinguin per arrels:
a) 2, -2 i 7 b) 2 i -1 c) Únicament 3
33. Escriviu un polinomi de grau 4 que no tingui arrels.
34. Descomponeu en producte de factors els polinomis següents i escriviu en cada cas les
seves arrels:
a) xx 182 3
 j) xxx 4146 23

b) 62
 tt k) 4472 23
 ttt
c) xx 163
 l) xxx 43 23

d) 122
 tt m) 14
t
e) 15133 23
 xxx n) xxxx 55 234

f) 3523
 xxx o) 12233353 234
 xxxx
g) xxxx 3872 234
 p) 2345
2xxxx 
h) 13
x q) 2013136 23
 xxx
i) 84
16xx  r) xxx 462 24

35. Escriviu un polinomi de grau quatre que sigui divisible per (x - 1).
36. Un polinomi P(x) té per arrels x = -2 i x = 4, pot ser el grau de P(x) més gran que dos?
37. Escriviu un polinomi de grau dos, de la forma ax
2
+ bx + c, que sigui divisible per
(x + 3), i tal que a = -1
Fraccions algebraiques
38. Donada la fracció
1
2
2


x
x
, determineu una d'equivalent que tingui en el numerador un
polinomi de grau 3.
39. Completeu les fraccions següents de manera que siguin equivalents:
a)
xx
x
12
?
4
52


b)
?
313 2
2
xx
x
x 


c)
?
9
2
3 2


 x
x
x
d)
?
44
4
2


 x
x
xx
45
40. Simplifiqueu les fracciones algebraiques següents, traient factor comú i/o identificant
identitats notables en el numerador i en el denominador:
a) 2
2
22
33
yxy
xyx


b)
882
82
2
2


xx
x
c)
xyx
xyx
22 2
23


d)
123
63
2
2


y
yy
41. Factoritzeu el numerador i el denominador de les següents fraccions algebraiques i
simplifiqueu-les:
a)
xxx
xx
43
16
23
3


d)
1
12
2
2


t
tt
g)
1
32
2
2


x
xx
b)
122
3


xx
xx
e)
9
34
2
2


x
xx
h)
xx
xx


2
2
12
c) 234
23
20164
50202
xxx
xxx


f)
94
32
2


t
t
i)
2
16)2( 2


x
x
42. Opereu i simplifiqueu en cas que es pugui. De vegades cal simplificar primer:
a)
2
3
1








x
x
b)
16
62
2
136 2




a
aa
c)
3
1
·
1
9 22




x
x
x
x
d)
1
6
3
32 2
2
2





x
xx
xx
xx
e)
9
164
:
153
16
2
24




x
x
x
x
f)
1
12
:
12
1
2
2
2




t
tt
tt
t
a)
12
4
48
14 2




xx
x
g) 2
2
2
2
)3(
43
:
65
168




x
xx
xx
xx
43. Calculeu i simplifiqueu:
a) 2
2
15
x
x
x
x 


b)
x
x
x
x
x
x
3
331
2
2 




c)
xx
x
xx
5
1
2
2




d)
2
5
24
2
2




 xx
x
x
e)
1
7
)1(3
2
1
7




 xxx
x
x
x
f)
1
1
1
13
1
2
2






 x
x
x
x
x
x
g)
2
1
)2( 2 


 x
x
x
x
h)
xxxx 84
1
63
10
22



i)
1
2
1
15
1
3
2





 x
x
x
x
x
j)
32
4
1
52
3
1
2







xx
x
x
x
x
x
k)
1
7
12
5
2 2




x
x
xx
l)
)5)(2(
3
)2(
4
2


 xx
x
x
44. Realitzeu les operacions següents, simplificant sempre que sigui possible:
a) 






 x
x
x
1
:
1
1
b)
2
4
:
2
3
·
2
5
1












xx
x
x
x
c) 
















x
x
x
x
x
x 4
·
2
2
2
2
d)
tt
t
tt
32
1
21
2




46
Unitat 6 EQUACIONS I SISTEMES D’EQUACIONS
Resolució d'equacions polinòmiques i aplicacions
1. Indiqueu quina afirmació és correcta:
a) x = 0 és solució de 3
2
3
2 





x
b) x = 5 és solució de
2
13
)1(3


x
xx
d) x = -1, x = 1 són solució de 012
x
e) x = 0, x = -3, x = 3 són solució de 032
 xx
f) x = 1, x = -1 són solució 02
 xx
2. Resoleu les equacions següents:
a) 2)5(2)1(310)1(410  xxx
b) x
xx




2
3
)6(2
2
6
c)
4
5
)1(2
3
4


x
x
d) x
xx
51
2
7
3
5




e)
3
28
4
23 

 xx
f) 418)94(552  xxx
g)
2
219
2
2
11 x
x
x 


h)
4
52
2)3(5
ax
xxa


3. Classifiqueu si les següents equacions són completes o incompletes:
a) 186)3( 2
 xx
b) 03)4( 2
x
c) 16)3)(3(  xx
d) xxx 7)5)(32( 
4. Indiqueu, sense resoldre-les, quantes solucions tenen les equacions següents:
a) 013122
 xx
b) 02142
 xx
c) 0186
2
1 2
 xx
d) 0322
 xx
e) 0169 2
 tt
f)  2
1156  xx
g) 0
9
4
27
4
3
2


t
t
5. a) Calculeu el valor del paràmetre m per tal que l'equació 4x
2
-2mx + 5 = 0 tingui una única
solució.
b) Escriviu una equació de segon grau que no tingui solució.
6. Resoleu les equacions de segon grau següents:
a) 035 2
 xx
b) xx 43)2( 2

c) 01522
 xx
d) 0)32)(1(  xx
e) 0)7)(52(  xx
f) 21)2(3 2
x
47
g) 0
2
1
7 2
 xx
h) 04
7
4 2
 x
i) 0384 2
 xx
j) 062
 tt
k) 0252
x
l) 092
x
m) 0483 2
y
n) 0652
 xx
o) 012 2
 tt
p) 0832
 tt
q) 02
 yy
r)   5212
2
 xx
s)     1321232  xxxx
t)      4
3
2
3
1
12
2


 xx
x
x
u) 054 2
 xx
v) 0)32)(1(  xx
w) 0)3( xx
x) 13
2
16
4
)1(3 2
2




t
tt
y) 12
2
14
3
)23( 2
2




x
xx
z) )1)(1(156  xxx
7. a) Donada l'equació de segon grau x
2
+ bx + c = 0, amb solucions x1 i x2, completeu les
igualtats següents:
 x1 + x2 =
 x1 · = c
b) Sense resoldre l'equació 01032
 xx , digueu quines són les seves solucions.
8. Determineu les equacions de 2n grau que tenen per suma i producte de les seves arrels els
valors següents:
a) S = 5, P = 6 d) S = 2, P = -15
b) S = 2 , P = -15 e) S = 13  , P = 3
c) S =
2
1
, P =
9
1
 f) S =
3
31
, P =
3
3
9. Escriviu equacions que tinguin per arrels:
a)
4
,1
2
1


x
x
b)
bax
bax


2
1 ,
c)
2
,
2
1
2
1


x
x
d)
31
,31
2
1


x
x
10. a) Indiqueu com es factoritza l'equació de segon grau 02
 cbxax , si les seves arrels
són x1 i x2.
cbxax 2
=
b) Escriviu una equació de segon grau que tingui per solucions 3 i -8, i que el coeficient del
terme de segon grau sigui 2.
11. Factoritzeu els polinomis següents i escriviu en cada cas les seves arrels:
c) xx 182 3

d) xxx 4146 23

e) 62
tt
f) 6x
3
– 14x
2
+ 4x
g) x
3
-
25
x
h) 4y
2
– 25
i) 3y
2
– 27
j) x
6
– x
4
48
12. Donada l'equació -3x
2
+ 2x + 16 = 0 i sabent que una arrel és -2, trobeu l'altra arrel sense
resoldre l'equació.
13. Calculeu K perquè les dues arrels de l’equació 0383 2
 Kxx siguin iguals.
14. Calculeu m a l’equació 0302
 mxx , sabent que una arrel és el quàdruple de l’altra.
15. Determineu b a l’equació 0212
 bxx , sabent que la diferència de les seves arrels és
4.
16. Si a un nombre li sumem 4 unitats, en resulta el seu triple disminuït en 12 unitats. Cerqueu
el nombre.
17. Un pare té el triple d'edat que la seva filla. Si el pare tingués 20 anys menys i la filla 10 més,
els dos tindrien la mateixa edat. Esbrineu l'edat de cadascun.
18. D'un recipient traiem la meitat del seu contingut, i després la seva tercera part, i encara ens
queden 4 litres. Quants litres hi havia en el recipient?
19. En un institut hi ha 734 persones, entre professors, alumnes i personal no docent. Per cada
professor hi ha 15 alumnes i per cada 8 professors h ha una persona de personal no docent.
Quants alumnes, professors i personal no docent hi en aquest institut?
20. En una central formatgera mesclen dos tipus de llet: una de 0,80 € el litre, i una altra de
0,94 € el litre, de manera que la mescla de 350 litres els surt a 84 cèntims d'euro. Quants litres
de llet de cada mena mesclen?
21. Calculeu l'alçada d'un triangle equilàter de costat 1 dm.
22. Trobeu un nombre sabent que el triple del seu quadrat és igual a sis vegades aquest
nombre.
23. Calculeu les longituds dels costats d'un triangle rectangle sabent que un catet fa 3 cm més
que l'altre i que la hipotenusa fa 3 cm més que el catet gran.
24. Un camp rectangular té 24 àrees de superfície i 20 m més de llargada que d'amplària.
Trobeu les dimensions del camp.
25. Quin és el nombre enter i positiu que elevat al quadrat i sumat amb el doble del seu
consecutiu dóna 485?
26. Tres segments mesuren, respectivament, 8, 22 i 24 cm. Si afegim a tots tres la mateixa
longitud, podem construir un triangle rectangle. Trobeu aquesta longitud.
27. Augmentant un costat d’un quadrat en 4m i els costats adjacents en 6m, s’obté un rectangle
de doble àrea que el quadrat. Determineu el costat del quadrat.
28. Calcula els costats d’un triangle rectangle sabent que són tres nombres enters consecutius.
29. Resoleu les equacions biquadrades següents:
a) x
4
– 13 x
2
+ 36 = 0
b) y
4
+ 13 y
2
+ 36 = 0
c) 12x
4
– 7x
2
+ 1 = 0
d) 1
23
2 2
4

t
t
e) 010029 24
 xx
f)
24
40169 xx 
g) 010021 24
 xx
h) 0
4
1
4
5 24
 xx
i) 01109 24
 xx
j)    ttt 23)(231
22

k) 08)1(2 22
x
l)   12
22
x
49
30. Resoleu les equacions racionals següents:
a)
4
4
2
3


 xx
b) 2
3

t
c)
y
y
y
2
1
4
15
)1(4


d)
1
)1(5
1
12





t
t
t
t
e) 2
2 225
34
x
x 
f)
52
)1(9
1
)52(2





x
x
x
xx
g)
1
12
2
2


x
x
h)
1
4
1
2
2


 xx
x
i) 12
64
2
2

x
x
j)
1
)3()3(
2
5
8
22



 x
xx
x
31. Resoleu les següents equacions irracionals:
a) yy  2
b) tt  11
c) 0423 x
d) 112  xx
e) 737  xx
f) 7312  xxx
g) xx 25163 
h) ttt 236 
i) 126  xx
j 14  xxx
k) 6412  yy
l) 4542  xx
m)   573 2
1
2
 xx
32. Resoleu les equacions següents:
a) 0)2)(52)(1(  xxx
b) 05523
 ttt
c) 2
)21()23)(12( yyy 
d) 0176 23
 xx
e) 04839 234
 tttt
f) 1)1)(2(  xx
g) 0814
y
h) 084
 yx
i) 044116 234
 xxxx
j) 054 23
 yyy
k)
1
)3(2
1
4
1
3
2





 x
x
xx
l) 0
1
2313





x
x
x
x
m)
1
253
2


 tttt
t
n) 12)2()13( 2
 yy
o) 024)1(6)13( 42
 xxxx
p) 21010  yy
q) 341322  tt
r)
322
3
1
1


 xx
s) x
x
x



1
5
5
t)
2
)2)(1(
3
1
32
1 332
xxxxxx 






u)
3
1
2
)1( 


 x
a
xa
, on a és una constant
50
Resolució de sistemes d'equacions i aplicacions
33. Resoleu els sistemes següents:
a)





52
1154
yx
yx
b)






032
14
2
yx
y
x
c)






623
1
32
yx
yx
d)





8106
453
yx
yx
e)






5
2
5
25
y
x
yx
f)






2
5
2272
yx
yx
g)








574
1
2
1
3
2
yx
yx
h)





0)(312
)3(24)2(2
yx
yxx
i)






115)2(3
42)(
2
3
yx
yyx
j)







2
3
2
2
123
xyx
yx
k)





26)1(42
04)1(3
yx
yx
) l)











4
153
2
1
2
7
3
6
32
y
x
yy
x
m)












4
11
42
2
0
2
2
3
xyx
yxyx
n)







2
102
)(2
523
x
xy
yx
g) o)
 











3
512
3
5
2
1
4
3
y
x
yxy
yx
x
p)










7
3
4
5
3
2
yx
yx
yx
q)













2
4
3
2
1
2
4
3
2
yx
yx
r)














0
132
7
32
5
0
1
4
1
3
yx
yx
34. Un llibrer ven 84 llibretes a dos preus diferents: uns a 0,40 € i els altres a 0,35 €, obtenint
per la venda 18,45€. Quantes llibretes ha venut de cada classe?
35. Un home li diu al seu fill: quan passi la tercera part dels anys que jo tinc, tu tindràs la meitat
de la meva edat actual. Sí, contestà el fill, però fa només 4 anys, la teva edat era 11 vegades la
meva. Quina és l’edat actual del fill?
36. Trobeu un nombre de dues xifres, sabent que la xifra de les desenes és el doble de la xifra
de les unitats i que si s'inverteix l'ordre, el nombre disminueix 18 unitats.
37. La distància entre dues ciutats A i B és de 7 Km. Si dues persones surten alhora d’aquestes
ciutats, l’una a l’encontre de l’altra, i l’una va a 12 Km/h i l’altra a 9Km/h, quant de temps
tardaran a trobar-se?
38. Busqueu un nombre de dues xifres sabent que la suma de totes dues és 8 i que, en dividir-
lo pel que resulta d’invertir l’ordre de les seves xifres, s’obté 4 de quocient i 3 de residu.
39. Per a pagar una factura de 9300 € un turista abona 500 yen-yins i 450 soles.
Posteriorment, per a cancel·lar una altra d'import 17000€ ,abona 1000 yen-yins i 500 soles.
Quin és el canvi d'aquestes monedes en relació a l'euro?
40. Trobeu la fracció que val 1/3 quan afegim 1 al numerador, i que val 1/4 si afegim 1 al
denominador.
51
41. Si barregem un tipus de cafè a 3,4 €/kg amb un altre de 4,6 €/kg, aconseguim 3 kg de cafè
que es pot vendre a 4,2 €/kg. Quina quantitat de cada tipus de cafè hem barrejat?
42. Un vaixell navega a 20 km/h en un riu quan va en la direcció del corrent. Si va en direcció
contrària al corrent, recorre 12 km en una hora. Determineu la velocitat de l'aigua del riu i la del
vaixell en aigües tranquil·les.
43. La suma d'un nombre més el seu invers és 37/6. Trobeu aquest nombre.
44. En barrejar dos líquids, obtenim un volum de cinc litres, la densitat del qual és de 0,85 kg/l.
Esbrineu el volum de cada un dels líquids que s'han barrejat, sabent que les seves densitats
són, respectivament, 0,7 i 1,2 kg/l.
45. La llet desnatada d'una determinada marca conté un 0,25 % de matèria grassa, i la llet
entera un 4%.Calculeu la quantitat de llet que cal mesclar de cada tipus per a aconseguir llet
semidesnatada amb un 1,5% de greix.
46. Tenim dos capitals de 3000 i 7000 €, dipositats a diferent rèdit, que junts produeixen 430 €
cada any. Si els rèdits s'inverteixen, els interessos d'un any sumen 470 €. Trobeu aquests dos
rèdits.
47. En una festa a la qual assisteixen 60 joves, ballen en parelles el 15% de les noies amb el
10% dels nois; els altres ballen sols. Quants nois i quantes noies assisteixen a la festa?
48. En uns grans magatzems rebaixen els pantalons un 30% i les camises un 20%. La Júlia
paga 82 € per uns pantalons i una camisa. Si els hagués comprat abans de les rebaixes li
haurien costat 111,50 €. Quin era el preu sense rebaixar de l'abric i la camisa?
49. Volem repartir uns diners entre uns quants nois. Si donem 25 € a cadascun, sobren 13 €,
mentre que si donem 26 €, en falten 1. Quants nois hi ha? Quants diners tenim?
50. Un botiguer té 20 litres de vi d'1,3 €/L, i el vol barrejar amb un altre vi de qualitat inferior,
que va a 0,8 €/L, de manera que la mescla surti a 1 €/L. Quants litres de vi inferior necessita?
51. He comprat dues cintes de vídeo i tres discos per 47 €. El meu veí ha comprat tres cintes
de vídeo i quatre discos a la botiga d'un altre poble per 56,70 €. Si ha pagat 0,6 € menys per
cada cinta i 1,5 € menys per cada disc, a quin preu he pagat les cintes i els discos?
52. Resoleu els sistemes:
a)








2965
11532
2
zyx
zyx
zyx
d)








9485
322
532
zyx
zyx
zyx
b)








7
6
5
zy
zx
yx
e)








12632
8423
532
zyx
zyx
zyx
c)








8243
0452
823
zyx
zyx
zyx
f)








16
223
23
zy
zyx
yx
53. Els perímetres de les cares d’una caixa de sabates són 54 cm, 80 cm i 98 cm,
respectivament. Calculeu la mida dels costats, l’àrea total i el volum de la caixa de sabates.
52
54. La suma de les tres xifres d’un nombre és 7. La xifra de les centenes és igual a la suma de
les desenes més el doble de les de les unitats. Si es permuten entre sí les xifres de les
centenes i les unitats, el nombre disminueix en 297 unitats. Determineu el nombre.
55. La xifra de les desenes d’un nombre de tres xifres és igual a la suma de les altre dues, i la
suma de les tres xifres és 10. Si invertim l’ordre de les xifres, en resulta un nombre més gran
que el donat en 99 unitats. Calculeu el nombre inicial.
56. Resoleu els sistemes següents:
a)





24
29022
yx
yx
b)





xy
yx
33
1322
c)







0
4
3
2522
yx
yx
d)





1
)(24 2
xy
yxxyx
e)

xy
xyx
21
016622


f)





5
722
yx
yxyx
g)






222
12
22
22
yx
yx
h)







xy
xyx
416
0149
2
22
i)







13
2
111
yx
yx
57. El producte de dos nombres és 4, i la suma dels seus quadrats 17. Calculeu aquests
nombres.
58. Calculeu una fracció equivalent a
7
5
, sabent que els seus termes elevats al quadrat sumen
1184.
59. Trobeu les longituds dels costats d'un rectangle si el seu perímetre és 28 cm i una de les
seves diagonals té 10 cm de longitud.
60. Quan es divideix un nombre de dues xifres pel producte de les mateixes, s’obté de quocient
2; i al dividir el nombre que en resulta d’invertir les seves xifres, per la suma d’aquestes, el
quocient és 7. De quin nombre es tracta?
61. Calculeu dos nombres tal que suma, producte i quocient siguin iguals entre sí.
62. Determineu un nombre que sumat amb la seva arrel quadrada sigui 132.
63. Dos nombres sumen 62 i els seus quadrats 1954. Calculeu-los.
64. L’àrea d’un triangle rectangle és 60 m
2
i la suma dels seus catets és 23. Calculeu els
costats del triangle.
65. Un quadrat té 33 m
2
més que l’altre, i aquest un metre menys de costat que el primer.
Calculeu els costats dels dos quadrats.
66. La raó entre els costats de dos quadrats és 3 i la suma dels quadrats de les seves
diagonals és 100 cm
2
. Esbrineu aquests costats.
67. El perímetre d’un triangle rectangle és de 70 m i la hipotenusa 29 m. Calculeu la longitud de
tots tres costats.
68. La suma de les àrees de dos quadrats és 3250 m
2
i la seva diferència 800 m
2
. Calculeu la
mesura dels seus costats.
69. Dos operaris realitzen una feina en 3 hores. Un d'ells la faria en tan sols 4 hores. Calculeu
el temps que trigaria l'altra en fer-la tot sol.
53
Unitat 7 INEQUACIONS
Intervals a la recta real
1. Escriu en forma de conjunt i en forma d'interval els següents conjunts numèrics:
a) Tots els nombres reals més petits o iguals que 3
b) Tots els nombres reals més grans que -3 i més petits que 5
c) Tots els nombres reals més grans que 3
2. Representa sobre la recta numèrica els intervals anteriors
3. Representa els següents conjunts numèrics:
a)  2 xxA
b)  74  xxB
c)  0 xxC
4. Digues quins intervals estan representats:
5. Escriu l'interval solució de les següents operacions. Per fer-ho pots ajudar-te de la seva
representació gràfica
a)    6,33,4 
b)     ,03,
c)    8,44,1 
d)     ,27,3
6. Representa a la recta el conjunt de nombres que són solució de cadascuna de les
inequacions següents:
a) x > 2 b) x  1 c) x  - 3/2
Inequacions polinòmiques de primer grau
7. Expressa en forma d'inequació:
a) El doble d’un nombre més 3 és més petit que 17.
b) El doble de la meva edat és més petit que 36
c) El triple d’un número més 12 és més gran o igual que -6.
8. Assenyala si aquestes afirmacions són certes o falses:
a) 17 < - 12 és una desigualtat incorrecta
b) Una inequació, o no té solució, o en té una o en té infinites.
c) La solució de x + 5  3 és una semirrecta
d) La solució de y + 3  x + 1 és un semipla
9. Indica si aquestes inequacions són equivalents:
a) 8 - 2x < 0 i x < 4
b) 4
2


x
i x  - 8
c) x + 2 < 3x + 7 i x < 5/2
d) - (x +1/2)  3/2 i x  -2
54
10. Resol les inequacions següents, dona la solució en forma d’interval i representa’l
gràficament.
a) x + 2  7
b) 2x + 6  14
c) 2(x + 5)  4x
d) –(x + 5)  3x + 4(x – 3)
e) )5(213  xx
f) )1(7)6(2  xxx
g) 15)5(32  xx
h)
3
54
5
43 


 xx
i)
3
52
2
6 

 xx
j)
3
5
2
1
3
7
1




xx
k) 5
2
51
3 

 x
x
x
l)
2
1
6
31


x
x
m)  22
3
12


xxx
x
n)
3
2
4
1
6
13 



 xx
x
x
o)
3
3
4
1
6
2
24






xxxx
p)
25
2
1
xx
x 


q)
3
23
5
5
13 xx 


r)
5
1
5
16
2
)2(3 

 x
x
x
11. Amb 150 € podem comprar 10 CD, però no podem comprar 11. Entre quins valors oscil·la
el preu dels CD's?
12. Entre dos amics tenen 150 €. El capital d’un és més petit que la tercera part del de l’altre.
Expressa amb una inequació aquesta relació i en un interval de la recta real els capitals
possibles del que en té menys diners.
13. Un repartidor de paquets cobra un sou base de 450 € mensuals, i per cada paquet urgent
cobra un plus de 30 €. Si necessita guanyar com a mínim un sou de 1000 €, quants paquets
urgents haurà de repartir com a mínim en un mes?
14. Un noi va comprar, el dia de Sant Jordi, un llibre i 3 roses. Si va gastar 30€ i les roses
costaven menys de 4 €, quina inequació té per solució els possibles preus del llibre.
15. Barregem vi de 1,2 €/L amb vi de 2,3 €/L, per formar 50 L de vi en total. Si el volem vendre
a un preu de 2 €/L, calcula quants litres de vi de 1,2 €/L hem de barrejar com a mínim, per no
tenir pèrdues.
Inequacions de grau superior. Inequacions racionals
16. Resol les inequacions següents:
a) 0)1)(6(  xx
b) )1)(1(  xx  0
d) x
2
- 8x + 12 > 0
e) x
2
- 2x - 3 > 0
f) 4x
2
+ 4x - 3  0
g) x
2
+ 1 < 0
h) 02 2
 xx
i) x(x + 1)(x - 2) > 0
j) x
3
- 9x  0
k) 013
x
l) 033 23
 xxx
m) 0
2
1

x
n) 0
13

x
x
o) 0
2
5



x
x
p) 0
1
52



x
x
q) 0
2
12


x
x
r) 0
2
)5)(7(



x
xx
s) 0
1
3



x
xx
55
17. Relaciona cada inequació amb la seva solució:
Inequació Solució
x
2
- 5x - 6 < 0 x = - 0,5
x
2
+ x + 4  0 
4x
2
+ 4x + 1  0 (-1, 6)
- x
2
- 5 > 0 IR
Sistemes d'inequacions amb una incògnita
18. Per cadascuna de les següents solucions de sistemes d'inequacions, representa-les
gràficament i indica quina és la solució del sistema
a)





5
5
x
x
b)





9
6
x
x
c)





3
2/5
x
x
19. Resol els sistemes d'inequacions següents:
a)





xx
xx
53
215
b)






61
2
7
213
x
x
c)









0
4
3
4
3
2
x
x
d)








212
3
38
34
5
2
5
x
x
xx
e)







18)6(
4
3
13
xx
x
x
f)








2
1)1(2
1
3
1
x
x
x
x
g)










4
2
2
3
5
3
3
)6(2
xx
x
x
h)







5
4
)
2
1
(2
2324
x
x
xx
20. Un terreny té forma de triangle isòsceles. S'han utilitzat menys de 90 metres d'estacada per
tancar-lo. Si aquest terreny té els costats iguals 15 metres més llargs que el costat desigual què
és pot dir de les dimensions d'aquest terreny?
21. El tiratge d’una revista mensual té uns costos d’edició de 30 000 euros, als quals s’han de
sumar 1,50 euros de despeses de distribució per cada revista publicada. Si cada exemplar es
ven a 3,50 euros i s’obtenen uns ingressos de 12 000 euros per publicitat, quantes revistes
s’han de vendre per començar a obtenir beneficis?
22. Si l’àrea d’un quadrat és més petita o igual que 64 centímetres quadrats, calcula els
possibles valors de la seva diagonal.
23. Resol les inequacions següents:
a) 513 x b) 234 x
56
Sistemes d'inequacions amb dues incògnites
24. Escriu les inequacions que tenen com a solució els semiplans següents:
a)
b)
25. Donat el sistema





6
33
xy
xy
i els punts )2,3(A , )3,5(B , )5,8,2(C , )0,0(E i
)5,7,5,1(F :
a) Indica quins punts són solució del sistema
b) Quins són solució només de la primera inequació? Quins ho són només de la
segona?
c) Quins no són solució de cap de les inequacions?
26. Resol gràficament aquests sistemes:
a)





23
12
yx
yx
b)





2
4
yx
yx
c)





4
3
yx
y
d)





1
2
y
x
e)








6
03
1
yx
yx
x
f)












0
2
)1(5
3
02
5
y
x
yx
x
57
Unitat 8 FUNCIONS
Noció de funcions
1. Dues de les gràfiques següents no corresponen a cap funció. Indica quines i raona la
resposta.
a) b) c) d)
2. Indica en cada funció la variable independent i la variable dependent:
a) El temps que triga a omplir-se una piscina i els litres per minut que aboca una
aixeta.
b) El preu d’una trucada telefònica i el temps que dura la conversa.
c) El temps que està funcionant un motor elèctric i l’energia que consumeix.
d) El preu per kg d’un producte i la seva demanda.
3. Indica raonadament en cada cas si la relació que es dóna entre les magnituds és funcional.
a) El temps invertit per un tren a fer un recorregut entre dues estacions i la velocitat
que ha mantingut.
b) Les hores que dedica un alumne a preparar un examen i la qualificació numèrica
obtinguda.
c) La temperatura mitjana mensual d’una zona i les precipitacions caigudes aquell
mes.
d) Els metres cúbics d’aigua consumits per una família i l’import de la factura
corresponent.
4. En un taller mecànic facturen l’hora de treball dels seus tècnics a 27 €:
a) Quant haurem de pagar per aquest concepte en una reparació en què un mecànic
ha treballat dues hores tres quarts?
b) Indica quina és la variable independent i quina la variable dependent en aquesta
relació.
c) Escriu l’expressió algebraica de la funció que assigna al nombre d’hores
treballades per un mecànic la quantitat a pagar.
d) Representa gràficament aquesta funció.
5. Associa cada funció amb un dels conjunts de punts següents:
A. f(x) =
x
94x  B. g(x) = 4
3
x
2
 C. h(x) =
2
11x 
1. (6, 16), (3, 7) i (0, 4)
2. (3, 7), (1, 13) i (−3, 1)
3. (3, 7), (1, 6) i (−3, 4)
X
Y
X
Y
X
Y
X
Y
58
6. a) Els punts A = (4, 8) i B = (4, −2) poden pertànyer a la gràfica d’una mateixa funció? En
cas afirmatiu, posa’n un exemple, i en cas contrari, raona la resposta.
b) I els punts C = (−3, 5) i D = (3, 5)?
7. Donada la funció f(x) =
3
8x2 
, calcula:
a) f(4) b) f(−5) c) f(10) d) f(
2
3
)
8. Escriu la fórmula de la funció que ens dóna el radi d’un cercle en funció de l’àrea de la seva
circumferència.
9. Una funció assigna a cada nombre x el resultat de sumar cinc a la seva meitat.
a) Completa aquesta taula de valors de la funció:
x −10 0 8 10 25
f(x)
b) Escriu una fórmula que expressi la funció i dibuixa la seva gràfica.
Domini
10. a) Donada la funció f(x) =
x
x
4
1
, amb quina dificultat ens trobem a l’hora de calcular la
imatge de x = 0? Aquest nombre pertany al domini f(x)?
b) Per a cada una de les funcions següents, indica dos nombres que siguin del domini i un
que no ho sigui: A. f(x) =
42
1
x
B. g(x) =
x
x 4
11. Indica quins dels valors següents pertanyen al domini de cada funció: {−4, −3, −1, 0, 1, 2,
1,5}
a) f(x) = 1x  b) 1xf(x)
2

c)
x
1
f(x)  d) f(x) = 7x − 8
12. La gràfica correspon a la funció f(x) =
1
2
x
.
a)Mira de calcular la imatge de x = 1. Què observes?
b) Quin és el domini d’aquesta funció?
c) Es tracta d’una funció continua?
Y
X
59
Creixement i decreixement
13. Indica els intervals de creixement i decreixement de les funcions que tenen les gràfiques
següents. Completa una taula com la de l’activitat anterior.
a) b)
14. Considerem la funció que té aquesta gràfica:
a) Indica els intervals de creixement i decreixement.
b) Quin augment dels valors de la variable independent es produeix de x = −11 a x = −5?
15. Calcula la taxa de variació mitjana de la funció f(x) =
5
4x
2
 als intervals:
a) [−4, 1] b) [1, 4] c) [0, 6]
16. Calcula la taxa de variació mitjana de la funció y = (x + 3)
2
a l’interval [0, 5].
17. Quina de les funcions següents presenta una taxa de variació mitjana més gran en l’interval
[0, 6]?
a) y = −x
2
+ 3x + 1 b) y = x
3
c) y = (2x + 4)
2
d) y = 1720
18. La taula és d’una funció amb taxa de variació mitjana constant igual a −0,5. Completa-la.
x −6 0 8 15
y 3
19. Sabem que la taxa de variació mitjana de la funció y = f(x) és sempre 2,40. Quan el valor
de la variable x augmenta en 5 unitats, quina variació es produeix en els valors de y?
X
Y
Y
X
Y
60
20. a) La taxa de variació mitjana de la funció f(x) a l’interval [−5, 2] és 1,25. Quina és la
diferència entre la imatge de x = 2 i la imatge de x = −5?
b) La taxa de variació mitjana de f(x) a l’interval [4, 11] és −3,5. Sabent que la imatge de x
= 11 és 5, calcula la imatge de x = 4.
21. Quina relació hi ha entre el creixement i el decreixement d’una funció d’una banda, i el
signe de la seva taxa de variació mitjana de l’altra?
22. Considera la gràfica següent:
a) Ordena els intervals següents de taxa de variació mitjana més alta a més baixa:
● [−12, −10] ● [−4, 4] ● [4, 6] ● [9, 12]
b) Indica un interval on la taxa de variació sigui igual a −3.
23. Pot ser que la taxa de variació mitjana d’una funció a l’interval [0, 8] sigui positiva i que f(1)
> f(3)? Explica-ho.
24. La taula recull els intervals de creixement i decreixement d’una funció. Dibuixa la gràfica
d’una funció que tingui aquest comportament.
x (−∞, −2) (−2, 3) (3, 7) (7, +∞)
f(x) Creixent Decreixent Creixent Decreixent
Màxims i mínims
25. a) Digues si els punts següents són màxims, mínims o punts d’inflexió d’aquesta funció:
(−8, 2), (−6,4), (−3,2), (0, 0), ( 3, 3) i (8, 2)
b) Indica els intervals on aquesta funció és convexa i els intervals on és còncava.
X
Y
X
Y
61
26. Representa gràficament una funció amb els extrems i els punts d’inflexió de la següent
taula:
x −3 0 2,5 5
y 5 0 −3 0
Màxim
P.
inflexió
Mínim
P.
inflexió
27. Dibuixa la gràfica d’una funció que no tingui cap extrem relatiu.
28. La funció f(x) té un extrem relatiu al punt (−10, 2), és decreixent a l’interval (−15, −10) i
creixent a (−10, 0). L’extrem relatiu és un màxim o un mínim?
29. Una de les següents taules correspon a una funció de gràfica còncava i l’altra a una de
gràfica convexa. Indica quina correspon a cada cas i per què ho podem saber?
a)
x −6 −5 −4 −3 −2 0
y −3 0 2 3 3,5 3
b)
x −2 2 4 6 8 10
y −1 0 2 8 20 40
30. Aquesta és la gràfica de la funció f(x):
Indica per a cada cas un interval de la funció f(x) que tingui les propietats indicades:
a) Convexa i decreixent.
b) Còncava i creixent.
c) Convexa i creixent.
d) Còncava i decreixent.
31. Quina funció presenta una taxa de variació mitjana cada vegada més gran?
a) b) b)
c) d)
Y
X
62
Continuïtat i discontinuïtat
32. La funció f(x) =
1
1
2
x
té aquesta gràfica:
a) Per a quins valors de x la funció és discontínua?
b) Què passa si intentem calcular la imatge dels valors de x on aquesta funció presenta
discontinuïtats?
33. Escriu l’expressió de la funció definida a trossos que té aquesta gràfica:
34. a) Escriu l’expressió d’una funció que presenti una discontinuïtat a x = 3.
b) Dibuixa la gràfica d’una funció qualsevol que presenti discontinuïtats per a x = −5, per a
x = 0 i per a x = 5.
35. Representa gràficament la següent funció definida a trossos i indica els punts de
discontinuïtat:









xsix
xsi
xsix
xf
51
502
02
)(
36. Dibuixa la gràfica de la funció següent. Quines discontinuïtats presenta?









xsi
xsi
xsi
xf
23
221
23
)(
X
Y
X
Y
63
Simetria. Periodicitat
37. Només una de les funcions següents és simètrica respecte a l’origen de coordenades,
indica quina:
a) y = −2x
2
b) y = (x − 2)
3
c) y = 3x
3
− x
38. Considera la gràfica de la funció f(x):
Descriu-ne els aspectes següents:
a) Creixement i decreixement.
b) Extrems relatius.
c) Concavitat i convexitat.
d) Discontinuïtats.
e) Simetria.
39. a) La funció f(x) és simètrica respecte a l’eix d’ordenades. Completa la taula:
x −5 −3 −1 1 3 5
f(x) 8 4 −2
b) La funció g(x) és simètrica respecte al punt (0, 0). Completa la taula:
x −5 −3 −1 1 3 5
g(x) 2 −1 7
40. Completa la taula sabent que f(x) és una funció periòdica i que el seu període és 12.
x 0 4 8 12 20 28 36 52
f(x) 0 −1 10
41. Quina o quines de les funcions següents tenen simetria respecte a l’eix d’ordenades? Dit
d’una altra manera, en quines funcions f(x) = f(−x) per a qualsevol valor de x?
a) f(x) = x
3
b) f(x) = 7x + 1
c) f(x) = 2x
2
+ 5 d) f(x) = x
4
+ 2x
2
42. Aquestes gràfiques són incompletes:
A. B.
a)Completa-les de manera que siguin simètriques respecte a l’eix d’ordenades.
X
Y
64
b) Completa-les de manera que presentin una simetria central respecte a l’origen de
coordenades.
Activitats d’aplicació
43. La gràfica mostra l’evolució de la temperatura mitjana anual de l’aigua del mar a una milla a
l’est de les illes Medes.
a) Per què apareixen quatre línies poligonals en aquesta gràfica?
b) Quins anys la temperatura mitjana anual de l’aigua a la superfície va ser de 17º o
superior?
c) Quina va ser la temperatura mitjana a 20 m de profunditat l’any 1974? I l’any 2001?
d) Quin any la temperatura mitjana de l’aigua a 50 m de profunditat va ser màxima? I
mínima?
e) Com varia la temperatura en augmentar la profunditat? Dibuixa una gràfica
aproximada de la relació entre profunditat i temperatura per a l’any 2006.
f) Quin any creus que la temperatura mitjana de l’aigua del mar en conjunt ha estat
superior? Raona la resposta
g) L’evolució de les temperatures en el període 1974-2006 mostra alguna tendència?
44. En un tractat d’arquitectura trobem aquesta gràfica:
a) Quina és la variable independent de la funció representada?
b) Quina és la variable dependent? En quines unitats es mesura?
c) Quina és la resistència del formigó als tres dies d’haver-se fargat?
d) Quina setmana s’assoleix una resistència de 30N/mm
2
?
e) En quin període augmenta més ràpidament la resistència del formigó?
Resistència del formigó a la
compressió després del
fargat
N/m
m2
10
30
40
20
Die
s
65
45. Un servei de correus té les tarifes que es recullen a la taula següent per al lliurament de
paquets fins a 2 kg a la Unió Europea.
a) Quant costa enviar un paquet de 995 g? I un de 1 005 g? La funció que relaciona el pes
del paquet i el preu a pagar és continua?
b) Representa gràficament la relació que mostra la taula.
c) En quin cas un augment d’uns pocs grams suposa un augment més gran de la quantitat a
pagar?
46. La gràfica mostra la potència que produeix per hora un aerogenerador segons la velocitat
del vent.
a) Quina és la potència produïda quan el vent té una velocitat de 8 m/s?
b) Quina velocitat del vent és necessària per tal que l’energia produïda arribi als 450 kW per
hora?
c) En augmentar la velocitat del vent es produeix sempre un augment de la quantitat
d’energia produïda? Explica-ho.
d) Quant augmenta la producció d’energia en passar la velocitat del vent de 0 m/s a 5 m/s?
I en passar dels 5 m/s als 10 m/s? I en passar dels 10 als 15 m/s? En quin d’aquests
períodes l’augment és més gran?
e) Per a quines velocitats del vent és pot considerar estable la potència produïda?
f) Suposem una velocitat mitjana anual del vent igual o superior als 10 m/s. Calcula el
mínim valor econòmic de la producció anual si es factura l’energia elèctrica a 0,12 € el
kWh.
47. La velocitat d’un vehicle en un moment donat era de 70 km/h. El cotxe va mantenir una
acceleració constant de manera que un minut després la velocitat era de 110 km/h.
a) Calcula la taxa de variació mitjana en aquest interval de la funció que relaciona temps en
segons i velocitat en km/h.
b) Explica quin significat té en aquest cas la taxa de variació mitjana.
Unió Europea Preu (€)
Fins a 200 g 9,22
Fins a 500 g 12,18
Fins a 1 kg 16,01
Fins a 1,5 kg 19,49
Fins a 2 kg 22,97
m/s
66
48. La gràfica mostra la relació que hi ha entre el volum i la pressió d’una massa de gas a
temperatura constant que es comprimeix o s’expandeix en un recipient.
a) Com varia la pressió en augmentar el volum?
b) Quan es produeix un canvi més gran de pressió per a un mateix increment de volum,
quan es parteix d’un volum petit o d’un volum gran? Justifica la resposta.
c) Comprova que el producte dels valors de la pressió pels del volum és constant.
d) Creus que la corba arribarà a tallar els eixos de coordenades? Per què?
49. Hem omplert un recipient en una aixeta que raja un litre d’aigua cada 20 s. La gràfica
mostra l’altura a què arriba l’aigua en el recipient en funció del temps.
a) De quin recipient es tracta? Raona la teva tria.
1) 2) 3) 4)
b) Quin és el volum del recipient omplert?
c) Dibuixa un croquis de la gràfica d’aquesta mateixa funció per a cada un dels recipients
següents:
75 s
temps
altura
Pressió (atm)
Volum (dm3)
67
50. La funció ent(x) fa correspondre a cada valor de x el nombre enter inferior més pròxim; així
ent(7) = 7 i ent (7,42) = 7.
a) Quina és la imatge de x = 2,40? I la de x = −3,15?
b) Fes-ne la representació gràfica.
c) Indica les discontinuïtats d’aquesta funció.
51. La gràfica mostra l’evolució de les marees en un port del Mediterrani durant 48 hores:
a) A quines hores és màxim el nivell de les aigües? I mínim?
b) Quina és la diferència entre l’altura màxima a què arriben les aigües i la mínima?
c) Indica el signe de la taxa mitjana de variació als intervals [2, 7], [20, 24], [35, 37] i [40,
43].
d) Quina particularitat té el punt de la gràfica corresponent a les 14 h i 30 min?
e) Indica algun interval de temps on el nivell de les aigües pugi cada vegada més ràpid.
Funció constants, lineals i afins
52. Un banc ofereix als seus clients la remuneració següent: per cada 100 euros que
mantinguin dipositats durant un any, els reemborsarà 104,5 euros.
a) Escriu la funció que et permet calcular el capital final d’un client conegut el capital
que ha invertit.
b) Quin és el benefici que obtindrà un client si inverteix 7 125 euros?
c) Escriu l’expressió de la funció algèbrica corresponent al benefici.
d) Quina quantitat ha invertit una persona que ha obtingut 650 euros de benefici?
53. El preu d’un detergent és de 7,25 euros si el paquet és de 4,5 kg, i de 5,75 euros si el
paquet és de 3,5 kg. Hi ha relació de proporcionalitat lineal entre aquests valors?
54. Un majorista compra un producte al fabricant a x euros la unitat. El majorista el reven al
botiguer minorista un 15 % més car, i aquest el ven finalment als seus clients un 24 % més
car del que li ha costat a ell. Escriu l’expressió algèbrica de la funció que dóna el preu de
venda final conegut el preu x que ofereix el fabricant.
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46
Hora
Nivel (m)
68
55. Una variable x està relacionada amb una altra variable y per una funció lineal amb constant
de proporcionalitat r = 7,25. La variable y està relacionada a la vegada amb una altra
variable z segons la funció lineal de constant s = 0,4.
a) Completa la taula següent sabent que correspon a la funció lineal que relaciona x
amb z.
x 0 1 8
z 58
b) Escriu l’equació d’aquesta funció.
56. Una variable x està relacionada amb una altra variable Y per la funció lineal y = 3/2 x.
Aquesta variable Y està, per altra banda, relacionada amb z segons una funció lineal que
passa pel punt (5, 1). Troba la constant de proporcionalitat de la funció que relaciona x
amb z.
57. Troba la raó de proporcionalitat d’una funció lineal sabent que les tres cinquenes parts
d’aquesta raó excedeixen en dues unitats el pendent de la recta que apareix al gràfic
següent:
58. En una etapa ciclista es diu que el pendent d’un tram recte de carretera és del 14 %. Si un
ciclista avança sobre l’asfalt 360 m, quin ha estat l’augment d’altitud?
59. La gràfica següent mostra el preu que cobra una empresa pel transport d’una càrrega
determinada en funció dels quilòmetres recorreguts.
69
a) Sabent que es cobren 1,5 euros més per fer 10 km més, escriu l’equació de la
funció afí associada a aquesta gràfica.
b) Indica quina serà l’ordenada a l’origen i explica el seu significat en aquest cas.
60. Observa aquesta taula:
x 12 21 51
y 8 16 34
a) Suposa que la taula correspon a una funció lineal i un dels parells de valors
corresponents està equivocat. Pots dir quin és?
b) T’asseguren que un d’aquests parells de valors corresponents és erroni, però et
diuen que ara es tracta d’una funció afí. Pots dir quin parell de valors és l’erroni? Per
què?
61. L'equació d'una funció afí és y = mx + 1, i la imatge de x = 2 és y = 9. Quin és el signe del
coeficient m? Respon sense fer càlculs escrits i raona la resposta.
62. Una de les rectes següents és paral·lela a la donada per l’equació y  4x + 3 = 0. Indica
quina és:
a) Recta que passa pels punts (3, 5) i (1, 9).
b) Recta que talla els eixos de coordenades en els punts (0, 8) i (2, 0).
c) Recta de pendent 4 i ordenada a l’origen 3.
63. Les gràfiques de les funcions y = 2 x + 3, i y = 3
2 x + 10, tenen un punt comú. Quin és?
64. Troba l’ordenada a l’origen d’una funció afí sabent que té pendent 2
1 i que talla l’eix
d’abscisses quan x = = 9.
65. L’ordenada a l’origen d'una funció és 4, i la gràfica d’aquesta funció és una recta que
passa pel punt (8, 4). Es pot tractar d’una funció afí? Per què?
66. Representa gràficament la funció y = 2x − 5.
a)Calcula la seva variació mitjana a l’interval [0, 3].
b)Sense fer cap càlcul, indica la taxa de variació mitjana de l’interval [29, 52]? Com
l’obtens?
67. Quina és la taxa de variació mitjana d’una funció constant a qualsevol interval? Per què?
Funció quadràtica
68. La gràfica de la funció f(x) = ax
2
+ bx conté els punts (1, −2) i (−2, 16). Calcula els valors
d’a i b.
70
69. Considerem la funció y =
4
2
x
.
a) Completa aquesta taula de valors i representa la funció gràficament.
x −2 −1 0 1 2 4
y
b) Troba la taxa de variació mitjana d’aquesta funció a l’interval [−2, 2]. Què indica el resultat
obtingut?
70. Estudia les funcions quadràtiques següents:
- Vèrtex
- Concavitat - convexitat
- Punts de tall
- Creixement – decreixement
- Màxim – Mínim
- Simetria
a) y =
2
1
x
2
+ 10 b) y = 9 x
2
+2x  7
c) y = (x +2)
2
d) y = x
2
+ 2x  7
e)
2
51x
y
2

 f) y = (3x +2)
2
g) y = (x + 11)
2
h) y =
2
1
+ x  9x
2
i) y= 0,5 x
2
+x
71. Escriu l’equació d’una funció que tingui per gràfica una paràbola de vèrtex (2, 8), de
manera que, sense fer càlculs, puguis assegurar que talla l’eix d’abscisses en dos punts.
72. Un viticultor, per fer el seu vi, necessita unes proporcions fixes de tres classes de raïm. De
la primera classe és una quantitat determinada, de la segona el triple que de la primera, i
de la tercera classe la cinquena part del producte de les dos primeres.
a) Expressa els quilograms totals que necessita en funció dels quilograms de la
primera classe.
b) Si vol obtenir 1 395 ampolles de vi, quants quilos de raïm de cada classe necessita
si de cada quilo de raïm pot treure una ampolla de vi?
73. Un ciclista va a una velocitat constant de 10 m/s. A partir d’un punt que anomenarem
origen, just quan passa el ciclista, un cotxe comença la seva marxa amb una acceleració
constant de 4 m/s
2
. Això vol dir que l’espai que recorre el cotxe en funció del temps pot
expressar-se com
71
yx
e = 2t
2
(e =
2
1
a·t
2
=
2
1
4·t
2
).
Dibuixa les gràfiques espai-temps dels dos mòbils i indica, sobre el gràfic, el moment en què el
cotxe torna a trobar-se amb el ciclista.
74. Desenvolupa els quadrats de l’equació y = (x  10)
2
+ (x +1)
2
, i expressa-la en la forma
y = ax
2
+ bx + c.
75. En un complex hoteler es vol construir una piscina circular de 45 m de diàmetre. Dins del
perímetre d’aquesta piscina es volen fer dos solàriums també circulars units per un pont de
5 m, com es veu a la figura. Troba els diàmetres dels solàriums de manera que l’àrea de
piscina que cobreixin sigui mínima.
76. Calcula l’equació de la paràbola que té el vèrtex en el punt V (1,-2) i que passa pel punt
(2,3).
77. Calcula l’equació de la paràbola que té com a coeficient quadràtic –3 i passa pels punts
(2,3) i (-3,5)
78. Calcula l’equació la paràbola que passa pels punts (3,5), (0,7) i (1,2).
Funció de proporcionalitat inversa
79. Expressa l’equació de la funció que relaciona els nombres enters amb el seu invers i
representa-la gràficament.
80. Els alumnes d’una classe de Batxillerat han de repartir-se les despeses del viatge de final
de curs, que té un pressupost tancat de 3.000 euros.
a) Escriu la fórmula corresponent a aquesta funció i fes-ne una representació gràfica
esquemàtica.
b) Indica les imatges de 10 i 15.
c) Calcula les antiimatges de 100 i 500.
81. a) Expressa la funció que relaciona la base d’un rectangle de 100 cm
2
en funció de l’altura.
b) Indica el domini i el recorregut.
c) Confecciona una taula de valors i representa gràficament aquesta funció.
d) Indica què passa amb la base quan l’altura es fa cada vegada més gran. Com
s’expressa matemàticament això i què significa?
e) Indica què passa amb la base quan l’altura es fa cada vegada més petita. Com
s’expressa matemàticament això i què significa?
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques
Dossier 4 t matemàtiques

More Related Content

What's hot

Proporcionalitat
ProporcionalitatProporcionalitat
Proporcionalitat
mbalag27
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimals
dgomez7
 

What's hot (20)

Els plecs
Els plecsEls plecs
Els plecs
 
Fem la compra
Fem la compraFem la compra
Fem la compra
 
Nombres decimals- 1r d'ESO
Nombres decimals- 1r d'ESONombres decimals- 1r d'ESO
Nombres decimals- 1r d'ESO
 
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
 
El part
El partEl part
El part
 
Problemes De Fraccions
Problemes De FraccionsProblemes De Fraccions
Problemes De Fraccions
 
AREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETREAREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETRE
 
Continua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalanContinua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalan
 
Proporcionalitat
ProporcionalitatProporcionalitat
Proporcionalitat
 
Problemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6èProblemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6è
 
Fraccions 1r ESO
Fraccions 1r ESOFraccions 1r ESO
Fraccions 1r ESO
 
Nombres enters u1
Nombres enters u1Nombres enters u1
Nombres enters u1
 
Problemes temps netvibes
Problemes temps netvibesProblemes temps netvibes
Problemes temps netvibes
 
Els senyals vials i de trànsit
Els senyals vials i de trànsitEls senyals vials i de trànsit
Els senyals vials i de trànsit
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimals
 
Dinàmica: 1r de batxillerat
Dinàmica: 1r de batxilleratDinàmica: 1r de batxillerat
Dinàmica: 1r de batxillerat
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforç
 
Introducció a les fraccions
Introducció a les fraccionsIntroducció a les fraccions
Introducció a les fraccions
 
Català gramatica preposicions_i_conjuncions
Català gramatica preposicions_i_conjuncionsCatalà gramatica preposicions_i_conjuncions
Català gramatica preposicions_i_conjuncions
 
Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6
 

Similar to Dossier 4 t matemàtiques

Dossier tema 7 funcions i gràfiques
Dossier tema 7 funcions i gràfiquesDossier tema 7 funcions i gràfiques
Dossier tema 7 funcions i gràfiques
Ramon 1871
 
Dossier tema 6. àlgebra
Dossier tema 6. àlgebraDossier tema 6. àlgebra
Dossier tema 6. àlgebra
Ramon 1871
 
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
Albert Sola
 
Dossier tema 8 estadística i probabilitat
Dossier tema 8 estadística i probabilitatDossier tema 8 estadística i probabilitat
Dossier tema 8 estadística i probabilitat
Ramon 1871
 
Model examen tema 7. funcions i gràfiques
Model examen tema 7. funcions i gràfiquesModel examen tema 7. funcions i gràfiques
Model examen tema 7. funcions i gràfiques
Ramon 1871
 
Deuresestiu2011 mates 2neso
Deuresestiu2011 mates 2nesoDeuresestiu2011 mates 2neso
Deuresestiu2011 mates 2neso
Escola Cervetó
 
Deuresestiu2011 mates 1reso
Deuresestiu2011 mates 1resoDeuresestiu2011 mates 1reso
Deuresestiu2011 mates 1reso
Escola Cervetó
 
Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012
Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012
Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012
Toni Mendez
 

Similar to Dossier 4 t matemàtiques (20)

Dossier tema 7 funcions i gràfiques
Dossier tema 7 funcions i gràfiquesDossier tema 7 funcions i gràfiques
Dossier tema 7 funcions i gràfiques
 
Deures mates estiu2010
Deures mates estiu2010Deures mates estiu2010
Deures mates estiu2010
 
1r eso matematiques 2n trimestre (curs 1819)
1r eso matematiques 2n trimestre (curs 1819)1r eso matematiques 2n trimestre (curs 1819)
1r eso matematiques 2n trimestre (curs 1819)
 
Matematiques estiu 2019
Matematiques estiu 2019Matematiques estiu 2019
Matematiques estiu 2019
 
Dossier tema 6. àlgebra
Dossier tema 6. àlgebraDossier tema 6. àlgebra
Dossier tema 6. àlgebra
 
Mat3 eq2grau-practica
Mat3 eq2grau-practicaMat3 eq2grau-practica
Mat3 eq2grau-practica
 
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
 
Dossier tema 8 estadística i probabilitat
Dossier tema 8 estadística i probabilitatDossier tema 8 estadística i probabilitat
Dossier tema 8 estadística i probabilitat
 
Model examen tema 7. funcions i gràfiques
Model examen tema 7. funcions i gràfiquesModel examen tema 7. funcions i gràfiques
Model examen tema 7. funcions i gràfiques
 
Matemàtiques 3r eso
Matemàtiques 3r esoMatemàtiques 3r eso
Matemàtiques 3r eso
 
Nombres racionals 2n ESO
Nombres racionals 2n ESONombres racionals 2n ESO
Nombres racionals 2n ESO
 
Deuresestiu2011 mates 2neso
Deuresestiu2011 mates 2nesoDeuresestiu2011 mates 2neso
Deuresestiu2011 mates 2neso
 
Deuresestiu2011 mates 1reso
Deuresestiu2011 mates 1resoDeuresestiu2011 mates 1reso
Deuresestiu2011 mates 1reso
 
Funcions
FuncionsFuncions
Funcions
 
Mat1 u04 rd03_01_reforc
Mat1 u04 rd03_01_reforcMat1 u04 rd03_01_reforc
Mat1 u04 rd03_01_reforc
 
Ejercicios calcul
Ejercicios calculEjercicios calcul
Ejercicios calcul
 
Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012
Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012
Solucionari 2 eso c 3r tr 3r p func i estat 6 6_2012
 
equacions de 1r grau i problemes
equacions de 1r grau i problemesequacions de 1r grau i problemes
equacions de 1r grau i problemes
 
Matemàtiques 3r i 4t eso
Matemàtiques 3r i 4t esoMatemàtiques 3r i 4t eso
Matemàtiques 3r i 4t eso
 
05 Equacions de 2n grau
05 Equacions de 2n grau05 Equacions de 2n grau
05 Equacions de 2n grau
 

More from Judit Verdaguer Mitjans (9)

Les emocions
Les emocionsLes emocions
Les emocions
 
Cuaderno de educación en sentimientos
Cuaderno de educación en sentimientosCuaderno de educación en sentimientos
Cuaderno de educación en sentimientos
 
Activitats escriptura i completar paraules
Activitats escriptura i completar paraulesActivitats escriptura i completar paraules
Activitats escriptura i completar paraules
 
Activitats de llengua 5é valencia
Activitats de llengua 5é valenciaActivitats de llengua 5é valencia
Activitats de llengua 5é valencia
 
3er de primària llengua
3er de primària llengua3er de primària llengua
3er de primària llengua
 
gggGuia del nen
gggGuia del nengggGuia del nen
gggGuia del nen
 
Cotie catcher (comecocos) ansietat
Cotie catcher (comecocos) ansietatCotie catcher (comecocos) ansietat
Cotie catcher (comecocos) ansietat
 
Reestructuració cognitiva
Reestructuració cognitivaReestructuració cognitiva
Reestructuració cognitiva
 
Amb color diferencias entre-conjuntos-formas-tamaño-y-colores
Amb color diferencias entre-conjuntos-formas-tamaño-y-coloresAmb color diferencias entre-conjuntos-formas-tamaño-y-colores
Amb color diferencias entre-conjuntos-formas-tamaño-y-colores
 

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Dossier 4 t matemàtiques

  • 2. - 2 - ÍNDEX Unitat 0 REPÀS DE TERCER D’ESO 3 Unitat 1 POTÈNCIES I ARRELS 8 Unitat 2 ÀREES I VOLUMS 14 Unitat 3 TRIGONOMETRIA 23 Unitat 4 RECTES EN EL PLA 34 Unitat 5 POLINOMIS 41 Unitat 6 EQUACIONS I SISTEMES D’EQUACIONS 46 Unitat 7 INEQUACIONS 53 Unitat 8 FUNCIONS I GRÀFICS 57 Unitat 9 ESTADÍSTICA 73 Unitat 10 PROBABILITAT 81
  • 3. - 3 - Unitat 0 REPÀS DE TERCER D’ESO Nombres racionals i irracionals 1. Fes un esquema de la classificació dels nombres reals. Posa exemples. 2. A un jove, els seus pares li van donar 30 euros i en va gastar 21. ¿Quin percentatge de diners va gastar? 3. a) El 45% dels 680 alumnes d'una escola són noies. Quants nois i noies hi ha a l'escola? b) Quin percentatge d'estalvi representa una rebaixa de 4 € sobre un valor de 32 €? 4. Calcula la fracció generatriu irreductible de les expressions decimals següents: a) 0,5  b) 4,95 c) -5,5 3  d) -7,323232. . . . 5. Calcula i simplifica: a) 75 20 : 15 9 25 2 4 5   b) 4 13 2 3 1   c) 2 1 2 4 4 3 2 1 72 5 : 6 7 1 2           6. Classifica els següents nombres: a) 25,6 b) 4,4040040004. . . c) 3 8 d) 15 24 e) 16 f) 59,3   Potències i arrels 7. Escriu com una potència d'exponent positiu, simplificant sempre que sigui possible: a)        2 1 3 1 b)   31 4 1 4 1 c)    082 3 a d)                12 4 1 e)      45 33 f)                 32 7 3 g)              65 2 5 : 2 5 h)         2 5 3 2 2 8. Escriu en forma d'una única potència, amb exponent positiu: a)              55 8 9 3 2 b)            3 3 4 9 3 c)              60 7 1 : 13 4 d)             77 3 2 : 6 4 e)       3 3 3 5 18 f)           4 8 16: 4 5 9. Calcula i simplifica a)        3 4 ·1 6 5 : 4 1 4 1 2 c)         3 2 27:5 4 6 1 e)           22 2 610 1 4 5 2 3 8 1 b)                 9 4 3 4 5 2 3 1 2 3 d)              3 31 8 27 3 2 2 1 f)  100 10 11 100010000 3 10. L'oxigen és un gas que existeix en l'atmosfera, en l'aigua, en l'escorça terrestre, i en la major part de les substàncies orgàniques vegetals i minerals. En 16 g d'oxigen hi 6,023 · 10 23 àtoms d'oxigen. Quina és la massa d'un àtom d'oxigen?
  • 4. - 4 - 11. Un terreny quadrat té una superfície de 506,25 m 2 . Quant mesura el seu costat? 12. Expressa com una arrel única i calcula: a)  933 c) 2:16 b) 3 3 3 5      = d) 4 256 Expressions algebraiques i equacions 13. Resol les equacions següents: a) xx 8)5(3  b) 3 9 4   x x c) 3 45 2 13    xx d) )7()1(3)2(3)4(7  xxxx e) 3 52 34   x x f) x xx 51 2 7 3 5     g) 15 4)32( 5 1 )2( 3 1 x xx  h) 1)3( 3 1 3 4 )1( 2 1  xxx i) 15 3 5 5 2 3 3 5 xxxx       j) 3 5 14 53 7 3 6 12 14 3          xxxxx 14. El perímetre d’un rectangle és de 26 cm. Calcula la mesura dels seus costats sabent que la base mesura 3 cm més que l’altura. 15. Si al triple d'un nombre li restem 12, obtenim la meitat d'aquest mateix nombre, més 13. Quin nombre és ? 16. Una persona fa les 3/5 parts d'un viatge en avió, les 7/8 parts de la resta en tren, i els 50 Km finals en autobús. Quants Km ha recorregut en total ? 17. Comprem 1.600 Kg de sucre a 0,35 € el quilo. Si el transport val 104 € i volem guanyar 180 € en la seva venda, a quant hem de vendre cada quilo de sucre ? 18. Comprem bolígrafs a 0,22 € cada un, i el doble nombre de llapis a 7 cèntims d'euro cada un. Quants bolígrafs i llapis podrem comprar amb 18,36 €? 19. Un botiguer compra 10 caixes de patates de 30 Kg cada una a 0,39 € /Kg. Quant guanyarà si ven les patates a 0,42 € el Kg si sabem que se li han fet malbé 45 Kg? 20. En Miquel té 25 anys menys que el seu pare. Entre tots dos en tenen 79. Troba els anys que té cadascú. Sistemes d'equacions 21. Resol els següents sistemes d’equacions: a. Fes servir el mètode de substitució o d'igualació: a.1)      335 932 yx yx a.2)      7413 412 yx yx a.3)      4 6 yx yx a.4)      xy xy 2 5 b. Fes servir el mètode de reducció: b.1)      02 052 yx yx b.2)       3 2 11 x yx
  • 5. - 5 - b.3)       3 2 3 24 y x yx b.4)        0523 022 yx yx c. Fes servir el mètode que vulguis: c.1)         2 24 4 32 yx yx c.2)           2 13 2 6 1 3 1 yx yx 22. En un garatge hi ha 50 vehicles, entre cotxes i motos. Sabent que el nombre total de rodes és de 160, trobar el nombre de cotxes i el de motos que hi ha. 23. Disposem de cafè "Classe A" a 1,32 €/Kg, i cafè de "Classe B" a 1,14 €/Kg i volem vendre una mescla de 150 kg de cafè a 1,2 €/Kg. Si no hem de perdre ni guanyar diners en la operació, quants de quilograms de cada classe haurem de fer servir per a fer la mescla ? Equacions de segon grau 24. Resol les següents equacions de 2n grau incompletes: a) 02 5 3 2  xx b) 0 2 1 7 2  xx c) 01 5 2 2 x d) 07 4 1 2  x 25. Resol les següents equacions de 2n grau per la fórmula general: a) 02292  xx b) 024102  xx c) 051712 2  xx d) 0342  xx e) 0384 2  xx f) 0422  xx Triangles i semblança 26. Els costats d'un triangle equilàter mesuren 4 cm. Un de semblant té de perímetre 30 cm. Quina és la raó de semblança? Calcula la longitud dels costats del nou triangle. 27. Els segments AB i CD són paral·lels. Calcula x i y a partir de les mesures que hi ha indicades en la figura . 28. Un pal vertical de dos metres projecta una ombra de 3 metres. A la mateixa hora, l'ombra de la torre d'una església és de 80 m. Calcula l'altura de la torre. 29. En un triangle isòsceles, cadascun dels costats iguals mesura 15 cm, i el costat desigual mesura 8 cm. Calcula la seva àrea. 30. La base i la diagonal d'un rectangle mesuren respectivament, 20 cm i 25 cm. Calcula el seu perímetre i la seva àrea.
  • 6. - 6 - Les funcions lineals i afins 31. Les equacions de les rectes següents són algunes d'aquestes: y = 3x - 6 y = - 2x y = 4 y = - 2x + 4 y = x + 4 y = 3x + 2 y = - x - 2 Assigna a cada recta la seva equació, indicant quin és el pendent i l'ordenada a l'origen. 32. Calcula l’equació de la recta en cadascun dels casos següents: a) Pendent –2 i talla a l’eix d’ordenades en el punt (0,4) b) Passa pel punt (2,-3) i pel seu simètric respecte a l’eix d’ordenades. c) Passa pel punt (-1,-5) i per l’origen de coordenades. d) Passa pels punts (3,2) i (5,-1). 33. . Són paral·leles les rectes 2x + y = 3 i x + 2 1 y = 7? Raona la resposta. 34. Pel lloguer d’una bicicleta et cobren una quantitat fixa de 2 €, i per cada minut, 5 cèntims d’euro. a) Escriu l’equació que expressa el preu segons el temps b) Si has pagat 5 €, quant de temps has tingut llogada la bicicleta? Les funcions 35. Expressa, amb una equació, la relació funcional que hi ha entre aquestes variables: a) El nombre total de pàgines de 10 llibres de x pàgines. b) L’àrea d’un triangle de base 5 i altura x. c) La diagonal d’un quadrat en funció del seu costat x. 36. Calcula analíticament els punts de tall amb els eixos de coordenades de les funcions següents: a) y = 2x + 1 b) y = -x 2 – 4x c) y = -3 d) y = -x 2 + x +2
  • 7. 7 37. A partir de la gràfica de la funció indica: a) Dom f = b) Rec f = c) f(0)= d) f(5) = e) f(-2) = f) f -1 (2) = g) f -1 (0) = h) Quin és el punt o punts on s'assoleix el valor màxim: i) En quin interval la funció és creixent: j) En quins punts la funció no és contínua: 38. Estudia les funcions següents ( taula de valors, representació gràfica, domini, recorregut, creixement i decreixement, màxims i mínims, simetries, punts de tall amb els eixos de coordenades): a) y = -2x + 1 b) y = 3x 2 + 2x – 6 c) y = -x 2 – 4 d) 1 2 1  xy e) y = -2x 2 + 5x – 1 39. Sabent que una paràbola té el coeficient quadràtic negatiu i que el vèrtex està situat al punt (2, 3), esbrina: a) Quin tipus d'extrem té (màxim o mínim)? b) Quins són els seus intervals de creixement i decreixement? c) Quants punts de tall té amb l'eix d'abscisses? 40. Calcular l’equació de la parábola sabent: a) Que tè de coeficient quadràtic -2 i que passa pels punts (-1 , 3) i (1, 2). b) Que tè el vèrtex al punt (-1, -2) i que passa pel punt (3, 2).
  • 8. 8 Unitat 1 POTÈNCIES I ARRELS Operacions amb potències 1. Expressa el resultat de les operacions següents com una potència d'exponent positiu: a) (3 3 ) -2 · 3 5 = b) 2 5 · 2 -3 · 2 6 = c) [(-3) 3 ] -2 = d) [(-2) · 3 · (-4)] -2 = e) (-5) 4 · 7 4 = f) 2 -5 : 4 -2 = g) (-2) -4 : (-2) 6 = h) (-2) 4 : (-2) -6 = i) (-7) 8 · 7 3 = j)          3 2 2 4 3 1 3 3 k)        1 2 1 l)        2 1 3 1 m)       45 33 n)   31 4 1 4 1 o)  65 2:2 p)                12 4 1 q)        2 2 3 r)            2 1 1 3 2 s)       45 7:7 t)  31 6 4 1 : 4 2 u)   65 )2()2( v)                12 2 2 1 w)              33 2 5 5 2 2. Calcula aquestes expressions: a) 2 2 - 4 2 : 8 + 2 5 = b) 2 · 3 2 - 5 2 : 5 + 5 0 c) 3 2 · 3 - 3 3 + 1 - 2 -1 d) 4 2 : 2 - 1 - 8 2 : 2 e) 4 2 + 4 4 - 4 3 = f) 5 3 · 3 3 : 15 -2 = g) 2 8 - 2 6 + 2 4 = h) (2 + 3) 2 - 5 0 = 3. Escriu amb exponent positiu les potències següents: a)    2 2 b) 5 3 c)        1 2 3 d) 3 5 4        = e) 4 5 2         = f) 2 7  = g)         3 3 3 3 1 h)              33 6 5 : 6 1 i)    53 532 2 23
  • 9. 9 4. Utilitzant les propietats de les potències expressa de la manera més simple possible. Després calcula el resultat: a) [(-5) 2 · (-2) 3 ] : [5 3 · (-2) 2 ] = b) (-2) 3 · (-5) 3 · (-2) 2 · (-2) 3 · (-5) 2 = c) [(-3) 2 · 3 3 · (-4) 2 · 3 -3 ] : (-3) 3 = d)           1 2 5 15 35 e)                      2 6 0 723 21 237 f)       2 115 a aa g)              55 8 9 3 2 h)        5 5 5 18 3 i)            3 3 4 9 3 j)              60 7 1 : 13 4 k)           4 8 16: 4 5 l)                                          240 53 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2 m)                1 6 023 10 552 n)                  2 3 2 3 2 21 o)                            233 2 3 : 2 3 2 3 p) 22 2 3 4 3                 q)   1 3 2 8 1          r)   3113 522   s) 4 62 2 2 1 2 1               t) 2 22 2 1 3 3 5 2 3 1 1                       u)                   352 2 1 2 1 2 1 v)         43 132 1010 w)         5 9 5 3 2 x)      32 53 aa aa y)                        122 3 2 2 3 z)      322 232 329 443 5. Transforma aquestes expressions en unes altres equivalents amb tots els exponents positius: a) 22   yx = b)       1 21 2 3 x x
  • 10. 10 Notació científica 6. Escriu en notació científica: a) 30000000000= b) 0,0000087= c) 0,002= d) 65700000= e) 0,1= f) 12= g) 976849000= h) 0,65= i) 903000000= j) 0,000078653= 7. Escriu en notació decimal: a) 3,67·10 4 = b) 3,67·10 -4 = c) 7·10 3 = d) 7,8·10 1 = e) 7,9·10 -1 = f) 6,876·10 -10 = g) 5·10 0 = h) 2,76·10 12 = i) 2,8765·10 5 = j) 10 -7 = 8. Utilitzant la notació científica escriu les següents magnituds en metres: a) La Unitat Astronòmica de distància és la distància mitja que separa la Terra del Sol, el seu valor és 149,6 milions de kilòmetres. b) Un any-llum és la distància que recorre la llum en un any (velocitat de la llum = 300000 km/s) c) El C-elegans va ser el primer organisme al qual se li va seqüenciar el seu genoma complert. La seva longitud és de 1mm. 9. Ordena de menor a major els següents números, expressant-los prèviament en notació científica: a) 3,23·1018 , 523,17·1016 , 444·1017 b) 3,19·10-12 , 0,033·10-10 , 444·10-14 10. Si X = 3·10 7 , Y= 4,25·10 5 y Z = 72,12·10 10 , calcula, expressant el resultat en notació científica: a) (X+ Y)·Z b) Z YX· 11. L'oxigen és un gas que existeix en l'atmosfera, en l'aigua, en l'escorça terrestre, i en la major part de les substàncies orgàniques vegetals i minerals. En 16 g d'oxigen hi 6,023 · 10 23 àtoms d'oxigen. Quina és la massa d'un àtom d'oxigen? 12. Amb la calculadora, calcula i expressa el resultat en notació científica: a)   1232 10901,8:1075,210325,4 b) 0,0045 ·104500000 -10 -4 : 2,3 · 10 -8 c) 3,67·10 40 )·(7·10 4 ) = d) 2,3·10 -4 + 7·10 -4 – 0,003 = e) (7·10 14 ) : (2·10 11 ) = f) 2,5 ·(2·10 10 ) - (7·10 4 )= g) 3,5·1000 ·1000000 = h) 0,5 : 0,00000019 =
  • 11. 11 Definició d’arrels. Potències d’exponent fraccionari 13. Calcula les següents arrels, vigila amb els signes: a) 36 b) 100 c) 81 d) 3 27 = e) 4 10000 f) 3 8 = g) 9 h)  25 i) 7 1 j) 3 64 = 14. Indica quins dels següents nombres tenen arrels quadrades i arrels cúbiques enteres: a) 8 281 b) - 46 656 c) -169 d) 729 64 15. Expressa en forma de potència d'exponent fraccionari: a. 3 2 b.  3 1 a c. 5 2 3 d. 3 7 3 e. 3 1 = f. 4 3 a 16. Expresa en forma d’arrel: a) 32/5 b) 102/3 c) 4/3 2 d) 7/5 12 e) 4/1 3 f) 3·7-1/3 Operacions amb arrels 17. Extreu factors fora del radical: a) 200 b) 250 c) 40 d) 3 162 e) 72 f) 4 6 48a g) 3 35000a h) 3 112500 i) 367 cba j) 3 834 pnm k) 6 4810 zyx l) 3 4 81m m) 4 1024 n) 5 129 64 ba o) 3 864 8 pnm p) 6 1024 q) 5 129 2187 yx 18. Realitza les següents operacions: a)  10 2 1 10210 b)  37752123 c)  318532 d)  18450283 e)  992441331 f)  75321287 g)  6051280980 h)  208055
  • 12. 12 i)  27235243 j)  754123275 k)  1845072583 l)  128325322 m)  33 254 n) 82 3 5 2 3 1  o) 81 128 648512  p) 25 2 4 123 3 18 75  q) 50045 3 2 245  r)  64 842 s)  5184238 t)  333 25223 u)  18 5 2 8 3 1 2 v)  53 6449 mmm w) xxx 20455  x) 3 33 33 3 43254128 4 1 ababab  y) 3 24 94 2732623 aaa  19. Realitza les següents operacions: a)  8721 b) 14·7 c) 33 10010 d) 33 6·92 e) 14·7 f) 3 42  g) 43 84  h) 3 10010 i) 55 33  j) 64 274  k) 245·180 l)  3 819 m)    3 632 20. Realitza les següents operacions: a) 2:8 b) 2:18 c)  001,0 1,0 d) 33 2:54 e) 3 2:2 f) 55 4:8 g) 3 3:5 h) 6 3 16 32 i) 6 4 45 75 21. Realitza les següents operacions: a) 3 8 b) 8 c) 3 6 5 d) 3 16 e) 3 3 2 f)       8 4 2 2 g)      9 3 6 4 h) 3 27  i)    5 5 2 3 j)  3 6 4 4 k) 4 33 l) 2562 m)    3 5·82 n) 3 33 aa  o) 3 6 5
  • 13. 13 22. Aplicant les propietats dels radicals realitza aquestes operacions: a) 42 36 49 3 4  b) 4 5 36150 900  c)  63 153:5 d) 8:3232 44  e)  63 22:2 f) 63 9:23 g)    3 632 h) 333 25:36·150 i) 27:5·3 3 23. Calcula fent ús de les identitats notables: a)    2 31 b)     5757 c)    2 322 d)     5151 a)    2 62 b)    482322 2 c)   563187 2  d)      22 5151 24. Racionalitza: a)  2 3 b)  5 5 c)  32 5 d) 3 6 e)  23 2 f)  62 3 g)  2 1 2 h) 6 32 i)   3 32 j)   21 7 k)   53 1 l) 26 72  m)    25 523 n) 22 22   o) 23 2  =
  • 14. 14 Unitat 2 ÀREES I VOLUMS Polígons 1. Dibuixeu: a) Una línia poligonal oberta formada per 8 segments b) Una línia poligonal tancada formada per 6 segments c) Un polígon convex format per 6 costats d) Un polígon còncau format per 5 costats 2. Un polígon que té 10 vèrtexs. Quants costats té? Quants angles? Quin nom té aquest polígon? 3. Que són les diagonals d’un polígon?. Quantes diagonals pots dibuixar en un octàgon des d’un dels vèrtexs? Quantes diagonals té aquest polígon? 4. Escriu sota de cada figura quin tipus de polígon és segons el seu nombre de costats. Indica a més si és còncau o convex: a b c d e f g h i ............ .............. ................ ............ ............ ............... .... ........... … … … … … … j k l m n o p q r .............. ............. ................. ............ .............. ........... . ............... … … ….. … … … 5. Calculeu el perímetre de les figures següents: a) Un quadrat de 7 cm de costat b) Un triangle equilàter de 8 cm de costat c) Un rombe de 6 cm de costat d) Un dodecàgon regular de 5 cm de costat 6. La suma de tots els angles d’un octàgon regular és de 1080º. Quant mesura cada angle? 7. Quantes diagonals tenen els quatre polígons regulars de menys de set costats?. Calculeu-ne de cadascun d’ells, la mesura dels angles i el perímetre, si el costat fa 5 cm. Triangles 8. Quant sumen els tres angles d’un triangle? 9. Classifiqueu els triangles segons els seus costats. COSTATS TIPUS DE TRIANGLE a= 3cm, b= 6cm, c=8cm a= 4cm, b= 5cm, c=4cm a= 3cm, b= 3cm, c=3cm 10. Classifiqueu els triangles segons els seus angles. ANGLES TIPUS DE TRIANGLE A= 65º, B=40º, C=75º A= 30º, B=90º, C=60º A= 30º, B=120º, C=30º
  • 15. 15 11. En un triangle isòsceles, l’angle desigual és de 120º. Quina és la mesura dels altres dos angles? 12. Dibuixeu en quatre triangles diferents les rectes i punts notables d’aquests triangles. 13. Anomeneu els criteris d’igualtat de triangles. Dibuixeu-ne un de cada tipus. 14. Quina condició s’ha de complir per tal de poder construir un triangle donats tres segments? 15. Per a cadascun dels següents triangles, 1r. Marca l’angle recte. 2n. Assenyala la hipotenusa. Com es diuen els altres costats? 3r. Determina el costat que falta mitjançant el teorema de Pitàgores. Totes les unitats estan en cm. Quadrilaters 16. Un paral·lelogram és un quadrilàter convex que té tots els costats paral·lels dos a dos. Completa la taula següent posant el dibuix i la definició dels 4 tipus de paral·lelograms que hi ha: Nom del Paral·lelogram Dibuix Explicació Quadrat Rectangle Rombe Romboide
  • 16. 16 17. Un Trapezi és un quadrilàter convex tal que només dos dels costats són paral·lels. Completa la taula següent posant el dibuix i la definició dels 3 tipus de trapezis que hi ha: Nom del trapezi Dibuix Explicació Rectangle Isòsceles Escalè 18. Tan sols queda un tipus de quadrilàter: el trapezoide. Fes un dibuix i escriu la definició: Nom Dibuix Explicació Trapezoide 19. Quant sumen els angles de qualsevol quadrilater? Càlcul d’àrees 20. Calcula l’altura d’un rectangle de 0,064 m de base i 0,006080 m 2 d’àrea. 21. Calcula l’àrea d’un quadrat de 23 cm de costat. 22. L’àrea d’un quadrat mesura 3,61 dm 2 . Quant mesura el costat? 23. L’àrea d’un rectangle és de 423 cm 2 . Quant mesurarà el costat d’un quadrat que sigui equivalent? 24. El perímetre d’un quadrat és 0,00002 hm. Calcula’n l’àrea. 25. Calcula l’àrea d’un rombe de 7,8 cm de diagonal major i 0,53 dm de diagonal menor. 26. Calcula la mesura de la diagonal d’un rombe si la seva àrea fa 0,325 cm 2 i la diagonal menor fa 0,05dm. 27. Calcula l’àrea del rombe que es forma en unir els punts mitjans dels costats d’un rectangle de 28 cm de base i 21 cm d’altura. 28. Calcula l’àrea d’un romboide de 123 cm de base i 7,6 dm d’altura. 29. Calcula l’àrea d’un triangle rectangle els catets del qual mesuren 7 cm i 4 cm, respectivament. 30. Un romboide mesura 15 cm de base i 0,7 dm d’altura. Calcula l’àrea dels triangles que es formen en traçar una diagonal. 31. Calcula la mesura de la base d’un triangle de 23,6 cm 2 d’àrea i 63 mm d’altura. 32. El perímetre d’un triangle isòsceles és 22 cm; la suma de les longituds dels dos costats iguals és 1,8 dm i l’àrea és 16 cm 2 . Quant mesura l’altura d’aquests triangle?
  • 17. 17 33. Calcula l’àrea d’un heptàgon regular de 6,2 cm de costat i 53 mm d’apotema. 34. L’àrea d’un pentàgon regular és 0,675 m 2 i el costat mesura ¾ de metre. Quant mesura l’apotema? 35. L’àrea d’un hexàgon regular és de 12 dm 2 i la seva apotema, 16 cm. Calcula’n el perímetre. 36. El perímetre d’un triangle equilàter és igual al d’un dodecàgon regular d’1,1 dm de costat. Quant mesura el costat del triangle? 37. Calcula l’àrea i el perímetre d’aquesta figura, on els diàmetres de les circumferències es donen en centímetres: 4 3 5 38. Sabent que el radi de cada cercle fa un metre, calcula l’àrea de les zones ombrejades: 39. Cada cercle fa 3 cm de radi. Calcula l’àrea de la zona ombrejada: 40. Calcula la longitud i l’àrea d’un sector circular de 60º si el radi de la circumferència fa 10 m. 41. Calcula l’àrea d’aquestes figures: 8 m 3 cm 60º 6 cm 42. L’àrea de la superfície d’un disc metàl·lic és de 78,5 cm 2 . Quin radi té? Si l’àrea d’un altre disc és el doble que l’anterior (és a dir, 157 cm2 ) el seu radi també serà el doble? Comprova-ho fent els càlculs oportuns.
  • 18. 18 43. Calcula l’àrea de les següents figures: Poliedres 44. Escriu el nom dels elements d’aquest poliedre. 45. Quines d’aquestes figures son poliedres? Justifica la resposta 46. Indica quin tipus de poliedres és cada un d’aquests:
  • 19. 19 Prismes 47. Calcula la superfície total i el volum d’aquesta figura (unitats en cm): 48. Calcula el volum d’un ortoedre les mesures del qual son 6 cm., 8 cm. i 12 cm. 49. Calcula el volum d’un prisma triangular regular de 15 cm. d’ altura i 6 cm. de aresta bàsica. 50. Volem construir un recipient de forma cúbica que tingui una capacitat de 64000 litres. Quant haurà de mesurar l’aresta? 51. La cisterna del wàter té forma d’ortoedre i les seves mesures són 45 cm , 17 cm i 30 cm. Si en una casa viuen 4 persones, que utilitzen una mitjana de 5 vegades al dia el wàter cada una, quin serà el consum diari d’aigua en litres? Piràmides 52. Calcula la superfície total i el volum de la següent figura (unitats en cm): 53. La piràmide de Keops mesura 146,5 m d’altura i la seua base és un quadrat de 232 m de costat. Quin és el seu volum? 54. Calcula el volum d’una piràmide hexagonal regular de 6 cm d’aresta bàsica i 10 cm d’aresta lateral.
  • 20. 20 Cossos de revolució 55. Calcula la superfície total i el volum de les següents figures (unitats en cm): 56. Quants dipòsits cilíndrics de 40 cm de diàmetre i 60 cm d’altura es podrien omplir amb l’aigua que cap dins d’un globus esfèric d’1 m de radi? 57. Quin serà el volum d’un anell d’or que mesura 2 cm de diàmetre exterior, 1,8 cm de diàmetre interior i 5 mm d’altura? 58. Quants litres d’aigua caben en un embut de forma cònica de 40 cm de generatriu i 24 cm de radi? Càlcul àrees i volums (prismes, piràmides i cossos de revolució) 59. Completa
  • 21. 21 60. Calcula l’àrea i el volum de les figures següents: a) b) c) 61. Calcula la superfície i el volum de la següent figura: 62. Calcula la superfície i el volum de la figura següent (les mesures són en metres): 63. Una esfera de 10 dm de diàmetre està inscrita en un cilindre. Quin és el volum de la part que queda entre ambdós cossos? 64. Ajustem tres pilotes de tennis de 8 cm de diàmetre dintre d’un recipient cilíndric com el de la fotografia. Quin és el volum d’aire que queda entremig?
  • 22. 22 65. Calcula el volum dels següents objectes: 66. Quants litres d’aigua caben a esta piscina? 40 cm 10 cm 8 cm Base hexàgon regular 40 cm 8 cm 9,65 cm 5 cm 14 cm 2 m 1 m. 25 m. 12 m. 8 m. 4 m
  • 23. Unitat 3 TRIGONOMETRIA Angles 1. Agrupeu els angles de la figura segons els següents criteris: a) angles iguals b) angles complementaris c) angles suplementaris A B D C E F H G I J KL 2. Transformeu en graus el angles a) 150 7 3 0 b) 1300 25 55' 2 c) 650 40 48 d) 2800 21 3. Transformeu en graus, minuts i segons els angles següents a) 146' 2430 b) 36' 0040 c) 15' 340 d) 87' 65560 4. Efectueu les operacions següents a) 270 4 32  350 43 50 b) 1320 32 23  890 47 53 c) 3 430 15 32 d) 3530 35 29  7 5. Calculeu el suplementari de l’angle 790 30 12 6. Calculeu el complementari de l’angle 350 25
  • 24. 24 7. Amb l’ajuda del transportador d’angles, doneu la mesura aproximada en graus sexagesimals dels angles següents: 8. Construïu angles de 35 0 , 125 0 , 220 0 i 330 0 9. Calculeu el valor de l’angle A en cadascuna de les figures següents: 130º A 45º 60º A 32º A 22º A 40º 20º 10. Calculeu els angles A, B, C i D 70º A D C B 50º A B 32º 11. Expresseu en radiants els angles: a) 30º b) 120º c) 270º d) 90º e) 150º f) 330º A B C
  • 25. 25 12. Expresseu en graus, minuts i segons els angles de: a) 1 rad b) 3 2 rad c) 7 18 rad d) 2 3 rad e)  12 rad f )  7 rad 13. Ordeneu del més gran al més petit els angles següents: 123 0 , 3 4 rad , 2 3 d' un angle recte , 2,15 rad 14. Sabent que en una circumferència un arc de 75º d’amplitud fa 24 cm, calculeu el seu radi. 15. Un rellotge assenyala les 12 en punt. Després de 30 minuts, quin angle, mesurat en radiants, formen les agulles de les hores i dels minuts ? 16. Aquí teniu l’esquema del traçat d’una carretera que uneix dos pobles A i B. A partir de les dades que es donen, quants quilòmetres haurem de recórrer per anar del poble A al poble B. Si portem una velocitat mitjana de 60 Km/h, quant trigarem ? A 40 km 170º 15 km 120º B 17. Quant triga la Terra en girar, sobre si mateixa, un angle de: a) 120º b) 7 3 rad 18. Mercuri triga en donar una volta complerta sobre sí mateix 58’6 dies aproximadament. Quin angle gira en un dia ? i en una hora ? Triangles 19. Amida els segments corresponents en la figura i comprova que AB BC  AB' B' C' A B C B’ C’
  • 26. 26 20. Fixeu-vos en la figura de l’esquerra. Si desplacem el triangle OAA’ sobre la recta r fins la posició que assenyala la figura de la dreta, comproveu que OA OB  AA' BB' . 21. Si a cada costat d’un triangle li sumem dues unitats, s’obté un triangle semblant ? 22. Els dos triangles de la figura són semblants, determineu la longitud del costat a’. 23. Determineu si són semblants els parells de triangles següents: 24. Els costats d’un triangle valen a = 9 cm, b = 6 cm i c = 5 cm. Calculeu les mides del triangle semblant a aquest que té per perímetre 10 cm. O A A’ B B’ r r’ O A A’ B B’ r r’ A B C A’ B’ C’ 15 cm 6 cm 12 cm
  • 27. 27 25. Sabent que la raó dels perímetres dels dos triangles semblants de la figura és 3 4 , determineu la longitud del costat b. Triangles rectangles 26. Amb l’ajuda d’un regle graduat, comproveu que els quocients que s’indiquen tenen sensiblement el mateix valor OM ON  OP OQ  OR OS  O N M P Q S R a) de quina raó trigonomètrica es tracta ? b) amb l’ajuda de la calculadora, doneu el valor de l’angle agut tal que tingui la raó trigonomètrica anterior. c) comproveu amb el transportador d’angles que l’angle trobat en l’apartat anterior correspon aproximadament. 27. Indiqueu en quin cas aquests tres números poden representar les longituds dels costats d’un triangle rectangle: a) 3, 5, 7 b) 1, 3 , 2 c) 5,4,3 d) 115,11,113 28. Completeu les següents llistes de números perquè els dos primers elements representin les longituds dels catets d’un triangle rectangle i el tercer la hipotenusa. a) 5, __ , 13 b) 6, 8, __ c) __, 10, 12 d) 6 , __, 32 b b’= 8 cm
  • 28. 28 29. Es vol construir un celler per emmagatzemar bótes de vi de la forma com s’indica en el dibuix. Si d = 60 cm és el diàmetre de les bótes. Quina ha de ser l’altura del celler ? 30. Calculeu l’altura d’una piràmide de base quadrada de 5 m de costat i 10 m d’aresta lateral. 31. En un dia de sol es pot trobar l’altura d’un edifici, un arbre o qualsevol monument, fent servir la seva ombra i un bastó. Situeu el bastó en posició vertical, de manera que l’extrem de la seva ombra coincideixi amb l’ombra de l’objecte a mesurar. Sembla ser que el llegendari Tales va utilitzar aquest procediment per mesurar l’altura d’una piràmide. Expliqueu el dibuix. 32. Escriu les raons trigonomètriques de l’angle  i : 33. Troba les raons trigonomètriques dels angles  i : 34. Escriu les raons trigonomètriques dels angles  i : 4 cm 3 cm x  2 cm 3 cm   36 cm 15 cm  
  • 29. 29 35. Sabent que sin  = 3 2 , troba x i y. 36. Troba cos  i cos  en el triangle rectangle de la figura: 37. Si cos  = 0’75, troba x i y. 38. Troba tg  i tg  en el triangle rectangle de la figura: 39. Si tg  = 3 5 , troba x i y. 10 cm x y  x y  6 cm 12 cm 13 cm x   12 cm  x y x 26 cm 10 cm  
  • 30. 30 40. Fixa’t en el triangle i completa les dades: cm5   BC AC AB 41. Fixa’t en el triangle i completa les dades:    CB AC m4AB 42. Un individu observa amb un angle de 38 graus la cornisa d’un edifici, a una distància de 56 metres. Calcula l’alçada de l’edifici. 43. Calculeu l’alçada d’una torre si des d’un punt situat a 50 m del seu peu l’angle d’elevació del punt més alt de la torre és de 70º. 44. Calculeu l’alçada d’un edifici si des d’un punt situat a 150 m de la seva base l’angle amb el que es veu el punt més alt és de 40º i 30’. 45. Fixa’t en el triangle i completa les dades: 3 m AB DC BC AC AD DB       24º 62º
  • 31. 31 46. Un turista observa la torre Eiffel des de terra en un punt en què forma un angle de 45º. S’acosta 125 m al peu de la torre i aleshores l’angle format és de 60º. Calcula l’altura de la torre. 47. Calcula la longitud de l’ombra que projecta un arbre de 3,5 m d’altura quan la inclinació dels raigs solars és de 38 º. 48. En els triangles rectangles següents, calculeu la raó trigonomètrica que s’indica i, amb ajuda de la calculadora, el valor de l’angle agut corresponent. cosec C C 8 5 B 6 5 cos B 5 4 cot C B 8 3 tg B 4 15 C sin C 49. Des d’un punt de terra veiem que el cim d’una torre forma un angle de 30º amb la línia horitzontal. Si ens apropem 75 m cap al peu de la torre, aquest angle es fa de 60º. Busqueu l’altura de la torre. 50. Des d’un far de 25 m d’alçada s’observa una barca amb un angle de depressió de 28º 30’. Calculeu la distància de la barca al peu del far ( l’angle de depressió és el format per la visual i l’horitzontal ). 51. El costat d’un pentàgon regular fa 8 cm. Trobeu els radis de les circumferències circumscrita i inscrita del pentàgon. 52. Un observador veu un edifici amb galeries comercials i pisos sota un angle de 30º, Si mira cap al penúltim balcó aquest angle es fa de 25º. Sabent que la distància entre el penúltim balcó i la part més alta de l’edifici és de 10 m. Calculeu: a) l’altura de l’edifici b) la distància de l’observador a l’edifici 10 m 30º 25º C
  • 32. 32 53. Les diagonals d’un rombe mesuren 30 cm i 16 cm. Calcula’n el perímetre, l’àrea i els angles. 54. Quin angle formen els raigs solars amb l’horitzontal si sabem que a una determinada hora un xiprer de 15 m d’alçària projecta una ombra de 6 m? 55. L’angle d’elevació d’un globus captiu, observat des d’un punt del terra situat a 350 m del seu ancoratge, és de 60º. Calcula l’altitud a la qual es troba el globus suposant que l’observació es fa un dia sense vent. 56. Des de la cúpula d’un far, situada a 125 m sobre el nivell del mar, s’observa un vaixell sota un angle de depressió de 65º. Quina distància separa el vaixell de la cúpula del far? 57. S’ha col·locat a la terrassa d’una casa una antena d’1,5 m d’alçària. Des d’un punt del carrer mesurem els angles d’elevació de la base de l’antena i del seu extrem superior, que són 46º i 50º, respectivament. Quina alçària té la casa? 58. Dos satèl·lits són a una distància de 470 km d’un observatori. Si l’angle que formen les visuals des de l’observatori als satèl·lits és de 39º54’, quina distància separa els satèl·lits? 59. Un bus baixa al fons d’un llac per recollir un objecte seguint la trajectòria rectilínia d’inclinació 30º. Compleix el seu objectiu i surt a la superfície en un altre punt del mateix pla vertical seguint una altra trajectòria rectilínia d’inclinació 35º. Si la distància en la superfície entre el punt d’entrada i el de sortida és de 100 m, esbrina la profunditat del llac.
  • 33. 33 60. Dos observatoris, situats a la mateixa latitud i separats 1200 km, localitzen l’epicentre d’un sistema amb angles de 218º i 126º respecte del nord. A quina distància de l’epicentre estan situats? 61. Amb les dades de la figura, calcula l’amplària del riu i l’alçària de l’arbre. 62. Calcula l’alçària de l’edifici de la figura si α = 15º, ß = 20º i d = 10 m. 63. Els operadors dels radars de dos portaavions observen el vol d’un helicòpter situat en el mateix pla vertical que els vaixells. D’acord amb les dades de la figura, a quina altitud vola l’helicòpter?
  • 34. 34 UNITAT 4 RECTES EN EL PLA Vectors 1. Dóna les components d’aquests vectors: 2. Dibuixa els punts en uns eixos cartesians i determina les components del vector que permet passar en cada cas de A a B a) )1,0(A i )0,1(B b) )3,1(A i )4,5( B c) )1,1( A i )0,0(B d) )1,2(A i )1,3(B 3. Determina el vector posició dels punts següents: 4. Les components d’un vector lliure són )5,2(  . Dibuixa en uns eixos de coordenades els vectors fixos obtinguts en aplicar el vector lliure en els punts origen següents: a) )2,4(M b) )5,3( N c) )0,0(P d) )3,1(Q 5. Dibuixa en uns eixos de coordenades els vectors posició dels punts següents: a) )4,3( M b) )6,2(N c) )0,3(P d) )4,7(Q e) )2,5( R f) )4,3( S 6. Indica les components dels vectors dibuixats al pla. Has de determinar el desplaçament horitzontal i vertical que cal fer per passar del punt origen al punt extrem.
  • 35. 35 7. Dibuixa en cada cas tres vectors equipol·lents als vectors donats. 8. Troba les coordenades del punt B sabent que el vector AB té com a components  2,3 AB , i que el punt origen és  6,5A . 9. Els vectors AB i CD són equipol·lents. Coneixem les coordenades dels punts A , B i C :  1,4A ,  5,3B i  0,3C . Determina gràficament les coordenades del punt D . Operacions amb vectors 10. Fes aquestes sumes de vectors, tant gràficament com analíticament: a) nm  , on  3,5m i  8,3n b) po  , on  4,4o i  2,6p 11. Fes el producte dels nombres pels vectors: a) m·5 , on  4,2m b) n·3 , on  7,3 n c) p·2 , on  1,1p 12. Calcula els vectors oposats als donats: a)  7,3u  b)  2,4 v  c)  3,6w d)  5,4 x 13. Fes aquestes restes de vectors , tant gràficament com analíticament: a) nm  , on  2,5m i  4,3 n b) po  , on  3,4o i  2,4p c) rq  , on  5,6o i  3,1r 14. Tenim aquests vectors en el pla: a) Suma a cada vector el vector  3,4 u  b) Resta a cada vector el vector  4,2v  15. Dibuixa els vector de posició  3,2 a  i  1,4b  . A continuació, representa gràficament els vectors indicats: a) bau  b) bv ·3 c) aw  d) baz 
  • 36. 36 16. Podem sumar tres vectors, tal com mostra la figura Suma aquests vectors i representa també les sumes gràficament. a) onm  , on  3,5m ,  6,3n i  4,2 o b) onm  , on  4,2m ,  3,6n i  1,0o 17. Fes l’operació cba  , on  2,4a  ,  5,3 b  i  4,2c 18. Un home camina 50 metres cap a l’est; després, 30 m cap al sud; després, 20 m cap a l’oest, i , finalment, 10 m cap al nord. Representa gràficament quin és el vector desplaçament des del punt de sortida fins al punt d’arribada. 19. Fes les operacions indicades amb els vectors següents:  5,3u ,  2,2v i  3,4w a) vu  b) wu  c) v3 d) vu  e) uv  f) w5 g) wv 2 h) wvu  20. Fes les operacions indicades amb els vectors donats:  1,1u ,  0,3v i  6,2w a) uv  b) u3 c) wuv  2 d) wuv 3 e) uv 22  f) uu 23  21. Determina les components dels vectors a partir dels punts donats: a) AB , on  7,4A i  6,2B b) CD, on  6,2C i  5,0D c) EF , on  4,3 E i  4,6 F d) GH , on  2,8G i  5,3 H Mòduls dels vectors 22. Dóna les components dels vectors dibuixats i calcula els seus mòduls: 23. Determina els mòduls dels vectors: a) AB , on  3,6A i  4,2B b) CD, on  3,5 C i  0,3D c) EF , on  6,2E i  4,1F
  • 37. 37 24. Troba les components dels vectors fixos que determinen cada parella de punts i comprova que són vectors equipol·lents: a)  2,4A I  5,3B b)  1,2 C I  2,9D 25. Els punts  3,2A ,  3,0 B i  1,6 C són els vèrtexs d’un triangle. Calcula el seu perímetre buscant primer els vectors AB , BC i CA i a continuació troba els seus mòduls. 26. Calcula el radi d’una circumferència sabent que els punts  1,3A ,  4,2 B són diametralment oposats. 27. Troba les coordenades dels extrems dels vectors fixos AB que resulten d’aplicar el vector lliure  3,1u als punts d’origen indicats: a)  0,2A b)  4,1A c)  6,3 A 28. El vector u té l’origen en el punt  1,0 i l’extrem en el punt  3,2  . El vector v , equipol·lent a l’anterior, té l’origen en el punt  4,2  . Troba les coordenades de l’extrem de v . 29. Donats els vectors  2,3u i        5 1 ,2v , calcula: a) u b) v c) vu  d) vu· e) vvuu ··  f) u u 30. Quant ha de valer la segona component n del vector  nu ,2 , perquè tingui la mateixa direcció que  ?3,1 w 31. Tenen la mateixa direcció els vectors de components  3,4  i  9,12 ? Tenen el mateix sentit? 32. Calcula la longitud de les diagonals del quadrilàter de vèrtexs  3,4A ,  2,3 B ,  2,4C i  4,5D Punts mitjos de segments 33. Determina en cada cas els aspectes següents: - La distància entre A i B . - El punt mitjà dels segment BC . - Estan alineats els tres punts? a)  2,3A ,  4,5B i  7,7C b)  1,1A ,  2,3 B i  11,9 C c)  3,2/1 A ,  4/1,3B i  7,2 C 34. Calcula els punts que divideixen en tres parts iguals el segment PQ , on  0,1P i  3,2 Q
  • 38. 38 35. El punt B del segment AB és  2,4 B i el seu punt mitjà és  0,5 . Troba les coordenades de l’altre extrem. 36. Dóna les coordenades d’un punt que estigui alineat amb  2,4A i  7,2B . 37. Quant ha de valer x perquè els punts  4,1A ,  2,3B i  xC ,7 estiguin alineats? 38. Són vèrtexs d’un triangle els punts  3,2P ,  1,3 Q i  0,5R ? 39. Els punts  3,1A ,  1,2B i  5,6C són vèrtexs consecutius del paral·lelogram ABCD . Troba: a) El vèrtex D . b) El punt d’intersecció de les diagonals. c) La longitud BC . d) El perímetre del paral·lelogram. 40. Calcula la distància entre els punts  4,5C i  8,2D . 41. Determina les coordenades del punt mitjà d’aquests segments: a) AB , on  7,2A i  3,3B b) CD, on  0,0C i  6,1 D c) EF , on  5,3E i  3,9F 42. Donat el segment d’extrems  6,4A i  8,8B , troba un punt P de manera que la distància de P a A sigui tres vegades més gran que la distància de P a B . Equacions de les rectes 43. Indica per a cada recta el pendent i les coordenades d’un punt: a) 35  xy b)      10,52,2,  kyx c) yx  72 d) 6 3 1  xy e)      9,38,5,  kyx 44. Donada la recta 1 5 2    xy , escriu un vector director i un punt d’aquesta. 45. Indica a quines rectes pertany el punt  5,2B a) 3 xy b) 6 2 1  xy c)      3,20,1,  kyx d)      1,15,2, kyx  e) 8 5 3 2    yx 46. L’equació vectorial d’una recta és:      5,24,3, kyx  . Expressa-la amb l’equació explícita.
  • 39. 39 47. Determina el pendent de cada recta: a) 53  xy b)      10,26,7, kyx  c) 0754  yx d)  6 3 1 5  xy 48. Troba dos punts de cada recta: a)      2,5·4,2, kyx  b) 23  xy c)  4·25  xy 49. Determina en cada cas l’equació vectorial de la recta que passa pel punt A i té com a vector director v : a)  5,1A i  5,0v b)  0,0A i  2,1v 50. Escriu l’equació explícita de la recta que passa per les parelles següents de punts A i B : a)  0,0A i  3,1B b)  6,10A i  8,0B c)  3,1 A i  4,7B 51. Escriu l’equació explícita de cadascuna de les rectes: 52. Troba l’equació punt-pendent de les rectes següents: a) Passa pel punt  5,2 P i té pendent 4 b) Té pendent 3 i talla l’eix OY en el punt  2,0  c) Passa pels punts  6,2A i  4,3 B 53. Escriu en cada cas un vector director de la recta: a)      7,36,4,  kyx b) 42  xy c)  2·34  xy 54. Volem saber si el punt  7,3A pertany a la recta 12  xy . Explica quin mètode aplicaràs per comprovar-ho.
  • 40. 40 Posició relativa de les rectes 55. Observa aquest plànol de Barcelona. a) Considerant els carrers com a rectes, dóna el nom de dos carrers que siguin paral·lels, dos que siguin secants no perpendicular, i dos que siguin perpendiculars. b) Hi pot haver dos carrers coincidents? 56. Troba la posició relativa de les rectes següents: a) 4 xy i 32  xy b) 82  xy i )7(26  xy c)      6,33,2,  kyx i 42  xy d) 7 xy i  813  xy 57. Troba l’equació de la recta pel punt  7,1P i pel punt on es tallen les rectes 32  xy i 5 xy . 58. Troba els punts de tall amb els eixos de la recta 093  yx . 59. Calcula l’equació d’una recta paral·lela a      1,83,2,  kyx i que passi pel punt  3,2 . 60. Troba les equacions d’aquestes rectes. 61. Dues rectes secants es tallen en el punt  5,3A . a) Quantes rectes diferents pots escriure? b) Escriu l’equació de dues rectes secants que es tallen en el punt donat. 62. Determina l’angle que fan les rectes següents a l’eix d’abscisses: a) 42  xy b) 3 xy c) 32,0  xy d) 15,0  xy
  • 41. 41 Unitat 5 POLINOMIS Expressions algebraiques i operacions amb polinomis 1. Siguin els següents polinomis:   238 34  xxxA   xxxxB 353 26    5324 23  xxxxC Empleneu la taula següent: Grau Coeficient de grau tres Coeficient de grau u Terme independent  xA  xB  xC 2. Donats els polinomis de l’exercici 1, calculeu: a)  xA +  xC b)  xB -  xA = c)       xCxBxA  d)       xAxCxB  3. Donats els polinomis A(x) = 2x 2 - x + 1, B(x) = - x + 3 i C(x) = -3x 2 + 2, calculeu: a) A(x) · [B(x) + C(x) ] b) B(x) · [A(x) - C(x) ] c) [A(x) + B(x)] · [B(x) - C(x) ] 4. Siguin els polinomis següents:   524 23  xxxA   235 2  xxxB   2 1 3 34  xxxC Calculeu: a)    xBxA · b)    xCxA · c)    xBxC · 5. Donats els polinomis:   653 2  xxxA i   12  xxxB trobeu: a)    xBxA 23  b)   2 xA c)      xBxAxA · 6. Donats els polinomis:   123 2  xxxA ,   xxxxB  35 3 i   12 24  xxxC , calculeu: a)       xBxCxA  b)       xCxAxB · c)   2 xA 7. Utilitzeu les identitats notables per a desenvolupar les expressions següents: a)  2 23 x b)  22 4x c)   xx  55 d)   6262  xx e)  2 23 x f)  2 15 x g)  22 23 x h)   22 77 xx  i) (x + 2)·(x - 2) j) (y 2 - 1)·(y 2 + 1) k) (2x 2 - 1) 2 l) 2 2 5        x m)    5252  xx n)              22 22 x x x x o)              2 1 2 1 abab
  • 42. 42 p)    5252  yy q)    5353  xyxxy r)              2 1 5 2 1 5 xx 8. Feu les operacions següents: a) (x + 5) 2 - (x - 5) 2 b) 16 - 9b 2 - (4 + 3a)·(4 - 3a) c) (2x + 1) 2 - (2x - 1) 2 = d) (5 + 4a)·(5 - 4a) - 25 + 16a 2 = e)           12 3 1 2 2 2 xxx f)           2214 3 2 2 2 xxx 9. Donats els polinomis A(x) = 2x 2 - 3/2, B(x) = 2x + 1, calculeu: a) A(x) 2 + B(x) 2 b)  2 )()( xBxA  c)  2 )()( xBxA  10. Escriviu com a producte de factors, identificant, si cal, identitats notables: a) 3x 2 - 6x b) 9x 2 + 6x + 1 c) 36y 4 - 4x 2 d) 364 2 x e) 144 2  xx f) 2 4129 xx  g) xx 3 h) 49 25 2 x  i) 16 3 8 9 2  xx 11. Trobeu el quocient i el residu de les divisions següents: a)    2:2235 245  xxxxx b)    12:176 224  xxx c)    1:176 224  xxx d)    2:2235 2245  xxxxx e)    132:112796 2234  xxxxxx 12. Tenim dos polinomis P(x) de grau 5 y Q(x) de grau 3. a) Quin serà el grau de P(x) · Q(x)? b) Quin serà el grau de P(x) : Q(x)? c) Quin serà, com a màxim, el grau del residu de dividir P(x) entre Q(x)? 13. Indiqueu quina és l'expressió algebraica corresponent a les frases següents a) La diferència entre el doble d'un nombre i el triple del següent. b) El producte de dos nombres parells consecutius. c) Si en una reunió hi ha x noies i la meitat de nois, quantes persones hi ha a la reunió. d) Si en un aparcament hi ha a automòbils i b motocicletes, quantes rodes hi ha? e) Si l'edat d'un pare és el doble de la de la filla més 3, quina és l'edat de la filla respecte del pare? f) Si ens reparen una rentadora i p és el valor de la reparació, de quant serà la factura que té un 16% d'IVA? 14. Feu les següents divisions pel mètode de Ruffini, i indiqueu, en cada cas, els polinomis quocient i el residu: a) )1(:)1( 3  xx b) )1(:)123( 5  xxx
  • 43. 43 c) )2/1(:)1232( 46  xxxx d)                2 3 :52 3 2 3 xx x 15. Calculeu el quocient i el residu de les divisions següents: a) (7x 3 – 5x 2 + 3x – 7): (x + 2) b) (4x 4 – 3x 3 + 2x 2 – x ): (x – 2) c) (x 4 – 16): (x + 2) 16. Donats els següents polinomis: 1133)( 23  xxxxA 5)( 2  xxB 23)(  xxC Calculeu: a) )()·()( xCxBxA  b) )(:)( xBxA c) Quin és el valor numèric del polinomi )(xC quan 2x ? d) Quin és el valor numèric del polinomi )()·()( xCxBxA  quan x = 1? e) Trobeu el valor numèric del polinomi Q(x) = 4x 3 - 3x - 1 per a x = 2 i per x = -1. 17. Calculeu el valor numèric de l'expressió  22 1 yx  a) per a x = -1 i y = 2 b) per a x = 2 i y = -1 c) per a x = 1/2 i y = -1/2 Teorema del residu i aplicacions 18. Donat el polinomi P(x) = x 4 – 7x 3 + 12x – 6, utilitzeu el teorema del residu per determinar el residu de la divisió del polinomi P(x) entre (x – 2) i entre (x + 3) 20. Calculeu el residu de la divisió )1(:)1( 4  tt sense fer la divisió. 21. Calculeu el valor del residu sense fer la divisió: )1(:)73( 23  xxx 22. Sabent que la següent divisió és exacta, trobeu el coeficient k:    3:352 23  xxkxx 23. Determineu en cada cas el valor de k, per tal que les següents divisions siguin exactes: a) (x 6 – x 4 + 3x 3 – kx 2 + x – 5): (x – 1) b) (x 5 + 3x 3 + 2x 2 + kx – 5): (x + 1) c) (x5 – 7x4 + 2x3 + 8x2 - x – k): (x + 2) 24. Trobeu el valor de m en els següents polinomis, tenint en compte que: a) 325 34  xmxx és divisible per x + 1 b) 5382 22325  mxmxxx és divisible per x - 1. 25. Determineu el valor del paràmetre a per tal que en dividir el polinomi 323  axax entre (x + 1), el residu sigui 2/3. 26. Trobeu el valor de m en el polinomi 325 34  xmxx tenint en compte que és divisible per (x - 1). 27. Donat el polinomi Q(x) es verifica que Q(-7) = 10. Quin és el valor del residu de la divisió Q(x) : (x + 7)?
  • 44. 44 28. Calculeu el valor de m per tal que el residu de la divisió (x 4 – 7x 3 + mx 2 – 5x +2) : (x – 2) sigui 7. Factorització de polinomis 29. Comproveu quins dels nombres següents: 1, -2, i -1/2, són arrels del polinomi 6953)( 234  xxxxxP 30. Extraieu factor comú i utilitzeu les identitats notables per a factoritzar els polinomis següents i digueu, en cada cas, quines són les seves arrels: a) x 3 + 6x 2 + 9x b) 5x 4 – 20x c) x 3 - 4x d) 2x 4 + 8x 2 e) 6x 3 – 54x f) xx x  2 3 4 31. Trobeu les arrels i factoritzeu els següents polinomis: a) xxxP 254)( 3  b)    xxxQ  34)( 2 c) 22)( 23  xxxxR d)    xxxS  312)( 32. Escriviu tres polinomis de tercer grau que tinguin per arrels: a) 2, -2 i 7 b) 2 i -1 c) Únicament 3 33. Escriviu un polinomi de grau 4 que no tingui arrels. 34. Descomponeu en producte de factors els polinomis següents i escriviu en cada cas les seves arrels: a) xx 182 3  j) xxx 4146 23  b) 62  tt k) 4472 23  ttt c) xx 163  l) xxx 43 23  d) 122  tt m) 14 t e) 15133 23  xxx n) xxxx 55 234  f) 3523  xxx o) 12233353 234  xxxx g) xxxx 3872 234  p) 2345 2xxxx  h) 13 x q) 2013136 23  xxx i) 84 16xx  r) xxx 462 24  35. Escriviu un polinomi de grau quatre que sigui divisible per (x - 1). 36. Un polinomi P(x) té per arrels x = -2 i x = 4, pot ser el grau de P(x) més gran que dos? 37. Escriviu un polinomi de grau dos, de la forma ax 2 + bx + c, que sigui divisible per (x + 3), i tal que a = -1 Fraccions algebraiques 38. Donada la fracció 1 2 2   x x , determineu una d'equivalent que tingui en el numerador un polinomi de grau 3. 39. Completeu les fraccions següents de manera que siguin equivalents: a) xx x 12 ? 4 52   b) ? 313 2 2 xx x x    c) ? 9 2 3 2    x x x d) ? 44 4 2    x x xx
  • 45. 45 40. Simplifiqueu les fracciones algebraiques següents, traient factor comú i/o identificant identitats notables en el numerador i en el denominador: a) 2 2 22 33 yxy xyx   b) 882 82 2 2   xx x c) xyx xyx 22 2 23   d) 123 63 2 2   y yy 41. Factoritzeu el numerador i el denominador de les següents fraccions algebraiques i simplifiqueu-les: a) xxx xx 43 16 23 3   d) 1 12 2 2   t tt g) 1 32 2 2   x xx b) 122 3   xx xx e) 9 34 2 2   x xx h) xx xx   2 2 12 c) 234 23 20164 50202 xxx xxx   f) 94 32 2   t t i) 2 16)2( 2   x x 42. Opereu i simplifiqueu en cas que es pugui. De vegades cal simplificar primer: a) 2 3 1         x x b) 16 62 2 136 2     a aa c) 3 1 · 1 9 22     x x x x d) 1 6 3 32 2 2 2      x xx xx xx e) 9 164 : 153 16 2 24     x x x x f) 1 12 : 12 1 2 2 2     t tt tt t a) 12 4 48 14 2     xx x g) 2 2 2 2 )3( 43 : 65 168     x xx xx xx 43. Calculeu i simplifiqueu: a) 2 2 15 x x x x    b) x x x x x x 3 331 2 2      c) xx x xx 5 1 2 2     d) 2 5 24 2 2      xx x x e) 1 7 )1(3 2 1 7      xxx x x x f) 1 1 1 13 1 2 2        x x x x x x g) 2 1 )2( 2     x x x x h) xxxx 84 1 63 10 22    i) 1 2 1 15 1 3 2       x x x x x j) 32 4 1 52 3 1 2        xx x x x x x k) 1 7 12 5 2 2     x x xx l) )5)(2( 3 )2( 4 2    xx x x 44. Realitzeu les operacions següents, simplificant sempre que sigui possible: a)         x x x 1 : 1 1 b) 2 4 : 2 3 · 2 5 1             xx x x x c)                  x x x x x x 4 · 2 2 2 2 d) tt t tt 32 1 21 2    
  • 46. 46 Unitat 6 EQUACIONS I SISTEMES D’EQUACIONS Resolució d'equacions polinòmiques i aplicacions 1. Indiqueu quina afirmació és correcta: a) x = 0 és solució de 3 2 3 2       x b) x = 5 és solució de 2 13 )1(3   x xx d) x = -1, x = 1 són solució de 012 x e) x = 0, x = -3, x = 3 són solució de 032  xx f) x = 1, x = -1 són solució 02  xx 2. Resoleu les equacions següents: a) 2)5(2)1(310)1(410  xxx b) x xx     2 3 )6(2 2 6 c) 4 5 )1(2 3 4   x x d) x xx 51 2 7 3 5     e) 3 28 4 23    xx f) 418)94(552  xxx g) 2 219 2 2 11 x x x    h) 4 52 2)3(5 ax xxa   3. Classifiqueu si les següents equacions són completes o incompletes: a) 186)3( 2  xx b) 03)4( 2 x c) 16)3)(3(  xx d) xxx 7)5)(32(  4. Indiqueu, sense resoldre-les, quantes solucions tenen les equacions següents: a) 013122  xx b) 02142  xx c) 0186 2 1 2  xx d) 0322  xx e) 0169 2  tt f)  2 1156  xx g) 0 9 4 27 4 3 2   t t 5. a) Calculeu el valor del paràmetre m per tal que l'equació 4x 2 -2mx + 5 = 0 tingui una única solució. b) Escriviu una equació de segon grau que no tingui solució. 6. Resoleu les equacions de segon grau següents: a) 035 2  xx b) xx 43)2( 2  c) 01522  xx d) 0)32)(1(  xx e) 0)7)(52(  xx f) 21)2(3 2 x
  • 47. 47 g) 0 2 1 7 2  xx h) 04 7 4 2  x i) 0384 2  xx j) 062  tt k) 0252 x l) 092 x m) 0483 2 y n) 0652  xx o) 012 2  tt p) 0832  tt q) 02  yy r)   5212 2  xx s)     1321232  xxxx t)      4 3 2 3 1 12 2    xx x x u) 054 2  xx v) 0)32)(1(  xx w) 0)3( xx x) 13 2 16 4 )1(3 2 2     t tt y) 12 2 14 3 )23( 2 2     x xx z) )1)(1(156  xxx 7. a) Donada l'equació de segon grau x 2 + bx + c = 0, amb solucions x1 i x2, completeu les igualtats següents:  x1 + x2 =  x1 · = c b) Sense resoldre l'equació 01032  xx , digueu quines són les seves solucions. 8. Determineu les equacions de 2n grau que tenen per suma i producte de les seves arrels els valors següents: a) S = 5, P = 6 d) S = 2, P = -15 b) S = 2 , P = -15 e) S = 13  , P = 3 c) S = 2 1 , P = 9 1  f) S = 3 31 , P = 3 3 9. Escriviu equacions que tinguin per arrels: a) 4 ,1 2 1   x x b) bax bax   2 1 , c) 2 , 2 1 2 1   x x d) 31 ,31 2 1   x x 10. a) Indiqueu com es factoritza l'equació de segon grau 02  cbxax , si les seves arrels són x1 i x2. cbxax 2 = b) Escriviu una equació de segon grau que tingui per solucions 3 i -8, i que el coeficient del terme de segon grau sigui 2. 11. Factoritzeu els polinomis següents i escriviu en cada cas les seves arrels: c) xx 182 3  d) xxx 4146 23  e) 62 tt f) 6x 3 – 14x 2 + 4x g) x 3 - 25 x h) 4y 2 – 25 i) 3y 2 – 27 j) x 6 – x 4
  • 48. 48 12. Donada l'equació -3x 2 + 2x + 16 = 0 i sabent que una arrel és -2, trobeu l'altra arrel sense resoldre l'equació. 13. Calculeu K perquè les dues arrels de l’equació 0383 2  Kxx siguin iguals. 14. Calculeu m a l’equació 0302  mxx , sabent que una arrel és el quàdruple de l’altra. 15. Determineu b a l’equació 0212  bxx , sabent que la diferència de les seves arrels és 4. 16. Si a un nombre li sumem 4 unitats, en resulta el seu triple disminuït en 12 unitats. Cerqueu el nombre. 17. Un pare té el triple d'edat que la seva filla. Si el pare tingués 20 anys menys i la filla 10 més, els dos tindrien la mateixa edat. Esbrineu l'edat de cadascun. 18. D'un recipient traiem la meitat del seu contingut, i després la seva tercera part, i encara ens queden 4 litres. Quants litres hi havia en el recipient? 19. En un institut hi ha 734 persones, entre professors, alumnes i personal no docent. Per cada professor hi ha 15 alumnes i per cada 8 professors h ha una persona de personal no docent. Quants alumnes, professors i personal no docent hi en aquest institut? 20. En una central formatgera mesclen dos tipus de llet: una de 0,80 € el litre, i una altra de 0,94 € el litre, de manera que la mescla de 350 litres els surt a 84 cèntims d'euro. Quants litres de llet de cada mena mesclen? 21. Calculeu l'alçada d'un triangle equilàter de costat 1 dm. 22. Trobeu un nombre sabent que el triple del seu quadrat és igual a sis vegades aquest nombre. 23. Calculeu les longituds dels costats d'un triangle rectangle sabent que un catet fa 3 cm més que l'altre i que la hipotenusa fa 3 cm més que el catet gran. 24. Un camp rectangular té 24 àrees de superfície i 20 m més de llargada que d'amplària. Trobeu les dimensions del camp. 25. Quin és el nombre enter i positiu que elevat al quadrat i sumat amb el doble del seu consecutiu dóna 485? 26. Tres segments mesuren, respectivament, 8, 22 i 24 cm. Si afegim a tots tres la mateixa longitud, podem construir un triangle rectangle. Trobeu aquesta longitud. 27. Augmentant un costat d’un quadrat en 4m i els costats adjacents en 6m, s’obté un rectangle de doble àrea que el quadrat. Determineu el costat del quadrat. 28. Calcula els costats d’un triangle rectangle sabent que són tres nombres enters consecutius. 29. Resoleu les equacions biquadrades següents: a) x 4 – 13 x 2 + 36 = 0 b) y 4 + 13 y 2 + 36 = 0 c) 12x 4 – 7x 2 + 1 = 0 d) 1 23 2 2 4  t t e) 010029 24  xx f) 24 40169 xx  g) 010021 24  xx h) 0 4 1 4 5 24  xx i) 01109 24  xx j)    ttt 23)(231 22  k) 08)1(2 22 x l)   12 22 x
  • 49. 49 30. Resoleu les equacions racionals següents: a) 4 4 2 3    xx b) 2 3  t c) y y y 2 1 4 15 )1(4   d) 1 )1(5 1 12      t t t t e) 2 2 225 34 x x  f) 52 )1(9 1 )52(2      x x x xx g) 1 12 2 2   x x h) 1 4 1 2 2    xx x i) 12 64 2 2  x x j) 1 )3()3( 2 5 8 22     x xx x 31. Resoleu les següents equacions irracionals: a) yy  2 b) tt  11 c) 0423 x d) 112  xx e) 737  xx f) 7312  xxx g) xx 25163  h) ttt 236  i) 126  xx j 14  xxx k) 6412  yy l) 4542  xx m)   573 2 1 2  xx 32. Resoleu les equacions següents: a) 0)2)(52)(1(  xxx b) 05523  ttt c) 2 )21()23)(12( yyy  d) 0176 23  xx e) 04839 234  tttt f) 1)1)(2(  xx g) 0814 y h) 084  yx i) 044116 234  xxxx j) 054 23  yyy k) 1 )3(2 1 4 1 3 2       x x xx l) 0 1 2313      x x x x m) 1 253 2    tttt t n) 12)2()13( 2  yy o) 024)1(6)13( 42  xxxx p) 21010  yy q) 341322  tt r) 322 3 1 1    xx s) x x x    1 5 5 t) 2 )2)(1( 3 1 32 1 332 xxxxxx        u) 3 1 2 )1(     x a xa , on a és una constant
  • 50. 50 Resolució de sistemes d'equacions i aplicacions 33. Resoleu els sistemes següents: a)      52 1154 yx yx b)       032 14 2 yx y x c)       623 1 32 yx yx d)      8106 453 yx yx e)       5 2 5 25 y x yx f)       2 5 2272 yx yx g)         574 1 2 1 3 2 yx yx h)      0)(312 )3(24)2(2 yx yxx i)       115)2(3 42)( 2 3 yx yyx j)        2 3 2 2 123 xyx yx k)      26)1(42 04)1(3 yx yx ) l)            4 153 2 1 2 7 3 6 32 y x yy x m)             4 11 42 2 0 2 2 3 xyx yxyx n)        2 102 )(2 523 x xy yx g) o)              3 512 3 5 2 1 4 3 y x yxy yx x p)           7 3 4 5 3 2 yx yx yx q)              2 4 3 2 1 2 4 3 2 yx yx r)               0 132 7 32 5 0 1 4 1 3 yx yx 34. Un llibrer ven 84 llibretes a dos preus diferents: uns a 0,40 € i els altres a 0,35 €, obtenint per la venda 18,45€. Quantes llibretes ha venut de cada classe? 35. Un home li diu al seu fill: quan passi la tercera part dels anys que jo tinc, tu tindràs la meitat de la meva edat actual. Sí, contestà el fill, però fa només 4 anys, la teva edat era 11 vegades la meva. Quina és l’edat actual del fill? 36. Trobeu un nombre de dues xifres, sabent que la xifra de les desenes és el doble de la xifra de les unitats i que si s'inverteix l'ordre, el nombre disminueix 18 unitats. 37. La distància entre dues ciutats A i B és de 7 Km. Si dues persones surten alhora d’aquestes ciutats, l’una a l’encontre de l’altra, i l’una va a 12 Km/h i l’altra a 9Km/h, quant de temps tardaran a trobar-se? 38. Busqueu un nombre de dues xifres sabent que la suma de totes dues és 8 i que, en dividir- lo pel que resulta d’invertir l’ordre de les seves xifres, s’obté 4 de quocient i 3 de residu. 39. Per a pagar una factura de 9300 € un turista abona 500 yen-yins i 450 soles. Posteriorment, per a cancel·lar una altra d'import 17000€ ,abona 1000 yen-yins i 500 soles. Quin és el canvi d'aquestes monedes en relació a l'euro? 40. Trobeu la fracció que val 1/3 quan afegim 1 al numerador, i que val 1/4 si afegim 1 al denominador.
  • 51. 51 41. Si barregem un tipus de cafè a 3,4 €/kg amb un altre de 4,6 €/kg, aconseguim 3 kg de cafè que es pot vendre a 4,2 €/kg. Quina quantitat de cada tipus de cafè hem barrejat? 42. Un vaixell navega a 20 km/h en un riu quan va en la direcció del corrent. Si va en direcció contrària al corrent, recorre 12 km en una hora. Determineu la velocitat de l'aigua del riu i la del vaixell en aigües tranquil·les. 43. La suma d'un nombre més el seu invers és 37/6. Trobeu aquest nombre. 44. En barrejar dos líquids, obtenim un volum de cinc litres, la densitat del qual és de 0,85 kg/l. Esbrineu el volum de cada un dels líquids que s'han barrejat, sabent que les seves densitats són, respectivament, 0,7 i 1,2 kg/l. 45. La llet desnatada d'una determinada marca conté un 0,25 % de matèria grassa, i la llet entera un 4%.Calculeu la quantitat de llet que cal mesclar de cada tipus per a aconseguir llet semidesnatada amb un 1,5% de greix. 46. Tenim dos capitals de 3000 i 7000 €, dipositats a diferent rèdit, que junts produeixen 430 € cada any. Si els rèdits s'inverteixen, els interessos d'un any sumen 470 €. Trobeu aquests dos rèdits. 47. En una festa a la qual assisteixen 60 joves, ballen en parelles el 15% de les noies amb el 10% dels nois; els altres ballen sols. Quants nois i quantes noies assisteixen a la festa? 48. En uns grans magatzems rebaixen els pantalons un 30% i les camises un 20%. La Júlia paga 82 € per uns pantalons i una camisa. Si els hagués comprat abans de les rebaixes li haurien costat 111,50 €. Quin era el preu sense rebaixar de l'abric i la camisa? 49. Volem repartir uns diners entre uns quants nois. Si donem 25 € a cadascun, sobren 13 €, mentre que si donem 26 €, en falten 1. Quants nois hi ha? Quants diners tenim? 50. Un botiguer té 20 litres de vi d'1,3 €/L, i el vol barrejar amb un altre vi de qualitat inferior, que va a 0,8 €/L, de manera que la mescla surti a 1 €/L. Quants litres de vi inferior necessita? 51. He comprat dues cintes de vídeo i tres discos per 47 €. El meu veí ha comprat tres cintes de vídeo i quatre discos a la botiga d'un altre poble per 56,70 €. Si ha pagat 0,6 € menys per cada cinta i 1,5 € menys per cada disc, a quin preu he pagat les cintes i els discos? 52. Resoleu els sistemes: a)         2965 11532 2 zyx zyx zyx d)         9485 322 532 zyx zyx zyx b)         7 6 5 zy zx yx e)         12632 8423 532 zyx zyx zyx c)         8243 0452 823 zyx zyx zyx f)         16 223 23 zy zyx yx 53. Els perímetres de les cares d’una caixa de sabates són 54 cm, 80 cm i 98 cm, respectivament. Calculeu la mida dels costats, l’àrea total i el volum de la caixa de sabates.
  • 52. 52 54. La suma de les tres xifres d’un nombre és 7. La xifra de les centenes és igual a la suma de les desenes més el doble de les de les unitats. Si es permuten entre sí les xifres de les centenes i les unitats, el nombre disminueix en 297 unitats. Determineu el nombre. 55. La xifra de les desenes d’un nombre de tres xifres és igual a la suma de les altre dues, i la suma de les tres xifres és 10. Si invertim l’ordre de les xifres, en resulta un nombre més gran que el donat en 99 unitats. Calculeu el nombre inicial. 56. Resoleu els sistemes següents: a)      24 29022 yx yx b)      xy yx 33 1322 c)        0 4 3 2522 yx yx d)      1 )(24 2 xy yxxyx e)  xy xyx 21 016622   f)      5 722 yx yxyx g)       222 12 22 22 yx yx h)        xy xyx 416 0149 2 22 i)        13 2 111 yx yx 57. El producte de dos nombres és 4, i la suma dels seus quadrats 17. Calculeu aquests nombres. 58. Calculeu una fracció equivalent a 7 5 , sabent que els seus termes elevats al quadrat sumen 1184. 59. Trobeu les longituds dels costats d'un rectangle si el seu perímetre és 28 cm i una de les seves diagonals té 10 cm de longitud. 60. Quan es divideix un nombre de dues xifres pel producte de les mateixes, s’obté de quocient 2; i al dividir el nombre que en resulta d’invertir les seves xifres, per la suma d’aquestes, el quocient és 7. De quin nombre es tracta? 61. Calculeu dos nombres tal que suma, producte i quocient siguin iguals entre sí. 62. Determineu un nombre que sumat amb la seva arrel quadrada sigui 132. 63. Dos nombres sumen 62 i els seus quadrats 1954. Calculeu-los. 64. L’àrea d’un triangle rectangle és 60 m 2 i la suma dels seus catets és 23. Calculeu els costats del triangle. 65. Un quadrat té 33 m 2 més que l’altre, i aquest un metre menys de costat que el primer. Calculeu els costats dels dos quadrats. 66. La raó entre els costats de dos quadrats és 3 i la suma dels quadrats de les seves diagonals és 100 cm 2 . Esbrineu aquests costats. 67. El perímetre d’un triangle rectangle és de 70 m i la hipotenusa 29 m. Calculeu la longitud de tots tres costats. 68. La suma de les àrees de dos quadrats és 3250 m 2 i la seva diferència 800 m 2 . Calculeu la mesura dels seus costats. 69. Dos operaris realitzen una feina en 3 hores. Un d'ells la faria en tan sols 4 hores. Calculeu el temps que trigaria l'altra en fer-la tot sol.
  • 53. 53 Unitat 7 INEQUACIONS Intervals a la recta real 1. Escriu en forma de conjunt i en forma d'interval els següents conjunts numèrics: a) Tots els nombres reals més petits o iguals que 3 b) Tots els nombres reals més grans que -3 i més petits que 5 c) Tots els nombres reals més grans que 3 2. Representa sobre la recta numèrica els intervals anteriors 3. Representa els següents conjunts numèrics: a)  2 xxA b)  74  xxB c)  0 xxC 4. Digues quins intervals estan representats: 5. Escriu l'interval solució de les següents operacions. Per fer-ho pots ajudar-te de la seva representació gràfica a)    6,33,4  b)     ,03, c)    8,44,1  d)     ,27,3 6. Representa a la recta el conjunt de nombres que són solució de cadascuna de les inequacions següents: a) x > 2 b) x  1 c) x  - 3/2 Inequacions polinòmiques de primer grau 7. Expressa en forma d'inequació: a) El doble d’un nombre més 3 és més petit que 17. b) El doble de la meva edat és més petit que 36 c) El triple d’un número més 12 és més gran o igual que -6. 8. Assenyala si aquestes afirmacions són certes o falses: a) 17 < - 12 és una desigualtat incorrecta b) Una inequació, o no té solució, o en té una o en té infinites. c) La solució de x + 5  3 és una semirrecta d) La solució de y + 3  x + 1 és un semipla 9. Indica si aquestes inequacions són equivalents: a) 8 - 2x < 0 i x < 4 b) 4 2   x i x  - 8 c) x + 2 < 3x + 7 i x < 5/2 d) - (x +1/2)  3/2 i x  -2
  • 54. 54 10. Resol les inequacions següents, dona la solució en forma d’interval i representa’l gràficament. a) x + 2  7 b) 2x + 6  14 c) 2(x + 5)  4x d) –(x + 5)  3x + 4(x – 3) e) )5(213  xx f) )1(7)6(2  xxx g) 15)5(32  xx h) 3 54 5 43     xx i) 3 52 2 6    xx j) 3 5 2 1 3 7 1     xx k) 5 2 51 3    x x x l) 2 1 6 31   x x m)  22 3 12   xxx x n) 3 2 4 1 6 13      xx x x o) 3 3 4 1 6 2 24       xxxx p) 25 2 1 xx x    q) 3 23 5 5 13 xx    r) 5 1 5 16 2 )2(3    x x x 11. Amb 150 € podem comprar 10 CD, però no podem comprar 11. Entre quins valors oscil·la el preu dels CD's? 12. Entre dos amics tenen 150 €. El capital d’un és més petit que la tercera part del de l’altre. Expressa amb una inequació aquesta relació i en un interval de la recta real els capitals possibles del que en té menys diners. 13. Un repartidor de paquets cobra un sou base de 450 € mensuals, i per cada paquet urgent cobra un plus de 30 €. Si necessita guanyar com a mínim un sou de 1000 €, quants paquets urgents haurà de repartir com a mínim en un mes? 14. Un noi va comprar, el dia de Sant Jordi, un llibre i 3 roses. Si va gastar 30€ i les roses costaven menys de 4 €, quina inequació té per solució els possibles preus del llibre. 15. Barregem vi de 1,2 €/L amb vi de 2,3 €/L, per formar 50 L de vi en total. Si el volem vendre a un preu de 2 €/L, calcula quants litres de vi de 1,2 €/L hem de barrejar com a mínim, per no tenir pèrdues. Inequacions de grau superior. Inequacions racionals 16. Resol les inequacions següents: a) 0)1)(6(  xx b) )1)(1(  xx  0 d) x 2 - 8x + 12 > 0 e) x 2 - 2x - 3 > 0 f) 4x 2 + 4x - 3  0 g) x 2 + 1 < 0 h) 02 2  xx i) x(x + 1)(x - 2) > 0 j) x 3 - 9x  0 k) 013 x l) 033 23  xxx m) 0 2 1  x n) 0 13  x x o) 0 2 5    x x p) 0 1 52    x x q) 0 2 12   x x r) 0 2 )5)(7(    x xx s) 0 1 3    x xx
  • 55. 55 17. Relaciona cada inequació amb la seva solució: Inequació Solució x 2 - 5x - 6 < 0 x = - 0,5 x 2 + x + 4  0  4x 2 + 4x + 1  0 (-1, 6) - x 2 - 5 > 0 IR Sistemes d'inequacions amb una incògnita 18. Per cadascuna de les següents solucions de sistemes d'inequacions, representa-les gràficament i indica quina és la solució del sistema a)      5 5 x x b)      9 6 x x c)      3 2/5 x x 19. Resol els sistemes d'inequacions següents: a)      xx xx 53 215 b)       61 2 7 213 x x c)          0 4 3 4 3 2 x x d)         212 3 38 34 5 2 5 x x xx e)        18)6( 4 3 13 xx x x f)         2 1)1(2 1 3 1 x x x x g)           4 2 2 3 5 3 3 )6(2 xx x x h)        5 4 ) 2 1 (2 2324 x x xx 20. Un terreny té forma de triangle isòsceles. S'han utilitzat menys de 90 metres d'estacada per tancar-lo. Si aquest terreny té els costats iguals 15 metres més llargs que el costat desigual què és pot dir de les dimensions d'aquest terreny? 21. El tiratge d’una revista mensual té uns costos d’edició de 30 000 euros, als quals s’han de sumar 1,50 euros de despeses de distribució per cada revista publicada. Si cada exemplar es ven a 3,50 euros i s’obtenen uns ingressos de 12 000 euros per publicitat, quantes revistes s’han de vendre per començar a obtenir beneficis? 22. Si l’àrea d’un quadrat és més petita o igual que 64 centímetres quadrats, calcula els possibles valors de la seva diagonal. 23. Resol les inequacions següents: a) 513 x b) 234 x
  • 56. 56 Sistemes d'inequacions amb dues incògnites 24. Escriu les inequacions que tenen com a solució els semiplans següents: a) b) 25. Donat el sistema      6 33 xy xy i els punts )2,3(A , )3,5(B , )5,8,2(C , )0,0(E i )5,7,5,1(F : a) Indica quins punts són solució del sistema b) Quins són solució només de la primera inequació? Quins ho són només de la segona? c) Quins no són solució de cap de les inequacions? 26. Resol gràficament aquests sistemes: a)      23 12 yx yx b)      2 4 yx yx c)      4 3 yx y d)      1 2 y x e)         6 03 1 yx yx x f)             0 2 )1(5 3 02 5 y x yx x
  • 57. 57 Unitat 8 FUNCIONS Noció de funcions 1. Dues de les gràfiques següents no corresponen a cap funció. Indica quines i raona la resposta. a) b) c) d) 2. Indica en cada funció la variable independent i la variable dependent: a) El temps que triga a omplir-se una piscina i els litres per minut que aboca una aixeta. b) El preu d’una trucada telefònica i el temps que dura la conversa. c) El temps que està funcionant un motor elèctric i l’energia que consumeix. d) El preu per kg d’un producte i la seva demanda. 3. Indica raonadament en cada cas si la relació que es dóna entre les magnituds és funcional. a) El temps invertit per un tren a fer un recorregut entre dues estacions i la velocitat que ha mantingut. b) Les hores que dedica un alumne a preparar un examen i la qualificació numèrica obtinguda. c) La temperatura mitjana mensual d’una zona i les precipitacions caigudes aquell mes. d) Els metres cúbics d’aigua consumits per una família i l’import de la factura corresponent. 4. En un taller mecànic facturen l’hora de treball dels seus tècnics a 27 €: a) Quant haurem de pagar per aquest concepte en una reparació en què un mecànic ha treballat dues hores tres quarts? b) Indica quina és la variable independent i quina la variable dependent en aquesta relació. c) Escriu l’expressió algebraica de la funció que assigna al nombre d’hores treballades per un mecànic la quantitat a pagar. d) Representa gràficament aquesta funció. 5. Associa cada funció amb un dels conjunts de punts següents: A. f(x) = x 94x  B. g(x) = 4 3 x 2  C. h(x) = 2 11x  1. (6, 16), (3, 7) i (0, 4) 2. (3, 7), (1, 13) i (−3, 1) 3. (3, 7), (1, 6) i (−3, 4) X Y X Y X Y X Y
  • 58. 58 6. a) Els punts A = (4, 8) i B = (4, −2) poden pertànyer a la gràfica d’una mateixa funció? En cas afirmatiu, posa’n un exemple, i en cas contrari, raona la resposta. b) I els punts C = (−3, 5) i D = (3, 5)? 7. Donada la funció f(x) = 3 8x2  , calcula: a) f(4) b) f(−5) c) f(10) d) f( 2 3 ) 8. Escriu la fórmula de la funció que ens dóna el radi d’un cercle en funció de l’àrea de la seva circumferència. 9. Una funció assigna a cada nombre x el resultat de sumar cinc a la seva meitat. a) Completa aquesta taula de valors de la funció: x −10 0 8 10 25 f(x) b) Escriu una fórmula que expressi la funció i dibuixa la seva gràfica. Domini 10. a) Donada la funció f(x) = x x 4 1 , amb quina dificultat ens trobem a l’hora de calcular la imatge de x = 0? Aquest nombre pertany al domini f(x)? b) Per a cada una de les funcions següents, indica dos nombres que siguin del domini i un que no ho sigui: A. f(x) = 42 1 x B. g(x) = x x 4 11. Indica quins dels valors següents pertanyen al domini de cada funció: {−4, −3, −1, 0, 1, 2, 1,5} a) f(x) = 1x  b) 1xf(x) 2  c) x 1 f(x)  d) f(x) = 7x − 8 12. La gràfica correspon a la funció f(x) = 1 2 x . a)Mira de calcular la imatge de x = 1. Què observes? b) Quin és el domini d’aquesta funció? c) Es tracta d’una funció continua? Y X
  • 59. 59 Creixement i decreixement 13. Indica els intervals de creixement i decreixement de les funcions que tenen les gràfiques següents. Completa una taula com la de l’activitat anterior. a) b) 14. Considerem la funció que té aquesta gràfica: a) Indica els intervals de creixement i decreixement. b) Quin augment dels valors de la variable independent es produeix de x = −11 a x = −5? 15. Calcula la taxa de variació mitjana de la funció f(x) = 5 4x 2  als intervals: a) [−4, 1] b) [1, 4] c) [0, 6] 16. Calcula la taxa de variació mitjana de la funció y = (x + 3) 2 a l’interval [0, 5]. 17. Quina de les funcions següents presenta una taxa de variació mitjana més gran en l’interval [0, 6]? a) y = −x 2 + 3x + 1 b) y = x 3 c) y = (2x + 4) 2 d) y = 1720 18. La taula és d’una funció amb taxa de variació mitjana constant igual a −0,5. Completa-la. x −6 0 8 15 y 3 19. Sabem que la taxa de variació mitjana de la funció y = f(x) és sempre 2,40. Quan el valor de la variable x augmenta en 5 unitats, quina variació es produeix en els valors de y? X Y Y X Y
  • 60. 60 20. a) La taxa de variació mitjana de la funció f(x) a l’interval [−5, 2] és 1,25. Quina és la diferència entre la imatge de x = 2 i la imatge de x = −5? b) La taxa de variació mitjana de f(x) a l’interval [4, 11] és −3,5. Sabent que la imatge de x = 11 és 5, calcula la imatge de x = 4. 21. Quina relació hi ha entre el creixement i el decreixement d’una funció d’una banda, i el signe de la seva taxa de variació mitjana de l’altra? 22. Considera la gràfica següent: a) Ordena els intervals següents de taxa de variació mitjana més alta a més baixa: ● [−12, −10] ● [−4, 4] ● [4, 6] ● [9, 12] b) Indica un interval on la taxa de variació sigui igual a −3. 23. Pot ser que la taxa de variació mitjana d’una funció a l’interval [0, 8] sigui positiva i que f(1) > f(3)? Explica-ho. 24. La taula recull els intervals de creixement i decreixement d’una funció. Dibuixa la gràfica d’una funció que tingui aquest comportament. x (−∞, −2) (−2, 3) (3, 7) (7, +∞) f(x) Creixent Decreixent Creixent Decreixent Màxims i mínims 25. a) Digues si els punts següents són màxims, mínims o punts d’inflexió d’aquesta funció: (−8, 2), (−6,4), (−3,2), (0, 0), ( 3, 3) i (8, 2) b) Indica els intervals on aquesta funció és convexa i els intervals on és còncava. X Y X Y
  • 61. 61 26. Representa gràficament una funció amb els extrems i els punts d’inflexió de la següent taula: x −3 0 2,5 5 y 5 0 −3 0 Màxim P. inflexió Mínim P. inflexió 27. Dibuixa la gràfica d’una funció que no tingui cap extrem relatiu. 28. La funció f(x) té un extrem relatiu al punt (−10, 2), és decreixent a l’interval (−15, −10) i creixent a (−10, 0). L’extrem relatiu és un màxim o un mínim? 29. Una de les següents taules correspon a una funció de gràfica còncava i l’altra a una de gràfica convexa. Indica quina correspon a cada cas i per què ho podem saber? a) x −6 −5 −4 −3 −2 0 y −3 0 2 3 3,5 3 b) x −2 2 4 6 8 10 y −1 0 2 8 20 40 30. Aquesta és la gràfica de la funció f(x): Indica per a cada cas un interval de la funció f(x) que tingui les propietats indicades: a) Convexa i decreixent. b) Còncava i creixent. c) Convexa i creixent. d) Còncava i decreixent. 31. Quina funció presenta una taxa de variació mitjana cada vegada més gran? a) b) b) c) d) Y X
  • 62. 62 Continuïtat i discontinuïtat 32. La funció f(x) = 1 1 2 x té aquesta gràfica: a) Per a quins valors de x la funció és discontínua? b) Què passa si intentem calcular la imatge dels valors de x on aquesta funció presenta discontinuïtats? 33. Escriu l’expressió de la funció definida a trossos que té aquesta gràfica: 34. a) Escriu l’expressió d’una funció que presenti una discontinuïtat a x = 3. b) Dibuixa la gràfica d’una funció qualsevol que presenti discontinuïtats per a x = −5, per a x = 0 i per a x = 5. 35. Representa gràficament la següent funció definida a trossos i indica els punts de discontinuïtat:          xsix xsi xsix xf 51 502 02 )( 36. Dibuixa la gràfica de la funció següent. Quines discontinuïtats presenta?          xsi xsi xsi xf 23 221 23 )( X Y X Y
  • 63. 63 Simetria. Periodicitat 37. Només una de les funcions següents és simètrica respecte a l’origen de coordenades, indica quina: a) y = −2x 2 b) y = (x − 2) 3 c) y = 3x 3 − x 38. Considera la gràfica de la funció f(x): Descriu-ne els aspectes següents: a) Creixement i decreixement. b) Extrems relatius. c) Concavitat i convexitat. d) Discontinuïtats. e) Simetria. 39. a) La funció f(x) és simètrica respecte a l’eix d’ordenades. Completa la taula: x −5 −3 −1 1 3 5 f(x) 8 4 −2 b) La funció g(x) és simètrica respecte al punt (0, 0). Completa la taula: x −5 −3 −1 1 3 5 g(x) 2 −1 7 40. Completa la taula sabent que f(x) és una funció periòdica i que el seu període és 12. x 0 4 8 12 20 28 36 52 f(x) 0 −1 10 41. Quina o quines de les funcions següents tenen simetria respecte a l’eix d’ordenades? Dit d’una altra manera, en quines funcions f(x) = f(−x) per a qualsevol valor de x? a) f(x) = x 3 b) f(x) = 7x + 1 c) f(x) = 2x 2 + 5 d) f(x) = x 4 + 2x 2 42. Aquestes gràfiques són incompletes: A. B. a)Completa-les de manera que siguin simètriques respecte a l’eix d’ordenades. X Y
  • 64. 64 b) Completa-les de manera que presentin una simetria central respecte a l’origen de coordenades. Activitats d’aplicació 43. La gràfica mostra l’evolució de la temperatura mitjana anual de l’aigua del mar a una milla a l’est de les illes Medes. a) Per què apareixen quatre línies poligonals en aquesta gràfica? b) Quins anys la temperatura mitjana anual de l’aigua a la superfície va ser de 17º o superior? c) Quina va ser la temperatura mitjana a 20 m de profunditat l’any 1974? I l’any 2001? d) Quin any la temperatura mitjana de l’aigua a 50 m de profunditat va ser màxima? I mínima? e) Com varia la temperatura en augmentar la profunditat? Dibuixa una gràfica aproximada de la relació entre profunditat i temperatura per a l’any 2006. f) Quin any creus que la temperatura mitjana de l’aigua del mar en conjunt ha estat superior? Raona la resposta g) L’evolució de les temperatures en el període 1974-2006 mostra alguna tendència? 44. En un tractat d’arquitectura trobem aquesta gràfica: a) Quina és la variable independent de la funció representada? b) Quina és la variable dependent? En quines unitats es mesura? c) Quina és la resistència del formigó als tres dies d’haver-se fargat? d) Quina setmana s’assoleix una resistència de 30N/mm 2 ? e) En quin període augmenta més ràpidament la resistència del formigó? Resistència del formigó a la compressió després del fargat N/m m2 10 30 40 20 Die s
  • 65. 65 45. Un servei de correus té les tarifes que es recullen a la taula següent per al lliurament de paquets fins a 2 kg a la Unió Europea. a) Quant costa enviar un paquet de 995 g? I un de 1 005 g? La funció que relaciona el pes del paquet i el preu a pagar és continua? b) Representa gràficament la relació que mostra la taula. c) En quin cas un augment d’uns pocs grams suposa un augment més gran de la quantitat a pagar? 46. La gràfica mostra la potència que produeix per hora un aerogenerador segons la velocitat del vent. a) Quina és la potència produïda quan el vent té una velocitat de 8 m/s? b) Quina velocitat del vent és necessària per tal que l’energia produïda arribi als 450 kW per hora? c) En augmentar la velocitat del vent es produeix sempre un augment de la quantitat d’energia produïda? Explica-ho. d) Quant augmenta la producció d’energia en passar la velocitat del vent de 0 m/s a 5 m/s? I en passar dels 5 m/s als 10 m/s? I en passar dels 10 als 15 m/s? En quin d’aquests períodes l’augment és més gran? e) Per a quines velocitats del vent és pot considerar estable la potència produïda? f) Suposem una velocitat mitjana anual del vent igual o superior als 10 m/s. Calcula el mínim valor econòmic de la producció anual si es factura l’energia elèctrica a 0,12 € el kWh. 47. La velocitat d’un vehicle en un moment donat era de 70 km/h. El cotxe va mantenir una acceleració constant de manera que un minut després la velocitat era de 110 km/h. a) Calcula la taxa de variació mitjana en aquest interval de la funció que relaciona temps en segons i velocitat en km/h. b) Explica quin significat té en aquest cas la taxa de variació mitjana. Unió Europea Preu (€) Fins a 200 g 9,22 Fins a 500 g 12,18 Fins a 1 kg 16,01 Fins a 1,5 kg 19,49 Fins a 2 kg 22,97 m/s
  • 66. 66 48. La gràfica mostra la relació que hi ha entre el volum i la pressió d’una massa de gas a temperatura constant que es comprimeix o s’expandeix en un recipient. a) Com varia la pressió en augmentar el volum? b) Quan es produeix un canvi més gran de pressió per a un mateix increment de volum, quan es parteix d’un volum petit o d’un volum gran? Justifica la resposta. c) Comprova que el producte dels valors de la pressió pels del volum és constant. d) Creus que la corba arribarà a tallar els eixos de coordenades? Per què? 49. Hem omplert un recipient en una aixeta que raja un litre d’aigua cada 20 s. La gràfica mostra l’altura a què arriba l’aigua en el recipient en funció del temps. a) De quin recipient es tracta? Raona la teva tria. 1) 2) 3) 4) b) Quin és el volum del recipient omplert? c) Dibuixa un croquis de la gràfica d’aquesta mateixa funció per a cada un dels recipients següents: 75 s temps altura Pressió (atm) Volum (dm3)
  • 67. 67 50. La funció ent(x) fa correspondre a cada valor de x el nombre enter inferior més pròxim; així ent(7) = 7 i ent (7,42) = 7. a) Quina és la imatge de x = 2,40? I la de x = −3,15? b) Fes-ne la representació gràfica. c) Indica les discontinuïtats d’aquesta funció. 51. La gràfica mostra l’evolució de les marees en un port del Mediterrani durant 48 hores: a) A quines hores és màxim el nivell de les aigües? I mínim? b) Quina és la diferència entre l’altura màxima a què arriben les aigües i la mínima? c) Indica el signe de la taxa mitjana de variació als intervals [2, 7], [20, 24], [35, 37] i [40, 43]. d) Quina particularitat té el punt de la gràfica corresponent a les 14 h i 30 min? e) Indica algun interval de temps on el nivell de les aigües pugi cada vegada més ràpid. Funció constants, lineals i afins 52. Un banc ofereix als seus clients la remuneració següent: per cada 100 euros que mantinguin dipositats durant un any, els reemborsarà 104,5 euros. a) Escriu la funció que et permet calcular el capital final d’un client conegut el capital que ha invertit. b) Quin és el benefici que obtindrà un client si inverteix 7 125 euros? c) Escriu l’expressió de la funció algèbrica corresponent al benefici. d) Quina quantitat ha invertit una persona que ha obtingut 650 euros de benefici? 53. El preu d’un detergent és de 7,25 euros si el paquet és de 4,5 kg, i de 5,75 euros si el paquet és de 3,5 kg. Hi ha relació de proporcionalitat lineal entre aquests valors? 54. Un majorista compra un producte al fabricant a x euros la unitat. El majorista el reven al botiguer minorista un 15 % més car, i aquest el ven finalment als seus clients un 24 % més car del que li ha costat a ell. Escriu l’expressió algèbrica de la funció que dóna el preu de venda final conegut el preu x que ofereix el fabricant. 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 Hora Nivel (m)
  • 68. 68 55. Una variable x està relacionada amb una altra variable y per una funció lineal amb constant de proporcionalitat r = 7,25. La variable y està relacionada a la vegada amb una altra variable z segons la funció lineal de constant s = 0,4. a) Completa la taula següent sabent que correspon a la funció lineal que relaciona x amb z. x 0 1 8 z 58 b) Escriu l’equació d’aquesta funció. 56. Una variable x està relacionada amb una altra variable Y per la funció lineal y = 3/2 x. Aquesta variable Y està, per altra banda, relacionada amb z segons una funció lineal que passa pel punt (5, 1). Troba la constant de proporcionalitat de la funció que relaciona x amb z. 57. Troba la raó de proporcionalitat d’una funció lineal sabent que les tres cinquenes parts d’aquesta raó excedeixen en dues unitats el pendent de la recta que apareix al gràfic següent: 58. En una etapa ciclista es diu que el pendent d’un tram recte de carretera és del 14 %. Si un ciclista avança sobre l’asfalt 360 m, quin ha estat l’augment d’altitud? 59. La gràfica següent mostra el preu que cobra una empresa pel transport d’una càrrega determinada en funció dels quilòmetres recorreguts.
  • 69. 69 a) Sabent que es cobren 1,5 euros més per fer 10 km més, escriu l’equació de la funció afí associada a aquesta gràfica. b) Indica quina serà l’ordenada a l’origen i explica el seu significat en aquest cas. 60. Observa aquesta taula: x 12 21 51 y 8 16 34 a) Suposa que la taula correspon a una funció lineal i un dels parells de valors corresponents està equivocat. Pots dir quin és? b) T’asseguren que un d’aquests parells de valors corresponents és erroni, però et diuen que ara es tracta d’una funció afí. Pots dir quin parell de valors és l’erroni? Per què? 61. L'equació d'una funció afí és y = mx + 1, i la imatge de x = 2 és y = 9. Quin és el signe del coeficient m? Respon sense fer càlculs escrits i raona la resposta. 62. Una de les rectes següents és paral·lela a la donada per l’equació y  4x + 3 = 0. Indica quina és: a) Recta que passa pels punts (3, 5) i (1, 9). b) Recta que talla els eixos de coordenades en els punts (0, 8) i (2, 0). c) Recta de pendent 4 i ordenada a l’origen 3. 63. Les gràfiques de les funcions y = 2 x + 3, i y = 3 2 x + 10, tenen un punt comú. Quin és? 64. Troba l’ordenada a l’origen d’una funció afí sabent que té pendent 2 1 i que talla l’eix d’abscisses quan x = = 9. 65. L’ordenada a l’origen d'una funció és 4, i la gràfica d’aquesta funció és una recta que passa pel punt (8, 4). Es pot tractar d’una funció afí? Per què? 66. Representa gràficament la funció y = 2x − 5. a)Calcula la seva variació mitjana a l’interval [0, 3]. b)Sense fer cap càlcul, indica la taxa de variació mitjana de l’interval [29, 52]? Com l’obtens? 67. Quina és la taxa de variació mitjana d’una funció constant a qualsevol interval? Per què? Funció quadràtica 68. La gràfica de la funció f(x) = ax 2 + bx conté els punts (1, −2) i (−2, 16). Calcula els valors d’a i b.
  • 70. 70 69. Considerem la funció y = 4 2 x . a) Completa aquesta taula de valors i representa la funció gràficament. x −2 −1 0 1 2 4 y b) Troba la taxa de variació mitjana d’aquesta funció a l’interval [−2, 2]. Què indica el resultat obtingut? 70. Estudia les funcions quadràtiques següents: - Vèrtex - Concavitat - convexitat - Punts de tall - Creixement – decreixement - Màxim – Mínim - Simetria a) y = 2 1 x 2 + 10 b) y = 9 x 2 +2x  7 c) y = (x +2) 2 d) y = x 2 + 2x  7 e) 2 51x y 2   f) y = (3x +2) 2 g) y = (x + 11) 2 h) y = 2 1 + x  9x 2 i) y= 0,5 x 2 +x 71. Escriu l’equació d’una funció que tingui per gràfica una paràbola de vèrtex (2, 8), de manera que, sense fer càlculs, puguis assegurar que talla l’eix d’abscisses en dos punts. 72. Un viticultor, per fer el seu vi, necessita unes proporcions fixes de tres classes de raïm. De la primera classe és una quantitat determinada, de la segona el triple que de la primera, i de la tercera classe la cinquena part del producte de les dos primeres. a) Expressa els quilograms totals que necessita en funció dels quilograms de la primera classe. b) Si vol obtenir 1 395 ampolles de vi, quants quilos de raïm de cada classe necessita si de cada quilo de raïm pot treure una ampolla de vi? 73. Un ciclista va a una velocitat constant de 10 m/s. A partir d’un punt que anomenarem origen, just quan passa el ciclista, un cotxe comença la seva marxa amb una acceleració constant de 4 m/s 2 . Això vol dir que l’espai que recorre el cotxe en funció del temps pot expressar-se com
  • 71. 71 yx e = 2t 2 (e = 2 1 a·t 2 = 2 1 4·t 2 ). Dibuixa les gràfiques espai-temps dels dos mòbils i indica, sobre el gràfic, el moment en què el cotxe torna a trobar-se amb el ciclista. 74. Desenvolupa els quadrats de l’equació y = (x  10) 2 + (x +1) 2 , i expressa-la en la forma y = ax 2 + bx + c. 75. En un complex hoteler es vol construir una piscina circular de 45 m de diàmetre. Dins del perímetre d’aquesta piscina es volen fer dos solàriums també circulars units per un pont de 5 m, com es veu a la figura. Troba els diàmetres dels solàriums de manera que l’àrea de piscina que cobreixin sigui mínima. 76. Calcula l’equació de la paràbola que té el vèrtex en el punt V (1,-2) i que passa pel punt (2,3). 77. Calcula l’equació de la paràbola que té com a coeficient quadràtic –3 i passa pels punts (2,3) i (-3,5) 78. Calcula l’equació la paràbola que passa pels punts (3,5), (0,7) i (1,2). Funció de proporcionalitat inversa 79. Expressa l’equació de la funció que relaciona els nombres enters amb el seu invers i representa-la gràficament. 80. Els alumnes d’una classe de Batxillerat han de repartir-se les despeses del viatge de final de curs, que té un pressupost tancat de 3.000 euros. a) Escriu la fórmula corresponent a aquesta funció i fes-ne una representació gràfica esquemàtica. b) Indica les imatges de 10 i 15. c) Calcula les antiimatges de 100 i 500. 81. a) Expressa la funció que relaciona la base d’un rectangle de 100 cm 2 en funció de l’altura. b) Indica el domini i el recorregut. c) Confecciona una taula de valors i representa gràficament aquesta funció. d) Indica què passa amb la base quan l’altura es fa cada vegada més gran. Com s’expressa matemàticament això i què significa? e) Indica què passa amb la base quan l’altura es fa cada vegada més petita. Com s’expressa matemàticament això i què significa?