1.
Guillem de Berguedà<br />Xènia Viñals Castellón<br />1rA<br />18.05.2011<br />Professora: Marta Rovira <br />

2.
Introducció<br />En aquest treball parlaré sobre l’autor Guillem de Berguedà i una de les seves obres més importants. Guillem de Berguedà va ser un autor català el qual va ser empresonat i va tenir que fugir de Catalunya a causa dels temes de les seves obres en les quals criticava a altres autors o a persones amb càrrecs importants que li causaven aquestes situacions. <br />

3.
Guillem de Berguedà<br />Guillem de Berguedà (1138 – 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. <br />Al 1138 apareix la primera menció del trobador quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un document oficial. Tenia tres germans petits: Ramon, Berenguer i Bernat. Va ser empresonat i al 1175 matà a traïció a Ramon Folc III de Cardona que l’havia insultat i humiliat. Les conseqüències van ser que va tenir que amagar-se i fugir de Catalunya i fou desposseït del títol de vescomte encara que va heretar les possessions familiars. <br />

4.
Durant els set anys següents, Guillem de Berguedà va seguir la seva vida de fugitiu sol sense ningú que<br /> l’ajudés excepte Arnau de Castellbò, <br /> que li va fer costat, l’ajudà i el defensà <br /> en moltes ocasions. Per aquesta <br /> època va fer un peregrinatge a <br /> Compostel·la.<br />Durant la dècada dels 80, al testament<br /> del seu pare, consta com a hereu <br /> dels castells de Madrona, Casserres,<br /> Puig-reig, Espinalbet i Montmajor.<br />

5.
Està enemistat amb Alfons I i els darrers anys del trobador es caracteritzen per la seva intervenció en les lluites feudals en territori català. Va seguir la seva vida més sol i perseguit que mai, però també més amenaçador. I tan violentament com va viure va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d’algun dels seus enemics. La mort va ser l’any 1196.<br />

6.
CANSONETA LEU E PLANA <br /> I<br />Cansonetaleu e plana,<br />leugereta, ses ufana, <br />farai, e de Mon Marques,<br /> del traichor de Mataplana<br />q'es d'engan farsitz e ples. <br />A, Marques, Marques, Marques, <br /> d'engan etzfarsitz e ples. <br /> <br />II<br /> Marques, ben aion las peiras<br /> a MelgurdepresSomeiras,<br /> on perdetz de las denz tres:<br /> no i ten dan que las primeiras<br /> i son e non paron ges. <br />A, Marques, Marques, Marques... <br /> III <br /> Del bratzno·us pretz una figa, <br /> que cabreilla par de biga<br /> e portatz lo mal estes; <br />ops i auria ortiga<br />qe·l nervi vos estendes. <br />A, Marques, Marques, Marques... <br />IV<br /> Marques, qui en vos se fia<br /> ni a amor ni paria; <br />gardar se deu totas ves<br />qonqe·zan; an de clar dia, <br /> de nuoitzab vos non an ges. <br />A, Marques, Marques, Marques...<br /> V <br /> Marques, ben es folsqui·s vana<br />c'ab vos tengameliana<br />meins de brajas de cortves; <br /> et anc fills de crestiana<br />pejorcostuma non mes. <br />A, Marques, Marques, Marques...<br />

7.
CANÇONETA LLEU I PLANA<br /> I<br />Cançoneta lleu i plana,<br />lleugereta, sense pretensions,<br />jo faré del meu Marquès,<br />del traïdor de Mataplana,<br />que és d'engany farcit i ple.<br />Ai, Marquès, Marquès, Marquès,<br />d'engany sou farcit i ple.<br /> <br /> II<br />Marquès, bé hagin les pedres,<br />a Melgur, prop de Someires,<br />on perdéreu tres de les dents;<br />no tenen cap dany que les primeres<br />encara continuen allò i no ho sembla gens.<br />Ai, Marquès, Marquès, Marquès,<br />d'engany sou farcit i ple.<br /> III<br />Pel braç no us dono una figa,<br />que sembla cabiró de biga<br />i el porteu mal estès;<br />es necessitaria ortiga<br />que el nervi us estengués<br />Ai, Marquès, Marquès, Marquès,<br />d'engany sou farcit i ple.<br /> IV<br />Marquès, qui en vós confia<br />no té amor ni companyia;<br />ha de gaurdar-se sempre<br />en qualsevol ocasió: sigui de dia<br />i de nit no vagi en vós de cap manera.<br />Ai, Marquès, Marquès, Marquès,<br />d'engany sou farcit i ple.<br /> <br /> V<br />Marquès, és ben boig qui es vana<br />de fer migdiada amb vós<br />sense calces de cordovà;<br />i mai fill de cristiana<br />pitjor costum no ha permès.<br />Ai, Marquès, Marquès, Marquès,<br />d'engany sou farcit i ple.<br />

8.
Es tracta d’una composició contra Ponç de Mataplana. Pràcticament no necessita traducció ja que es pot entendre bastant bé. Té una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. Al llarg del sirventès, els dos versos del refrany exposen el motiu principal: la poca fiabilitat com a característica principal del personatge. Però el que cal remarcar es que va aconseguir el que volia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Així doncs, aquest personatge amb un braç immòbil, amb una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom.<br />

9.
Conclusió <br />Aquest treball m’ha ensenyat moltes coses, a part de la vida de l’autor, els seus temes i les seves característiques, també m’ha ensenyat una mica com era la literatura en aquella època. <br />

10.
Bibliografia<br />http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_de_Bergued%C3%A0<br />http://lletra.uoc.edu/ca/periodes<br />