Aristòtil
•
0 recomendaciones•3,455 vistas
Presentació esquemàtica sobre Aristòtil de Juanjo Pérez per a la Banyera Voladora
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (20)
Similar a Aristòtil
Similar a Aristòtil (20)
Más de La Banyera Voladora
Más de La Banyera Voladora (19)
Último
Aristòtil
- 1. ARISTÒTIL
- 2. "Amicus Plato, sed magis amica veritas" (Frase atribuïda a Aristòtil citada per Ammonio a la seva obra "La vida d'Aristòtil")
- 4. Biografia Aristòtil neix a Estagira, ciutat macedònica, el 384 aC. El seu pare era el metge personal del rei de Macedònia. Amb només 17 anys ingressa a l'Acadèmia platònica i aprèn el platonisme del Plató més autocrític i revisionista. A la mort de Plató marxa d'Atenes i viatja a Assos i Lesbos on fundà escoles de filosofia inspirades en l'Acadèmia.
- 5. El 342 a.C. és nomenat preceptor del fill del rei Filip de Macedònia, el futur emperador Alexandre Magne. Novament a Atenes, amb 50 anys, fundà el Liceu l'any 335 a.C., escola de filosofia i d'investigació natural. A la m o r t d ' A lexa n d re M ag n e abandonarà Atenes i es refugiarà a Calcis, on morirà el 322 a.C.
- 6. Obra L'obra aristotèlica que conservam és ingent, extensa i variada, tot i que bona part de les seves obres originals s'han perdut. La majo r part d 'obre s co nser vade s són le s anomenades obres exotèriques, destinades a les seves classes. Tenen doncs un caràcter eminentment didàctic i científic. Andrònic de Rodes, aristotèlic del segle I d.C., va classificar-la amb un criteri temàtic en el conegut com a Corpus Aristotelicum.
- 7. Corpus Aristotelicum Òrganon Investigació natural Metafísica Filosofia pràctica Estètica Obres de lògica, un instrument. considerada Obres científiques sobre Física, Cosmo lo g ia, Zo o lo g ia i Biologia, psicologia. La Filosofia Primera. tracta el tema de l'ésser i la realitat. Ètica i política. Obres sobre poètica, retòrica i estètica.
- 8. Obres Ètica i política Ètica a Nicòmac Ètica a Eudem Òrganon Categories Física Analítics Sobre el cel Tòpics Sobre la generació i corrupció Refutacions sofístiques Estètica Retòrica Poètica Meteorològic Sobre l'ànima Política Gran Moral Naturalesa Parva naturalia Metafísica 14 llibres agrupats amb el nom comú de Metafísica Història dels animals Les parts dels animals El moviment dels animals La generació dels animals
- 9. IDEES Crítica a Plató Món intel.ligible la RAÓ eternes immutables perfectes necessàries Realitat DUAL Món sensible els SENTITS finites canviants imperfectes contingents COSES
- 10. Teoria Hilemòrfica Els éssers existents particulars que podem entendre i percebre i n d i v i d u al i t z ad a i de forma d if ere n c i ad a són substàncies. Tota substància és un compost de matèria i forma.La matèria és física, perceptible pels sentits. La forma és una abstracció mental que fem a partir de les coses particulars. La matèria i la forma no es poden separar.
- 11. + Matèria Suport físic de la substància Forma Allò que captam mentalment SUBSTÀNCIA Tota cosa, objecte, ésser individual és substància
- 12. Les coses particulars són les úniques entitats existents, els éssers concrets. Són substància primera. La forma o idea universal, allò que diríem el concepte és el que Aristòtil anomena substància segona. La substància segona, la forma universal, només "existeix" conceptualment, i a partir de la substància primera. És l'essència. A la substáncia segona, s'hi arriba per un procés intel.lectual d'abstracció a partir de la forma particular de la substància primera.
- 13. SUBSTÀNCIA SEGONA Gènere, espècie Forma universal "moix" abstracció extensió forma + matèria SUBSTÀNCIA PRIMERA "El meu moix" Cosa particular, concreta, individual
- 14. substància 1ª substància 2ª Individual, concreta, Universal particular Gènere, espècie Agent Substància ontològica ENTENIMENT Pacient Substància lògica intel.ligible forma + matèria sensible El meu moix Moix
- 15. Acte i potència POTÈNCIA CANVI és el pas de ACTE Potència i acte són les dues formes de l'ésser. Tot el que és, és el que és en acte i també és en potència allò que pot arribar a ser.
- 16. Tot CANVI és ACCIDENTAL Si no altera la forma de la substància, és a dir, si aquella substància no deixa de ser el que és Són ACCIDENTS els canvis de posició, lloc, qualitat, quantitat, temps, relació, acció... o bé SUBSTANCIAL Si altera essencialment la substància, és a dir, si aquella cosa deixa de ser el que era Són SUBSTANCIALS únicament la generació o naixement i la destrucció o mort
- 17. Les quatre causes Causa formal + Causa material + Causa eficient o agent Tot canvi es produeix sobre una substáncia concreta, fan falta per tant una matèria i una forma que suportin el canvi Tot canvi necessita un agent. Cap substància altera el seu estat si no hi actua una força o agent sob ella + Causa final Tot canvi té, segons Aristòtil, una finalitat, una direcció o sentit.
- 18. MATERIAL Ser llegit FINAL L'escriptor, l'editor, l'impressor Paper Tinta Cartró FORMAL Té pàgines, enquadernat, està imprès... Té "forma" de llibre i per això el puc identificar com a tal EFICIENT O AGENT
- 19. Epistemologia El món és intel.ligible i l'ànima racional humana és intel.ligent. El coneixement és possible gràcies a l'enteniment, que és una facultat de l'ànima humana. El procés del coneixement comença amb la sensació. Els sentits són receptacles que em permeten rebre la forma sensible de les substàncies a partir de la matèria. A partir d'aquesta forma sensible obtenim la forma mental en un procés d'abstracció.
- 20. Empirisme El procés de CONEIXEMENT comença amb els SENTITS que ens donen informació que després és processada per l'ENTENIMENT
- 21. ENTENIMENT (NOUS) Agent Pacient rebre i elaborar informació capaç de imaginació Memòria amb la associar i relacionar idees, operar amb la informació intel.ligència
- 23. Tipus d'ànima Cada tipus té les seves funcions pròpies i les de les ànimes inferiors. Racional Sensitiva Vegetativa Plantes Animals Homes
- 24. Vegetativa Nutrició Reproducció Tres tipus d'ànima Sensitiva Sensacions Emocions Permet rebre i respondre estímuls Racional Enteniment Racionalitat
- 25. Lògica A partir de l'abstracció mental de la forma de les substàncies cream els i els seus accidents CONCEPTES "moix" "pelut" "negre" Quan relacionam els conceptes entre sí fem afirmacions o negacions sobre la realitat que anomenam JUDICIS "el moix és pelut" "el moix no és negre"
- 27. Tot JUDICI ha de ser UNIVERSAL o PARTICULAR AFIRMATIU o NEGATIU Això em permet establir relacions entre els judicis
- 28. Principis lògics Principis ontològics Principi d'IDENTITAT A és igual a A Tota substància existent és idèntica a ella mateixa Principi de NO CONTRADICCIÓ A o no A No puc acceptar dues afirmacions contradictòries relatives a una mateixa entitat Principi del TERÇ EXCLÒS A és igual a B o no ho és Dues substàncies són iguals o no ho són. No hi ha una tercera possibilitat.
- 30. subcontraris Cap moix és pelut subalterns s ri ic to nt ra d is co r to ic El meu moix és pelut contraris d ra nt co subalterns Tots els moixos són peluts El meu moix no és pelut
- 31. Quan relacionam CONCEPTES "moix" "negre" "pelut" fem JUDICIS "El meu moix és negre" "Tots els moixos negres són peluts" Quan relacionam JUDICIS fem ARGUMENTS El meu moix és negre Tots els moixos negres són peluts Per tant, el meu moix és pelut.
- 32. SIL.LOGISME La forma més elemental d'argument és el sil.logisme, inferència deductiva en la que a partir de dos o més judicis donats, (premisses), obtenim un nou judici (conclusió) que es deriva lògicament dels anteriors de forma que si aquests són vertaders, la conclusió també ho és.
- 33. A partir dels possibles MODES d ' u n i vers al i tat/p ar t i c u lar i tat (les relacions de n eg ac i ó / i afirmació) i les possibles FIGURES (combinacions possibles segons la posició del ter me Aristòtil descriu i delimita les possibles mig), formes vàlides de sil.logisme a partir dels tres principis elem e ntals i le s relacio ns de co ntrar ietat, contradicció, subalternança i subcontrarietat. La lòg i ca que da co nfigu rada així co m un instrument DEMOSTRATIU de la veritat. No com una disciplina o forma de coneixement en sí mateixa.
- 34. Ètica Lètica aristotèlica és tan ajustada al sentit comú com la seva teoria de la realitat i la seva física. Té un sentit teleològic o finalista. Tota conducta o acció humana s'orienta a un fi i aquest no és altre que la felicitat. La nostra naturalesa és racional i per tant la nostra conducta i aquesta recerca de la felicitat s'orienta racionalment. La forma correcta de fer-ho és a través de la virtut. L'home virtuós serà aquell que sap actuar de forma dequada en cada circumstància. De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una ànima racional intel.ligent.
- 35. Tota ACCIÓ humana s'orienta RACIONALMENT per tal d'aconseguir la FELICITAT a través de la VIRTUT
- 36. VIRTUTS Ètiques són virtuts morals i s'aprenen amb el COSTUM O HÀBIT Dianoètiques són virtuts intel.lectuals i s'aprenen amb l'EDUCACIÓ I ENSENYAMENT
- 37. La virtut (areté) s'aprèn a través de la práctica i l'hàbit (ethos) que ens atorga la prudència que ens permet orientar els actes racionalment per a aconseguir la felicitat ARETÉ Virtut ETHOS Praxis Hàbit Costum PHRONESIS Prudència Felicitat
- 38. Política L'home és un "animal polític" i un animal amb logos. Racionalitat i sociabilitat són els trets distintius de la naturalesa humana. Així, l'home viu col.lectivament per la seva pròpia naturalesa i a més ha de regular racionalment aquesta convivència. La polis es doncs consubstancial a la naturalesa humana i la felicitat només es pot trobar políticament. L'estat és una entitat natural necessària i prèvia a l'individu.
- 39. Quina és la finalitat del govern de la POLIS ? La FELICITAT i la BONA VIDA dels governats Un govern que no cumpleixi aquesta finalitat no és un bon govern
- 40. Aristòtil compila i compara constitucions de més de cent polis diferents per cercar el millor de cada forma de govern. Lluny de cercar un ESTAT IDEAL, cerca un model d'estat real i factible basat en els ja existents
- 41. Formes justes governa en benefici República Una majoria De tots Monarquia Un De tots Aristocracia Una minoria De tots Formes no justes Tirania Un Propi Oligarquia Una minoria Propi Democràcia Tots De ningú
- 42. La classe mitja ha de garantir la POLITEIA o REPÚBLICA que es una forma JUSTA de govern i evitar el govern dels rics o dels pobres que degeneren fàcilment en tirania oligarquia o democràcia
- 43. POLITEIA o REPÚBLICA Tirania Interès comú Democràcia Oligarquia rics classe mitja pobres