Presentació del Bloc II del temari d'Història del curs de l'Ajuntament de Palma de preparació per a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys de la UIB.
4. Feudalisme
Entenem per feudalisme el sistema d'organització
polític i social característic de l'Edat Mitjana que
comença a formar-se a Europa després de la
desaparició de l'Imperi Romà al segle V, però no
es consolida de forma clara fins els segles IX /X a
la desfeta de l'Imperi Carolingi.
11. • A la desfeta de l'Imperi Carolingi al segle X, els vincles de
dependència i servitud que s'havien anat establint durant
els segles anteriors s'institucionalitzen i el sistema feudal
es consolida a tota l'Europa Occidental.
• Els territoris imperials es divideixen en ducats, marquesats
o comtats i els grans nobles que els posseeixen
adquireixen un poder molt gran en detriment dels reis, que
veuen debilitat el seu poder.
• Els monarques seguiran tenint el seu reconeixement com a
tals, però l'administració del poder polític i l'administració
de justícia de cada territori correspondrà ara a cada
senyor en el seu feu. Aquests feus seran, a més
d'independents políticament, autònoms econòmicament.
12. • Cada senyor feudal pot atorgar feus a altres senyors
dins les seves terres, establint-se una jerarquia
piramidal molt complexa que uneix tota la noblesa
feudal amb vincles de vassallatge. Quan les
relacions vassallàtiques passen a ser hereditàries, el
feudalisme es consolida a tota Europa com a sistema
d'organització política.
13. • El Rei segueix ostentant el poder i el domini del
territori, però el govern, administració i control de cada
feu passarà a ser exercit pels senyors feudals.
• El rei conserva algunes prerrogatives com declarar la
guerra o modificar els imposts, però depèn de la
fidelitat dels seus vassalls per mantenir el seu poder i
de l'església que el legitima.
• En la pràctica, el resultat és que el govern efectiu i el
poder executiu passen dels monarques als diferents
senyors feudals.
14. Feu
• Contracte mitjançant el
qual els sobirans i els
grans nobles terratinents
donen terres o rendes en
usdefruit a vassalls que a
canvi estan obligats a
jurar fidelitat i prestar ajut
militar i consell polític o
judicial al senyor quan
sigui necessari.
15.
16.
17.
18.
19.
20. Privil.legis del senyor feudal.
• El senyor feudal es reserva per a ell les millors terres del feu.
• Les altres es repartien entre els serfs o entre camperols
lliures que, a canvi, havien de pagar al senyor unes rendes.
• El senyor tenia a més el dret de jurisdicció sobre totes les
terres del feu, (dictar lleis, impartir justícia, controlar els
serveis, cobrar imposts...)
• La major part dels habitants del feu eren serfs que estaven
lligats a la terra i no tenien llibertat personal.
28. a). El desenvolupament agrari i les seves bases. Les rotes.
• A partir del segle X es produirà un important
desenvolupament agrari.
• Importació de nous conreus
• Millora de les tècniques agràries.
• Rotació de conreus.
• Major explotació de les terres i major producció..
29.
30.
31.
32. b). L'expansió comercial. Causes i novetats que implica.
• Reactivació de la vida urbana.
• Comercialització de l'excedent.
• Producció de manufactures.
• Intercanvi: fires, mercats.
• Noves rutes comercials.
• Noves formes jurídiques.
• Canvis socials.
• Augment demogràfic.
33.
34. c). Els principals focus comercials: la Hansa, Flandes, el Nord d'Itàlia.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41. d). Aspectes polítics: Paper i funcionament
de les Corts. La força política de les ciutats.
• A l'Edat Mitjana, autoritats de legitimació imperial
com la monarquia i el pontificat, conviuen amb
l'autoritat efectiva de cada senyor feudal en els seus
feus. A partir del segle XII, l'aparició de les ciutats
canviarà aquest model.
• Les ciutats i els seus habitants necessitaran d'un
ordenament jurídic propi i diferent.
• Els burgesos estan sotmesos als esquemes de
dependència de les relacions feudals i voldran
42. • Els burgesos volen regular de forma autònoma les
relacions i transaccions comercials i financeres, equilibrar
aquestes normes d'un territori a l'altre i unificar per crear
espais comercials extensos per damunt de les fronteres
dels feus. Volen també ser lliures per a viatjar i desplaçar-
se, minimitzant els tributs de peatges i duanes. També
aspiren a tenir les seves propietats i deixar-les en
herència. En definitiva, volen alliberar-se del domini
dels senyors feudals i organitzar ells mateixos el
govern de les ciutats i les relacions entre aquestes.
43. • Els reis afavoriran les seves pretensions,
perquè per una banda això els permetrà
llevar poder als senyors feudals i pactar
amb els burgesos nous tributs dels que
es beneficiava directament la monarquia.
A més, aquesta nova riquesa no feudal
serà una font de finançament per a les
empreses dels reis, (subsidi).
• Els monarques aniran concedint a les
ciutats les anomenades cartes de
privilegi, amb les que reconeixen la seva
llibertat respecte dels senyors feudals i la
possibilitat d'autogovernar-se.
-La crisi del segle III \n-La crisi era econòmica, religiosa, militar i també política. \n-Anarquia \n-Manca d'una figura poderosa en el lideratge.\n-Canvis constants en el poder. \n- Militars es disputen entre ells.\n-Rebel.lions i conspiracions de genrals o governadors.\n-Enfrontaments civils. \n