SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
Solitud Serena
Josep Carner
Mon cor s’adona
del passerell
que havia refilat tota l’estona
i amb tu en els ulls no m’adonava d’ell.
Tot m’asserena
aquest llanguir
de la llum de biaix en la carena
i la pau de la pols en el camí.
I no val una fulla de ridorta
ni el plomissó de card volant al vent
l’afany que et porta
a esguards, esguards i bonior de gent.
Dolça m’inunda
la solitud, amb l’inoït cantar.
L’arbre i el riu i l’ànima profunda,
tot es refà.
I lluny del goig amarg de tes senderes
ve el meu conhort,
i faig més dolç i meu que tu no m’eres,
com ungit de rosada, el teu record.
Laia Martínez
4tA
IES Francesc Macià

More Related Content

What's hot

What's hot (10)

Vitrines I
Vitrines IVitrines I
Vitrines I
 
VITRINES I
VITRINES IVITRINES I
VITRINES I
 
Poema emma cano_3_a
Poema emma cano_3_aPoema emma cano_3_a
Poema emma cano_3_a
 
bbbbbPoemes maragall
bbbbbPoemes maragallbbbbbPoemes maragall
bbbbbPoemes maragall
 
Poesies
PoesiesPoesies
Poesies
 
Alícia al pais de la realitat
Alícia al pais de la realitatAlícia al pais de la realitat
Alícia al pais de la realitat
 
Especial dedicat als escriptors del montalt literari
Especial dedicat als escriptors del montalt literariEspecial dedicat als escriptors del montalt literari
Especial dedicat als escriptors del montalt literari
 
Alícia al pais de la realitat
Alícia al pais de la realitatAlícia al pais de la realitat
Alícia al pais de la realitat
 
Salvador espriu i castelló
Salvador espriu i castellóSalvador espriu i castelló
Salvador espriu i castelló
 
Una rosa
Una rosaUna rosa
Una rosa
 

Solitud serena