SlideShare una empresa de Scribd logo

Barrocoarquitectura

L
Libertango

Barroc arquitectura

1 de 63
Descargar para leer sin conexión
BARROC
ARQUITECTURA
CARACTERÍSTIQUES
L’Arquitectura barroca no trenca amb el Renaixement sinó
que utilitza els mateixos elements amb una sintaxi diferent.
La ruptura es produeix amb l’equilibri clàssic.
Materials: Recerca de contrastos cromàtics (pedra i marbre)
Elements contructius:
Els ordres:
a)les columnes i entaulaments adopten proporcions giganteseques
b)els entaulaments són corbs, produint-se l’ondulació de la façana típica
de la irregularitat barroca: formes còncaves i convexes.
c) coberta: cúpules de secció el·líptica, voltes ovals, estrellades, falsa
volta.
Decoració:
a) Dissenys basats en la corba, motius vegetals, cortinatges.
b) Els elements de suport esdevenen decoratius.
Plantes:
a) Basilical: per donar cabuda als fidels. El model a seguir
serà “Il Gesu” de Vignola amb nau única i capelles laterals
amb creuer cobert amb cúpula.
b) Centralitzada però més complexes: circulars, el·líptiques,
creu grega, octogonals i combinades.
Alçat: Les façanes seguiran el model de “Il Gesu” que s’anirà
recarregant amb motius ornamentals: frontons corbs i rectes,
volutes, cornises còncaves i convexes.
Tipologia:
• Religiosa: esglésies
• Civil:
1. palaus (cerca l’ostentació de les monarquies absolutistes).
2. Places i fonts: El Barroc és l’època de l’urbanisme modern. Hi
ha una voluntat d’integrarels espais en un tot unitari. Les
façanes requereixen una panoràmica per a ser observades.
IL Gesu de Vignola
IL Gesu de Vignola
BERNINI
(1598-1680)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Capella Scrovegni
Capella ScrovegniCapella Scrovegni
Capella Scrovegni
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Gaudí: La pedrera
Gaudí: La pedreraGaudí: La pedrera
Gaudí: La pedrera
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Donatello: David
Donatello: DavidDonatello: David
Donatello: David
 
9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 

Destacado

El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc esculturaLibertango
 
L'organització política del territori
L'organització política del territoriL'organització política del territori
L'organització política del territoriLibertango
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió defLibertango
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburgLibertango
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societatLibertango
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiquesjgutier4
 
Myanmar's Government Budget 2012-2017
 Myanmar's Government Budget 2012-2017 Myanmar's Government Budget 2012-2017
Myanmar's Government Budget 2012-2017MYO AUNG Myanmar
 
Radio advert screenshots
Radio advert  screenshotsRadio advert  screenshots
Radio advert screenshotsasmediab15
 
Revolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberalsRevolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberalsLibertango
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsLibertango
 
T. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeT. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeTxema Gs
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrialLibertango
 
It all starts with a measurement framework
It all starts with a measurement frameworkIt all starts with a measurement framework
It all starts with a measurement frameworkHumix
 
Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerresLibertango
 
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundialArmand Figuera
 

Destacado (20)

Barrocpintura
BarrocpinturaBarrocpintura
Barrocpintura
 
El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc escultura
 
L'organització política del territori
L'organització política del territoriL'organització política del territori
L'organització política del territori
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió def
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburg
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societat
 
Art barroc
Art barrocArt barroc
Art barroc
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Myanmar's Government Budget 2012-2017
 Myanmar's Government Budget 2012-2017 Myanmar's Government Budget 2012-2017
Myanmar's Government Budget 2012-2017
 
Radio advert screenshots
Radio advert  screenshotsRadio advert  screenshots
Radio advert screenshots
 
Revolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberalsRevolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberals
 
Revfrancesa
RevfrancesaRevfrancesa
Revfrancesa
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
T. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeT. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialisme
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 
It all starts with a measurement framework
It all starts with a measurement frameworkIt all starts with a measurement framework
It all starts with a measurement framework
 
WRS Rail
WRS RailWRS Rail
WRS Rail
 
Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerres
 
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundial
 

Similar a Barrocoarquitectura

Similar a Barrocoarquitectura (20)

Arquitectura Barroc i introducció
Arquitectura  Barroc i introduccióArquitectura  Barroc i introducció
Arquitectura Barroc i introducció
 
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
 
Socials El barroc
Socials El barrocSocials El barroc
Socials El barroc
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Arquitectura barroca, el temple religios
Arquitectura barroca, el temple religiosArquitectura barroca, el temple religios
Arquitectura barroca, el temple religios
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
 
2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
5. barroc característiques
5. barroc característiques5. barroc característiques
5. barroc característiques
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Art gòtic (maria)
Art gòtic (maria)Art gòtic (maria)
Art gòtic (maria)
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 

Más de Libertango

Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01Libertango
 
Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014Libertango
 
Dretes o esquerres
Dretes o esquerresDretes o esquerres
Dretes o esquerresLibertango
 
L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)Libertango
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmicLibertango
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmicLibertango
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra fredaLibertango
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundialLibertango
 
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Libertango
 
Periodeentregue rres
Periodeentregue rresPeriodeentregue rres
Periodeentregue rresLibertango
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 
Ppt sector secundari
Ppt sector secundariPpt sector secundari
Ppt sector secundariLibertango
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 

Más de Libertango (19)

Ppt ètica
Ppt èticaPpt ètica
Ppt ètica
 
Revfrancesa
RevfrancesaRevfrancesa
Revfrancesa
 
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
 
Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014
 
Dretes o esquerres
Dretes o esquerresDretes o esquerres
Dretes o esquerres
 
L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmic
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmic
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundial
 
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
 
Guerra civil
Guerra civil Guerra civil
Guerra civil
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
Periodeentregue rres
Periodeentregue rresPeriodeentregue rres
Periodeentregue rres
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Ppt sector secundari
Ppt sector secundariPpt sector secundari
Ppt sector secundari
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 

Último

U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfcasiexpo10
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSSilviatecno
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERAsmartinselles
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfacordobasastre
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfRaulGomez822561
 
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxM Àngels LP
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -Luis Miguel García
 

Último (10)

U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
 
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -
 

Barrocoarquitectura

  • 2. CARACTERÍSTIQUES L’Arquitectura barroca no trenca amb el Renaixement sinó que utilitza els mateixos elements amb una sintaxi diferent. La ruptura es produeix amb l’equilibri clàssic. Materials: Recerca de contrastos cromàtics (pedra i marbre) Elements contructius: Els ordres: a)les columnes i entaulaments adopten proporcions giganteseques b)els entaulaments són corbs, produint-se l’ondulació de la façana típica de la irregularitat barroca: formes còncaves i convexes. c) coberta: cúpules de secció el·líptica, voltes ovals, estrellades, falsa volta. Decoració: a) Dissenys basats en la corba, motius vegetals, cortinatges. b) Els elements de suport esdevenen decoratius.
  • 3. Plantes: a) Basilical: per donar cabuda als fidels. El model a seguir serà “Il Gesu” de Vignola amb nau única i capelles laterals amb creuer cobert amb cúpula. b) Centralitzada però més complexes: circulars, el·líptiques, creu grega, octogonals i combinades. Alçat: Les façanes seguiran el model de “Il Gesu” que s’anirà recarregant amb motius ornamentals: frontons corbs i rectes, volutes, cornises còncaves i convexes. Tipologia: • Religiosa: esglésies • Civil: 1. palaus (cerca l’ostentació de les monarquies absolutistes). 2. Places i fonts: El Barroc és l’època de l’urbanisme modern. Hi ha una voluntat d’integrarels espais en un tot unitari. Les façanes requereixen una panoràmica per a ser observades.
  • 4. IL Gesu de Vignola
  • 5. IL Gesu de Vignola
  • 7. BIOGRAFIA • Va néixer a Nàpols i es formà al taller del seu pare que exercia com a escultor. • Cultivà l’arquitectura, l’escultura i la pintura i desenvolupà una gran tasca artística a Roma al serveis del Papa Urbà VIII en plena Contrareforma. • Juntament amb Borromini fou el creador de l’arquitectura Barroca italiana. En el camp de l’escultura no coneixerà rivals. Representà pel Barroc el que Miquel Àngel representà pel Renaixement • Tota l’arquitectura barroca parteix de Bernini • Característiques de l’arquitectura de Bernini: a) Utilització d’elements clàssics b) Contrastos de llum i ombra (clarobscurs) per crear efectes teatrals c) El seu barroquisme rau en l’escenografia (planificació urbanística) i la magnificència: perspectiva convergent per obtenir major profunditat en poc espai (visió unitària). d) Riquesa decorativa e) Integració de les arts entorn l’arquitectura: fusiona arquitectura i escultura f) El moviment és l’element expressiu per excel·lència. Altres obres: El Baldaquí, Fontana Piazza Navona, St’Andrea Quirinale.
  • 10. La columnata de Sant Pere del Vaticà BERNINI Documentació general Nom: La columnata de St. Pere del Vaticà Arquitecte: Bernini Cronologia: 1656-1667 Localització: Ciutat del Vaticà (ROMA) Estil: Barroc Sistema constructiu: arquitravat Materials: marbre Dimensions: 15m alçada (columnes) Importància: La plaça de St. Pere és el millor exemple de propaganda i grandiositat del Barroc una de les primeres mostres d’arquitectura urbanística
  • 11. Element de suport: columnata d’ordre toscà esvelt/colossal Element suportat: Entaulament corb coronat amb 1 balustrada i 140 estàtues ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Entaulament
  • 12. EXTERIOR I INTERIOR PLANTA Espai trapezoidal: 2 braços rectes i divergents lleugerament inclinats per superar el desnivell i per engrandir les dimensions de la façana Basílica del Vaticà Dos braços (pòrtics) en forma d’el·lipsi. Cadascun té 4 fileres de columnes obelisc fonts URBANISME: Fusió plaça-basílica-entorn Espai obert per integrar-se en la ciutat i a la vegada tancat per acollir els fidels
  • 13. Espai trapezoidal: Dos braços rectes i divergents Perspectiva: Els 2 braços divergents intensifiquen la profunditat de la façana i salven el desnivell del terreny Dos braços el·líptics URBANISME: Fusió plaça-basílica-entorn Espai obert per integrar-se en la ciutat i a la vegada tancat per acollir els fidels Estava previst Tercer braç que tanqués la plaça Braços rectes: Presenten obertures emmarcades per pilastres ESPAI INTERIOR I EXTERIOR: ALÇAT Obelisc flanquejat per 2 fonts Urbanisme: Els carrerons medievals són eliminats per construir la gran avinguda de la Conciliació
  • 14. 3 passadissos. El central més ample que els laterals Pòrtics formats per 4 fileres de columnes d’ordre toscà i gegant Entaulament corb (dinamisme) amb balustrada (horitzontaliat) Coronació amb 140 estàtues (verticalitat) Clarobscur arquitectònic ALÇAT Efecte escenogràfic i de sorpresa en travessar columnata. Multiplicitat de punts de vista Frontó Entaulament
  • 15. PROBLEMÀTICA/INTERPRETACIÓ (CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ): LA PLAÇA HAVIA D’ACOLLIR UN GRAN NOMBRS DE FIDELS QUE POGUESSIN VEURE BÉ EL PAPA DES DEL BALCÓ S’HAVIA DE SALVAR EL DESNIVELL DEL TERRENY L’OBELISC QUE EL PAPA SIXTE V HAVIA COL·LOCAT DAVANT LA BASÍLICA HAVIA DE SER EL PUNT CENTRAL DE LA NOVA PLAÇA LA FORMA DE LA PLAÇA HAVIA DE TENIR UNA SIGNIFICACIÓ SIMBÒLICA: BRAÇOOS DE LA SANTA ESGLÉSIA ACOLLINT ELS PELEGRINS EL PRINCIPAL OBJECTIU FOU DESTACAR LA CÚPULA DE MIQUEL ÀNGEL QUE HAVIA QUEDAT SECUNDADA RERE LA FAÇANA DE CARLO MADERNO
  • 16. FUNCIÓ DOTAR LA BASÍLICA DE ST. PERE D’UN ACCÉS DIGNE DE LA SEVA CATEGORIA: LA SEU DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA UNIVERSAL L’ESPERIT D’AQUEST PLÇA CONJUGA AMB LA VOLUNTAT CONTRAREFORMISTA DE RENOVAR LA FE CATÒLICA I APROPAR-SE ALS FIDELS VOLUNTAT D’INTEGRAR L’ARQUITECTURA EN L’ENTORN URBÀ
  • 18. FONT DELS 4 RIUS A LA PIAZZA NAVONA
  • 19. EL BALDAQUÍ DE SANT PERE DEL VATICÀ
  • 20. SAN ANDREA AL QUIRINALE
  • 21. San Andrea al Quirinale. Interior i planta
  • 23. BIOGRAFIA • Francesco Castelli va néixer a Bissone (actual Suïssa). Bissone era el seu sobrenom. • Va començar la seva carrera amb el seu pare (constructor en pedra) i aviat anà a Milà on practicà aquesta activitat. • El 1619 va a Roma on canvià el seu nom pel de Borromini i començà a treballar amb Carlo Maderno(parent distant) a la Basílica del Vaticà. • El 1629 mor Maderno i s’incorporà a l’equip de Bernini amb qui trencarà aviat la relació per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura. • De temperament desequilibrat i fantasia desorbitada, la seva obra fou considerada extravagant i fora de la norma. • El seu concepte d’arquitectura, modern i radical, li vetà els grans treballs i els seus comandataris són principalmet ordes menors (trinitaris, teatins) • El 1667 es suicidà ja que considerà que l’obra capdal de la seva carrera artística (St. Carlino) no estava a l’alçada de les seves expectatives. • Juntament amb Bernini, és l’arquitecte més destacat del Barroc
  • 24. CARACTERÍSTIQUES: • La seva obra es caracteritza per la tensió formal i per l’originalitat estètica 1. Ús de l’ordre gegant 2. Plantes i cobertes de complexitat geomètrica 3. murs concaus i convexos 4. Originals fonts de llum 5. Concep l’espai com un element constitutiu de l’arquitectura, tractant-lo amb dinamisme. 6. Concepció orgànica de l’arquitectura
  • 25. SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE BORROMINI Documnetació General Nom: San Carlo alle quattro fontane Autor: Borromini Cronologia: a) església i claustre (1638-1641) i b) façana (1665-1667) Estil: Barroc Localització: Roma Materials: maó, estuc i pedra Sistema constructiu: arquitravat i voltat
  • 26. ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS INTERIOR 16 COLUMNES GEGANTINES D’ORDRE CORINTI AGRUPADES EN GRUPS DE 4 SOSTENEN L’ENTAULAMENT ONDULAT ENTAULAMENT ONDULAT: CONCAU I CONVEX A SOBRE L’ENTAULAMENT S’ALCEN 4 ARCS DE MITJA VOLTA I PETXINES QUE SOSTENEN LA CÚPULA EL·LÍPTICA PETXINA
  • 27. ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS EXTERIOR COLUMNES D’ORDRE GEGANTÍ O MIQUELANGELESC SOSTENEN UN ENTAULAMENT L’ENTAULAMENT SOSTÉ UN SEGON COS DE COLUMNES AMB ENTAULAMENT COLUMNES SOSTENEN ENTAULAMENT
  • 28. EXTERIOR L’ESTRUCTURA DE LA FAÇANA – CORTINA ORGANITZADA EN DOS COSSOS TRANSMET UNA FORTA SENSACIÓ DE VERTICALITAT VOLUNTAT UNITÀRIA COS INFERIOR: 4 COLUMNES D’ORDRE GEGANTÍ COMBINADES AMB COLUMNES D’ORDRE MENOR COS SUPERIOR: ES REPETEIX LA MATEIXA ESTRUCTURA MEDALLÓ SOSTINGUT PER ÀNGELS QUE CULMINA EN UNA INSINUACIÓ DE FRONTÓ I INTERROMP L’ENTAULAMENT NÍNXOL AMB L’ESCULTURA DE ST. CARLES QUE EN EL NIVELL SUPERIOR ES CORRESPON AMB MEDALLÓ L’ENTAULAMENT INFERIOR ONDULAT SEPARA ELS 2 COSSOS I FOMENTA L’HORITZONTALITAT. TÉ UNA INSCRIPCIÓ QUE FA REFERÈNCIA AL COMITENT: TRINITARIS PORTA QUE EN EL NIVELL SUPERIOR ES CORRESPON AMB UNA FINESTRA
  • 29. PIS INFERIOR LATERALS CONCAUS CENTRAL CONVEX PIS SUPERIOR COS CENTRAL CONCAU LATERALS CONCAUS LLANTERNA CORONADA PER UNA ESFERA I UNA CREU HI HA UNA BALUSTRADA A BANDA I BANDA DEL MEDALLÓ EXTERIOR
  • 30. L’ESGLÉSIA I EL CLAUSTRE DEL CONVENT TRINITARI ES CONSTRUÏREN EN UNESPAI IRREGULAR I REDUÏT CLAUSTRE ALLARGAT ELS ANGLES SÓN CORBS I CONVEXOS PLANTA OVAL /ROMBOÏDAL FORMADA PER 2 TRIANGLES EQUILÀTERS UNITS PER LA BASE PLANTA ESGLÉSIA
  • 31. 16 COLUMNES GEGANTINES AGRUPADES DE 4 EN 4 D’ORDRE COMPOST SOSTENEN L’ENTAULAMENT AMB UNA CORNISA MOLT MARCADA ENTAULAMENT MIXTILINI MOLT GRUIXUT QUE DIBUIXA EL PERÍMETRE DE L’ESGLÉSIA, MARCA L’HORITZONTALITAT I DÓNA RITME I DINAMISME ARCS DE MITJA VOLTA CASSETONATS EN PERSPECTIVA PER AUGMENTAR LA PERSPECTIVA FRONTÓ AMB BASE CORBA NÍNXOLS RECTES I CORBS INTERIOR/ALÇAT
  • 32. COS INTERMIG D’ARCS DE MIG PUNT I PETXINES CÚPULA AMB CASSETONS GEOMÈTRICS (CREUS,HEXÀGONS,OCTÒGONS) QUE DISMINUEIXEN DE MIDA PER ACCENTUAR LAPERSPECTIVA I LA SENSACIÓ D’ELEVACIÓ DE LA CÚPULA IL·LUMINACIÓ: FINESTRES SEMIOCULTES INTERIOR/ALÇAT IL·LUMINACIÓ: LA LLANTERNA QUE CORONA LA CÚPULA ÉS LA PRINCIPAL FONT DE LLUM
  • 34. ESTIL CARACTERÍSTIQUES: • FUIG DE LA IMPOSICIÓ NORMATIVA • VOLUNTAT UNITÀRIA DE LA FAÇANA • SENSACIÓ UNITÀRIA (FAÇANA I INTERIOR) • CONCEPCIÓ DINÀMICA DELS MURS INFLUÈNCIA 1. PLANTA: CREU GREGA + PLANTA LONGITUDINAL JESUÍTICA 2. CÚPULA OVALADA I LA IL·LUMINACIÓ: INFLUÈNCIA DE SERLI 3. ORDRE GEGANTÍ: MIQUEL ÀNGEL (PROJECTE CAPITOL) 4. ONDULACIÓ DEL MUR 5. MAÓ VIST: ARQUITECTURA ROMANA
  • 35. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ SAN CARLINO FOU EL 1R I EL DARRER PROJECTE DE BORROMINI: INICIÀ EL CLAUSTRE I L’ESGLÉSIA EL 1638 I EL 1667, L’ANY EN QUÈ ES SUICIDÀ, ESTAVA REALITZANT LA FAÇANA. EN MORIR, LA FAÇANA FOU ACABADA PEL SEU NEBOT BERNARDO ES POT ESTABLIR UN PARAL·LELISME ENTRE LA TENSIÓ FORMAL I LA VIDA DE L’AUTOR O L’ÈPOCA EN QUÈ VISQUÉ UBICACIÓ: EL CONVENT ESTÀ INTEGRAT EN LA TRAMA URBANA: AL TURÓ DEL QUIRINALE JUST EN LA INTERSECCIÓ DE 2 CARRERS ON HI HA 4 AL·LUSINS A 4 RIUS/FONTS, D’AQUÍ EL SOBRENOM COMITENT: TRINITARIS (INSCRIPCIÓ ENTAULAMENT) DECORACIÓ: L’ORNAMENTACIÓ PICTÒRICA (INTERIOR) I ESCULTÒRICA ESTÀ DEDICADA AL FUNDADOR DE L’ORDE DELS TRINIRARIS: ST CARLES BORROMEU SAN CARLINO HA PASSAT A LA Hª COM L’OBRA MÉS DISCONTÍNUA I FRAGMENTÀRIA DEL BARROC MENTRE QUE LA PLÇA DEL VATICA (COETÀNIA) ÉS CONSIDERÀ L’OBRA + UNITÀRIA DEL BARROC
  • 36. Sant´ Ivo alla Sapienza ALTRES OBRES
  • 37. 1 2 6 3 4 5 SANT’IVO ALLA SAPIENZA PLANTA
  • 38. Sant´ Ivo alla sapienza . Interior
  • 40. SANTA AGNESE A LA PIAZZA NAVONA (DAVANT FONTANA DELS 4 RIUS DE BERNINI)
  • 42. BIOGRAFIA •Arquitecte francès considerat la culminació del Barroc a França, estil que tingué com a finalitat engrandir la figura de Lluís XIV (El rei Sol) •Es formà amb el seu oncle-avi François Mansart, gran arquitecte iniciador de la tradició clàssica en l’arquitectura francesa. D’ell n’agafa el 2n cognom. •Després de dissenyar els plànols de Chateau de Clagny i ampliar el palau de Versalles, es convertí en el 1r arquitecte del rei (1681) •Creà els monuments més significatius de l’estil barroc a França i marcà la tendència que adoptarà l’arquitectura tardobarroca francesa.
  • 43. EL PALAU DE VERSALLES Documentació General: Nom: Palau de Versalles Arquitectes: Hardouin Mansart i Le Vau Cronologia: 1677-1710 Localització: Versalles (França) Estil: Barroc Materials: pedra, marbre, miralls, pissarres Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: 600 m de llarg Importància: És la manifestació màxima de l’arquitectura palatina del s.XVII en què França serà la potència més poderosa del món (El Gran Siècle). Es tracta de l’escenificació culminant del poder absolutista
  • 44. ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS COLUMNES I MURS I PILASTRES SOSTENEN COBERTES PLANES I VOLTADES COLUMNES: ALLIBEREN ALGUNS MURS DE LA SEVA FUNCIÓ DE CÀRREGA MUR COBERTA PLANA
  • 45. CONCEPTE RACIONAL I UNITARI EIX LONGITUDINAL JARDÍ HUMANITZAT: GEOMETRITZAT EN BASE A EIXOS PERPENDICULARS 3 EIXOS RADIALS JERARQUIA I CENTRALITZACIÓ PALAU ELEMENT DIVISOR JARDINS CIUTAT CORTESANA EXTERIOR: ACCESSOS
  • 46. HI HA UNA DOBLE FAÇANA: A) PRINCIPAL: ORIENTADA AL CENTRE URBÀ (EST) B) SECUNDÀRIA: S’ORIENTA A L’OEST VERS EL JARDÍ EXTERIOR PART ORIGINAL RENAIXENTISTA ÚS DE MATERIALS AUTÒCTONS: PEDRA BLANCA, MAÓ I PISSARRA PATI CENTRAL: PATI DE MARBRE L’EDIFICI CONSTA D’UN COS CENTRAL EN FORMA DE U (EIX VERTICAL) I DE 2 ALES QUE PERLLONGUEN LA FAÇANA PER CADA COSTAT (EIX LONGITUDINAL
  • 47. LA FAÇANA D’INSPIRACIÓ ITALIANA (clàssica) S’ESTRUCTURA EN FORMA DE FRIS AMB UNA DIVISIÓ HORITZONTAL DE 3 PISOS I SOBRIETAT DECORATIVA PIS INFERIOR ENCOIXINAT SEGON PIS O PLANTA NOBLE: S’ORDENA EN FINESTRALS QUE PRESENTEN UN INTERCAL·LAT AMB PILASTRES I COLUMNES D’ORDRE GEGANTÍ QUE REFORCEN L’HORITZONTALITAT I EMMARQUEN LES IMMENSES PORTES-FINESTRA TERCER PIS O ÀTIC: COMBINA FINESTRES QUADRADES AMB PILASTRES ADOSSADES BALUSTRADA DECORADA AMB ESTÀTUES I ESCUTS REIALS QUE CONTRARESTEN L’HORITZONTALITAT L’HORITZONTALITAT ES TRENCA PER UNA SÈRIE D’ENTRANTS I SORTINTS QUE DÓNA RITME A LA CONSTRUCCIÓ (CLAROBSCURS) EXTERIOR
  • 49. DISTRIBUCIÓ AL VOLTANT DE PATIS ALA DRETA: ADMINISTRACIÓ REIAL INTERIOR: PLANTA COS CENTRAL EN FORMA D’U (EIX VERTICAL) HABITACIONS REIALS: DUES ALES QUE PERLLONGUEN LA FAÇANA PER CADA COSTAT (EIX LONGITUDINAL, 600 M) SALA DEL TRON GALERIA DELS MIRALLS CAPELLA REIAL ESTANCES DEL REI ALA ESQUERRA: HABITACIONS DELS PRÍNCEPS
  • 50. VOLTA AMB PINTURES DE LLUÍS XIV MARBRES POLICROMATS ARCS EMMARCATS PER DINTELLS 75 METRES DE LONGITUD 17 MIRALLS I 17 FINESTRES ENFRONTATS DONEN SENSACIÓ DE MAJOR AMPLITUD I CREEN UN JOC DE LLUMS QUE AFAVOREIX LA INTEGRACIÓ DE L’INTERIOR AMB L’EXTERIOR PROFUSA DECORACIÓ A CÀRREC DE LE BRUN DE L’INTERIOR QUE CONTRASTA AMB LA SOBRIETAT DECORATIVA DE L’EXTERIOR INTERIOR/ GALERIA DELS MIRALLS GRAN JOIA DEL PALAU EXEMPLIFICACIÓ DE LA TEATRALITAT BARROCA
  • 52. CAPELLA REIAL TRES NAUS i 2 PISOS: CAPÇALERA SEMICIRCULAR CONTRAST DELS FRESCOS IL·LUSIONISTES (TROMPE L’OEIL) DEL SOSTRE AMB EL BLANC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS INTERIOR ESGLÉSIA DE CORT QUE ACCENTUA EL CARÀCTER REIAL (BARROC TARDÀ) 2.PIS INFERIOR: -ARCADES SOBRE PILARS -CORTESANS I NOBLESA 1. PIS SUPERIOR: -COLUMNES D’ORDRE CORINTI -COMUNICA AMB ESTANCES REIALS
  • 53. TEATRE OSTENTACIÓ I LUXE MARBRES POLICROMATS ESCULTURES, MIRALLS LLÀMPADES HABITACIÓ DE LA REINA
  • 54. CONCEPTE RACIONAL I UNITARI EIX LONGITUDINAL JARDÍ HUMANITZAT: GEOMETRITZAT EN BASE A EIXOS PERPENDICULARS 3 EIXOS RADIALS PALAU: ELEMENT DIVISOR ENTRE EL MÓN URBÀ I LA NATURA PALAU INTEGRAT EN EL PAISATGE JARDINS PROJECTATS PER LE NOTRE: NATURALESA GEOMETRITZADA ARTICULADA EN ELS JARDINS POSTERIORS DE LA FAÇANA PRINCIPAL CIUTAT CORTESANA EXTERIOR: JARDINS EL JARDÍ S’ARTICULA A BANDA I BANDA D’UN EIX IMAGINARI QUE S’ALLARGA MÉS ENLLÀ DE LA VISIÓ DE L’ESPECTADOR
  • 55. PETIT TRIANON (S. XVIII) Ange-Jacques Gabriel GRAN TRIANON (s. XVII) Jules-Hardouin Mansart CONSTRUCCIONS COMPLEMENTÀRIES
  • 56. TEMPLE DE L’AMOR JARDINS DE VERSALLES PROFUSIÓ DE FONTS I D’ESCULTURES
  • 57. ESTIL •INFLUÈNCIA DEL CLASSICISME ARQUITECTÒNIC ITALIÀ DEL S.XVI: ÚS RIGORÓS DELS ORDRES •INFLUÈNCIA M.A I DE L’ARQUITECTURA MANIERISTA PER L’ÚS DE L’ORDRE GEGANTÍ •EL BARROC FRANCÈS S’ALLUNYA DEL BARROC DINÀMIC ITALIÀ: MANSART ARTICULA VERSALLES A PARTIR D’EIXOS VERTICALS I HORITZONTALS (PREDOMINI DE LA RECTA) •INNOVACIÓ ESTIL BARROC FRANCÈS RAU EN LA SOBRIETAT DECORATIVA DE L’EXTERIOR I LA DECORACIÓ PRECIOSISTA DE L’ INTERIOR: ELS MURS ES RECOBREIXEN DE FUSTES, TAPISSOS, MARBRES POLICROMS. LA PINTURA DE LES VOLTES FINGEIX LES ARQUITECTURES OBERTES A VISIONS CELESTIALS ACONSEGUINT UN GRAN EFECTE ESCENOGRÈFIC •ÉS UN ESTIL DECORATIU QUE DÓNA LLOC A DIFERENTS ETAPES: “LLUÍS XIV”, “LLUÍS XV” (ROCOCÓ) •INTEGRACIÓ DE TOTES LES ARTS EN UN CONJUNT FASTUÓS •INFLUÈNCIA POSTERIOR: VERSALLES FOU EL MODEL D’ARQUITECTURA PALATINA EUROPEA DEL S.XVIII. EX: EL PALAU D’ARANJUEZ O EL PALACIO REAL A ESPANYA
  • 58. INTERPRETACIÓ 1661-1668: LE VAU CONSTRUEIX UN PALAUET DE CACERA I S’HI AFEGEIEXEN 2 ALES LATERALS QUE CONFORMEN LA PLÇA D’ARMES 1668-1678: LLUÍS XIV VOL TRASLLADAR LA CORT A VERSALLES I S’ERIGEIXEN ELS 3 PISOS 1678-1680: 3ª AMPLIACIÓ: MANSART 2 ALES LATERALS
  • 59. CONTINGUT I SIGNIFICAT VERSALLES ÉS UN MONUMENT CONSAGRAT A LA IDOLATRIA DE LLUÍS XIV “EL REI SOL” I A LA MONARQUIA ABSOLUTISTA SIMBOLOGIA DELA LLUM. IDENTIFICACIÓ TOTAL DEL REI AMB EL SOL: PER L’HABITACIÓ DEL REI (AL CENTRE DE L’EIX EST-OEST) HI ENTRAVA EL 1R RAIG DE SOL LA GALERIA DELS MIRALLS (OEST):POSTA DE SOL
  • 63. Palau Lluis XIII (Philibert Le Roy) 1ª ampliació LluisXIV (Le Vau) 2ª ampliació de Lluis XIV ( Le Vau) 3ª ampliación de Lluis XIV (Jules Hardouin Mansart) CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ