1.
BARROC
ARQUITECTURA

2.
CARACTERÍSTIQUES
L’Arquitectura barroca no trenca amb el Renaixement sinó
que utilitza els mateixos elements amb una sintaxi diferent.
La ruptura es produeix amb l’equilibri clàssic.
Materials: Recerca de contrastos cromàtics (pedra i marbre)
Elements contructius:
Els ordres:
a)les columnes i entaulaments adopten proporcions giganteseques
b)els entaulaments són corbs, produint-se l’ondulació de la façana típica
de la irregularitat barroca: formes còncaves i convexes.
c) coberta: cúpules de secció el·líptica, voltes ovals, estrellades, falsa
volta.
Decoració:
a) Dissenys basats en la corba, motius vegetals, cortinatges.
b) Els elements de suport esdevenen decoratius.

3.
Plantes:
a) Basilical: per donar cabuda als fidels. El model a seguir
serà “Il Gesu” de Vignola amb nau única i capelles laterals
amb creuer cobert amb cúpula.
b) Centralitzada però més complexes: circulars, el·líptiques,
creu grega, octogonals i combinades.
Alçat: Les façanes seguiran el model de “Il Gesu” que s’anirà
recarregant amb motius ornamentals: frontons corbs i rectes,
volutes, cornises còncaves i convexes.
Tipologia:
• Religiosa: esglésies
• Civil:
1. palaus (cerca l’ostentació de les monarquies absolutistes).
2. Places i fonts: El Barroc és l’època de l’urbanisme modern. Hi
ha una voluntat d’integrarels espais en un tot unitari. Les
façanes requereixen una panoràmica per a ser observades.

4.
IL Gesu de Vignola

5.
IL Gesu de Vignola

6.
BERNINI
(1598-1680)

7.
BIOGRAFIA
• Va néixer a Nàpols i es formà al taller del seu pare que exercia com a
escultor.
• Cultivà l’arquitectura, l’escultura i la pintura i desenvolupà una gran tasca
artística a Roma al serveis del Papa Urbà VIII en plena Contrareforma.
• Juntament amb Borromini fou el creador de l’arquitectura Barroca
italiana. En el camp de l’escultura no coneixerà rivals. Representà pel
Barroc el que Miquel Àngel representà pel Renaixement
• Tota l’arquitectura barroca parteix de Bernini
• Característiques de l’arquitectura de Bernini:
a) Utilització d’elements clàssics
b) Contrastos de llum i ombra (clarobscurs) per crear efectes teatrals
c) El seu barroquisme rau en l’escenografia (planificació urbanística) i la
magnificència: perspectiva convergent per obtenir major profunditat en poc
espai (visió unitària).
d) Riquesa decorativa
e) Integració de les arts entorn l’arquitectura: fusiona arquitectura i escultura
f) El moviment és l’element expressiu per excel·lència.
Altres obres: El Baldaquí, Fontana Piazza Navona, St’Andrea Quirinale.

8.
Piazza Campidoglio
Miquel Àngel
(Roma)
INFLUÈNCIES

9.
INFLUÈNCIES
TEATRE de Vincenza
Palladio

10.
La columnata de Sant Pere del Vaticà
BERNINI
Documentació general
Nom: La columnata de St. Pere del Vaticà
Arquitecte: Bernini
Cronologia: 1656-1667
Localització: Ciutat del Vaticà (ROMA)
Estil: Barroc
Sistema constructiu: arquitravat
Materials: marbre
Dimensions: 15m alçada (columnes)
Importància:
La plaça de St. Pere és el millor
exemple de propaganda i grandiositat del
Barroc una de les primeres mostres
d’arquitectura urbanística

11.
Element de suport: columnata d’ordre toscà esvelt/colossal
Element suportat:
Entaulament corb coronat
amb 1 balustrada i 140 estàtues
ELEMENTS DE SUPORT I
SUPORTATS
Entaulament

12.
EXTERIOR I INTERIOR
PLANTA
Espai trapezoidal:
2 braços rectes i
divergents
lleugerament
inclinats per
superar el
desnivell i per
engrandir les
dimensions de la
façana
Basílica del
Vaticà
Dos braços (pòrtics)
en forma d’el·lipsi.
Cadascun té 4 fileres
de columnes
obelisc
fonts
URBANISME: Fusió plaça-basílica-entorn
Espai obert per integrar-se en la ciutat
i a la vegada tancat per acollir els fidels

13.
Espai trapezoidal: Dos braços
rectes i divergents
Perspectiva: Els 2 braços
divergents intensifiquen la
profunditat de la façana i salven
el desnivell del terreny
Dos braços
el·líptics
URBANISME: Fusió plaça-basílica-entorn
Espai obert per integrar-se en la ciutat
i a la vegada tancat per acollir els fidels
Estava previst
Tercer braç
que tanqués la plaça
Braços rectes:
Presenten
obertures
emmarcades
per pilastres
ESPAI INTERIOR I EXTERIOR: ALÇAT
Obelisc flanquejat
per 2 fonts Urbanisme: Els carrerons medievals
són eliminats per construir la gran
avinguda de la Conciliació

14.
3 passadissos.
El central més ample
que els laterals
Pòrtics formats per
4 fileres de
columnes d’ordre
toscà i gegant
Entaulament corb (dinamisme)
amb balustrada (horitzontaliat)
Coronació amb 140 estàtues
(verticalitat)
Clarobscur
arquitectònic
ALÇAT
Efecte escenogràfic i de sorpresa en travessar columnata.
Multiplicitat de punts de vista
Frontó
Entaulament

15.
PROBLEMÀTICA/INTERPRETACIÓ
(CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ):
LA PLAÇA HAVIA
D’ACOLLIR UN
GRAN NOMBRS DE
FIDELS QUE
POGUESSIN VEURE
BÉ EL PAPA DES
DEL BALCÓ
S’HAVIA DE SALVAR
EL DESNIVELL DEL
TERRENY
L’OBELISC QUE EL
PAPA SIXTE V HAVIA
COL·LOCAT DAVANT
LA BASÍLICA HAVIA
DE SER EL PUNT
CENTRAL DE LA
NOVA PLAÇA
LA FORMA DE LA PLAÇA
HAVIA DE TENIR UNA
SIGNIFICACIÓ SIMBÒLICA:
BRAÇOOS DE LA SANTA
ESGLÉSIA ACOLLINT ELS
PELEGRINS
EL PRINCIPAL OBJECTIU
FOU DESTACAR LA
CÚPULA DE MIQUEL ÀNGEL
QUE HAVIA QUEDAT
SECUNDADA RERE LA
FAÇANA DE CARLO
MADERNO

16.
FUNCIÓ
DOTAR LA BASÍLICA
DE ST. PERE D’UN
ACCÉS DIGNE DE LA
SEVA CATEGORIA:
LA SEU DE L’ESGLÉSIA
CATÒLICA UNIVERSAL
L’ESPERIT D’AQUEST PLÇA CONJUGA AMB LA VOLUNTAT
CONTRAREFORMISTA DE RENOVAR LA FE CATÒLICA I APROPAR-SE
ALS FIDELS
VOLUNTAT
D’INTEGRAR
L’ARQUITECTURA
EN L’ENTORN
URBÀ

17.
ALTRES OBRES ARQUITECTÒNIQUES DE
BERNINI:

18.
FONT DELS 4 RIUS A LA PIAZZA NAVONA

19.
EL BALDAQUÍ DE SANT PERE DEL VATICÀ

20.
SAN ANDREA AL QUIRINALE

21.
San Andrea al Quirinale.
Interior i planta

22.
BORROMINI (1599-1667)

23.
BIOGRAFIA
• Francesco Castelli va néixer a Bissone (actual Suïssa). Bissone era el
seu sobrenom.
• Va començar la seva carrera amb el seu pare (constructor en pedra) i
aviat anà a Milà on practicà aquesta activitat.
• El 1619 va a Roma on canvià el seu nom pel de Borromini i començà a
treballar amb Carlo Maderno(parent distant) a la Basílica del Vaticà.
• El 1629 mor Maderno i s’incorporà a l’equip de Bernini amb qui trencarà
aviat la relació per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura.
• De temperament desequilibrat i fantasia desorbitada, la seva obra fou
considerada extravagant i fora de la norma.
• El seu concepte d’arquitectura, modern i radical, li vetà els grans treballs
i els seus comandataris són principalmet ordes menors (trinitaris, teatins)
• El 1667 es suicidà ja que considerà que l’obra capdal de la seva carrera
artística (St. Carlino) no estava a l’alçada de les seves expectatives.
• Juntament amb Bernini, és l’arquitecte més destacat del Barroc

24.
CARACTERÍSTIQUES:
• La seva obra es caracteritza per la tensió formal
i per l’originalitat estètica
1. Ús de l’ordre gegant
2. Plantes i cobertes de complexitat geomètrica
3. murs concaus i convexos
4. Originals fonts de llum
5. Concep l’espai com un element constitutiu de
l’arquitectura, tractant-lo amb dinamisme.
6. Concepció orgànica de l’arquitectura

25.
SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE
BORROMINI
Documnetació General
Nom: San Carlo alle quattro fontane
Autor: Borromini
Cronologia:
a) església i claustre (1638-1641) i
b) façana (1665-1667)
Estil: Barroc
Localització: Roma
Materials: maó, estuc i pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat

26.
ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
INTERIOR 16 COLUMNES GEGANTINES
D’ORDRE CORINTI AGRUPADES EN
GRUPS DE 4 SOSTENEN
L’ENTAULAMENT ONDULAT
ENTAULAMENT ONDULAT:
CONCAU I CONVEX
A SOBRE L’ENTAULAMENT
S’ALCEN 4 ARCS DE MITJA
VOLTA I PETXINES QUE
SOSTENEN LA CÚPULA
EL·LÍPTICA
PETXINA

27.
ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
EXTERIOR
COLUMNES D’ORDRE
GEGANTÍ O
MIQUELANGELESC
SOSTENEN UN
ENTAULAMENT
L’ENTAULAMENT
SOSTÉ UN SEGON COS
DE COLUMNES AMB
ENTAULAMENT
COLUMNES SOSTENEN
ENTAULAMENT

28.
EXTERIOR L’ESTRUCTURA DE LA FAÇANA –
CORTINA ORGANITZADA EN DOS
COSSOS TRANSMET UNA FORTA
SENSACIÓ DE VERTICALITAT
VOLUNTAT UNITÀRIA
COS INFERIOR: 4 COLUMNES
D’ORDRE GEGANTÍ COMBINADES
AMB COLUMNES D’ORDRE MENOR
COS SUPERIOR: ES
REPETEIX LA
MATEIXA
ESTRUCTURA
MEDALLÓ SOSTINGUT PER
ÀNGELS QUE CULMINA EN UNA
INSINUACIÓ DE FRONTÓ I
INTERROMP L’ENTAULAMENT
NÍNXOL AMB
L’ESCULTURA DE
ST. CARLES QUE
EN EL NIVELL
SUPERIOR ES
CORRESPON AMB
MEDALLÓ
L’ENTAULAMENT INFERIOR
ONDULAT SEPARA ELS 2
COSSOS I FOMENTA
L’HORITZONTALITAT. TÉ UNA
INSCRIPCIÓ QUE FA
REFERÈNCIA AL COMITENT:
TRINITARIS
PORTA QUE EN EL
NIVELL SUPERIOR
ES CORRESPON
AMB UNA FINESTRA

29.
PIS
INFERIOR
LATERALS CONCAUS
CENTRAL CONVEX
PIS
SUPERIOR
COS CENTRAL
CONCAU
LATERALS CONCAUS
LLANTERNA CORONADA
PER UNA ESFERA I UNA
CREU
HI HA UNA BALUSTRADA
A BANDA I BANDA DEL
MEDALLÓ
EXTERIOR

30.
L’ESGLÉSIA I EL CLAUSTRE
DEL CONVENT TRINITARI
ES CONSTRUÏREN
EN UNESPAI IRREGULAR
I REDUÏT
CLAUSTRE ALLARGAT
ELS ANGLES SÓN CORBS
I CONVEXOS
PLANTA OVAL /ROMBOÏDAL
FORMADA PER 2 TRIANGLES EQUILÀTERS
UNITS PER LA BASE
PLANTA
ESGLÉSIA

31.
16 COLUMNES GEGANTINES
AGRUPADES DE 4 EN 4
D’ORDRE COMPOST
SOSTENEN L’ENTAULAMENT
AMB UNA CORNISA MOLT
MARCADA
ENTAULAMENT MIXTILINI
MOLT GRUIXUT QUE DIBUIXA
EL PERÍMETRE DE L’ESGLÉSIA,
MARCA L’HORITZONTALITAT I
DÓNA RITME I DINAMISME
ARCS DE MITJA VOLTA CASSETONATS
EN PERSPECTIVA PER AUGMENTAR
LA PERSPECTIVA
FRONTÓ
AMB BASE CORBA
NÍNXOLS
RECTES I CORBS
INTERIOR/ALÇAT

32.
COS INTERMIG D’ARCS
DE MIG PUNT I PETXINES
CÚPULA AMB CASSETONS GEOMÈTRICS
(CREUS,HEXÀGONS,OCTÒGONS)
QUE DISMINUEIXEN DE MIDA PER ACCENTUAR LAPERSPECTIVA
I LA SENSACIÓ D’ELEVACIÓ DE LA CÚPULA
IL·LUMINACIÓ:
FINESTRES
SEMIOCULTES
INTERIOR/ALÇAT
IL·LUMINACIÓ:
LA LLANTERNA QUE
CORONA LA CÚPULA
ÉS LA PRINCIPAL FONT
DE LLUM

33.
FONS CÚPULA: ESPERIT
SANT

34.
ESTIL
CARACTERÍSTIQUES:
• FUIG DE LA IMPOSICIÓ NORMATIVA
• VOLUNTAT UNITÀRIA DE LA FAÇANA
• SENSACIÓ UNITÀRIA (FAÇANA I INTERIOR)
• CONCEPCIÓ DINÀMICA DELS MURS
INFLUÈNCIA
1. PLANTA: CREU GREGA + PLANTA LONGITUDINAL
JESUÍTICA
2. CÚPULA OVALADA I LA IL·LUMINACIÓ: INFLUÈNCIA DE
SERLI
3. ORDRE GEGANTÍ: MIQUEL ÀNGEL (PROJECTE CAPITOL)
4. ONDULACIÓ DEL MUR
5. MAÓ VIST: ARQUITECTURA ROMANA

35.
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
SAN CARLINO FOU EL 1R I EL DARRER
PROJECTE DE BORROMINI:
INICIÀ EL CLAUSTRE I L’ESGLÉSIA EL 1638 I
EL 1667, L’ANY EN QUÈ ES SUICIDÀ,
ESTAVA REALITZANT LA FAÇANA. EN
MORIR, LA FAÇANA FOU ACABADA PEL SEU
NEBOT BERNARDO
ES POT ESTABLIR UN
PARAL·LELISME ENTRE LA
TENSIÓ FORMAL I LA VIDA DE
L’AUTOR O L’ÈPOCA EN QUÈ
VISQUÉ
UBICACIÓ:
EL CONVENT ESTÀ
INTEGRAT EN LA
TRAMA URBANA: AL
TURÓ DEL QUIRINALE
JUST EN LA
INTERSECCIÓ DE 2
CARRERS ON HI HA 4
AL·LUSINS A 4
RIUS/FONTS, D’AQUÍ EL
SOBRENOM
COMITENT: TRINITARIS
(INSCRIPCIÓ ENTAULAMENT)
DECORACIÓ: L’ORNAMENTACIÓ
PICTÒRICA (INTERIOR) I
ESCULTÒRICA ESTÀ DEDICADA
AL FUNDADOR DE L’ORDE DELS
TRINIRARIS: ST CARLES
BORROMEU
SAN CARLINO HA PASSAT A LA Hª
COM L’OBRA MÉS DISCONTÍNUA I
FRAGMENTÀRIA DEL BARROC
MENTRE QUE LA PLÇA DEL VATICA
(COETÀNIA) ÉS CONSIDERÀ L’OBRA
+ UNITÀRIA DEL BARROC

36.
Sant´ Ivo alla Sapienza
ALTRES OBRES

37.
1
2 6
3
4
5
SANT’IVO ALLA SAPIENZA
PLANTA

38.
Sant´ Ivo alla sapienza .
Interior

39.
Borromini.
Oratori Sant Felip Neri

40.
SANTA AGNESE A LA PIAZZA NAVONA
(DAVANT FONTANA DELS 4 RIUS DE BERNINI)

41.
HARDOUIN MANSART, JULES
(1646-1708)

42.
BIOGRAFIA
•Arquitecte francès considerat la culminació del Barroc a
França, estil que tingué com a finalitat engrandir la figura de
Lluís XIV (El rei Sol)
•Es formà amb el seu oncle-avi François Mansart, gran
arquitecte iniciador de la tradició clàssica en l’arquitectura
francesa. D’ell n’agafa el 2n cognom.
•Després de dissenyar els plànols de Chateau de Clagny i
ampliar el palau de Versalles, es convertí en el 1r arquitecte
del rei (1681)
•Creà els monuments més significatius de l’estil barroc a
França i marcà la tendència que adoptarà l’arquitectura
tardobarroca francesa.

43.
EL PALAU DE VERSALLES
Documentació General:
Nom: Palau de Versalles
Arquitectes: Hardouin Mansart i Le Vau
Cronologia: 1677-1710
Localització: Versalles (França)
Estil: Barroc
Materials: pedra, marbre, miralls, pissarres
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 600 m de llarg
Importància: És la manifestació màxima de l’arquitectura
palatina del s.XVII en què França serà la potència més
poderosa del món (El Gran Siècle). Es tracta de
l’escenificació culminant del poder absolutista

44.
ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
COLUMNES I MURS I
PILASTRES SOSTENEN
COBERTES PLANES I
VOLTADES
COLUMNES:
ALLIBEREN
ALGUNS
MURS DE LA
SEVA FUNCIÓ
DE CÀRREGA
MUR
COBERTA
PLANA

45.
CONCEPTE RACIONAL
I UNITARI
EIX LONGITUDINAL
JARDÍ HUMANITZAT:
GEOMETRITZAT
EN BASE A
EIXOS
PERPENDICULARS
3 EIXOS RADIALS
JERARQUIA I CENTRALITZACIÓ
PALAU
ELEMENT
DIVISOR
JARDINS CIUTAT
CORTESANA
EXTERIOR:
ACCESSOS

46.
HI HA UNA DOBLE FAÇANA:
A) PRINCIPAL: ORIENTADA AL
CENTRE URBÀ (EST)
B) SECUNDÀRIA: S’ORIENTA A L’OEST
VERS EL JARDÍ
EXTERIOR
PART ORIGINAL
RENAIXENTISTA
ÚS DE MATERIALS AUTÒCTONS:
PEDRA BLANCA, MAÓ I
PISSARRA
PATI CENTRAL:
PATI DE MARBRE
L’EDIFICI CONSTA D’UN COS CENTRAL EN FORMA DE
U (EIX VERTICAL) I DE 2 ALES QUE PERLLONGUEN LA
FAÇANA PER CADA COSTAT (EIX LONGITUDINAL

47.
LA FAÇANA D’INSPIRACIÓ ITALIANA (clàssica)
S’ESTRUCTURA EN FORMA DE FRIS
AMB UNA DIVISIÓ HORITZONTAL DE 3 PISOS
I SOBRIETAT DECORATIVA
PIS INFERIOR
ENCOIXINAT
SEGON PIS O PLANTA NOBLE:
S’ORDENA EN FINESTRALS QUE
PRESENTEN UN INTERCAL·LAT
AMB PILASTRES I COLUMNES
D’ORDRE GEGANTÍ QUE
REFORCEN L’HORITZONTALITAT I
EMMARQUEN LES IMMENSES
PORTES-FINESTRA
TERCER PIS O ÀTIC:
COMBINA FINESTRES
QUADRADES AMB
PILASTRES
ADOSSADES
BALUSTRADA DECORADA
AMB ESTÀTUES I ESCUTS
REIALS QUE CONTRARESTEN
L’HORITZONTALITAT
L’HORITZONTALITAT ES TRENCA
PER UNA SÈRIE D’ENTRANTS I
SORTINTS QUE DÓNA RITME A LA
CONSTRUCCIÓ (CLAROBSCURS)
EXTERIOR

48.
EXTERIOR

49.
DISTRIBUCIÓ
AL VOLTANT
DE PATIS
ALA DRETA:
ADMINISTRACIÓ REIAL
INTERIOR:
PLANTA COS CENTRAL EN FORMA
D’U (EIX VERTICAL)
HABITACIONS REIALS:
DUES ALES QUE
PERLLONGUEN LA FAÇANA
PER CADA COSTAT (EIX
LONGITUDINAL, 600 M)
SALA DEL TRON
GALERIA DELS MIRALLS
CAPELLA REIAL
ESTANCES DEL REI
ALA ESQUERRA:
HABITACIONS DELS
PRÍNCEPS

50.
VOLTA AMB PINTURES
DE LLUÍS XIV
MARBRES
POLICROMATS
ARCS
EMMARCATS
PER DINTELLS
75 METRES
DE LONGITUD
17 MIRALLS I
17 FINESTRES
ENFRONTATS
DONEN SENSACIÓ
DE MAJOR AMPLITUD
I CREEN UN JOC DE
LLUMS QUE AFAVOREIX LA
INTEGRACIÓ
DE L’INTERIOR AMB
L’EXTERIOR
PROFUSA DECORACIÓ
A CÀRREC DE LE BRUN
DE L’INTERIOR
QUE CONTRASTA
AMB LA SOBRIETAT
DECORATIVA DE
L’EXTERIOR
INTERIOR/ GALERIA DELS MIRALLS
GRAN JOIA DEL PALAU
EXEMPLIFICACIÓ DE LA
TEATRALITAT BARROCA

51.
CAPELLA REIAL
TRES NAUS i 2 PISOS:
CAPÇALERA
SEMICIRCULAR
CONTRAST DELS FRESCOS IL·LUSIONISTES
(TROMPE L’OEIL) DEL SOSTRE AMB EL
BLANC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS
INTERIOR
ESGLÉSIA DE CORT QUE
ACCENTUA EL
CARÀCTER REIAL
(BARROC TARDÀ)
2.PIS INFERIOR:
-ARCADES SOBRE
PILARS
-CORTESANS I
NOBLESA
1. PIS SUPERIOR:
-COLUMNES
D’ORDRE CORINTI
-COMUNICA AMB
ESTANCES REIALS

52.
TEATRE
OSTENTACIÓ I LUXE
MARBRES POLICROMATS
ESCULTURES, MIRALLS
LLÀMPADES
HABITACIÓ DE LA REINA

53.
CONCEPTE RACIONAL
I UNITARI
EIX LONGITUDINAL
JARDÍ HUMANITZAT:
GEOMETRITZAT
EN BASE A EIXOS
PERPENDICULARS
3 EIXOS RADIALS
PALAU:
ELEMENT DIVISOR ENTRE
EL MÓN URBÀ I LA NATURA
PALAU INTEGRAT EN EL PAISATGE
JARDINS PROJECTATS PER LE NOTRE:
NATURALESA GEOMETRITZADA
ARTICULADA EN ELS JARDINS
POSTERIORS DE LA FAÇANA PRINCIPAL
CIUTAT
CORTESANA
EXTERIOR:
JARDINS
EL JARDÍ S’ARTICULA A BANDA I BANDA D’UN EIX
IMAGINARI QUE S’ALLARGA MÉS ENLLÀ DE LA VISIÓ
DE L’ESPECTADOR

54.
PETIT TRIANON (S. XVIII)
Ange-Jacques Gabriel
GRAN TRIANON (s. XVII)
Jules-Hardouin Mansart
CONSTRUCCIONS COMPLEMENTÀRIES

55.
TEMPLE DE L’AMOR
JARDINS DE VERSALLES
PROFUSIÓ DE FONTS
I D’ESCULTURES

56.
ESTIL
•INFLUÈNCIA DEL CLASSICISME ARQUITECTÒNIC ITALIÀ DEL S.XVI: ÚS
RIGORÓS DELS ORDRES
•INFLUÈNCIA M.A I DE L’ARQUITECTURA MANIERISTA PER L’ÚS DE L’ORDRE
GEGANTÍ
•EL BARROC FRANCÈS S’ALLUNYA DEL BARROC DINÀMIC ITALIÀ: MANSART
ARTICULA VERSALLES A PARTIR D’EIXOS VERTICALS I HORITZONTALS
(PREDOMINI DE LA RECTA)
•INNOVACIÓ ESTIL BARROC FRANCÈS RAU EN LA SOBRIETAT DECORATIVA
DE L’EXTERIOR I LA DECORACIÓ PRECIOSISTA DE L’ INTERIOR: ELS MURS ES
RECOBREIXEN DE FUSTES, TAPISSOS, MARBRES POLICROMS. LA PINTURA
DE LES VOLTES FINGEIX LES ARQUITECTURES OBERTES A VISIONS
CELESTIALS ACONSEGUINT UN GRAN EFECTE ESCENOGRÈFIC
•ÉS UN ESTIL DECORATIU QUE DÓNA LLOC A DIFERENTS ETAPES: “LLUÍS
XIV”, “LLUÍS XV” (ROCOCÓ)
•INTEGRACIÓ DE TOTES LES ARTS EN UN CONJUNT FASTUÓS
•INFLUÈNCIA POSTERIOR: VERSALLES FOU EL MODEL D’ARQUITECTURA
PALATINA EUROPEA DEL S.XVIII. EX: EL PALAU D’ARANJUEZ O EL PALACIO
REAL A ESPANYA

57.
INTERPRETACIÓ
1661-1668:
LE VAU CONSTRUEIX
UN PALAUET DE CACERA
I S’HI AFEGEIEXEN
2 ALES LATERALS
QUE CONFORMEN
LA PLÇA D’ARMES
1668-1678:
LLUÍS XIV
VOL TRASLLADAR
LA CORT A VERSALLES
I S’ERIGEIXEN ELS 3 PISOS
1678-1680:
3ª AMPLIACIÓ: MANSART
2 ALES LATERALS

58.
CONTINGUT I SIGNIFICAT
VERSALLES ÉS UN MONUMENT
CONSAGRAT A LA IDOLATRIA DE
LLUÍS XIV “EL REI SOL” I A LA
MONARQUIA ABSOLUTISTA
SIMBOLOGIA DELA LLUM.
IDENTIFICACIÓ TOTAL DEL REI AMB
EL SOL:
PER L’HABITACIÓ DEL REI (AL
CENTRE DE L’EIX EST-OEST) HI
ENTRAVA EL 1R RAIG DE SOL
LA GALERIA DELS MIRALLS
(OEST):POSTA DE SOL

59.
ALTRES OBRES

60.
Palau Lluis XIII
(Philibert Le Roy)
1ª ampliació LluisXIV
(Le Vau)
2ª ampliació de Lluis XIV
( Le Vau)
3ª ampliación de Lluis XIV
(Jules Hardouin Mansart)
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ