1. CARTA DE RESPOSTA (Colometa-Griselda)
Barcelona, 23 de Juny de 1936
Apreciada Griselda,
M’he quedat bocabadada de l’arribada d’aquesta carta. És increïble tornar a
saber de tu després de tant de temps, i més, sabent el que va passar i la
relació que vam tenir tu i jo. El que més em sorprèn és que vulguis saber
com estem tots, tot i el passat, però suposo que el passat ja ha quedat
enrere, encara que algunes ferides mai es tanquen. El darrer que penses
d’una persona que ho ha abandonat tot, és que t’escrigui per saber com estàs i
com van les coses. Em costa creure-ho però suposo que alguna part de tu va
quedar aquí, abans d’anar-te’n, i per això vols estar informada. Això és l’únic
que vull creure. Saps que mai he estat una noia rancorosa, però crec que en
Mateu es mereix que sàpigues el captiveri que li vas fer passar. No vull que
t’ho prenguis com si et volgués acusar i atacar de tot el que va passar, però
com comprendràs, en Mateu ha perdut molt i ha quedat molt enderrocat i es
mereix que tu, que l’has fet tant de mal siguis conscient del que vas fer.

2. Des que vas anar-te’n amb aquell home ric, en Mateu ha viscut moltes
desgràcies, i el pitjor de tot, és que no li han donat cap descans, una darrera
l’altre . No el tinc devora però puc dir-te que pateix molt. En Mateu no
sabia com havia de reaccionar, de fet, el que més mal li va fer , va ser que
t’emportessis a la nena, això va ser terrible. La teva traïció va fer que en
Mateu canviés en tots els aspectes, ja no era el mateix, es turmentava
preguntant-se si t’havia fet alguna cosa dolenta. Sempre ens deia que no
sabia perquè el vas deixar i ens demanava si ell havia fet alguna cosa que
t’hagués sabut greu. Nosaltres l’hem ajudat tot el que hem pogut però ell
enyora aquells dies que havia viscut amb tu, i sobretot, enyorava, com si de
la seva vida es tractés, a la seva filla. Si almenys li haguessis deixat a la
nena, hauria tingut algú amb qui compartir la seva vida. Griselda, vas
abandonar a un home que potser no fos ric, ni tant jove ni decidit, però
t’estimava i també estimava a la seva filla. Aquest, ja casi ha
desaparegut, crec , si encara existeix, que deu ser molt dins seu i no crec
que surti, a no ser que torni la seva persona desitjada. Com tu molt bé has
dit, en Mateu t’estima però aquest amor es troba molt a dins seu.
T’agraeixo que reconeguis que l’error va ser teu i apreciï-ho que vulguis
tornar i refer la teva vida, la qual vas portar tan magníficament amb en
Mateu. Abans de parlar amb ell, jo no sabia si en Mateu voldria tornar
amb tu o no. El que sí que sabia, era que ell estimava a la seva filla i a la
dona que va conèixer fa un quants anys. T’he de dir que l’he vist molt
decaigut i trist, per això dubto que vulgui tornar-te a veure.

3. Al principi, no sabia com reaccionaria al saber que vols tornar amb ell. Em
pensava que diria de tot, i que no em voldria escoltar. Però et diré que
no m’esperava, en absolut, la resposta que m’ha donat en Mateu. En
Mateu va posar-se molt content quan va saber que m’havien arribat
notícies de tu. Li vaig dir el que m’havies contat de què el trobes a
faltar, de que amb ell tot té un sentit, i de que amb ell et trobes
segura de la guerra i els mals que passes, i en fi que vols tornar amb
ell i recuperar el temps perdut i passar-lo junts . Ell va quedar-se una
estona callat amb els ulls que li brillaven, i de cop i volta, em va dir
que et digués que sí, que no s’imagina l’alegria que li faria tornar a
veure a la seva filla i poder-la abraçar. Després, quan es va
tranquil·litzar, em va dir que ell també t’ha trobat molt a faltar però
que ha comprès que si te’n vas anar va ser perquè ell no et donava prou
i, segons ell, segueix sent el mateix i no sap si podreu tornar a ser com
abans, però que per la nena i per aquells anys tan bons, ho intentarà.
Espero trobar-te per prest.
Colometa.
P.D.
Griselda no tornis a cometre el mateix error, accepta l’oferta d’en Mateu
i, com m’has dit a la carta, promet ajudar-te amb tot el que pugui i
parlaré amb en Mateu les vegades que siguin necessàries.