Democracies alternatives

1. NOUS ESCENARIS SOCIOPOLÍTICS EN RELACIONS PÚBLIQUES
Dr. Joan Balcells
Abril 2012
Escola Superior de Relacions Públiques

2. SUMARI
DEMOCRÀCIA
REPÚBLICA
MODELS DE REPÚBLICA
FACTORS POSITIUS DELS SISTEMES POLÍTICS MODERNS
FACTORS NEGATIUS DELS SISTEMES POLÍTICS MODERNS
FACTORS INFLUENTS DELS SISTEMES POLÍTICS MODERNS
NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA
CONCLUSIONS

3. DEMOCRÀCIA // DEFINICIÓ *//MODELS DE DEMOCRÀCIA
El seu significat literal és: govern del poble.
Organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant
mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants.
Forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions
socials s’estableixen mitjançant acords col·lectius.
DEMOCRÀCIA DIRECTA
La decisió és adoptada directament pels membres del poble.
DEMOCRÀCIA INDIRECTA O REPRESENTATIVA
La decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants.
DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA
Es segueix un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d’associar-se i organitzar
per poder exercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la
ciutadania amplis mecanismes electorals participatius.
*Actualment aquestes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.

4. DEMOCRÀCIA // ORIGEN
DEMOCRÀCIA ATENENCA
• Segle V a.c. Atenes era una ciutat/estat on vivien unes 300.000 persones de les que
només 60.000 aproximadament tenien accés al vot: homes lliures nascuts a la ciutat.
Dones, estrangers i esclaus no podien participar en les assemblees ni tenien dret a vot.
Sistema i organització
• Els ciutadans participaven directament a les assemblees i debatien i decidien sobre
qualsevol qüestió a l’àgora (plaça central i oberta).
• L’administració estava a les mans dels funcionaris, una mica més d’un miler cada any.
Eren seleccionats majoritàriament per sorteig, eren funcions rotatòries, i no podia repetir
la mateixa persona, per evitar corrupteles.
Va acabar arrel de les guerres amb Esparta i altres ciutats, i per l’invassió
macedònia d’Alexandre el Gran.
Aquesta forma de govern va durar aproximadament dos segles i triomfà
degut al petit nombre de membres de la ciutadania.

5. DEMOCRÀCIA // MODEL ACTUAL
DEMOCRÀCIA LIBERAL
El concepte pur de "democràcia liberal" neix del corrent del liberalisme polític, arrel
de les diferents revolucions populars, industrials i lliberals de les classes burgueses i
obreres.
•tots els ciutadans majors d’edat i legalitzats poden votar l’elecció de la seva assemblea
representativa, normalment cada quatre anys; durant el tot el segle XX s’han anat incloent
les dones com votants igualitàries als homes.
•consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants electes,
grup de parlamentaris, és per a la presa de decisions polítiques comunes, establertes en
una Constitució, amb varis drets i llibertats garantides.

6. REPÚBLICA // DEFINICIÓ
No s’ha de confondre república amb democràcia, la república és el
govern de la llei i la democràcia és el govern de la majoria
Sistema polític que es fonamenta en les lleis, conjunt de principis fonamentals normalment establerts en
una constitució i la igualtat dels seus membres i la preservació dels drets fonamentals.
Intenta frenar els possibles abusos de les persones que tenen major poder, del govern i de les majories, per
tal de protegir els drets fonamentals i les llibertats civils dels ciutadans.
Govern triat a partiir de la democràcia representativa mitjançant el sufragi universal.
•Periodicitat en els càrrecs
•La publicitat dels actes de govern, no és possible el secret d’estat
•La responsabilitat de polítics i funcionaris públics;
•La separació i control dels poders
•La sobirania de la llei;
•L’exercici de la ciutadania, qui posa i deposa, amb participació activa
•La pràctica del respecte amb les idees oposades;
•La igualtat davant la llei
•La idoneïtat com a condició d’accés als càrrecs públics.

7. REPÚBLICA // ORIGEN
REPÚBLICA DELS MILLORS, DE PLATÓ
També pot ser la república, una democràcia o una aristocràcia, com la república concebuda
per Plató, que en realitat es deia "politèia" on haurien de governar els millors, en una forma
on es barregen trets de la democràcia amb els de l’aristocràcia, i que ha desencadenat
moltes idees liberals i autoritàries en la història política.
REPÚBLICA ROMANA
Sistema de govern on els comicis designaven a dos cònsols que ocupaven el càrrec durant
un any. La rotació era mensual. A cada semiperíode, un cònsol exercia el poder real, cònsol
major, mentre que l’altre ho supervisava.

8. REPÚBLICA // MODELS ACTUALS DE REPÚBLICA
REPÚBLIQUES PRESIDENCIALISTES
Els Estats Units, Xile, Argentina i Equador, on el cap d’estat i de govern, elegit pel poble, coincideixen.
REPÚBLIQUES PRESIDENCIALISTES PARLAMENTÀRIES
Estan diferenciades les funcions del cap d’estat i del cap de govern, que és triat pel parlament, en contraposició del que és
responsable políticament, com Àustria, Israel i Grècia.
SISTEMES SEMIPRESIDENCIALS
El president de la república i el primer ministre pertanyin a diferents partits polítics amb ideologies oposades. Cas recurrent per
exemple a França.
PRESIDÈNCIA INDEPENDENT
Alemanya o Índia, el president de la República ha de romandre estrictament independent a la dinàmica govern / oposició.
PRESIDÈNCIA EN CONSELL O COMITÈ
Suïssa, Bòsnia i Hercegovina i San Marino, la presidència de la República l’exerceix un Consell o Comitè.
En aquest cas, el cap visible de l’estat va rotant entre els membres del Consell, cada any, cada mig any, segons s’estableixi.
REPÚBLIQUES LAIQUES
Moltes repúbliques, sobretot des que la francesa i la nord-americana, van establir les bases per al dret que actualment recullen la
majoria de constitucions, amb la llibertat de culte aquest aspecte és de lliure elecció del ciutadà.
REPÚBLIQUES CONFESSIONALS
Hi ha estats que s’han organitzat com a repúbliques per poder establir la seva religió en la constitució, per evitar ingerències
interiors i exteriors en el culte estatal; com el cas de l'Estat d'Israel o les Repúbliques Islàmiques, la República catòlica d'Irlanda o
la República protestant dels Països Baixos. La República Islàmica de l'Iran es va crear arrel de la religió islamista.

9. FACTORS POSITIUS DELS SISTEMES DE GOVERN ACTUAL
•ESTABILITAT POLÍTICA I PAU
Creant un sistema on el poble pugui canviar governs sense canviar la bases legals
redueix la incertesa i inestabilitat polítiques i assegura que si els ciutadans no estan
d’acord amb la política del govern de torn, podran canviar en les pròximes eleccions.
Això és preferible a un sistema en què els canvis polítics tinguin lloc a través de la violència.
Les democràcies liberals mai han entrat en guerra amb altres democràcies liberals i els
conflictes armats han estat contra altres sistemes no democràtics o comunistes amb la idea
d’intentar alliberar els seus pobles.
•SISTEMA DEL BENESTAR I DESENVOLUPAMENT HUMÀ
major puntuació en l’índex de desenvolupament humà gràcies a l’establiment d’uns
serveis mínims generals en els estats de sanitat, educació i seguretat social; i el
manteniment i millora dels drets i llibertats essencials humans de manera evolutiva.

10. FACTORS NEGATIUS DELS SISTEMES DE GOVERN ACTUAL
CORRUPCIÓ
•molts casos de corrupció a nivell de malversació de diners públics i en tràfic d’influències per a
benefici propi
•per la falta d’ètica professional i de càstig real que pot haver al portar a terme aquestes conductes
•la societat surt molt perjudicada econòmicament i en el grau de democràcia real; es sent traïda pels
politics moralment però no obstant, segons estudis estadístics, això no fa que aquests politics
siguin deixats de votar, moltes vegades inclús augmenten els vots i així el seu poder.
BUROCRÀCIA / FUNCIONARIS / ENTITATS PÚBLIQUES MALAMENT GESTIONADES
•nova classe social indicada pel ideòleg Marx que organitza i condueix les administracions i serveis
dels governs, i el retroalimenta, obtenen beneficis laborals i socials
•processos legítims són complicats i lents, empitjora així el sistema democràtic, l’accés als serveis i
la pressa de decisions.
CRISIS ECONÒMIQUES I CRISIS FINANCERES / CAPITALISME / CONSUMISME / CRISI ECOLÒGICA
•molts estats en la ruïna financera
•fonamenten el seu benestar i funcionament en el consumisme i les classes socials diferenciades:
empresaris i treballadors.
•L’era industrial va portar a els estats democràtics a situacions molt pròsperes econòmicament que
han finalitzat amb davallades estrepitoses sobretot per no tenir en compte el efecte global de les
seves activitats, la sobreexplotació de recursos naturals i avenços tecnològics i socials.

11. SOCIETAT ACTUAL
Han creat una societat nova treballadora generalitzada:
•molt sana, ha augmentat molt l’esperança de vida:
•ben educada, amb mínims històrics d’analfabetisme;
•drets dels treballadors i socials garantits;
•ben comunicada: noves infraestructures, telecomunicacions;
•globalitzada: món internacionalitzat i interconnectat, etc;
Això també ha provocat:
•superpoblació i població envellida, que perilla el sistema del benestar
•accés directe a la informació global: revoltes populars i accions contra corrupcions polítiques,
influències de bancs i empreses
•la internacionalització i l’augment de drets dels treballadors i socials han dut a les grans empreses
a cercar centres de producció a països més econòmics, inclús sense respecte dels drets humans
•la immigració desmesurada ha saturat els països democràtics per que la gent vol assolir els
mateixos privilegis de les seves societats
•consum incontrolable de matèries primeres i energies no renovables, i contaminació del planeta per
d’excessiva producció industrial

12. FACTORS INFLUENTS // DEMOCRÀCIES ACTUALS
RELIGIÓ I PODER
•les revolucions que han propiciat el canvi de Monarquia a República han estat altament
laïcistes
•la religió cada vegada es separa més dels governs, però hi ha fonamenta sistemes politics,
com ara els EUA, que juren amb la ma sobre la Bíblia.
SISTEMA CAPITALISTA i INDUSTRIAL EN CRISI
•Sistema molt individualista i egoista que tracta de guanyar diners, produir beneficis, invertint i
l’especulen sobre productes i serveis "commodities", comprant i venent-los, creant bombolles,
inflant els preus, fins que aquestes esclaten i provoquen una crisis.
GLOBALITZACIÓ I NOVES TECNOLOGIES.
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. La Governança Global.
•des dels anys 60 ha sorgit una revolució social gràcies a l’evolució humana en transport
comunicació i tecnologia, per relacionar intensament tractes econòmics de tot el món.
•món amb les seves diferents societats molt més relacionades entre sí i integrades, amb
relacions intensificades i comerç internacional integrat en qualsevol economia
•entitats mundials s’han transformat en multinacionals transnacionals i s’han creat institucions
internacionals i supranacionals com ara les Nacions Unides (NU), la ONU, el Banc
Mundial(BM) i el Fons monetari Mundial (FMI), que controlen el mercat global.

13. FACTORS INFLUENTS DEMOCRÀCIES ACTUALS
ELECCIONS I PARTICIPACIÓ
•alt nivell d’abstenció electoral (que de vegades supera el 50%) i per un escàs
poder d’influència de la ciutadania en la política son fenòmens que mostren el poc contingut
democràtic de les democràcies representatives modernes.
•L’accés al poder polític es molt dificultós per a una persona normal al
existir normalment les llistes tancades i al requerir normes establertes pels grans partits
històrics que els beneficien i mantenen els seus privilegis.
•La representació hauria de ser d’una persona un vot, no com ara que es
percentual segons la quantitat de població i per zones geogràfiques.
•La democràcia directa només és possible en comunitats polítiques molt petites i es proposa
una solució intermèdia: la democràcia participativa i de mecanismes de
participació popular en les decisions democràtiques.

14. PAÏSSOS EMERGENTS //
BRASIL producció de matèries primeres més econòmiques. Vot obligatori.
INDIA potència mundial en construcció i tecnologia i serveis informàtics, és la
democràcia més nombrosa del món.
XINA potència mundial en producció industrial, i està comprant totes les reserves de
matèries primeres arreu del món.
PUNTS EN COMÚ:
•Es basen en l’economia interior, són autosuficients en tots els sectors econòmics.
•Formació qualificada i en serveis socials: sanitat, transport, i drets humans.
•Mantenen altes produccions agricoles.
•Encara ténen molta població en situació de pobresa extrema, però ha disminuit molt
•Segueixen el model occidental consumista i patriarcal, que els portarà igualment a
una crisi econòmica i social futura.

15. NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES
NOVA CONSCIÈNCIA
•Als anys 60 i 70 hi va haver un boom d’activistes de diferents sectors: economia, recursos
humans, sociologia, psicologia, Marketing, etc; seguint la filosofia hippie i/o punk, que
cercava practicar el comunisme i generar una societat beneficiosa amb la resta del món,
treballant el pacifisme i les llibertats sexuals, l’aproximació a cultures antigues místiques
com el budisme, i treballant la consciència global, l’ecologia i el vegetarianisme.
•Aquests ideals es van promoure per tot el món generant col·lectius i associacions
alliberades arreu del planeta.
•Molts líders socials de llavors van acabar sent directius de grans empreses, els artistes van
enriquir-se amb la venda de la seva música, cinema, art, moda, etc; per pertànyer
originalment en general a famílies benestants.
•Dins d’aquests moviments encara resten col·lectius d’acció i lluita com serien els diferents
ecologismes, feminismes, els col·lectius LGTB, que molts inclús transformats i
institucionalitzats en Ong's, han seguit treballant pels drets propis i col·lectius, dins del
sistema, i no obstant han mantingut al dia les necessitats de drets i llibertats no assolides
plenament en la democràcia liberal, com és el cas de la igualtat de la dona davant l’home.

16. NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES
MODELS ANTIPATRIARCALS / FEMINISTES / QUEER
S'autodefineixen com col·lectius revolucionaris ja que, lluiten per a una transformació
social, política i econòmica que aconsegueixi una ruptura de l’ordre establert, i per
assolir-ho és necessari acabar amb el patriarcat i el capitalisme en totes les seves
formes d’explotació.
El patriarcat és una forma d’organització social que dóna la màxima autoritat social i
política a l’home, adult, heterosexual i cap de família. El patriarcat necessita relacions
de dominació, per les quals, es controla les persones segons una jerarquia de sexe,
edat i opció sexual: els homes controlen les dones, els adults controlen els menors i
l’únic opció sexual vàlida és l’heterosexual. Per tant, per definició, el patriarcat ens
afecta a tots i a totes les persones.
El model patriarcal ha estructurat el modus vivendi de les persones sobretot des de
les diferents religions on l’home és un ésser superior a la dona: catolicismes,
cristianismes, islamismes, judaismes, etc.

17. NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES
MODELS ANTIPATRIARCALS
Això ha establert un model, fonamentat en la por , per controlar les persones; són
sotmeses a ser d’una determinada manera i actuar d’una forma que d’alguna manera
garanteix el poder dels poderosos sobre la gran massa treballadora.
Aquests principis han estat modelats pel capitalisme sobretot en la vessant de
models ideals de bellesa i conducta, sentiments de possessió, promovent el
consumisme incontrolat, i a més a més l’alienació de l'individu. El capitalisme
patriarcal convida a posseir una gran televisió, un gran cotxe, un pis, una parella
estable i heterosexual, tenir fills, mantenir una imatge personal concreta i un nivell de
vida sempre ostentós.
Provoca:
•emigració de gent a la cerca d’aquets ideals,
•guerres per matèries primeres com el Coltan al Congo per fabricar mòbils
sotmetiment dels estats a grans multinacionals,
•pèrdua d’independència dels mitjans de comunicació, la manipulació i demagògia
política, la corrupció, etc.

18. NOUS MODELS DE CONVIVÈNCIA DEMOCRÀCIES ALTERNATIVES
DEMOCRÀCIA INCLUSIVA / WORLD MOVEMENT FOR DEMOCRACY / DEMOCRACIA
REAL YA / 15 M / INDIGNATS / ANTIGLOBALITZACIÓ / DECREIXEMENT / ECONOMÍA
PEL BE COMÚ
La crisi multidimensional actual ha portat al món a punt de partida a principis del nou
mil·lenni on afronta una crisi multidimensional (econòmica, ecològica, social, cultural i
política) causada per la concentració de poder en mans de diverses elits com a resultat de
l’establiment, des de fa dos segles, del sistema d’economia de mercat, la representació
política i les formes jeràrquiques que s’hi relacionen.
L’objectiu general significa recuperar el significat de democràcia:
•Democràcia directa participació: una persona un vot.
•Democràcia ecològica: reintegració de la societat amb la natura.
•Democràcia econòmica: creació d’institucions d’autogestió pel be comú, cercant el
consum de productes naturals biològics, que redueixin el consum general i comporti
una autogestió de les comunitats a través de l’intercanvi de treballs manuals i
productes sense diners.

19. PAÏSSOS EMERGENTS //
BRASIL producció de matèries primeres més econòmiques
INDIA potència mundial en construcció i tecnologia i serveis informàtics
XINA potència mundial en producció industrial
PUNTS EN COMÚ:
•Es basen en l’economia interior, són autosuficients en tots els sectors econòmics.
•Formació qualificada i en serveis socials: sanitat, transport, i drets humans.
•Mantenen altes produccions agricoles.
•Encara ténen molta població en situació de pobresa extrema, però ha disminuit molt
•Segueixen el model occidental consumista i patriarcal, que els portarà igualment a
una crisi econòmica i social futura.

20. CONCLUSIONS //// A tenir en compte:
MODEL D’AUSTERITAT ERRONI A EUROPA
•les retallades socials i les polítiques d’austeritat aplicades a països com Espanya, Itàlia, Grècia,
Irlanda, etc; no milloren l’economia, sinó que segons les darreres dades han creat una inestabilitat
en augment que provoca la futura continuïtat de la crisi general.
•es segueix el model popularitzada als anys 90 per Alesina. Model que va fonamentar la Unió Monetària que es va
aprovar el Tractat de Maastricht de 1991 i el Pacte d'Estabilitat de 1997. Aquest model segueix la reducció de
dèficits i els ajustos fiscals creient que poden tenir efectes expansius.
•la privatització del sector públic sobretot en serveis per millorar l’eficiència i la rendibilitat.
Molts crítics diuen que son les mateixes multinacionals, bancs, etc; que han provocat la
crisi per poder eliminar els goberns populars i establir la dictadura económica capitalista, i
transformar la societat del benestar en empreses privades.
•cal una reforma financera immediata amb l’objectiu de crear flux econòmic, recuperar la
confiança, i proposar quins seran els sectors productius del futur i quin tipus de productes
generarem i exportarem el nostre país d’ara en endavant.
Europa dubta sobre com enfrontar-se de veritat als problemes de competitivitat que té amb les
economies emergents.

21. CONCLUSIONS ////
A tenir en compte:
CANADÀ I LA DEMOCRÀCIA
•te i manté una de les democràcies més igualitàries i amb més recursos socials i
públics de fora de la zona de l'Europa del Benestar.
•politiques molt interessants en drets humans, ajudes a joves en estudis i accés social i
públic a la sanitat, entre d’altres.
•emfatitzen molt el poder de qualsevol dels seus membres en accedir a la política.
•és un estat molt pròsper, que respecte i promou les diferents identitats i cultures que
hi resideixen al seu territori.
•promouen molt la cultura del reciclatge, l’ecologisme i el manteniment de la natura i els
drets dels animals.

22. CONCLUSIONS //// A tenir en compte:
MODEL D’ÈXIT DEL PAÏSOS ESCANDINAUS
•referent pel seu model social avançat de l’estat del benestar, per la seva democràcia,
netament occidental, i pel seu creixement econòmic que segueix el model del
economista Keynes que va resucitar als EEUU als anys 30 amb la política d’inversió
pública per dinamitzar l’economia interior.
•en els últims 10 anys només són els únics països amb superàvit públic a Europa, és a
dir amb majors ingressos que despeses en les seves arques col · lectives.
•el model polític de magnífics serveis socials gratuïts, alt nombre d’empleats públics i
alta equitat no només no resulta insostenible sinó que llança balanços positius en la
comptabilitat dels països.
Han donant un fort impuls a la seva economia:
•rebaixant impostos
•fomentant la recerca i la innovació
•impulsant la iniciativa empresarial
•retocant alguns aspectes de l’estat del benestar fent-lo més equitatiu i més sostenible
Mantenen també les seves bases fonamentals: el sentiment col · lectiu, l’autoexigència, la
capacitat de diàleg, la moral de l’esforç i de la disciplina.

23. CONCLUSIONS // MODEL MATRIARCAL
•el model matriarcal ha funcionat en el passat, va ser el que va portar els humans a
unir-se en comunitats i evolucionar.
•és un model que actualment es segueix portant a terme a molts indrets del món, sobretot a
tribus de l’Africà, Austràlia, a l'Amazònia, al Tibet, indrets on la "ma del home" i potser la de
les religions amb un sol déu masculí i superpoderós, no han arribat encara.
•Potser haurem de desaprendre i aprendre de nou a aprofitar el que som, la nostra
comunitat, consumir i vivint tenint en compte també el benestar de la resta del món.

24. *Conte de Llum:
"Un antropòleg va proposar un joc als nens
d’una tribu africana:
Va posar una cistella plena de fruites a prop
d’un arbre i li va dir als nens que aquell que
arribés primer guanyaria totes les fruites.
Quan va donar el senyal de córrer, tots els nens
es van prendre de les mans i van córrer junts,
després es van asseure junts a gaudir del premi.
Ell els va preguntar per què havien corregut així
junts, si només un podia guanyar totes les
fruites, li van respondre:
UBUNTU: com un de nosaltres podria estar feliç
si tots els altres estan tristos?
UBUNTU, en la cultura Xhosa significa: "Jo sóc
perquè nosaltres som."