1. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Informe de Diagnosi dels Serveis Territorials de Medi
Ambient de TARRAGONA
SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI
AMBIENT DE TARRAGONA
Elaborat per: Aprovat per: Atenció.: Eli Llombart i Corbella
Esther Portero Bartolomé
Avinguda Vidal i Barraquer 12-14
Carolina Ceresuela Ibars
Consultores ambientals Tarragona
Zona Nord-est Zona Nord-est
Firma i Data: Firma i Data:
Edició: 01
Índex
1 PRESENTACIÓ........................................................................................................................3
1.1 INTRODUCCIÓ........................................................................................................................3
1.2 OBJECTIUS...........................................................................................................................3
1.3 ABAST................................................................................................................................4
2 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT DELS SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI
AMBIENT DE TARRAGONA....................................................................................................6
1

2. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3 ESTUDI DEL GRAU DE COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ AMBIENTAL
APLICABLE I IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS DIRECTES EN
CONDICIONS NORMALS.........................................................................................................7
3.1 AUTORITZACIÓ D’ACTIVITATS...................................................................................................7
3.2 EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES.....................................................................................................9
3.3 GESTIÓ DE LES AIGÜES..........................................................................................................10
3.4 GESTIÓ DE RESIDUS..............................................................................................................13
3.5 SOROLL.............................................................................................................................19
3.6 CONTAMINACIÓ LUMÍNICA......................................................................................................20
3.7 GASOS REFRIGERANTS..........................................................................................................22
3.8 RECURSOS NATURALS..........................................................................................................24
3.9 ASPECTES AMBIENTALS EN CONDICIONS ANORMALS O D’EMERGÈNCIA..............................................33
3.10 ASPECTES AMBIENTALS INDIRECTES........................................................................................34
4 AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ AMBIENTAL SEGONS EL REGLAMENT EMAS ....38
4.1 GRAU D’ADEQUACIÓ AL REGLAMENT EMAS............................................................................39
5 CONCLUSIONS......................................................................................................................45
6 ANNEX I. ORGANIGRAMA DELS SERVEIS TERRITORIALS....................................46
2

3. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
1 Presentació
1.1 Introducció
El present informe recull els resultats del diagnòstic inicial realitzat per Novotec
Consultores, S.A. als Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona (des d’ara
Serveis Territorials o l’organització), a fi de determinar la seva situació en gestió
ambiental respecte de la legislació que li és d’aplicació.
Així mateix, la present revisió podria considerar-se com un pas previ a la definició i
implantació d'un Sistema de Gestió Ambiental de conformitat amb el Reglament (CE) nº
761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de març de 2001, pel que es
permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema
comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).
La revisió s’ha dut a terme a partir de l’examen de la documentació aportada per
l’organització, entrevistes mantingudes amb els responsables de les diferents àrees, així
com inspeccions visuals de les instal·lacions.
L'informe de revisió comprèn una presentació general del projecte i del centre i una
descripció de les activitats i instal·lacions existents. Posteriorment s’identifiquen, es
descriuen i es valoren els aspectes de medi ambient associats a les activitats, tenint en
compte el grau de compliment dels requisits legals aplicables en matèria ambiental.
A continuació es realitza una avaluació de la gestió ambiental, utilitzant com a criteri el
nivell d’acostament als requisits del Reglament (CE) nº 761/2001 (EMAS).
Finalment es realitzen una sèrie de recomanacions generals per millorar el seu
comportament ambiental, així com la seva adequació a aquest Reglament.
1.2 Objectius
L’objectiu general del diagnòstic és determinar la situació actual dels Serveis Territorials
pel que fa als requisits del Reglament de referència de medi ambient, de manera que les
conclusions i recomanacions serveixin de base per al desenvolupament d’una
planificació per a dissenyar i implantar el Sistema de Gestió Ambiental.
Els objectius específics emmarcats dintre de l’esmentat objectiu general, són els
següents:
 Obtenir un coneixement de les activitats, dels recursos disponibles així com de
les instal·lacions dels Serveis Territorials.
 Avaluació del grau de compliment del sistema de gestió dels Serveis Territorials
respecte els requisits del Reglament de referència.
3

4. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
 Identificació i avaluació del grau de compliment de les disposicions legals
aplicables (en l’àrea de medi ambient).
 Identificació dels aspectes ambientals derivats de les instal·lacions i activitats de
l’organització.
Aquest diagnòstic s’estructura de la següent manera:
Es desenvolupa un capítol per a cadascun dels vectors ambientals: aigua, residus,
soroll, contaminació lumínica, etc.
Dins d’aquest capítol, existeixen els següents subapartats:
 Identificació d’aspectes ambientals directes en condicions normals. En aquest
punt, es fa una identificació dels aspectes ambientals en relació al vector
ambiental: quins residus es generen, quin soroll es produeix, etc.
 Legislació ambiental aplicable. En aquest apartat es fa un recull de tota la
legislació aplicable als Serveis Territorials, en relació al vector ambiental del què
es parla.
 Obligacions: conjunt d’exigències que ha de complir l’organització, derivades de
la legislació ambiental aplicable.
 Fets observats: reflex de la situació en la què es troben els Serveis Territorials,
en referència a l’aspecte ambiental del capítol.
 Recomanacions: consells extrets de la comparació dels fets observats amb la
legislació ambiental aplicable. Aquestes recomanacions seran els punts a tenir en
compte a l’hora d’implantar l’EMAS en un futur.
1.3 Abast
1.3.1 Ubicació en el temps i en l’espai
La visita a les instal·lacions dels Serveis Territorials, situades a l’Avinguda Vidal i
Barraquer 12-14, de Tarragona, es van realitzar el dia 31 d’agost de 2007.
L’informe de diagnòstic inicial s’ha realitzat durant les setmanes posteriors a la visita.
1.3.2 Equip de treball
L’equip de treball dels Serveis Territorials ha estat format per:
 Srta. Isabel Llobart Corbella, Tècnic en informació i educació ambiental.
4

5. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
 Sr. Josep Maria Masip, Servei de Qualificació Ambiental.
L’equip de treball de NOVOTEC ha estat format per:
 Srta. Esther Portero Bartolomé, Consultora de Medi Ambient.
 Carolina Ceresuela Ibars, Consultora de Medi Ambient.
Es destaca la col·laboració completa per part del personal entrevistat, així com
l’absoluta disponibilitat per a l’estudi de la documentació requerida.
5

6. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
2 Descripció de l’activitat dels SERVEIS TERRITORIALS de
Medi Ambient de Tarragona
Els Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona desenvolupen les tasques
assignades al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a
Tarragona. Pertanyen a l’Administració Pública.
Els processos que es duen a terme són procediments administratius. Com a activitats
auxiliars es pot considerar la de biblioteca.
L’organització va posar en marxa la seva activitat a l’edifici actual al 1997.
Nº de plantes i superfície: les instal·lacions objecte d’aquest diagnòstic estan
formades per 2 plantes. Una de les plantes és l’entrada a l’edifici, i té una superfície de
70 m2, i l’altra planta és pròpiament la de les oficines i té una superfície de 802 m2.
A més d’aquestes instal·lacions, també es troben dins de l’abast del sistema les 12
places de pàrking situades a la planta baixa de l’edifici.
Característiques de les dependències: existeixen 6 despatxos, 1 cuina, 1 biblioteca,
4 lavabos (2 per nois i 2 per noies) i la part d’oficina pròpiament dita.
Les oficines són compartides per personal de Medi Ambient (el personal d’habitatge es
troba a altres instal·lacions) i de l’Agència de Residus de Catalunya.
Dades de l’edifici: l’edifici es va construir al 1992, i l’activitat es va posar en
funcionament en 1997. L’edifici és de propietat, i es troba a sòl urbà.
S’han realitzat obres, però de poca magnitud. Al 2007 es va canviar la cuina de lloc, on
estava la cuina s’ha fet un despatx, i s’ha afegit un altre despatx.
Treballadors: als Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona hi treballen unes
46 persones, amb una variació de més menys 2 persones (inclosos 4 treballadors de
l’ARC).
L’horari laboral és de 8 a 17,30h i les oficines estan obertes tot l’any.
CNAE: 75.112 Activitats generals de l’Administració Autonòmica
Ubicació: Avinguda Vidal i Barraquer 12-14
Tarragona
6

7. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3 Estudi del grau de compliment de la legislació ambiental
aplicable i identificació dels aspectes ambientals directes
en condicions normals
A continuació es descriuen els diferents aspectes ambientals (elements de les activitats
o serveis de l’organització que poden interactuar amb el medi ambient), produïts o
generats en les activitats realitzades pels Serveis Territorials; s’indica la seva
procedència o punt d’origen, el tractament que té i la seva destinació final.
Entenem com a aspectes ambientals directes en condicions normals, els aspectes
ambientals generats pels Serveis Territorials en les activitats i instal·lacions en
condicions de funcionament normal.
A més de recopilar la legislació de caràcter ambiental que és d’aplicació a l’organització,
s’analitza el compliment i s’indiquen les recomanacions per al seu compliment en cada
cas.
Respecte de les instal·lacions on s’ubica l’organització, situades a Tarragona, aquestes
instal·lacions són propietat de la Generalitat de Catalunya. Per tant és responsabilitat
dels Serveis Territorials la correcta gestió ambiental de les instal·lacions, focus
emissors, aigües residuals, etc. Els Serveis Territorials han de responsabilitzar-se dels
impactes que genera la pròpia activitat que realitza en aquestes instal·lacions mitjançant
una correcta gestió i manteniment de les instal·lacions.
3.1 Autorització d’activitats
• LLEI 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental
i modificacions posteriors segons la LLEI 1/1999 i LLEI 12/2006 (Autonòmic)
• Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local)
• Relació d’activitats Sense Incidència Ambiental i que es consideren innòcues, al
municipi de Tarragona (Local)
• Reglament Municipal regulador de les llicències d’obertura d’establiments per a
determinades activitats incloses a l'Annex III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de
la Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, de Tarragona (Local)
3.1.1 Obligacions
Atès que, tal i com consta a la llicència municipal d’activitats, l’activitat és
INNÒCUA, aquesta es troba fora de l’abast de la Llei 3/1998. Aquesta no inclusió,
es va consultar a l’Ajuntament de Tarragona i d’acord amb l’ordenança que regula
les activitats, els Serveis Territorials de Medi Ambient a Tarragona es troben,
també, fora del règim de comunicació (Annex III), i per tant, l’activitat es troba
correctament legalitzada en l’actualitat.
7

8. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.1.2 Fets observats
L’activitat disposa de llicència municipal d’activitats innòcues, sense cap tipus
d’instal·lació per a l’obertura d’un establiment a l’Avinguda Vidal i Barraquer 12-13,
entresòl de Tarragona. Aquesta resolució és de data 25 de novembre de 1997.
L’activitat disposa de Concessió de llicència municipal, per a la instal·lació de
climatització (20 aparells) d’una potencia especificada de 81.400 frig/h, a l’exterior
sense sobresortir de la línia de façana, de les oficines d’Administració Pública,
situades a l’Avinguda Vidal i Barraquer 12-13, entresòls de Tarragona. Aquesta
resolució és de data 8 d’octubre de 1998.
3.1.3 Recomanacions
Complir les disposicions, revisions, etc. que pugui dictar l’Ajuntament en relació a
les llicències ambientals o relacionades amb aquest.
8

9. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.2 Emissions atmosfèriques
3.2.1 Identificació d’aspectes ambientals directes en condicions normals
L’activitat desenvolupada pels Serveis Territorials, no disposa de cap focus atmosfèric
fixe a les seves instal·lacions.
Els únics focus d’emissió dels què es disposa, són els cotxes. Es disposa d’un nombre
variable de cotxes, sent el nombre més comú 12 vehicles. Per altra banda, aquests
vehicles no són sempre els mateixos, sinó que són gestionats des de Barcelona. Els
cotxes es tenen en la modalitat de Rènting.
Pendent dades SSCC.
Emissions atmosfèriques
Activitat Tipus d’emissió
Aspecte que Gasos
Vapors Altre Controls
ambiental genera (CO2, CO, Partícules
COV’s s
l’emissió NOx, SO2)
Els vehicles pasen
Partícules regularment les
Contaminació Utilització Gasos de
-- en -- ITV. Alguns són
atmosfèrica de vehicles combustió
suspensió nous i encara no
les han passat.
3.2.2 Legislació ambiental aplicable
• Llei 38/72 de protecció de l’ambient atmosfèric i RD 833/75 que la desenvolupa
(Estatal).
• Ordre del Ministeri de la Presidència de 26 de gener de 2001 que estableix les
normes per a la Inspecció Tècnica de Vehicles Automòbils i Remolcs adscrits a la
Direcció general de la Guàrdia Civil (Estatal).
• Reial decret 711/2006, de 9 de juny pel qual es modifiquen determinats reials
decrets relatius a la inspecció tècnica de vehicles (ITV) i a l’homologació de
vehicles, les seves parts i peces, i es modifica, així mateix, el Reglament General de
Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre (BOE núm. 147,
de 21 de juny)” (Estatal).
• Reial decret 1357/1998, de 26 de juny, pel qual es modifica l'art. 2 del Reial decret
2042/1994, de 14 d’octubre, pel qual es regula la inspecció tècnica de vehicles
(BOE núm. 158, de 3 de juliol) (Estatal).
• Reial decret 2042/1994, de 14 d’octubre, pel qual es regula la inspecció tècnica de
vehicles. (BOE núm. 275, de 17 de novembre) (Estatal).
9

10. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
• Llei 22/83 de protecció de l’ambient atmosfèric i Decret 322/1987 que la
desenvolupa (Autonòmic).
3.2.3 Obligacions
Els vehicles de Rènting entrarien dins de la consideració de vehicles de servei de
lloguer amb o sense conductor, dedicats al transport de persones amb capacitat de fins
a nou places, inclòs el conductor i han de seguir la següent periodicitat per a les seves
inspeccions (segons antiguitat):
• Fins a dos anys: exempt.
• De dos a cinc anys: anual.
• De més de cinc anys: semestral.
3.2.4 Fets observats
Donat que els vehicles utilitzats pels Serveis Territorials no són de propietat, sinó que es
tracta de vehicles en la modalitat de Rènting, i que aquest encara no han arribat als 4
anys d’antiguitat, encara no han passat la seva primera ITV. Pendent dades SSCC.
Com a aspecte positiu, cal senyalar, que des de els Serveis Territorials, s’ha demanat
una bicicleta. Aquesta, tindria la funció de mètode de mobilitat dintre de la ciutat de
Tarragona, ja que comunament es realitzen desplaçaments des de els Serveis
Territorials cap altres edificis de la Generalitat de Tarragona.
3.2.5 Recomanacions
Cal establir un seguiment dels manteniments preventius i inspeccions tècniques
obligatòries. Mantenir en bon estat el vehicle preveu una contaminació ambiental
innecessària i les reparacions.
Cal assegurar-se que l’empresa de Rènting realitza tots els manteniments necessaris als
vehicles.
3.3 Gestió de les aigües
3.3.1 Aspectes ambientals directes en condicions normals: abocament
d’aigües residuals
Les aigües residuals generades pels Serveis Territorials de Tarragona són
únicament aigües residuals sanitàries i de neteja.
Aigües residuals
ACTIVITAT/ CONTROL DESTÍ
PROCÉS DE D’ABOCAMENT
ASPECTE INSTAL·LACIÓ FINAL DE
DEPURACIÓ
QUE LES GENERA EXTERN INTERN LES AIGÜES
10

11. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Abocament
d’aigües
EDAR de
residuals Lavabos No No No
Tarragona
sanitàries i de
neteja
3.3.2 Legislació ambiental aplicable
 Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local).
 Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres (Autonòmic).
 Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la
legislació en matèria d’aigües a Catalunya (modificat per la Llei 12/2004, de 27
de desembre, de mesures financeres i per la Llei 21/2005, de 29 de desembre,
de mesures financeres) (Autonòmic).
 Reial decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial decret
849/1986, de 11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic
Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminars I, IV, V, VI i VIII de la Llei
29/1985, de 2 d’agost, d'Aigües (Estatal).
 Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis
públics de Sanejament (Autonòmic).
 Llei 16/2002, de 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació
(Estatal).
 Reial decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei d'Aigües (Estatal).
 Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua
(Autonòmic).
 Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües (Estatal).
3.3.3 Obligacions
 Els Serveis Territorials de Medi Ambient no tenen obligació de tenir permís
d’abocament, atès que no pertanyen a les seccions C, D i E de la Classificació
Catalana d’Activitats Econòmiques, ni són potencialment contaminants, ni
generen abocaments superiors a 6.000 m3/any.
 Obligació de disposar de permís de connexió a la xarxa de sanejament.
 Obligació de respectar els límits quantitatius i qualitatius establerts pel capítol II
de l’ Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona, i en cas de ser menys
restrictius, els establerts al Decret 130/2003.
 Atès que l’activitat no genera un ús industrial de l’aigua, ni assimilable, amb un
consum anual d’aigua superior a 1.000m³, i la seva activitat econòmica no es
troba compresa entre els números B 05021 i E 41000 de la classificació catalana
d’activitats econòmiques (CCAE-93) (Decret 97/1995, de 21 de febrer); i per
11

12. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
altra banda, no ha set requerit expressament per l’Agència Catalana de l’Aigua,
no han de presentar la Declaració d’Ús i Contaminació de l’Aigua (DUCA).
• Obligació de pagar l’aplicació del cànon de l’aigua per a usos domèstics.
Els límits d’abocament a complir es detallen a la següent taula:
Límits d’abocament
Límit segons l’ordenança Límit segons el Decret
Paràmetre
de Tarragona 130/2003
DQO n.d. (mg/l O2) 1.500 1.500
Matèries inhibidores (ut) -- 25
pH (upH) 6-10 6-10
MES (mg/l) 500 750
Sales Solubles (µS/cm) -- 6.000
Clorurs (mg/l) 2.000 2.500
Fòsfor total 50 50
Nitrogen Kjeldahl
-- 90
(mg/l N)
Olis i greixos 150 250
3.3.4 Fets observats
Els Serveis Territorials utilitzen aigua provinent de la Xarxa d’abastament.
No s’ha verificat l’existència de comptadors de consum d’aigua.
Les aigües residuals generades pels Serveis Territorials de Tarragona són
únicament aigües residuals sanitàries i de neteja.
Les instal·lacions no disposen de cap sistema de tractament de les aigües residuals.
Les aigües són abocades a la xarxa de sanejament de la ciutat de Tarragona, i el
destí final de les aigües és l’EDAR de Tarragona, competència de l’Ajuntament de
Tarragona.
3.3.5 Recomanacions
Impartir al personal bones pràctiques ambientals per tal de evitar un ús incorrecte de
les aixetes, sanitaris, etc.
No utilitzar el sanitari de paperera ni abocar productes com oli o cabells que dificulten la
depuració de les aigües a l’EDAR, ja que aquestes pràctiques a més de malbaratar un
recurs valuós, fan més difícil la depuració de les aigües residuals.
Evitar l’abocament de productes químics tal com estableix el Decret 130/2003.
Utilitzar productes de neteja menys agressius per al medi ambient (biodegradables,
sense fosfats...) i seguir les instruccions d’ús per a la dosificació .
12

13. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Establir requeriments a les empreses de neteja contractades perquè utilitzin productes
més respectuosos amb el medi ambient. Valorar positivament les bones practiques
ambientals de les empreses de neteja contractades.
Avisar al responsable de manteniment en el moment en que es detecti un mal
funcionament de les aixetes o cisternes.
3.4 Gestió de residus
3.4.1 Aspectes ambientals directes en condicions normals: residus
A la següent taula, s’identifiquen els principals residus generats pels Serveis
Territorials de Medi Ambient de Tarragona.
En aquesta taula, es detalla el tipus de residu i la seva classificació, així com dades
referents a les quantitats produïdes.
13

14. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Residus generats que apareixen en la Declaració de Residus 2006
NOM DEL QUANTITAT
DESCRIPCIÓ CLASSIFICACI DOCUMENTACIÓ TRANSPORTIST
RESIDU (segons C.E.R ANUAL 2006 TRACTAMENT GESTOR
DEL RESIDU Ó REQUERIDA A
CER) (Tm.)
Deposició als
20010 contenidors de
Paper/cartró Paper i cartró No Especial S.D. -- -- --
1 recollida selectiva del
municipi
51 tubs
DE58W/33
Tubs fluorescents 5 Tubs DE18W
J.R.R.
i altres residus 20012 1 llum halogen Es porten a la
Fluorescents Especial No es disposa de -- --
que contenen 1 12V/50W deixalleria.
cap registre.
mercuri 1 llum
halògena
220V/150W
08031 No requereix Es porten a la
Tòners Tòners Especial 69 unitats -- --
8 documentació deixalleria.
Altres piles i 16060 Es porten a la
Piles de bastó No Especial S.D.* J.R.R. -- --
acumuladors 5 deixalleria.
Diferents tipus Mescles de 20030 Són barrejats amb el
No Especial S.D. -- -- --
d’envasos residus municipals 1 rebuig
(F.A.) Fitxa d’acceptació, (F.S.) Full de Seguiment, (J.R.R.) Justificant de recepció de residus.
* Persones externes als Serveis Territorials porten les seves piles al contenidor de les instal·lacions.
14

15. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.4.2 Legislació ambiental aplicable
 Ordre MAM 304/2002 per la qual es publica la Llista Europea de Residus (CER) i
s’aproven les operacions de valorització i eliminació de residus (Estatal).
 Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus (Estatal).
 Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per a
l’execució de l’antiga Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos (Estatal).
 Reial decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica parcialment el Reial
decret 833/1988 (Estatal).
 Llei 6/1993 sobre els residus (Catalunya).
 Decret 34/1996 sobre el Catàleg de Residus de Catalunya (Catalunya).
 Decret 92/1999 de modificació del Catàleg de Residus de Catalunya (Catalunya)
 Decret 93/1999 sobre procediments de gestió de residus de Catalunya
(Catalunya).
 Llei 15/2003 de modificació de la Llei 6/93 reguladora dels residus (Catalunya)
 Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la
gestió dels seus residus.
 Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local).
 Ordenança de la neteja pública (26 de juny de 1990) (Local).
3.4.3 Obligacions
 Els residus han de ser classificats en especials i no especials segons el Catàleg
Europeu de Residus (CER), assignant-los el codi corresponent d’acord amb la
seva classificació.
 Tots els residus s’han de gestionar d’acord amb les especificacions del Catàleg
de Residus de Catalunya.
 Segons el CNE de l’activitat dels Serveis Territorials de Medi Ambient, no han
d’estar inscrits al Registre de Productors de Catalunya.
 Dur a terme una gestió interna adequada dels residus per prevenir la
contaminació.
 Segregar, envasar i etiquetar adequadament (identificació del productor, codi i
descripció del residu, data d’emmagatzemament i pictogrames de perill) els
residus perillosos generats. Aquests han de ser entregats en el termini màxim de
6 mesos a partir de la data de la seva generació, a un gestor autoritzat.
 Els residus no perillosos no es poden emmagatzemar per períodes superiors als
2 anys.
 Complir amb la normativa relativa als residus d’aparells elèctrics i electrònics, de
forma que aquests han de ser gestionats correctament.
15

16. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
En referència a la legislació de a residus urbans o municipals (Segons la Llei 10/1998 de
Residus, s’entén per residus urbans o municipals: los generados en los domicilios
particulares, comercios, oficinas y servicios, así como todos aquellos que no tengan la
calificación de peligrosos y que por su naturaleza o composición puedan asimilarse a los
producidos en los anteriores lugares o actividades).
 La principal obligació és la d’entregar els residus urbans o municipals a les
entitats locals, per al seu reciclatge, valorització o eliminació, en les condicions
que es determinin a les ordenances, i més concretament, en aquest cas, a
l’Ordenança General de Medi Ambient i l’Ordenança de la neteja pública de
Tarragona.
 A l’Annex III de la Llei 6/1993, figura la relació de residus d’origen domèstic, del
comerç, oficines i serveis que s’han d’admetre en el servei de deixalleria.
 El reglament del servei, aprovat per l’entitat local que en sigui titular, ha
d’establir les condicions en què els residus han de ser lliurats al servei per llurs
productors o posseïdors i pot limitar la relació de residus admesos quan disposi
d’un altre sistema adequat per a fer-ne la recollida selectiva. Segons les
ordenances de Tarragona:
o Queda prohibit llençar i abandonar a la via pública tota mena de
productes en estat sòlid, líquid, o gasós. Les deixalles sòlides de format
menut com els papers, embolcalls i similars s’hauran de dipositar en les
papereres instal·lades a l’efecte.
o Els materials residuals voluminosos, o bé els menuts en gran quantitat,
hauran d’ésser objecte de lliurament ordenat als serveis de recollida de
deixalles. Si la seva quantitat, format o naturalesa impossibilitessin la
prestació d’aquest servei, hauran d’ésser evacuats d’acord amb el que
s’estableix en aquestes ordenances, sobre recollida de residus especials.
Si els Serveis Territorials de Medi Ambient de Barcelona utilitzen el servei de deixalleria
per als residus de l'Annex III de la Llei 6/1993, no necessiten formalitzar les Fitxes
d'Acceptació (FA) i els Fulls de Seguiment (FS) de tals residus.
3.4.4 Fets observats
A les instal·lacions dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona es
realitza la recollida selectiva de:
- Paper
- Piles
- Fluorescents
- Tòners.
Els fluorescents i els tòners són emmagatzemats temporalment en una petita
habitació dels Serveis Territorials.
16

17. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Els residus especials de fluorescents, tòners i piles són portats a la deixalleria.
Els residus de paper són dipositats als contenidors municipals de recollida.
El servei de manteniment dels equips informàtics es troba subcontractat, i es
gestiona des de Barcelona. Els residus d’aparells elèctrics i electrònics, han d’esser
gestionats correctament per l’empresa subcontractada.
Els residus banals, així com el paper, són recollits per una persona encarregada de
la neteja de les instal·lacions. Segons les conversacions mantingudes, aquesta
persona els diposita als contenidors de recollida selectiva municipals.
3.4.5 Recomanacions
De tot el que s’ha indicat amb anterioritat, es recomana als Serveis Territorials:
 En referència als residus especials: piles, fluorescents, tòners i equips elèctrics
i electrònics:
o Els residus especials no han de ser emmagatzemats durant un temps
superior als sis mesos, tal com estableix la legislació aplicable. Per tant,
piles i fluorescents han de complir amb aquests terminis. Els ordinadors
no són emmagatzemats, donat que en cas d’averia són gestionats des de
Barcelona.
o Piles, tòners i fluorescents hauran d’emmagatzemar-se en contenidors, i
aquests hauran de ser degudament etiquetats de forma clara i, almenys,
en una llengua oficial de l’estat. Les etiquetes hauran de tenir, com a
mínim, unes dimensions de 10 x 10 cm. A l’etiqueta hi haurà de figurar:
 El codi d’identificació dels residus que conté. Tenint en compte la
identificació que es descriu a l’Annex I del Reial Decret 833/1998
de 20 de juliol pel qual s’aprova el Reglament per l’execució de la
Llei 20/1986.
 Nom, direcció i telèfon del titular dels residus.
 Data d’envasat.
 Natura dels riscos que presenten els residus, en cas que en
presentin algun. Per tal de representar aquesta natura, hauran
d’usar-se els següents pictogrames, dibuixats en negre i sobre
fons groc-taronja:
• Explosiu: Una bomba fent explotar (I).
• Comburent: Una flama per sobre d'un cercle (O).
• Inflamable: Una flama (F).
• Fàcilment inflamable i extremadament inflamable: Una
flama (F|+|).
• Tòxic: Una calavera sobre tèbies croades (T).
17

18. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
 Nociu: Una creu de Sant Andreu (X(n)).
 Irritant: Una creu de Sant Andreu (Xi).
 Corrosiu: Una representació d'un àcid en acció (C).
o Quan es retiri el tòner es procurarà no tacar la pell amb el residu de la
tinta ja que pot resultar perjudicial per a la salut del treballador.
 Pel que fa als residus de paper:
o Ubicar el paper encara aprofitable en safates per a la seva reutilització.
o Reduir al màxim la generació de residus de paper utilitzant, quan sigui
possible, el paper per les dues cares anul·lant la cara impresa
anteriorment, per exemple ratllant la cara que no és aprofitable.
o Als contenidors de paper i cartró només es llençarà paper o cartró, per
tant es trauran altres materials com clips i grapes.
o Dipositar el paper trencat en dos trossos com a mínim (per disminuir el
volum) quan ja no sigui aprofitable per cap de les dues cares als
contenidors de PAPER – CARTRÓ ubicats a la oficina. No arrugar els
paper abans de llençar-los.
o Dipositar les caixes de cartró doblegades als contenidors.
o Assegurar-se que els residus de paper-cartró sempre es dipositen als
contenidors municipals destinats a tal fi.
 Pel que fa als envasos i plàstics:
o Es recomana segregar-los dins de les oficines.
o En els contenidors grocs ubicats a la oficina s’abocaran els següents
residus: Ampolles i envasos de plàstic (d’aigua, de refrescos, de
productes de neteja...), bosses de plàstic, envasos metàl·lics (llaunes,
safates d’alumini, aerosols...), envasos tipus bric (de sucs, de llet, de
iogurts...), safates de porexpan.
o Per tal de reduir la generació d’envasos, fomentar la utilització de gots
reutilitzables.
o Els residus dels contenidors seran retirats quan les bosses siguin plenes o
abans i abocats als contenidors de recollida selectiva municipals.
 En referència als residus assimilables a urbans (RSU):
o Es consideren residus assimilables a urbans les restes de menjar, etc. i
aquells residus que no estiguin classificats dintre dels grups anteriors de
residus.
o Són abocats als contenidors de RSU municipals.
18

19. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.5 Soroll
L’activitat administrativa desenvolupada pels Serveis Territorials de Medi Ambient de
Tarragona, no és especialment generadora de soroll.
3.5.1 Aspectes ambientals directes en condicions normals: soroll
L’emissió de soroll de l’activitat té com a font el funcionament de les bombes de
calor-fred següents:
- 4 bombes de calor mitsubishi electric MCFH-18NV
- 8 bombes de calor mitsubishi electric MCFH-24NV
- 7 bombes de calor mitsubishi electric MCFH-13NV
3.5.2 Legislació ambiental aplicable
• Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local).
• Reial decret de 16 de desembre, pel que es regula la Llei 37/2003 de 17 de
novembre del Soroll, referent a l’evacuació i gestió del soroll ambiental
(Estatal).
• Llei 37/2003 de 17 de novembre del soroll ambiental (Estatal).
• Llei 16/2002 de 18 de juny de protecció contra la contaminació acústica
(Catalunya).
3.5.3 Obligacions
A efectes de la Llei 16/2002 de 18 de juny de protecció contra la contaminació A
efectes de la Llei 16/2002, de 18 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica, es delimita el territori en les següents zones de sensibilitat acústica: zona
de sensibilitat acústica alta (A), moderada (B) i baixa (C), per a les quals
s’estableixen uns valors límit d’immissió. Han de respectar-se els següents nivells
d’immissió:
Immissió sonora
ZONA VALORS LÍM. IMMISSIÓ VALORS D’ATENCIÓ
DE (LAr en dB (A) ) (LAr en dB (A) )
SENSIBILITAT Dia Nit Dia Nit
Alta (A) 60 50 65 60
Moderada (B) 65 55 68 63
Baixa (C) 70 60 75 70
19

20. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Segons l’Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona, els nivells màxims
admissibles a l’ambient exterior (espais públics), s’estableixen per edificis. Els límits
es detallen a la següent taula:
Immissió sonora
NIVELL SONOR MÁX. EXTERIOR dB (A)
EDIFICI
Reglamentari (no fa distincions entre dia i nit)
Comercial (oficines i despatxos) 45
El nivell d’avaluació, segons la Llei 16/2002 és: horari diürn (entre les 8h i les 21h) i
horari nocturn (entre les 21h i les 8h).
Segons l’Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona: horari diürn (entre les
8h i les 22h) i horari nocturn (entre les 22h i les 8h).
Segons la Llei 16/2002, l’activitat es troba en una zona de sensibilitat alta,
considerant la possibilitat més restrictiva. Els nivells màxims d’immissió sonora per
aquesta zona són 60 dB durant el dia i 50 dB durant la nit. Segons l’ordenança de
Tarragona, el nivell màxim admès és de 45 dB.
3.5.4 Fets observats
No s’ha realitzat cap estudi dels nivells d’immissió sonora a l’organització.
Donat que l’activitat desenvolupada pels Serveis Territorials és bàsicament la
administrativa, la generació de soroll es pot considerar mínima.
3.5.5 Recomanacions
En cas que es produeixi una queixa, o es detecti una generació anormal de soroll,
caldrà prendre les mesures adients, per tal de minimitzar-lo.
3.6 Contaminació lumínica
3.6.1 Legislació ambiental aplicable
• Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de la il·luminació per a la
protecció del mitjà nocturn (Catalunya).
• Decret 82/2005 de 3 de maig pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31 de maig d’ordenació ambiental de
la il·luminació per a la protecció del mitjà nocturn (Catalunya).
3.6.2 Obligacions
• La normativa s’aplica tant a activitats de titularitat privada com pública, i
estableix mesures per a disminuir i prevenir la contaminació lumínica. Així
20

21. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
mateix, defineix mesures d’eficiència energètica, el tipus de llum que permet
un flux adequat, així com l’establiment d'un horari d’il·luminació.
3.6.3 Fets observats
Atès que l’activitat desenvolupada consisteix en tasques administratives, i que les
instal·lacions corresponen a un edifici urbà, no es considera rellevant l’aplicació de
mesures per evitar la contaminació llumínica.
21

22. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.7 Gasos refrigerants
3.7.1 Legislació ambiental aplicable
 Reglament (CE) nº 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell de 29 de juny
sobre les substàncies que esgoten la capa d’ozó.
3.7.2 Fets observats i obligacions
A les instal·lacions dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona,
existeixen diferents equips de fred-calor. En total existeixen 19 equips.
Aquests equips utilitzen com a gas refrigerant R-22, i es troben distribuïts per
tota la planta d’oficines.
A més d’aquests equips, també es disposa d’una nevera.
A la següent taula es detallen el nombre d’equips de cadascuna de les classes i
les seves característiques.
Gases refrigerants
Quantitat de Quantitat Planificació
Equips de gas Tipus de gas Nombre
gas por total de gas de la seva
refrigerant refrigerant d’equips
equipo refrigerant eliminació
Bombes de calor
mitsubishi electric R-22 1,8 kg. 4 7,2 kg. No
MCFH-18NV
Bombes de calor
desconegu
mitsubishi electric R-22 8 desconegut No
t
MCFH-24NV
Bombes de calor
mitsubishi electric R-22 1,35 kg. 7 9,45 kg. No
MCFH-13NV
desconegu
Nevera desconegut 1 desconegut No
t
La totalitat de les bombes de calor-fred existents a les instal·lacions dels Serveis
Territorials utilitzen com a gas refrigerant R-22. Pel que fa a la nevera, es desconeix
el tipus de gas refrigerant que utilitza, donat que no es disposa del manual d’us de
la mateixa.
22

23. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
De els fets observats, es desprèn l’existència d’una quantitat desconeguda de gas
refrigerant R-22, però que, com a mínim, és de 16,65 kg.
Segons estableix el Reglament (CE) Nº 2037/2000 sobre les substàncies que esgoten
la capa d’ozó, a partir de l’1 de gener de 2010 queda prohibit l’ús
d’hidroclorofluorocarburs purs per al manteniment i reparació d’aparells de refrigeració
existents en aquesta data. A partir de l’1 de gener de 2015 quedaran prohibits tots els
hidroclorofluorocarburs.
3.7.3 Recomanacions
Per tot l’indica’t anteriorment, es recomana als SERVEIS TERRITORIALS que, per
als equips que contenen R-22, s’elabori un pla de substitució, que garanteixi la total
eliminació d’aquests gasos amb anterioritat a 2.015, segons estableix la legislació
aplicable. Davant l’adquisició de nous equips d’aire condicionat haurà de considerar-
se que continguin gasos de trànsit, de menor impacte ambiental.
23

24. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.8 Recursos Naturals
3.8.1 Consum de recursos naturals
A continuació es descriuen la naturalesa i l’ús dels recursos naturals a les
instal·lacions dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona.
Consums 2006
INSTAL·LACIÓ/ SUBMINISTRAM
RECURS CONSUM ÚS DEL RECURS
ACTIVITAT ENT
Il·luminació
+
Aparells ofimàtics
Xarxa de
Electricitat Totes les oficines 78.110 Kw/h +
subministrament
Climatització
+
Altres equips
Sanitari
Lavabos +
Aigua + Xarxa d’abastament 224 m3 Neteja
Aixeta menjador +
Consum per beure
200 paquets Elaboració
de 500 DINA4 d’informes-
Gestió Proveïdor (considerant documents
Paper administrativa en (contractat a també Terres +
general Barcelona) de l’Ebre) Impressió
d’informes-
499 kg aprox. docuemnts
Gestió Proveïdor Impressió de
Tòner administrativa en (contractat a 69 unitats documents-
general Barcelona) informes
Pendent dades
SSCC
Combustible Diferents La despesa és Desplaçament amb
Cotxes
cotxes gasolineres de 12.282 vehicles
euros en
combustible
3.8.2 Legislació aplicable
 RD 606/2003 que modifica al RD 849/1986 del Reglament del Domini Públic
Hidràulic (Estatal)
24

25. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.8.3 Energia elèctrica
3.8.3.1 Fets observats
 L’energia elèctrica de l’organització prové de la xarxa municipal. El seu consum
pot ser controlat mitjançant factures que emet l’empresa subministradora
d’energia, o mitjançant la lectura del comptador. Segons les converses
mantingudes, es fan lectures mensuals dels comptadors, i aquestes dades són
enviades a Barcelona. El consum durant l’any 2006 va ser de 78.110 kwh.
 En referència a la il·luminació i l’enllumenat:
o Es disposa d’un sistema d’il·luminació sectorialitzat amb interruptors
per a cada sector. Així mateix no existeixen zones d’il·luminació
innecessària, i els colors de les parets són clars. No obstant això,
existeixen 4 grans sectors, i zones com a despatxos individuals, no
tenen enllumenat independent.
o Els llums usats són fluorescents i flexos al·lògens. No hi ha detectors
de presència ni reguladors de flux.
o Pel què fa al manteniment de l’enllumenat: les làmpades es netegen
periòdicament.
o Quan es possible, es facilita l’entrada de la llum natural, i no
s’acostuma a mantenir oberts els llums en dependències que no
s’usen.
o En referència a les instal·lacions de climatització, s’afirma que no
s’obren les finestres amb l’aire condicionat o la calefacció en
funcionament, ni aquestes romanen en funcionament els caps de
setmana. Els equips disposen de termòstat. No obstant això, mai es
substitueix la climatització obrint les finestres, i alguns equips es
troben en zones de sol.
o Els ordinadors es desconnecten quan no s’usen per una estada llarga
i s’apaguen al finalitzar la jornada laboral, però no s’utilitza el mode
d’espera per breus estones d’inactivitat (no existeix formació als
empleats en aquest sentit).
 En referència al consum d’energia elèctrica, és coneix les dades de climatització,
que té una potència total de 81 kW, i un consum de 210.600 kWh/any, que
equival a 18 TEP/any consumides.
 Per altra banda, els aparells ofimàtics existents a les oficines dels Serveis
Territorials de Tarragona són els següents:
APARELLS OFIMÀTICS
Nº
Núm. APARELL Model Nº Sèrie Codi barres
Model
Núm. 1 Impressora HP Deskjet 1280 C8173 AL CN 731 JZ00B _
25

26. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Hewlett Packard
Impressora C4120A NLEV 138598 64296
Núm.2 LaserJet 4000N
CANON
FAX H12249 EZX 02196 64297
Núm. 3 FAX-L360
Fotocopiador
CANON
a IR3530 THM00818 _
Núm. 4 iR3530
Impressora Hewlett Packard
C7770C SG14G22006 64299
Núm. 5 PLOTER DesignJet 500PS
HP LaserJet 1.200
Impressora C7044A CNCF740192 64424
Núm. 6 sèrie
Hewlett Packard
Impressora C4251A Nl7 Y 198528 64355
Núm. 7 LaserJet 4050
Hewlett Packard
Impressora Q2426A CNHX 146661 64471
Núm. 8 LaserJet 4200 n
Hewlett Packard CNMXB
Impressora C8049A 64517
Núm. 9 LaserJet 4100 70315
CANON
FAX H12157 EXL 17000 64518
Núm.10 FAX-L350
FAX FAX SEPER G3 H12425 SPP 03704 _
Núm.11
CANON
Núm.12 Fotocopiador IR3530 THM00816 _
iR3530
a
Impressora HP LaserJet C4118A NL7W085315 _
Núm. Impressora COLOR _
13 Impressora PORTATIL C8145A SG47L211PJ _
Impressora PORTATIL _
Hewlett Packard
Impressora Q2426A CNHX 146551 _
Núm.14 LaserJet 4200 n
3.8.3.2 Recomanacions
En referència a la il·luminació:
 Aprofitar la sectorialització de les instal·lacions per mantenir encesos els llums
que es necessitin. Connectar només els sectors de llum necessaris.
 Aprofitar i facilitar l’entrada de la llum natural, obrir cortines i persianes.
 Apagar els llums en abandonar una sala, en acabar la jornada laboral o en
absències prolongades (>20-30 minuts).
 Assegurar-se que hi ha alguna persona que s’encarrega d’apagar els llums un cop
finalitzada la jornada de treball. Ja sigui l’ultima persona que abandona el lloc de
treball o el personal de neteja. També s’ha d’assegurar que es tanquen els llums
de les zones comunes.
26

27. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
 Substituir antigues bombetes incandescents i tubs fluorescents per enllumenats
de baix consum. El 80% de l’energia d’una bombeta incandescent es transforma
en calor. A alguns sectors ja s’utilitzen fluorescents de baix consum.
Pel que fa a la climatització:
 Tancar portes i finestres quan l’aire condicionat o la calefacció es trobin en
funcionament.
 Apagar els equips d’aire a les sales on no s’utilitzi.
 Regular la temperatura mitjançant els termòstats.
 A l’hivern mantenir la temperatura entre 19 i 21ºC per obtenir confort fent un
consum mínim.
 A l’estiu ajustar la temperatura entre 23 i 25ºC. Cada grau que es disminueix la
temperatura s’estarà consumint un 8% més d’energia.
Pels equips ofimàtics es considerarà:
 Apagar els equips en acabar la jornada laboral.
 Desconnectar els monitors dels ordinadors quan no s’estiguin utilitzant (reunions,
esmorzars, etc.)
 Programar l’apagada automàtica del monitor quan es deixi de treballar
temporalment a l’ordinador (el salvapantalles no redueix el consum).
 Utilitzar el mode d’espera per breus estones d’inactivitat (la informació no es
perd).
L’evolució del consum d’energia elèctrica en els últims dos anys es pot observar a la
següent gràfica:
16000
14000
12000
10000
kw h 8000
6000
4000
2000
0
05
6
05
es 05
es 6
05
06
06
im e 0
0
r b s tr e
bi tre
t b s tre
tre
bi r e
t b s tre
tre
r b s tr
2n es t
es
e
e
e
e
m
m
m
im
im
im
im
bi
rb
2n
r
4r
4r
1e
3e
1e
3e
El consum dels Serveis Territorials de Tarragona vair entre els 10.000 kwh/bimestre i
els 15.000 kwh/bimestre. Els valors més alts són a ple hivern i ple estiu, per l’ús de la
calefacció i l’aire condicionat.
27

28. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.8.4 Aigua
3.8.4.1 Fets observats
 Els Serveis Territorials s’abasteixen d’aigua provinent de la xarxa pública
municipal. Aquesta s’utilitza per a ús sanitari i de neteja. El consum d’aigua es pot
controlar mitjançant factures, donat que durant la visita de les instal·lacions no es
va poder constatar l’existència de comptadors d’aigua. Respecte mecanismes
d’estalvi d’aigua i manteniment de les instal·lacions, cal senyalar:
o No existeix un programa de manteniment de les instal·lacions.
o No existeixen reductors de cabal a les aixetes, ni cap altre sistema
d’estalvi d’aigua a les aixetes.
o Pel què fa als inodors, no existeixen sistemes de descàrrega
interrompuda ni altres sistemes d’estalvi d’aigua.
o En referència al sistema de refrigeració, tampoc disposa de cap
sistema de reducció del consum d’aigua.
 No existeixen instal·lacions d’aigua calenta sanitària, ni cap altre instal·lació que
utilitzi gas natural o cap altre combustible fòssil.
L’evolució del consum d’aigua a les instal·lacions es pot observar a la següent taula:
75
70
65
60
m3
55
50
45
40
05
05
tr e
05
05
tre
es
tr e
06
es
tr e
rim
06
es
tr e
m
06
es
rt
rim
tri
tr e
06
es
rim
1e
tre
2n
rt
es
rim
tr e
tt
es
3e
m
rt
es
4r
rim
tr i
1e
rim
2n
rt
tt
3e
4r
El consum d’aigua dels Serveis Territorials de Tarragona ha oscil·lat entre els 50 i 70
m3/any. Des de el segon semestre del 2006 es va produir una reducció.
3.8.4.2 Recomanacions
Es recomana implantar les següents bones pràctiques ambientals.
28

29. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Pel que fa a les aixetes:
 Tancar les aixetes correctament sempre que no s’utilitzin. El degoteig d’una
aixeta pot suposar un malbaratament de 30 litres d’aigua al dia (10% del consum
diari).
 Evitar obrir o mantenir obertes injustificadament les aixetes. Amb l’aixeta oberta
es llencen de l’ordre de 12 litres d’aigua al minut.
 Assegurar-se de tancar l’aixeta. El degoteig d’una aixeta pot representar un
malbaratament de 10 gotes d’aigua cada minut la qual cosa suposa 2.000 litres
d’aigua a l’any.
 Avisar al responsable de manteniment si alguna canonada o cisterna perd aigua.
Si es detecta a temps una fuita es poden estalviar 30 litres d’aigua al dia.
En referència als W.C.:
 No utilitzar el vàter com a paperera. A més de malbaratar un recurs valuós es fa
més difícil la depuració de les aigües residuals.
 Avisar al responsable de manteniment si alguna canonada o cisterna perd aigua.
 Una simple descàrrega, després de llençar un paper, pot suposar el consum de
fins a 10 litres d’aigua.
 Una cisterna avariada pot gastar 150 litres d’aigua al dia.
3.8.5 Consum de paper
3.8.5.1 Fets observats
 En referència al consum de paper, el registre es porta des de Barcelona. Les
dades es poden extreure de les comandes d’enviaments de paper des de
Barcelona a Tarragona. Durant el 2006 es van consumir 200 paquets de 500
DINA4, equivalent a 499 kg. Respecte a la utilització del paper en l’oficina:
o El paper utilitzat als Serveis Territorials és reciclat, excepte el paper
utilitzar per la impressió de mapes amb el plòter. Respecte al
gramatge del paper utilitzat es paper de 80 gr/m2.
o Es fotocopia i s’imprimeix a doble cara i amb paper reciclat.
o No es tenen en compte criteris d’estalvi a l’hora d’imprimir.
o No es seleccions la qualitat mínima d’impressió.
o Es guarda una còpia en paper dels arxius.
o Es reutilitzen els sobres i carpetes.
o El personal coneix el funcionament i diferents instruccions dels
equips, però no es disposa d’un manual al costat dels mateixos.
29

30. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
o S’acostuma a imprimir els mails, circulars, etc. i els faxos no s’envien
directament des dels ordinadors.
 El consum de paper als Serveis Territorials (conjuntament amb el de Terres de
l’Ebre) els últims dos anys es reflexa a la següent taula:
Consum de paper
Consum (paquets
Any
de 500 DINA4)
2005 1.100
2006 200
 El consum de paper ha disminuït molt durant el 2006, però aquesta dada es pot
deure a que no s’hagi registrat algun enviament realitzat.
3.8.5.2 Recomanacions
Per tal de minimitzar el consum de paper es recomana implantar les bones
pràctiques:
 Revisar els documents en pantalla:
o Revisar els documents en pantalla abans d’imprimir-los, per evitar
impressions innecessàries.
o Utilitzar el corrector de textos per revisar els documents.
o Evitar imprimir innecessàriament.
 Potenciar el bon ús de les impressores
o Reduir les impressions
 Evitar la impressió d’esborranys sempre que es pugui.
 Evitar imprimir correus electrònics, llegir-los en pantalla.
 Imprimir les pàgines estrictament necessàries quan es tracta
d’un document llarg.
 Arxivar la informació en format electrònic en lloc de paper.
 Potenciar un bon ús de la fotocopiadora
o Fotocopiar només la informació necessària.
o Fotocopiar a doble cara.
 Potenciar la reutilització del paper
o Separar correctament el paper, sense doblegar-lo, rebregar-lo o
estripar-lo.
o Reutilitzar el paper per prendre notes.
o Apilar adequadament el paper reutilitzable a les safates
corresponents.
30

31. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Amb l’objectiu de prioritzar l’ús del paper reciclat:
 Utilitzar paper reciclat per a documents no oficials.
 Utilitzar paper reciclat per als documents interns.
 Utilitzar paper reciclat per a les fotocòpies i impressions sempre que sigui
possible.
Per gestionar el paper residual:
 Vigilar que el paper no dugui clips, grapes o d’altres elements metàl·lics a l’hora
de dipositar-lo al contenidor.
 Evitar arrugar el paper abans de llençar-lo per minimitzar el volum.
 No llençar residus als contenidors de paper.
3.8.6 Consum de material d’oficina i mobiliari
3.8.6.1 Fets observats
 Pel què fa al tòner, el nombre de tòners consumits es desconeixen.
 En referència als materials d’oficina, la Generalitat ha d’homologar a les empreses
a les que compra material d’oficina. Per altra banda:
o Tot el material d’escriptura es troba en ordre.
o Els retoladors i marcadors es mantenen ben tancats, així com la cola.
o S’apaguen els aparells que no s’usen per allargar les piles.
3.8.6.2 Recomanacions
 A l’hora d’adquirir material d’oficina, haurà d’ajustar-se a les necessitats reals i no
generar compres malbaratadores.
 Pels arxivadors, carpetes, fundes, etc. es recomana que siguin de productes de
cartró reciclat, de polipropilè o polietilè.
 Per retoladors, bolígrafs, llapis, etc. es recomana que siguin de plàstic reciclat,
metall, fusta, recarregables, en base aquosa, etc. i que no siguin productes d’un
sol ús, de PVC, lacats o a base de dissolvents orgànics.
 Per barres adhesives i coles, es recomana que no continguin dissolvents orgànics,
sinó que provinguin de base aquosa i que siguin recarregables.
 Per cintes correctores, millor que siguin recarregables.
 Per cintes adhesives, millor productes de polipropilè o d’acetat de cel·lulosa que
productes derivats de PVC.
 En referència al tòner:
31

32. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
o Utilitzar, en la mesura del possible, tòner d’impressora i
fotocopiadora, i cartutxos d’impressores reciclats, reciclant a la seva
vegada els que s’hagin gastat als Serveis Territorials.
 Substituir les piles d’un sol ús per piles recarregables amb major vida útil.
 Comprar productes reciclats sempre que sigui possible.
 Escollir productes amb embalatge mínim per reduir la generació de residus.
 Evitar l’ús de productes d’un sol ús, prioritzant els que siguin recarregables.
 Prioritzar la compra de productes amb ecoetiquetes.
 Pel que fa al mobiliari d’oficina:
o Escollir mobles que no continguin productes perjudicials, tal com
dissolvents orgànics volàtils, metalls pesants, crom, níquel, etc.
o Escollir mobles fabricats amb fusta provinent d’explotacions
gestionades de forma sostenible, garantia que ofereixen els sistemes
de certificació forestal.
o Per tal de gestionar el mobiliari d’oficina, que es deteriora o es torna
obsolet, es pot donar aquest a associacions o ONGs, o bé a empreses
recuperadores, amb la finalitat que siguin reparats i posteriorment
introduïts al mercat de segona mà.
3.8.7 Consum de combustibles
3.8.7.1 Fets observats
El Serveis Territorials disposen, com s’ha dit anteriorment, d’un nombre variable de
cotxes que oscil·len al voltant dels 12 vehicles. El consum en combustible és de
12.282 euros, i es coneix mitjançant la despesa feta als respostatges.
El consum en combustible és de pendent dades SSCC.
3.8.7.2 Recomanacions
 Assegurar-se que els vehicles passen les inspeccions de les ITVs obligatòries.
 A l’hora de comprar vehicles, escollir aquells amb un consum més baix de
combustible.
 Realitzar formació en conducció eficient-ecológica.
32

33. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.9 Aspectes ambientals en condicions anormals o d’emergència
3.9.1 Identificació d’aspectes ambientals en condicions anormals o
d’emergència
S’han de considerar les possibles situacions anormals i d’emergència que poden
produir-se i donar lloc a impactes ambientals derivats d’aquestes situacions. En la
següent taula es presenten les situacions d’emergència identificades.
Aspectes potencials
ÀREES /
SITUACIÓ ASPECTE RELACIONAT GESTIÓ/DESTÍ
INSTAL·LACIONS
Emissions de gasos de
combustió, productes
Atmosfera
organoclorats, partícules,
COV’s
Incendi Oficines
Abocament d’aigües residuals Xarxa pública de
d’extinció sanejament
Restos de materials diversos
Sense determinar
cremats
Emissions de gasos de
combustió, productes, Atmosfera
Explosió Oficines partícules
Residus de l’explosió Sense determinar
Fugues d’emissions
Equips d’aire
de gas refrigerant Emissió d’HCFC’s Atmosfera
condicionat
(R-22)
3.9.2 Fets observats i recomanacions
Els Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona tenen definit un Pla d’emergència. Així
mateix, realitzen simulacres anualment. L’últim simulacre realitzat va ser el 20/06/2006.
3.9.3 Recomanacions
Portar un registre dels simulacres realitzats, així com de les revisions dels extintors, etc.
Incloure al Pla d’emergència aspectes ambientals, tals com indicacions de la manera de gestionar
els residus, etc.
33

34. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.10 Aspectes ambientals indirectes
Els aspectes ambientals indirectes són els que es generen sobre activitats
generalment contractades per l’organització, sobre les que no es té un control
directe de la gestió, però sí que es pot influir sobre elles.
34

35. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
3.10.1 Fets observats
 A la següent taula es relacionen les diferents empreses contractades, així com les activitats que desenvolupen, i la seva gestió
ambiental.
Aspectes indirectes
Gestió que realitza Altres Disposa de Disposa de
Nom de la Activitat que Residus que dels residus aspectes Llicència o ISO
Observacions
contrata desenvolupa genera (deixalleria, gestor, que pot Comunicació 14.001/
transportista, etc.) generar ambiental EMAS
Envasos
buits Disposa de les
Ilerda Neteja general
Fitxes de Seguretat
Serveis de les Pendent dades SSTT
Sprays dels productes que
S.A. instal·lacions
utilitza?
Altres?
Aigua bruta
Disposa de les
Envasos Fitxes de Seguretat
Servinet Neteja de vidres
buits dels productes que
utilitza?
Altres?
Filtres
Manteniment de
la climatització
Altres?
Segons Manteniment
problema general
35

36. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
Manteniment de
les plantes
Manteniment de
les màquines de
cafè
Manteniment
màquina d’aigua
Manteniment
general dels
vehicles
Manteniment
Fluorescents
fluorescents
Neteges dels
vehicles
Manteniment
informàtic
36

37. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE LLEIDA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
 Actualment no es desenvolupa cap control ambiental dels contratistes.
 Pel què fa al manteniment dels aparells d’aire condicionat, les condicions
especificades pel fabricant, són les següents:
- S’ha de canviar el filtre desodoritzant aproximadament un cop l’any.
- S’ha de netejar el filtre desodoritzant aproximadament un cop cada dos
setmanes.
- S’ha de canviar el filtre netejador de l’aire aproximadament un cop cada 4
mesos, o abans si canvia el seu color a marró fosc es perquè s’ha de
canviar en aquell moment.
Segons converses mantingudes i la documentació presentada, els filtres de l’aire
condicionat no es canvien, sinó que només són netejats un cop l’any.
 En referència al Servei de Neteja:
- No es disposa de les fitxes de seguretat dels productes de neteja
emmagatzemats a les instal·lacions.
- Existeixen productes de neteja sense etiquetar, probablement perquè son
transvasats des de un altre envàs de major capacitat.
 En referència al manteniment dels vehicles:
- Pel que fa a la neteja dels mateixos, es fa periòdicament des de els
Serveis Territorials.
3.10.2 Recomanacions
 Portar un control ambiental de proveïdors i contractistes. Es pot realitzar una
homologació ambiental de proveïdors, per tal de conscienciar i sensibilitzar als
proveïdors dels Serveis Territorials, així com promoure el compliment de les
disposicions legals ambientals aplicables a les empreses. Per tal de fer-ho caldrà
especificar els criteris per l’avaluació ambiental de proveïdors així com les línies a
seguir en les compres de material, tenint en compte criteris ambientals.
 Elaborar un manual o petit recull de bones pràctiques ambientals a aplicar per les
contrates a les instal·lacions dels Serveis Territorials.
 Assegurar-se de que les empreses mantenidores (aire condicionat, màquines de
cafè, etc.) realitzen el manteniment correcte segons les especificacions dels
manuals dels aparells.
 Assegurar-se de que les empreses que manipulen i emmagatzemen productes
químics a les instal·lacions dels Serveis Territorials disposin de les Fitxes de
Seguretat al lloc on es troben aquestes.
37

38. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE LLEIDA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
4 Avaluació de la gestió ambiental segons el Reglament
EMAS
A continuació es presenta un quadre, en què es resumeix el grau d’adequació als punts
del Reglament EMAS, resumint la situació actual en la què es troben els Serveis
Territorials, així com les accions a desenvolupar per a la seva adequació.
En el pla d’acció apareixen els responsables i terminis d’execució de les accions
proposades. Existeixen figures, tals com el Responsable de Medi Ambient que caldran
crear-se, així com l’entramat de l’organització ambiental.
38

39. SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE LLEIDA
Diagnóstic Ambiental.
Setembre 2007
4.1 Grau d’adequació al Reglament EMAS
GRAU D’ADEQUACIÓ AL REGLAMENT EMAS I PLA D’ACCIONS
PUNT DEL REGLAMENT I REQUISITS SITUACIÓ ACTUAL PLA D’ACCIONS RESPONSABLE
I-A.1 REQUISITS GENERALS Actualment els SERVEIS S’ha implantar el sistema de gestió ambiental. Responsable de
L’organització ha d’establir, documentar TERRITORIALS no tenen un Medi Ambient
implementar mantenir i millorar un sistema de sistema de gestió ambiental
gestió ambiental. segons l’EMAS.
I-A.2 POLÍTICA AMBIENTAL No es disposa de cap política S’ha d’elaborar una política ambiental que compleixi amb Responsable de
S'ha de definir una política ambiental segons els ambiental, ni de cap els requisits del reglament. Medi Ambient
requisits del reglament. S'ha de comunicar a metodologia per tal de
S'establirà una metodologia pel manteniment de la política i Director dels Serveis
totes les persones que treballin a l’organització redactar-la, actualitzar-la, etc.
la seva comunicació a les persones que treballen als Territorials aprova la
o en el seu nom. S’ha d’establir la comunicació a SERVEIS TERRITORIALS. Política Ambiental
totes les persones que treballen
als SERVEIS TERRITORIALS.
I-A.3 PLANIFICACIÓ
I-A.3.1 ASPECTES AMBIENTALS No es disposa d’una S'ha d'establir i documentar un procediment d'identificació i Responsable de
S'ha d’establir un procediment per identificar i identificació i avaluació avaluació d'aspectes ambientals d’acord amb l’EMAS. Medi Ambient
avaluar els aspectes ambientals significatius d’aspectes ambientals normals,
segons els requisits del reglament. S’ha de anormals ni d’emergència. S'ha de recopilar informació quantitativa referent als Responsable de
documentar aquesta informació i mantenir-la aspectes ambientals que permetin la seva avaluació. Medi Ambient
actualitzada.
S'han d'identificar amb el nou procediment els aspectes
ambientals significatius.
S'han d'establir uns indicadors ambientals per a controlar Responsable de
l'evolució dels aspectes ambientals significatius. Medi Ambient
39