Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

EL ROBOT DESPROGRAMAT.pdf

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 2 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Más reciente (20)

Anuncio

EL ROBOT DESPROGRAMAT.pdf

  1. 1. CUENTO: EL ROBOT DESPROGRAMAT Ricky vivia en una preciosa casa del futur amb tot el que volia. Encara que no ajudava molt en casa, es va ficar contentíssim quan els seus pares varen comprar un robot majordom d’últim model. Des d’aquell moment, anava a encarregar-se de fer tot: cuinar, netejar, planxar, i sobre tot, replegar la roba i el seu quarto, que era el que menys li agradava a Ricky. Així que aquell primer dia Ricky va deixar la seua habitació feta un desastre, només per alçar-se el dia següent i comprovar que tot estava perfectament net. De fet, estava “massa” net, perquè no era capaç de trobar la seua samarreta preferida, ni la seua millor joguina. Per molt que els va buscar, no tornaren a aparèixer, i el mateix va anar ocorrent amb moltes altres coses que desapareixien. Així que va començar a sospitar del seu brillant robot majordom. Va preparar tot un pla de espionatge, i va seguir el robot per tot arreu, fins que el va pillar amb les mans a la massa, agafant una de les seues joguines del terra i guardant-se’l. El xiquet va anar corrent a contar als seus pares que el robot estava trencat i mal programat, i els va demanar que el canviaren. Però els seus pares digueren que de cap manera, que això era impossible i que estaven encantats amb el majordom. Que a més cuinava divinament. Així que Ricky va haver de començar a aconseguir proves i prendre fotos a amagades. Seguidament insistia als seus pares sobre el “xoriço” que s’amagava baix aquell amable i simpàtic robot, per molt que cuinés millor que la iaia. Un dia, el robot va escoltar les seues protestes, i es va apropar a ell per tornar-li una de les seues joguines i algo de roba. - Pren, xiquet. No sabia que açò te molestava- va dir amb la seua veu metàl·lica. - ¡Com no va a molestar-me, xoriço!. ¡Portes setmanes robant-me coses!- va respondre furiós el xiquet. - Només creia que no t’agradaven, i que per això les tractaves tan malament i les tenies per terra. Jo estic programat per a replegar tot el que puga servir, i a les nits les envie a llocs on altra gent puga donar-les un bon us. Soc un robot de eficiència màxima, ¿No ho sabies? – Va dir amb cert aire orgullós.
  2. 2. Aleshores Ricky va començar a sentir-se avergonyit. Portava tota la vida tractant les coses com si no serviren per a res, sense cap tipus de cura, quan era veritat que molta altra gent estaria encantada de tractar-les amb tota la cura del mon. Va comprendre que el seu robot no estava trencat ni desprogramat, sino que estava ¡Verdaderament ben programat! Des de llavors, va decidir convertir-se ell mateixa en un “xiquet d’eficiència màxima” i va ficar verdadera cura en tractar bé les seues coses, tindre-les ordenades i no tindre més de les necessàries. I sovint comprava coses noves per acompanyar al seu bon amic el robot a visitar i ajudar a aquelles altres persones.

×