3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.La Restauració. De l'inici al desastre (1875-1898).
3.1. Què és la...
3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
Desembre 1874.
Aixecament militar a
Sagunt del General
Martínez Camp...
3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?
Sistema polític (ideat per Cánovas del ...
3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?
Constitució 1876. Inspirada amb la del ...
3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?
3.1. Què és la Restauració?
Falsejament...
3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?

3.1. Què és la Restauració?
Falsejamen...
3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?
3.1. Què és la Restauració?
El Civilism...
3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?

 Pacificació del país. Fi de la Terce...
3.2. Les forces polítiques
de la Restauració.
Els partits dinàstics

Partit Conservador

Partit Liberal

Antonio Cánovas d...
3.3. Les forces polítiques marginades
de la Restauració.
Els partits fora
del sistema.

Republicans

Ultracatòlics

Nacion...
3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una
greu crisis política i moral.
3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu
crisis política i moral.
Fou l’esdev...
3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar
(1898). El cas cubà.
Els precedents
bèl·lics:
18681878.

Primera Guerra de
Cub...
3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
Incompliment dels ...
3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
Baixada dels preus...
3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
L’interès dels EEU...
3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
El cas de les
Fili...
3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
Incapacitat de la ...
3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar
(1898).

Tractat de París (desembre de 1898).
Espanya reconeix la Independènci...
3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
La liquidació de l’Imperi Colonial Espanyol
és conegut historio...
3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Ressentiment per part de l’estament
militar cap a la classe pol...
3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Enorme desil·lusió d’una part del poble
espanyol,
degut
a
les
e...
3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Es posa el punt final al gran imperi espanyol a
Amèrica que s’h...
3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
En alguns casos es reforça la identitat espanyola,
en d’altres ...
3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Curiosament la derrota no va provocar cap canvi
polític, sinó m...
3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
En matèria econòmica saboga per un major
proteccionisme degut a...
Material Audiovisual. Restauració.
La crisis de la Primera Restauració.
• http://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0
La Cr...
4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
4.La crisi dels sistema de Restauració
(1898-1931). (Cap.10)
4.1.No...
4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
El desastre del 98 i la commoció política que va
provocar va provoc...
4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
Es una etapa de reformisme, alhora que una nova
generació de políti...
4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
Fou una etapa protagonitzada per les tensions socials
i l’augment d...
4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
El sistema fou incapaç d’ampliar la seva base social i
de democrati...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La Restauració política a Espanya (1874-1898)

5.868 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
5.868
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3.861
Acciones
Compartido
0
Descargas
51
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La Restauració política a Espanya (1874-1898)

  1. 1. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) 3.La Restauració. De l'inici al desastre (1875-1898). 3.1. Què és la Restauració? 3.2. Les forces polítiques de la Restauració. 3.3.Les forces polítiques marginades de la Restauració. 3.4. El conflicte d'Ultramar (1898). 3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. 3.4.2. Les conseqüències de les pèrdues.
  2. 2. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) Desembre 1874. Aixecament militar a Sagunt del General Martínez Campos. Desembre 1874. Govern provisional a Madrid presidit per Cánovas del Castillo.. Inici de la Restauració. Regnat Alfons XII (1875-1885). Desembre 1874. Manifest de Sandhurst. Restauració Borbònica a través de la figura d’Alfons XII. Regència Maria Cristina (1885-1902). Regnat Alfons XIII (1902-1931).
  3. 3. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) 3.1. Què és la Restauració? Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo). Bipartidisme i Torn pacífic. Constitució de 1876. Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social. Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme. Primera Part (1875-1898)
  4. 4. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) 3.1. Què és la Restauració? Constitució 1876. Inspirada amb la del 1845. Monarquia, institució superior. Poder moderador. Àrbitre de la vida política. Garant de l’entesa i l’alternança de partits. Dret de vet. Nomenament de ministres. Convocatòria de Corts. Suspendre i dissoldre les corts. Sobirania Compartida. Monarquia-Corts. Sistema Bicameral. Senat i Congrés. Senat elegit pel rei i/o el govern. El Congrés per Sufragi Censatari (5%). L’any 1890 Sufragi Universal Masculí. Confessionalitat Catòlica de l’Estat. Certa Tolerància Religiosa.
  5. 5. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) 3.1. Què és la Restauració? 3.1. Què és la Restauració? Falsejament electoral i caciquisme. • El sistema es manté viu gràcies a la corrupció electoral. Fenomen del Caciquisme. • El cacic manipulava les eleccions d’acord amb els governadors civils. • Tupinada o “pucherazo”: Conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats electorals. • Per aconseguir l’elecció del candidat, no es dubtava a falsificar el cens, a manipular les actes electorals, comprar vots i coaccionar l’elector.
  6. 6. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) 3.1. Què és la Restauració? 3.1. Què és la Restauració? Falsejament electoral i caciquisme. Caricatura del setmanari La Flaca satiritzant la farsa electoral d'aleshores, amb Sagasta al davant. Hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades.
  7. 7. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) 3.1. Què és la Restauració? 3.1. Què és la Restauració? El Civilisme. Pacificació de Cuba. Fi de la Guerra dels 10 anys. Martínez Campos fou l’enviat. Firma de la Pau de Zanjón (1878). L’any 1876 es posa fi a la Tercera Guerra Carlina. El pretendent Carles creua la frontera francesa. Final dels furs bascos i navarresos, però es manté el concert econòmic. Pau de Zanjón A Catalunya, poc a poc l’exèrcit liberal va expulsar els carlins de les places més importants.
  8. 8. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898) 3.1. Què és la Restauració?  Pacificació del país. Fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Supressió dels furs bascos. Final de la Guerra de Cuba (Paz de Zanjón, 1878). Pacte del Pardo (1885) signat a la mort d'Alfons XII entre Cánovas del Castillo i Sagasta pel qual acordaven tornar-se en el poder pacíficament donant suport a la regència de Maria Cristina d'Habsburg. Aprovació d’algunes reformes com la Llei d’Associacions (1887), abolició de l’esclavisme (1888) i creació del Nou Codi Civil (1889). Debat entre proteccionisme econòmic i Lliurecanvisme. Aranzel de 1891. Creació de la Comissió de Reformes Socials (1883) per tal d’estudiar el Benestar dels treballadors.
  9. 9. 3.2. Les forces polítiques de la Restauració. Els partits dinàstics Partit Conservador Partit Liberal Antonio Cánovas del Castillo. Mateo Sagasta. Grans propietats rurals. Oligarquia rural. Alta Burgesia. Classes més altes. Mitjans i petits propietats rurals. Classes mitjanes. Burgesia urbana. Professionals.
  10. 10. 3.3. Les forces polítiques marginades de la Restauració. Els partits fora del sistema. Republicans Ultracatòlics Nacionalistes Socialistes/Anarquistes Pàgina 149. Vicens Vives.
  11. 11. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898). Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu crisis política i moral.
  12. 12. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898). Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu crisis política i moral. Fou l’esdeveniment més important de la política exterior espanyola de la Primera Restauració. Entenem conflicte d’Ultramar a tots aquells esdeveniments que van dur la a la pèrdua dels últims territoris colonials espanyols (Cuba, Puerto Rico i les Filipines). Les ànsies autonomistes dels cubans i filipins i sobretot les pretensions imperialistes de la jove potència americana van desembocar en un conflicte que tingué enormes repercussions per Espanya.
  13. 13. 3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar (1898). El cas cubà. Els precedents bèl·lics: 18681878. Primera Guerra de Cuba. 1879 Guerra Chiquita 1883 i 1885 Insurreccions Paz de Zanjón.
  14. 14. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898). 3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón. Van acordar donar una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud, i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les corts espanyoles. No es va produir mai. Partido Revolucionario Cubano (1892) Valeriano Weyler (1838-1930 José Martí (1853-1895) Máximo Gómez (1836-1905)
  15. 15. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898). 3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. Baixada dels preus del sucre, fet que va estendre la misèria entre les classes més populars. Implicació en la guerra no solament d’una minoria criolla, sinó també dels negres, mulats i fins i tot alguns catalans, com Josep de Miró i Argenter. Il·lustració de la revista “Blanco y negro” (1895). Un destacament d’infanteria pren un grup de presoners cubans, entre els quals hi ha molta gent de color.
  16. 16. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898). 3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants. Casus belli. Explosió al port de l’Habana del Cuirassat americà Maine al febrer de 1898. Guerra hispanonord-americana.
  17. 17. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898). 3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. El cas de les Filipines: José Rizal (1861-1896). L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants. Revolta filipina (1896-97) Garcia Polavieja (1838-1914) Batalla de Cavite (1898).
  18. 18. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898). 3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. Incapacitat de la classe política espanyola, que no entenia perquè els cubans volien la independència. El mite de l’imperi espanyol és massa fort. Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Mateo Sagasta (1897)
  19. 19. 3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar (1898). Tractat de París (desembre de 1898). Espanya reconeix la Independència de Cuba sota el protectorat nord-americà, i cedeix als EEUU la sobirania de Puerto Rico i les Filipines. Fi de l’imperi colonial espanyol.
  20. 20. 3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898). La liquidació de l’Imperi Colonial Espanyol és conegut historiogràficament com el “Desastre del 98”, el qual portaria implícitament una sèrie de repercussions que ara mateix enumerem. Obra de Joaquín Sorolla, títol: “Otra Margarita” (1892). Washington University Gallery of Art.
  21. 21. 3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898). Ressentiment per part de l’estament militar cap a la classe política de la Restauració, ja què considera que aquesta és l’autèntica culpable de la derrota bèl·lica. Fi del Civilisme. Miguel Primo de Rivera. Dictadura militar (1923-30) Francisco Franco Bahamonde Dictadura militar (1939-75)
  22. 22. 3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898). Enorme desil·lusió d’una part del poble espanyol, degut a les enormes expectatives de victòria que havien venut la premsa i el govern. D’aquí el dit: “más se perdió en Cuba”
  23. 23. 3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898). Es posa el punt final al gran imperi espanyol a Amèrica que s’havia iniciat des del 1492. España quedarà com un país de segona fila en l’ordre internacional. De totes maneres, la vella presència a ultramar es substituirà per la presència al nord d’Àfrica.
  24. 24. 3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898). En alguns casos es reforça la identitat espanyola, en d’altres s'accentua els anhels d’un projecte nacionalista alternatiu. Consolidació del catalanisme polític. Tancament de caixes (1899) a Barcelona. Creació de Solidaritat Catalana arran dels fets del Cu-Cut (1907) a Barcelona.
  25. 25. 3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898). Curiosament la derrota no va provocar cap canvi polític, sinó més aviat intel·lectual. Va aparèixer un moviment intel·lectual crític anomenat “Regeneracionisme”. Joaquín Costa (1846-1911) Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)
  26. 26. 3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898). En matèria econòmica saboga per un major proteccionisme degut a la pèrdua colonial. El fet més negatiu fou la pèrdua dels mercats colonials, encara que també es van repatriar capitals espanyols. La necessitat d'eixugar el deute va promoure una reforma fiscal.
  27. 27. Material Audiovisual. Restauració. La crisis de la Primera Restauració. • http://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0 La Crisis de la Restauració 1902-1923 • http://www.youtube.com/watch?v=o06guOcOguI Moviment Obrer. Fàbrica la Canadenca. Sense Ficció.TV3 • http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4368090
  28. 28. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) 4.La crisi dels sistema de Restauració (1898-1931). (Cap.10) 4.1.Noves transformacions econòmiques i socials del primer terç del segle XX. Transició demogr{fica, els progressos de la Indústria i evolució de l’economia. (Cap. 9) 4.2. El reformisme dinàstic. 4.3. Les forces d'oposició. 4.4. La Setmana Tràgica (1909). Tema catalanisme polític. 4.5.La crisi del 1917. Tema catalanisme polític. 4.6. Descomposició del sistema (1917-1923). Tema catalanisme polític. 4.6.1 Crisi política. 4.6.2.Problemes Socials. 4.6.3 Crisi del Marroc (1921). 4,7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
  29. 29. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) El desastre del 98 i la commoció política que va provocar va provocar que el sistema polític entrés en una nova etapa. Que s’inicia poc abans de l’arribada al tron d’Alfons XIII (majoria d’edat). Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)
  30. 30. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) Es una etapa de reformisme, alhora que una nova generació de polítics i nous moviments socials irrompen a l’escena: el Republicanisme, l’obrerisme i el nacionalisme. Llibre de Valentí Almirall “Lo Catalanisme”. Quadre representatiu del Republicanisme. Fotografia realitzada a inicis del s.XX. Obrerisme.
  31. 31. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) Fou una etapa protagonitzada per les tensions socials i l’augment dels conflictes socials: Setmana tràgica (1909), crisis del 1917 i pistolerisme. Setmana Tràgica de Barcelona (1909)
  32. 32. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) El sistema fou incapaç d’ampliar la seva base social i de democratitzar el país. La fallida del sistema es va consumar amb el cop d’estat del General Miguel Primo de Rivera (1923-1930). Directori Militar (1923). Alfons XII i Primo de Rivera.

×