Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Morfologia i estructura de la ciutat.

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
La ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbà
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 28 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Similares a Morfologia i estructura de la ciutat. (20)

Más de Marcel Duran (20)

Anuncio

Morfologia i estructura de la ciutat.

  1. 1. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
  2. 2. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Mitjançant els plànols i l’entramat urbà podem analitzar quina és la forma a la ciutat (morfologia) d’una ciutat i quina ha estat la seva evolució històrica i quina és la seva situació actual.
  3. 3. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol irregular Plànol irregular del casc històric de Córdoba. Plànol irregular del casc històric de Vitòria. Toledo Soria
  4. 4. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol irregular Ciutat preindustrial Traçat de carrers irregulars Carrers estrets i sinuosos Sense planificació Part antiga de les ciutats d’època medieval. Propi de ciutats d’origen musulmà. Casc antic de Barcelona
  5. 5. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol radiocèntric
  6. 6. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol radiocèntric Els carrers parteixen d’un punt central. Radis d’una circumferència. Punt central correspon al centre de la ciutat. Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre. Vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies concèntriques. Vitòria, Palma de Mallorca.
  7. 7. Barcelona, 2014 La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o de quadrícula
  8. 8. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Barcelona, segle XVII-XVIII 1821 Febre groga amb 8.821 morts. 1834 Còlera amb 3.344 morts. 1834 Còlera amb 6.419 morts. 1865 Còlera amb 3.765 morts.
  9. 9. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projectes urbanístics presentats. Projecte guanyador d’Antoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.
  10. 10. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projectes urbanístics presentats. Projecte de Josep Fontserè i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.
  11. 11. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projecte proposat pel govern central. Projecte d’Ildefons Cerdà (1859) “Quan les vies fèrries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una única ciutat, i totes les famílies, només una, i les seves formes de govern seran les mateixes” Cerdà, 1851.
  12. 12. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projecte proposat pel govern central. Esquema de la llum solar de les mansanes Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial. Evolució de l'estructura de les illes des del Pla fins els nostres dies.
  13. 13. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projecte proposat pel govern central. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) L’illa de la discòrdia.
  14. 14. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o de quadrícula Carrers rectilinis. Es creuen en angle recte, formant quadrícules. Va tenir molt èxit al segle XIX. Creació d’eixamples. Eixample de Barcelona, dissenyada per Ildefons Cerdà, 1859. Eixamples semblants com la Florida, Santiago de Xile, Le Havre. Obertura de vies en diagonal. Funció repressiva.
  15. 15. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat jardí (model urbà s.XX)
  16. 16. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat jardí (model urbà s.XX) Carrers irregulars Integració de cases unifamiliars Ciutat autosuficient de nova creació Màxim 30.000 habitants (sentiment de comunitat i evitar problemes de densitat) EEUU se’ls anomena suburbia (ciutats dormitori) A Espanya són barris d’habitatges adossats.
  17. 17. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
  18. 18. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX) Blocs de pisos alts per alliberar sòl Zones verdes obertes Propostes racionals i sobretot funcionals (útil) Criteris homogenis i estandard A Espanya el model es va modificar. Blocs de pisos sense qualitat i sense equipaments Bellvitge (Barcelona)
  19. 19. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Centre històric Casc antic. Plànol irregular. Edificis antics i de poques plantes. Edificis històrics i el patrimoni artístic. Barris de rebuda dels immigrants. Oferta cultural i administrativa.
  20. 20. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Eixample Segle XIX i durant el XX (Burgesia). Pla ortogonal . Madrid i Barcelona tenen eixample des de 1860. Diversitat de pisos. Plantes baixes dedicades al comerç. Degut a l’especulació les eixamples han anat canviant. Patrimoni cultural important.
  21. 21. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Àrees de negoci Allotjar oficines. Central Business District (CBD) Barris creats a finals del segle XX. Principals activitats financeres i comercials. Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies. Alguns es troben en els centres històrics. Edificis de nova construcció i força alts; el preu alt.
  22. 22. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Barris perifèrics Afores de la ciutat o situats als voltants de l’eixample. Municipis d’extraradi L'Hospitalet i Sarrià,. Antics pobles que s’han incorporat al teixit urbà. Urbanització a mig camí entre zona urbana i zona rural Els barris perifèrics poden ser: Polígons d’habitatge, zona residencial. Barraquisme i polígons industrials.
  23. 23. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Polígons d’habitatge i/o barris dormitori Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges. Fenomen dels anys 50, 60 i 70. Especulació urbanística. Va servir d’allotjament dels immigrants Preu del sòl molt més assequible. Barris amb pocs serveis. Es disposen geomètricament i uniformement.
  24. 24. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Zones residencials No hi ha problemes de degradació i/o planificació. Classe mitjana alta que abandona les eixamples de les ciutats. Dues o tres plantes o cases d’una sola planta, amb jardí. Model de Howard (ciutat-jardí). El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona). Ben comunicades per carretera. Homogeneïtat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.
  25. 25. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Polígons industrials Són espais generalment ben comunicats. S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies comercials.
  26. 26. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Barraquisme El barraquisme del segle XXI que creix al Poblenou des de fa deu o quinze anys no té gaire a veure amb els assentaments de barraques del segle XX existents al barri (Somorrostro, Bogatell, Rere el cementiri), si bé, tenen en comú un desajust entre les necessitats de la població real i la ciutat oficialment urbanitzada, difereixen en les seves causes i en la configuració de la població que es veu afectada.
  27. 27. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. L’extraradi L'Extrarradi es troba format per zones immediates a la ciutat, directament vinculades a ella, ocupades per funcions que no poden donar-se dins la ciutat, com ara barris marginals, polígons industrials (que cerquen més espai i millors comunicacions), grans centres comercials, zones residencials de classe alta...
  28. 28. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. L’extraradi D’altres usos dels barris perifèrics podrien ser facultats, universitats, hospitals, recintes firals, hotels, centres comercials i d’oci. Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics de transport.

×